La veu del poble

La veu del poble

divendres, 29 de juny de 2007

Anem a Coma-gura o la platja del Vendrell?

El passat concert del Lax “N” Busto amb motiu de la Fira de Turismar va posar a prova el nivell de difusió i interrelació que presenten tres topònims que estan totalment vinculats amb el Vendrell, però que a moltes persones especialment forans els costa trobar aquesta interconnexió a que obliga la seva ubicació sobre el territori. Navegant pel fòrum del grup de rock de casa nostra liderat pel Rovirosa, el Rovira i el Piñol entre d’altres, els participants es plantejaven qüestions geogràfiques que per nosaltres poden resultar un xic banals i de resposta fàcil i evident. Si som capaços de situar-nos fora dels nostres límits territorials, potser ho veurem amb una òptica diferent. Hem de tenir en compte que potser els culpables d’aquest confusió som nosaltres, que no hem sabut vendre un producte unitari, mentre ens hem dedicat a fer promoció de marques turístiques diferents quan en realitat estem exposant el mateix territori.
Una de les preguntes que apareix en aquest fòrum i que val la pena recuperar per què estic segur que no és la única persona que algun cop s’ho ha plantejat. La qüestió bàsica era esbrinar si aquest esperat concert tindria lloc a Coma-ruga o a la platja del Vendrell? Realment la gent de fora es deu pensar que el Vendrell que és prou cèlebre per diferents motius més o menys envejables com Pau Casals, peatge, inundacions i alguna formació política que trepitja del que és políticament correcte no pugui gaudir de platja. Per una altre banda, estem promocionant Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs. Molta gent que no te la sort de conèixer la vila de prop es pregunta si tenim platja o hem d’anar a algun d’aquests tres destins turístics per banyar-nos. Potser fins i tot algú es pot arribar a pensar que hem d’anar a un altre municipi perquè no és del tot segur que el Vendrell tingui platja pròpia.
L’assumpte encara és complica una mica més quan moltes persones que descobreixen que la millor manera d’accedir en tren al concert és baixar a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Ara que ja ens començàvem a situar apareix una estació que porta un nom totalment nou i que no coincideix amb els dos anteriors. Si el concert és al Vendrell com és que no ens plantem directament a l’estació ( o la zona que es coneix amb aquest nom) d’aquest municipi i anem a peu al concert. Doncs el que aconsellen els coneixedors del territori és deixar el tren a Sant Vicenç de Calders i anar a peu fins a la platja. Ja no estem ni al Vendrell ni a Coma-ruga. Hem introduït un tercer topònim que per moltes raons defineix la nostra parada de trens més internacional, però si no coneixes el territori sembla que estiguis en tres municipis diferents quan ni tan t’has moguts del mateix: El Vendrell resulta que inclou en el seu terme també Coma-ruga i Sant Vicenç de Calders. A aquesta deducció bàsica hi arribes una mica més tard.
Està molt bé que tothom pugui conservar i utilitzar la seva identitat. Però hem de tenir una sèrie de conceptes clars a l’hora d’exportar la nostra imatge i totes les qualitats que ofereix el municipi a les persones que les vulguin conèixer. A vegades sembla que juguem al joc de fet i amagar quan utilitzem tres topònims que per més d’una persona no tenen res a veure el primer cop que ressonen a les oïdes. Tampoc em resultaria estrany que aquest divendres passat algun incondicional del Pemi Rovirosa quedes penjat a l’estació de tren del Vendrell després de fer canvi a Sant Vicenç per venir al Vendrell perquè li havien dit que l’actuació seria en aquesta vila. Sort dels autobusos que per primer cop a la història del Vendrell et permetran anar de revetlla a la platja. S’han organitzat per anar a la Romeria de Mayo a Tomoví. Alguns concerts que se celebren a l’Auditori Pau Casals també han tingut aquest honor. Ara és el torn de les revetlles. Espero que aquesta iniciativa continuí per les cites importants com les festes majors i altres esdeveniments que obliguen a molta gent a desplaçar-se d’algun dels més de 50 urbanitzacions i barris del Vendrell fins al centre per participar en algun dels seus actes o a l’inrevés com és aquest cas. El preu que s’ha de pagar sempre sortirà molt més econòmic que un petit ensurt amb el trànsit i ofereix una bona dosi de tranquil·litat per als parents. Esperem que mentre no es resolgui aquest tripijocs de paraules amb el Vendrell, Coma-ruga i Sant Vicenç de Calders, hi hagi autobusos nocturns per anar a aquest tipus d’actes públic.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 29 de juny de 2007

dimarts, 26 de juny de 2007

No ens podem queixar dels concerts

La veritat és que vivim en una comarca agraciada amb això dels concerts gratuïts. Aquí en poc temps han vingut els Lax N Busto, la Cabra Mecànica, Reincidentes, els Tremendos, els Estrenos i sense pagar ni un duro. Està bé que aquest tipus de concert siguin gratuïts i beneficiïn a tothom. Algú sempre pot treure partida dels diners que es recullen a la barra i dedicar-ho per alguna entitat cultural o alguna història d'aquestes. Que aquest invent duri i cada dia vinguin més i millors grups. El públic segurament respondrà com fins ara. Endavant cultura de la música gratis. Es beneficiós per tothom.

dissabte, 23 de juny de 2007

Els Laxen a Coma-ruga, un concert per recordar

La nova formació dels Lax "N" Busto es va estrenar ahir a la nit a la platja de Coma-ruga davant un nombrós públic que no va parar d'animar a aquesta nova formació que va oferir quasi tots els èxits del seu darrer CD i va repassar els seus himnes de tota la vida. Tot i que al principi va haver-hi algun problema amb la taula el concert va estar molt animat i fins al final el nombrós públic que allí estàvem s'ho va passar pipa. El dia 20 de juliol estaran gratis a Santa Margarita i els Monjos i al final d'agost aTorredembarra. Aconsello que no us ho perdeu perquè realment encara que ja porten més de 20 anys sobre l'escenari saben connectar des de la primera nota amb el públic. Ahir es podien veure els primers admiradors que encara hem anat seguint tota la seva evolució i els nous que s'han anat afegint amb el temps. Era un concert de pares i fills que no va decebre a ningú. A la barra hi havia massa gent, però van anar capejant el temporal. Jo preferiria que els refrescs se servissin amb envasos individuals i no anar tirant de les ampolles de dos litres. La veritat és que no queda gaire bé.
Divendres que ve un altre concert presuntament inolvidable a la platja de Calafell amb la Cabra Mecànica. Mentrestant avui dissabte tenim una cita amb els Tremendos que són els mateixos que The Companys però amb versions i els Buhos. Crec que pot estar molt bé i alli a la platgeta és un marc incomparable. Ens veiem. No us ho perdeu.

divendres, 22 de juny de 2007

El preu dels pactes polítics

Per algunes formacions polítiques l’arribada al poder els suposa un greu problema en les relacions amb els seus militants de base i votants.. Com aplicar a la realitat uns postulats idealistes que queden molt bé quan no s’han de traduir en millores concretes i tangibles. En aquesta fase hi ha molts motius que conviden als protagonistes de la nostra història a entrar en una període de desencís. Com a mesura compensatòria amb aquesta base que qüestiona les decisions dels seus líders, alguns candidats entren a formar part dels professionals de la política quan les circumstàncies els converteixen en peces claus per obtenir un govern sòlid.. Els primers proclamant als quatre vents que s’han de mantenir els postulats ferms per arribar a aconseguir els principis ideològics i programàtics de la formació. Els altres prefereixen tapar-se les orelles i capejar el temporal mentre lliguen alguna mena de pacte que els permeti garantir-se una part del saborós pastís del poder.
Un dels partits més afectats per aquesta situació és ERC que amb el seu pacte per l’Entesa al Govern de la Generalitat de Catalunya ha perdut vots a casa nostra excepte el cas especial de la Bisbal del Penedès que mereix un capítol a banda. Aquest és el preu que el seu electorat li ha fet pagar per entrar amb calçador en la coalició que actualment governa Catalunya conjuntament amb el PSC i ICV. Molts votants de base no veuen amb bons ulls que un partit tan identificat amb les arrels catalanes s’entengui amb aquest variant catalana del PSOE capitanejat pel José Montilla que va demostrant de mica en mica que no gaudeix del tarannà ni del carisma del seu predecessor al Palau de la Generalitat, Pascual Maragall.
Estic plenament d’acord en la teoria que afirma que els electors en les municipals acostumen a donar el vot a les persones i no els partits. Però al Vendrell a l’igual que en altres municipis de la comarca, apareix algun cas curiós que no podem passar per alt. Sempre que s’ha presentat el PP amb candidats diferents en les darrers quatre legislatures ha obtingut el mateix nombre de regidors.
L’oposició et dóna ales, et permet fer focs artificials, organitzar moviments de protesta arriscats, presentar mocions idealistes, però quan s’entra en la tasca de govern s’han de posar els peus a terra i aplicar una política coherent que intenti aunar ideologia i programa amb realitat i compromisos adquirits. Tenint en compte el pressupost municipal, la distribució demogràfica del municipi, els principals problemes que es generen en el seu àmbit, etc.
Potser si que la millor manera de demostrar el poc nivell d’un músic pretensiós és fer-lo sortir a cantar sol davant l’escenari amb la sala plena de gom a gom i sense condicions pactades. Potser aquest serà el darrer cop que actuï davant de la gent per la vergonya que pot arribar a patir. La propera vegada s’ho pensaran dos cops. Hem de deixar que els altres mags i il·lusionistes de la política tinguin també la seva oportunitat perquè puguin demostrar al seu públic quin és el secret del seu art i del seu programa electoral. Si tenen vergonya o una mínima decència, sortiran per la porta del darrera i mai més no gosaran a exhibir-se en els mitjans de comunicació proclamant les seves virtuts si aconsegueixen el poder. Buscaran una nova activitat a la que dedicar-se més adaptada a les seves circumstàncies.
També hem de tenir en compte de no enganyar al respectable. Si nosaltres sempre ens hem venut com a autèntics trompetistes no acabem tocant el violí entonant una melodia trista i monòtona. Molt possiblement en la propera ocasió el nostre públic fidel optarà per comprar l’entrada per un altre espectacle.
Els pactes de govern són bons i molts cops necessaris. No a qualsevol preu i deixant qüestionats els principis bàsics de la formació només per voler sortir a la petita pantalla tot dient que ha estat un pacte pel bé del municipi on tothom hi surt guanyant. En la propera cita amb les urnes, els seus votants els donaran l’esquena i hauran de marxar amb la cua entre cames.

Publicat el 22 de juny al Diari del Baix Penedès

dimecres, 20 de juny de 2007

Ves de festa amb Bus al Vendrell

Una de les bones idees que s'ha incorporat al Turismar és que pots anar a les revetlles amb autobús. Si si per primer cop a la història del Vendrell podrem anar de festa a les platges amb autobús. Fins ara s'havia fet alguna cosa amb l'Auditori Pau Casals, però els que ens agrada uns altres estils musicals també tenim dret a que ens portin per un mòdic preu. Apa a cuidar-se i podeu beure perquè us portaran a casa sense haver de patir per trobar els Mossos en alguna rotonda fent la seva feina amb el peto verd.

Les pizzes de la Teresita

Una de les aventatges de viure al Vendrell i prop de l'avinguda del Baix Penedès és que hi ha una xarcuteria de tracte veïnal i simpatic que ofereixen uns bons productes. Encara que en altres llocs els pugui trobar jo sempre opto per anar a comprar carn a la Teresita. Us aconsello que proveu les seves pizzes artesanals. Les podeu demanar del que volgueu i sino la tenen en pocs minuts us la serviran. Realment val la pena. Jo sóc un aficionat i encara que tinc molt proper el telepizza ho tinc molt clar on he d'anar a comprar pizzes artesanals. Costen 3 euros per unitat i una per persona és massa grossa, però per dues persones queda una mica petita. No us ho perdeu. Ja veureu com em donareu la raó.

dilluns, 18 de juny de 2007

Albinyana, 1000 anys d'història escrita

El 1010 Albinyana va entrar en la història escrita de mans del Cartulari de Sant Cugat. D'aquí tres anys tindrem l'honor de celebrar aquesta important data. Esperem celebrar-ho per tot el més alt. El municipi s'ho mereix. Ja s'hauria de començar a treballar en el tema, encara que fos que la gent anés prenent consciència sobre aquesta important data històrica.

diumenge, 17 de juny de 2007

Una entrada de legislatura molt tranquila

La nova legislatura que va entrar ahir 16 de juny va ser molt tranquila. Amb un temps inestable, una boda a l'església i un centenar de persones a la plaça Vella del Vendrell semblava que podríem tenir una cosa diferent. Però tot va sortir segons el guió previst. Ara queden 4 anys per tirar el vaixell endavant. Una tasca no gens fàcil. A veure que és el passa. Estarem a l'aguait

divendres, 15 de juny de 2007

Els sistemes de seguretat de la democràcia

El nostre sistema democràtic defineix els mètodes per escollir els nostres representants polítics i a l’hora marca, a grans trets, els eixos bàsics per on es poden moure per no sortir de les fronteres legalitat vigent. En la seva teranyina normativa s’hi amaga un complicat sistema de seguretat que intenta prevenir dels mals majors que puguin aniquilar tot aquest complicat entrellat que constitueix la democràcia. Aquesta xarxa de fusibles interelaciona diferents punts geogràfics a nivell comarcal o inclòs autonòmic a l’hora que estableix un subtil i diàfana connexió entre elegits i electors.
El fusible de l’abstenció és el primer que ens dóna la primera senyal d’alarma. Quan el principal nexe d’aquest sistema que vincula directament votant amb candidat no acaba de donar un ple rendiment és que alguna cosa no funciona en bones condicions. Després de llegir el veredicte de les urnes, tots els polítics es comprometen a treballar seriosament per solucionar aquesta manca de comunicació entre els dos elements que configuren el principi bàsic de la sobirania popular. No tornaran a recordar-se d’aquesta manca de suport popular fins a les properes eleccions quan molt segurament es tornarà a repetir aquesta situació a la que ja ens tenen acostumats. En realitat, aquest fet no suposa cap problema. Encara que només voti un 10% de l’electorat tots els escons estaran ocupats pels seus respectius. Els escollits tindran menys legitimitat però ni l’abstenció ni el vot blanc te un resultat real, tret d’un càrrega psicològica que no perjudica realment en cap moment els resultats de les urnes.
La seguretat d’aquestes seguretats de la democràcia també es pot veure amenaçades quan un partit que no forma part dels tradicionals del municipi amb una forma peculiar de fer política obté un resultat que no es pot obviar. Aquesta nova proposta electoral ha tingut que lluitar contra el repartiment injust dels espais electorals publicitaris televisius, ràdio, premsa i de pancartes de la via pública que sempre es basen en els resultats obtinguts en l’anterior comptesa electoral. Els més grossos potser tenen 80 plafons i els altres potser no poden comptar ni amb 5 per poder penjar la fotografia del seu líder amb el seu anagrama. Han tingut que començar de zero perquè no han gaudit del poder que atorga menar les rendes del poder amb el control de les diferents àrees, programa d’actes, inauguracions i resta de possibilitats que ofereix el poder per als seus titulars. La seva participació en els mitjans de comunicació tampoc assoleix ni de bon tros els nivells dels principals partits que integren el consistori ja sigui des del poder o des de l’oposició. Quan una formació política aconsegueix superar tots aquests entrebancs més o menys legals i convertir-se en una força decisiva ens trobem davant una situació molt complicada. No s’hi val amagar el cap a sota l’ala quatre anys més i esperar que obtingui una majoria absoluta que li doni el poder directament sense haver de dependre de ningú. Entre tots s’ha d’analitzar el problema. No és pot anar contra la formació ni contra els seus votants ni els seus regidors. Els vots sustenten la seva legalitat. S’han de treballar seriosament i amb rigor aquells punts socials que poden i generen conflicte i on ha basat el seu discurs. Només amb aquest mètode evitarem que d’aquí quatre anys tingui excuses i arguments que siguin capaços d’atraure tants de vots. Això és política i no la roda de premsa fàcil i resultona.
El tercer fusible d’aquest sistema ja és es troba una mica més amagat i depèn dels candidats i dels seus amors i desamors. Aquest salta quan un pacte entre diferents formacions no concorda amb la filosofia i els discursos pronunciats fins aquell moment. En aquest cas, els electors poden deixar fora del joc polític al seu antic líder. Aquesta mesura de seguretat pot donar moltes sorpreses en les properes eleccions i deixa el camí de la legislatura expectant pel que pugui succeir. La política també té els seus sistemes per pervindré resultats inesperats i s’han de saber utilitzar amb seny.
Publicat el 15 de juny al Diari del Baix Penedès

dimarts, 12 de juny de 2007

Albinyana, poble per visitar

El meu poble Albinyana, no te ni grans monuments, ni una gran església, ni gaires personatges famosos, però te totes aquestes coses que busques quan vols veure alguna cosa diferent. Un poble que encara conserva la manera de viure de fa 50 anys amb gent a la fresca, carrers tranquils, aigua bona de manantial. Un poble penedesenc per descobrir encara que les seves qualitats estan diluïdes en els seus veïns i el seu entorn natural.

dilluns, 11 de juny de 2007

No voldria ser el Jordi Sánchez

El DIARI va demostrar la setmana passada que són moltes les persones que no veuen clar el pacte del PSC amb el ADMC del Parera. No m'agradaria ser el Jordi Sánchez per explicar aquest pacte després de tot el que ha passat. A veure si la gent d'aquí quatre anys encara se'n recorda o només ha estat una anècdota més de les que ens ofereix la classe política

Talles grans a Calafell

Les persones que no són de la mitjana nacional i que més aviat la superen per la seva part superior està de sort. Al carrer Vilamar de Calafell hi ha una botiga que és diu Brino i que tenen de tot per homes i dones que no som com els que surten als anuncis. Ja ho sabeu. No cal anar a Tarragona, ni a Barna. A Calafell hi ha una mica de tot. L'important és que ja ha començat esperem que continuï amb aquesta línia fora de la mitjana nacional.

divendres, 8 de juny de 2007

Deixant enrera el bipartidisme comarcal

La cita electoral del passat 27 de maig va deixar entreveure en alguns municipis de la comarca uns resultats força sorprenents que van deixar bocabadat a més d’un votant. A part de la notícia més mediàtica sorgida al Vendrell amb la forta irrupció del PxC hi ha altres localitats baixpenedesenques que també han viscut unes escenes democràtiques que no podem oblidar al tinter. Els electors de Sant Jaume dels Domenys van posar al incombustible Magí Pallarés a la corda fluixa amb una majoria simple amenaçada per una coalició majoritària formada per un bipartit d’esquerres integrat per PSC i ERC que molt probablement formarà un nou govern en aquest municipi. Estats Units és un país que presenta molts defectes que són prou coneguts arreu del mapa mundi. Però no podem oblidar algunes virtuts molt puntuals dignes d’encomi. Una de les coses que jo sempre envejo és la limitació que un mateix president torni a presentar-se després de dos mandats consecutius. Aquesta és una mesura molt encertada. Una manera legal d’evitar legalment que una persona es perpetui en el poder durant un temps excessiu. Encara que tinguin la presidència vetada per un tercer mandat pot continuar treballant per millorar el país des del Govern o com a membre electe en alguna de les dues càmeres legislatives. Un bon govern necessita un bon equip amb un líder que l’encapçali, però no hi pot faltar un dofí més o menys velat que vagi seguint l’estela del primer mandatari empapant-se de la lletra petita de l’ofici.
Tornem al cas que ens interessa. Algú em podria dir qui és el dofi del Benet Jané? Jo no l’he sabut trobar. Sempre és pot treure de la màniga en el darrer moment, però a hores d’ara quan el Benet no crec que torni a optar per un tercer mandat al front del consistori del Vendrell i del Consell Comarcal ja s’hauria d’estar fogegant un candidat que el sustituís en la propera legislatura. Encara que sigui entre bambalines. Sempre pot aparèixer a mitja legislatura, però entre els regidors que han sortit escollits, a priori, no veig ningú que pugui portar a terme aquesta important missió amb vistes a un futur recent. Amb la política unipersonal d’un partits arriba un punt que la formació és mor d’inanició per manca d’un substitut que pugui liderar el projecte polític amb el consens de la resta. No ens podem oblidar d’un lloc menys agraït però també imprescindible, el segon d’abord, el qual s’ha d’encarregar, a grans trets, a fer la feina més desagradable i políticament menys rendible. Aquest personatge també és una peça clau dins l’engranatge polític i molt sovint aquest personatge és incompatible per encapçalar la llista. Només cal pensar en els dos màxims exponents recents d’aquesta tasca que han passat per la capital de la comarca com han estat el Jaume Domingo i el Josep Maria Llasat.
Crec que per afavorir la democràcia són millors les majories simples on els pactes és facin necessaris sense haver de jugar a tres o quatre bandes. Per això m’han donat bones vibracions dels resultats de Cunit, Banyeres del Penedès i de l’Arboç on els pactes a l’igual que Sant Jaume dels Domenys hauran de marcar les línies polítiques dels propers quatre anys.
A Calafell sembla que apareixerà un pacte que a molts els costarà entendre. Una parabola política que ens demostra que l’amor i el desamor (per no dir odi) estan a tocar. Que de gairebé l’insult als elogis fidels només hi ha un obrir i un tancar d’ulls amb una escena de desencís pel mig. Els dos principals mestres de cerimònia hauran d’explicar als seus votants i a la resta de la ciutadania el perquè de tot plegat perquè hi ha coses que a primera vista resulten un xic difícils d’entendre. Aquesta maniobra pot perjudicar greument la meva aposta de la setmana passada per la sociovergència al Vendrell. Abans que ningú mogues fitxa algú devia haver plantejat algun acord global a nivell comarcal.
Vull animar a la gent d’EuiA-ICV a tirar endavant amb la seva proposta política i recordar que el dia 17 de juny comença la campanya electoral per al 2011. Han aconseguit 4 regidors a la comarca i un representant al Consell Comarcal. Com més propostes elctorals més ric serà el teixit polític d’aquesta comarca que de mica en mica desperta d’un bipartidisme antagònic quasi irreconciliable.

Publicat el dia 6 de juny de 2007 al Diari del Baix Penedès

dimarts, 5 de juny de 2007

Ens trobem dissabte a Llorenç

Llorenç del Penedès acull aquest dissabte una nova edició de la Festa del Foc i Rock. La cita és ineludible perquè cada any els organitzadors se superen. Enguany els protagonistes són el grup de versions Los Estrenos. Ja ho sabeu aquest dissabte cap a Llorenç a partir de les 12 de la nit allí a la Rambla dalt de tot. No us ho deixeu perdre. Us rebran molt bé tal com acostumen a fer a totes les persones que s'hi deixen caure.

divendres, 1 de juny de 2007

Per què no fem cas a les urnes?

El poble ja ha dictat el seu decret sobirà. Ara és el torn dels responsables polítics que han d’aplicar les seves directrius. El primer punt que trobem és l’abstenció. Gairebé un 50% del cens de les poblacions més importants de la comarca no va acudir a la cita electoral del passat diumenge. Es poden fer moltes lectures dels resultats que es van obtenir el passat cap de setmana. La conclusió que se’n pugui extreure no hauria d’anar més enllà de la valoració de les llistes polítiques que els han representat en aquesta legislatura. Són les notes de final de carrera. La valoració no és prou fidedigna perquè han de passar pel sedàs de les llistes tancades que no dóna uns resultats prou verídics i en consonància amb la realitat. En aquest cas, l’apartat d’observacions que acompanya a les notes finals està farcida de comentaris que s’han de llegir entrelínies però que molta gent ha entès implícitament i sense gaires aclariments.
Els electors prefereixen resultats concrets i tangibles. Fugen ràpidament de promeses inversemblants, focs d’artifici i altres novel·les de cavalleries que ens volen vendre a preu de saldo. El que te tots els trumfos a la mà és el polític de carrer que coneix els problemes reals dels ciutadans. Del que va en tren a Barcelona, el que intenta estacionar el seu vehicle un divendres a les 12 del migdia la zona del mercat del Vendrell, el que ha de portar el nen a l’escola bressol d’Albinyana perquè a la vila no hi ha lloc, el que estudia a Tarragona i ha d’anar en tren perquè l’autobús li resulta massa car, el que té un bar musical sota casa que no tanca fins a les tantes, el que espera una carta important d’Hisenda que fa un mes que li van dir que va sortir de Tarragona, el que ha fet tres hores de cua a urgències, entre d’altres El polítics han de tocar de peus a terra. Han de conèixer aquestes petites històries personals que configuren la nostra vida de cada dia. Els que no sap veure aquest món discret i rutinari molt difícilment assolirà un marge considerable de confiança popular. A molts no els interessa ni les dretes, ni les esquerres ni el centre que ho ocupa tot. Ni si oneja la bandera catalana sola o està ben acompanyada. La majoria de persones volen resultats concrets que els faci la vida un xic més fàcil o almenys els eviti alguns problemes. Les ideologies històriques estan a bon preu en una parada del mercat del divendres. Tranquils que no hi ha gaire cua.
Després d’una campanya força tranquil·la amb alguna petita guerra de cartells localitzada. Uns piscolabis que força gent aprofitava per berenar gratuïtament independentment de la seva coincidència política amb l’acte al que assistia. En general, la participació dels veïns en els diferents actes dels partits ha estat força minsa pel volum de gent del Vendrell encara que alguns s’apuntaven a quasi totes les trobades per si queia alguna cosa Jo crec que aquests quinze dies de campanya oficial, a efectes electorals, són poc rendibles. En dues setmanes no es pot arranjar tot allò que no s’ha fet en 4 anys de gestió municipal. És com una revalida de setembre, però amb quatre cursos suspesos. No crec que els resultats haguessin variat gaire si els comicis s’haguessin portat a terme abans de la campanya electoral.
Els resultats ens indiquen clarament que al Vendrell s’hauria de formar una socio-vergència forta que pogués tirar endavant el futur del municipi evitant que amb la mínima batzegada trontolles i se n’anés en orris. Aquest és el missatge que les urnes han volgut dir a tothom. Els polítics també haurien d’assabentar-se d’aquest missatge que molta gent ha comprès a la perfecció amb la primera lectura dels resultats. No fan falta ni pactes antinatura, ni sorpreses fora de lloc. Ha estat una llàstima que aquesta sociovergència, si arriba, hagi estat provocat per una forta irrupció d’una força política nova. Tothom és sabedor dels principals de problemes del Vendrell. Aposto que força solucions dels principals partits també coincidirien. Un hospital que funcioni millor i que depengués directament de l’ICS públic. Més pàrquing gratuït. Més seguretat ciutadana. Més escoles bressol. Una raonable mobilitat viària. Una transport públic convincent. Llavors que esperem?

Publicat al Diari del Baix Penedès el 1 de juny de 2007