La veu del poble

La veu del poble

divendres, 28 de desembre de 2007

Postal de Nadal bàsica actualitzada

La postal d’enguany de Nadal també ha de venir amb retard. Concretament coincidirà en la jornada en què es celebra el dia dels Sants Innocents. La Renfe ha patit importants demores que han afectat a molts dels nostre veïns, la gratuïtat dels llibres als escolars del Vendrell també és qüestió aplaçada per al proper pressupost, la construcció de la piscina de Calafell segueix el seu ritme natural. La nova caserna dels Mossos estarà en funcionament quan aquests ja fa mesos que patrullen pels nostres barris. El primer edifici judicial del Vendrell també va agafant lentament personalitat enmig de la nova urbanització que s’hi està construint. Correus va lent. L’administració li segueix el ritme. Amb els passos de vianants elevats tampoc podem apretar gaire l’accelerador en els nostres carrers. Per seguir aquesta tònica general, enguany el miracle del Naixement l’emplaçarem el dia 28 de desembre.
El nostre nen Jesús l’haurem de convertir en un personatge políticament correcte i haurà de tenir una bessona de sexe femení. No vull desvelar qui va nàixer primer per no caure en agravis perjudicials per la igualtat en la nostra societat.
M’han dit que Sant Josep no és d’aquí ben bé. Fa temps que treballa a la comarca. El bon home va venir contractat en origen per treballar en l’agricultura, però quan va arribar a casa nostra li van arreglar els papers perquè treballes de peó amb un contracte a mitja jornada. Encara que l’ha de treballar sencera cobrant el que estipula el que va signar amb a seva empresa: la meitat del salari.
La Mare de Déu en realitat és una jove estudiant d’arquitectura. Entre la subvenció familiar i la beca estatal no li arriba per tancar el mes sense grans pèrdues. Aprofita aquest Nadal per posar en el nostre pessebre. La seva companya sentimental treballa al costat d’enguixadora i vigila en tot moment que no li passa res a la nostra protagonista. En el seu conveni tot i que treballa per a una empresa subcontractada d’enguixadora ja li van dir que si la seva amiga no aguantava el fred, l’havia de substituir en aquest retaule nadalenc. La roba la guarda al ciclomotor que té aparcat en un descampat ple d’herbes.
L’escenari està patrocinat per uns grans magatzems que han volgut afegir-se a aquesta postal nadalenca. Tot el material utilitzat és molt senzill i segurament omplirà els contenidors d’escombraries quan acabi la representació. Tots saben que estan en un contracte d’obra o servei i si el vent s’emporta l’escenari. Cadascú a casa seva i sense indemnització.
L’àngel és un xicot molt jove del Senegal amb una economia molt magra. Des de bon principi es va comprometre a pintar-se la cara i les mans amb color blanc per tapar el color de la seva pell. El seu fill no sap res i es pensa que el seu pare treballa en un projecte social integrador per a les famílies amb risc d’exclusió.
El bou el van treure d’un museu d’etnologia de la Cerdanya. Va arribar per missatger. Una empresa s’encarrega de donar-li menjar dos cops al dia. Una altra companyia internacional li dóna l’aigua i una tercera, amb capital andorrà, recull els seus excrements. Tres operaris del mateix poble del nord de Guinea Bissau que treballen en empreses multinacionals de molta volada.
La vaca no cal dir que ha estat aportada per una empresa lletera asturiana. El responsable del seu manteniment està intentant que les tres empreses del bou es facin també càrrec del seu animal.
L’estel màgic va estar col·locat per l’empresa municipal que s’encarrega del manteniment elèctric. Però al cap de pocs minuts del seu funcionament, un fusible es va fondre i no ha tornat a brillar. El tècnic responsable té les trucades restringides i no es pot localitzar. Sort dels fanals del costat que donen llum al nostre quadre. Aquesta és la meva humil participació en aquestes festes. Bones Festes i Feliç 2008.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de desembre del 2007

divendres, 21 de desembre de 2007

Una imatge surrealista d'un tren urbà

Aquest tarda he vist el popular trenet que ha d'unir les zones comercials del Vendrell. Concretament el centre amb la zona del Tancat i les Mates. Doncs el tren anava ple de canalla que de tant en tant deixaven anar algun "piropo" poc afavorit a la gent que passaven pel carrer. És un mitja de transport gratuït que ha estat ocupat pels més menuts de la casa i no tan menuts que van d'un lloc a un altre del Vendrell

Interessant concert a l'Auditori Pau Casals per acabar l'any

L’Associació Musical que té com a objectiu mantenir viva la memòria del Mestre, fer difusió de les seves idees, fer pedagogia amb tot el que va defensar, en reconeixement de la seva tasca i el seu exemple, tanca amb aquest Concert la programació d’enguany i ho fa amb una formació musical de reconeguda vàlua, que a més a més té el plus de l’estreta relació que els germans Claret van mantenir amb Pau Casals.
Les entrades es vendran de forma anticipada a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell, ubicada a l’antiga biblioteca a La Rambla, amb un preu especial per als socis de l’Associació, i una hora abans a l’Auditori Pau Casals. Cal assenyalar que hi haurà servei d’autobús gratuït a 2/4 de 10 del vespre i en finalitzar el concert.

Dues opcions per a la cistella de Nadal

L’enllumenat nadalenc ja fa dies embelleix els nostres carrers i places. La música als carrers acompanyada per la lluentor de les bombetes de colors sembla que ens inciten a un consum sense fre en bona companyia de la nostra targeta de crèdit. Ja sabem que després ens trairà, però de moment la necessitem.
Nadal i Reis són les principals dates en què les famílies i els amics es regalen coses com a símbol d’amistat o amor o ambdues coses a la vegada. També el sorteig del 22 de desembre. La fortuna pot omplir les nostres butxaques per almenys deixar enllestida una bona part de la hipoteca. Entre l’IPC i l’Euribor cada dia els premis són en realitat més reduïts perquè la fortuna no s’escapa de les exigències del mercat. Sempre ens quedarà l’amic invisible d’aquell any.
Entre aquest va i bé de targetes de crèdit, diners en metàl·lic i fins i tot xecs, podem afirmar que encara conserven una de les tradicions més arrelades a casa nostra: el lot nadalenc. Una tradició en vies d’extinció, però encara hi ha moltes empreses públics i privats que ho practiquen d’una forma més o menys generosa.
L’inici de tota aquesta tradició l’hem de buscar quan l’amo del negoci tot i afegir uns quants calerons més als seus treballadors volia que aquests celebressin també el Nadal. Almenys que poguessin assaborir els típics complements de la dieta nadalenca mediterrània com són els turrons, els polvorons i les neules.
Amb aquest present gastronòmic, cap família no tenia excusa per no celebrar el Nadal almenys a taula i a l’hora dels postres. La vedella, el pollastre i els galets ja venien inclosos amb la bufanda de la nòmina d’aquell mes.
La societat amb el pas de temps es planteja nous reptes prou substanciosos. Perquè no regalem alguna cosa més que no sigui el de cada any?. En una família on treballaven més d’un dels seus membres i amb poca afició pel dols, tots aquests sucres envasats es podrien passar unes quantes setmanes en el racó d’un calaix fins que algú els llenci a les escombraries.
Les noves tendències ens van portar al proper esglaó. Es van afegint altres licors, conyacs i altres llaunes que es poden menjar durant qualsevol època de l’any i sempre queden bé. Els més selectes es van decantar pels pernils: uns de pota i els altres d’espatlla. Encara que si coneixem el pati, aquí hi ha una gran varietat on es pot triar i remenar a gust.
Tanta teca no és bona per la salut. Les dietes de mica en mica s’han anat imposant en la societat. Una bona panxa ja no és cap símbol de riquesa, sinó més aviat d’una economia poc saludable.
El tercer esglaó és quan a la cistella de Nadal, et pots trobar, unes tasses, uns gots, una necesser fins i tot un troley petit amb quatre rodetes que et permeti arribar amb el lot a casa teva. Molt lluny no aniràs perquè el pressupost és limitat, però almenys t’estalviaràs de portar el cotxe fins a les portes de la feina per carregar tot aquell embalum fins a casa.
Sempre abans del repartiment del lot hi ha rumors que corren per l’empresa a veure aquest any que hi haurà dins la capsa. De quina classe serà el pernil o el turró de Xixona serà tan dolent com l’any passat. Uns pocs dies abans del Naixement de Jesús se sap la solució. Jo sóc partidari de dues propostes ben diferenciades. Per una banda, recuperem la tradició amb una varietat ben triada de les menges típiques de Nadal.
En cas que vulguis tenir un detall especial et recomano que apostis per un bon pernil ben curat que anirà molt bé per anar tallant. No dic ja un d’aglà, Conec poques persones a les que no els agrada cap varietat. Si se serveix al buit queda excessivament higiènic i artificial , però jo crec que si es fa s’ha de fer bé com toca, incloent peülla del porc. Per potenciar el nostre comerç tots els ingredients han de ser de casa nostra.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de desembre del 2007

dimarts, 18 de desembre de 2007

Per què no fan un blog els alcaldes?

Una de les iniciatives que te més exit de l'alcalde de Lleida és Àngel Ros és el xat que ho fa un cop per setmana. Crec que municipis com Vendrell Calafell i fins i tot Cunit haurien de tenir un alcalde blocaire. Ens hem d'adaptar a les noves tecnologies.

diumenge, 16 de desembre de 2007

He disfrutat com un camell al C&A

Aprofitant el tren avui he anat a Barcelona a comprar roba. La veritat que a la segona planta del C&A he disfrutat com un camell perquè he pogut comprar roba de la meva mida i amb força varietat. Aquest és un esport que per les meves dimensions humanes molts cops és un xic frustrant, però s'ha de fer. Allí hi ha talles molt grans i amb molta varietat. Molts cops ja no miro en cap botiga perquè pers les meves mesures ni aproximades. Res de res. Doncs aquí al carrer Pelai de Barcelona hi ha força cosa per escollir. Tot un luxe pels que siguin com jo. Au vinga que els preus són força econòmics. Encara que alguna cosa estigui feta al Vietnam és igual. Surts d'allí ben vestit i tot. Ja he descobert un lloc més o anar a comprar.

Renfe a la línia de Vilanova és gratis

No hi ha prou senyals que ho diguin si és que n'hi ha algun. Tampoc ho anuncien per megafonia, però avui he tornat a comprovar que el bitllet de tren entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona per la línia de Vilanova és gratuït fins que no vaig l'AVE. Aquest encara trigarà. O sigui a viatjar gratis a Barna. Ara aprofiteu que sembla que va bé. Toquem fusta.

dissabte, 15 de desembre de 2007

Recepta sencilla de Nadal per quedar bé als aperitius

La verdulera és una artista de la cuina. L'altre dia em va aconsellar omplir mig prèssec en almibar amb maionesa i tonyina ben barrejat. És molt bo. Ja ho he provat. Quedareu com a senyors i és molt molt fàcil de fer.

ICV de Cunit m'ha deixat KO

En el diari del Baix Penedès d'aquesta setmana hi ha un article d'ICV de Cunit que suggereix que la platja també tingui Wifi. Ara a ple hivern que surti aquesta notícies és un xic curiós amb el fred que fa. Però espero que això de conectar-se a internet a la platja no agafi molta empenta. Potser després sortirà l'ordinador acuatic o el mòbil submergible. Ens estem passant una mica. Cada cosa al seu lloc.

Un trenet nadalenc al Vendrell

El trenet de les platges del Vendrell que tothom coneix perquè a l'estiu acostuma a formar una cua de cotxes al seu darrera quan és mou per aquestes vies més transitades. Ara com una de les novetats del comerç vendrellenc va des del centre fins al barri del tancat i fins a la zona de les Mates. Amb el fred que fa allí al trenet d'acabes de congelar. A més els carrers del Vendrell no estan per suportar aquest tipus de promocions fora de lloc i d'estació. No veig que sigui el més adient.

1408, una peli que no mata

He anat a veure una estrena cinematogràfica per aquesta setmana: 1408. És una d'aquestes pel·lícules que no valen la pena. Posen a un actor durant una hora en una habitació tot sol. Per allí hi passen fantasmes, torrentades, glaçades, imatges de parents morts. No fa por, però com a trhiller tampoc no te res d'integrant. A veure si a la propera encerto. Ja us avisaré

divendres, 14 de desembre de 2007

Un merescut homenatge als pagesos

Una de les escultures públiques més populars de la comarca és la que s’aixeca al Passeig Marítim de Calafell en homenatge a una de les professions emblemàtiques d’aquesta localitat costanera. La pesca a l’igual que l’agricultura i en menor mesura el comerç han estat els puntals econòmics d’aquesta comarca. En els darrers anys, el Baix Penedès s’ha decantat decididament en vers la construcció. Una aposta que aviat ens deixarà veure els seus resultats després de la crisi immobiliària en què estem tots immersos. Un negoci que és molt ampli aplega sota el mateix objectiu de vendre pisos: fusters, venedors d’electrodomèstics, pintors, muntadors d’antenes de televisió, ferrers i un llarg etcètera. El descens del volum de negoci d’aquest important sector econòmic de la comarca ha d’anar lligat al ressorgiment d’altres alternatius perquè sinó és així en poc temps es pot produir una perillós creixement de l’índex de desocupació amb totes les seves conseqüències Prestar una cura especial a totes les classes menys afavorides del teixit social. Aquest estrat social pot caldo de conreu d’un focus de possibles tensions socials entre els diferents col·lectius i nacionalitats que configuren aquest nivell del teixit social comarcal baixpenedesenc. Per normal general, la majoria de persones que han arribat al mercat laboral des de fora de les nostres fronteres acostumen a ubicar-se en els zones més sensibles de la piràmide econòmica.
Deixant de banda aquest problema que mereix per la seva importància i transcendència un apartat propi, m’agradaria exposar un tema que tot s’apropa més a l’anecdòtic que a la substància ens demostra una consciència social que s’hauria de reconduir.
La comarca del Baix Penedès com tots sabeu està configurada per 14 municipis, pocs són els que avui en dia tenen l’honor de tenir un carrer o una plaça dedicada als pagesos. L’únic que em passa pel cap ara mateix és el carrer Pagesia Catalana del Vendrell i prop seu Rabassaires. Si m’equivoco, espero que algú em corregeixi, però crec que aquesta mancança és prou evident a tot el Baix Penedès tret de poques excepcions. Fa unes setmanes ha saltat a un segon pla de l’actualitat comarcal que a Calafell no saben o no volen col·locar una estàtua que ret un merescut homenatge a tots els pagesos del municipi. Un acte que vol salvar els greuges que per comparació existeixen amb els altres grans protagonistes de l’economia i història local al llarg dels segles.
Em considero un ferm partidari d’utilitzar el terme pagès perquè el mot agricultors sembla que estigui extret d’una enciclopèdia d’aquesta que et vénen en fascicles i amb una mica més d’empenta que la publicació “l’Abans” del Vendrell.
Els pagesos necessiten tenir un reconeixement a casa nostra. Reconec que donar un carrer tampoc representa un gran esforç, ni pot servir per reconèixer la seva tasca real en la nostra història, però crec que és un pas més perquè de mica en mica el pagès sigui reconegut per tot el que ha fet per la història de la comarca. Perquè sempre l’economia ha estat la base fonamental i la raó de molts moviments socials. Des de les guerres que ens ha enfrontat amb els nostres similars fins a les conquestes que avui sembla que ho fessin per sortir només en els llibres de l’ESO i el Batxillerat. L’economia ara i abans ha estat i és el motor de la societat.
Ara que els pagesos, i cada dia més, semblen els principals candidats per formar part d’un museu dels nou segle tant pels estris que utilitzaven com per la seva manera de viure allunyats de les comoditats de les grans urbs. Els nous pagesos ja els veiem d’una altra manera. Es passen la vida sobre el tractor com el camioner es guanya la vida anant amunt i avall amb el seu vehicle. La pagesia tradicional s’està perdent. La nova, de grans extensions, està més propera a un conductor que muntat en el seu tractor fa totes les feines de la vinya que no pas a la que tots tenim a la retina, tot i que encara algunes tasques s’hagin de fer a peu. El pas del temps obligarà a la mecanització de tots els seus representants al mateix temps que anirà absorbint els petits pagesos o simplement optaran per penjar l’aixada esperant la jubilació o una altra feina.
És un apunt sense cap transcendència que estem parlant si es posa una estàtua dedicada al pagès en un municipi de la comarca. Però aquí hi ha un altre elements que vull recalcar. Aquesta sempre ha estat una professió que ha merescut molt poca valoració de la societat. És ara quan acaben que es fan rostades i altres festes relacionades amb aquest món quan fins fa quatre dies estaven mig oblidades. Tenim carrers dedicats a artistes, polítics i poques professions més. Quants tenim dedicats a comerciants, pagesos i pescadors? Per què sempre els hem tingut a l’ombra del protagonisme. Reivindiquem els seus drets. D’un dels pilars de la nostra societat actual. M’agradaria que aquesta estàtua es poses ben aviat i altres municipis d’una manera o una altra també s’hi apuntessin. No cal esperar a tenir un dia internacional dedicat al pagès per posar-se a treballar. Potser el problema real és que la seva estètica no és acceptable per alguns i ningú ho diu?

Publicat el 14 de desembre del 2007 al Diari del Baix Penedès

dijous, 13 de desembre de 2007

Reconec que encara sóc molt tradicional per Nadal

Una de les coses que més m'agrada és escriure. Una de les meves il·lusions és escriure les postals de Nadal. Encara que hi hagi mòbils o telèfons a casa sempre tinc una safata per posar les postals nadalenques que rebo. Potser sóc clàssic, però que més bonic que desitjar unes bones festes a tothom i per escrit?.

diumenge, 9 de desembre de 2007

Una Bruixola Dorada un xic avorrida

També he caigut en la tamptació d'anar a veure la Brújola Dorada. Em recorda a Narnia i una mica al Senyor dels Anells. Els ambients exteriors estàn força bé, però la veritat que no em va acabar de fer el pes. No li vaig trobar el sentit. No he llegit ni els llibres ni res, però només per la peli la veritat és que no val la pena. Jo em vaig decepcionar una mica. Li falta cos. Us la podeu estalviar, perfectament. Hi haurà coses molt millors.

dissabte, 8 de desembre de 2007

Molta Marató de TV3 i pocs CD'S

Crec que enguany passarà com els altres anys que molta gent no podran comprar el cd de la Marató de TV3 perquè sempre en porten molts menys que la demanda. Això no és bo perquè se n'haurien de portar més. Si que després es pot aconseguir, però molts compradors ja no hi tornen a insistir i són vendes que es perden. Si això és una idea de marquèting. La veritat és que no l'acabo d'entendre.

divendres, 7 de desembre de 2007

Els cines de Calafell i El Vendrell unifiquen preus

No fa molt parlava dels 20 cèntims de diferència que hi havia entre els cinemes del Vendrell i els de Calafell. Ja és història. Ara tots estan al mateix preu. Però no al més baix. El més alt. S'han acabat els cèntims. Dissabte, vigílies i diumenges 6 euros. Dia de l'espectador, dilluns al Vendrell i dimecres a Calafell 4 euros, i la resta de dies 5 euros. Cada dia l'invent et costa més car.

Un estalvi en els llums de Nadal

El darrer programa del Pas de Vianants entre l'Alfredo, La Yolanda i jo vam coincidir en una cosa que està molt clara. Perquè estan cremant durant tota la nit les llums de Nadal. Crec que haurien de tenir un horari fins a les 10 o 11 de la nit com a molt. Però no és lògic que a les tres del matí estiguin totes enceses. Es fan anar amunt i avall amb les agulles del rellotge per estalviar i ara que ho podríem fer doncs aquí tota la nit obertes. Tarragona i Lleida ja ho fan. A veure si a la comarca en prenen exemple.

dijous, 6 de desembre de 2007

Per una tele Independent

El que necessita el país és una tele independent amb professionals sense carnet que la manin. Ja està bé d'haver-te de passar informacions sense solta ni volta i entrevistes sense contingut i amb preguntes ensucrades. Cada dia la gent fa més zaping, però al final entre tanta política a totes les cadenes s'hauran de crear canals realment independents. Ja està bé de tanta política

dimecres, 5 de desembre de 2007

La Idiada desapareix?

Diuen, diuen diuen que on està avui en dia l'Idiada hi volen posar un camp d'aviació. Amb aquest nou equipament aeronàutic desapareixerà l'Idiada. Serà veritat? No ho sé. Només sé que ho diuen. Temps al tems. Santa Oliva- Paris- Nova York?

Un excés de Nadal no és gens bo

Prop de casa meva hi ha un megàfon que durant tot el dia emet música nadalenca. Encara no hem començat el centre de les festes i ja no puc més. Estic fart que gairebé tot el dia estiguin amb la mateixa música. No hi ha dret. Potser amb tant de Nadal al final l'avorrirem.

Caliu nadalenc a la Rambla del Vendrell

Ja he passat un cop o dos per la Rambla del Vendrell i allí hi ha un poti poti de botigues. Una mica de tot. Sembla que doni una mica de caliu i que sigui un punt de pas per a la gent. No dóna per gaire més. És difícil fer el que s'ha fet perquè només cal veure la realitat que hi ha sobre la Rambla, però jo crec que aquí un cop més falta una mica més de comerç vendrellenc. No sé. Pel que sigui els comerciants de la vila no s'hi volen posar. Què els fa falta?

diumenge, 2 de desembre de 2007

Un musical més que recomenable: Mama mia

Al tercer dia de l'estrena he tingut la gran sort de poder veure un dels pocs musicals que es fan a Barcelona. Abba amb tots els seus èxits dels anys 80 omple aquest musical barceloní sota el títol d'una de les seves peces més recordades. Us la recomano. Totes les cançons són en castellà, menys la final en anglès. Aquesta última peça vol animar al públic a posar-se de peu i cantar amb tots els 25 actors i cantants que són alguns dels protagonistes d'aquest muntatge. La primera part passa volant. La segona comença una mica lenta i potser sembla que tendeixi en alguns moments a ser una mica insípida perquè la primera passa molt ràpida. Però en seguida la cosa s'anima i molt bé. Us la recomano. La veritat que és cara, però val la pena. Des de tot el públic hi ha una bona visibilitat relativa, però jo us aconsello la platea. Estàs molt a prop i ho vius millor. No només és música. Hi ha un argument bàsic que serveix per vestir l'invent. Hi ha personatges que surten al Cor de la ciutat per a aquelles persones que els agradi seguir en altres camps els seus personatges de les telesèries de la tele.

dissabte, 1 de desembre de 2007

Una pel·licula per passar per alt: El Diario de una niñera

Jo volia una pel·lícula divertida per passar una bona estona i per riure una mica. La veritat és que aquesta pel·lícula no té res per agafar-se. Ni fa riure, ni fa plorar ni entreté. A la meitat de la projecció si abandonés la sala no et perds res de bo. Ja ho sabeu. Aquesta no l'aneu a veure no feu el paperina com jo. El millor són els trailers i ja està.