La veu del poble

La veu del poble

dijous, 31 de gener de 2008

Llegendes urbanes sobre robatoris al Vendrell

En aquests dos dies anteriors han entrat a robar a dos colegues meus de la feina. Diuen que algunes pispes fan unes senyals als timbres amb marques de colors i formes per indicar a altres membres de la banda que aquell edifici està buit de tal hora a tal o que només hi van els caps de setmana. No sé si és veritat o no. Però amb aquestos els hi han entrat al migdia quan no hi havia ningú a casa. A veure si algú em pot confirmar aquesta mena de llegenda urbana.

dimecres, 30 de gener de 2008

Els Laxen tornen a tocar al Vendrell

Segons consta a la seva pàgina web els Lax "N" Busto tornaran a tocar el dissabte 14 de juny a la Rambla del Vendrell. Quasi un any després de la seva darrera actuació a la platja de Coma-ruga per Sant Joan. Una gran idea. Allí ens veurem petits i grans per estar davant d'un dels millors grups de rock de casa nostra. Endavant Laxen. Endavant que ho feu molt bé. Aquí uns seguidors de tota la vida. De quan anàveu a l'Insti. Seguiu sent igual de bons com sempre, però teniu la gràcia que sabeu innovar. Què més podem demanar?

dimarts, 29 de gener de 2008

Un magnífic viatge a Madrid


Aquest cap de setmana va ser diferent. Alguns dels que fem el programa Pas de Vianants a Ràdio El Vendrell ja fa dies que volíem fer una cosa diferent. La nostra proposta era un cap de setmana diferent a Madrid i amb AVE. Ens ha sortit rodó. Gràcies a la Marta que ja coneixia força Madrid hem descobert una ciutat que fins ara almenys en el meu cas només havia vist de passada. Van ser dos dies intensos que vam viure al màxim. No vam parar de caminar. La ciutat em va agradar molt perquè té espais molt grans i la gent va força tranquil·la pel carrer. No porten l'estres que tenim tots aquí. Espero que ho tornem a repetir. És igual a on. Alguns no ens coneixien i vam fer un pack esplèndid. Molt bon rotllo per conèixer Madrid i per coneixen's tots plegats una mica millor: Alfredo, Montse, Roque, Marta, Yolanda i Tomàs. Repetirem. Visca el bocata calamars amb maionesa.

dilluns, 28 de gener de 2008

Una peli que m'ha decepcionat molt

He anat a veure la segona versió cinematogràfica dels detectius de la TIA Mortadelo i Filemon. Jo recordo que de petit em llegia i rellegia les seves aventures. Vaig anar a veure la primera versió de la creació d'Ibañez i no vaig sortir gaire content, però bé. La segona versió la veritat és que no m'agradat gaire per no dir gens. Ho he vist tot una mica massa forçat i massa globalitzador. Fent les seves aventures més o menys normals segurament haguessin tingut més èxit que aquesta fase quasi espacial. Massa imaginació per aquests dos personatges tan nostrats. No us la recomano. Potser en vídeo, però res més.

divendres, 25 de gener de 2008

Olor de clavegueras per Calafell

L'altre dia a la tarda nit, dijous, vaig passar per la rotonda de la Creu Roja de Calafell i vaig sentir una forta olor a clavegueres perquè al depuradora està per allí. No sé si era una cosa puntual o més estesa, però la veritat és que era molt forta. Anava amb el cotxe amb els vidres pujats. Uffff.

La veritable història del llop ferorge i la caputxeta calafellenca

Una de les notícies primerenques d’enguany provenia de Calafell. Es tractava ni més ni menys que de les queixes de CiU per l’acomiadament de 50 persones que treballaven en alguna de les dependències d’aquest consistori. Per aquesta mesura dràstica, els líders de la federació nacionalista demanaven el cap del regidor de Serveis Interns, Carles Robert. La setmana passada hi havia la carta al DIARI d’uns dels col·lectius afectats que es queixaven d’aquesta decisió. Aquesta notícia grandiloqüent s’ha de veure de prop . Per alguns dels treballadors que van acomiadar, el que va passar realment és que no se’ls va renovar el contracte que acabava el darrer dia de l’any. Per altra banda, altres treballadors que eren interines se’ ls va menar a renunciar al seu lloc de treball, d’un forma més o menys diplomàtica, a canvi d’un pessic econòmic més o menys envejable. El que és una realitat, espero no equivocar-me, que cap de les persones que va finiquitar la seva relació amb la corporació calafellenca tenia plaça fixa en la plantilla d’aquest consistori.
Un de la principals característiques dels municipis costaners és el seu espectacular creixement demogràfic en els darrers anys. Aquesta forta empenta comporta que l’ajuntament de torn necessiti més personal per atendre els seus serveis. La forma més transparent i oberta per a tothom i potser la menys practicada és l’oposició per ocupar una plaça de caràcter fix. Fas una prova i segons el seu resultat passes a formar part de la plantilla. També tenim el concurs oposició que combina una prova per tothom, però al seu resultat se li ha de sumar els punts del concurs. Els mèrits en forma de punts vénen a coincidir amb l’experiència en el lloc, estudis, altra formació. Etc. A partir d’aquí les formes d’entrada són força variades: entrevista, per recomanació de alguna oficina de treball, per simpatia política, per filiació, i moltes altres que tots coneixem.
Fins aquí no ha de passar res a les persones que en un primer terme ja aconsegueixen la plaça en propietat mitjançant concurs, oposició o les dues opcions juntes. El problema vindrà per totes aquestes persones que tenen un contracte temporal: alguns amb data de finalització i altres per obra o servei . Una formula que sinó està ben marcada la finalitat pots finiquitar quant menys t’ho esperes.
Posar de puntetes al carrer de cop i volta 50 treballadors jo crec que és una practica plenament reprotxable. Però també cal dir en honor a la veritat que tenir 50 persones en una situació de temporalitat també és un fet totalment censurable. Aquesta mesura del regidor socialista ha estat possible perquè durant uns quants anys s’han anat passant la pilota sense aportar solucions que garantissin una estabilitat laboral. Tota aquest personal que com a molt haguessin hagut d’estar un parell d’anys sense que se’ls convoqués la plaça fixa s’han passat, alguns fins a 15 anys, esperant que algun polític prengués la determinació de convocar la seva plaça.
És molt trist que entre els uns i els altres, 50 persones o més s’hagin hagut d’anar a la cua de l’atur o buscar-se la vida en altre consistori o empresa privada. Mentre a Calafell els uns i els altres es dediquen a criticar-se mútuament, els interessats de la localitat i d’altres municipi que vagin preparant proves selectives perquè ja ho diuen quan “les barbes del teu veí vegis tallar posa les teves a remullar”. Alguns càrrecs de confiança i similars ja fa dies que han escollit viure al ritme del draghon khan segons la legislatura. O estàs a dalt o baix. El problema és tots aquells que han escollit una vida discreta. Per motius varis es troben al carrer sense feina, encara que sigui amb un euro a la butxaca. No ens enganyem. Esperem que Calafell i altres municipis en prenguin nota.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de gener del 2008

dijous, 24 de gener de 2008

Una peli que no podeu deixar escapar

Avui hi havia Barça i també Polònia. He optat per la tercera via i he anat al cine a veure El amor en los tiempos del colera. Dura més de dues hores, però realment se't passa en un no res. És una gran proposta per aquest cap de setmana. Jo no he llegit la novel·la del Mario Vargas Llosa i he gaudit com un enano mirant aquesta peli. És tendra, romàntica amb uns tocs d'humor molt ben servits. Sobretot els paisatges estan molt ben trobats. El Bardem fa un papelàs i la seva enamorada també. És una mica una ironia de la vida que els rics no sempre són el que sembla i els pobres tampoc. Us la recomano. Al final pots plorar una mica, però és bo per la salut. Us la recomano. Val la pena. Ja ho veureu.

diumenge, 20 de gener de 2008

Gran notícia als autobusus de Lleida

El servei públic d'autobusos de Lleida des de fa poques setmanes et permet pel mateix preu canviar d'autobusos. Si no en tens prou amb un autobús per anar a destí en pots agafar dos pel mateix preu. Això és una mesura lògica que ja fa anys que hauria d'estar instaurada. Si les combinacions no són les més adequades almenys que no hagin de pagar dos trajectes quan en realitat en fan un. Si hi ha municipis que fan aquest sistema a veure si s'actualitzen i siguin una mica més coherents.

Xató o vinagreta de Vilafranca del Penedès?

He proba el xató de Vilafranca. Consisteix en una vinagreta amb força alls, pebre, galeta maria i sal. És com una salsa clareta molt potent que es pot posar a tot arreu des de la carn, l'amanida i el peix. Però jo crec que això no s'hauria de dir xató perquè si algú va a probar-ho a un restaurant de l'Alt Penedès i prova xató amb peix no té res a veure amb el xató de Vilanova, Sitges i El Vendrell. Com a vinagreta pot tenir el seu sentit tot i que és una mica fort, però com a xató i pensant amb la resta, jo crec que s'ho haurien d'anar pensant que és realment el xató i a partir d'aquí ho promocionem, però primer les idees clares. Per favor.

Dues hores interessants amb els Crims d'Oxford

Abans d'entrar a la sala no sabia si canviar l'entrada o no. És d'aquestes propostes que o t'agraden molt o aconselles a tothom que no hi vaig. He anat. La veritat és que és força interessant. Una mica massa de matemàtica i també li sobra la filosofia. Però la veritat és que val la pena. Durant les dues hores he estat atent a la trama. No s'ha fet gens pesada. Et pot agradar o no, però la veritat que darrere hi ha un treball que es veu. No us la perdeu. Val la pena. Ja ho veureu. Tot sembla complicat, però no ho és.

dissabte, 19 de gener de 2008

Albinyana aviat a la ruta del xató

Albinyana, no podia ser menys està preparant el seu concurs de mestres xatonaires i de xatonaires infantils. En un parell d'anys ja ens veus a la ruta del xató. Ja veureu que això que segurament va començar com una broma agafarà bolada. Les coses de taula sempre s'aguanta i triomfen en el temps. Espero que sigui així i visca la xatonada del meu poble. Ànims.

Expiación. Una peli rarilla però currada

La setmana passada van estrenar aquesta pel·lícula i ahir la vam anar a veure. Al principi és una mica liosa, amb el pas de la trama de mica en mica vas entenent més coses, però tampoc les entens totes, però hi ha una mica d'optimisme perquè veus que no és tan rara com semblava. Els guionistes han treballat de valent perquè vas i vens amb el temps que dóna gust. Hi ha amor, guerra, traïció, passió i una mica de tot, però tot i la bona combinació d'ingredients a les persones com jo que no busquen arguments molt recaragolats, aquesta tot i que s'entén hi ha coses que queden una mica penjades. A partir d'aquí s'hauria de fer un debata a veure que ens vol dir el director. Però com no l'hem fet i com dura dues hores. Crec que val més que n'aneu a veure una altra perquè també pot ser que us adormiu i tot. És molt lenta. Gens aconsellable per després de dinar.

divendres, 18 de gener de 2008

També és un bon govern aquell que puja els impostos

L’economia és una ciència exacta en el seu funcionament intrínsec. La interpretació dels seus resultats ens ofereixen multitud de lectures. Encara que pugin sembla oposades a fi de comptes estem parlant del mateix però vist des de diferents angles. El fonament d’una entitat pública com un ajuntament és el seu pressupost. A partir d’aquest eix bàsic i en consonància amb un programa polític més o menys entenedor, s’han d’anar configurant les actuacions que han de definir un govern, un municipi. Al fi i al cap una realitat, que ens afecta a tots. Estem més o menys allunyats de l’arquetip de ciutat dormitori en què s’està convertint alguns dels municipis de la comarca.
Una persona, a l’igual que un ens públic, acaba l’exercici amb 3 euros a la butxaca. Resulta que té superàvit. Aquest personatge arriba el 31 de desembre amb 3 euros a la cartera, però un crèdit pendent al banc per 7 euros amb interessos. Té aparentment també superàvit, però ja veiem que la seva economia no està gaire sanejada.
Tot això és complica molt més en un ajuntament. S’acostuma associar dues premisses bàsiques i que òbviament son contradictòries. Bon govern és aquell que no puja els impostos municipals. Mal govern és aquell que s’atreveix a tocar a l’alça els impostos hem de pagar a l’administració pública. Aquest fet ens porta a visió diferent dels fets. Aquest estiu vaig anar a Londres i parlant amb gent del país em van confirmar que la seva pressió fiscal era molt elevada i que no tenia res a veure amb el que tenim aquí. Perfecte. Nosaltres som uns privilegiats perquè paguem menys impostos que ells. Però la veritat que a part d’alguns aspectes com el preu del transport entre altres, tu realment podies veure carrers nets, estacions de tren adients, parcs i jardins en condicions, em van parlar molt bé de la sanitat pública. Tot i no haver molta policia pels carrers era fàcil veure petits pobles amb cases immenses amb els seus jardins que l’envoltaven amb unes mesures mínimes de seguretat. Jo en seguida vaig pensar. Això al Vendrell es totalment inviable perquè els pispes tindrien terreny abonat amb escreix.
El problema és que aquí cada dia paguem més impostos i tenim pitjors serveis. En comptes que aquesta major pressió fiscal es vegi compensada directament per més i millors serveis. Només tenim feina en anar invertint en escoles i en equipaments públics per donar servei a tota aquestes persones nouvingudes. Però si a la fi i al cap dividim inversió pública per habitants no crec que la ratio hagi pujat gaire en els darrers 15 anys.
Si la sanitat pública, les escoles bressol i les llars d’avis, la seguretat pública i fins i tot la recollida d’escombraries, entre d’altres tenen uns nivells cada dia una mica més baixos potser el problema és el sistema que no funciona prou bé. Amb els diners que jo puc invertir en assolir i mantenir un nivell més alt de seguretat els he de pagar per comprar una alarma, per portar la meva àvia al poble del costat a una residència privada. Potser que ens anem plantejant seriosament el significat de la pressió fiscal. ¡Per què l’administració pública de torn no és capaç de renunciar a una part de la meva aportació en recursos econòmics? Ja els destinaré segons els meus criteris personals. El problema és que ara estem plantats al mig d’una cruïlla i no sabem cap on tirem. Mentre ens aclarim anem pagant i anem perdent. Decididament anem cap a un model lliberal i sense embussos com és el que s’acabarà imposant o paguem més impostos però que realment ens estalviem l’alarma de casa i la factura d’un empast dental. Els mestres de primària i secundària volen fer vaga perquè ara la Generalitat vol donar més autonomia als centres escolars. ¿No us recorda tot això tot el que està passant actualment amb la sanitat pública?

Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de gener del 2008

dijous, 17 de gener de 2008

S'ha acabat Ventdelplà. BUAAAaaaaaaaaaaaaaa

Al final vaig caure rendit a les propostes de la telesèrie catalana Ventdelplà. Dos dies a la setmana sopava amb ells. Ara ja s'han acomiadat. Els trobaré a faltar. A veure que posen ara. Aquesta sèrie encara que havia tingut un excés de creativitat que sortia una mica de la normalitat, encara que mai sé sap, estava força bé i treia temes força normals a part d'aquesta sobredosis creativa. És una llàstima. Adéu Mònica, Esberlana, Paco, Berta, David, Nuri. Que sigueu molt feliços en les vostres vides de ficció i perquè no reals també. Una abraçada. Per mi sereu a partir d'ara els actors d'aquesta sèrie. Molt més fàcil de recordar que els vostres noms reals. A cuidar-se i salut. Ens seguirem veient encara que vosaltres potser portareu altres noms.

dimecres, 16 de gener de 2008

Això de l'AVE no ho entenc. Algú sap de que va?

Resulta que a Barcelona volen fer un parell o tres d'estacions de l'AVE i a Tarragona, n'han fet una al mig de tot plegat i enlloc. Com és que en un lloc el temps que guanyes amb l'AVE sinó vas a Madrid el perds anant a l'estació. Com és que a Barcelona en posen més d'una al mig de tot amb el perill que ha comporta i el retard que portem. No ho entenc. Sembla que estem en països diferents amb polítiques totalment oposades. Com vols que anem bé aquest país sinó es fan servir paràmetres oposats per dissenyar el nostre futur.

dimarts, 15 de gener de 2008

EL misteri de l'orgue del Vendrell

L'orgue barroc del Vendrell acull una important colònia de corcs que no el deixen viure. Esperem que aviat s'actuiï i es netegi i torni a la normalitat. Potser quan es vulgui fer alguna cosa els corcs ja estaran tips i les fustes ja estaran massa corcades. Ara, de moment ningú diu res esperem que algú aviat respiri. Sinó potser serà massa tard.

Sr. Zarco, ets el millor

En el premi dels Tothosaps d'enguany hi va brillar una estrella: Jaume Zarco. Un pagès de Bellvei convertit en polític i que durant dues legislatures va voler optar a l'alcaldia del Vendrell. Ara gràcies a la Carlota Baldrís s'ha convertit en un respectable cantant. Em va encantar la teva actuació per la teva naturalitat i esponaneitat. Realment ets el millor. Feia mesos que no et veia, però chapeau has tornat tot renovar per ensenyar-nos que després de la política hi ha vida i també bona veu. Enhorabona a tu i a la Carlota Baldris perquè t'ha canviat la vida.

diumenge, 13 de gener de 2008

El concurs de xató del Vendrell millora any rera any

Enguany el primer premi són un creuer de 8 dies pel Mediterrani. Encara que sigui en temporada baixa i en camarot sense finestra està molt millor que l'any passat els va tocar un cap de setmana a Marina d'Or. Un lloc on només hi van els iaios i famílies senceres. Encara m'animaré i aniré a concursar a veure si així em dono un tomb pel Mediterrani amb la dona. Això ja està millor i els 300 euros del per comprar regals per la família. Tots contents així. Llàstima del cafè per un any que em donen. Amb la cafetera de càpsules que m'he comprat l'hauré de donar a algú. Ho sento, però m'he modernitzat perquè a la dona no li agrada el cafè i ja he trobat la solució per 149 euros.

dissabte, 12 de gener de 2008

Dos mossèns amb clergyman a un buffet xinès

Una de les facetes més modernes del clergat català l'he vist avui a un bufet xinès de Tarragona. Dos capellans vestits amb clergymans estaven avui sopant en un bufet xinès a Tarragona. Trobo molt bé que estiguin allí tranquil·lament en una taula sopant en pau. El que m'estranya que encara portin aquest uniforme que només els capellans més tradicionalistes encara conserven en la seva vestimenta. Eren tots dos joves. No crec que tinguessin ni 35 anys, però segurament seguint la roba que portaven possiblement tenien la mentalitat d'un de 80. Perquè avui en dia una de les coses curioses és que hi ha mossèns grans que són molt més moderns que aquests joves que surten del seminari. Hi ha molt fill de l'opus i similars que volen modernitzar l'església a la seva manera o sigui tornant a les catacumbes.

divendres, 11 de gener de 2008

La Búsqueda, una peli per passar una bona estona

Una de les pelis que fa dies volia veure, però no es deixava o per horaris o per agenda és La Búsqueda. El Diario Secreto. Jo en el seu moment ja vaig veure La Búsqueda i alguna cosa més que era la primera part. Aquesta segona versió és una còpia i enganxar de la primera. Però tot i això és força entretinguda i es deixa veure. Dura més de dues hores, però passen força rapides. Tot és força previsible, però bé tot i que no és res de l'altra món surts amb cert bon regust de boca. Si no has vist la primera ho veus tot una mica millor, però si has vist la primera part més del mateix.

Cada dia tenim més diners, però ens sentim més pobres

Cada any, encara que ens ingressin més diners a la nostra nòmina estem, en realitat, una mica més pobres que l’exercici anterior. Per un cantó, tenim la societat de consum que ens empeny a què en cap moment ens baixem del tren de la modernitat. Ja hem canviat el vídeo pel DVD, la càmara analògica per la digital, el mòbil bàsic pel quatribanda, la cafetera tradicional pels nous models amb càpsules amb multitud de varietats d’arreu del món. Per altra banda, tenim l’Euribor, l’IPC, els interessos que fan que cada dia paguem més diners pel mateix servei. Per altra banda, aquesta societat del benestar que vol garantir la gratuïtat d’uns serveis per a tothom cada dia va provant nous invents per reduir despeses sense importar-li gaire que el servei també es resenteixi. Tenim la sanitat pública que a casa nostra, llàstima de ser dels pioners en aquest nou sistema, ja funciona a través d’un conveni amb una fundació privada. L’ensenyament públic encara que sigui en barracons de moment aguanta l’empenta del creixement demogràfic comarcal. També s’ha pagat en aquest un preu en improvisació i coordinació. Després tenim el tren, un dels pocs monopolis que queden al govern, que ja fa dies que s’ha decantat a l’AVE i ha deixat a la xarxa de rodalies amb el cul a l’aire. Tenim Policia Municipal, Guàrdia Civil, Mossos, Policia Nacional i l’Exèrcit, per quan tinguem algun apagon o embranzida que surti fora de les previsions del Govern Central.
Si ens apropem a les despeses quotidianes veurem que cada dia ens costa més arribar a final de mes. Potser si guanya el PP ho tindrem més fàcil, tal com diu la seva publicitat partidista. De moment haurem d’esperar fins el 9 de març per veure si arribar el “Gran Salvador” per acabar la mesada.
L’Euribor quan ens menjàvem el raïm d’aquest 31 de desembre passat estava en un 4,745%. Això vol dir que una hipoteca de 827 euros mensuals per un capital de 150.000 a 25 anys passava automàticament a 900 euros en el proper rebut. La pujada de l’IPC en aquest darrer any fins al novembre ha estat a Catalunya d’un 4,2%. A la província de Tarragona concretament d’un 3,9% mentre que a la de Barcelona ha arribat fins el 4.1%.
El Salari Mínim Interprofessional ha pujat un 5,15% i se situa en la barrera psicològica dels 600 euros mensuals que correspon a 20 euros diaris.
Un altre dels temes cabdals són les pensions. En general pujaran dels 4,1 al 6,5 %. Alguns dels casos concrets són la pensió mínima de viduïtat que serà de 615,66 euros si el titular te càrregues familiars. El titular està entre 60 i 64 anys ingressarà 528,55 al mes. Si en te menys de 60 anys es reduirà fins a 363,02 euros mensuals. No oblidem que els nadons ja fa uns mesos que vénen amb 2.500 euros només nàixer.
El rebut de la llum d’aquest primer trimestre pujarà fins el 3,3%. El gas per a un consum inferior a 5.000kwh haurà de pagar un 4,93% més. La bombona de butà passa de 12,29 a 12,94 euros. Les tarifes d’abonament de Telefònica pugen entre un 2 i un 2.7%. Renfe vol pujar els bitllets del trens de Proximitat i Regionals un 4% i per a l’AVE ha demanat al Govern un augment del 3.5%.
Els Ajuntaments tampoc es volen quedar enrera. Calafell pujarà les taxes per al 2008 un 4% com per exemple: la de l’aigua, recollida de brossa, clavegueram i guals. Els Impostos com l’IBI, Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres i l’IAE
Per la seva banda, El Vendrell baixarà l’IBI un 3% i la resta d’impostos i taxes es veuran incrementats en un 2,7%. Pel que fa als salaris, cada empresa te pactat l’increment anual. Només els funcionaris tenen vetat que la seva nòmina pugi per sobre d’un 2%. Però hi ha altres formules legals compensatòries. Afegim-hi a tot això el preu de l’habitatge en els darrers anys i el preu de la benzina verda que ha pujat un 18% en un any.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 11 de gener del 2008

dijous, 10 de gener de 2008

Tinc ganes de saber els candidats del Baix Penedès a Madrid

Tinc ganes de saber els polítics que opten a ser els nostres representants a Madrid per totes les formacions polítiques. Pel PSC suposo que tornarà a caure l'Ernest Benito com a candidat amb punts i algú més per farcir la llista. Jo crec que s'hauria de repetir una bonicca aventura al Senat com l'Helena en l'anterior legislatura. Algú de la comarca hauria d'optar per la càmara alta.
Per CiU. No sé que passarà. Suposo que el Maldonado endavant i algú més sense possibilitats. A veure si algú d'Unió com la Marta Mercader té sort i la posen en els primers llocs. Ja és hora que renovem una mica les llistes. A veure que passa amb el Plana de l'Arboç.
La gent d'ERC com a molt l'Eladi Llop que està a tot arreu. A veure si potencien algú més del partit per veure cares noves. Jo sóc dels que crec que si el Quinti hagués anat de número 1 avui li faria companyia al Llop que estaria de número 2 al Vendrell. Però no van jugar les cartes com hauria haver d'estat.
ICV i EUiA també es mereixen que posin algú de la comarca amb sèries possibilitats. Jo penso amb l'Alfredo Valdivielso i la Yolanda. La veritat que no conec gaire més gent a part de l'Inglada de Banyeres.
A veure si els polítics són capaços de renovar una mica el tema. Que això sembla que sigui menys intocable que la monarquia. Au vinga. Si voleu que la gent voti poseu cares noves. Ja estic cansat del mateix aparador. Del PPC jo apostaria pel Miquel Àngel Pascual. Una de la vella guàrdia que encara està a la corda del poder a Bellvei. A veure que passa. No crec que PXC presentin ningú. Són massa intel·ligents per malbaratar esforços

dimarts, 8 de gener de 2008

Refredat general post festiva

Moltes són les persones que aquests dies estan refredades amb mal de coll. Alguns tenen febre. Altres no. Uns tenen mal de panxa i altres no. Uns estan de baixa i altres no. Però deu ni do com hem començat aquest gener post festiu. Esperem que la cosa millori. Si vas al metge, et diu que és un procés víric i no et recepta res. Llavors penses que és un mal metge. Crec que hem de fer servir la farmàcia el menys possible i amb remeis casolans com mitja ceba tallada al costat del llit durant la nit (l'invent funciona ho dic per experiència) i la mel amb llimó ho hem d'anar passant. Ànims i endavant que no ha estat res. Salut.

dilluns, 7 de gener de 2008

Festa dels premis Tothosap al Vendrell

La gran cita anual dels Premis Tothosap està a punt d'arribar. La cita és dilluns, dia 14 de gener al Casal Familiar del Vendrell a partir de dos quarts de nou. Us ho recomano sincerament hi haurà molt d'humor, ironia, creativitat i molt d'amor i altres sentiments per compartir. Encara que hi hagi invitacions. L'ENTRADA ÉS OBERTA A TOTHOM ENCARA QUE NO PORTI INVITACIÓ. Ja ho sabeu. Hi haurà una cadira de barber. Per qui serà? D'aquí uns pocs dies ho sabreu. No deixeu que us ho expliquin. TOTS HI SOU BENVINGUTS.

divendres, 4 de gener de 2008

Associació Musical Pau Casals

Un dels concerts que realment ha valgut la pena va ser el que va realitzar el passat 29 de desembre l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra a l'Auditori Pau Casals del Vendrell. El repertori em va encantar tret de les peces de Montsalvatge que no em van fer el pes. Hi havia força gent encara que no era agobiant com en altres ocasions. Aquesta és la manera ideal de promocionar la música en la societat. Aquesta és una entitat que te unes propostes força interessants. Malauradament encara no tenen el ressò que es mereixe, però dia a dia, acte a acte cada dia és més coneguda i la gent hi participa com es va veure aquest dia a Sant Salvador.

Un títol de pel·lícula que enganya

Una de les pel·lícules que em han sorprès gratament ha estat "Escuela de Pringaos". La vaig agafar perquè arribava tard per veure una més popular i la propera sessió era a les deu de la nit i no vaig voler esperar més d'una hora a què aquesta comences. Llavors em vaig llençar a la piscina i vaig anar a veure aquesta proposta americana amb un títol que sembla que aniràs a veure una cosa cutre i pastelera tipus American Pie. Res de res és una peli que ens ensenya a treure de nosaltres aquesta mena de força per tirar endavant. Quan li has de demanar per sortir a una noia. Quan vols demanar al jefe augment de sou? Si estàs cansat de suportar les tonteries del teu jefe i li vols dir que és un borde. Llavors aquí està aquest llibre d'autoajuda en forma de film que t'ensenya a tot això. La veritat és que és molt divertida i m'ho vaig passar molt bé. No crec que duri gaire, però us la podeu apuntar i el dia de demà la podeu demanar en vídeo i quedareu molt bé amb la parenta o amb els convidats. Enganya positivament. Crec que tots necessitem una mica d'autoajuda i intentar trobar totes les nostres possibilitats ni no sempre dir que si buana quan veiem que allò no cola per enlloc

Els racons del Vendrell que amaga el GPS

Jo passava per allí i he vist una esplanada plena de màquines i persones treballant. He consultat el meu GPS actualitzat i m’ha confirmat que estava davant de la Rambla Miret. No em podia creure que aquest espai de forma allargada i ubicat al marge del torrent és tractava ni menys ni més que d’una rambla. Un nou lloc amb jocs per a nens, bancs, una zona verda i pàrkings per a un centenar de vehicles que hi podran estacionar gratuïtament. Tot aquest embalum, a primera vista, sembla que no hi cabrà. La superfície no és gaire gran per els equipaments que ha d’acollir. Aquesta nou vial m’ha trencat els esquemes que jo tenia fins ara del que era una rambla. Al meu cap m’ha vingut la imatge de la del Vendrell, la de Vilanova, la de Vilafranca i fins i tot he anat a Barcelona. Cap te res a veure amb aquest solar que sembla que estigui a punt de caure dins el torrent. He buscat al diccionari etimològic i m’ha indicat que prové del terme que l’àrab utilitza per denominar el mot català actual “sorra”. Llavors he entès perfectament els casos de Vilanova i la Geltrú i Barcelona. Era el punt per on passava un torrent o un riu o similar. El cas de Vilafranca el desconec, però si que puc parlar de la Rambla del Vendrell que abans s’havia anomenat com a passeig. S’anomenava Passeig del 4 de març perquè unia la vila amb l’estació de tren. Llavors en un moment donat li van posar rambla i el Vendrell amb aquest canvi toponímic ja estava a l’alçada de tots els municipis que tenien la seva rambla que definia un lloc especial per a l’oci o mercats i fires. Durant molts anys ha desenvolupat aquesta tasca a la perfecció.
La part nova del Vendrell tampoc no podia ser menys i havia de reunir un espai que donés resposta a aquest significat especial que el terme “rambla” ha anat agafant a casa nostra. La Rambla que tothom coneixia i encara molts denominen com la Jané Parera es va convertir amb la de Jaume Cañas Cañas. Artista de Banyeres que no ha estat exempt de certa polèmica durant els darrers anys de la seva vida i fins i tot després . Tot i que ara per ara ha amainat el temporal que hi havia entre les diferents parts. En aquest espai, algun espectacle puntual per la festa major, alguna tema electoral i poca cosa més. Em deixava una petita dosis de cinema un parell de cops a l’any com a molt. Tot i que pel seu estat està més proper a una rambla com la que tots coneixem, li falta una mica més de vida social.
El que no entenc és que a aquest espai que quedi entre el carrer Indústria i el Torrent de la Bisbal se’l conegui com a Rambla. Si aquesta zona ha tingut aquest honor també se li podia aplicar al que hi ha entre el torrent del Lluc i l’avinguda Tarradellas de la zona del Puig, prop del cementiri. Són força similars.
Deixem les rambles a un cantó tinguin més o menys dret a utilitzar aquest nom i ens endinsem en el difícil món de les avingudes. El meu GPS em porta a l’Avinguda del Baix Penedès: un vial ample amb força lloc per a vianants i vehicles. Doncs em trobo amb un carrer amb una mica més grandària que un carrer Roquetes. Les seves diferències amb la majoria dels carrers de la part nova del Tancat no són excessius i no aporta cap cosa destacable a part que la darrera plantada de la rotonda al bell mig del vial. El cas de l’Avinguda Sant Vicenç és similar.
A l’igual que hi ha normes per moltes coses, a l’hora de denominar un vial també hi hauria d’haver uns mínims exigibles. El meu GPS m’ha fet descobrir entre màquines i pols la misteriosa Rambla Miret. Qualsevol que passa per allí es dóna compte que ni més ni menys estem davant d’una de les inversions claus de tota una legislatura i encara no ha acabat. Per favor siguem coherents i utilitzem el diccionari com és mereix no per anomenar avinguda a un carrer aquest serà més gran.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de gener del 2008

dijous, 3 de gener de 2008

No vull canviar a Ya.com

Són molts dies al migdia que em truca un telèfon anònim que intenta seduir-me perquè em passi a ya.com. No vull. Em nego. Els primers dies encara em dedicava a dir que no educadament, però últimament penjo tot seguit comença la cantarella de la noia de l'altra cantó. Ja sé que sóc ruc i amb telefònica pago molt més cada més. Ja sé que tindré més velocitat, però tant em fa. No vull que em molestin més cops per dir el mateix. Si algun dia vull canviar ja ho faré, però em molesta molt que tan a sovint em donin la llauna amb el mateix. Al final l'odiaré i ni m'ho arribaré a plantejar. Per favor. Em quedo amb Telefònica i no vull saber res de Ya. com. Gràcies.