La veu del poble

La veu del poble

diumenge, 27 de juliol de 2008

Aquesta Festa Major del Vendrell ha fet història

Aquesta és la festa major més multitudinària que he vist. Crec que si hi haguessin dades no hi ha precedents. Divendres en el concert dels Sirex i els Mustangs a la Rambla estava tot atapaït. Ahir dissabte, a la Rambla normalet i una mica més, però en el concert del Mago de Oz feia maco veure des de dalt tota aquella esplanada plena de gent. Deien que hi havia entre 10.000 i 12.000 persones. Aquest cop crec que la cosa va per aquí. Aquesta nit els carrers del Vendrell ha servit perquè moltes persones esperessin el primer tren del matí fins on fos. Molt bé. Una gran gernació per a un lloc que necessitaríem una mica més de llum. A més també vull destacar que enguany tot s'ha fet amb tota puntualitat. Molt bé. A l'hora exacte. Una de les coses que enguany també s'hi ha treballlat per tenir-ho tot a punt i el resultat ha estat molt bo. Apa a gaudir del que queda que encara és força. Ens veiem a la festa.

dissabte, 26 de juliol de 2008

Molta gent el primer dia de festa

EL primer dia de la festa major d'ahir va ser el més multitudinari que he vist en els darrers anys al Vendrell. Tot va estar molt bé. Sobretot els concerts que es van omplir fins la bandera. Avui també serà un gran dia i el de Mago de oz pot estar ple fins la bandera. Apa a gaudir de la festa

divendres, 25 de juliol de 2008

Hi ha vida a ERC a la comarca

ERC a les nostres comarques és un partit petit amb un votant fidel que molts cops passa desaparcebut. Al Vendrell està que no està alli al mig sense posicionar-se calarament. Bé a tothom i anar fent. En canvi a Calafell es decanta i es munta al poder amb el PSC. Però arran de les cartes que avui he vist al Diari del Baix Penedès i alguna roda de premsa com la que van fer sobre la Rambla Miret, veig que aquest partit està agafant força i sobretot comença a sortir del silenci i dels votants fidels. Esperem que amb la força de Salvador Vallès que jo el veig molt bé per presentar-se com a número 1 al Vendrell i segur que treu més vots que els de les darreres eleccions. A veure si hi ha sort i comencen a creure's que estan en política i fan cosetes i es deixen veure i notar més. No cal ser molta gent, sinó que es vegin. Això és important i així anireu agafant nous socis i simpatitzants i votants també. Apa molta sort i endavant.

La política interessa més que l'esport

En la meva darrera enquesta sobre que interessa més l'esport o la política. Aquesta segona opció ha guanyat per 10 vots en contra 3 de l'esport. Encara que no ho sembli entre els lectors d'aquest blog la política és el que més atrau. Almenys sobre l'esport.

Què li passa al Festival de Música Pau Casals?

Ja fa dies que molta gent coneix el programa de la Festa Major del Vendrell. Un cartell amb clara intenció topogràfica que ens proposa la imatge d’uns elements de la vila o els membres d’algun exemplar de la seva ciutadania que ens mana que li traiem suc a allò que un cadascú tingui al seu davant. Tothom pot optar per la seva visió subjectiva de la proposta, però després de tot plegat hem de quedar força satisfets amb l’experiència realitzada.
Si passem ràpidament l’escrit protocol·lari de l’alcalde ens endinsarem en una de les festes majors amb més diners invertits de les darreres dècades. No tinc les dades econòmiques que ho demostrin, però només mirant alguns dels rètols de colors que amaga aquest pràctic manual de mà llegirem noms de la primera divisió en els seus respectius àmbits artístics com Despistaos, Mago de Oz, Obrint Pas, Volcán, Els Mustang i els Sirex. Que lluny queden aquells anys en què el pobre Isidre Aymerich era el regidor de festes i feia pagar a tothom per anar a veure els concerts que es feien en les instal·lacions del U.E. Vendrell que tampoc eren res de l’altre món. Aquella mena de creuada popular ens ha portat a tenir el bo i millor de casa nostra i a més gratuït. A vegades de cop i volta tens necessitat de mirar al campanar amb el seu àngel penell i veure si estàs realment al Vendrell o de cop i volta t’has plantat en una Tarragona o potser has volat fins a Lleida o Girona. Amb aquesta proposta festiva crec que superem amb escreix el que es fa a Vilafranca del Penedès i crec que fins i tot també deixem una mica enrera els de la capital del Garraf perquè allí molts cops també et fan passar per la guixeta. És molt important tenir en compte que el teixit industrial de la nostra comarca és minso. Les empreses que hi col·laboren en aquest gran cartell doncs estan en aquesta línia que no és gaire més que simbòlica. Vilafranca del Penedès té la sort que moltes entitats públiques i privades hi col·laboren. Aquí amb unes poques fem el que fem. En resum. L’invent el paga gairebé tot l’Ajuntament. Més ben dit l’administra el consistori de tot el que recapta dels nostres impostos, taxes i fins i tot sancions. Esperem que els propers anys de la legislatura es mantingui el nivell i no es resenteixi cap servei ni cap infrastructura pública del Vendrell. El llistó enguany és molt alt i molt difícil de superar. Un altre punt important és que enguany també encetarem nou espai per a macroconcerts. Si, més endavant si ha de fer un pàrquing. Mentrestant anirem deambulant per diferents espais oberts del municipi fins que algun dia es trobi el lloc on es pugui consolidar. De moment, i per enguany ja en tenim un que mereix una millora del seu ferm. Deixem enrera una plaça, la de Sardana que potser per ballar la dansa que porta el seu nom encara es deixa, però una mica més enllà queda del tot insuficient i inadequada.
Veient aquest sucós llibret que tenim a les mans en seguida en ve al cap una de les nostres apostes més internacionals que el tenim a Sant Salvador concretament a l’Auditori. Sóc una persona no entén gaire per no dir gens de música de la que s’anomena “clàssica” però vaig veient que des de fa uns anys ençà aquest festival internacional que enguany arriba a la 28 edició s’ha quedat com aturat en una fase on li queden uns esglaons per arribar a altres amb similar renom. Si mirem el programa d’enguany veiem que la gran protagonista, almenys per als grans desconeixedors del tema com un servidor és Ainhoa Arteta. L’any passat va ser el torn de Jordi Savall. Al 2006 Maria Bayo es va convertir, a priori, en la proposta més interessant per als neòfits. Si us sembla repassarem uns quants com el de Cap Roig de Palafrugell, Castell de Peralada, Torroella de Montgrí, Cambrils, Cadaqués entre d’altres. En aquestes altres cites estiuenques podem trobar artistes de primer ordre com Raimon, Carlos Nuñez, American Gospel Singers, La Grande Chapelle, Georges Moustaki, Orchestre National de France. A l’estiu proliferen aquest tipus de festival i crec que aquí ens falta una mica d’embranzida que necessàriament va lligat als diners disponibles. El seu gerent, Juli Grandia, fa el que pot per treure el màxim suc possible amb els calers assignats, però falta un cop de mà perquè aquesta proposta assoleixi el nivell que li pertoca dins la màxima categoria on ja hi figura actualment. Podia parlar molt més d’aquest homenatge més al mestre Pau Casals, però crec que al lector i coneixedor del tema m’entendrà perfectament tot el que un consumidor molt esporàdic d’aquest tipus de música exposa en aquest escrit. Hem aconseguit omplir-lo gairebé en cada concert d’aquest cicle musical, ara falta aquest salt en qualitat sense oblidar mai el Mestre que li dóna nom.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de juliol del 2008

dijous, 24 de juliol de 2008

Un pica pica molt populós

En el comentari d'abans parlava de la inauguració d'aquesta cèntrica plaça del Vendrell. Doncs no hi va faltar el seu pica pica. No era res de l'altre món: olives, avellanes, cava, patates chips i alguna més. M'hi vaig atansar, però era molt difícil agafar alguna cosa. Hi havia una sèrie de gent, la majora de més de 65 anys que van copar des del primer moment les posicions del davant. Hi ha gent que van sopar allí mateix. Altres com jo no vam tastar ni una oliva. Això del piscolabis és una cosa que quedés bé amb uns pocs i fartons i els altres s'ho han de mirar. Al final s'haurà de donar tiket o alguna cosa similar perquè tothom hi tingui accés.

Autobusos nocturns per la festa major del Vendrell

Enguany per la festa major del Vendrell tindrem autobusos nocturns i diurns i a més gratuïts. L'important no és que siguin gratis o no. És que hi hagi autobusos. Una bona iniciativa que es repetirà per la Fira. Molt bé. Això si que és una bona aposta i els diners que costi a l'Ajuntament seran molt ben invertits.

La nova plaça dels Germans Ramon i Vidales

La idea d'aquesta plaça em sembla molt bona. En uns posits anteriors ja vaig comentar el fet que el dibuix no m'agradava perquè només hi sortien persones normals. Veig que s'han fet els canvis originals en dibuix inicial i la cosa ha millorat molt. Al final és una mena de recreació en forma de mural del Pau de la Gralla de Ramon Ramon i Vidales. Cosa que trobo molt encertada. Fins aquí tot bé. El trencadís del centre també el trobo molt acurat. En la seva inauguració d'ahir encara no estava acaba la decoració d'aquest cèntric racó del Vendrell. No hi faltava gaire cosa, però clar la festa major estava sobre i no es podia esperar. Aquests dies suposo que donaran els darrers retocs. Les figures les trobo força encertades tret de la representació de Santa Anna que té una cara que demana a crits un retoc. Li falta la gràcia al seu rostre a la patrona vendrellenca. Una de les altres coses que trobo mal dimensionades són els fanals que són massa grossos pel lloc on estan una mica més petits quedarien més ben ubicats en l'espai que ocupen.
Ja no entenc és les dues figures de bronze que representen a l'avi i a la neta mirant el campanar. Plantades allí al mig poden resultar un destorb per activitats com el Correfoc o altres que es celebren en aquest cèntric espai. Els bancs els treuen quan la necessitat ho demana, però ja veurem si podran amb aquestes dues estàtues de tamany natural i de bronze que encara no sé que hi pinten allí al mig.
Molt lloable és la iniciativa de recuperar un dels textos d'aquest floklorista vendrellenc que es venia al preu d'un euro. Esperem que la iniciativa continuï encara que no cal que posin més estàtues semblants al mig de la via pública.
Ara falta saber quan trigaran els grafiteros a deixar el seu art sobre aquella paret i els més agosarats es pregunten si un dia aquella pesada estàtua no desapareixerà com per art de màgia. Altres més grosses i cèntriques s'han esfumat en un tres i no res. Temps al temps.

dimecres, 23 de juliol de 2008

Virginia, la guanyadora de l'edició d'OT d'enguany

Fa tres mesos que segueixo cada dimarts el concurs d'Operación Triunfo. Des del principi em va caure bé l'actual guanyador, Virginia. Al final ha aconseguit la majoria de vots que la portat a aconseguir el sucós primer premi. Reconec que no era la millor intèrpret. Ho era Chepper, però la veritat que aquest tampoc ha evolucionat gaire del primer dia. Aquesta noia tenia alguna cosa que juntament amb el suport de Risto l'ha portat a guanyar. Pel que diuen anava al seu rollo i passava de la gent. Potser era una mica o molt borde. Però ha guanyat. Aquest concurs ens ha demostrat que no sempre trimofa el millor, ni el que té més recursos, ni el més guapo ni ensenya més cuixa. A vegades el més borde amb un misteri amagat que segurament no és res és qui es porta el gat a l'aigua. Virginia. Jo també t'hagués votat. No sé perquè però tenies alguna cosa que la resta no i no era que fossis la millor.

dimarts, 22 de juliol de 2008

Gran Festa Major al Vendrell

Per a les persones que passin per aquest blog es vull fer un breu i ràpid resum del que al meu entendre són aquelles activitats de la festa major més internacionals. Divendres a la nit concert de Despistaos, Sirex i Mustang. Dissabte 26 Mago de Oz i diumenge cap a dilluns Obrint Pas. Tot això gratis. No us ho perdeu. No us perdeu els balls de cultura popular del migdia de la plaç Vella. Està molt bé. Ja ho veureu. Ens veiem. Val la pena.

La crisi ja afecta els ajuntaments

A l'edició del Segre del passat diumenge apareixia la notícia que alguna Ajuntament de Lleida tirava enrera alguns plans per contractar nou personal perquè s'havien disminuït els ingressos del consistori. Algun d'aquests havia intentat vendre parcel·les i no va trobar cap comprador. La crisi afecta tothom i els consistoris no són un cas a part. No eren ajuntaments grans potser 1.000 o 2.000 habitants, però el tema no es per fer una reflexió.

dilluns, 21 de juliol de 2008

El congrés d'estiu del PSC s'ha menjat l'escola d'estiu d'UDC

És tenir molta mala sort posar una escola d'estiu en el mateix cap de setmana que el congrés del PSC català. La veritat que el PSOE i les seves variants són els reis del mambo. La veritat tampoc tenen gaire competència i mentrestant fan de la seva. Entre tant de PSC ahir sortia el pobre Duran i Lleida parlant sobre l'Estatut. Mala sort aquesta coincidència en altres moments segurament els mitjans de comunicació us haguessin donat més canxa mediàtica. Per cert feia dies que no veia el Duran per la tele. Després del que va passar se'l veu molt bé. Enhorabona i endavant.

dissabte, 19 de juliol de 2008

Sopresa nocturna al Vendrell

Avui ha un concert de prefesta major al Vendrell. Entre altres toquen els Portland que jo considero que són els Rolling Stones del Baix Penedès perquè són incombustibles. Després hi ha un parell de grups més de nom rar. Un d'aquests sembla ser que està compost pel cantant, el bateria i algú més dels Laxen. Si ho voleu anar a descobrir doncs avui a la plaça de la Sardana trobareu la situació. Això és vox populi 100%a

Nous sentits de circulació al Vendrell

Una amiga em va comentar ahir que no li agradava gens el canvi de sentits de circulació dels carrers del voltant la Lira. Entre altres coses em deia que no és normal que en una recta hagis de fer un Stop per donar pas a un carrer adjacent com passa amb el carrer de la Rasa d'en Solà. Em deia que la rotonda nova de la Rambla Miret en forma d'ou és cutre i que no hi ha dos Stops que no peguen ni amb cola. La veritat és que no m'he fixat. Només he passat un cop. Jo al Vendrell agafo molt poc i quan ho faig és per sortir a un altre lloc. Un dia que tingui ganes i temps ja ho aniré a estudiar. Seguirem informant és un tema obert.

Viure de renda, però musical. Ex Seguridad Social

Una de les persones que ahir van anar a un dels mítics concerts de l'estiu vaig ser jo. La cita era Calafell i els protagonistes i cap de cartell Els Seguridad Social. Vaig arribar tard expressament perquè jo valoro molt les dots creatvies del Pau Saura i els seus, però en plena calitga i a les 12 de la nit ano és el millor que pots sentir. És més propi de concerts de petit format o inclús per un auditori o similar. Després van venir els meus admirats liderats per José Maria Casany. Van tocar les de sempre i van apuntar que ens oferien una peça en exclusiva del proper cd. Va resultar ser la coneguda ranxera "Con dinero o sin dinero yo sigo siendo el rey". La gent s'ho va passar pipa amb les seves peces de tota la vida, encara que molt animat no estava. Tot seguit el Guillem Solé i els seus sota el format de Fundación no hay manera. Van fer un ràpid repàs per tota la banda sonora de la nostra vida. Ja fa dies que han descobert que no cal tocar tota la canço, només la part coneguda i anar fent. Els Hotel Cochambre també ho van fer al Vendrell. El grup calafellenc té molt potencial musical, però el Guillem Solé és més showman que cantant i potser ja és el millor perquè ja n'estim tips de grans mestres que són com soques sobre l'escenari. En realitat aquest grup va ser el més aplaudit de la nit.
A la barra a mig Seguridad Social es va acabar la cervessa. Estava calenta. Després van arreglar el tema. Molta gent tot plegat per un lloc que crec molt adequat per aquest tipus de concert. A Calafell ja han trobat el lloc. A més tens el pàrquing a la vora. Ara només falta que El Vendrell ho trobi.

divendres, 18 de juliol de 2008

Els 400 euros en clau comarcal

Molts dels treballadors ja hem vist a les nostres de nòmines de juny ben marcats els 200 euros. Una mesura popular i electoralista que ens pot permetre algun petit detall a la nostra rutina sense gaires pretensions. D’aquí fins que arribi el Nadal gaudirem, mes a mes, d’un altre paquet amb 200 euros més que podrem beneir discretament amb les compres nadalenques en cas que no es perdi pel llarg camí. Els més pobres de la massa salarial amb un salari que no hagi arribat al voltant dels 9.000 euros anuals no hauran pogut gaudir d’aquesta promesa electoral del ZP, almenys en totes les seves dimensions mediàtiques.
Com a baixpenedesenc m’agradaria proposar un seguit de mesures que segurament ens alegrarien millor les nostres carteres que aquests diners benvinguts des de Madrid. Potser no ha estat res més que una mostra pecuniària i en forma d’euros del nostre gran paper futbolista a Europa. Si algun polític de la comarca vol prendre nota. Apuntaré un seguit de mesures populars que poden anar molt bé si en algun moment es repeteix aquest tipus d’iniciativa política però en un àmbit més casolà.
Primer de tot, una reducció dràstica dels peatges que tenim per anar a Barcelona, especialment per la costa. Nosaltres que estem a cavall entre Tarragona i Barcelona. Moltes vegades ens hem de desplaçar a la capital per necessitat, hauríem de veure com aquesta solidaritat i aquesta cohesió territorial es veies traduïda en una reducció àmplia ja no dic supressió dels peatges que hem de satisfer per plantar-nos al mig de la plaça Catalunya. Amb més raó, a l’estiu, quan les cues en pocs minuts et pulveritzen tot el temps que has guanyat anant en una via ràpida.
També hem de reclamar que tornem a tenir els trens de rodalies gratuïts com teníem fins no fa gaires mesos. Conec gent que ho fa perquè la manca de revisors amb un bitllet d’una zona van de Sant Vicenç a Barcelona, però encara hi ha molta moral i educació en la societat que ens obliga a moltes persones, per consciència més que res, a passar per taquilla o per la màquina perquè és cada dia és més difícil trobar-te un revisor de tren o interventor que s’anomenen professionalment.
Pel que fa als nostres ajuntaments, haurien de portar a terme una revisió del cadastre perquè totes aquestes persones que han pagat un preu inflat pel seu pis fruit del moment econòmic en què el van comprar. Puix que van tenir la mala sort de pagar uns diners que en realitat no valia com s’ha demostrat després que no estiguin uns anys abonant un IBI que no correspon amb el seu valor real del mercat. Que Cunit no sigui precisament l’exemple a l’hora d’aplicar el percentatge d’aquest impost municipal. Afavorir l’estalvi energètic dotant els consums més baixos de preus força més assequibles i realment significatius a l’hora de valorar el benefici real de l’estalvi. Darrera d’això no cal dir que la venda a preu de cost de les bosses biodegradables és una mesura que també hi aportaria el seu granet de sorra.
Aconseguir que els pàrkings de pagament o la zona blava de diversos municipis tinguin les dues primeres hores d’utilització gratuïtes per potenciar el comerç. Alguns comerciants lliuren als clients uns abonaments per aquests estacionaments públics. La zona blava s’ha creat, en teoria, per donar vitalitat al comerç. Amb aquesta mesura tots hi sortirien guanyant perquè a uns no els tocaria afegir un s diners per l’estacionament i els altres potser notarien com les seves vendes augmenten. En l’àmbit educatiu, que les entitats públiques atorguin més recursos econòmics a les escoles perquè aquestes puguin adquirir llibres i material per als estudiants. Realment els mestres són els que millor coneixen la realitat social dels seus alumnes. Per aquest mateix motiu, les escoles haurien de gestionar tot tipus de beques adreçades als estudiants. Baixar el preu de les escoles bressol i del seu menjador que suposa una gran despesa per moltes famílies que no tenen cap més opció que utilitzar els seus serveis. Aquestes són les afortunades, perquè d’altres han de renunciar a la feina per atendre als menuts o a les persones amb discapacitats que són un dels grans oblidats de les polítiques comarcals que en molts casos només apunten els més joves i massa cops ens oblidem dels més grans.
Utilitzar aquests diners en la preparació de noves professionals com cursos de carnisseria, perruqueria i potenciar els carnets com el manipulador d’aliments o el carnet de conduir B1 que són grans avenços en la nostra societat que, sobretot aquest darrer, és una forta despesa per moltes famílies i que hi hagi sort.
Però és molt fàcil, encara que el govern central ho ha fet un xic complicat pel sistema utilitzat, donar 400 euros als treballadors. El problema és que costa molt més si realment és vol donar un millor ús d’aquests diners. Potser la gent no ho notaria tant el primer dia, però indirectament hi hauria moltes més persones beneficiades. En especial les realment més necessitades.

Publicat el 18 de juliol del 2008 al Diari del Baix Penedès.

El tema nens/nenes no està tan clar

Aquesta proposta consistia en saber si la gent està d'acord en tot això dels nens nens, ciutadans i ciutadanes. Etc, etc. Quan vaig pensar en aquest enquesta de seguida vaig creure que guanyaria l'opció nens/nenes, però tot i que ha empatat en la primera posició amb nens sols amb set vots. Amb quatre vots ha quedat l'altra opció nenes i nens. Jo sóc un dels que quasi mai utilitza el nens nenes, però veig que no sóc l'únic.

dijous, 17 de juliol de 2008

A la fresca

Al meu poble Albinyana no fa gaires anys la gent sortia al carrer a prendre la fresca. Jo crec que aquest esport l'hem deixat una mica. SI no anem a un bar o terrassa a prendre alguna cosa se'ns fa difícil sortir a la via pública amb una cadira i posats allí sobre la vorera veiem com la fresca ens ajuda treure'ns la calor de sobre al temps que parlem de moltes coses. A les grans ciutats no es fa gaire, però espero que aquest esport de molts pobles es continuï endavant i no es perdi encara que passin els anys i cada dia hem de compartir la via pública amb més cotxes.

dimecres, 16 de juliol de 2008

Dues entrades pel concert del Bruce a Barcelona

Tinc una amiga que té un amic que li ha regalat a un altre amic dues entrades per dissabte per anar a veure el Bruce a Barcelona. Però resulta que l'amic de l'amic de l'amiga no hi pot anar. Si algú les vol els hi ven a preu de taquilla. Està a tribuna. M'envieu un email i ja posaré els interessats en contacte. Ja ho sabeu. Dues entrades a preu de cost pel dissabte.

dimarts, 15 de juliol de 2008

Una mica decebut de la pel·lícula

Avui he anat a veure una peli que prometia, "Posdata: te quiero". Semblava una cosa romanticona amb unes quantes llàgrimes i algunes alegries. La veritat és que he trobat això. Hi havia molt poca gent al cine i l'únic noi era jo. No vull ser sexista ni molt menys, però és d'una d'aquestes pelis tendres i sentimentals que agraden a moltes dones. És una mica llarga, però entra bé. Si no tens el llistó gaire alt passa bé, però si anaves com jo amb certes disposicions positives. Surts una mica decebut. Ja ho sabeu. Jo us aviso.

Fins quan durarà la paret del carrer de Mar

Els pintors i paletes treballen a marxes forçades per deixar enllestida les parets d'aquell racó entre el carrer de Mar i el Major del Vendrell. Les pintures actuals tenen molt poc en comú amb el model original, cosa que fa que me n'alegri perquè pel que sembla ha millorat substancialment. Ara falta saber quan duraran les pintures sense grafitis o similars. A veure. Un amic em deia que ni un dia. Jo crec que un dia si, però no molt més. Ho inauguren abans de la festa major. Estarem al tanto dels aconteixements.

L'Ermità del DIARi apunt de ressucitar

Un dels personatges més curiosos de la premsa comarcal és l'opinador Francesc Adillón, més conegut per l'Ermità. Avui l'he trobat al Vendrell i després d'actualitzar les nostres vides li he demanat que torni a la premsa comarcal. Esperem que ho faci. És tot un personatge amb més crítics que admiradors, però això ja és bo perquè serveix per remoure una mica els eixos de la societat. Esperem que aviat torni i allí estarem per seguir-lo. M'ha comentat que ara per ara es troba lliure per tocar tots els temes que se li presentin. Us aviso. Un dia d'aquests el podrem llegir el Diari del Baix Penedès. A veure com li ha sentat aquests anys d'absència.

dilluns, 14 de juliol de 2008

Enguany no farà calor

Aquest estiu serà un dels que no farà molta calor. No acaba de fer net i quan tenim un parell o tres dies de calor, plou, fa vent i altres coses que impideixen que les temperatures s'accelerin com altres anys. Esperem que duri això. Potser no és bo pel turisme i pel negoci, però el cos ho agraeix molt.

diumenge, 13 de juliol de 2008

Una peli complicada i de poca gràcia

Aquesta setmana ha estat el torn de la peli Antes que el diablo sepa que has muerto. Explica l'atracament de dos fills a la joieria dels pares per aconseguir diners. Hi ha molts moments de la peli que vas enrera i endavant en el temps. Un parell de dies, però la veritat que a vegades la cosa és una mica liada perquè la història tampoc és tan interessant com ens volen vendre. No us l'aconsello. Primer em vaig seure a una butaca de la sala on feien Paso de ti, però al mirar el títol i la xorrada en què es podia convertir va m anar a aquesta peli que dic aquí i la veritat que no és si hi vam guanyar gaire. Ara només falta saber com era aquesta peli que semblava una xorrada. Us aviso que el cine ha pujat 50 cèntims, almenys aquí al Vendrell. La cosa d'anar al cine cada dia es posa més cara. Després parlen de pirateig i tot i això. Anar al cine entre entrada i crispetes i coca cola et surt més car que un menú.

divendres, 11 de juliol de 2008

La crisi és nota en les vacances

Aquesta setmana preguntava on anava la gent de vacances. Enlloc ha estat l'opció amb més vots. La gent que anava a Europa a quedat en segon terme amb 4 vots i els que no es mouen de Catalunya només han registrat dos vots. Per la seva banda, segons la votació ningú anirà a Espanya o altres.

Les festes del Barri del Vendrell, les més nostres

Estem aquests dies vivint en plena celebració dels Barris del Vendrell, almenys els de tota la vida. Una de les cites més nostrades del calendari festiu anual. Ja fa dies que els nens de la casa busquen parella per portar la cosa ensucrada i elles es deixen seduir almenys per una tarda tòrrida de juliol. Aquesta és realment la festa major popular del Vendrell de tota la vida perquè cada barri organitza, seguint les tradicions i sense sortir-se gaire del pressupost, la seva festa segons les seves possibilitats i les forces i propostes dels que ho tiren endavant. No trobem protagonistes amb noms i cognoms mediàtics. Només persones anònimes que ja fa dies que pensen en el que pintaran a les falles o busquen diners en el comerç local per fer intentar oferir més gresca que els veïns del costat. Aquí realment és on és viu el caliu popular. El millor regal que et poden fer és que et convidin a un dels sopars que omplen alguns dels carrers i places del municipi. Això realment és festa a l’abast de la mà i a nivell popular.
Una de les coses amb més xispa d’aquestes festes és aquesta rivalitat de la festa que dóna caliu a aquesta setmana i escaig de propostes lúdiques diàries dins un grapat escadusser de quilòmetres de perímetre. Aquests programes estan fets i pensats per els vendrellencs que hi viuen i aquells veïns de la comarca que saben que s’hi cou. No es tracta d’un invent per turistes i “domingueros” com moltes de les festes que es fan a la platja. Aquesta és una història molt oposada al que aquesta setmana es viu al centre de la vila.
Enguany tenim una novetat important, que el barri de la Muntanyeta ha tornat un altre cop a organitzar les seves festes. Una programa bàsic, però necessari per recuperar aquest zona dins aquest calendari festiu que estem vivint amb intensitat.
La part més coneguda juntament amb el Pa Beneit potser són les falles amb els dibuixos i comentaris que el foc consumeix quan la llum del dia s’acaba. Per tirar tot això endavant hi ha molta feina i com acostuma a passar no són gaires els voluntaris que ho fan possible. Un cop més seguim aquesta equació i el resultat és que l’esforç a aplicar és més elevat que en altres activitats similars per la manca de voluntaris i espontanis.
A part de la Muntanyeta que és un barri que encara ha de consolidar la festa tot i que el Vendrell ha quadruplicat la seva població els barris es mantenen. No tenim ni la festa del barri del Mas d’en Gual, ni el barri del Puig, ni el Tancat de la Plana que ja fa uns quants anys que existeix amb una més que notable importància en persones i territori. Els barris del nucli antic ja funcionen per certa enigmàtica inèrcia any rere any, excepte aquest enclavat entre la carretera de Calafell i la de Bellvei, la resta no s’ha notat cap intenció de fer la seva pròpia festa. De tant en tant, si vas a passejar per algun d’aquests nous espais urbans et trobes amb algun sopar o trobada de veïns, però ni les coques, ni les orquestres hi són presents.
Més endavant ja tenim la festa Major. Sembla que ja sigui una cosa més oficial, amb la seva comissió de festes, les seves autoritats al balcó, els seus actes protocol·laris. La festa més autèntica i més popular és aquesta que aquests dies estem vivint entre coets i una mica de mandra al sonar el despertador.
Llarga vida als barris. Tot i la crisis que sembla que ens afecta cada any fan realitat una de les propostes més autèntiques que vivim al Vendrell. De turistes no crec que en vinguin gaires, però és igual. Aquestes són les festes que més ens identifiquen. Sense cap mena de dubte.
Aritcle publicat al Diari del Baix Penedès, l'11 de juliol del 2008

dijous, 10 de juliol de 2008

Ràpida visita a les festes del barri del Vendrell

Sempre acostumo a donar un tomb per totes les falles del Vendrell. Amb el pas del temps he tingut aquesta imatge que potser algú no compartirà, però jo crec que és força encertada. El barri del Serrallo i font de la menya. Són els primers, encara que la falla no sigui el seu fort. S'hi esforcen. No són gaire crítics. Els més crítics i la que tenen la falla més elaborada són els de França. Els de la Carretera fan el que poden, encara que acostumen a quedar-se pel mig pel que fa a la creativitat. Els de la Plaça Nova i Barceloneta són els més atrevits i els més provocadors. És la falla que porta més queixes de la gent. Els falta creativitat que ho solucionen amb el que tothom sap.. El barri de la plaça Vella són discretets. Intenten no ofendre i no ho fan. Està bé, però no arrisquen gaire. Doncs aìxò és en resum la imatge que tinc de cada barriada.

Una bona proposta que us recomano: Rivales

Sempre que puc vaig a veure cinema espanyol. Ja fa anys que hem superat el Cine de Barrio i per tant molts cops tenim propostes força interessants. Rivales és una idea que sembla que parlarà dels problemes entre els pares de dos equips de futbol que representen a Catalunya i Espanya i que han de jugar a Sevilla un important partit. La història que ens vénen és aquesta. Doncs aquí el més important són les relacions que hi ha entre els membres d'una mateixa família que són realment els protagonistes d'aquest partit familiar. Us la recomano. Val la pena. És una llàstima que hagi durat tan poc a les nostres cartelleres, però si podeu no us ho perdeu. Ja veureu com val la pena.

dimarts, 8 de juliol de 2008

La paret miraculosa

La famosa paret del Carrer de Mar que està en plena fase de pintura recollirà unes pintures que no tenen gaire a veure amb els dibuix original Ho trobo molt bé. Aquestes m'agraden més. La veritat. Són més originals. A més te més gràcia perquè la gent parla de que faran i que deixaran de fer. Amb el projecte original tot estava molt clar. Ara fins la festa major no sabem els secrets dels seus personatges.

La festa dels barris o pa beneit?

El Vendrell està vivint en una festa molt autèntica tota aquesta setmana. Els tríptics que contenen la programació l'anomenen la festa del pa beneit. En canvi tothom la coneix per la festa dels barris. Coses de la vila. Aquesta nit passada era el torn del barri de França. L'orquestra Bambú ha ofert un super concert des de dos quarts d'una de la nit fins a un quart de cinc de la matinada. Aquesta nit es podia reconeixer amb una simple mirada els més marxosos de la festa. Hi ha gent que es queixa en petit comitè perquè clar durant tota la nit no pot dormir i el dia següent ha de treballar, però com s'ha fet sempre les queixes no arriben a la riera. Si fos una altra festa. Ja veig jo aquí recollint firmes per eliminar aquest soroll nocturn. Però res cada dia li toca a un i fins l'any que ve. Si no vols festa. Doncs aire condicionat.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Risto Mejido està perdent l'oremus

Sóc un seguidor de les darreres edicions d'OT. Una de les coses que m'agraden són els comentaris del Risto Mejide, però al tio ja ha començat per insultar a solta i a vota i per fer coses qeu no tenen ni cap ni peus. Una mica està bé, però jo crec que ja ha perdut els oremus i ja no fa ni gràcia. S'ha passat de llest. Encara és un bon moment per abandonar. Abans que no facis més pena televisiva.

Una petita excursió a Castellfort

Aquest cap de setmana he anat al poble de la meva mare, Castellfort, de la regió dels Ports entre les províncies de Tarragona, Castelló i Terol. Quan entres per la 340 a la xarxa de carreteres de la Comunitat Valenciana ho notés de seguida perquè són molt més amples i d'una millor qualitat en l'asfalt. Sembla que allí hi hagi més diners per inversions en infraestructures que aquí. Si vas cap dins la província de Castelló la cosa continua igual Els pobres crec que som nosaltres que encara ens queda per tenir el nivell que tenen al costat. Ara amb la nova variant de Tarragona la cosa ha millorat molt, però encara portem unes dècades de retard.

dijous, 3 de juliol de 2008

Cal Mumbrú del Vendrell

Aquest és un dels edificis del Vendrell que mereix el seu protagonisme dins les pàgines del DIARI. Aixecat en un dels epicentres fonamentals del Vendrell, es converteix només per la seva situació en una de les joies més preuades del municipi. A aquest aspecte geogràfic hi hem d’afegir les seves dimensions i la seva rellevant quota en els comentaris de la gent del carrer, polítics i turistes que visitaven alguns dels espais museístics que s’aixequen als seu voltants. Fa moltes dècades que vetlla la plaça Nova del Vendrell. A mesura que han anat passant els anys s’han anat escoltant més veus que reclamen la seva restauració o només llençaven la pregunta ¿Què feia un edifici com aquest en una situació com l’actual? Després d’alguna carta al DIARI que no era res més que un reflex material de la vox populi generada pel remor generalitzat que fa dies que ha arribat a la classe política. Aquest responsables consistorials per la seva banda ja fa mesos que mou fitxes amb més o menys sort. La resposta oficial ha arribat servida en mena de solució transitòria que passa pel pla de Barris, però el més important és que alguna cosa que es mou. Només per això ja mereix la atenció que li pertoca. Encara que possiblement aquesta no sigui la millor solució, però almenys sembla que darrera aquelles parets hi ha vida. Això ja és bon senyal venint com ve del Vendrell.
La instal·lació de l’oficina del Pla de Barris en els seus baixos i la restauració de la façana són els eixos principals d’aquest acord entre ajuntament i propietari. Estem a l’any 2008 i el pla de Barris acaba el 2011. Ja tindrem temps d’obrir una oficina municipal i tirar endavant amb tot això? Per què no agafem definitivament el brau per les banyes?
Cal Mumbrú del Vendrell és l’edifici que té tots els trumfos per esdevenir seu d’una entitat pública. Jo i crec que el president del Consell Comarcal, hi coincideix plenament, crec que aquest edifici emblemàtic és la seu ideal per aquesta entitat comarcal. Ara per ara quan hi has d’anar a alguna de les tres oficines de la plaça del Centre i rodalies sembla que estiguis jugant al parxis encara que et moguis sobre una quadricula d’escacs.
El Consell Comarcal ja fa anys que mereix descongestionar l’espai que ocupa en un lloc més ampli on els funcionaris puguin fer la feina a gust i no haver de treballar en unes dimensions reduïdes. També milloraria l’atenció als ciutadans que utilitzessin algun dels seus serveis i milloraria al 100% la imatge d’un dels racons més emblemàtics del municipi. La nova oficina de la plaça Pep Jai és una solució provisional. Aquesta entitat comarcal mereix un lloc. Cal Mumbrú és l’ideal per moltes raons. Aquest pla de Barris acabarà d’aquí uns tres o quatre anys amb demores i el que acostuma a passar, però en principi el Consell Comarcal o el seu hereu ha de tenir molt més futur que aquesta subvenció de la Generalitat amb un termini ben clar en el seu redactat. El problema principal és que estem parlant d’una propietat privada i que darrera hi ha molts milions per invertir, però hi ha moments en què l’entesa i el bé públic també ha de deixar-se sentir i intentar per tots els camins una solució i una entesa possible abans que algun establiment comercial, segurament amb capital forani, ocupi el seu ampli solar. Mentre nosaltres ho mirem des dels bancs d’allí davant. El Vendrell i la comarca ho necessita.
També en aquest escrit i abans d’acabar vull posar per escrit una reflexió que alguns polítics comarcals de rodalies també la fan en petit comitè. ¿ Per què la seu del Consell Comarcal no s’ubica en un altre municipi que no sigui El Vendrell? No es veritat que els principals beneficiaris en són els municipis petits? Per què no el posen a Santa Oliva o a Bellvei? Aquesta també és una reflexió prou important perquè sempre s’ha donat per dat i beneït que estes al Vendrell? Hi ha algun altre motiu a part de què és capital de província per definició més que per voluntat pròpia? Aprofito la temàtica institucional per demanar un cop més que retorni a la xarxa la web del Consell Comarcal que després d’un breu període de funcionament en el nou mandat a tornat a desaparèixer en un mutisme ja preocupant.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de juliol del 2008

La crisi actual és nota molt

En la meva darrera enquesta preguntava si és nota la crisi actual.Set persones m'han dit que si i només una que no. Aquesta devia ser una persona que li anaven bé les coses. Al món hi ha de tot.

Nàrnia, una història una mica massa llarga

La meva intenció d'anar al cine d'ahir era anar a veure Rivales a dos quarts de nou de la tarda. Però quan vaig arribar al cine vaig veure que ja havien posat la programació de la propera setmana, encara que els tiquets no estiguessin actualitzats i només donaven les de la setmana en curs. Al final vaig anar a veure el segon lliurament de Narnia, el príncipe Caspian. Vaig entrar al cine a dos quarts de nou i quan sortia quedava molt poc a les onze de la nit. La peli és molt llarga, però no es fa gens avorrida. Hi ha un parell o tres de batalles entres humans i altres éssers de la natura. Molta imaginació. Uns paisatges que per si sols ja es mereixen un reportatge de la segona cadena. És entretinguda, pero cap al final costa de passar, però passa bé. Us la recomano. És com la primera, però amb més pressupost, més imaginació i més llarga. Vala la pena. Ja m'ho direu.

dimecres, 2 de juliol de 2008

Junco toca a Sant Jaume dels Domenys aquest divendres

Un fet insòlit. El cantant de rumba, Junco, toca aquest divendres a Sant Jaume dels Domenys a un lloc que és diu el Rincón Andaluz o algo així. És un fet insòlit. Ara ja fa dies que aquest bon home no se sent, però quan jo anava a la Universitat tenia uns amics que eren molt fans d'ell. No va arribar al nivell dels Chichos ni de Manolo Escobar, però déu ni do. És un fet curiós que passa a la comarca.

dimarts, 1 de juliol de 2008

!6 graus de temperatura a la feina

EL termostat de la feina marca 16 graus. El greu problema és que és només un indicador que no té res a veure amb la realitat perquè allí no estem a 16 graus ni de casualitat. Primer perquè tot aquell espai està obert i l'aparell no és gaire fiable. Però és un indicador de la temperatura que no estem, però reflecteix la nostra voluntat, encara que la temperatura vagi al seu rollo. A casa vivim amb finestres obertes i ventiladors de l'antic Plus del Vendrell. Almenys fan vent que s'agraeix.

Els miracles de la Rambla Josep Cañas del Vendrell

Seguint els cartells que hi havia penjats en alguns llocs del Vendrell, divendres vaig estar buscant on estava el concert de la London Academy que tocava a les 8 de la tarda a la Rambla Josep Cañas. Al final vaig acabar a la Barretina amb unes canyes. Però de la promesa dels joves anglesos que canten com els àngels res de res. Això que hi vaig donar dos tombs i res de res. No sé si és que ho van fer una bona estona més tard, però a l'hora prevista no hi havia cap indici que allí tingués lloc cap concert ni similar. L'altre miracle va ser per activa. Pel blog de la Laia Gomis em vaig assabentar que a la Rambla Josep Cañas hi havia una pantalla gegant on es podia veure la final del mundial. No ho vaig veure enlloc ni cap cotxe amb altaveus va anar promocionant aquesta cita esportiva pel centre del Vendrell. Serà màgica aquesta rambla? No ho sé seguiré amatent a veure amb què ens pot sorprendre aquesta Rambla misteriosa.