La veu del poble

La veu del poble

divendres, 29 d’agost de 2008

Com viure més intensament la Festa Major?

La calor intensa ja fa dies que ha deixat d’escalfar-nos les neurones. Aquest no ha estat ni molt menys el que poden considerar com un estiu càlid. No han faltat unes temperatures elevades, però no s’han mantingut gaire en els nostres termòmetres. La veritat que ha estat un estiu força amable i durant pocs dies hem hagut de recórrer a altres alternatives que superin la fresqueta de finestres obertes per on circula lliurement la marinada tan estimada. Tampoc, de moment, hem hagut de suportar cap incendi a la nostra comarca. Les darrers pluges ho han evitat o potser que entre tots plegats ja som una mica més conscients i ja sabem que al bosc no es juga amb foc.
Una de les característiques d’aquest estiu a part de l’incompliment de l’Estatut pels nostres representants polítics han estat els 200 euros que han arribat miraculosament a moltes nòmines del mes de juny. Tot i que la promesa electoral en un bon principi pintava molt positivament per tothom, després va resultar que hi havia molta lletra petita. Les persones amb unes retribucions inferiors s’havien d’oblidar d’aquest petit regal a compte de la declaració de renda de l’any que ve. Jo t’ho dono ara, però pensa que l’any que ve ja no ho tindràs. Però bé. Acostumats a la política de l’hipoteca i del préstec això ens ha anat perfecte per pagar un tros de les nostre vacances o almenys per desconnectar una mica de la realitat de cada dia. L’any que ve ves a saber on serem.
Aquest any hem donat al Vendrell una Festa Major amb un nivell molt elevat que costarà de superar i si pinten vaques flaques encara costarà més. Encara que el fet d donar tanta importància a un concert puntual com el de Mago de Oz va punxar una mica, perquè precisament aquest no va ser ni de bon tros el millor concert en honor a Santa Anna. Si que va ser el més multitudinari, però jo vaig trobar molt millor els Despistaos i els Obrint pas que s’ho van suar fins la darrera nota, encara que no tenien el renom d’aquest grup de heavy suau que arrastra un munt de gent.
També cal destacar la 20 edició de la cita de Música a la vila del Vendrell que enguany ha comptat amb artistes de renom internacional i de qualitat indiscutible com el Quico, el Cèlio i el Mut de Ferreries i el Pont d’Arcalís. També cal destacar el concert del primer dia amb grups de la comarca que va deixar un bon regust de boca i és una molt bona forma per potenciar el planter de casa nostra. Si nosaltres no estimem els nostres músics qui ho farà.
Per les platges s’ha continuat amb la sardinada, la musclada i les típiques cites musicals i festives que any rere any es van repetint fidelment en el calendari estiuenc. Però el gran problema d’aquest estiu ha estat l’immensa presència dels Top Manta que al voltant del dia de Mare de Déu d’Agost es podien comptar amb més de 150 venedors esporàdics oferint cds, dvds, ulleres, bolsos d’imitació i altres materials sobre un llençol preparat per si havien de saltar el mur que els separa de la il·legalitat. Allí a la sorra entre la foscor i la mirada de la gent desapareixien per tornar un altre dia o per buscar un altre destí on oferir els seus productes que tots coneixem prou bé.
Abans d’acabar aquest breu repàs estiuenc amb els seus turistes vinguts d’arreu d’Espanya amb una important presència de barcelonins i aragonesos, vull apuntar una proposta que em va comentar una coneguda activista cultural del Vendrell i que crec que s’hauria de tenir en compte de cara al futur perquè realment val la pena. La mesura consisteix en donar a la festa major del Vendrell dos dies de festa en perjudici de la Fira. Primer de tot som nosaltres els que ens hem de creure i estimar el nostre municipi. Per això és més que aconsellable que la gent pugui gaudir de dos dies de festa per la Festa Major perquè pugui gaudir intensament de les propostes festives en tota la seva plenitud. Quin sentit te posar un dia més de festa per la Fira? Una data que acostuma a coincidir amb el Pilar i a més que la filosofia principal de la Fira de Santa Teresa és això comerç. Perquè hi hagi comerç han d’estar les botigues obertes. Més d’un cop el calendari local ens ha donat un dilluns de festa a l’octubre que no té cap sentit perquè està tot tancat. La Fira amb mig dia com a molt es veu amb tot luxe de detalls. Si el model vigent no es renova profundament aplicant un copiar i enganxar del darrer any l’errada és minsa en la nova edició. Molta gent aprofita aquest dia sense gaire sentit per anar a les grans ciutats a comprar. Crec que si el donessin per la Festa Major tothom el gaudiria molt més que no pas tal com s’acostuma a fer en l’actualitat. Si es vol que la gent cregui en la nostra Festa Major primer hi hem de creure nosaltres i què millor que fer creure als visitants que parem dos dies per gaudir d’un ampli ventall de propostes d’oci? Si algú gosa a agafar aquests dos dies com a pont per anar a altres contrades. Ell s’ho perd. Només li ho podrem explicar
Publicat al Diari del Baix Penedès el 29 d'agost del 2008

Els reis de la Festa lleidatana; Pastorets Rock


Els Pastorets Rock van omplir ahir la plaça del davant del Castell de Torredembarra. Primer va tocar un grup amb peces pròpies rollo sicodèlic i la gent estava per allí apalancada asseguda a la fresca, però quan els lleidatans van començar a fotra-li xixa la cosa va canviar de valent. La gent es va animar i va sortir alli davant a ballar i brincar durant les quasi dues hores que dura el concert. M'han agradat les noves peces que incorporen com el Garrotin lleidatà tan popular per aquelles terres, el que tinguem sort del Serrat i la típica canço infantil de les "nenes maques", aquest cop en la versió de les Pastoretes que permenten donar més varietat al concert. Aquesta nit toquen a Cervera i per als propers dies us poso el link de la seva web a veure si us animeu. No us decebran. http://www.pastoretsrock.com/

El setembre és el millor mes per les vacances.

Segons la darrera enquesta el millor mes per fer les vacances és al setembre amb 8 vots. En segona posició i amb 4 vots, el juliol. Juny només té un vot i els altres mesos 2 vots. Ja ho sabeu ara comença el millor mes per fer vacances. Aprofiteu que a casa us pot enganxar la crisi.

dijous, 28 d’agost de 2008

Concert dels Pastorets Rock a Torredembarra

Aquesta nit del 28 d'agost gran concert a Torredembarra dels Pastorets Rock. A les onze de la nit toca un altre grup i després des de Lleida i amb tot el seu repertori de clàssics catalans adaptats a les noves tendències musicals allí estaran a la plaça del Castell per fer vibrar a la gent. No us ho perdeu. La veritat és que està molt bé. Us ho garanteixo.

dilluns, 25 d’agost de 2008

La pluja es va carregar la festa d'aquest finde al Baix Penedès

Aquest cap de setmana la pluja ha fet de les seves a la comarca del Baix Penedès. Es va anular el concert d'Antònia Font de l'Arboç. A Albinyana només van tocar els Baeturia entre el Zapping i els Rauxa. Del gran concert de l'Arboç amb Sinistro Total ningú va pujar a l'escenari. La nit del diumenge al dilluns es va fer alguna cosa semblant a l'empalmada amb el concert dels Wiskyn's i l'Electrica Dharma que després va seguir amb la Loca Histèria. Molta gent va marxar amb la Dharma que ja fa música d'auditori i no és el més indicat per un jovent amb ganes de festa. El seu està a l'Auditori Pau Casals i no a alguna plaça de Festa Major. Queda Santa Oliva que inverteixen amb orquestres per gent que fa anys que ha fet la primera comunió i deixen els joves sense gaire gran cosa. Enguany encara han portat la Loca Histèria que està molt bé. Vilafranca no promet gaire amb Fangoria. La Festa d'aquest estiu ja s'acaba. A veure si el calendari ens dóna encara alguna sorpresa amagada.

diumenge, 24 d’agost de 2008

Decobrint Igualada

L'actuació dels Lax "N" Busto d'Igualada va ser una bona excusa per descobrir aquesta ciutat en la qual no havia posat mai els peus. Una de les coses que em van sobtar és que és força gran amb força botigues de roba. Ahir era la seva festa major i la gent va sortir als carrers. Entre ells tampoc hi van faltar els gegants que n'hi ha una gran varietat. Vam sopar al Tahona que per 8 euros et pots menjar bocata, tapa i cervessa. Uns preus molt assequibles.

divendres, 22 d’agost de 2008

Els grans concerts de l'Arboç

Fa dos anys l'Arboç del Penedès va portar a Sociedad Alcohólica. L'any passat va ser el torn de Gatillazo que són la versió moderna de la Polla Record's i enguany no hi falten els Siniestro Total. Sou els millors esteu repassant els grans clàssics de la nostra joventut. Només us falta Ilegales, Barricada, Baron Rojo. Molt bé. Les meves més sinceres felicitacions per ser tan agosarats.

Els pressupostos participatius

Només cal donar un cop d’ull dins el web de la Generalitat de Catalunya i en concret la part que correspon al departament d’Economia i Finances on hi trobem un simulador que et permet manipular virtualment amb els pressupostos que ens han de marcar les nostres existències en el proper exercici. Aquesta iniciativa que no ha tingut la difusió que és mereix ens la va explicar per antena el vendrellenc Martí Carnicer, secretari general d’economia i finances de la Generalitat, en un dels darrers programes de la primera edició de Pas de Vianants. A partir d’aquests moviments de la ciutadania els responsables polítics saben quines són les preferències de la societat i allí per on es decanta una part considerable de la voluntat popular.
Els pressupostos municipals que s’acostumen a aprovar a finals de l’any per posar-los en practica en el nou any són la base i l’eix fonamental de la política municipal. Què és allò que els polítics realment consideren important. La imatge que els responsables municipals volen donar és que tot el d’un poble és important tan les beques a l’ensenyament com arranjar els fanals del carrer Major. Però aquesta magnànima voluntat a l’hora de la veritat fa figa de quatre grapes. Ells a la fi i el cap destinen uns diners a unes partides que corresponen a uns serveis o unes obres. Llegint una mica aquests números pots arribar a entendre la voluntat política d’un ajuntament que mai arribarà, i cada dia menys, a cobrir totes les necessitats del municipi i els seus habitants.
En el moment en què aquesta intenció es tradueix a la realitat és quan comencen les sorpreses i llavors pots tenir algun ensurt en la seva aplicació i de la teoria a la pràctica hi poden anar uns quants quilòmetres. Però això ja és una altra història que mereix un capítol a part.
En una societat participativa on una gran part de les cases tenen el seu ordinador o almenys accés a preus simbòlics o fins i tot gratuït en algunes institucions públiques el fet que el poble pugui d’alguna manera apuntar on gastaria ell els diners és molt important per bastir realment un pressupost força coherent amb les tendències que apunten els administrats. Les finances públiques aniran a càrrec dels polítics, però aquests podran utilitzar quatre trets bàsics per acabar de redefinir la seva voluntat política traduïda en ingressos i despeses. A veure si algun ajuntament de la comarca s’atreveix. Esperem que després a l’hora de la veritat es tradueixi d’alguna manera en els comptes municipals. Sinó es pot generar el fenomen Chiquilikuatre quan la gent respon a la desídia dels poders públics amb un “freaky” que representa el nostre Quixot nacional. Un antiheroi que és víctima de les seves nits en vetlla i d’un món aliè a la realitat. En el cas de la política municipal, la partida guanyadora podria ser la dedicada a refrigeris populars. En el cas de la Generalitat, Salut i Ensenyament es porten el gat a l’aigua. Potser a la nostra comarca ens calen més infrastructures i més medi ambient perquè el tenim una miqueta deixat de la mà de Déu. Seria una proposta interessant. A veure si alguna entitat pública agafa la idea i l’aplica. Només pel seu sentit orientatiu ja valdria la pena i ens permetria trencar una mica amb aquesta costum del pegar i enganxar que és la que defineix la nostra història recent. Podrem fer aquesta política rutinària fins que arribem un punt que les circumstàcies forçaran un canvi que potser i per manca de la previsió adequada no serà el que més ens interessi.

Publicat el 22 d'agost del 2208 al Diari del Baix Penedès

Els concerts de festa major encara estan ben vius

La majoria de persones que han participat en aquesta enquesta sobre sivan als concerts de Festa Major. Un total de 13 vots han afirmat que van a aquest tipus de festes sobretot estiuenques. 2 persones només van a la del seu poble i ningú ha renunciat a anar al concert de festa Major.

dijous, 21 d’agost de 2008

Dos dies per la festa major i cap per la Fira del Vendrell

Una senyora del Vendrell m'ha proposat una cosa molt interessant. Tenir dos dies de festa per la Festa Major del Vendrell i cap per la Fira. Ho trobo força lògic. La Fira s'ha creat per vendre i crec que els establiments del municipi han d'estar oberts per donar aquest servei. En canvi la festa major és sinònim de festa i tenir dos dies per poder gaudir de tota la oferta. Trobo una idea força encertada. A veure si la cosa prospera.

dimecres, 20 d’agost de 2008

En perjudici de l'àrab

Aquest estiu he estat a Turquia de vacances. Em va decebre que el fet que amb Ataurd els turcs deixissin l'alifat i escriguessin amb caràcters llatins. Ara resulta que tot i que una part important de la seva literatura està escrita amb caràcters àrabs no l'entenen. Això és una mica trist, si un vol conèixer el seu passat literari. Encara que sigui a favor de la modernitat. Una altra cosa curiosa em va passar l'altre dia a Barcelona. Vaig parlar amb una nena sahraui que estava aquest estiu en una casa de Lleida i jo li parlava en àrab i ella no em contestava. La mare d'acollida en va dir que no volia parlar en àrab. Potser l'àrab li portava mals records i durant un mes volia desconectar de la seva llengua materna. No ho entenc. Però tots dos casos és una llàstima que passin perquè les llengües són cultura aquí i on sigui del nostre planeta.

Un gran cicle de música popular al Vendrell

Sóc un dels admiradors incondicionals del Quico, el Cèlio i el Mut de Ferreries que avui a les 10 toquen gratis a la plaça Nova del Vendrell. Si voleu gaudir de la bona música ja sabeu on heu d'anar a més de sentir una mica de fresca que també va bé per tot plegat. La setmana que ve és el torn del Pont d'Arcalís i les violiones. Aquest cicle de Música a la vila que organitza l'Ajuntament del Vendrell enguany ha buscat el bo i millor del que tenim a casa nostra. No us perdeu els concerts que queden. Valen la pena.

El Top Manta ocupa el Passeig Marítim de Coma-ruga

Coma-ruga ha viscut aquest estiu un autèntic atac del Top Manta. Per Setmana Santa la policia sembla que va controlar el tema, però de mica en mica aquest estiu la cosa s'ha animat i molt. La setmana passada hi havia més de 100 persones practicant aquest tipus de venda al Passeig Marítim de Coma-ruga. Avui m'he enterat que aquesta setmana ha sortit per Espanya directo. La solució és molt dificil. Necessitaries tot un grapat de policies per controlar-lo i si ho fas aquí ves a saber on apareixerien. Però el problema que tot i que és un passeig força ample sobretot a la part de Coma-ruga, a vegades amb tanta paradeta de top manta i les taules dels bars es torna quasi intransitable. A veure com acabarà tot plegat. Però el futur no està gaire clar. És un problema global que necessita solucions generals i no pedassos de cada poble que a la fi i el cap com s'ha demostrat al Vendrell no porta enlloc.

dimarts, 19 d’agost de 2008

La postal perduda de Llorenç del Penedès

Fa anys que a Llorenç tinc una molt bona amiga i cada cop que marxo de vacances li envio una postal, però aquesta mai arriba. No sé si algun carter fa col·lecció de postals, si la meva lletra li resulta inentiligible, si és pura casualitat, però la meva postal no arriba. Ja no sé que fer. Tot està correcte. Ho he comprovat diverses vegades, però res de res. Ja ho sabeu. A Llorenç del Penedès no totes les postals arriben. Ni tard ni aviat. Simplement no arriben.

Vaja pallissa el Batman al cine.

Feia dies que no tenia ganes de marxar del cine i ahir va passar. No podia amb el Caballero Oscuro. Són gairebé tres hores plenes d'aventures, però arriba a un punt que la cosa es fa pesada i vinga i vinga i tornar-hi. La cosa es fa pesada. Vaig aguantar fins al final, però perquè no tenia cap excusa per marxar, però la veritat que és una peli força pesada. Té força efectes especials, però els guionistes et porten a donar tombs i tombs pel mateix lloc i arriba un punt que és fa molt pesada. No la recomano. Aneu a veure Wall-e

dilluns, 18 d’agost de 2008

L'afer Bassas de Catalunya Ràdio encara dura

A Lleida m'han arribat veus que alguns oients de Catalunya Ràdio han deixat d'escoltar l'emissora en protesta per tot el que ha passat amb el Bassas i una mica amb el Solà. Jo crec que si hi ha política al darrera, en molts llocs n'hi ha. Arribar a aquestes emissores institucionals i no fas el temps és molt fàcil que et tatxin de dretes o d'esquerres encara que realitat estiguis al costat contrari, però la fama té un preu hi ha molta gent que opina de coses que no en té ni idea pel simple fet d'opinar. Jo crec que el Bassas ja es merexia un descans i sortir amb un projecte nou i potser més engrescador. El seu estava molt bé, però ja tocava un respir. A veure per on surt aquest fidel seguidor de Joaquim Maria Puyal.

Mamma mía. Un musical al cine.

Al final he pogut veure la versió cinematogràfica d'un dels musicals que ha triomfat a casa nostra com és Mamma Mia. És un calc del musical que vaig veure a Barcelona. Inclús en una escena els actors porten aletes i ballen. El cine és més fred que el teatre tot i això jo la recomano per a les persones que ha vist el musical i per aquelles que van arribar tard a veure'l. El temps passa força ràpid i entre la música i alguna escénica còmica el temps passa molt bé.

dissabte, 16 d’agost de 2008

Moros i Cristians de Lleida a Barcelona


Els Moros i Cristians de Lleida van desfilar ahir dia 15 d'agost dins les festes del Barri de Gràcia. Hi ha havia gent que comentava que de Lleida coneixien l'Aplec del Cargol, però mai havien sentit a parlar d'aquesta festa. Va ser una bona oportunitat per donar a conèixer la realitat d'aquest entitat lleidatana a altres punts de la geografia catalana. Esperem que més municipis aprofiti algun acte per comptar amb la presència de tota la tropa mora i cristiana. Realment és una cosa única a Catalunya i gaudirà de l'aprovació del respectable.

dijous, 14 d’agost de 2008

L'ExpoSaragossa no mata, però s'ha de veure

La veritat que Expozaragossa m'ha defradudat bastant. Jo em pensava que seria una mica com el Fórum i no em vaig equivocar, però és una mica més petita o almenys no hi ha tants espais pel mig com passava al Fórum. Aqui el tema solar està força controlat perquè hi ha unes carpes a sobre que eviten que et toqui molt el sol. Els pavellons alguns com el de Mauritània i Extremadura estan força bé, però hi ha altres casos com el de Líbia, Euskadi que la veritat és que poden ser molt originals, però no agraden a tothom. També hi ha molts tipus mercadillo.La visita val la pena perquè són coses que s'han de veure, però estar-hi tres dies i anar amb el passaport del recinte perquè et vagin posant segells no val la pena. L'espectacle de l'Iceberg la veritat és que val la pena, però l'home vertiente no mata gaire. Els preus no són gaire cars. Tots els entrepans calents et costen 3,30 euros. En un dia no ho veureu tot perquè hi ha molt cosa, però el que no veieu tampoc no passa res, perquè pel que diu la gent és més del mateix. Quan arribeu allí aneu al Fast Pass a buscar entrades pel pavelló d'Espanya i per l'Aquari. Enseguida s'esgoten. Agafeu un dia que no faci molta calor i si en fa el recinte està força ben pensat. Ja ho veure. Què vagi bé i ja veureu com us portarà records del Fòrum.

Els Jocs ja no atrauen tanta gent

La meva darrera enquesta feria referència al seguiment dels Jocs Olímpics. La cosa està molt renyida. Només cinc persones afirmen que no seguiran els jocs i quatre es decanten pel si. Els jocs olímpics ja no és el que era.

Arriben les esperades vacances

Aquesta setmana és la setmana de les vacances per excel·lència. També és la més cara per aquells que s’atreveixin. En una societat com la nostra marcada pels bons resultats del menjar ràpid i de la parada en doble fila les vacances són una fita més que necessària. Fins aquest període anual moltes parelles es veuen poques hores al dia i quan ho fan tenen la televisió pel mig o algun problema imminent que resoldre. Les vacances representen temps d’oci. Sobretot un nou concepte d’organitzar el temps deslligat de les obligacions laborals i de moltes obligacions familiars que prenen una nova interpretació.
Tot i les connotacions positives que desprèn aquest terme, per moltes persones les vacances es poden acabar convertint en un problema. Primer de tot s’ha de buscar en el calendari laboral anual que les dues persones que integren la parella puguin coincidir en aquest període temporal. Ja sabem que els més menuts durant un parell de mesos llargs tenen festa escolar, però falta lligar la part dels progenitors que és clarament la més important. Alguns no arriben a aquesta fase i es veuen gaudint de vacances en llocs i temps diferents. Una mesura cada dia amb més fidels practicants. La trobo una solució salomònica que atempta greument contra l’essència de la família cristiana que va a tot arreu junta. El calendari laboral a vegades hi ha incompatibilitats molt difícils de superar. Un altre ensurt el podem trobar sense sortir de casa. Si entre nosaltres tenim un gos, gat o un canari també hem de buscar que algú s’encarregui del seu manteniment bàsic.
Si hem superat aquest pas de coincidir en aquest període ara falta buscar un lloc idíl·lic. Hi ha parelles que no existeix cap problema en aquest àmbit, però altres han de negociar un seguit de fets per poder arribar a una mena de pacte temporal. Hi ha dos tipus ben definits d’estiuejants: Els que volen fer coses tot el dia amb una forta dosis d’activitat. Per altra banda, tot el contrari, els amants de la pau interior i de la reflexió profunda al costat d’un combinat refrescant i sota una ombrel·la. Si dins el caliu de la llar tenim un representant de cadascun d’aquestes dues figures antagòniques pot costar una mica enllestir la programació de les vacances. Encara que un sempre es pot quedar a l’hotel i l’altre gaudir de totes les propostes culturals, festives que omplen els programes de vacances que ens ofereixen a l’agència. La problemàtica real comença a l’hora de fer les maletes. La sensibilitat i la necessitat humana no sempre tenen els mateixos barems. Una motxilla lleugera per ell es converteix en dues grosses maletes per ella o viceversa. Si superem aquesta incompatibilitat de criteris ja entrarem en la part més complicada que és el primer dia de vacances. Entre el jet lag i que la cosa no la tens gaire clara vas esbrinant quin caire prendran aquell espai d’oci anual. Llavors intentes posar de la teva mà i viceversa. És temps de congrés familiar per definir una línia a seguir i uns serveis mínims. Si tots compleixen no passa res. Si un falla. Qui ha d’aplicar l’expedient sancionador? Les vacances no és un període gens fàcil. Ens agrada molt més a vegades encara que no ho vulguem reconèixer nedar dins la rutina diària amb unes activitats i uns deures que ja fa anys que estan consolidats. Trencar aquest repetició a vegades costa. Sort que la majoria de persones que agafen vacances ho fan per una setmana. Si Déu va crear el món en aquest període de temps nosaltres també ho podem fer amb el nostre particular almenys un cop a l’any. Les vacances és tot un repte per moltes persones que davant l’oportunitat de canviar la rutina diària no saben que fer o ho tenen tan clar que no hi volen renunciar. És un altre món on es posa a prova la relació humana. Jo crec si fa unes dècades s’hagués hagut de posar la lluna de mel abans de la boda. Més d’un segur que no hagués passat per l’altar i s’hagués estalviat les despeses d’una boda. Avui en dia la societat s’ha tornat molt més racional i tot això ja fa dies que ho té més que superat. En el fons sempre ens queden les fotos per guardar i el vídeo per mirar, però la part més interessant és tot allò que no surt en aquests assortit de records en suport digital per la posteritat. Les vacances sempre són una prova de convivència amb aquelles persones que durant uns dies t’acompanyen. Allí es fan grans amics i es descobreixin amistat fingides. És una prova que a transformat moltes relacions humanes al llarg de la seva existència.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'agost del 2008

dimarts, 12 d’agost de 2008

Poc optimisme a la vista

Queda un mes d'optimisme. Després de la Diada ens vindran els llibres dels nens, la rutina, els 400 euros del ZP que ves a saber on paren, la revisió de la hipoteca, la congelació salarial i per als menys afortunats a veure fins quan dura la crisi, vindran els darrers serrells des pressupostos, el fred, l'hivern amb neu i sense peles per anar a esquiar o amb peles, però sense neu, el dia 12 d'octubre que cau en diumenge. Uff serà una mica dur fins que arribi el Nadal i el Papa Noel.

Un bon grup els Antònia Font

Fa anys que seguia els Antònia Font des dels primers Cd's que es van comercialitzar. Les darreres propostes que ens oferien ja no m'agradaven tant. També els havia vist dos cops en directe a Tarragona i a Lleida i els seus concerts la veritat que els havia trobat bastant soporífers, però ahir a Llorenç del Penedès amb un munt de públic em van tornar a agradar com al principi. La seva originalitat, els seus trets peculiars i per no dir les seves cançons en la variant catalana del mallorquí els fa diferents i realment si toquen a prop de casa vostra no us ho perdeu. Val la pena. Ja ho veureu. Ara han conseguit fer un directe consolidat i amb canya.

La Mòmia, més del mateix.

Diuen que segones parts mai van ser bones, però imagina terceres parts. Jo vaig anar molt il·lusionat a veure la nova reencarnació de la Mòmia. La veritat és que la cosa va ser una mica frustrant. Com que ja no sabien que fer, ara els va tocar als Guerrers de Xian i a la Xina i a la cita tampoc hi van faltar els Yetis. És una barreja estranya amb coses de diferent procedència i sembla que ho facin perquè s'hagin quedat sense arguments i propostes per ser originals. Tot i els bons efectes especials, tampoc aquests arriben a grans nivells. La veritat que si has vist les dues primeres parts, aquesta no cal ni que la vagis a veure. No mata. Us aconsello que aneu a veure Wall-e. Està molt bé i és molt distreta i apta per tots els públics. Demà dimecres al Vendrell ja estrenen Mamma Mia. Aquesta també promet ja us explicaré.

divendres, 8 d’agost de 2008

Wall-E; poques paraules i molt humor

Als cinemes del Vendrell si vas el dijous ja pots veure la programació de la propera setmana. Ahir tocava anar a veure Wall-E. Una peli d'animació molt interessant on intervé molt la mímica i la comuniació per signes. Està molt bé i és molt divertida. De frases potser en diuen 15 o 20 al llarg de la més d'hora i mitja que dura la projecció, però està molt bé. És una sàtira contundent, però alegre, sobre el futur que ens espera. A veure si amb aquest tipus de pelis les noves generacions es van conscienciant del futur del planeta. Us l'aconsello. Això si de paraules molt poques. Només murmuris i sorollets que omplen tots els efectes sonors del film.

dijous, 7 d’agost de 2008

Calafell i els termostats dels seus edificis públics

Calafell crec que ha estat el primer municipi de la comarca que ha fet públic una decisió de la Junta de Govern sobre els màxims i els mínims del termòstat dels edificis municipals. La normativa a aplicar estipula que a l’estiu han de tenir una temperatura mínima de 25 graus i l’hivern una màxima de 20 graus. Una decisió política fins ara novedossa i que pot arribar a trencar esquemes polítics. De totes maneres per la mesura adoptada es nota que el consistori actual està format per més d’un arquitecte tècnic que coneix amb profunditat tot aquest tema. El problema passa quan tens la mala sort que et toca treballar en un edifici que tot i tenir un bonic termòstat, la temperatura que registra aquest aparell no té res a veure amb graus reals que allí es donen. Abans de prendre una decisió política i d’adherir-se al programa energètic dels edificis públics de Catalunya que sempre queda molt bé, s’hauria de fer un treball de camp sobre el funcionament pràctic dels aparells de ventilació i climatització dels edificis municipals. En un mateix despatx et pots trobar amb certa facilitat que en un espai de 30 metres quadrats hi hagi una variació d’un parell de graus perquè no és el mateix tenir una sortida d’aire sobre la teva closca que tenir-lo un parell de metres més enllà. Això és nota.
A part de les dades objectives que són les que figuren a les estadístiques tenim les sensibilitats humanes. Hi ha persones amb una clara tendència al calor o al fred. Mostraren diferent acceptació d’una mateixa temperatura real. Uns es decantaran pel fred i els altres tot al contrari. Dins els equipaments públics hi ha espais que tenen molts punts per tenir temperatures ben diferents. No és el mateix en un departament on a part dels funcionaris assignats gairebé durant el dia no registren moviment o un lloc que tens tota l’estona amb la porta obrint-se i tancant-se. La cosa és ben diferent. A part d’aquesta nota de premsa que tot i ser curiosa s’han de tenir en compte altres factors que són molt més importants i molt difícils de controlar que un simple termòstat. Els treballadors municipals també han de tenir un espai digne i ampli on puguin realitzar les seves tasques amb la seguretat i les mesures oportunes perquè sigui el menys perjudicial per la seva salut. Des de l’utilització de les oportunes cadires i taules amb un espai que es pugui treballar a gust fins a col·locar les impressores i fotocopiadores en lloc on es puguin evitar el màxim possible el seu soroll i l’escalfor que generen el seu funcionament. El municipi de Calafell s’ha duplicat en els darrers anys i per tant també han entrat més gent a treballar en les seves dependències municipals. Però realment cal saber si aquestes dependències municipals han augmentat proporcionalment o han anat redescobrint i reaprofitant espais i despatxos per sobre el seu disseny original. Calafell com El Vendrell i altres municipis necessita unes noves dependències municipals que es corresponguin amb el nou volum demogràfic i les noves necessitats públiques corresponents. Reconec que no estem davant d’una cosa que políticament sigui rendible a primera vista. És com si fessis un canvi en el motor del vehicle. Sempre dóna més vots fer places i posar fanals a la via pública Aquest tipus d’iniciativa termostàtica està molt bé, però hem de treballar el tema en tot el seu contingut. No només per sortir als mitjans de comunicació per aquest tipus de decisions. A no ser que Calafell tingui un bon disseny climàtic i modern dels seus edificis municipals aquesta notícia no passa, en molt casos, de la simple anècdota. Per estalviar energia també tenim altres mesures com el canvi de l’enllumenat públic. L’utilització d’energies alternatives per part dels vehicles que configuren la flota municipal, utilització de l’energia solar i altres renovables en els edificis edificis municipals, obligació que tots els papers generats per l’ajuntament sigui en paper recicable, fomentar l’utilització de bosses que no siguin de plàstic i altres propostes que tot i ser més ecològiques segurament requereixen una major inversió econòmica. Però tot és començar i ampliar aquest bonic titular de control dels termòstat amb altres iniciatives que a la llarga segurament seran més rendibles. Esperem que la política calafellenca no es quedi aquí i avanci en aquest sentit.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 8 d'agost del 2008

dimecres, 6 d’agost de 2008

Turquia, una aventura molt temptadora




La dona i jo hem estat una setmana a Turquia en un viatge organitzat. La cosa la vam preparar una mica tard, però tot i això encara vam trobar una bona oferta. Jo com arabista sempre m'han agradat els països àrabs, però clar Turquia era una mica diferent i no sabia el que em trobaria. Ens hem trobat un país modern. La versió moderna dels socs àrabs el podem trobar perfectament al Gran Basar, una cosa per turistes on els grans operadors ja intenten cada dia parar l'autobús de la ruta diària perquè els turistes fem les compres allí. És tipus Tunis o Marroc, però molt més occidentalitzat. També s'ha de regatejar, però arriba un punt, quan ofereixes un preu molt baix, que se senten ferits i passen de tu. En tot el país es pot pagar en lires turques o en euros. El canvi més o menys correspon a dos lires un euro, però el canvi real no és aquest ( 1 euro equival a 1,94 lires), però llavors has d'anar fent pel que t'interessa més i portar les dues monedes a sobre. Si surts de les rutes turístiques si que suposo que no t'admeten els euros, però si vas en circuit estàs com a casa.
Els preus no són tan diferents aquí. En llocs turístics podies comprar per una lira dos botellins d'aigua, en altres llocs no tan comercials amb el mateix preu te'n donaven 4.
El país és força segur. Hi ha força gent que enten el bàsic d'anglès i la veritat és que si no saben alguna cosa s'hi esforcen. El turisme és negoci i això ho tenen molt clar.
Feia calor sobretot a Efeso, però quan hem arribat aquí hem notat més calor. És l'ona de calor que ens esperava aquí.
Estambul o la Capadocia estan preparat perquè hi puguis anar perfectament per tu sol. Està tot preparat pel turisme, però anar en viatges interns sense organitzar des d'aquí suposo que la cosa deu costar una mica més perquè el nivell d'anglès de la gent de fora dels circuits turístics no és molt elevat, però la veritat és que et fas entendre.
Les coses que no es poden perdre primer de tot és el viatge en globus per 150 euros pots volar sobre la Capadocia. Això potser és el més interessant de tot. A mi em va agradar molt el passeig pel Bósforo que et permet veure com vivien la gent important de l'imperi otomà amb els seus palauets a ambdos costats d'aquest estret de 36 quilòmetres que separar el Mar Màrmara del Mar Negre.
Us ho aconsello de veritat. No és un viatge car. Tampoc és barat com pot ser Tunis, però realment val la pena. Hi ha moltes coses interessants com Pamukkale, Efeso, Afrodisias i la Capadocia amb els seus boscos de fades. El menjar és molt rutinari. Verdureta i arròs i carn de vedella o pollastre. Les sindries i els melons són molt freqüents als menjars que ens donaven. També vam provar el raqui que és la beguda oficial del país. És com l'anís del Mono sec amb aigua. Té 40 graus, però la veritat és que no mata, però s'ha de provar. Hi ha cosa molt curiosa que es diu aydan que és iogurt amb una mica de sal que la veritat és que està molt bo. El yogurt és un dels plats del país.
Ja ho sabeu si voleu una cosa diferent aneu a Turquia. Val la pena. Els preus una mica com aquí. Un menú a Estambul et podia costar 10 euros, però dintre a la Capadocia és més barato, encara que pel que deien i es veia cada dia hi ha més gent que es compra la seva caseta i s'està tornant en un lloc pijo.


Movistar la més utilitzada en telefonica mòbil

En l'enquesta d'aquesta setmana 5 persones afirment que utilitzen Movistar, 3 Vodafone i 2 Orange. Cap s'atreveix en altres companyies que podem trobar al mercat. La gent vol seguretat i cobertura i no està per miracles econòmics que després resulta que són mentida

Oh Jerusalén; un cant a la pau

Pensava que no vindria a les cartelleres del Baix Penedès, però aquesta pel·lícula ha resistit dues setmanes de moment que ja és molt perquè no és una típica americanada. És una proposta molt trista que serveix com a reflexió de perquè existeixen les guerres. Està feta a l'estil de documental, però la veritat és que està molt bé. Quan arribes al final encara no te l'esperes perquè és molt interessant i de seguida et poses dins aquest conflicte entre àrabs, jueus i anglesos que es renten aviat les mans. Us la recomano. No crec que duri gaire a casa nostra.

dimarts, 5 d’agost de 2008

El joc de llambordes de la plaça Vella

La plaça Vella del Vendrell durant els darrers anys ha ofert a tots els seus visitants un dels jocs més secrets i enigmàtics que tenim aquí al Vendrell. Els divendres al matí s’acostuma a celebrar el joc de veure on aparquem sense pagar. El dilluns després de Rams i el dissabte següent per alguns carrers podem participar en el rally sobre cera. Només és qüestió d’agafar el volant i seguir l’itinerari de la processó del dia següent per veure qui controla millor el volant. De tant en tant. Després que el consistori avisi oportunament tenim el joc del canvi de sentit. Quan algun carrer de cop i volta veu néixer un stop o simplement has de fer una volta estranya perquè ara resulta que és de sentit contrari. Per als conductors de turismes també tenim els passos de vianants elevats que per molts amants del “tuning” representa un mal són si els toca visitar al taller si no els veuen a temps per frenar. De moment els aparells de gps encara no ho detecten potser més endavant aquests satèl·lits que ens diuen on estem també ens indicaran aquests accidents geogràfics de les nostres vies urbanes perquè no correm tant.
Per als vianants a peu tenim les voreres estretes amb el fanal al mig que ens permet fer amistat i ser educat. Recordar en tot moment aplicar les normes de qui baixa primer de la vorera. Les persones grans i les embarassades tenen preferència. En cas d’edats o estats físics similars llavors és qüestió d’anar improvisant pel que et trobis al davant. Per als més pacífics haurem de buscar propostes en el transport municipal. Aquest esport és per a persones amants d’activitats més relaxants. Pots estar durant una hora com a mínim fins al proper autobús assegut a la vorera o d’empeus esperant que algú et porti a un altre punt del poble.. La línia de l’hospital no és aconsellable perquè passa cada mitja hora. Quedeu avisats. De tant en tant també en els jocs d’estratègia tenim un ampli ventall pel que s’anomena carrer tallat quan t’obliga de fer un tomb perquè per allí on havies de passar es fan obres o simplement hi ha una cuba descarregant ciment. En el lloc de la gallina cega tenim el joc de l’avinguda camuflada. Et posen davant de l’Avinguda Baix Penedès a veure on està aquesta ampla via tal com indica una part del seu topònim. Llavors comences a entendre que estàs al Vendrell i tot el que tothom ja sap.
El joc urbà per a vianants que té més èxit és el de les llambordes de la plaça Vella. Aquell espai cèntric del Vendrell amb regust de revista municipal acull un ampli reguitzell de llambordes negres que depèn de com trepitgis amb el peu et deixen anar un raig del que amaguen en la seva base i que acostuma a ser aigua bruta. Fa unes setmanes que un grup d’operaris per tercera o quarta vegada en els 6 o 7 anys que hi són han tornat a treure-les una per una i tornar-els a col·locar. Esperem que aquesta vegada hi hagi més sort. Realment aquestes llambordes han embrutat, sabates, sandàlies, pantalons, mitges, mitjons i fins i tot faldilles a moltes persones que per alguna cosa o altra han passat per aquest espai que acull aquest joc que tot vendrellenc coneix. Almenys els que s’hi acostumen a moure. Però tenim altres propostes dins el món de les apostes. Fins quan durarà la nova plaça dels Germans Ramon i Vidales sense grafittis? Algú gosarà furtar la nova estàtua amb l’avi i la neta que miren l’àngel del campanar?
Aquest espai públic sense aquest misteri que resta amagat sota la seva epidermis negra potser ja no té l’atractiu que fins ara ha mostrat per a molts vianants. El fet que jo gasti un 45 de sabates ha estat la gràcia perquè mai hagi pogut jugar a aquest joc que es possible que hagi arribat a la seva clausura definitiva. O no? Ja ho veurem. Els comentaris de la gent o una simple visita et permetrà comprovar in situ si realment comença una nova etapa definitiva per la plaça Vella. Això si. Haurem perdut un dels jocs més entranyables que t’impulsaven abans d’entrar a la Casa Gran fer un repàs per la genealogia d’ alguns dels seus personatges actuals o més recents o buscar altres santorals dignes de devoció. Això si. Sempre un moment per l’oració més sincera abans de presentar qualsevol instància.
Publicat al diari del Baix Penedès el dia 1 d'agost del 2008