divendres, 31 d’octubre de 2008

Adéu Novax Adéu

Avui tanca el Novax del Vendrell. Un lloc on durant 35 anys hem anat a comprar música. Després va venir la Traviata i ara ja només queda aquest local. És una llàstima que en un poble de quasi 37.000 habitants només tinguem una botiga de venda de música que només té una mica de tot. Tans de pirates musicals hi ha a la nostra vila i fins i tot comarca?

Tots podem ser periodistes

Aquest estiu vaig anar a Turquia uns dies de vacances. En un dels hotels, el guia ens va comentar que ara amb internet els hotels havien de tenir molt de compte en atendre bé als clients. Ara per ara és una veritat com un temple. Tothom des de l’ordinador o des del mòbil pot posar el seu granet de sorra perquè se’n vagi en orris o triomfi fins a límits insospitats. Fins no fa gaires anys hi havia els mitjans de comunicació locals, comarcals, nacionals, internacionals. Tota aquestes fronteres internacionals que fins ara existien s’han trencat per donar pas a una globalització que té tantes avantatges com inconvenients. Fa un parell de setmanes, Gemma Urgell, es queixava en el seu bloc que des del Consistori de Bellvei l’havien prohibit de parlar d’un tema espinós de la localitat. Doncs aquest “posi’t” ha registrat més de 40 comentaris i fins i tot ha saltat a l’apartat del Tothosap del DIARI. A partir d’aquí el consistori ha hagut de moure fitxa. La pilota estava a la seva teulada.
Al Vendrell hi ha més de 100 blocaires en actiu i més de 200 membres actius del Facebook. Això ha creat una xarxa d’implicacions impressionant. Hi ha persones que es coneixen de nou i altres es retroben després d’anys de desconnexió personal. Alguns blocs tenen un ressò mediàtic molt rellevant. El facebook pot passar una cosa molt similar encara que la seva intenció és molt més superficial, però a vegades és més enriquidora, però la veritat és que s’està estenent com una taca d’oli per la comarca a una velocitat exasperant.
Aquestes eines et permeten aproximar-te a un seguit de temes de primera mà i força copsa amb les persones directament implicades. Quan llegeixes la premsa escrita et dóna una lectura més genèrica i apta per a tots els públics. De l’altra manera, pots accedir directament a l’arrel de la qüestió.
Alguns governants encara pensen que és una bajanada que l’alcalde o el consistori tingui un blog. Jo crec que és un fet cada dia més necessari. Aquí no hi ha trampa ni cartró a no sé que es posi un filtre de comentaris com alguna persona fa. Un accés directe des de l’administració a l’administrat. No importa qui sigui l’encarregat de fer-lo realitat, però el més important és que a ulls de l’usuari, l’alcalde o el consistori li ha donat una resposta més o menys oficial amb un llenguatge clar que resumeixi el que molts cops amaga el llenguatge administratiu.
Molts polítics no hi creuen perquè seria una forma evident per on es veuria el llautó, prefereixen les notes de premsa i totes aquestes coses institucional que de tanta glòria, tan d’èxit i tanta bona acollida després d’un parell o tres resulten majoritàriament avorrides. En molts casos s’acostuma a llegir el titular i passar pàgina per buscar una cosa més sucosa.
Totes aquestes emissores que tenim a la comarca haurien de tenir almenys una hora setmanal que servis perquè un polític de l’oposició o del govern respongués a les preguntes de la gent. És una cosa ben senzilla que a Calafell ja fa el Jordi Sánchez i al Vendrell fa dues legislatures també és feia, però malauradament també s’ha perdut pel camí.
Ara també és el moment d’aquest tracte amb la gent. No només a les setmanes prèvies a les eleccions. Molts cops pel municipi van circulant grans mentires que amb aquest tipus de programes de ben segur que evitaríem perquè la realitat superaria la mentida. Ens estalviaríem alguns resultats polítics que són fruit d’aquesta manca d’informació que avui en dia pateix la nostra societat per culpa de voluntat política perquè de mitjans en tenim prou. Els blogs i el facebook són aquests eines que dóna la possibilitat a tothom de fer de periodista, poeta, mag , venedor d’il·lusions i mil coses més. És una llàstima que els nobles nus encara es pensin que porten nobles trajos com li passa al protagonista del comte número XXXII del Comte Lucanor de Juan Manuel. Un clàssic encara en plena vigència. Al final a Bellvei tot s’ha arreglat, però algun destacat individu de la classe política local ha quedat poc afavorit. El temps tot ho esborra, però sempre queda el record i el paper escrit.

Publicat al Diari del Baix Penedès el dia 31 d'octubre de 2008

Pel lot de Nadal volem diners

La gent segons l'enquesta prefereix pel lot de Nadal diners. Són 13 les persones que s'han decantat per aquesta opció. Amb 4 vots han empatat els que volen torrons, cava i vi (lot tradicional) i els que volen un cd dels Laxen, el darrer crec que vol dir que està molt bé. En darrer lloc amb només 2 vols s'han quedat els que volen un pernil. Més clar aigua.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Quan deixo de ser jove?

Quan deixo de ser jove? Pel carnet Jove quan faig 25 anys. Pel que fa als partits quan fas 30 anys ja deixes d'estar a la part jove de partit polític. Ara al Vendrell han obert un servei d'assessorament per joves de 18 a 35 anys. Quan abandono la joventut i entro en la maduresa?

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Pocs discs dels Laxen a les botigues

El darrer disc dels Laxen va sortir ahir al mercat, però resulta que a les botigues que tenim per aquí al Vendrell n'han arribat poc i aviat es van acabar. Potser les companyies ja en fan i en reparteixien pocs perquè es pensen que la gent s'ho piratejarà. Crec que aquest disc necessitava una major distribució inicial per les botigues. Per altres llocs, com Barna, trobar-lo tampoc ha estat gens fàcil. A veure si prenen nota per la propera

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Transsiberian. No està mal

No sabia que anava a veure, però al final ha valgut la pena veure les aventures del Eduardo Noriega per Siberia. Comença una mica tonta, però de mica en mica s'anima. Cap al final perd una mica pistonada, però no decau del tot. No és peli per anar a veure però si per alguna qüestió et toca veure-la doncs aguanta forçá l'espectació el públic.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Quin sentit té el canvi d'hora?

Aquesta nit passada hem pogut dormir una hora més perquè han retardat els rellotges una hora. Els diaris diuen que aquesta mesura europea serveix per estalviar 17 o 18 milions d'euros en consum de llum. No ho entenc pas. A la nit que es fa fosc més d'hora la gent deu anar amb espalmatoris i ciris per casa. Pel que fa els ordinadors els deuen fer anar amb un motor de peu. Al cap de dia resulten les mateixes hores de sol. És igual que retallem pel matí o per la tarda. No us sembla tot plegat una mica inutil que serveix per preguntar a la gent aquest dia si ha canviat l'hora. No ho entenc. La veritat. Si algú té una explicació més convincent. Estic disposat a llegir-me-la i difondra-la perquè la veritat que fins ara no entenc el perquè de tot plegat.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Objectiu Lax 'N' Busto aconseguit !!!!!!!






Els Lax ‘N’ Busto del Vendrell va aconseguir omplir la sala de l’Espai Movistar de Barcelona. Un esperat concert que va arribar a les 10 en punt de la nit i durant una hora i mitja ens van oferir una vintena de peces. Van predominar les del nou treball, però no hi van faltar algunes de les més importants de la seva llarga trajectòria musical amb 22 anys d’experiència i 11 discs a la seva discografia. Juntament amb noves creacions com “Que boig el mon” i “Fish in the water”, que molts dels seus fans ja es portaven ben apreses tot i que oficialment el disc es posa a la venda aquest dilluns dia 27 d’octubre, no van oblidar els clàssics com “Tinc fam de tu”, “La meva terra és el mar”, “Miami Beach” entre moltes altres. Una de les notes curioses és que el Salva R. Alberich va interpretar mig en euskera i mig en català la cançó “Maite Zaitut” traduïda al català com “T’estimo molt” que formar part del repertori del grup basc Pirritx eta Porrotx.
Els fans no van poder escoltar totes les cançons que formen el nou disc de la formació vendrellenca. Alguna va quedar al tinter perquè hi hagi més motivació a l’hora de comprar-se el disc i de seguir els nous concerts. El grup es va mostrar en tot moment lliurat al seu públic que crec que va superar el miler de persones que també va donar el 100% de la seva força per acompanyar en aquest concert presentació. El concert se’l van treballar de valent i després d’una de les cançons dels visos “Per una copa” que va tancar l’actuació el públic no va parar de demanar més dosis d’aquest concert brutal.





El nou disc sona al més pur estil rocker, però també amb influències del soul, balades “heavy” tipus Scorpions, etc. És força potent pel que es va poder sentir aquest divendres a Barcelona, pel que vam sentir sembla que no té tanta força com alguns “tracks” del seu anterior disc. Els Laxen tot i que ja fa més de dues dècades que estan a dalt l’escenari saben adaptar-se i sense perdre el seu estil personal vas veient que hi ha una evolució en les seves creacions. Una tasca que el públic agraeix comprant el disc i seguint les seves gires. Ara per ara ja tenim dues generacions de fans: els que els seguim dels seus inicis i els qui s’han anat incorporant a l’energia que transmet aquesta formació en què la majoria dels seus membres estan a cavall dels 40 anys. Hi havia una àmplia representació d’admiradors del Baix Penedès amb una especial incidència de gent del Vendrell que no es van voler perdre aquest cita obligada en la seva trajectòria musical.
El grup teloner va ser “Terapia de Shock”. Una formació jove que va saber escalfar l’ambient. Llàstima que molta gent potser no hi va anar perquè va ser una actuació que ningú coneixia fins els darrers dies que va sortir de forma casual aquesta notícia a través de la xarxa.
Una de les properes cites per veure el grup en directe i de forma gratuïta és el 14 de novembre a dos quarts de vuit de la tarda al Tibidabo de Barcelona. S’ha d’enviar un email a elrepte@barcelonatv.cat i a l’entrada mostrar un exemplar vàlid per a dues persones del nou disc “Objectiu: la lluna!”. Esperem que aquest disc tingui com a mínim tan bona acollida com “Relax”.


Al Vendrell ja posen les garlandes nadalenques

Al Vendrell ja posen les garlandes nadalenques. Ho trobo molt avançat. Aquest any realment serviran per estimular la gent a comprar o compraran menys. A veure que passa. Jo crec que les posen massa aviat. Esperem que quan les encenguin no estiguin enceses tota la nit, sinó en uns horaris racional. Esperem.

divendres, 24 d’octubre de 2008

La crisi durarà més de dos anys

Segons l'enquesta d'aquesta setmana la crisi durarà més de dos anys. Són cinc les persones que han optat per aquesta opció. Quatre els que diuen que durarà dos anys, dos vots diuen que durarà un any i tres vots s'apunten per la pregunta on està la crisi? En resum l'enquesta si que hi veu crisi i que durarà dos anys. Ara a veure que passa

El senyor Y

El protagonista de la setmana passada no té res a veure amb el personatge que tractem avui encara que en alguna moment de les seves vides segurament s’han creuat. Aquest senyor viu actualment de lloguer en un pis de 35 metres quadrats a la zona de Mas d’en Gual. Un menjador, una cuina americana i una habitació que comparteix amb la seva parella i un fill de la seva xicota. El sofà del menjador està ocupat per un amic seu de joventut que va voler probar sort, però que ha vingut en un mal moment econòmic. Per tot això 500 euros mensuals. Tot un luxe. El senyor Y no gaudeix d’aigua calenta a casa seva. L’electricitat si que és necessària, però un font pública del voltant del seu piset li subministra tota l’aigua que necessita per a l’ús diari.
Fa sis anys que va arribar a casa nostra. Primer va anar a Tanger on amagat en la part baixa d’un autocar va arribar fins a Granada on va agafar el tren fins la nostra estimada vila. Les primers setmanes va compartir habitació amb altres amics, però de seguida va trobar feina i de mica en mica ha anat legalitzant le seva situació. Fa sis anys d’aquella aventura i encara no ha retornat a la seva casa nadiua. Fa un any i escaig que la feina no li es fugissera i no ha poput aconseguir la targeta de residència permanent. L’atur fruit d’aquesta crisit glogal també li ha barrat el pas per aconseguir que la seva incipient legalitat es mantingués vigent amb el pas del temps. Aquest desencert l’ha convertit en un a persona il·legal, que no pot treballar perquè no té papers, però encara intenta pagar les darrers lletres de dos cotxes que ja fa dies que estan al desguàs convertits en pura xatarra. Els únics ingressos que entren a la família provenen de l’ajuda familiar de la seva parella que quan vivia a Cornellà va arreglar i encara continua cobrant cada més els gairebé 500 euros que li proporciona la Generalitat. El pare del seu fill també contribueix mensualment en una petita quantitat pecuniària per mantenir el fruit de l’antiga relació que ara ja té 3 anys.
El senyor Y no existeix ni al padró municipal perquè al no aportar la targeta de residència vigent va desparèixer per art de màgia, però viu on vivia perquè té el lloguer al seu nom i al se seva actual parella. El banc tot i la seva absència legal també el té ben localitzat quan el pagament mensual de les lletres del cotxe es retrassa uns pocs dies.
Ara per anar no pot tornar al seu país perquè té molt clar que no pot tornar cap aquí. Però pitjor ho té aquest amic de joventut que no ha existit mai en la paperessa oficial d’aquest país. Un turista que un dia va decidir fer una visita a l’altra banda de l’Estret. Però aquesta teoria ningú se la va creure, però tampoc es podia demostrar el contrari. Ara també ha quedat atrapat a aquesta banda del mar.
Tots ells esperen les poques ajudes familiars que reben. No tenen més aspiracions. Estan atrapats aquí encara que oficialment no existeixen entre nosaltres.
Els dies passen esperant que la situació millori. La targeta del mòbil ja fa dies que no té saldo, però ell amb una cabina un cop a la setmana truca als seus pares que viuen al costat del desert. Ells creuen que el seu fill ha tingut sort entre nosaltres i les condicions de la seva vida han millorat molt, però la realitat és la que tots ens podem imaginar després de llegir aquestes quatre ratlles. El dia que torni ho haurà de fer en un cotxe nou i amb una targeta lligada a uns quants euros. No pot tornar així. La llegenda del fill pròdic no s’haurà complert i la seva joventut no haura estat recompensada lluny de la seva terra.
Televisió, cartes, dominó són algunes de les coses que els ajuda a passar el temps d’un forma més lleugera, però aquesta situacio cada dia costa més d’aguantar. No hi ha una sortida amb un mínim d’optimisme. El telèfon sempre el té obert, per si sona alguna trucada esperançadora que li permeti trobar una feina i a partir d’aquí tornar a treure el cap per la legalitat i potser votar en unes municipals. Però per això encara han de passar molts anys encara. Encara que els polítics de tant en tant ho rememen saben molt bé que no els interessa pas.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 24 d'octubre del 2008

Objectiu: Omplir avui l'espai Movistar de Barcelona


Els vendrellencs Lax ‘N’ Busto presenten avui divendres el seu 11è treball discogràfic “Objectiu: la lluna”. La cita és a l’espai Movistar de Barcelona a les deu d’aquesta nit. Un total de 12 peces configuraran aquest nou treball produït un cop més per Sylvia Massy que ja és va encarregar de fer realitat el seu anterior treball, “Relax”, el primer amb el nou vocalista, Salva R. Alberch.
Melodies poperes amb una base contundent de rock del més pur és la base d’aquesta nou treball realitzat bàsicament al nou espai del grup ubicat a la Casa Murada de Banyeres del Penedès. Un enregistrament que s’ha dut a terme durant tot aquest estiu passat i que ha pogut combinar treball en estudi i un nombre considerable concerts arreu de la geografia catalana. En el transcurs d’aquest darrer any també han tingut l’oportunitat de portar la seva música a Xile, Euskadi i a la Fira de Frankfurt que l’any passat va tenir com a protagonista la cultura catalana Alguns dels títols de les noves creacions del grup són “Fish in the water”, “Presoner”, “Gris”, “Intuïció” “Amnèsia”, “Començar” “Tens el que tens”. De moment, tenim un petit tastet a través del single que més sona per la ràdio és “Que boig el món” que alguns fan qualifiquen entre el rock i la balada. Després d’aquesta nit i fins acabar l’any el grup vendrellenc recorrerà algunes de les sales de les quatre províncies catalanes. A partir del mes de gener el grup té previst encetar una nova gira per difondre aquest nou treball i repassar els seus éxits ja consolidats. De moment encara no s’han fet públic quines localitats visitarà en aquesta gira de presentació. Tots aquests interrogants seran desvelats a partir d’avui i del proper dilluns quan el treball sortirà a la venda coincidint amb una nova versió de la seva pàgina web. Els concerts d’aquest estiu han tingut una gran concurrència. Només cal recordar el que va tenir lloc a la plaça de la Sardana del Vendrell el passat 14 de juny de juny dins el concurs de Tracks. Una de les gestes d’aquest estiu ha estat omplir la sala gran de l’Auditori de Barcelona. Una dada prou significativa de l’excel·lent acollida d’aquesta formació. El preu de l’entrada general és de 15 euros i 10 euros si ets client de Movistar. L’objectiu més imminent és omplir avui l’espai Movistar de Barcelona. Allí estarem tots els que volem conèixer en viu i en directe l’estrena d’aquest nou treball elaborat bàsicament al Baix Penedès i amb col·laboració de moltes persones .


Publicat al Diari del Baix Penedès el 24 d'octubre del 2008

Miquel Casellas/ Gemma Vives Borràs

dijous, 23 d’octubre de 2008

Xip xip per l'estació de tren del Vendrell

Xip xip és el soroll quan vas per l'Estació del Vendrell els dies de pluja com avui. Realment la cosa de moment està en obres a veure quan veiem aquesta famosa reforma que ves a saber quan s'acabarà perquè duren i dures com les piles Duracel. De moment, l'estació de tren i l 'autobusos que és una parada mal feta no és del millor que oferim als que ens visiten. Però ja em de pensar en destinar uns terrenys a l'estació de l'AVE. No crec que pari al Vendrell, de moment, però una mica de planificació no va gens malament.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Un dia molt especial: plou

Avui plou. És un dia magnific perquè plou. Quan vivia a Albinyana i plovia recordo com escoltava les gotes de pluja estrellar-se contra la teulada de casa. Si era dissabte o diumenge i no havia d'anar a treballar o a estudiar. Ja era la repera. Gaudiu d'aquest dia. Ho sento perquè a les sis fan una ofrena a Pau Casals al cementiri del Vendrell i no sé com sortirà, però gaudiu de la pluja que és molt bonic.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Proposta de subvencions a les entitats de cultura

Una de les formes que fan servir a Lleida per subvencionar a les entitats de la capital del Segrià és que portin barres de les festes que s'hi porten a terme. És un forma ideal perquè tothom estigui content. L'Ajuntament perquè s'estalvia uns diners i els altres perquè guanyen uns diners que van molt bé pel funcionament de l'entitat. Això per anar bé s'hauria de fer per sorteig i entre aquells candidats que hi vulguin participar. És una bona proposta de finançament de la cultura popular en aquests temps que corren. Què en penseu? Tot és qüestió de parlar-ho. Tot això ja és fa en certa manera, però s'hauria d'obrir perquè tothom amb unes condicions mínimes hi pugues participar.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Una bona idea amb un bon resultat: Entimostra

L'Entimostra m'ha semblat molt bé. Hi havia força gent i molt animada. Realment serveix per veure moltes entitats que fins el moment en el millor dels casos les havia vistes un parell o tres de cops a l'any. Algunes més que altres, però aquesta serveix per animar el teixit cultural del Vendrlel on hi ha moltes entitats, però a vegades també els falta donar-se a conèixer i aquesta és un bon camí. Endavant. Ara toca esperar dos anys. Els concerts molt encertats.

Una nova Banda de joves que promet molt al Vendrell

El grup manresà Gossos cada cop són més bons. Ahir els vam veure al Vendrell i la veritat que van fer un gran concert amb la gent entregada i amb molta canya per un grup que ens tenia acostumar a fer balades força tranquil·les. Amb el temps aneu millorant i crec que heu trobat el cami correcte. Per la seva banda, la Vanda que és un grup del Vendrell nou de trinca també va fer vibrar a tota la gent que hi havia en aquella carpa de la plaça Pep Jai que era més que la del divendres. A veure si la Vanda funciona i es consolida i fa més concerts perquè són molt canyeros i toquen les cançons que a tots ens agraden, encara que no surtin als "40 Criminals". Molta sort i endavant

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Una gran banda de música rockera amb el Victor d'OT al davant

L'Entimostra del Vendrell va acollir un dels milllors concerts de rock dels darrers anys. El protagonista va ser Víctor, un dels concursants d'OT en les darrers edicions. El xicot no va guanyar perquè en realitat deu ser massa bo per guanyar aquesta mena de concursos on es barreja una mica tot, però no sempre guanya el millor musicalment parlant. Durant quasi dues hores va oferir un ampli repertori de peces en anglès, només va cantar una de producció pròpia que va fer vibrar a la gent reunida en aquesta carpa improvissada de la plaça Pep Jai. Va ser fantàstic. Els nois de Joves Veus servint allí a la barra cubates i refrescos i aquesta jove bada de cinc músics van fer vibrar de veritat. Després la Fundación no hay manera amb el Guillem Solé es va encarregar de seguir escalfant l'ambient tot i la pluja que queia de tant en tant. Un gran concert. Si us va bé fixeu-los perquè realment són molt bons i omplen l'ambient des del primer acord.

divendres, 17 d’octubre de 2008

La gent creu en les previsions metereològiques

La gent creu en les previsions metereològiques segons la meva enquesta cinc persones creuen en les previsions metereològiques. 3 es decanten pel no i només dues ho fan quan és el dia següent. L'home del temps encara és els més populars de la petita pantalla.

El senyor X

El senyor x l’altre dia m’explicava la seva història personal assegut a l’ombrel·la d’un bar de la plaça Francesc Macià. Ell és jove no arriba ni als 30 anys. Fa molt poc temps que ha vingut a formar part del nostre cens. Ha vingut sencillament perquè aquí és aquí on ha trobat el pis més econòmic des de que ha sortit del seu Hospitalet on va néixer. No ha tingut mai una atracció especial cap al Vendrell, però la seva situació i les bones comunicacions han estat els altres dos factors juntament amb el preu de mercat que l’han portat a viure entre nosaltres. No coneix gaire El Vendrell. Només la Rambla, els bancs i algunes botigues de moda. Sap on està l’església perquè cada dia ve a esmorzar aquí al seu recer, però a part d’això ben poca cosa l’interessa. Abans que jo arribes estava fullejant en un diari de Barcelona les propostes d’oci de la seva ciutat nadiua. Aquesta nit quedaria amb els amics perquè cada divendres surt amb els seus amics de tota la vida. A vegades queden a Vilanova o a Vilafranca perquè al llarg d’aquests més de 60 quilòmetres alguns dels seus amics han fet el mateix pensament. No sap ni qui és Pau Casals, ni Àngel Guimerà. Parla el català que ha après a escola. És nota que és acadèmic fruit de la immersió lingüística del govern de Jordi Pujol que després molt encertadament han seguit les dues versions de Tripartit. A casa seva òbviament parla català a l’igual que ho fa amb els seus amics, però si algú li parla en català no té cap mania en respondre en aquest idioma és educat. A partir d’aquí no té problemes lingüístics. Coneix l’Eina i el servei català de col·locació on celosament guarden el seu currículum d’operari d’empresa automovilística. Ja li han dit que a la comarca és molt dificil que encaixi el seu perfil, però tant li fa el que li importa és pagar la hipoteca. Li havien dit a l’empresa on va comprar el seu pis de 40 metres quadrats que el trucarien per treballar a la construcció de manobra quan comencessin un nou edifici, però no fa molt lli van dir que ho hi penses perquè l’empresari ha fet fallida i té molta feina per abonar el que encara deu als seus treballadors.
Les compres les realitza al Mercadona de Vilanova i la Geltrú i més d’un cop em pregunta com és que aquí no en tenim cap d’aquesta cadena. Jo sempre li dic que El Vendrell es territori Dia i Caprabo. Ell segueix sent fidel a la seva marca blanca que compra un cop per setmana a la capital del Garraf. Practica esport en algunes de les seves moltes hores lliures al Patronat d’Esports i coneix prou bé els treballadors de la biblioteca perquè lloga pel·licules i llibres mentre espera una trucada amb una proposta laboral interessant.
Ha preguntat en algunes empreses que pengen el cartell de es necessita personal, però si accepta aquesta feina, cobrarà menys del que actualment cobra de l’atur. Ara no li sobren gaires diners amb la hipoteca que ha de satisfer per al seu pis petit del Pèlag. No té pressa. Però ha de saber el mínim que necessita per a tirar endavant.
No fuma. Només practica mínimament el botellon perquè els bars li resulten massa cars. Òbviament el cinema és un luxe que es permet en comptades ocasions i sempre el dia de l’espectador.
No es preocupa té la hipoteca tributs i despeses de la casa domiliciats a la Caixa. Ja sap que no li regalaran mai un rellotge per Nadal com a altres clients. Tampoc li agraden. No parla gairbé dels seus veíns que també vénen de la gran metròpoli. Però tant li fa ell com la resta de gent s’han de guanyar les garrofes i cadascú ha de viure la seva història. En les darrers eleccions municipals va votar uns colors perquè no es va ni preocupar perquè qui encarnava aquestes sigles. Tota la vida ha estat d’esquerres i té les idees molt clares. Ara busca nòvia al xat. Si valgués la pena marxaria a un altre lloc per un amor i per un habitatge més econòmic. No té cap lligam amb El Vendrell. Però avui està aquí amb mi darrera l’església del Vendrell prenent una pasta de xocolata i un cafè amb llet. Demà pot estar a un altre lloc. Potser parlarà amb tu.

Publicat el 17 d'octubre del 2008 al Diari del Baix Penedes

dimecres, 15 d’octubre de 2008

La fama del Blog

Aquesta setmana m'han saludat dues persones que m'han conegut pel blog. El ciclista vendrellenc Francesc Leon que va anar de Catalunya a Grècia en bicicleta i els propietaris de la Barretina que també em van trobar glooglejant. Això del blog funciona. Ei Francesc si tornes per aquí a veure si segueixes en un blog nou i el de la Barretina del carrer de les Flors que continui mantenint el bon ambient que s'hi respira. Per molts anys a tots dos.

Ventdelplà ja no té recursos argumentals

En els darrers capítols de Ventdelplà se'ns narra la història que la Mònica Monnars està escrivint sobre el poble. Ja no té gràcia. Crec que fan això perquè els autors s'han quedat sense arguments. A veure si rectifiquen i tornen a l'actualitat o la deixen estar i que la gent es vagi cansant de tot això que ara estan fent.

Censura radifònica a Bellvei

Reconec que en moltes emissores municipals del Baix Penedès la majoria de persones que hi treballen almenys són discretes i saben que algunes coses se les han d'estalviar per no provocar a l'amo. Però sempre s'ha deixat força llibertat per tocar tot tipus de temes i més o menys la gent s'ha comportat i els casos de censura han estat minsos encara que reconec que en alguns llocs i en alguns moments n'hi han hagut en certa manera. És molt lamentable el que passa a Bellvei amb la Gemma Urgell i el seu programa que l'Ajuntament li ha prohibit tractar d'un tema de plena actualitat com és la construcció de 16 duplex al casc antic. Aquí podeu accedir a la pàgina de la protagonista d'aquesta trista història que pensava ja més que superada. www.viniesfera.blogspot.com Moltes gràcies.

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Una Fira que demana un canvi urgent

La Fira d'aquest any és del pitjor dels darrers anys igual que Turismar. Això s'ha d'arreglar. També hi havia menys visitants, tret de la teca que això no falla mai. A veure si algú fa alguna cosa i fem una fira digna i no això que tenim. Jo calculo que amb molt d'optimisme han vingut uns 20.000 visitants en els tres dies i escaig del certamen.

No aneu a veure "Santos" ni per equivocació

Una de les pelis que em penedeixo d'anar a veure és la darrera on surt Guillermo Toledo sota el nom de Santos. No val res. És una barreja rara de còmic futurista amb realitat freaky. A la projecció del diumenge a la tarda. Erem 4 persones comptades i la veritat és que ha estat una de les tardes més mal aprofitades dels darrers anys. No hi aneu

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Descalcificadors, assegurances i teca per tutti

Ja he vist la Fira del Vendrell en viu i en directe. La gent es concentra sobre tot a la zona del menjar. Allí al Puig amb les cerveses i les tapes. Hi havia gent per tot arreu, però a part d'alguns expositors es podia passar força bé. Cada any predominen més les assegurances de vida, accidents i similars, descalcificadors i també trobem les típiques paradetes de mercat amb bijuteria i similars. Falta comerç Vendrell. Ja era hora que el CIT també i fos. No em sona que els altres anys hi tingués un stand propi. És un punt de trobada de la gent. Després de l'estiu que cadascú escampa la boira al seu aire i a l'hivern que la gent s'amaga, ara és un temps que és fàcil trobar gent coneguda per tot arreu.

Un gran grup: Motel

EL pavelló del Club d'Esports Vendrell va acollir un concert d'un gran grup mexicà, Motel. Jo no l'havia escoltat mai ni em sonava la canço que a tothom li sonava i deien que estava als 40 principals. La veritat és que són molt bons. Allí no era el millor lloc perquè estava tancat i el so resonava, però val la pena que els aneu a veure. Són molt bons. Llàstima que comences tres quarts d'hora tard, però aquí al Vendrell i comarca això acostuma a passar massa

divendres, 10 d’octubre de 2008

Tots els enquestats van a la Fira del Vendrell

En la meva darrera enquesta totes les 7 persones que han votat aniran a la Fira de Santa Teresa. Ja ho veieu. Crec que tots ens trobarem allí. Crec que no plourà.

Tres teatres i un destí

Aquest és un títol que li podria suggerir al Woody Allen fer una pel·lícula sobre el Vendrell. En aquest triangle amorós i cultural veurem com el Teatre Brisamar de Coma-ruga ja ha caigut en mans del poder públic. Un dels pocs, per no dir l’únic, equipament de la comarca en mans privades ja ha passat a les mans del capital públic. Allí continuarà estant mirant com els seus peus s’inunden de tant en tant. Poques persones notaran el canvi de propietaris perquè continuarà amb la seva activitat cultural combinant el cine amb algun espectacle dedicat a turistes i actes puntuals. La Lira, que tot i tenir menys socis que els Pastorets, viu en base a un conveni amb l’Ajuntament del Vendrell que els permet a tots dos fer projectes conjunts. Plenament afectat pel pla de Barris per la seva ubicació, el Casal Familiar està allí esperant que algú prengui l’iniciativa per donar una nova empenta a aquest local vinculat tradicionalment al clero. El seu futur, tard o aviat també haurà de passar, irremeiablement per l’Ajuntament del Vendrell o alguna entitat pública que hi aboqui, a canvi d’alguna cosa, un bon grapat de diners i se li apliqui un canvi radical. Mentrestant està allí al carrer Sant Magí esperant que els Pastorets del Vendrell li donin més gresca i multitud que la que acostuma a registrar durant l’any. Aquesta és la lectura moderna de tot plegat. No fa gaire anys ja hem vist convertir el Teatre Tívoli en la futura Escola de Música del Vendrell. No gaire lluny d’allí fa uns anys que el Teatre Casino Circo després de ser un gran bar s’ha integrat plenament al teixit comercial del Vendrell i s’ha convertit en un establiment més d’una flamant cadena de perfumeries.
Tot això ens indica que la cultura i l’esbarjo està vivint una mala època. Fa 40 anys ningú diria que el Tívoli tancaria per manca de clients quan allò era el rovell de l’ou de l’oci dels nostres pares i avis. Avui en obres i demà un centre educatiu musical.
Ara es dóna la nota curiosa, perquè El Vendrell, sempre ha estat un punt de contrastos, que tenim tres teatres i no en tenim cap en funcionament. Només queda esperar una mica. El Casal encara aguanta alguna obra infantil de diumenge al matí i poca cosa més. La Lira ja no serà el teatre de les 700 cadires i es convertirà en una sala d’unes 400. Els preus hauran de ser més car perquè l’aforament serà més reduït, però almenys tindrem un teatre digne a casa nostra. Jo sóc de les persones que pensen que Els Pastorets durant aquests dos anys segurs que no han tingut la Lira haurien d’haver donat llum verda a la creativitat i a l’originalitat. Portar gent de fora del Vendrell i comarca al Casal no és ni de bon tros una bona inversió turística. Quan la Lira torni estar en el seu punt doncs endavant. Però en aquests dos anys s’hagués tingut que apostar per una altra aventura que per una banda dones un aire nou a aquestes representacions i per l’altra banda, haguéssim donat una imatge a l’exterior més imaginativa i alternativa que portar als nostres visitants a aquesta sala de carrer Sant Magí, que fa el que pot, però les seves limitacions són prou conegudes per tothom.
Del teatre Brisamar val més no parlar i amb un cop d’ull exterior i una visita un es pot donar compte en seguida de la seva situació actual que aconsella també un canvi radical amb una molt forta injecció econòmica. Si realment creiem en això del turisme i aquestes coses tan boniques que fa dècades que volem vendre, primer hem de cuidar allò que tenim.
En aquestes quatre ratlles és pot veure l’evolució cultural del Vendrell. De quatre o cinc teatres passarem a un teatre més petit, però de qualitat. Haurem de seguir anant a Barcelona a veure grans obres perquè ni Tarragona ni Reus tampoc han apostat per grans teatres. Sempre resulta més econòmic muntar un autobús a Barcelona que dotar a la vila i comarca d’un teatre amb pretensions. Doncs aquest és un petit detall per llegir en aquests dies de Fira que com ja vaig dir unes poques setmanes també necessita un canvi radical. Esperem que no plogui.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 10 d'octubre del 2008

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Moltes gràcies per felicitar-me pel meu aniversari

MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE AVUI M'HEu FELICITAT EN ELS 39 ANYS. Gràcies de tot cor per dedicar uns segons de la vostra vida a compartir aquesta data tan important. Espero que tots en poguem fer molts més i donar una mica de color a aquesta vida que ens dóna raó de ser. De tot cor. Miquel

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Una Fira amb risc d'estar passada per aigua

Els metereolegs afirmen que per la Fira de Santa Teresa plourà tots els dies. Mala sort aquesta fira que durant molts anys queda poc o molt remullada. Serà l'enveja de Sant Salvador emprenyat perquè El Vendrell no li ret cap homenatge a part de les festes turístiques del barri que porta el seu nom. A veure que passa. De moment, la cosa pinta força malament.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Un Asesinato Justo; Recomenable

Al Pacino i Robert de Niro protagonitzen una trama de suspens interessant fins al final. Al principi vas una mica perdut, però de mica vas entrant en la trama i les escenes fosques i misterioses del film. Aquests dos veterans actors ens demostren que encara tenen aquest art de misteri i engany que caracteritza els més veterans. No està malament. Al principi una mica liada.

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Deixe'm pas a la carmanyola

Cada dia hi ha més gent que han canviat el menú diari per la carmanyola. Fa dos anys vaig estar a Londres i al migdia et trobaves molts executius en bancs i parcs asseguts menjant el seu dinar. Això d'anar al restaurant és un luxe. De mica en mica, aquestes costums s'estan imposant. Ara el motiu ha estat la crisis, però tot això de dinar fora encara que sigui per 9 euros sense iva ja s'està acabant. Bé només aguantaran els de tota la vida.

Els Nens del Vendrell també concursen a Tarragona

El tema d'avui és el concurs de castells de Tarragona, els Nens del Vendrell també hi participen. La tasca que fan els seus membres és encomiable. El problema és que la societat del Vendrell no hi participa, però aguanta una colla en els temps que corren en un entorn no molt favorable és digne d'elogi. Ja sé que no guanyaran, pero que facin un bon paper i que tornin contents a casa i molta sort per la Fira.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Proposta de concerts populars d'octubre al Vendrell

Ja hem acabat l'estiu i ara ja estem a l'octubre i al Vendrell tenim la Fira i l'Entimostra. Les properes cites són el divendres dia 10 d'octubre a les 12 de la nit Motel i RespectedMark & The incoherent Band. Els no tan joves tindran la seva oportunitat dissabte amb la Chatta Orquestra. Tot això tindrà lloc al Pavelló del Club d'Esports. La propera cita serà el divendres, dia 17 d'octubre amb Victor Electrik Band i els calafellencs Fundación No hay Manera. El dia següent vindrà un dels grups catalans menys vist per aquestes contrades. Gossos i La Vanda. Ara serà el torn de l'envelat de la Plaça Pep Jai. Us esperem.

No me pidas que te bese porque te besare: Excel·lent

A vegades vas al cine i no saps el que vas a veure. Això és el que em va passar ahir quan em vaig plantar a la sala 4 dels cines del Vendrell per veure el que hi havia darrera aquest titol tan llarg. Sabia que l'havia dirigit Albert Espinosa que ja em va agradar amb Planta 4, però aquí no sabia que podia passar. He de reconèixer que em vaig emocionar i tot. La peli explica els darrers cinc dies d'un nuvi abans de la boda. Una de les coses curioses és que fa un curs de guitarra amb uns nois que avui en diriem disacapcitats mentals i com molts cops acostuma a passar des d'una situació estranya al final aquest grup demostra al protagonista, Eloy Azorín, que molts cops la realitat supera amb escreix aquestes etiquetes socials. És una proposta diferent, però us agradarà perquè ens ensenya la realitat des d'una altra òptica que potser no és la que estem més acostumats a veure. Us la recomano sincerament. No crec que duri molt, almenys al Vendrell

divendres, 3 d’octubre de 2008

El Baix Penedès necessita un nou Mercadona

La darrera enquesta preguntava quin supermercat d'una gran cadena havia d'instal·lar-se a la comarca. El guanyador ha estat per una àmplia majoria, Mercadona, 10 vots; Carrefour, 2, vots i 1 vot pel Dia. Eroski i Esclat no s'emporten cap vot. Doncs ja ho sabeu senyors de Mercadona. Aquí la gent us demana.

Arriben les vaques flaques als Ajuntaments

La crisis, desacceleració, rescessió i altres sinònims que podem trobar en els diferents mitjans de comunicació també ha arribat a les administracions públiques. Només cal donar un cop d’ull al DIARI de la setmana passada per veure que El Vendrell deixarà d’ingressar 3,4 milions d’euros per culpa d’aquest fenomen mundial. En el principi de la història, els Ajuntaments anaven fent amb el pressupost sense recórrer gaire al finançament. De mica en mica van caure en la trampa i van començar visitant bancs i caixes. Ara ja tenim la casa embargada fins d’aquí uns quants lustres, pocs diners a la caixa i moltes coses per fer. Hi ha alguns ajuntaments de la comarca que hauran de fer mans i mànigues per pagar les nòmines del mes de desembre. Aquesta mesura pot fer perillar seriosament el lot nadalenc que cada dia és més migrat i més prescindible. En molts casos és millor que donessin directament als treballadors el pernil o els diners en metàl·lic. Nosaltres ja l’invertirem en allò que necessitem realment. De torrons i neules en aquells dies acabem veritablement plens i atapeïts.
Tot això ha posat cul a l’aire una de les peculiaritats del finançament dels nostres ajuntaments. Els promotors, les immobiliàries durant força anys han sabut treure un bon rendiment d’aquest sucós pastís de l’habitatge. Resulta que les tresoreries municipals també treien el que podien i no eren tan innocents en aquest tema com ens volien fer creure. Ens han donat refrigeris populars, música a la plaça major, espectacles per a nens, però resulta que tot això ja ho hem pagat una mica tots plegats quan hem comprat el nostre pis. Ja està bé, però potser la cosa recaptatòria s’hauria d’haver repartit una mica més. No fa gaires anys es va deixar de recaptar l’IAE per als negocis amb menys facturació. Al final tot això amb la conjuntura actual ha acabat per rematar el tema econòmic fins a posar en perill les nòmines dels treballadors d’alguns consistoris.
S’han acabat les vaques grosses. Les grans festes, concerts i dinars populars amb càrrec a alguna partida pública cada dia seran més migrats. Potser en les propers eleccions els polítics que s’emportarà el gat a l’aigua és aquell que prometrà menys. Només anar fent, perquè si les joies d’un programa electoral les hem de pagar nosaltres de la nostra butxaca potser millor que optem per anar tirant i esperar que vinguin temps millors per fer inversions.
.Al final crec que resultarà que el millor que et pot passar és que no et donin ni cap Pla de Barris, ni cap Pla d’Excel·lència. Resulta que a part de l’administració forana, el consistori també hi haurà dedicar un part dels seus fons que podrien anar prou bé per altres necessitats més urgents del municipi.
Tard o aviat s’ha d’agafar el brau per les banyes i treballar el tema seriosament. Si tenim alguna cosa sota la rajola potser que ho guardem perquè demà pot ser molt magre. Com més despesa tinguem més endeutats estarà el nostre ja poc optimista futur.
Potser hem de buscar nous recursos econòmics, però el que és segur que tot aquesta magnificència i bondat de la Casa Gran té els dies comptats i esperem que se n’adonin ben aviat perquè massa tard serà molt pitjor per tots nosaltres.
Generalment en les candidatures electorals municipals, esperant que la democràcia arribi a casa nostra amb les llistes obertes, en les primeres posicions s’hi trobava el futur regidor d’urbanisme. Potser a partir d’ara el que s’hauria de posar és el de benestar social i treball perquè realment aquests són una de les àrees que van agafant més empenta en la societat actual. També és millor perquè ja s’ha vist prou bé que el fruit de la política urbanística dels darrers anys a la majoria de municipis de la comarca dóna més pena que glòria. En molts llocs durant anys ha semblat que aquesta regidoria ha estat vacant i només al servei del capital immobiliari del moment.
Arriben les vaques flaques. Veurem com evoluciona tot plegat. Mentrestant l’Euribor puja i ens posa una mica més lluny el sostre de la nostra hipoteca. Del problema de finançament que tenim amb els nostres veïns de l’Estació d’Atocha ja no en parlo perquè no crec que ens solucioni realment gaire gran cosa. Amb alguna cosa s’han d’omplir els diaris.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 3 d'octubre del 2008

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Torna Pas de Vianants a Ràdio El Vendrell

Els sis joves del Vendrell que l’any passat vam començar amb el programa de Ràdio El Vendrell, Pas de Vianants, tornen aquest proper dimecres, dia 8, en l’horari habitual, de set a vuit de la tarda. Entrevistes, comentaris de l’actualitat, música, una mica de poti poti d’allò que tenim més a prop seran els principals ingredients d’aquest programa jove de les ones baixpenedesenques. Amb un any davant els micròfons intentarem donar un aire nou i amb més experiència a aquesta aventura que durant l’any passat ens va permetre entrevistar a moltes persones de la comarca, entre elles els caps de llista de les llistes més votades de la demarcació de Tarragona en les passades eleccions legislatives del mes de març. Tampoc hi van faltar Quim Nin, Jordi Sánchez, Juanjo Espina, Isidre Aymerich, Pepi Mercader, Roser Oter, Montserrat Mercader i fins a 13 convidats que vam portar a la ràdio per parlar d’aquells temes que ens interessen a tots. També vam fer programes sense convidats i nosaltres mateixos vam donar vida i color al debat radiofònic.. Ja ho sabeu, tots els dimecres podeu escoltar a la Laia, la Marta, l’Alfredo, la Yolanda, el Roger i el Miquel a través del 107, 1 de la FM o a través del web http://www.rtvelvendrell.cat. El nostre telèfon per entrar en directe és el 977 15 70 59. Suggeriments i si algú vol venir a compartir la nostra distesa tertúlia que no dubti ni un moment. Ens envia un email a pasdevianants@gmail.com i en parlem.

Pas de vianants
Miquel Casellas
Laia Gomis
Marta Mercader
Alfredo Valdivielso
Yolanda González
Roger Caballero