La veu del poble

La veu del poble

divendres, 30 de gener de 2009

La gent veu l'aigua embotellada

En la meva darrera enquesta 9 persones afirmen que es veuen l'aigua embotellada. En segon lloc estan els clàssic de l'aixeta i només 4 persones tenen descalcificador a casa. No hi ha ninguna persona que se la begui d'una font pública.

No tot el que s'ho fa dir és xató


La Rambla s’omplirà aquest diumenge de persones amb una única excusa, el xató. Alguns hi vindran a concursar a veure quina és la millor recepta feta realitat. Aquest plat sempre que el prepares tens molt de punts perquè et surti amb un tast diferent perquè intervenen molts factors. També trobarem els que per set euros ja tindran el primer plat per encetar el dinar d’aquella jornada festiva. No gaire lluny d’allí, podran trobar un lloc on venguin pollastres a l’ast i un bon pastís. Amb tot això ja pots tenir la família contenta i a un preu força assequible. No hi faltaran els pares amb els seus fills que vetllaran per perquè les noves generacions elaborin un bon plat, encara que no vagi a concurs, és tot un repte personal i alegria de pares i avis veure com el fill cada any els més menuts és mouen millor en aquest difícil món de la cuina tradicional. A la cita acudiran els possible compradors de productes naturals, com formatge, embotits derivats del porc i altres delícies riques en colesterol. No ens deixem els amants de les xapes del cava que aprofitaran l’ocasió per augmentar la seva col·lecció personal. Tot això amb un canvi de distribució en el mateix escenari.
Són 23 anys de treball i esforç per part de moltes persones, la majoria anònimes que han treballat de valent per fer realitat aquest projecte cultural que representa el nostre passat, el nostre present, la nostra geografia, les nostra tradicions i com no, també és una aposta ferma pel nostre futur gastronòmic
Al Vendrell sempre ha estat tradició elaborar aquest plat en moltes llars coincidint amb el dijous gras. Si a Vilanova i la Geltrú es dedicaven a la merenga, doncs aquí al Vendrell era el moment esperat per presentar a taula l’esperat xató. Un plat que combinava tots aquells productes naturals que tenim per casa, olives, escarola, bacallà, avellanes que sempre estan repartides entre el rebost i la moderna nevera. Per cert, un dels electrodomèstics que més dependència genera encara que no ho valores fins que l’aparell fa figa.
La cosa fins aquí em sembla molt bona idea, però a partir d’aquí és quan començo a veure coses que potser no són tan escaients, però que podríem qualificar almenys de discutibles. Que el xató se celebri al Vendrell, com acabo de dir, ho trobo molt escaient perquè hi ha una tradició arrelada en els segles de la seva cuina casolana. El que no trobo del tot encertat és importar aquest plat a altres municipis on la tradició d’aquest plat és gairebé inexistent. L’any passat vaig anar a Calafell i si analitzo la meva memòria en plan optimista puc afirmar que potser hi havia deu participants, la majoria dels quals eren d’una família a cavall d’Albinyana i El Vendrell. Aquest municipi costaner hauria de fer la seva versió amb el rosejat o altres plats més arrelats en el seu municipi. La riquesa és una virtut i potser al llarg de l’any aniríem descobrint altres menges dels nostres pares i avis que amb el pas del temps han quedat en l’oblit o en el record d’algun dels nostres avantpassats.
Un fet semblant passa amb el municipi d’Albinyana que l’any passat va celebrar la seva primera xatonada popular i el proper cap de setmana s’atreveix amb la segona i ho trobo molt bé, però a Albinyana de xató que jo sàpiga no se n’ha menjat mai, només en casos puntuals i per influència d’altres de família o amics d’altres municipis costaners. Ara, arran del renom que ha pres amb tot aquest muntatge de la Ruta del Xató, qui més qui menys n’ha menjat i inclòs s’ha atrevit fer-ne. Però és un plat totalment nou, però estic segur que hi altres àpats que podrien tenir el protagonisme que té el xató al Vendrell i segurament molta gent del poble també s’hi abocaria i aportaria les seves receptes passades de boca a orella al llarg del temps. No és que tots ens posem a fer xató i si ho fem, perquè no donem l’oportunitat a recuperar altres menges més típiques de casa nostra.
Fa uns pocs anys vaig llegir una carta en aquest DIARI del mestre xatonaire vendrellenc Jesús Trayner que venia a demanar, sinó recordo malament, que es poses una mena de control de qualitat en el món del xató dins els restaurants. Jo crec que té tota la raó del món, perquè he tingut l’oportunitat de menjar en alguns restaurants presumptament de prestigi uns plats que no tenen res a veure amb el xató del qual tots coneixem aproximadament la seva recepta. Tothom que vulgui pot tenir-ho dins la seva carta o menú, però hi hauria d’haver una mica de control per part d’alguna entitat encara que sigui cultural per diferenciar aquells llocs on realment compleixin amb unes condicions mínimes d’elaboració i presentació d’aquest plat. Un simple distintiu a la porta en seria la clau perquè quan un forani vulgui apreciar les qualitats d’aquesta recepta tan nostrada ho faci amb unes garanties bàsiques de què realment allò que té el plat és el xató que es promociona arreu del Penedès. Ara l’important no és que hi hagi 100 ó 300 restaurants a la Ruta sinó que els que hi hagi, sigui el xató que sigui ho faci amb uns criteris mínims de qualitat i s’assembli mínimament al gran protagonista d’aquest diumenge i d’altres que vénen al darrera. És pel bé de tots plegats. Quantitat si, però també uns mínims de qualitat.


Publicat el 30 de gener del 2009 al Diari del Baix Penedès

Una versió dels Pastorets més propera al públic


Els Pastorets del Vendrell en el seu històric itinerari pels teatres del Vendrell enguany és la segona temporada, esperem que l’última, que recauen en el local del Casal Familiar del carrer Sant Magí. La novetat d’enguany recau en la nova versió que interpreten els actors vendrellencs. Aquest cop és el torn de l’obra de Josep Maria Folch i Torres amb els seus personatges característics: Lluquet, Rovelló i el tartamut Jeremies que és un dels punts còmics de l’obra amb el seu personatge de pastor amb greus problemes de dicció. La representació dura dues hores exactes sense cap mena d’interrupció. No és fa gens pesada i s’aguanta bé en aquelles butaques de l’històric edifici del Casal Familiar.
Els personatges ho fan molt bé des del diabòlic Satanàs fins a Josep i Maria amb el seu nadó. Està molt ben trobat aquest personatge de Llúcifer que li dóna un aire de dimoni desafortunat que aixeca força somriures entre els assistents, Li saben donar el seu toc personal amb algunes referències a llocs i establiments emblemàtics del Vendrell. Cosa que indubtablement fa gràcia al públic assistent. Tampoc hi falten alguna referència a la situació exterior com Guantánamo i el problema de l’atur. La gràcia d’aquesta nova versió i l’adaptació que se li ha dona és que connecta molt més amb el públic. Encara que no tingui ni els efectes especials, ni els decorats, ni els ginys mecànics que es podia veure a la Lira, aquí tot és molt més proper i familiar. Són dues propostes ben diferents que per les circumstàncies ha anat molt bé d’aprofitar aquest nou marc per provar amb aquesta versió tan nostrada dels Pastorets. Demostra un cop més que l’important no és el pressupost sinó l’entusiasme dels actors amb una text que es deixi portar i que doni joc interpretatiu. Els personatges pujant i baixant de l’escenari és una altre sistema molt útil que dóna més proximitat entre actors i públic en general.
Feia un parells d’anys o tres que no anava als Pastorets i he pogut que juntament amb alguns històrics d’aquest muntatge com l’Alfons Vigo i el Carles Guasch, Enric Batlle entre altres, hi ha una nova cantera de gent jove que puja amb força com el mediàtic de la televisió local Pere Sallent que ens presenta un Jeremies molt autèntic, especialment amb les picors localitzades en un lloc molt delicat.
Només queda un únic dia de representació, hi ha uns 1.200 socis als Pastorets. La sala té una capacitat de 350 localitats comptant platea, amfiteatre i llotja. Aquest any només fan tres representacions. Valtres mateixos heu de fer els comptes. Si els voleu veure encara aquest any no espereu al darrer moment per aconseguir les vostres localitats que us podeu portar una sorpresa

Publicat el 30 de gener del 2009 al Diari del Baix Penedès

dimecres, 28 de gener de 2009

El cartell de la festa major del Vendrell no mata

Aquest és un dels pobles que sis mesos abans de la Festa Major ja sabem qui vindrà i tot plegat perquè ningú desmonti una roda de premsa. És que som genials, la veritat. Quan arribi el dia ja ningú se'n recordarà. Els Mojinos no m'agraden, poden ser divertit i el que tu vulguis, però per espectacle ja tinc el passeig Marítim de Coma-ruga els findes a partir de Setmana Santa. Hi ha molt de color allí. Els Taxí m'agraden força, però els que més m'agraden són els Laxen que aquesta deu ser el 3r any seguit que toquen al Vendrell. Ho trobo molt bé i així s'ha de fer.

dimarts, 27 de gener de 2009

Un gran festa del Diari amb un esplèndid Jaume Zarco

La Fonda Antiga de Calafell va acollir una nova edició de la Festa del Tothosap del Diari del Baix Penedès, ja en portem 11. Els premiats tenien com a denominador comú que havien estat desheretats, entre ells, una bibliotecaria de Cunit, el gran Ramon Aurora de Calafell que li van dir per telèfon que el feien fora de l'emissora sense dir cap motiu i buscant excuses de nen petit i no hi va faltar el Josep Maria Llasat amb el seu episodi dels Mossos coneguda per tots. Molt de caliu allí a Calafell, tot amenitzat i presentat el Mèlich de Calafell, tota una institució imparable. Vull destacar dues coses, la nul·la representació del govern municipal de la localitat amfritiona, en cap dels regidors del tripartit governant es deixa veure, almenys per mi. També vull destacar el paper dels tres tenors, entre ells vull destacar per la meva bona relació amb el senyor Jaume Zarco, tot un baríton que després de la política ha trobat un instrument per alegrar la vida a tothom. Enhorabona i endavant Jaume. Ets tot un cavaller i eres massa bona persona per triomfar en política. Ara de la mà de Carlota Baldrís has trobat el teu camí endavant i felicitats.

dilluns, 26 de gener de 2009

El Jaume Domingo entra a les noves tecnologies del facebook

Una mesura molt lloable, El regidor de l'Ajuntament Jaume Domingo ha obert pel facebook una línia directa per parlar amb ell sobre la seva regidoria. Esperem que aquesta iniciativa tingui èxit i altres regidors i ajuntaments s'ho copiïn. Ens hem de renovar i adaptar-nos a les noves tecnologies.

diumenge, 25 de gener de 2009

Una mica fart de la Tous

Una de les modes dels darrers anys està relacionat amb un oset, la Tous. Jo crec que quan moltes persones porten una cosa que està de moda es torna tot una mica més normal i perd la gràcia. Ara és bo temptejar i portes altres marques que potser més endavant tindran tan bona acollida com ha tingut la Tous, però aquesta ja se'm fa una mica pesada. És hora de buscar alternatives, ella ja ha fet la seva funció. Busquem alternatives pels propers anys.

Més de 24 hores sense llum ni telèfon fix a Albinyana

El llum i l'electricitat van marxar a les 6 del matí del dissabte i van tornar el diumenge a les 12 del migdia, hora d'anar a missa. Això és el que passat a Albinyana, suposo que altres llocs també, però com no som Barcelona, ni tan sols El Vendrell, ho dic perquè quedi constància. Hem sortit a la televisió espanyola en les notícies d'avui al migdia. Cosa no gens fàcil. Va caure una torre d'electricitat que va provocar un incendi. També tenim dret al nostre boci de la petita pantalla.

dissabte, 24 de gener de 2009

Albinyana, una situació patètica

Avui dia 24 de gener dia fatídic pel vent que ha fet a tot arreu de la nostra comarca el Baix Penedès. A Albinyana a hores d'ara porten 12 hores sense llum ni telèfon. Avui en dia, algú hauria d'assumir responsabilitats per aquesta situació anòmala. Al Vendrell hem estat una hora sense llum i no ha passat gran cosa. Però el que passa en molts municipis que es passen hores i hores sense serveis bàsics és una cosa que fa pudor, especialment en el cas de pobles petits on les empreses principals inverteixen el més just perquè ningú és queixa. Si fos Barcelona, la cosa potser seria d'una altra manera. Un altre cop veiem els catalans de primera i de segona.

divendres, 23 de gener de 2009

Vaya rollo Revolutionary Road

Avui un dels grans errors que he fet ha estat anar a veure Revolutionary Road amb Leonardo DiCaprio i Katie Winstlet. És una mena de reflexió entre l'amor i l'odi en una parella amb un embaràs pel mig i un possible viatge a París i que no fallin les banyes de tots dos. Són dues hores que costen molt de passar. Ho he aconseguit, però si voleu anar al cine a passar una bona estona no l'aneu a veure. Podeu optar per Guerra de Novias, Resistencia i Australia. Aquesta és apta per la gent que li agrada els problemes sicològics i derivats en el món de la família. Ara feia deies que no veia una cosa semblant.

Per l'any que ve l'IPC sota zero

Una de les coses curioses que va dir Josep Oliver, catedràtic d'economia de la Universitat Autòniam i director de l'anuari de Caixa Cataluna és que l'IPC es preveu que per finals d'aquest any pugui baixar a -0,5 o similar. Ja ho sabeu i també va dir que els consumidors ho notarem. A veure si es veritat. No ens pujaran els salaris, però almenys que tampoc paguem més pel mateix.

Nous menus a 5 euros i només un plat a Cunit

Aquests dies estic escoltant els 40 Principals a la ràdio i un anunci que em fa gràcia és d'un restaurant de cunit que es diu Bon Rotllo que per cinc euros tens un plat, pa i beguda. Ho trobo molt bé. Si la gent només pot o vol pagar un plat perquè no fem menus d'un plat ben acompanyat i fins a sopar. Molt bona idea. Això és una mesura de lluita contra la crisis que trobo molt adient.

La gent encara creu en Déu

En la meva darrera enquesta, 8 persones afirmaven que creien en Déu, 6 em deien que no i 5 apostaven per una resposta "mande?" que vol dir més o menys de què m'estàs parlant. Ja ho sabeu tot i la crisi, Déu sembla que encara existeix

Persones amb risc d'exclusió social

Aquestes paraules ben pronunciades amb el seu ritme i entonació t’obren les portes de tot un apartat de dins la nostra societat on molts cops no hi hem volgut mirar. Hi ha converses centrades en les persones vinculades d’alguna manera a la Fundació Privada Santa Teresa i al Ventall apareix aquest sintagma preposicional amb voluntat de catalogar el present i futur d’unes persones. La tasca d’aquesta entitat és treballar amb aquestes persones que estan en aquesta situació entre la “normalitat” i l’exclusió social. Les persones que no entren en aquesta zona de risc suposo que són les que fan una vida que podíem anomenar normal, tenen una feina amb una remuneració més o menys comuna, tenen una família amb uns trets dins la mitjana nacional tenen unes capacitats funcionals com la immensa majoria d’éssers humans..
Un ensenyament que no acaba de funcionar, una situació econòmica que de cop i volta ha desinflat tota la bombolla econòmica que ens permetia viure encara que fos fora de les nostres possibilitats reals o una societat cada dia menys solidària són alguns dels punts que en certa manera fomenten l’augment del nombre de persones en aquesta franja de la nostra societat.
Aquest matí quan he anat a traure diners al caixer automàtic hi havia un home dormint a la vora de la màquina que durant uns quants anys ha fet molt feliços als consumidors d’aquest país. Cada dia a aquest aparell electrònic li costa més deixar anar uns pocs bitllets dels molts que guarda en el seu interior. De seguida he pensat que aquest home ja està en plena exclusió social. No té ni un trist llit per dormir en una freda nit d’hivern. Ha de refiar dels cartons per deixar anar el seu cos.
El risc d’exclusió social cada dia és més alt. Tenim un ensenyament que per molts es converteix en una mena de reclusió a les aules sense cap interès per aprendre. Per a les persones que es troben a la cua de l’atur, moltes ja no volen treballar perquè per 600 o 700 euros bruts al mes prefereixen dependre l’atur o simplement van tirant de l’ajuda social. Aquesta situació que estem vivint ara també ha forçat a moltes persones a fer un canvi radical en les seves vides i adaptar la despesa als seus ingressos reals. Ja s’ha acabat el finançament de les vacances, cotxe nou, roba i totes aquelles coses que amb petits pagaments al mes quedava tot ben afilerat el primer de mes en les pàgines de la llibreta bancària. Abans la gent es plantejava fer guerres i conquerir territoris, destronar dictadors dèspotes i cruels. Avui en aquest món de plaers inabastable a l’abast de la Visa, caiem sense ni haver-nos comprat cap escut per sortir al camp de batalla. El banc o entitat financera ens farà fora de casa. Ens haurem de buscar un altre sostre per passar les nostres nits.
El nombre majoritari de persones amb risc d’exclusió social eren fins no fa gaires anys els pobres de solemnitat, els ferits de guerra, els que ho havien perdut tot pel camí, els desheretats. Les víctimes d’algun vici inconfessable. Ara de mica en mica van perdent ràtio a favor de tots els que han quedat atrapats per uns valors socials ja caducs que et situa en l’escala social segons els diplomes i màsters que acumulis en el teu currículum ben presentat.
Una part considerable d’aquests protagonistes els trobem en totes aquestes persones que presenten un cert risc de sortir-se dels paràmetres del que és considera normal. Per a aquest ampli sector s’han de preparar unes propostes ben diferents i adaptades a les seves necessitats i això és el més correcte i adient que és pot fer. Simplement escoltar-los i no intentar anar per camins aliens a la seva voluntat i interessos. Si un professor en una classe s’atreveix a separar els més avançats dels més desinteressats, el poden acusar fàcilment d’elitista o fins i tot classista. La norma més útil i basada en la natura és que la pera que no vol madurar abans que caigui de l’arbre s’ha de portar- amb altres fruits similars per intentar que maduri però utilitzant uns altres sistemes que no són les més habituals, però també són necessaris i les hem de fer servir. Amb el temps veurem que haurem fet una gran feina, encara que en un principi ens pensem que per no anar a la universitat li hem truncat la vida.
Hem de buscar els sistemes per potenciar a la gent perquè tiri endavant. També hem de pensar que molts tenen molts d números per quedar-se pel camí per un diversos motius. Aquests també necessiten un cop de mà perquè moltes vegades la societat no els ha interessat perquè surten dels valors tradicionals per tots assumits i necessiten uns altres estímuls per fer-se el camí de la vida. Això de l’exclusió social és molt més complicat del que sembla en un principi. Ja ho veieu. Aquesta persona que aquest dia estava al caixer patint el fred de la nit potser els seus pares volien que fos advocat i no li va deixar aprendre un ofici. Ja hem arribat massa tard en el seu cas, però per evitar noves situacions en el futur encara hi ha molt per fer. Cada cop que vaig a l’Escola d’Hostaleria de Santa Maria del Mar veig que realment allí hi ha molt treball i ben fet a part dels plats i la presentació que són molt lloables. Endavant i continueu així.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 23 de gener del 2009

dijous, 22 de gener de 2009

Perdut en una conferència de l'Eina

Gran conferència la que ens ha donat avui el doctor Josep Oliver i Alonso sobre economia catalana dins l'economia mundial. Perquè aquí tots anem en el mateix vaixell. Si el petroli puja nosaltres tots ho notem i ho noten les hipoteques. El futur no és optimista perquè no arribarem mai d'on veniem perquè tornaria a passar el mateix fenomen que ha passat ara, la crisi, però sembla ser que enguany tocarà fons i l'any que ve la cosa ja comenci a millorar una mica. Primer a Alemanya i després la resta. Jo em pensava que parlaria del present i futur de l'economia del Baix Penedès i la veritat és que ni l'ha citat. En un moment de la conferència ha anomenat el Penedès, però poca cosa rai. No és bonic que és vulgui vendre una conferència sobre la comarca amb un títol específic i que parli del món i de Catalunya. Què està molt bé el que ha dit, però potser la gent que omplia aquella sala, la majoria empresaris de la comarca i polítics, amb una temperatura desorbitant, volia escoltar una cosa més concreta, encara que sigui dins un marc general. El que ha dit ha estat molt ben explicar i clar per tothom, però la comarca jo no l'he vist per enlloc. Tampoc entenc que la gent s'hagués d'apuntar en una llista i signar allí mateix en aquestes dependències amb el telèfon. No era condició per entrar perquè estava oberta a tothom. Potser un dia d'aquests m'envien un diploma a casa i jo sense saber-ho.
Una de les coses curioses és que ha posat l'administració pública com uns dels salvadors de la situació econòmica. Però no sé pas d'on ho ha tret si totes les administracions estan regategant fins el darrer cèntim. A part d'això la resta molt molt bé. La veritat.

dimarts, 20 de gener de 2009

La crisi ja es nota en el tancament de botigues

Un rumor que circulava es va fent cert de mica en mica. Quan passeges pel Vendrell i suposo que a altres municipis passa el mateix, comences a veure botigues que tanquen les seves portes. Han aguantat fins el principi de les rebaixes i han dit prou. Jo pel que veig el sector més afectat és la roba i la música i video-club. Això és el principi a veure com evoluciona. També he de dir que algunes cadenes petites o grans també han vingut al Vendrell com la nova fruiteria que hi ha a la Rambla del Vendrell. Els petits pleguen i els grans ens visiten. El peix gros es menja al petit. A veure com acabarà tot plegat.

El preu de l'hora de la dona de fer feines

Un dels temes típics i tòpics de moltes famílies és si li hem de pujar el preu a la dona de la neteja o la de fer feines. Algunes ho pugen cada dos anys un euro, altres hi apliquen l'IPC, altres no els apugen ni un cèntim. Pel que escoltat aquest any el tema està entre les 9,5 i el 10 euros l'hora. A part també es parla de pagar-li una mena d'assegurança o similar. Ja us ho dic. És un tema prou important que no surt enlloc, però moltes persones s'hi guanyen la vida amb aquest ofici que sempre ha estat mal valorat i poc apreciat, malhauradament.

diumenge, 18 de gener de 2009

Problemes de Vodafones al Vendrell

Diuen que aquests dies al Vendrell hi ha hagut problemes amb Vodafone. Pel que m'han dit sembla que hi ha problemes amb alguna antena o similar. Us ho dic perquè si l'aparell falla, la culpta no és seva sinó de l'antena en qüestió. Potser ja està arreglat, però algo hi ha hagut i no ha estat del terratrèmol

Conflictes laborals al Vendrell

Conflictes laborals. Al Vendrell algunes empreses ja han començat amb els conflictes laborals. A Terreiros van fer fora a tots els treballadors i els van substituir per treballadors d'una ETT. Si ho poden portar al jutge a la Generalitat, però realment els comenpensarà el que han perdut? Jo crec que no i quan ho sigui serà tard i malament. Ja sé que sé treballador anònim en aquest país és un mal rollo i està molt indefens davant situacions com aquesta totalment injusta i arbitrària. Aquí s'hauria d'aplicar mesures ràpides i amb força perquè això de jugar amb el pa de la gent és molt fotut. Això és molt més important que moltes lleis que ens volen vrendre: el pa nostre de cada dia.

Baeturia, un grup amb molta empenta

Cunit, al pavelló vaig descobrir de nou o millor dit redescobrir els Baeturia. Feia mesos que no els havia vist en concert i em van agradar molt. Aconsegueixen que la gent s'interessi per la seva múica. A més porten un grup de fans que fan de nucli central de la gent que s'hi vulgui afegir. El concert passa ràpid perquè són molt animats i des de la primera canço no deixen que el públic s'apalanqui. Enhorabona pel concert d'ahir. És un gran mèrit que sense estar als 40 Principals, sense fer versions aconseguiu mantenir la gent amb el ritme al cos. Felicitats.

dissabte, 17 de gener de 2009

Resistència també va la pena

Una de les propostes cinematogràfiques més interessants d'aquest gener és Resistència. Uns jueus fugen pels boscos rusos en la segona guerra mundial perseguits pels Nazis. La peli és una mica llarga, però val molt la pena. Al final quan surts sembla que faci molt de fred perque surt molta neu a la peli. El protagonista, Daniel Craig, el nou 007 fa un gran paper. No ús la perdeu. Val la pena veure el seu patiment per la persecució de que són objecte

divendres, 16 de gener de 2009

La gent no es disfressa per carnaval

Segons l'enquesta d'aquesta setmana la gent no es disfressa per carnaval. 13 persones s'han decantat per aquesta opció. Només 3 persones han dit que si. I un sol vot no ho sap. La cosa està clara la gent per carnaval no és disfressa. Almenys això és el que diu aquesta enquesta.

Un cop més ens visiten les rebaixes

Ens hem situat de cop i volta en les escales de la pujada del gener i ja fa unes poques setmanes que ens visiten les esperades rebaixes. És el moment esperat per comprar tot allò interessant que vàrem vetllar a les botigues a un preu més assequible a les nostres butxaques. La meteorologia benèvola d’altres anys ens permetia prescindir d’aquesta roba d’abric fins que el dia de Reis ja hagués passat, però enguany hem viscut uns dies de Nadal molts durs pel que fa als baixos registres del termòmetre. Per tot això, la gent que ha volgut esperar a les rebaixes per abrigar-se millor ho ha tingut una mica difícil i ha hagut de recórrer a alternatives més o menys provisionals.
Alguns parents propers a l’excusa reina del mes de gener ja s’han deixat veure a la comarca, en especial a Calafell. Municipi on al voltant del pont de la Puríssima Constitució, la majoria de comerços de la platja es van apuntar a una interessant iniciativa on els protagonistes eren els descomptes que són els germans petits de les rebaixes. Una molt bona proposta en uns dies adequats on la gent ja comença a comprar per festes.
La conclusió de les meves passejades pel Vendrell pel que fa al comerç i en aquestes dates no ha estat molt positiu, la veritat. No sé si he anat per carrers i hores equivocades, però no he vist el caliu d’altres anys no gaire llunyans. Tot i la meva espontaneïtat vaig poder gaudir d’una de les meravelles que ens han programat per aquestes dates com eren les nevades artificials. Evidentment no vaig quedar ni garratibat, ni cor pres ni esmaperdut, ni meravellat davant d’aquesta “original” iniciativa del Centre d’això i Turisme Més aviat, em va deixar indiferent i mirant les cares de la gent per si algú discrepava de la meva primera impressió inicial. El resultat, en el meu cas, de la reacció popular no s’allunyava gaire, a grans trets, de la meva visió personal que se situava entre el signe d’interrogant i la tecla d’”Escape” de l’ordinador.
A partir d’aquí començarem un nou any amb les seves esperances i els seus resultats reals que molt poques vegades coincideixen amb les prescripcions i esperances inicials. Tornarem a apostar pel turisme perquè ens torni a treure un cop més les castanyes del foc de la nostra economia molt malmesa per la crisi del totxo. És molt trist que una bona part de les persones preparades s’hagin de buscar les castanyes lluny de casa perquè l’oferta laboral que tenim per aquí a la comarca no és gaire galdosa. Un dels fenòmens que encara no s’ha reflectit a la nostra comarca i que crec que amb el temps anirà prenent peu és el sorgiment de nous serveis sanitaris en diferents especialitats, fruit de tenir en el nostre territori un hospital amb denominació controvertida.Els professionals sanitaris d’aquest sector que desenvolupen la seva tasca a l’hospital comarcal amb aquestes iniciativa tindrien l’oportunitat de millorar els seus recursos econòmics a l’hora que es milloren les prestacions sanitàries comarcals encara que sigui a nivell privat. La cosa pública tot i que amb la llei de la dependència ens volen vendre que estem davant d’un quart pilar de la societat del benestar. La veritat és que potser cada dia trontolli amb més força tot aquest temple del benestar que vetlla per la nostra persona a títol individual i col·lectiu, encara que l’Estat intenta sostenir aquest règim cada dia amb menys força, aquest també ens aconsella que ens busquem la vida perquè les garanties socials cada dia són inferiors i creix el nombre de persones que han de tenir accés a aquestes ajudes socials per molt motius. Ara tenim un IPC per sota de molts anys anteriors. Esperem que es mantingui perquè a partir d’ara ja veureu com tot comença a pujar perquè el descens que s’ha produït en els combustibles no és gaire normal i crec que en els propers mesos cada cosa se situarà en el seu lloc. Només tindrem rebaixats els nostres salaris, com acostuma a passar.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 16 de gener del 2009

dijous, 15 de gener de 2009

El facebook està superant amb escreix els blogs

Aquest tema dels blogs crec que està perdent una mica. Alguns dels amics que tenia en aquest món han deixat d'actualitzar el seu blog. Ara el que està triomfant és el seu rival més directe, el facebook. És normal. La gent que li agrada realment escriure té blogs. La resta on anat deixant. Ara és per amor, abans era per passió. Això dura el que dura

dimecres, 14 de gener de 2009

Cursos de fer xató al Vendrell

La gent que s'apunti a fer un curs d'aprèn a fer xató al Vendrell no es pensi que li ensenyaran. Li donaran els ingredients i ves fent. Si que hi ha gent que t'ajuda i tot això però no és una classe com es fa al plat. T'agafes una recepta de casa i vas fent. En cas de dubte, li ho preguntes a un professor i ja està. Val la pena, perquè ja tens el sopar d'aquell dia fet i a més ho has fet tu. Cosa que et fa molta ilu.

Pas de vianants entrevista als portanveus de l'Ajuntament del Vendrell

Pas de Vianants vol donar a conèixer la realitat del municipi a través dels seus portanveus municipals. A partir del dia 28 de gener i cada dimecres de 7 a 8 de la tarda passaran pel nostre programa, Pas de Vianants de Rà dio El Vendrell, per explicar-nos com ho veuen des de la realitat política del nostre municipi. Si ens voleu enviar les preguntes, suggerències o tot allò que sempre heu volgut preguntar a aquest partit o l’altre, ja ho sabeu Pasdevianants@gmail.com.

Un hospital que no sap no contesta

Algo passa a l'hospital del Vendrell. Estan un munt de setmanes en donar hores per visita als especialistes i per fer-se proves mèdiques. Està col·lapsat? Deia el PSC que en el presupost de la Generalitat d'enguany li han tret dos milions d'euros sobre l'any passat. Ja ho podrà aguntar? Què passa realment?

dimarts, 13 de gener de 2009

Els passos de vianants poden fer relliscar

L'altre dia en una botiga del Vendrell va escoltar una cosa que fins aquell moment no havia escoltat gaire i és que alguns passos de vianants del Vendrell amb la pluja et poden fer relliscar. N'hi ha uns que són molt bonics de color vermell i blanc que amb quatre gotes et poden deixar a terra en un tres i no res. És una llàstima que això passi perquè els passos haurien de ser més segurs plogui o faci sòl. Suposo que en altres municipis passa el mateix.

dilluns, 12 de gener de 2009

El temps dóna la raó als nens esportistes

Els nens juguen encara que no hi hagi ni porteries ni cistelles. Això és el que passa a la pista de la Via dels Paisos Catalans del Vendrell. Abans sempre hi havia canalla jugant, però els polítics van treure els aparells esportius perquè ningú hi jugués amb pilota. Els veïns es queixaven del soroll. Ara els nens han tornat encara que no hi hagi cap porteria ni cistella en aquells pals de les dues bandes. A veure quan tornaran. La raó sempre torna i aquest cop no ha estat l'excepció

Aquest dissabte gran festa a Cunit

Al pavelló els Joncs de Cunit aquest dissabte podreu veure BAETURIA, a les 9 del vespre SKATACRAK, a 2/4 d’11 de la nit HOTEL COCHAMBRE, a 3/4 d’1 de la matinada RAGGATUNNING, a 2/4 de 3 de la matinada. Per la seva banda, al Sam de les Mates del Vendrell també hi ha una molt molt molt bona proposta Big Jamboree amb un repertori de temes composats per la formació i versió dels anys 40 i 50. Us ho aconsello de veritat. Varen venir fa uns mesos en aquest mateix local del Vendrell i varen triomfar. No us ho perdeu. Ja teniu la nit complerta per aquest dissabte

diumenge, 11 de gener de 2009

El Intercambio de vista obligada

Una de les pelis que tenia la gana veure-les era l'Intercambio. Abans que la treiessin de la cartellera he aprofitat l'ocasió. És una d'aquestes pelis que surts satisfet per moltes coses: entre elles l'interpretació d'Angelie Jolie i de la resta, l'ambientació, l'argument i tot plegat et situa a l'Amèrica dels anys 30 sense sortir del cine. No us la perdeu. No crec que duri molt almenys als cines del Baix Penedès.

L'IPC de Catalunya sobre l'1'6 d'augment al desembre

Ara el proper dia 15 de gener sortiran les xifres oficials de l'IPC a Catalunya i a la resta d'Espanya. Algu creu que estem només a un punt i mig. Si que han baixat molt els combustibles, però molta cosa ha pujat. Això s'hauria d'actualitzar i posar altres valors perquè fos més real i adaptada al dia a dia. Per exemple, els peatges i enguany la Renfe.

Petits canvis als Pastorets

Els Pastorets del Vendrell enguany estrenen obra. Bé, continuen fent els Pastorets que és l'ànima del grup, però fan la versió del Focg i Torres que no és la d'un capellà que feien fins ara. La cosa canviarà una mica o força encara que l'esperit és el mateix, però almenys es veurà uns trets diferents. Molt bona aquesta idea perquè la gent pugui anar a veure una obra nova. Una excusa més per no anar-hi. Enguany tornaran a estar fora de la Lira, espero que el proper any ja torni al seu lloc habitual dels darrers anys.

Les voreres del Vendrell en mal estat

Hi havia una carta al Diari del Baix Penedes fa unes poques de la Montserrat Ribas del Vendrell que es queixava de les voreres del Vendrell. En realitat estan molt malament, perquè són estretes. En molts casos estan en mal estat i potser tenen un fanal al mig. Aquest és un dels temes que a tots ens afecten per si un dia caiem i estem unes setmanes de recuperació. A veure si algú hi pensa.

divendres, 9 de gener de 2009

La gent va de rebaixes

La gent si que anirà de rebaixes segons la darrera enquesta que afirma que 10 persones hi aniran. 3 persones es decanten per comprar quan ho necessiten. Amb dos vots tenim les persones que potser hi aniran i aquelles que no hi aniran. Un empat tècnic.

Qui dubta de l'existència dels Reis Mags?

He escoltat algunes veus que s’atrevien a posar en entredit l’existència verídica dels Reis Mags d’Orient que el passat dilluns ens varen visitar. Només cal llençar aquesta pregunta als petits i grans de la comarca, com bona part de la resta del món, que van tenir l’honor de veure en directe o almenys per la petita pantalla com aquests monarques de terres llunyanes ens visitaven i repartien a tort i a dret joguines barrejades amb alegries, caramels i somriures. Aquests tres personatges són l’encarnació de les il·lusions de moltes persones que un dia van decidir estudiar fort per trobar un bon lloc de treball, preparats amb una formació i un ampli bagatge i adaptat a les noves tecnologies. També ho són dels projectes d’aquells que es van decantar per passar un grapat d’hores de la seva vida en un taller per aprendre un ofici per més tard poder desenvolupar-ho segons els seus projectes. Els Reis també van arribar a existir en forma de vendes, de resultats positius, clients i altres sinònims per aquells emprenedors que un bon dia es van plantejar obrir un negoci per oferir un producte o uns serveis. Allí van posar els seus estalvis, van destinar una bona part també dels seus ingressos del futur, també hi van dipositar les seves idees més creatives. Tot això era com una carta al Reis a llarg termini, un tempteig a la sort incerta i cabuda que té uns comportaments molts cops incerts i de difícil comprensió.
Els Reis Mags estaven en aquell xec i aquell pagaré que tot i que la situació no es veia gaire galdosa podia arribar a solucionar alguna cosa, simplement fer més lleugera la càrrega financera. També hem de tenir en compte la seva omnipresència en aquestes inversions ràpides que qui més qui menys ho ha fet a través de la Borsa. O en un altre vessant més atzarós: invertir en alguna de les loteries o apostes que ens ofereix l’Estat o Catalunya.
Encara que quan vàrem abandonar la innocència infantil, algú ens va voler treure del cap aquests personatges amb els seus camarlencs, patges, camells i camions. La veritat és que els Reis existeixen encara que tenen moltes formes amb una versatilitat impressionant. Malament aniríem si ens haguéssim cregut fermament que els Reis eren els nostres pares, parents i amics. No haguéssim obert les nostres portes ni a la il·lusió ni a les esperances. La nostra existència hagués estat molt avorrida sense espai per a la il·lusió.
No només nosaltres persones mundanes creiem en aquests éssers fantàstics vinguts del llunyà Orient. Els polítics quan fan el pressupost municipal també confien en que al cap de l’any tots aquells números arribin a quadrar i que l’apartat de pèrdues tingui un bon comportament i no faci moviments sospitosos que s’hauran de compensar amb partides d’un altre cantó. Els Reis Mags també són força populars a tots aquells que s’encarreguen de vetllar per la nostra seguretat ciutadana i en la seva cara més popular, la sinistralitat. Aquí trobem una variant dels destinataris dels nostres somnis. Segons la seva teoria, com més policia hi hagi pels carrers més segurs estarem i segurament menys accidents figuraran en les estadístiques que de tant en tant ens ofereixen els mitjans de comunicació. Ens volen vendre la policia com àngels de la guarda ben pagats amb una llibreta de fulls de color inclòs que ens aconsella educadament i a base de sancions del que hem de fer i ens fa olvidar el que no podem fer.
Necessitem uns Reis per tirar endavant, per superar els nostres reptes, encara que després a l’aixecar-te al matí següent vegis que només t’han portat carbó i precisament no de l’ensucrat. Uns Reis que ens portin tot allò que nosaltres no podem comprar amb calers o almenys no depèn de la nostra butxaca sinó que d’altres persones o entitats que tenim al nostre costat. Encara que cada dia podem comprar més coses fins i tot aviat podrem anar a la lluna i tocar-la amb les pròpies mans enfundades en uns guants galàctics. Els Reis sempre han d’existir i sinó els hauríem d’inventar. En el llenguatge políticament correcte encara no s’ha inventat la versió femenina perquè la majoria dels protagonistes de la sort estan relacionats amb el gènere masculí, des del Pare Noel, fins als Reis passant pel tronc del tió.

Publicat el dia 9/1/2009 al Diari del Baix Penedès

dimecres, 7 de gener de 2009

En suport del Ramon Aurora de Calafell.

Calafell sempre ens depara notícies curioses. Aquest any és el moment del cessament del Ramon Aurora de la ràdio. Una gran persona que tenia molts seguidors a través de les ones de cop i volta el fan fora, sense una explicació amb cara i ulls. És que hi ha gent que es pensen que encara vivin en altres temps. Ja n'hi ha prou de xorrades que ja ens coneixem tots plegats. Per favor.

Integració en els Reis Mags

Una de les coses més importants i simbòliques a nivell d'integració de les grans ciutats és que el rei negre estigui fet per una persona de pell bruna. Aquí al Baix Penedès, tot i tenir gent d'aquest color, encara ningú ha fet el gran pas. A veure si de cara a l'any que ve, alguna entitat comarcal s'anima.

dimarts, 6 de gener de 2009

És el moment de grans propòsits

Ara és els moments de grans propòsits, de canviar la forma de vida. Són els nostres projectes que s'han de fer realitat. Què hi hagi sort per tots plegats. Els que volen perdre quilos, els que volen fer esport, sortir a caminar, recuperar vells amics. Ara és el moment. Que us vagi molt bé a tots en aquest petit canvi a les vostres vides

dilluns, 5 de gener de 2009

Una visita aconsellada al Museu de Lleida

Una de les visites obligades d'aquestes primeres setmanes de l'any és el Museu de Lleida. Una impressionat col·lecció d'art sacre de la capital del Segrià. Aviat algunes de les obres més significatives les prendran cap al seu lloc d'origen de l'Aragó. Us ho aconsello. Jo l'altre dia hi vaig anar i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé mirant totes aquelles talles i tapissos, en total més de 1000 que omplen aquest espai molt proper a la unversitat vella de la Rambla Aragó. Ara és bon moment, abans que es posi una data pel trasllat i tot siguin presses. Quedeu avisats. L'entrada 4 euros.

dissabte, 3 de gener de 2009

El vi negre és el preferit

La meva darrera enquesta de l'any anava sobre vins i caves. El preferit pels participants és el negre amb 6 vots. El blanc i el cava empataven amb 4 vots i en les darreres posicions, amb dos 2 el rosat i el lambrusco només rep un vot. No ha acabat d'agradar a les nostres taules encara que molts cops te'l serveixen.

Tot allò que encara queda al tinter

Un any més ja ens ha deixat tirats a la vorera sense fer gaire soroll. Semblava que el viatge seria més llarg, però al cap i a la fi ja hem estrenat una nova agenda. Sense quasi adonar-nos el vuit s’ha despenjat del calendari per donar pas al número més alt del sistema mètric decimal que els xinesos tenen en un pedestal fruit de les seves supersticions mil·lenàries. Endarrera deixem 366 dies i un bon grapat d’aventures i històries personals que es van arxivant en la nostra memòria encara que el pas del temps no perdona aplicant-hi una selecció natural.
Encara es mantenen ben vives algunes aventures de caire comarcal com el futur del CIM. Tot un enigma que encara no s’ha resolt i continua generant amors i desamors, a primera vista irreconciliables. En una dimensió vendrellenca, continua ben palès el risc d’inundacions a la zona del Brisamar de Coma-ruga. Queda com una assignatura pendent per als propers exercicis financers. Molt proper a aquest punt geogràfic tot i que no gaudeixen d’un protagonisme de primer línia informativa, ens mullem els peus quan plou a la plaça Sant Salvador que també obliga als seus vianants durant uns pocs dies a l’any a utilitzar botes d’aigua per creuar-la o, els més esportistes, han de fer un petit tomb per bordejar aquest espai més conegut com la plaça de les Palmeres. Això només passa en dies de fort temporal marítim. Si ens anem cap a l’interior del municipi ens trobarem amb la popular “Rambla Miret « que continua ocupant els llocs privilegiats de la llista de titulars de la premsa comarcal. Primer de tot hem de tenir clar una cosa, que estem parlant d’un espai públic que ni és una Rambla ni és diu oficialment « Miret ». El temut dia que caigui d’aquest núvol irreal construït amb rajoles i maons pot tornar a caure en una profunda crisi d’identitat amb conseqüències imprevisibles. Aquí és on la imaginació dels Vendrellencs s’hauria d’utilitzar a través d’un concurs o similar per donar-li un nom original que poses les coses al seu lloc. Almenys hem d’aconseguir que es parli amb propietat d’aquest terreny abocat a la riera de la Bisbal.
Aquesta és una de les estrelles del Vendrell que ha brillat en els anys anteriors i s’espera que continuï ben viva en els propers 4 anys. La llegenda va començar al voltant de les passades eleccions municipals sobre la incògnita si aquest municipi quedaria inclòs dins la llista de municipis agraciats amb aquest suport econòmic que el govern català atorga als barris més degradats del territori català.. El proper capítol amb cert de caliu el vàrem trobar en l’elecció de cal Mumbrú com a oficina d’aquest pla. A hores d’ara, ja han començat les obres en aquest cèntric edifici. La cosa continua a veure si en aquest llarg camí sorgeix un altre episodi que generi una certa controvèrsia o almenys una moció interessant en el ple municipal. De ben segur que alguna cosa apareixerà en el moment menys inesperat. Tots plegats ja veurem quin serà l’epicentre i els seus efectes col·laterals.
Ningú ho anomena, però encara queden pendents solucionar altres punts prou interessants per tots plegats. S’ha de començar a parlar de la carretera costanera que uneix Sant Salvador i Calafell, la qual suporta un volum de circulació molt superior a les seves característiques actuals i, en especial, a l’estiu. D’aquí un temps més o menys llarg, s’han urbanitzar una part important d’ambdós dels seus laterals deixant un petit espai més aviat simbòlic per preservar la flora i la fauna salvatge de l’indret. Almenys hem de ser capaços de parlar-ne ara perquè es comenci a posar ciment i totxos en aquest espai ja poguéssim entrellucar una nova via adaptada a les necessitats reals de circulació d’aquesta important carretera de comunicació interna amb visió de futur inclosa. Una situació similar tenim en el curt tram de carretera que circula per sota la carretera de Tarragona i que uneix el barri Puig i la carretera de Sant Salvador. Evidentment aquella via passa per un torrent. El dilema és prou clar: o passen els vehicles o passa l’aigua. Però veure les tanques preparades quan l’home del temps anuncia pluja és una situació provisional que s’està convertint en definitiva a la que ningú, de moment, i d’una forma seriosa, hagi donat una proposta factible en un temps prudencial. Entre tot plegat i amb una grapat d’il·lusió us desitjo un bon any.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de gener del 2009