La veu del poble

La veu del poble

dimecres, 30 de setembre de 2009

Moltes piscines i pocs nadadors

L'altre dia vaig anar a la piscina vella del Vendrell a la tarda sobre les 8 i només hi havia una persona nadant. Realment ens calen tantes piscines? potser que ens organitzem una mica i tinguem més cursos i no tantes instal·lacions mig buides. Ens sortiria a tots una mica més econòmic. Jo espero amb candeletes el gran complex de Calafell. A veure que passarà.

La calç de l'aigua

Un dels problemes de moltes de les nostres poblacions és la calç de l'aigua. Potser que alguna empresa subministradora instal·li ja algun gran descalcificador general. Amb el preu que paguem per aquest servei a casa, potser si paguèssim una mica més d'aigua i menys del sistema que tinguem per evitar la calç a casa nostra tots hi sortiríem guanyant.

Posem la bienal de ceràmica a la Rambla?

Una de les propostes que crec interessants i també molt agosarades és donar un canvi de rumb a la Fira del Vendrell. Si la fira avui en dia cada dia té menys sentit perquè és com una mena de mercadillo, el que hem de fer es potenciar el que tenim i que resulta interessant a la resta de la gent. Posem la ceràmica a la rambla del Vendrell perquè realment val la pena i la veritat que és una cosa molt exportable i portem les peladores de patates, les paelles i altres artilugis al passeig de les Tòtiles i així realment donarem una cara molt moderna al Vendrell. A veure si algú s'atreveix? Per allí en un lloc cèntric també hi hem de posar el Mostraví per potenciar els nostres cultius.

dimarts, 29 de setembre de 2009

Una grip que ens afectarà amb tota normalitat

La Grip A ens afectarà normalment segons la meva darrere enquesta. Això és el que diuen 5 persones. Només una persona diu que serà una epidèmia i ningú vota per gens o una mica. Res, una grip normal amb nom de lletra, A.

dilluns, 28 de setembre de 2009

La nova Lira amb uns seients poc còmodes.

Encara no he anat a la Lira, però algun dia em deixaré caure. El que he sentit fins ara que va estar molt bé la inauguració que van fer els Inestables i l'elenc de la Lira, però les cadires no són molt còmodes en especial per als que no som de la mitjana nacional. També m'han comentat que des de les darreres files no es distingeix als actors, cosa normal i que fa molt de pendent. Això fa que costi de pujar per a les persones amb dificultats de mobilitat. Quan hi vagi ja us explicarè.

Tequila, un gran concert a Lleida


Un dels concerts més interessants de les Fires de Sant Miquel de Lleida va ser el de Tequila. No els havia vist mai en directe i la veritat és que valen la pena. A part dels seus clàssics com Salta ens van oferir el bo i millor del seu repertori. Jo allí a punt d'entrare en la dècada dels 40 vaig veure com molta gent amb més experiència que jo es van congregar per seguir aquest grup mític espanyol. Si teniu l'oportunitat de veure'ls no la deixeu perdre. Estan millor que molts grups que comencen. A tope.

divendres, 25 de setembre de 2009

Una pleça Vella plena acomiada fins aviat l'orgue del Vendrell


Una plaça Vella del Vendrell es va omplir de gom a gom el passat diumenge per acomiadar l’orgue barroc de l’església del Vendrell. Per fer realitat aquest acte simbòlic fa moltes setmanes que treballen de valent tot un estol de voluntaris a títol personal o a través de les diverses entitats que s’han sumat a la proposta. A les 12 en punt del migdia va començar a rodar tot el programa previst seguit que es va perllongar durant una hora i escaig. Tot això conduït per l’Hermini Caballero que va saber donar un toc especial en la presentació de l’esdeveniment. Primer de tot, les notes de l’orgue protagonista de la festa de la mà de Jonathan Carbó que va posar-se al teclat per treure el màxim profit del so actual abans que marxi a Conca per la seva total reforma. Tot seguit, Margarida Buendia i Griselda Ramon van posar la veu. Si fins aquell moment els intèrprets estaven dins l’esglèsia a partir d’ara ja començaran a passar per aquest entarimat de fusta. L’alumna de Pau Casals, Angelica May va fer posar els pels de gallina al públic amb la seva magnífica interpretació amb violoncel del Cant dels Ocells. Els Nens del Vendrell no es van voler perdre aquest acte i van aixecar un pilar de quatre al costat d’una de entrades de l’església. Els Grallers del Baix Penedès van donar pas a la part coral de l’acomiadament amb un estol de corals del Vendrell que anaven des del Cor Petit Estel fins a al Cor Orfeó Parroquial passant per la immensa majoria d’agrupacions corals del Vendrell dirigides per l’Anna Ibarz. Tampoc hi va faltar uns representants de l’orquestra de l’Escola de Música del Vendrell. Una de les coses més simpàtiques de la festa va ser quan el presentador va preguntar als diferents polítics que estaven a la primera fila si tenien el “suport moral i econòmic” per arranjar l’orgue. Des de Benet Jané, alcalde del Vendrell que no va dubtar ni un moment, fins a la regidora l’Helenna Arribas que en nom de la Generalitat va comentar que el President de la Generalitat, José Montilla ja coneixia aquesta important restauració i estava disposat aportar diners per fer-ho realitat. També va avançar la seva participació pecuniària en aquest important projecte el vicepresident de la Diputació de Tarragona i alcalde d’Albinyana Quim Nin.
Un matí ple de música on es va sentir l’orgue, dues soprans vendrellenques, gralles i les vibracions de l’austriaca Angelica May. Potser el moment més esperat o el més mediàtic era veure com les corals, l’orquestra i els membres del Lax ‘N’ Busto interpretaven la televisiva “Llença’t” i la peça que el vendrellenc Pemi Rovirosa va crear especialment per a l’ocasió, “Instants”.
Només vull apuntar la petita controvèrsia sorgida arran de les paraules que el cantant dels Lax ‘N’ Busto va pronunciar al final del concert sobre la restauració de l’orgue. Tot i que estava anunciat en els programes, els Inestables del Vendrell no van prendre part en la seva part del programa amb el desmuntatge virtual d’aquest instrument barroc. Aquest és un altre punt que durant aquesta setmana s’ha anat comentant en diferents àmbits locals. Tot i aquests petits detalls crec que el públic va quedar molt satisfet per tal i com va transcorre aquest acte que va ser molt amè i el temps va acompanyar en aquesta tarda de setembre. Una cita que va servir perquè més gent conegués una mica més tot aquest procés trascendental que viurà l’orgue del Vendrell. L’excés de lluminositat natural no va permetre veure amb nitidesa les imatges que es passaven sobre la pantalla ubicada darrere l’entarimat que acollia la massa coral i orquestral de l’esdeveniment. Dins el temple hi havia una altra pantalla que si que permetria una bona visió dels esdeveniments. Ara toca esperar el seu retorn que sembla que tindrà lloc a l’octubre del 2010 mentre de mica en mica es van recollint diners fins arribar a la xifra astronòmica de 550.000 euros que és el cost d’aquesta restauració tan necessària per aquesta rellevant peça del nostre patrimoni tan plena de simbolisme. Es va repartir entre el públic una mena de vanos quadrats amb el dibuix de l’orgue que es va presentar com “l’acomiadador”. Un petit record de cartró que tenia el seu simbolisme en aquest acte. En pocs dies es procedirà al seu trasllat real fins a la Manxa.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de setembre del 2009

El fruit d'una nit esbojarrada

El Vendrell ha deixat de banda per uns anys la possibilitat de tenir una sala de teatre o un auditori en consonància amb el seu volum població. Ja no cal que parlem ni de la intenció, si és que mai ha existit realment, de fer comarca perquè amb aquesta iniciativa la idea ha quedat bastant aparcada. Fa uns anys, en una nit boja la Lira i l’Ajuntament van tenir una aventura passional. Fruit d’aquests excessos a la llum de la lluna ha sorgit aquesta nova sala remodelada d’aquesta entitat centenària que serà inaugurada aquest cap de setmana sota el nom d’Àngel Guimerà. Tindrem un espai petit, però amb molt bon equip d’il·luminació, molt còmode i excel·lent sonoritat, però en petit format.
El Vendrell tenia que haver apostat definitivament per un nou equipament gran amb una capacitat d’unes 800 o 900 localitats com a mínim. La gent del Vendrell no es cansa de repetir una realitat administrativa molt engrescadora que ubica la vila en un lloc privilegiat dins comarca. Alguns llibres també la inclouen com a capital d’una comarca que es fa nomenar Baix Penedès. Però com una núvia presumida es resisteix a posar-se el vestit que li toca en perjudici seu i de tota la comarca.
Els nous aires que corren pel Vendrell coincideixen en tenir uns locals públics que estiguin a la ratlla de les 400 i escaig localitats. Per la platja tots coneixem prou bé l’Auditori que va ser el precursor d’aquesta tendència al voltant d’aquesta xifra màgica. A les portes d’aquesta hivern, veurem com la nova Escola de Música del Tívoli també seguirà aquest nombre establert en la seva sala més gran. Evidentment el remodelat edifici del carrer Sant Jordi també s’ha quedat inclòs definitivament en aquestes limitacions de l’aforament.
Fa uns 10 anys al Vendrell hi havia una persona peculiar que es dedicava a escriure articles al DIARI, el seu nom real era Francesc Adillon, però ell sempre preferia signar amb el pseudònim d’Ermità. Ell ja proposava que en una plaça que hi havia a ca l’Escori s’hi construís un teatre que podes donar cabuda a la població del Vendrell i també deixar uns pocs seients destinats a la resta de la comarca, encara que només fos una cosa simbòlica. Evidentment aquesta música sonava una mica fora de lloc, quan a la Lira encara se li havia de fer l’ampliació de l’actual Sala Pau Casals i el municipi del Vendrell potser s’atrevia a superar els 20.000 habitants.
Evidentment que El Vendrell hauria de comptar amb aquesta sala remodelada, però no per això hauria de renunciar a un nou espai públic gran que pugues acollir grans concerts i altres esdeveniments. Ara per ara, un cop més hem deixat perdre el tren per tenir aquest lloc apte per la nostra realitat i per donar una mica de cova els nous veïns. La morterada de diners( en concret 3,5 milions d’euros) que s’han invertit allí s’hauran de pagar entre tots plegats durant molts anys i quan estigui tot amortitzat potser hauran passat unes quantes dècades. Si, podrem anar allí a veure teatre, música i altres històries que es podran proposar, però crec que quedarà petit tot i el gran esforç que entre tots hem assumit indirectament conduïts pels nostres representants polítics.
Potser encara es quedarà gran per alguns muntatges que s’hi escenificaran que no aconseguiran ni omplir un quart de la platea com va passar no fa gaires festes majors quan els Inestables van estrenar la seva Maria Rosa, però aquest és un altre problema que s’ha de tractar en un altre lloc.
Estava molt que l’Ajuntament del Vendrell i la Lira tinguessin una orgia meravellosa fruit d’una nit de gresca i disbauxa. El que tenim aquí és el fruit d’una aventura d’una nit i poca cosa més, però una forta hipoteca ens ha caigut a sobre per uns quants anys més i no crec que això sigui bo per gaire gent. Crec que per pocs diners més tens una cosa molt més àmplia amb més capacitat i en un lloc molt millor on els autobusos i vehicles hi puguin estacionar bé. És bo que hi hagi comunicació i col·laboració entre els diferents sectors i entitats de la societat vendrellenca, però jo i altres persones amb les que he parlat compartim aquesta sensació de què la cosa ha quedat un xic petita. Haurem de fer sessions dobles i altres històries amb imaginació per cobrir aquestes mancances que tenim i tindrem per uns anys. Però durant aquest temps mentre esperem una infrastructura en consonància amb realitat local i comarcal estarem assegudets i calladets, allí embadalits escoltant sense que cap soroll trenqui la nostra concentració tot el que transcorre sobre aquest escenari tan esperat.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de setembre del 2009

dijous, 24 de setembre de 2009

Una cançó de Fairuz per cantar una mica.

أعطني الناي وغني فالغنا سر الوجودوأنين الناي يبقى بعد أن يفنى الوجودهل إتخذت الغاب مثلي منزلاً دون القصورفتتبعت السواقي وتسلقت الصخورهل تحممت بعطره وتنشفت بنوروشربت الفجر خمراً من كؤوس من أثيرهل جلست العصر مثلي بين جفنات العنبوالعناقيد تدلت كثريات الذهبهل فرشت العشب ليلاً وتلحفت الفضاءزاهداً في ما سيأتي ناسياً ما قد مضىأعطني الناي وغني وانسى داء ودواءإنما الناس سطورٌ كتبت لكن بماء

També ens hem de promocionar fora de la comarca

Els Ajuntaments baix penedesencs i Consell Comarcal haurien de tenir algú que anés por ahi a buscar empreses o comerços i hotels i intentar lligar alguna cosa que ens traies d'aquesta situació lamentable que estem. Això d'anar a fitxar cada dia i ni tant sols sortir del municipi no ens beneficia. Hi ha d'haver professionals encarregats de fer relacions públiques pel bé de tots nosaltres. A veure qui s'anima. Una mica d'imaginació que ens ajudi a tirar endavant.

Una idea original per als bars de la zona plaça Vella del Vendrell

Molts dels que treballem en l'edifici central de l'Ajuntament del Vendrell sortim per esmorzar fora, a vegades portem bocata i altres no. No estaria malament que alguns d'aquells bars de la plaça Vella tingués la brillant idea d'oferir alguna oferta a naltres i a altra gent, algun prova de fidelitat. No costaria gaire i crec que li podria ser rendible, una mica d'imaginació. A veure qui s'anima.

Un hospital sense hores, el del Vendrell, evidentment

A vegades truques a l'Hospital del Vendrell per demanar hora per un especialista i et diuen que no en tenen. Llavors potser que et truquin o et passin un missatge o no et truquin.. No parlo de mesos vistes sinó de setmanes vista. Et fan trucar a un 902 ( el negoci és el negoci). Sembla que aquí tot vagi provisional i massa cops no saben si el metge visitarà o no o qui cobrirà si està de baixa. Ara l'Adserà, l'amo i senyor d'aquest negoci de la salut i derivats amenaça en muntar una residència de iaios a l'Arboç. Millor que monti un bar a la platja i tots hi sortirem guanyant.

dimecres, 23 de setembre de 2009

I si muntem un autobús per anar a veure els Laxen a Barna?

El dia 1 d'octubre els Laxen Busto ens oferiran un concert històric a la Sala Apolo de Barcelona d'on sortirà un nou cd i dvd. Què us sembla si organtizem un autobús del Vendrell per anar-hi? Crec que si som gent ho podem fer i tots hi sortiríem guanyant. Tipus teatre, però versió música i Rock "N" Roll. Si esteu interessats envieu un mail a micapo@telefonica.net amb els noms i forma de contacte.

El llibre de text encara és un vestigi del passat

Hi ha una cosa que no entenc que són els llibres de text. Avui en dia hi ha la tècnica i fins i tot els diners suficients perquè la canalla ja no vagi a escola amb llibres sinó amb un ordinador i amb els seus cds que facin falta. Jo no entenc com encara volen que segueixi tot això dels llibres. Bé ho entenc perquè és una de les fonts de vida dels llibreters, però potser que aquest sector es vagi modernitzant i comenci a fer alguna prova en la creació i venda de cds i dvs amb llibres o fins i tot ordinadors tipus escolar. Però tots i perdem, des de les famílies fins als ajuntaments que han volgut tenir més vots amb la compra de llibres. Un fet que ells no tenen cap culpa, però hem de tenir en compte que la nostra tecnologia ja ens permet prescindir dels llibres i pel que fa als llibreters crec que s'han d'adaptar a la nova situació.

Catalunya independent per majoria absoluta

Si aquí és fes un referèndum segur que Catalunya seria independent. Les dades de la meva darrere enquesta no donen lloc a cap dubte. 15 persones han optat per la independència, 4 per l'absten´ció i només tres han dit que no. La cosa està molt clara. Jo no crec que la realitat fos aquesta sincerament.

dimarts, 22 de setembre de 2009

Qui no vol el mercadona al Vendrell?

Lleida és una localitat que no té grans superfícies. Només té el Carrefour i ja està. Bé està l'Unipreus que és una marca local. Els comerciants d'allà s'han unit perquè per a o per b no vinguin grans superfícies a la localitat i clar no tenen ni Decathlon, ni Leroy Merlin ni altres semblants. Aquí al Vendrell la gent demana que hi hagi un Mercadona, però clar hi ha comerços que no el volen perquè tenen por de no poder competir i perdre clients. Què hem de fer? Jo crec que és millor que hi hagi de tot perquè sinó la gent també va a altres llocs a comprar encara que hagi de fer uns quilòmetres. No sé, però jo crec que com més coses tinguem més hi guanyarem tots. Aquesta és la meva opinió interessada de consumidor. A veure que diu l'altra gent.

Mercadona o concert de Fito al Vendrell?

Al Vendrell pel facebook hi ha dues propostes prou interessants i que no tenen res a veure. Una és que l'any que ve vingui a tocar Fito i Fitipaldis per la festa Major i per una altra banda també la gent aposta per un Mercadona al Vendrell. Jo crec que té moltes més possibilitats que vingui un Mercadona al Vendrell que ja toca que fem pena, que no pas que vingui Fito. Temps al temps

dilluns, 21 de setembre de 2009

Per la independència de Catalunya al Vendrell

Crec que hem de buscar una entitat que organtizi un referendum per la independència al Vendrell. Seria una forma de potenciar la vila turísticament. Només amb periodistes ja ompliríem alguns restaurants. No oblidem que si alguns de dretes pensen en fer una mani pel Vendrell ja és un èxit total i a més tota la policia que vindria perquè no passes res. És que això dóna molt de si. A veure si alguns "Amics" d'alguna cosa ho fan i tothom hi surt guanyant. Ànims que tenim una economia molt fotuda en tots els sentits.

"Gordos" Una peli més que recomenable.

Feia dies que no veia una peli interessant al cine. Avui he disfrutat com un camell amb Gordos. Una interessant proposta on s'analitzen els problemes i les situacions d'algunes famílies on hi ha gent que supera la mitjana nacional. És molt interessant de debò. Dura dues hores i passa volant. És força original. Us ho passareu bé. No us defraudarà.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Una plaça plena de gom a gom per acomidar l'orgue


Ja hem fet el comiat a l'orgue del Vendrell. La plaça Vella estava plena de gom a gom per aquest dia especial. EL dia ha acompanyat i la gent s'hi ha volcat. La veritat que ha estat molt bé perquè no s'ha fet gens pesat i no hi hagut discursos dels polítics, només responinen a les preguntes interessades de l'Hermini Caballero. El fruit de les respostes és que tothom està disposat a pagar la reparació des del Montilla fins el Benet. Un mati que feia goig la plaça Vella. Ara haurem d'esperar un any i una mica més fins que torni de Cuenca. Una mica de polèmica amb els laxen i els inestables. A veure com evoluciona al llarg de la setmana tot plegat.

Molt bé pel musical de Mecano a Barna

Ahir vaig anar a veure el musical de Mecano a Barcelona. La veritat és que està molt bé. Hi ha coses que a Madrid no hi eren com els vídeos que projecten en l'escenari superior. Si us agrada Mecano, realment val la pena en les tres hores i mitja que dura el projecte. És igual de bo que a Madrid i jo crec que si anés més cops no em cansaria. Val la pena ja ho veureu.

dissabte, 19 de setembre de 2009

Un resposta molt lloable de la Roser Oter al DIARI

M'ha agradat molt la carta de la Roser Oter aquesta setmana al Diari que venia a ser una rèplica a la de la Camil·la Pérez. Jo crec que és una de les cartes amb més pulcritud i elegància que s'han fet al DIARI en casos similar. Ha sortit per la tangent responent al que li deien, però ho ha fet d'una manera molt lloable i amb finura. Una artista és una artista. Molt bé Roser.

Una nova Fira de Santa Teresa del Vendrell

Crec que la Fira de Santa Teresa hauria de tenir un canvi dràstic. Agafar un mercat de divendres amb petits canvis i donar nom de Fira no és el més adient. S'hauria de reduir i fer una fira amb caràcter i personalitat que servis a la vila i comarca. Omplir per omplir no val la pena. Cada dia hi va menys gent a veure-la. Si potenciem la Biennal de Ceràmica i la Mostra Vi segur que té molt més sentit que muntar parades perquè si allí al mig sense ordre ni concert. S'ha de pensar també en això. El copiar i enganxar ja no té gaire sentit en els temps que corren.

Ja ens ho paguem nosaltres si fa falta

No cal que apugin els impostos perquè no serveixi per res. Ja ens pagarem un metge, l'escola privada, un policia personal, els concerts que fan, però que no ens xurrimanguin tants de diners en impostos directes o indirectes. A veure però pagar més per tenir menys. Això si que és una gran putada.

dijous, 17 de setembre de 2009

En perjudici de la classe mitjana

La nova situació econòmica i social està forçant de mica en mica a molta gent a escollir entre dues postures socials amb un cert antagonisme. Una de les gràcies i beneficis de la política europea i de molts països rics d’aquest planeta és la força i l’empenta que ha anat assolint de mica en mica la classe mitjana. Una mena de coixí social que acollia la gran major part dels estats desenvolupats. La majoria d’aquests membres provenien de les classes menys afavorides de la societat. Aquells que han lluitat i han tingut força i valor per tirar endavant i les circumstàncies no li han estat adverses. També n’hi hagut algun membre que per mil motius, entre ells que no s’ha sabut actualitzar a les noves realitats i han anat perdent poder econòmic i estratègic. Han intentat a qualsevol preu mantenir el seu nivell social, encara que sigui a cop d’anar a visitar al banc per buscar motius per justificar la seva aparença social.
La crisi està forçant a moltes persones de classe mitja a anar a engrossir les classes baixes de la societat. Això a simple vist no vol dir gaire gran cosa, però aquest nivell social és el que gaudeix d’alguna de les prestacions socials i ajudes d’aquest tipus.
Hi ha molts tríptics de molts colors i il·lustracions a l’administració pública, però jo encara no n’he vist cap que expliqui clarament les diferents ajudes socials que ofereixen les diferents administracions. Des del departament de benestar social del teu ajuntament fins als 2.500 euros del pla Zapatero quan arriba el torn de la paternitat o els famosos 420 que encara no ha quedat clar..
Aquesta trasbals social ha agafat de ple en ple a tota la classe mitjana. Aquells que anaven vivint amb un hipoteca i un salari. En el banc hi tenien dipositats part dels seus somnis i de les seves realitats més ambicioses. Aquest terratrèmol social de conseqüències imprevisible i d’abast mundial dins la part del món que viu dins la globalització interelacionada. La immensa majoria veïns del Camerun, han estat pobres de solemnitat, ho són i molt segurament no canviarà la seva condició social durant uns anys. Però la resta del món tenim la sort de pujar i baixar en les escales social, encara que hi hagi uns màxim i uns mínims que no et pots saltar perquè és molt probable que et facin fora del joc si ets massa agosarat.
Cada dia més gent utilitza algunes estratègies per anar millorant dins els possibles la situació econòmica de la família. Per exemple, tens un fill i no estàs casat i la dona està a l’atur. Llavors deixes el fill a càrrec de la mare i tens molts de punts que cobris algun tipus d’ajuda familiar d’uns 400 euros. El pare de la criatura pot compartir habitatge amb la dona i el fill, però aquesta relació no ha de constar com un nucli. Simplement i de manera oficial comparteixen habitatge.Els nous pobres són els que visiten Caritas de tant en tant. Hi podran anar en un cotxe de gamma alta que no poden vendre perquè si ho fan els hi donaran pocs diners i a més no tindran resolt el tema del transport. No t’estranyi que tinguin un xalet a la platja amb un cartell de coloraines molt gran que anuncia la seva venda, però que encara està allí esperant que algú se’l vulgui fer seu. Amb això podran deixar de pagar una hipoteca, però tampoc no els pot garantir gaire gran cosa més perquè els preus han baixat molt. Tots aquells que vivien ben ubicats en la classe mitjana durant un temps van estar gaudint dels privilegis de l’alta per tornar a caure en les parts baixes de la piràmide social. És el moment de les subvencions i ajudes socials esperant que tot aquest col·lectiu torni a remuntar en l’escala social, però de moment viuen pendents d’aquests diners que l’administració atorga complint una sèrie de requisits. Llavors és qüestió d’anar trampejant la situació acollint-se al màxim número d’ajudes socials esperant temps millors.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de setembre del 2009

El món dels blocaires va perdent pes

De mica en mica en vaig donant compte que alguns blocaires ja no actualitzen els seus blocs ni fan comentaris. Suposo que els que queden, que encara som molts, som els que ho fem perquè ens agrada i seguirem endavant, però altres han preferit altres tecnologies o deixar-ho estar. Això passa en tot. Esperem que tot i no haver-ni tants com abans hi hagi caliu i molta vida en aquests espais alternatius i personals. Entre tots ho hem de fer possible

dimecres, 16 de setembre de 2009

El turisme és el futur del Penedès

El motor pel Penedès segons la darrere enquesta és el turisme amb 6 vots. 3 persones opten per la indústria i l'agricultura i la logística ( el CIM) empaten a un vot. La cosa està bastant clara. Jo crec que això del turisme ja fa dies que s'ha acabat

Calafell, fer per esport per 37 euros al mes

Calafell una setmana d'aquestes estrenarà nou complex municipal esportiu. Allí entre altres moltes coses hi haurà piscina. Sembla que la cosa és potent. Per gaudir de tot això en general s'haurà de pagar 37 euros al mes per persona i fer el que vulguis, a part de la matrícula que costa uns 50 euros. Hi ha coses que està més econòmic que el Vendrell. Ara la cosa canvia entre la crisis, Calafell i altres municipis amb piscina com Arboç jo crec que tot plegat pot fer canviar una mica el panorama. A veure si obren a Calafell i llavors veurem que passa.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Un lloc aconsellable de menjar ràpid és el Kebap de la Rambla del Vendrell

Noves experiències culinàries avui al Kebap Gust de la Rambla del Vendrell. M'havien parlat molt bé i al final he anat a comprovar el tema. Per 10,5 euros hem sopat dues persones com a reis. Realment això és el que triomfa a casa nostra, els xinesos estan perdent terreny en aquest mercat del menjar ràpid i barat. Us ho aconsello. Moltes persones ho prenen a casa.

Arenys, el primer pas per arribar a Ikea

També vull parlar del referèndum d'Arenys. Jo crec que encara que fos real a tot Catalunya no faríem res perquè llavors començarien les províncies i al final seríem cada barri independent. Arribaríem a la república d'Ikea. Però bé, pensem que som independents. Ens manaran els mateixos polítics que tenim? el que hem de fer és aquí i allà és intentar canviar la classe política i si som independents molt millor, gestionar les coses d'una altra manera i fer tant de seguidisme dels grans capitals i les grans empreses. Una mica més humans i independents, el món seria molt millor per tots plegats, però independència amb aquest patí no crec que sigui el millor.

El misteri dels cursos del Patronatdel Vendrell més ecoòmics

Ja fa un munt d'anys que faig natació al Patronat d'Esports del Vendrell i he trobat monitors millors i altres no tan bons. Però el que avui vull exposar és que fa uns dies el regidor va dir que la quota havia de soci per als que que no fem cap més altra activitat era més econòmica. La meva sorpresa ha estat quan els altres anys per anar un trimestre a nadar pagava 42 euros i aquest curs m'han cobrat 62,10 euros per anar a nadar un trimestre. Espero que la quota de soci que pago cada trimestre sigui molt més barata perquè sinó aquí hi ha alguna cosa que no entenc. A més hi havia dos cursos de piscina un de 20 a 20,50hores i l'altre de 21 a 21:50 i ara ha resultat que n'han fet un de sol i clar l'han posat a dos de nou perquè així hi pugui anar tothom. Demano que aquest curs sigui un altre cop a les 20 hores perquè quan plegues a l'hivern és molt tard i clar entre que t'asseques i tot si el curs començava a les 20 hores arribaves quasi a les 22, ara ja t'han tancat la piscina quan acabes. Aquesta rebaixa és un misteri per mi, espero veure el secret en el rebut trimestral.

diumenge, 13 de setembre de 2009

Enhorabona Encara Farem Salat sou els millors.

Vull felicitar a la companyia Lleidatana encara farem salat pel seu espectacle Humortal que han triomfat durant dos dies a Tàrrega. Realment sou molt bons fent riure a la gent. Sou uns cracks endavant i que continueu transmetint aquesta bona sintonia amb la gent i amb el nombrós públic que us segueix. A veure si la gent us fitxa i no cal que aneu a l'altra punta del món a fer riure perquè aquí també necessitem també aquesta teràpia.

Carrer plens d'aigua a Sant Salvador

Aquest matí he anat a Sant Salvador del Vendrell i ha plogut. Fa uns anys van renovar tota la Palfuriana perquè no quedes aigua en tolls, doncs amb 4 gotes l'aigua encara es queda allí i no marxa. A vegades no sé perquè fem les coses si al cap de 4 dies per alguna història la cosa no funciona. Jo la veritat és que no ho entenc, espero que algú m'ho expliqui.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Una gran proposta la Fira de teatre de Tàrrega

Una de les assignatures que tenia pendents era veure la Fira de Teatre de Tàrrega. Avui aprofitant el bon temps he anat i la veritat que és molt interessant. Hi ha molt ambient de tipus cultural i tot la part central del municipi estan atapaida de bones propostes culturals, teatrals i artístiques. La veritat és que està molt ben organitzat i dóna gust donar-hi un tomb i gaudir de totes les seves propostes. Us ho aconsello. Demà és el darrer dia, però la veritat és que val la pena

Poques senyeres als balcons per la Diada

Es curios pero cada any hi ha menys senyeres als nostres balcons. La gent cada dia es desenten més d'aquest sentiment patriòtic. En contrapartida quan juga el Barça cada dia hi ha més gent que penja la bandera blaugrana. Les coses canvien i el futbol va substituint els signes d'identitat catalans.

divendres, 11 de setembre de 2009

Per una Diada diferent

Avui se celebra la Diada, festa per tots i per uns amb cert de nació. Això de la glossa està molt bé i queda molt bé, però jo crec que hauria de ser una celebració diferent. Per exemple obrir museus gratis i que la gent ho pugui conèixer i que coneguem el nostre patrimoni. Algú diferent a part del discurset més o menys inspirat. Després de l'Estatut aquest famós que tenim que per no res porta tants de problemes i esperant una famosa sentència, val més que ens ho mirem d'una altra manera.

Un gran èxit a Nit 10 de TV3 a Tarragona

Ahir vaig participar com molta gent en l'acció cultural de Nit 10 a Tarragona on podries entrar gratis a tots els museus durant unes hores a partir de les nou fins a les 12 o la una de la nit. La veritat és que hi havia molta gent i molt d'ambient. No hi va faltar la música amb els Fundación Tony Manero a la plaça de la Font. L'aventura va ser molt agradable i va servir perquè moltes persones coneguessim un patrimoni molt important que tenim aquí a la vora i que molts cops passem de llarg

dijous, 10 de setembre de 2009

Una comarca amb un 36% d'atur. Un record fatídic

Ahir em deien que el nivell d'atur al Baix Penedès és d'un 36%. Ho trobo bestial. A Espanya diuen que potser arriben al 20 i és que naltres som més xulos i ens ho saltem. A veure si algu fa alguna cosa seria sinó la veritat és que tots tots tots ho passarem malament. Ja hem vist que el turisme no xuta, la logística potser no ens interessa. Què farem?

Sopar dels quarentons del Baix Penedès

JA US PODEU APUNTAR A LA TROBADA DELS QUE VAREM NEIXER L’ANY 1969. ENGUANY EN FEM 40.

LA CITA SERÀ UN SOPAR EL DIA 24 D’OCTUBRE AL XALOQUELL.

PER APUNTAR-SE:

- ENVIEU UN MAIL AMB LES VOSTRES DADES AL baixpenedes69@gmail.com

- INGRESSEU 40 EUROS PER PERSONA AL COMPTE DE “LA CAIXA” ABANS DEL 15 D’OCTUBRE.

2100-0095-46-0200809304

US HI ESPEREM!!!!!

La Fira del Vendrell renovar-se o morir

La Fira del Vendrell s'ha de renovar. A més el resultat és molt evident. 10 persones han apostat per aquesta opció. La segona opció és no fer-la i per últim només 2 vots aposten per fer-la igual. La cosa està més que clara i qui no ho entengui que s'ho faci mirar.

Un altre toston amb Que les pasa a los hombres?

Una de les altres pelis que he vist aquesta setmana és Qué les pasa a los hombres. La veritat és que després de la crisis de veure la de la Isabel Coixet aquesta tampoc em va refer gaire. És una peli una mica avorrida i es basa en les tonteries que hi ha a vegades en les relacions entre homes i dones. És bastant repetitiva i a més dura 2 hores i es va molt llarga. Jo no la recomano. A les dones sembla que els agrada, però a un servidor va ser un altre toston. No tan greu com los sonidos de Toquio, però deu ni do.

Ja ens podem apuntar a fer Esport al Patronat del Vendrell

El Patronat Municipal d'Esports del Vendrell comença dilluns dia 14 les inscripccions per als abonats per als cursos que es fan aquest trimestre. Les inscripcions són a la piscina nova i el seu telèfon és 977155798. Després faran els que no són abonats i anar fent.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Els quarentons del baix Penedès ja us podeu apuntar pel sopar

Els quarentons del Baix Penedès que varem neixer l'any 1969 ja podem ingressar els 40 euros per persona per al sopar del dia 24 d'octubre al Xaloquell. El número de compte de la Caixa és: 2100-0095-46-0200809304.
Ja podreu fer el vostrè ingrés bancari

dimarts, 8 de setembre de 2009

Hi ha coses que surten de la normalitat, El Pinxo de les Matas

Abans d'anar al cine hem anat al Pinxo de les Mates. Hem fet un Nestea i un cervesa. Ens ha cobrat, 2,05 euros per consumició. Vosaltres penseu que és normal? Després diuen que la gent no va als bars i fa botellon i altres coses, però és que amb aquests preus és normal que es busquin la vida. He escanejat el tiquet, però no el puc carregar al programa. No sé que passa Reconec que era a la terrassa, però ho trobomassa car. Potser més econòmic hi hauria més gent. No us sembla?

Mapa de los sonidos de Toquio, un gran rollo

He anat a veure el Mapa de los Sonidos de Toquio i la veritat és que és un autèntic rollo. Quasi dues hores a veure quan acabava. No m'agradat gens. A més el Sergi López està mal doblat. No l'aconsello a ningú. Bé si algú vol descobrir coses noves i veure com és Tòquio encara, però és un toston dels més grans que han passat per aquestes pantalles.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Sant Vicenç de Calders ja no organitza res al setembre

Enguany Sant Vicenç de Calders no ha fet res. No festa del vi, ni titelles ni res de res. S'ha quedat mort. No sé si ha estat la crisis o simplement que la cosa ja estava molt vista i s'ha mort per inanició. La cosa estava millor que a Calafell que fa uns anys paguen uns diners a una empresa perquè els monti quatre paradetes i un espectacle per anar fent, deixant lloc a la gent del poble cosa que està molt bé, però Sant Vicenç era molt més autèntic. A Calafell, sempre fan el mateix.

divendres, 4 de setembre de 2009

La sort versus les estadístiques

Ens venen la vida per estadístiques però a vegades hi juga una mica el factor sort. Si que sembla que els accidents de cotxe baixen, però potser un any d'aquests trenquem els esquemes i ho superem tot. A vegades no es tenen en comptes altres factors i ens tanquem en les matemàtiques pures i dures, però a la vida hi ha molts factors que intervenen.

Un estiu 2009 amb noves propostes

Encara queda alguna cosa de l’estiu, però aquest de mica en mica ens va dient adéu. L’estiu 2009 ja va tocant el dos mentre es va amagant darrere el setembre veremador. Després de la Diada haurem d’esperar a l’octubre per tenir un cap de setmana una mica més llarguet per a trencar una mica la nostra rutina. Aquest ha estat un estiu calorós en la seva recta final, però dintre de la normalitat sense trencar esquemes ni fer gaire soroll.
Uns mesos marcats per la meteorologia com no pot ser d’una altra manera, però també ha tingut la seva importància la biologia. Sempre hem tingut meduses a les nostres costes, inclòs crec pel que he sentit que n’hi ha hagut menys que en altres anys, però això de la natura també evoluciona al seu ritme. Enguany ens ha tocat el mosquit tigre i el peix aranya. El primer sembla que li ha agradat tot això d’estar entre nosaltres. Esperem que marxi amb el descens de les temperatures, però ho veig una mica difícil perquè la seva especialitat són les acumulacions petites d’aigua estancades, llavors encara el podem tenir per uns quants mesos més rondant per aquí. El peix aranya com el seu nom indica només està a l’aigua marina, per tant a la resta de la comarca podem estar segurs perquè de moment no ha pensat instal·lar-se en cap font, ni bassa, ni brollador públic encara que sigui a les cames de Pau Casals que està allí amb posat molt avorrit després de la petita bassa que li han fet a mida. La situació econòmica de molts ajuntaments ha fet que hi haguessin grups del Baix Penedès que han tingut més concerts en un estiu que durant tota la seva dilatada trajectòria. Un exemple clar són els Fonders que han estat com la Melodia del Vendrell de fa 40 anys que anava complir a quasi tots els pobles de la comarca. Com les coses canvien, abans eren boleros i popular concert, ara és una mica de música Ska per moure el cos, mentre cau alguna cervesa per combatre la hidratació, però que tampoc no deixa de ser l’habitual per als mesos en què estem.
Aquesta mena de crisi també hem pogut descobrir que altres formacions musicals amb un caxé més baix també ho feien molt bé sobre l’escenari. Però aquesta aposta per nous valors que fossin econòmics també ha provocat que algunes orquestres, havaneres i altres formacions que ens han visitat, durant un temps val més no tornin per aquí, a no ser que practiquin una mica més o descobreixin que això de la música no és el seu.
Un estiu ple on el turisme pur ha brillat per la seva absència. Potser alguna excepció, però poca cosa. Ens hem nodrit bàsicament de segones residències. Perquè si ens posem a comptar, hotels i apartaments a la comarca tampoc no n’hi ha gaires. Si ens ho mirem fredament, el nostre potencial són totes aquestes persones d’aquí i d’allà que un dia van decidir comprar un habitatge a la comarca. Ells són els salvadors de la nostra temporada d’estiu i de vaques grasses i és un recurs que no sempre utilitzem prou. Pel carrer el que més s’escoltava era català i castellà amb els diferents accents que indiquen la procedència de l’interlocutor.
Amb tot aquest moviment hem reduït el nostre atur. Un fenomen que entra dins la normalitat, perquè les màquines expenedores encara tenen unes limitacions. Per donar servei a tots aquests visitants s’han de contractar treballadors amb sous i horaris més o menys benignes, però almenys els ha donat cop de mà: De totes maneres si la cosa no canvia no podrà anar a recollir els 420 euros i escaig que els ofereix el Govern per cobrir les necessitats mínimes i mínimes.
La comarca de moment no ha patit cap incendi important en la seva massa forestal. Tampoc ens queda gaire gran cosa, però de tant en tant entre xalets i zones cremades encara es deixa veure alguna massa forestal. Esperem que la cosa duri les que han estat cremades es vagin regenerant de mica en mica.
Un dels problemes estrelles de l’estiu que ja fa dies que tenim entre nosaltres és la venda de top manta a Coma-ruga. La cosa dura tot l’any, encara que a l’estiu tot plegat es posa una mica més anguniós. Donat que per la televisió no fan gaire gran cosa de bo, si no sabeu que fer i no us ve de gana llegir el Millenium, aneu al passeig de Coma-ruga i Sant Salvador i veureu una mica com funciona tot allò. Una autèntica trilogia entre venedors, compradors, vianants i policia. La cosa a vegades dóna molt de si. És una llàstima, però és un punt negre i calent encara per resoldre, fins ara només s’han posat tiretes d’esparadrap que al cap de poc temps ha tornat a caure i el problema ha reviscolat amb més força. Tot això és una mica l’estiu 2009.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de setembre del 2009

dimecres, 2 de setembre de 2009

El vi depèn del que acompanyi

El vi segons el menja que hi hagi. Això és el que és desprèn de la meva darrere enquesta. Tot i això, 6 persones el prefereixn blanc, 4 negre i 3 rosat. Però clar és evident que el menjar és el que mana.