La veu del poble

La veu del poble

divendres, 30 d’abril de 2010

El problema de les escombraries

El pas dels anys van provocant que els problemes i les corresponents solucions es vagin succeint a mesura que la nostra societat avança o almenys va superant pàgines del calendari. Quan jo era petit, a Albinyana hi havia un tractor que recollia totes les escombraries i les tirava en una rasa. La cosa era molt senzilla, un dia o dos a la setmana deixaves la bossa ben lligada en una hora prudencial a la porta de casa i l’home del tractor amb guants la recollia. Tot arreglat. No la veies més. Ni la tenies que classificar ni res. Les piles, els iogurts, els vidres i les llaunes i les pells de mandarina configurava tot un corpus unitari que acabava sota terra en un destí no gaire llunyà i dins el municipi. Després van venir els contenidors i el següent pas les empreses especialitzades en aquest servei de recollida. El següent pas va ser amb la recollida selectiva. Albinyana ha viscut el passat mes de febrer la implantació de la recollida de les escombraries selectives en la seva part orgànica. Fins ara hi havia un container prop de casa i allí acabaven quasi totes les nostres deixalles. En algun punt del municipi hi havia un punt on es podia dipositar paper i vidre en contenidors separats. En aquest any Albinyana gràcies al Consell Comarcal ha entrat en la recollida selectiva quan al Vendrell, alguns barris, ja fa deu anys que la utilitzen. Hem trigat molt a posar uns containers marrons, però al final s’ha fet.
Ara per ara i arran de les multes que volen posar als municipis per no practicar la recollida selectiva. Tothom ha posar la marxa més llarga per complir els compromisos i evitar un altra trastorn a les ja malmeses finances municipals en la majoria de pobles
Una de les coses que no entenc és que al nucli antic del Vendrell no s’hagi aprofitat a remodelació d’alguns carrers dins el pla de Barris per buscar una solució a les escombraries que fa dies que es dóna. En especial a l’estiu i per sobre les deu de la nit. L’aspecte es torna una mica dantesc quan segons el dia i les circumstàncies pots veure tot allò escampat arreu donant una imatge molt patètica del Vendrell i gens turística almenys en els paràmetres en els que estem.
Era una de les persones que pensava que el Pla de Barris actual i les obres que comporta serviria pe arreglar aquest problema endèmic d’aquesta part del Vendrell. Potser la construcció de contenidors soterrats o fins i tot la recollida neumàtica, però després de les primeres actuacions he vist que la cosa queda pendent per alguna nova iniciativa que posi punt i final a aquest problema. Reconec que la solució no és fàcil per les característiques d’aquests vials, però alguna cosa hem d’inventar com han fet altres municipis amb una situació semblant. Aquest tipus de recollida no permet grans volums perquè la seva ubicació soterrada és limitada, però és una alternativa a tenir en compte i més quan s’han aixecat molts carrers que hagués permès una actuació en aquest sentit.
Si que l’actual normativa urbanística del Codi Tècnic ja disposa que els nous habitatges tinguin uns espais destinats a recollir les deixalles dels veïns, però les noves tendències constructores per aquestes zones concrets acostumen a derivar en pisos de 40 metres on aquests espais previstos per la llei acostumen a ser per complir l’expedient sense que es permeti un funcionament normalitzat d’aquest servei.
Jo crec que s’hauria de donar solució a aquest problema que no sé per quin motiu ha passat per alt, de moment, el pla de Barris que hagués estat una eina per donar una solució a aquest a aquest problema endèmic.

Article publicat el 30 d'abril del 2010 al Diari del Baix Penedès

dijous, 29 d’abril de 2010

El Vendrell segueix la marxa nòrdica de Calafell

Ara al Vendrell estan potenciant la marxa nordica. Una cosa que ja fa dies que fa Calafell. Jo crec que el que hem de fer és buscar coses noves. Si una cosa la fan a Calafell que ho facin i no hem de pujar al mateix carro. Hem de diversificar i no copiar i pegar el del poble del costat. Com més varietat millor per tots.

dimecres, 28 d’abril de 2010

Los Suaves a la festa Major del Vendrell

Mirant per internet he descobert que el 25 de juliol tocaran Los Suaves al Vendrell. Jo els vaig veure a Lleida l'any passat i el Yoisi ja està una mica cascat. Viuen dels seus clàssics, la veritat que són més passat que present, però han fet història en la música Rock d'aquest país i s'ha de veure.

Quan la sort no acompanya al Barça

He vist el partit del Barça i ha estat una llàstima Era molt difícil la gesta i igual que l'any passat va tenir el factor sort de cara quan marcava en els darrers minuts enguany això no li ha passat, però l'esport és així i l'arbitre és un jugador més. Hi ha molts factors i un no sempre està al 100%.

dimarts, 27 d’abril de 2010

El jutge Garzon és innocent

Segons la meva darrere enquesta, per 7 vots Garzon és innocent. Només dues persones el consideren culpable. La cosa està molt i hi ha molta política rància en tot això.

No només té la culpa Renfe de l'atropellament del Vendrell

L'estació de tren del Vendrell està molt poc cuidada i hi manquen moltes coses. Fa dues setmanes un parell de trens van acabar amb la vida d'una persona que creuava les vies. Jo crec que es perilló creuar pel passadis soterrani perquè a vegades no saps que hi pots trobar, però creuar les vies també és molt perillós, més que no pas anar per sota. Hi ha coses que si que són veritat, però creuar les vies per sobre comporta el seu perill i la persona que ho va fer també té part de culpa.

dilluns, 26 d’abril de 2010

En el trailer està tot del "Que se mueran los Feos"

Una de les decepcions ha estat la peli que he anat a veure avui. Jo tenia moltes ganes de veure Que se mueran los feos perquè la cosa prometia. Però després de veure la peli reconec que el millor és el trailer que recull els millors moments de la peli. El Javier Camara i la Carmen Mochi ho fan molt bé, però el guió no dona més de si. Està entre una obra del Torrente i una de Landa. No surts defraudat del tot, però jo no la recomano. Molt millor Alícia del Tim Burton.

Tothom pendent del Barça

Aquesta setmana l'estrella mediàtica és el Barça. Tota la setmana estarem tots pendents d'això. Des d'abans fins després fins una mica més enllà del partit. Els referèndums sobiranistes no tenen gaire empenta i cada dia va perdent pistonada. Però si puguessim escollir l'alienació del Barça pel partit de dimecres segur que hi ha molta més participació. Coses de la vida.

diumenge, 25 d’abril de 2010

Un bonica iniciativa integradora a Lleida

Una de les moltes coses interessants que feien a Lleida aquest cap de setmana va ser un concert de música Senegalesa a la plaça Sant Joan. Hi ha havia molts originaris d'Africa, però també força gent d'aquí que van tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà una cultura que està molt lluny però que també està dins la nostra societat. Va ser una bonica experiència que aconsello a altres pobles. La veritat que la gent va descobrir un altre estil de música a la que no estem gaire acostumats.

divendres, 23 d’abril de 2010

Un Sant Jordi a Barcelona

He anat a a Barcelona per sant jordi i la rambla cataluny a les 5 de la tarda estava agobiant de gent i paradetes. Massa gent. Després els Laxen ens han ofert un mini concert acústic al Palau Robert per la Flaix FM que feia 15 anys. Una visió diferent del grup. He anat al FNAC a comprar i hi havia molta gent però estava molt organitzat. Al tornar les roses ja anaven tirades perquè qui no les venia se les havia d'embutxacar com fos. Un dia de Sant Jordi la veritat que molt interessant. Al final Empar Moliner i Xavier Bosch han estat els llibres escollits per complir amb la tradició.

L'endeutament dels ajuntaments

Una web molt interessant on veureu l'endeutament dels ajuntaments espanyols. Ja veureu que alguns del Baix Penedès tenen un nivell més que considerable. Mireu Calafell, Santa Oliva i el Vendrell. Ja veureu com està tot plegat. Són dades oficials del Ministeri. A veure qui h ha de pagar en els propers anys.

http://www.meh.es/Documentacion/Publico/AdministracionElectronica/Oficina%20Virtual%20Entidades%20Locales/Deuda_Aytos_2009.xls

Per un conservatori al Vendrell. ja toca.

Jo crec que al Vendrell ja ens mereixem un conservatori de Música. Ara tenim una escola que no és el gran que hauria de ser, però hauríem de treballar seriosament per tenir un conservatori. Perquè d'acord que tenim bastant utilitzat el Pau Casals, no el que li pertoca, però el millor homenatge que li podem fer és que la gent pugui fer tots els estudis musicals al Vendrell i no cal que vagin per aquestes carreteres de Déu.

El Vendrell: Vila amb dos orgues.

Ara el Vendrell tindrà dos orgues: el de l'església que si anem pagant cada mes ens el tornaran al setembre i un que ens han donat de Sant Joan de Déu i que anirà a l'escola de música. A veure si un dia podrem tenir un conservatori al Vendrell que ja toca.

dijous, 22 d’abril de 2010

On estan els Amics pel progrés del Vendrell?

Feia dies que no se sent a dir res dels Amics del Progrés, una entitat veïnal que escrivia cartes al diari i feia alguna cosa més. No sé si han caigut en el silenci o treballen intensament en algun projecte de futur. Ells deien i potser diuen que el seu no seria convertir-se en un partit polític, però jo crec que alguna cosa si que voldrien pintar en política com fan tot.

Sant Jordi hauria de ser festiu

Segons la meva enquesta Sant Jordi hauria de ser festiu. 7 vots a favor i 3 en contra. Jo crec que seria una errada, però bé, això és el que pensa la gent.

Un món diferent

Una de les coses que m’agraden és fer de jurat de concursos literaris que es fan arreu de la comarca. Llegint els escrits dels més menuts pots arribar a interpretar una mica quins són els seus somnis, les seves passions, fòbies i filies. Els texts acostumen a reflectir la societat contemporània. Sempre et pots trobar algú que visqui a la figuera, però en línies generals hi ha força coses comunes en els diferents textos. No diré si escriuen ni bé ni malament perquè això sempre ha estat igual. Hi ha de tot a la vinya del senyor.

El que m’he donat compte en els darrers anys és que els més menuts acostumen a veure el món com si fos un joc d’ordinador.

El tema de la humanitat i els valors tradicionals, normativa, l’educació, les formes i tot això ja formen part del nostre passat. El que s’ha de fer és fer punts. Si amb el cotxe ens hem de carregar un home de 80 anys que creua la carretera per un lloc inadequat doncs endavant. No tenim cap tipus de penalització perquè no ho fa en un pas de vianants com ho hauria de fer. Tenim unes normes prou clares i no podem fer cap excepció. Si som nosaltres que fem tard i hem de posar el nostre vehicle a 190 per autopista. Doncs no passa res. Si ens enganxen ens trauran punts, però hem d’arribar a la hora correcte a la nostra meta sinó quedarem eliminats de la partida i no podrem tornar a jugar.

Un altre exemple el tenim quan l’enemic ens abat perquè ens han localitzat abans de l’hora. No hem d’anar al metge ni res d’això. Segurament en un cantó de la pantalla trobarem una vida que és com tornar a néixer un altre cop. No cal estar 10 mesos perquè et doni hora per l’especialista a l’hospital del Vendrell ni haver de suportar un parell d’hores de cua si anem en una hora difícil. Allí a la pantalla tenim la nostra solució. No cal patir.

En el moment que vulguis fer un canvi de vida, et fas un “reset” i tot arreglat. Uns dies a casa sense que ningú et vegi i vas fent de mica en mica la teva transformació. Llavors quan estigui el sistema “on line” ja pots sortir al carrer i tornar a començar de zero perquè la partida ja estarà “out”.

Sense voler ens estem convertint en petits deus casolans. Des del microones que en un plis plas ens pot fer un dinar de festa major amb productes congelats fins a aquests artilugis que ens han posat a les regnes de tot el món. Sense oblidar els mòbils que ens permeten parlar amb una persona que està a l’altre cantó del món. Enrere queden els jugadors del Monopoly que podien comprar carrers i negocis. Va venir la crisis i tot aquest modus de vida ja va quedar un xic obsolet. Ara hem de gestionar la cua de l’atur, però com que no tenim empreses per tothom i tampoc les podem crear, hem d’anar fent petits invents amb o sense subvencions perquè la gent vagi concentrant els seus esforços per tirar endavant.

Abans en moments com aquests ens tiraríem els plats pel cap per poder menjar, però ara que tenim moltes coses per passar l’estona la cosa ja no és tan crua. Entre el futbol, el facebook, els cursets subvencionats i la play station anem passant els dies pensant en un nou programa on poguem jugar i apaivagar les nostres tensions diàries millor que sigui real, però si es fictici tot plegat serà una mica més lleuger.

De mica en mica estem canviant el nostre món fantàstic. En el nostre imaginari també tenim trols, elfos, marcians, naus espaials, casetes prefabricades i perfums amb essències galàctiques.

Article publicat el 23 d'abril del 2010 al Diair del Baix Penedès

Una gran proposta de Tim Burton

Tenia ganes de veure-la i al final hi vaig anar. La darrera proposta de Tim Burton situa el geni de l'autor en el lloc més alt. Un simple conte infantil es converteix en un món nou carregat de petits detalls que fan gaudir a tothom que li agrada el seu estil, que ja és un clàssic. Una gran peli que no us podeu perdre. Millor en 2 d, perquè el 3D almenys ara al Vendrell encara és una cosa que s'ha de millorar molt

dimecres, 21 d’abril de 2010

Buscant un lliber per Sant Jordi

La veritat que enguany no tinc ni idea de quin llibre comprar i regalar per sant jordi. Passo dels best sellers com Dan Brown o el Mil·lènium. A veure si puc anar a una llibreria i anar rastrejant alguna cosa que realment valgui la pena. En aquest dia surten els llibres més comercials que no vol dir els millors ni els més interessants. El millor es fer la comprovació en persona a veure com està el patí.

dimarts, 20 d’abril de 2010

Després de les subvencions que passa?

Tinc una amiga que està en un curs de carpinteria. Durant un any ha anat a classe mentre cobrava una subvenció d'uns 800 euros. Ara s'acaba el curs i evidentment li costarà molt trobar feina. Si la troba serà per fer feines poc o gens pagades sense que li serveix per aprendre gaire cosa. Anar a escombrar o el que fan els que estudien administratiu que els agafen per fer fotocòpies. Les subvencions estan molt bé si serveix per alguna cosa, però en molts casos és per tirar els diners

El temps està canviant

Una de les coses curioses d'aquest any és el temps. Costa trobar un seguit de dies seguits que faci sol. Si un dia fa bon temps en tens dos o tres que està fosc o plou. No sé que passa, però sembla que estem agafant a grans trets el clima londinenc. Potser és una de les conseqüències del canvi climàtic. A veure que passa en els propers anys.

Dagoll Dagom al Vendrell

Una de les noves propostes culturals que mostra el Vendrell es fa a través del CIT. Ara la propera és el 1 i 2 de maig amb la nit de Sant Joan dels Dagoll Dagom. Per 25 euros es pot veure un espectacle de primer ordre a casa nostra. Ho fan dos dies perquè aquest equipament ja és petit de bon principi, però mira ara t'ho pots combinar i anar un dia o un altre.

El "Divendres" ha causat sensació al Vendrell

Una de les coses que m'he perdut aquesta setmana és el fet que el programa Divendres de la tele és fes al Vendrell. La veritat que ha tingut molt bona acollida perquè moltes persones en parlen i ha marcat bastant la societat del Vendrell ( la que viu i dorm al vendrell) en aquests dies. La cosa ha portat cua. Aquesta és una bona manera de potenciar la nostra localitat. Si que varem tenir el goig de veure sortir una etapa de la Volta no fa molt, però com el Divendres fins ara no havíem aconseguit res similar. Enhorabona per la iniciativa.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Un restaurant diferent per passar una bona estona

Tinc un amic que amb altres amics seus porta un restaurant a Sant Jaume. La cosa està molt bé. Ja ho veureu. No us arrepentireu. Us dono el web i quedareu com a reis amb la persona que escolliu. Paraula d'Stone. http://elpatidelafonca.com

El millor cotxe és el Toyota

Els cotxes que més agraden a la gent que passa per aquest bloc són els Toyota. 4 persones s'han decantat per aquesta opció. Citroen i Nissan han empatat amb un sol vot. La cosa està clara i la gent es decanta per la tecnologia nipona. Ni Seat ni Renault han aconseguit cap vot.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Tunis, per desconnectar una mica de tot plegat.


Un altre cop he anat a Tunis, ara tocava anar amb la família. Feia deu anys que no trepitjava aquest país del magreb on passava els meus estius universitaris. He vist un país amb més infraestructures, més poblat i on el turisme cada dia és més important. He fet una ruta amb el RACC i la veritat que ha estat molt bé. Els hotels de 5 estrelles no arriben als 3 d'aquí, però clar tot no pot ser. Us ho aconsello per desconectar una mica del món. Un país molt segur per prendre el sol, un tè i aprendre una mica més d'aquesta cultura que tenim tan lluny i tan a prop. Ara tornem a la realitat i divendres Sant Jordi i la vida continua i que duri.

Un establiment de poble i la seva tasca solidària

En els nuclis petits de població sempre hi ha un seguit d’elements que són bàsics i fonamentals. Trobem l’Ajuntament, l’església, el metge, la botiga, una escola, l’estanc i no gaire gran cosa més. Alguns d’aquests equipaments responen a normes estatals o religioses. Un dels elements més concorreguts d’aquests petites aglomeracions de població és la botiga on hi pots trobar una mica de tot. Des del pa de cada dia, fins a lleixiu o bombones de butà per la cuina o l’estufa. El nucli d’Albinyana va acomiadar fa poques setmanes els responsables d’un del seus establiments emblemàtics que durant dècades ha estat regentat per una persona molt popular al municipi i fora d’allí. Ha volgut provar sort en altres espais més poblats de la comarca. El negoci vigent sembla que no dóna per gaire. Inclòs fa uns pocs anys el va llogar a una altra família del municipi, però l’invent va durar uns pocs dies.

Sort que la Núria de la Papiola s’ha encarregat de renovar i agafar amb empenta aquest establiment comercial, sinó problema l’hauríem tingut quan els veïns d’aquest indret haurien d’anar a les Peces o al Vendrell per anar a buscar el pa. Moltes altres coses directament a la capital administrativa del Baix Penedès. Aquest negoci no dóna gaires beneficis i reclama moltes hores de dedicació. Una combinació que a vegades es fa pesada d’aguantar i aconsella provar sort en altres aventures, a priori més rendibles. Els preus i una més gran varietat sempre han aconsellat a moltes persones anar a fer les compres grosses fora de la localitat. La gent va aquí a buscar el pa i quatre coses més sense que això suposi una gran despesa amb el corresponent benefici minso. ¿Què passaria si la nova responsable decidís tancar les portes per manca de beneficis? Que passarà amb aquestes petites compres? Tenim un magnífic servei d’autobús públic que en mitja hora i després d’un interessant recorregut per diferents indrets del municipi et mena a la capital de la comarca previ pas per l’Hospital. Aquest ha estat un dels grans avenços del municipi en els darrers anys. Són bastants les persones que ja utilitzen aquest servei, en especial als jubilats per apropar-se al Vendrell per qualsevol cosa.

La culpa d’aquesta decisió provisional sense més conseqüències no la té ningú i una mica tots plegats. Uns han buscat millors ofertes al Vendrell i els altres han decidit prou d’aguantar aquest esperit de servei d’urgència per atendre les necessitats bàsiques de queviures d’un petit poble. Aquest establiment es continua regint per la llei de l’oferta i de la demanda. Ningú el pot obligar a seguir obrint les seves portes. És un negoci i això és el que mena el seu comportament i la seva política comercial.

Potser fa uns 20 anys al municipi oferien els seus serveis dues botigues similars. Llavors mig poble anava a un i l’altra mig a l’altra. També n’hi havia els políticament correctes que anaven alternant amb les dues ofertes. Quan una va tancar les portes per jubilació del propietari. Alguns clients es varen passar de banda i altres varen preferir anar directament a altres municipis.

Primer de sort vull donar l’enhorabona a la família que ara se’n fa càrrec de tot plegat un altre cop. El repte és més difícil perquè si una persona amb local propi ha optat per aquesta alternativa de tancar és un clar indici que la cosa no rutlla, almenys a la seva manera. Si algú ha de pagar el lloguer el benefici ja quedava molt més minso i per tant poc recomanable, però la gent del poble parla molt bé de la Núria i crec sincerament que ho tirarà tot endavant amb el suport dels albinyanencs. La gent és la que hi ha, però és poden fer petites coses per augmentar la venda i canviar el xip de molts clients potencials. Hi ha la possibilitat remota que la gent d’altres municipis com ara Bonastre i les Peces vinguin a Albinyana a comprar. És una cosa que es pot aconseguir. Cada dia hi ha més bonastrencs que van al Vendrell passant per Albinyana. Sembla ser que els impostos que han de satisfer són més baixos que en altres municipis més grans de la comarca. A veure com evoluciona tot plegat. El més important és que la Núria de la Papiola ja s’ha apuntat a portar les rendes d’aquest comerç solidari. A veure com li va. Molta sort. Ella pot demostrar que el més important de la botiga no són ni els preus, ni la varietat sinó el tarannà de la persona i d’això, la Núria en sap un munt.


Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 d'abril del 2010

divendres, 9 d’abril de 2010

La gent no pot prescindir ni de la tele ni de l'ordinador

La gent no pot prescindir ni de l'ordinador ni del cotxe. Aquest és el resultat d'aquesta meva enquesta amb 3 vots. 2 persones no poden prescindir de la ràdio i només 1 del telèfon mòbil. La cosa està clara.

La recollida de la part orgànica arriba per fi a Albinyana

A Albinyana ja ha arribat la recollida de la fracció orgànica de les escombraries. Ja tenim containeres marrons repartits pel poble A la major part del Vendrell també funciona. Ara només queden alguns punts del Vendrell que no gaudeixen d'aquesta part de la recollida i tampoc de l'altra. Segons a quines hores vas pel Vendrell fa cosa.

dijous, 8 d’abril de 2010

El Vendrell Integrador

Una de les coses que a ningú se li amaga és la voluntat integradora del Vendrell. Hi ha molts elements que apunten indiscutiblement cap a aquest tarannà de la societat vendrellenca. Un dels elements festius que donen el tret de sortida a una festa major són els seus castells de focs. Aquest municipi costaner en fa com a mínim 4 de diferents en nom d’aquest propòsit. El nucli històric i cadascun dels seus quatre barris fan el respectiu espectacle pirotècnic com a símbol de la seva identitat. Els moments que corren ens han de servir per fer una lectura d’algunes costums i tradicions que s’han anat consolidant amb els pa del temps. Si l’economia és galdosa i el tren econòmic públic i privat va endavant a tota màquina doncs cap problema: fem els castells que faci falta. Però com diu un expresident de la Generalitat: ara no toca. Ens de plantejar una reducció d’aquests espectacles entre d’altres per la minva de les partides pressupostàries destinades a festes i manca d’una aportació suplementària. El gran dilema que ens de plantejar si val la pena si tirar quatre castells a l’aire amb un pressupost mínim o en volem un o dos més espectaculars. No cal que cada any siguin el mateix barri que tingui la sort d’encetar la seva festa amb aquesta proposta. Anar rotant entre les diferents barriades. El mateix passa amb la resta de propostes com música, tiberis varis i altres històries de caire festiu. Hi ha molts municipis de la comarca que estan condemnats a fer la mateixa multiplicitat de festes i esdeveniments. Nosaltres som d’aquest barri i per res del món hem de compartir les festes amb els del costat. Però aquestes postures avui en dia massa malauradament són inviables o s’han de reduir a la mínima expressió.

Un altre mostra d’aquest esperit integrador en l’àmbit cultural vendrellenc, el tenim en les dues entitats d’inspiració andalusa que hi ha actives al Vendrell. Evidentment que com més entitats hi hagi al municipi, molt millor, però crec que si han de defensar el mateix o coses similars potser el millor que podria passar és que s’unifiquessin Un mètode que els ajudaria a tenir més força a l’hora de reclamar les seves reivindicacions. En aquests dies de Setmana Santa veurem el mateix fenomen aplicat a les ja tradicionals processons de Setmana Santa. Fa uns anys es va gestar a la zona del Tancat del Vendrell una cofradia d’inspiració andalusa que va decidir sortir al carrer el diumenge de Rams per la tarda. En els primers anys hi havia molta gent, però per diversos motius que no vénen al cas, el volum ha anat disminuint considerablement. Aquest parell o tres de passos van acompanyats per la seva formació musical, els seus confrares i portants, amb les autoritats municipals i altres persones destacades de la vida social municipal. Donat que al Vendrell ja tenim una processó que es remunta uns quants segles enrere amb el nom de processó del Silenci ¿No hagués estat millor que haguessin anat tots integrats en la mateixa manifestació del Divendres Sant?

Parlem d’integració. Aquests sector d’arrels Andalusa i Extremenya de la societat realment estan integrats en el corpus vendrellenc. Són molts anys i formen part del seu teixit intrínsec, però justament en l’aspecte cultural potser no és el més evident per la resta de convilatans. No estic dient que tots ells organitzin una colla de folklore català perquè ja participen en els que ja existeixen ni surtin per la festa major a ballar sardanes pel carrer o pujar castells perquè ja ho fan. Això tampoc no tindria gaire sentit. El que s’hauria de fer és dins la festa major o fira del Vendrell organitzar algun acte puntual perquè en una festa global del municipi puguin donar a conèixer el seu art, la seva cultura i les seves tradicions. Plantar al calendari els dies d’una comunitat o una altra està bé amb romeria inclosa, però també és necessari que tot aquest ampli ventall formi part d’una proposta global del Vendrell. Ara per ara hem d’esperar al final de febrer per veure sevillanes a la Rambla. Sóc conscient de les actuacions d’aquest tipus a les festes dels barris marítims, però ens queda pendent convertir la festa major de Santa Anna en un crisol dels diferents tarannàs culturals que integren l’actual vida social del Vendrell.


Article publicat el 9 d'abril del 2010 al Diari del Baix Penedès

Mesura contra les trucades que prometen miracles

Un dels miracles te'ls ofereixen per telèfon. Avui m'han trucat per una oferta d'internet molt ràpid i super barato. Ja passo de dir no m'interessa o ser antipatic i penjar. El que faig és que m'invento una companyia que no té res a veure amb el telèfon i li dic que pago 1 euro al mig. És curiós veure la reacció de la gent que et truca i et vol prometre l'oro i el moro. Davant els pesats solucions diferents, almenys sempre hi podem treure un somriure.

Està de moda fer esport

Avui he anat a piscina com cada dijous i la veritat és que hi havia molta gent per allí preparant-se per a l'operació bikini. Gent de totes les edats fent coses. Esperem que la cosa duri perquè aquest fenomen ja fa anys que el veig, però dura un parell de setmanes o tres. La gent torna a la seva rutina del dia a dia i a casa s'està millor. Altres prefereixen prendre liquids i coses preparades. Jo crec que el millor és dieta sana i esport. Molta sort a tots els que heu començat. Ànim i endavant. Per cert l'aigua de la piscina vella del Vendrell estava molt freda.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Una botiga d'oportunitats ens falta al Vendrell

Una de les botigues que potser tindria èxit seria una de coses de segona mà i oportunitats. La possibilitat de poder comprar coses encara que no fossin noves pero si útils jo crec que podria ser una bona proposta. Sembla que l'estalvi entre els catalans ha augmentat en els darrers mesos arran de la crisi. Hi ha moltes coses com petits electrodomèstics o utensilis de la llar que fins fa quatre dies la gent comprava coses noves, però la situació actual provoca que moltes persones ho vagin a buscar a lloc més econòmic. A Lleida hi ha una botiga d'aquestes característiques i té molt bona acollida.

dimarts, 6 d’abril de 2010

El Poum de Calafell una mica mogudet

Segueixo una mica el tema del POUM a Calafell. Molta gent està en contra. Els polítics van ser bons nens i van treure el problemàtic del text. Ara 1.000 persones es manifesten en contra el projecte. Hi ha caliu, molt de caliu encara que els polítics no ho vulguin reconèixer en els canals habituals. A veure com acaba i l'any que ve hi ha eleccions.

dilluns, 5 d’abril de 2010

Les millors mones els rotllos de matafaluga.

Aquests dies he provat diferents mones. Una casolanes, unes de pastiseria i unes de fleca. Jo em quedo amb les tradicionals de matafaluga i rodones. He menjat de pastisseria i estan plenes mantega i les trobo massa pesades. A mi doneu-me un rotllo i un tros de xocolata o crema i és la millor mona que podem tenir. A la pastisseria, potser les millors no, hi posen massa porqueria per donar un gust massa artificial.

diumenge, 4 d’abril de 2010

La Mona es menja a casa.

Una de les tradicions és menjar la mona a casa. Avui les carreteres que passaven per la comarca en direcció Barcerlona anaven molt plenes. La cosa està clara, la mona sempre és fa prop de casa amb els amics. Qui ha volgut ja ha pogut gaudir de la setmana santa i qui no a esperar altres festes.

Per Divendres Sant, la gent menja carn

La meva darrere enquesta ha estat prou clara. Tots els enquestats mengen carn per divendres Sant. 11 persones en total afirmen que aquest dia mengen carn. Ja veig que el paper de l'església en al gent que passa per aquest blog és molt reduït.

divendres, 2 d’abril de 2010

No està mal el Escritor

Una bona proposta és anar veure el escritor. És una mica avorrida, però al final la cosa millora. Una mica lenta, però jo crec que val la pena una mica com funciona tot això de la política. Ara que és Setmana Santa si feu una escapada al cine us aconsello primer el Concierto i després aquesta. Vagi bé.

dijous, 1 d’abril de 2010

A la recerca de l'ordenança enfonsada

El Vendrell ha tornat a les primeres posicions de l’actualitat local i fins i tot mundial mercès a una batussa entre una curiosa barreja formada per immigrants, nouvinguts i amb indígenes inclosos contra Mossos d’esquadra i viceversa. Un tasca rutinària d’identificació de la policia catalana ens va catapultar automàticament a la mediàtica Aljazira passant per un ampli ventall de canals de la nova TDT. El balança mediàtic de tot plegat es va repartir entre cinc agents ferits , quatre detinguts i la resta cadascú a casa seva. Les diferents formacions polítiques del municipi ràpidament es van encarregar de fer públiques les seves oportunes valoracions segons el vidre amb el que veuen la realitat de cada dia. Uns deien que la culpa de tots la tenen els immigrants que són els portadors de tots els mals terrenals i divins del municipi. A partir d’aquí, intentar de treure el màxim rèdit polític de cara a les properes eleccions. Els altres apostaven que tot això només havia estat un fet molt puntual i molt difícil que es tornes a reproduir. Tota aquella zona ha estat, és i serà una mena de paradís terrenal multicultural on sempre regna l’amor i la pau entre els seus moradors i visitants esporàdics. Al cap de pocs dies, la propera reacció va ser publicar una fotografia de germanor on polítics, uns pocs representants dels immigrants i alguns policies amb uniforme volien mostrar que estaven tots fumant la pipa de la pau. Tot allò no va ser més que el somni d’una migdiaa d’hivern. Un altre dels nostres “paradisos” multiètnics el trobem de tant en tant en el passeig Marítim de Coma-ruga. Un punt calent, on de tant en tant també hi ha corredisses entre la ratlla que separa els dominis de l’Estat Espanyol i els de municipi. Un petit muret és el que separa dues administracions i els respectius cossos de seguretat. La cosa va començar com una mena de juguesca infantil amb pocs protagonistes entre bons i dolents de la pel·lícula i ha anat degenerant fins a nivells escandalosos amb la presència d’uns pocs cents de personatges entre perseguits i perseguidors. A vegades els seus protagonistes es canvien els papers. Els que anaven darrera amb la porra es posen davant mantenint els tipus mentre vénen els reforços. De moment a banda d’algun petit ensurt amb la participació dels vianants i la sorra com a arma dissuasòria la cosa, almenys oficialment, no ha passat d’aquí.

Jo crec que el Vendrell té en la convivència vilatana una de les assignatures pendents per resoldre ràpidament . Hi ha molta recremo per part de les dues parts i més en temps de crisis brutal com estem vivint actualment que ha perjudicat majoritàriament a aquestes zones menys afortunades per no utilitzar altres termes. El fet que el darrer ple hagi aprovat una mena de pla de convivència i civisme em sembla molt bonic perquè figuri en grans titulars en algun mitjà de comunicació gratuïta, però dubto seriosament de la seva efectivitat real a pocs mesos de les eleccions catalanes i a tocar de les municipals que són les que interessen a la majoria. Hi ha un brasa encès sota les tovalles de la nostra societat. Potser algunes vegades alguna espurna s’encén i agafi empenta com va passar als pisos Planas. Tot aquesta artilleria política amb ordenances, agents cívics indefensos, legalitat i altres termes amb el “més” al davant com control, sancions, condicions van caient pel seu propi pes dia a dia. El que s’ha de fer és política social diàleg i comunicació i no anar a cop d’ordenança i titular fàcil. Segurament aquestes mesures indicades no reportaran gaires primeres pàgines d’actualitat, però de mica en mica evitarem sortir arreu arran d’aquests incidents que jo crec que es poden tornar a repetir en el moment menys inesperat. Tots els elements que el van fer possible es mantenen en el seu lloc inalterables, només falta que en qualsevol moment s’encengui una petita flama per qualsevol motiu. Els polítics han de practicar la política de carrer i menys la de balcó. Aneu hi pregunteu. Ja veureu com coincidireu amb mi. També tenim polítics que ja els interessa prou tot això, però no hem de caure en la seva trampa fàcil. A les properes alguns tornaran a multiplicar mentre la resta amb les naus enfonsades estaran perduts lluny dels òrgans de govern preguntant a la coixinera com és que ha fracassat aquesta nova ordenança amb els seus acompanyaments mediàtics.


Article publicat al Baix Penedès el 2 d'abril del 2010

Vaga a Renfe i autopistes

Avui, dia 31) la Renfe feia vaga. He anat a Barna i amb els serveis mínims un ni s'entera si fan vaga o no. A les autopistes també toca vaga. La gent està començant a rebotar-se d'això de la crisi i tothom demana millores. Com no poden o no volen donar-les. Doncs vaga. A les autopistes la gent hi guanya i a Renfe segons quines hores no es nota.