La veu del poble

La veu del poble

dimecres, 30 de juny de 2010

Torna a pujar l'Euribor i altres històries

Ens pugen l'IVA, també l'euribor remunta al 1,28%. El més alt des de l'agost passat. La situació d'atur no minva. Sort que entre l'Estatut, la Roja i le festes majors estarà la penya una mica distreta, però la situació no pinta gaire bé.

dimarts, 29 de juny de 2010

El que necessitem és que els polítics tirin la casa endavant

Ara tots polítics es treuen el sou. Jo crec que si fan això no conseguirem gran cosa. El que han de fer és posar-se a treballar per sortir d'aquesta situació i tenir la casa sanejada. És un problema de diners però principalment que necessitem una política per tirar el país endavant. Si fan les coses ve no vindrà d'uns milions de pesstes, però això si han de fer bé les coses.

No us perdeu les festes del Barri del Vendrell

Enguany la festa dels Barris del Vendrell, la veritat és que està molt bé. Des de dissabte amb els Porlan's i els N' Crisi al Serrallo, passant pel Barri de França amb els Tremendos que fan versions i són molt bons, el dimarts a la nit els coneguts de Noche, que són genials i dijous el Sindicato del Riff que els vaig veure l'any passat a Salomó i molt interessants. Ei, les festes del Barris del Vendrell és el millor que hi ha a la vila, molt millor que la festa major pel tema concerts. No us ho perdeu.

La sentència de l'Estatut és patètica

El tema de l'Estatut és bastant patètic. Que quatre gats vagin en contra de la voluntat d'un poble és que em sembla patètic, però clar aquest és un sistema dolent on uns pocs poden passar per sobre la resta. Tot plegat de jutjat de guàrdia

dilluns, 28 de juny de 2010

No fa falta un policia que ens vigili ni una càmera que ens vetlli

S'ha parlat molt de la nostra llibertat individual arran de l'accident de Castelldefels. Jo crec que tots hem de ser madurs per saber el que fem. No podem tenir un polícia a cada costat, ni una càmara incorporada. Si fas alguna cosa que surt de la normalitat i potser de la legalitat ja saps que et toca. Si creues les vies del tren, la carretera o per sobre d'un forat pensa que hi ha possibilitats que pugui passar alguna cosa. Jo crec que hem de ser madurs i educar a les persones perquè siguin madures i sàpiguin actuar. És molt trist el que va passar aquella nit màgica, però hem de ser tots una mica responsables.

diumenge, 27 de juny de 2010

La immensa majoria de treballadors vol una vaga general

La convocatòria general de vaga pel 20 de setembre ha donat un resultat força uniforme. 7 dels 10 votants han dit que s'ha de fer vaga. Només una persona ha dit que no. Dues que estan a l'atur diuen que no en poden fer perquè estan a l'atur.

La llegenda urbana del comerç del Vendrell

La Gloria Planas l'altre dia comentava en un article al Diari del Baix Penedès que segons un treball encarregat pel CiT al Vendrell encara hi havia comerciants que no tenien un tracte molt acurat amb el client, per no dir una altra cosa. Ella deia que era una llegenda urbana. Jo i crec que més gent pensa que hi ha de tot al Vendrell en honor a la veritat, però també et pots trobar amb frases "com si vol un despertador el mira a fora", "li cobro aquesta bossa que val 5 cèntims" i altres que molta gent sap prou bé. Però el dolent de la peli és que sempre recordem el més negatiu, però torno a dir que al Vendrell com a Calafell i a Vilanova hi ha de tot, però una mica de llegenda urbana encara es pot trobar i no precisament en els establiments més nous del municipi com a línia general.

Esperant el Musical interpretat pel Cor Joves Veus

Un concert del Cor Joves Veus del Vendrell és una cosa que no m'acostumo a perdre, perquè és dle bo i millor que tenim a al comarca. Ahir em van proposar un concert espectacle amb músics que posarien melodia a les seves veus. A més hi hauria l'oportunitat de veure el gran tema del nou musical que l'Albert Recasens i el Xavi Sanjuan estan muntant per abans de Nadal. El volien estrenar ara, però la cosa està molt verda.
El Cor Joves Veus com a coral sempre l'he trobat molt bé. A partir d'aquí hem d'anar a pams. Què hi hagi gent dins el Cor Joves Veus que hagi pujat a cantar una cançó coneguda, algunes de la llista del 40 principals de fa un temps o d'ara ja és una cosa que s'ha de matitzar. Una cosa és cantar en un coral on tothom i posa la veu dins una conjunt coral i l'altra es fer-ho individualment o per parelles. Hi ha gent que ho van fer molt bé i altres doncs que els hi falta una mica i alguns una mica més. . Em va sorprendre positivament molt la veu de l'Anna Imbernón que imitant a Rosa d'OT es la que en particular va atraure més aplaudiments. Pel que fa al musical que es vol fer per Nadal ho trobo molt bé, dins un àmbit de Cor de Joves amb un compositor del Vendrell i uns músics locals que han estat molt ben trobats. Per això, doncs està encertat, però a partir d'aquí s'ha de treballar molt. Si volem trencar aquest marc, s'ha de currar molt. Un musical és molt molt difícil de fer. S'ha de fer mínimament bé, sinó la cosa trontolla. Espero que d'aquí 6 mesos i si fa falta més, el puguin estrenar, i que doni bon resultat, però dins el marc en què estem treballant. Valoro molt bé el fet que aquesta coral faci coses diferents i que surten molts cops del que ens tenen acostumats altres locals corals. Un bon ambient amb gent que s'ho passa bé. A més s'aprenen moltes coses. Uns bons ingredients que fan aquest aquest formació estigui en plena forma i afronti nous reptes.

dissabte, 26 de juny de 2010

La vigència de les fires a la comarca

El temps passa inexorablement sense fer gaire soroll.. Hi ha coses que apunten, després es converteixen en un dels referents de la moda i poc a poc van passant fins a caure en el baül dels records. Tot això és un cercle que va girant al cap dels anys per tornar un altre cop, però amb petites variacions, sobre el punt inicial.
Encara recordo la Fira de Segur que Calafell que es van anar ubicant en diferents punts del calendari anual fins desaparèixer totalment de la nostra agendes de cites comercials. Molts recordaran el Turi Oci amb la seva carpa a la platja de Coma-ruga, un dels germans petits del Turismar que va caure en l’oblit. Ens queda aquest germà gran que fa uns anys que ens acompanya al voltant de la revetlla de Sant Joan.
Hi ha propostes similars que arran d’un seguit de circumstàncies sorgeixen en una data concreta i al cap d’un temps desapareixen com aquell que no vol la cosa. Fa uns anys, els estands de la Fira del Vendrell es reservaven perquè a la següent setmana poguessin acollir en anys alternatius una mostra de les diferents entitats del Vendrell. L’altre any era el torn als 14 municipis de la comarca que mostraven la seva riquesa en diferents aspectes socials i culturals. La segona va caure per motius polítics entre altres raons. La primera enguany ha de celebrar una nova edició. De la darrere edició encara molts recorden els concerts dins una carpa a la plaça Pep Jai amb Gossos, entre d’altres artistes convidats.
A principis d’aquesta segona dècada del segle XXI hem de plantejar-nos algunes coses prou importants. Abans que el pas del temps converteixi les nostres pròpostes en rèmores amb gens o poc valor afegit
Això s’hauria d’aplicar en les diferents fires i mercats que es van fer al Vendrell i a altres llocs de la comarca al llarg de l’any. Calafell també ho ha vist clar. Aquest municipi després de tenir un concurs de mestres xatonaires sense gaires candidats ha decidit obviar aquesta competició gastronòmica per manca de rivals amb davantal. Una decisió molt encertada. Ho han provat. No ha funcionat doncs canviem el xip i ja està. No passa res. No hem de forçar la situacions.
Al Vendrell, la Xatonada del Vendrell funciona perquè és una festa arrelada. No passa el mateix amb la Festa de la Bicicleta que des de que la Comissió Jan Fusté ho va deixar ha passat per anys de tot tipus. Però és nota que la cosa costa i encara que vinguin famosos, el nivell de les carrosses, ni l’expectació recorda als seus temps daurats dels anys 90. Una altra cosa passa amb la festa dedicada a les flors que se celebra a principis de maig. És una cosa bonica, però realment val la pena fer-la? Quin és el seu cost humà i econòmic? Parlem-ne. Potser millor que afegim aquest sector dins d’una altra cita més rellevant. Pensem en mostra de la ceràmica que en la Fira passada va conèixer la dura realitat d’estar ubicada on abans s’aixecava l’antiga Fàbrica Miret. Un lloc encara per descobrir i per integrar a la vila. La idea era encertada però fora de lloc.
Aquesta cabal en la nostra història recent i que representa un dels nostres clàssics amb uns inicis incert que es pot remuntar a principis del segle XIX necessita una actualització immediata. Ens anem trobant com l’esperit del mercat d’estiu de Sant Salvador es va estenen per la resta de propostes similars del municipi. Ja tenim Turismar que comparteix moltes parades similars amb aquest mercat estiuenc. La Fira del Vendrell cada any es va deixant portar per aquesta temptació futil. Les seves parades van perdent qualitat amb més presència exterior on el menjar i la bijuteria va guanyant terreny a marxes forçades. En aquests temps de crisis ens ho hem de plantejar seriosament perquè les versions anuals que plantem a la Rambla o a la plaça Germans Trillas ja fa dies que ha caigut majoritàriament en desús. Ja estem al segle XXI i ens hem d’actulitzar. Primer hem de premere el reset i provar amb noves idees i no repetir models caducs fins a la sacietat.

Article publicat el 25 de juny al Diari del Baix Penedès

dijous, 24 de juny de 2010

Una revetlla frescota a Coma-ruga

Una de les propostes d'aquest Sant Joan estava a Coma-ruga. Un concert amb dos grups joves guanyadors de dos concurs i una de versions per tancar. La veritat és que feia fresqueta i la gent va arribar tard, però va arribar. El públic va passar bastant dels primers grups i el tercer suposo que ja li devia fer més cas perquè són de casa. El Castell de foc oficial fulerillo com diuen a Lleida.

dimecres, 23 de juny de 2010

Una proposta interessant per aquest dissabte

L'Albert Recasens i jo tenim conceptes molt diferents de la música, però no passa res, ho comentem i tan coneguts o amics de facebook. Crec molt interessant aquesta proposta que m'acava de passar. No us la perdeu. Val la pena ja ho veureu:
Aquest dissabte 26 de juny, a les 22:30 i al Casal Familiar, concert-espectacle a càrrec de Cor Joves Veus + Reka Band, amb Javi Matínez (guitarra), Albert Recasens (piano), Daviz Ibarz (baix) i Jimmy Piñol (bateria). Interpretant versions d'Eric Clapton, The Beatles, Extreme i moltes d'altres.

Una nit en la que has de ser feliç

A l'any hi ha dues nits en què t'ho has de passar bé o molt bé. Una és la d'avui i una és la de cap d'any. A partir d'aquí pots fer el que bonament puguis. Si la cosa no funciona sempre tens l'alcohol que t'ajuda a trobar-te o a no trobar-te i després ressaca, però ja has complert. No m'agrada aquest esperit d'aquest nit, diuen que és màgica però al final sembla que estigui patrocinada per una marca de felicitat de grans magatzems.

dimarts, 22 de juny de 2010

Moltes felicitats Carlota Baldris.

Felicitats Carlota Baldrís per tot el que has fet per la música al Vendrell. Una gran lluitadora que creu que alguns somnis es fan realitat. Siguis o no directora ets una gran persona i una gran profesional. La Monte Menesses té un gran repte que crec que sabrà complir. Ella ha fet realitat el seu somni i ara li toca deixar la batuta a una altra persona. La cosa no és fàcil, pero segurament sabrà mantenir el nivell. Felicitats Carlota pel que has fet i per allò que no t'han deixat fer perquè no tothom enten l'esperit dels artista.

Un vendrell dividit entre cultura i esport

Els carrers del Vendrell ahir tarda estaven deserts. Mig poble estava a la nova escola de música i l'altre mig estava mirant la Roja. La resta en aquest cas no comptan. Feia trist anar a les 9 del vespre pels carrers principals i no trobar ningú. Només hi havia caliu davant els bars on es veia la selecció fent alguna cosa davant d'Honduras, és com si el Barça s'enfrontés al Lleida. És que sinó guanya val més que pleguem. Diuen els entesos que la selecció ho té cru que si guanya divendres i passa, Brasil se la menjarà amb patates.

dilluns, 21 de juny de 2010

Coques de Sant Joan per tutti

A tot arreu es poden comprar coques de Sant Joan. Benzineres, fruiteries, llibreries. Només en falta que en venguin a les peixateries i tallers mecànics. Jo prefereixo encara que sigui més caretes les de pastisseria o fleca perquè les altres, algunes, porten més conservants que la Carmen de Mairena. Això és com Sant Jordi que tothom ven flors, doncs ara la coca està de moda, la de Sant Joan. No fotem.

diumenge, 20 de juny de 2010

Ja tenim Mercadona més a prop del Vendrell

Ahir vaig anar a donar un tomb i comprar al nou Mercadona de Cubelles. Està a la banda de baix de la via. És molt gran. Hi ha lloc per aparcar i no és difícil anar. El problema és que no té accés directe i has d'anar paral·lel a la carretera durant un petit trajecte fins que arribés a alguna rotonda. Ja la tenim més a prop. Els treballadors controlaven, però encara era molt nou. La veritat és que val la pena. Ja no tenim és a prop a uns 15 km. El problema és que a l'estiu segons a quines hores hi ha molt de trànsit, però ens ho haurem de combinar. Els diumenges tancat.

dissabte, 19 de juny de 2010

Sopar de cloenda d'una nova edició de Pas de Vianants


Un gran sopar que va ser la cirereta d'una nova edició de Pas de Vianants. Gràcies a tots els convdiats que han participat en el programa i a aquells que ahir ens van acompanyar en el sopar. Va ser una trobada que va donar molt de si i molt agradable. Moltes gràcies al Joan Márquez que ens ha tractat sempre molt bé amb noves idees i amb la seva màxima col·laboració. Joan, molt bé.

divendres, 18 de juny de 2010

Atenció virus important amb una fotografia d'un amic

SI rebeu un virus que mostra unes fotos d'algun amic vostre i és una cosa que no quadra molt probablement és un virus. Jo ja ho vist en dos casos de persones que no ens hem fet fa dies una foto junts i com no veia el sentit m'ho he carregat enseguida. Us aviso. Una amiga s'ha carregat el mail amb aquest virus perquè no deixa d'enviar missatges i si l'obres ja has picat

dijous, 17 de juny de 2010

Un cartell de festa major del Vendrell que no està gens malament

Ja tenim un nou cartell de Festa Major del Vendrell després de la pila i de la lectura eròtica dels darrers cartells, al final hem trobat una cosa amb cara i ulls. No puc dir si és el que més m'agrada dels presentats, però almenys puc dir que no està gens malament. La idea és original, encara que jo li veig massa números i aquell anagrama del Vendrell tot l'any en la part superior sobra perquè això per alguna cosa encara cola però per la festa major és una mica o massa forçat. Vull felicitar a la comissió de festes que veig que ha trobat el bon camí.

Gràcies a tots per les bones estones de piscina


Moltes gràcies a tots per les bones estones que hem passat a piscina en aquest curs amb un monitor genial que ha tret el millor de nosaltres i sempre de bon rotllo. Hem après moltes coses a part de nedar. Gràcies a tots sou els millors.

Una vaga sense repercussió a la comarca

Els sindicats majoritaris van proposar una vaga el passat dia 8 de juny per a les administracions públiques. El seguiment en alguns centres es va situar al voltant de la mitjana, però altres com l’Ajuntament del Vendrell va fer totalment oïdes sordes a la convocatòria. Al Consell Comarcal també és van seguir el mateix percentatge i a l’hospital del Vendrell sembla que només un metge s’hi va afegir. Quasi ningú va secundar la vaga. Una resposta unànime que pot aixecar algunes crítiques per part d’altres sectors socials i inclòs provinents d’altres administracions. La primera resposta dels funcionaris és que ja ens treuen prou amb la retallada del Govern Central que afecta a tots els que treballen per l’administració. No cal ensopegar en una nova reducció del salari tal com està el país submís en una crisis que sembla que alguns polítics hagin descobert amb cara de sorpresa fa uns pocs dies.
Jo crec sincerament que estem passant per la part més dolça de tot plegat. Em preocupa seriosament quan comenci a notar-se aquestes reduccions econòmiques al cap de mes. Per altra banda, haurem de pagar rascar-nos més la butxaca. Hem de tenir en compte que també ens pujaran alguns impostos com l’IVA. Una mesura que gravarà a tothom per igual i que es notarà força a l’hora d’omplir el cistell. Aquesta situació s’agreujarà el dia que la gent ja no cobri l’atur. Cada dia és més difícil arribar a algunes de les més minses ajudes públiques perquè les diferents administracions també estan amb teranyines a la caixa forta. El diner en moviment ha minvat perquè el consum s’ha reduït considerablement i la cosa ja no rutlla com anava.
La nul·la repercussió d’aquesta mesura de pressió que és la vaga a casa nostra és un altre indici que la gent ja no està per punyetes. Una cosa que es pot traduir que ja no estan per grans mesures que defensin grans ideals, conquestes idealistes i fites emblemàtics que ens portin a un món millor on la igualtat, la democràcia i altres grans conceptes ens menin a un estat entre més proper del cel i les estrelles.
La nostra fita és aguantar a la trinxera del dia a dia. Intentar arribar al cap de mes amb la nevera dins uns mínims considerables. En el mercat de les rebaixes i les ofertes ens movem millor que mai. Les grans marques de mica en mica van quedant substituïdes per les blanques que en alguns llocs gaudeixen d’una qualitat considerable i estan molt buscades.
Pel que fa a les administracions aquests diners que s’estalvien per pagar els seus assalariats haurien d’estar destinats a benestar social i a ajudar a aquells sectors de la societat més desafavorits. Seria trist que amb ells ens permetéssim el luxe de pagar castells de foc per a cada una de les urbanitzacions del municipi no sigui que després s’emprenyin i no els votin. Tampoc m’agradaria que acabessin en alguns d’aquests dinars gratuïts que es convoquen amb qualsevol excusa per quedar bé amb els comensals. A taula sempre es poden arreglar més coses que en un trist despatx amb una tauleta buida al mig. Hem de fer un canvi radical en moltes convocatòries que fins ara estaven totalment subvencionades. Al final ens pot passar com al pobre Zapatero que en un mes i mig ha passat de l’absoluta normalitat a les mesures dràstiques per lluitar contra la crisi.
La història real és que la gent de cada dia ja no està ni per vagues ni similars. Suposo que en la vaga general, si es convoca finalment, tindrà la mateixa resposta perquè estem en una preocupant fase de subsistència que és la cau una mica més enllà de la de que et pots permetre el luxe de fer un dia de vaga perquè es palpa una bonança econòmica que ens permet petites llicències. Aquesta actitud de moltes persones ha de servir perquè els polítics prenguin nota i es dediquin també a adoptar mesures similars que la majoria dels seus administrats. És molt dur acceptar aquest fet en un any electoral, però abans que ens haguem de vendre la casa i anar de lloguer encara podem salvar almenys els mobles. Potser si esperem massa serà massa tard.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de juny de 2010

dimecres, 16 de juny de 2010

SI no tenim bandera blava al Vendrell hi podríem posar la Pirata

Contra la bandera blava que no tenim a Sant Salvador en podríem posar una altra. Jo proposo la bandera Pirata que recordaria els nostres avis quan aquests dolentots de la mar els hi prenien les coses. Una bona idea per donar una mica d'alerigria i potser ens imiten. Perquè de banderes blaves n'hi ha moltes, però de pirates ben poques. La bandera blava la posen els de Madrid que entenen de matrionis com els capellans. Coses una mica rares de la vida.

dimarts, 15 de juny de 2010

Interessant oferta a les perfumeries Gotta.

Hi ha ofertes interessants que van sortir en aquets temps de crisi. Resulta que ara les perfumeries Gotta que estan per tot arreu fins el 19 de juny no et cobren gens d'IVA. Una bona proposta per estalviar-se uns diners a l'hora d'anar a comprar un perfum, colòna o similar.

dilluns, 14 de juny de 2010

3 hores per entrar a urgències a l'Hospital del Vendrell

Un divendres de juny pots estar 3 hores esperant a urgències del Vendrell per una cosa no molt greu. Però ara que són molt llestos reparteixen entre els malalts i familiars La Vanguardia perquè la gent vagi llegint. Una bona proposta per entretenir la gent i fer cultura.

Per una ruta de concerts en petit format al Vendrell

El Vendrell i comarca gaudeix de petites sales de concert on de tant en tant s'hi fan espectacles de petit format. Tenim el Totxo, l'Alambique, el Set de vi, La Barretina, el Quadrat i altres. Algú hi podria posar fil a l'agulla per unir totes aquestes petites sales i fer una mena de programació estable. Hi ha gent que ho segueix, no la que correspondria, però si que hi ha un cert interès. Lligar tot això seria una bona proposta en temps de crisi que afavoriria aquests establiments.

Felicitats a l'hoquei del Vendrell

Moltes felicitats per a tots els amants del Hoquei del Vendrell i comarcal. El Vendrell ha pujat a primera divisió nacional. Una gran gesta per un equip amb pocs recursos. Una manera de promocionar la vila i de donar a conèixer la nostra comarca. Espero que les admnistracions ho entenguin perquè a vegades quan puges en aquest nivell la caiguda és molt dura, esperem que la gent doni suport a aquest equip perquè es pugui mantenir durant molt de temps en la primera divisió nacional i porti el nom del Vendrell arreu de la geografia espanyola. Moltes felicitats i endavant.

divendres, 11 de juny de 2010

Molts de trons i poca pluja al Vendrell

Tothom pensava que avui passaria alguna cosa i al final no res. El ple d'avui que es pot recordar pel ple del burca semblava que seria una gran tormenta o defensors i enemics es trobaven en una sala petita. Al final no ha passat res especial. Els grans esdeveniments acostumen a passar quan un menys s'ho espera. Avui la cosa estava massa prevsita i tothom ha preferit guardar-se per altres moments.

La burca que no ens deixa veure la realitat

La nostra societat porta posada una burca que no es deixa veure la realitat. En unes finances públiques tocades i esperant amb ansietat els propers capítols econòmics ens preocupem per un grup de tres dones que per algun motiu porten la burca quan van pel carrer. Ens permetem el detall de fer-los-hi una normativa exclusiva que reguli on poden anar i on tenen el pas vedat. Hi hem d’incloure sancions per si de cas s’atreveixen a infringir aquestes normes personalitzades. No dic que portar la burca sigui una meravella, ni que s’hagi de portar, ni mil altres coses que es poden arribar deduir d’aquest escrit. EL problema és que a Lleida ja ho varen fer per aquesta vestimenta que és tot un símbol que ens mena a un altre temps i a una altra manera d’entendre la vida. Dins el islam no hi ha una posició clara sobre aquest tema. El Corà i la Sharia també es mostren ambigus en aquest aspecte. Llavors cadascú ho pot justificar com vulgui que segurament trobarà arguments en contra i a favor. Això també passa a casa nostra amb alguns punts normativa nostra que segons el jutge que et toqui pot acabar amb sanció o amb llibertat sense càrrecs. Tot és segons amb el vidre amb que es miri. Diuen que la gràcia està en la varietat. Al final el que compta és la voluntat de la dona i l’ús que en fa. Si ella ho porta. Doncs és la seva decisió personal Si ella no es queixa doncs hem de pensar que hi està d’acord. Òbviament li hem de deixar un marge de maniobra en l’àmbit familiar i social com a la resta de mortals. No posarem un educador i un policia al seu costat per si el seu marit agafa el plat més gran per dinar o l’obliga a anar a buscar el pa. Llavors potser que posem una camera de vigilància a cada llar i 10.000 policies que les vigilin. Patètic, però tots podríem arribar a gaudir d’una presumpte igualtat. A partir d’aquí està l’actitud. Si aquestes persones es desfan de la burca quan li demanen o en llocs puntuals. Llavors on tenim el problema? Hi ha persones amb ulleres de sol monumentals que els tapen quasi tota la cara. Però clar, això són figues d’un altre paner.
Hi ha mil coses més importants abans que muntar tot aquest espectacle mediàtic per un nombre simbòlic de persones. Al final, malauradament el que passarà és que si aquestes persones sortien al carrer i realitzaven una vida més o menys normal a part de portar aquesta vestimenta d’inspiració islàmica. A partir d’ara molt possiblement quedaran recloses a casa per evitar sortir en cap fotografia en primera plana d’un mitjans de comunicació i que tampoc es notin observades més del normal per la resta de gent. Llavors tot el que hem aconseguit amb aquesta mesura serà totalment al contrari de la nostra manifesta intenció inicial. Perquè de multes tampoc penso que n’arribin a posar mai cap. Es nota el nerviosisme electoral.
H ha altres variants quan algun municipi s’ha dedicat a legislar sobre el fet d’anar en banyador pel carrer o anar en bicicleta per alguns vials més transitats de la localitat. Una cosa que pot agradar o no, però segurament hi ha més persones afectades que en aquest cas que ha tornat a posar al Vendrell i altres municipis en primera filera de l’actualitat després de Lleida.
Hi ha altres situacions com aquestes terrasses d’estiu que es planten al mig del carrer i has de fer un tomb rar per esquivar-los sinó vols passar de gairell per enmig dels clients amb les seves patates braves i refrescs sobre la taula. Tenim el tema dels sorolls de bars, restaurants, de les motos i de les reunions improvisades sota el balcó de casa a alta hora de la nit i amb la finestra oberta. Per combatre aquests problemes poden tenir o no tenir ordenança, però si existeix l’ordenament no ha servit per gairebé res.
Arriba un punt que als nostres polítics els agrada massa el detall i dediquem moltes hores a un col·lectiu ínfim d’unes tres persones. El que aconseguirem és crear un clima gens propici per una pau social bàsica perquè tot i ser el nombre ínfim la resta de la societat adopta posicions i molts cops aquestes són irreconciliables. Potser tindrem més persones que porten burca per defensar els seus orígens. La conclusió més evident de tots plegats és que molts porten la burca virtual sense adornarse’n compte perquè només veuen el món pel trist forat de la carnassa informativa de titular sense contingut. Llavors un altre dia es queixen dels resultats electorals, però ja és massa tard i han tornat a perdre una nova oportunitat. És la burca virtual que no els deixa veure més enllà.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el dia 11 de juny del 2010

dijous, 10 de juny de 2010

La burca s'ha de poder portar a tot arreu.

La gent està d'acord en què es pugui portar burca a tot arreu. Aquesta és l'opció que més vots ha aconseguit la meva enquesta. Vuit persones han optat per això i 5 per no deixar-la portar enlloc. Curiosament ningú ha votat que es prohibeixi portar en llocs públics. Aquesta és la mesura que volen aprovar diferents ajuntaments.

Tot just una dècada després de les inundacions del Vendrell

Avui fa deu anys que el Vendrell va viure un dels dies més tristos de la història recent. Molts recorden detalladament que van fer aquell dia i on els va agafar l'aiguat. Jo estava a Albinyana a casa i resulta que aquell dia varem anar a mirar una casa per comprar. Al final la cosa no va funcionar, però tinc grabat en la meva retina aquell dia tràgic que va trasbalsar el Vendrell

dimecres, 9 de juny de 2010

Anirem a Londres a prendre el solete aquest estiu?

Plou, plou massa. No es normal tanta pluja en el nostre clima. Alguna cosa està canviant. Al final anirem a londres a prendre el sol i ells vindran aquí a veure el nostre clima plujos. Alguna cosa està canviant

dimarts, 8 de juny de 2010

Zero participació a la vaga a l'Ajuntament del Vendrell i Consell Comarcal

La gent de l'Ajuntament del Vendrell i del Consell Comarcal no ha fet vaga avui. Quin és el motiu? Doncs per alguns que ja els retallen prou i altrs no hi creuen. Aquest és el resultat. Potser són poc solidaris. Potser algú els dirà que ningú després es queixi si la cosa va en maldades. Però de moment l'efecte de la vaga és zero. Una dada prou important perquè la tinguem tots present.

dilluns, 7 de juny de 2010

Avui ha mort un dels meus herois, Antonio Arans

Avui s'ha mort l'Antonio Arans del Vendrell. Un persona que fa molts anys que lluitava dia a dia per sobreviure a la vida. Un dia per ell era un cim, una gesta un nou descobriment. Als 50 anys la vida li ha guanyat la partida i ella ha perdut. Però queden molts records d'aquest mig segle deluita. Durant molts anys ha estat molts cops cara a cara amb la mort. Sempre et recordarem com un home bo i que pensaves amb els altres. Un heroi que no passarà pas desapercebut.

Que faran amb les nostres relladada?

Jo puc arribar a estar d'acord que em retallin una part del meu sou per ajudar una mica a la caixa pública. El que no m'agrada gens que ho facin els mateixos gestors que han dilapidat milions d'euros en coses que no han servit per res. On són les gran quantitats d'impostos rescaptats quan el totxo estava en plena forma? On s'han amagat tots aquests diners? Ara volen fer miracles amb quatre euros dels treballadors. Són ells que han de pagar de la seva butxaca per una gestió nefasta i no pas nosaltres que sempre hem fet malabarismes amb el nostre sou.

diumenge, 6 de juny de 2010

Un diumenge marcat per la pluja al Vendrell

Un dia marcat per la pluja. Al matí amb al caminada popular truco un quart abans a l'Ajuntament i em diuen que si que es fa. Arribo a la plaça vella, s'ho miren s'ho repensen mentre cau un bona aiguat i es decideix repartir les samarretes i entrepans i deixar-per la propera setmana. Ja tenim tot el kit i a la propera hi anirem. Més tard havien de fer castells a la plaça Vella i al final els han fet al local dels Nens. Un lloc peculiar però tampoc no tenim gaires més alternatives. Per la tarda, s'han suspès totes les celebracions del Corpus al Vendrell. Llavors hem anat a Sitges i la veritat que està molt bé. No ho havia vist mai en directe i m'ha agradat. Ara a carregar piles que demà és dilluns.

dissabte, 5 de juny de 2010

Un gran concert d'Un Nombre Bonito

El Miquel, el Jimmy i el David sota la capa d'un Nombre Bonito ens van oferir ahir a l'Alambique un gran concert. En pocs mesos els he escoltat un parell o tres de cops i la veritat és que cada cop m'agraden més. La seva proposta és molt interessant i un s'ha de deixar portar i ja veuràs com la màgia de la seva música de mica en mica va entrant. Endavant i que soni la música d'autor de la comarca.

divendres, 4 de juny de 2010

El Vendrell, en la cruïlla de dues vies oposades

El Vendrell és una ciutat amb mentalitat de poble que presenta una sèrie de coses que no deixen de sorprendre a propis i estranys. Hi ha un seguit de circumstàncies que des de la Màscara Púnica de Mas d’en Gual han marcat la nostra identitat i el nostre caminar per la història. Potser la clau ja la tenim en aquesta important màscara púnica del segle III AC. Que ja ens mostra un posat curiós. Una bona imatge per il·lustrar moltes coses peculiars que passen a casa nostra.
Una de les coses que salten a la vista és el sorgiment de noves zones urbanitzades amb poques o ningú edifici en els seus solars. Tenim el cas del Botafoc que està allí esperant amb candeletes els primers valents que comencin a posar totxos per fer el seu habitatge. La zona del Tancat del Galan que durant aquest hivern hem vist la gran transformació d’uns terrenys sense conrear per acabar en un espai amb carrers i fanals a punt perquè algú s’hi passegi. Tornem a tenir els carrers massa estrets, però això ja és un defecte endèmic del Vendrell que sembla que ningú hi vulgui posar mà. Ens parlen de les ARE’s de Santa Oliva i la de les Madrigueres. Dues invencions que es poden convertir en realitat o potser que el pas del temps ho deixa en bones intencions que tantes altres coses hem viscut al Vendrell com el pàrquing de la Rambla. Un projecte que a vegades sembla que es vulgui fer realitat, però la cosa encara viu en el món virtual. Tenim altres aventures similars que pot acabar tot plegat com el Francaset de Roda de Barà que va creixent al ritme que marca la crisi o sigui a velocitat de cargol amb problemes reumàtics. Recordem tot plegat els molts i variats cartells de “es ven” que pengen de molts balconades.
En l’aspecte comercial ens passa tot el contrari. Fa uns mesos que hi ha una campanya per internet demanant que es posi un Mercadona al Vendrell. La cosa sembla que al final es farà realitat, però fins que almenys no posin la primera pedra no se sabrà la seva veracitat. A part d’aquest episodi conegut per tothom, hem de reconèixer que al Vendrell de franquícies comercials en tenim ben poques. Hi ha una mena de voluntat popular formada per alguns comerciants que refusen que vingui cap tipus d’aquest tipus d’establiment modern. Veuen en aquestes noves tendències comercials un greu perjudici per a les seves economies amb mentalitat de botiguer. Llavors, alguns pensen que per fomentar millor el comerç millor a casa nostra que no vingui ningú que ens poden prendre els pocs clients que tenim.
Estem clarament davant de dues opcions totalment contraposades. Una ens aplana el camí a tots aquells promotors que a qualsevol preu volen construir encara que després tornen a caurà en el mateix parany. Perquè els solars queden allí mig morts de fàstic després de posar uns diners. A part han de netejar els solars de les males herbes.
Per l’altra banda, allà on la vila hauria de créixer que és amb comerç variat i amb franquícies perquè totes les persones que et pots trobar una tarda de dissabte per Vilanova, Vilafranca o Reus tinguin menys excuses per anar a altres indrets a comprar allò que ja tenim al Vendrell. Vam crear un espai d’oci on el que aguanta amb prou feines és el cinema perquè no hi ha alternatives tampoc i un supermercat amb els preus més econòmics que altres marques que proliferen pel Vendrell. La resta de propostes han passat per setmanes i mesos reeixits, però la rutina els ha tornat de cop a la rutina diària que ha estat molt dura.
Si la cosa fos la revés potser ens aniria millor. Tindríem molts i variats comerços i els habitatges justos per anar tirant. Els preu de l’habitatge seria molt més car. Aquest seria el nostre peatge per tenir una ciutat amb a les antípodes del que tenim ara mateix quan sortim al carrer.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de juny del 2010

Una vaga que es preveu poc seguida al Vendrell

La gent de l'Ajuntament del Vendrell no està molt disposada a fer vaga. Fins ara no he trobat ningú que em digués que faria vaga. Hi ha uns pocs que vacil·len, però la majoria aquell dimarts anirà a treballar perquè ja n'hi ha prou amb la retallada i fer una vaga jo crec que tampoc no resoldria gaire gran cosa. La resta d'administracions pel que he sentit estan en la mateixa línia. Alguns tancaran al públic, però treballaran internament. Jo crec que serà una vaga de pa sucat amb oli. Si que sempre diuen si després no ens queixem mai aconseguirem res, però els que manen els importa un pepino si fem o no vaga. Cada dia som més números i menys persones.

dijous, 3 de juny de 2010

Calafell ha mostrat avui que té una gran pedrera d'actors


Un espectacle amè, divertit, original ha posat punt i final al curs del Mèlich sobre teatre. La veritat que ha valgut la pena la quasi hora que dura el muntatge perquè veus que els actors que allí fan els primers pinitos amb el públic s'ho passen pipa- La gent això ho enten des del principi. Això d'avui ben treballat podia donar per una obra seriosa de la K-mama. La gent que ha omplert més de la meitat del teatre Auditori municipal s'ho ha passat pipa. Felicitats i enhorabona a tots, al Mèlich i a altres persones que tinc el gust de conèixer com el Tomàs Cachineroi El Ferran Barri i la Sandra Suarez que han mostrat un cop més que això de l'art és el seu. Molta merda i ens veiem a la propera.

Només s'ha de baixar el sou als funcionaris que cobren més.

Només s'ha de baixar el sou als funcionaris que cobren més. Aquest és el resultat de la meva darrera enquesta. Aquesta opció ha estat avalada per 7 vots. En segona posició ha quedat els que si que s'ha de baixar amb 4 vots i només 1 persona ha votat que no.

La platja de Sant Salvador sense Bandera Blava

Una de les coses rares és que la platja de Sant Salvador no té bandera blava i les altres dues del Vendrell si. Hi ha coses que no les entenc. M'agradaria saber on està la diferència si quan es fa una cosa es fa per totes tres a la vegada. A veure si es coneix el perquè de tot plegat.

dimecres, 2 de juny de 2010

Crisi musical a nivell general. Oportunitat per als nous grups

A tots els fans dels Laxen Busto trobem a faltar un concert al juny. Hem d'esperar fins el dia 10 de juliol per anar de concert a la Pobla de Mafumet per veure el Salva i sus muchachos. La cosa de la música no està per gaires històries. Això de la música gràtis aviat crec que s'acabarà. Ara estem en els darrers exemples de concerts gratis de festa major. Ben aviat tornarem als vells temps en què per anar de concert havies de pegar. Però mentre passa tot això estem en crisi i per tant, triomfaran els grups més assequibles, com Buhos, Fonder's Porland's i similars. A veure que passa en els propers mesos. Esperem que la cosa s'animi.

dimarts, 1 de juny de 2010

Ja ha arribat la Caminada Popular del Vendrell


Una de les propostes interessants en el món esportiu popular tindrà lloc aquesta setmana al Vendrell. Es tracta d'una nova edició de la Caminada Popular del Vendrell que tindrà lloc aquest diumenge dia 6 de juny entre el Vendrell i el Castell de la Muga del terme de Bellvei passant per l'Oasis. Un recorregut nou que ens portarà a un dels punts frikis de la comarca. Un castell remodelat en plant Blancaneus i que està en ruines. Per apuntar-se cal anar a la lira del Vendrell de 8 a 9 del vespre i pagar 6 euros. Evidentment entra esmorzar i samarreta. A veure si fa bon temps. Una bona proposta per anar a caminar i conèixer una mica més el territori