La veu del poble

La veu del poble

dijous, 30 de setembre de 2010

Un estiu entre mantes i vagues

Han baixat el nombre de turistes per les nostres costes, comencen a descendre les temperatures. La nit és més llarga, la canalla a l’escola. És el moment de petits o grans projectes. Ha arribat el principi d’octubre i tothom torna a la normalitat. Ja toca començar a pensar en les vacances de l’any que ve o de les petites sortides que s’amaguen en el calendari fins el Nadal. Per molts altres, no podem oblidar el tema de buscar feina, enviar currículums, cercar entrevistes de feina i anar buscant en aquests moments que és quan sembla que el país torna a funcionar. Hem estat feliços amb la “Roja”, el Rafa Nadal, el Barça, però ara ens toca afrontar la realitat i abandonar les terrasses i els passejos per fer vida més casolana o en espais tancats. Els polítics de sempre i amb més cura en les seves imatges i missatges ens volen tornar a vendre la moto per salvar aquest país amb un Estatut que no el coneix ni la mare que el va parir. Però hem de saber que les vaques grasses ja s’han acabat. No ens han de prometre res de nou. Només ens han d’aclarir per on posaran les tisores per reduir el deute públic de l’Administració Catalana. Encara no hem tocat fons, però ja només queda repetir les paraules de sempre i quincalla en la hisenda de les administracions. Els alcaldes es preparen per revalidar els títols. Temps d’anuncis, de grans titulars i de grans projectes. Jo no sé com és que tanta gent vol presentar-se a les eleccions si en la majoria d’ajuntaments quan entrin no tindran ni per pagar l’aigua i l’electricitat. Hem viscut massa bé de les propines urbanístiques que ens pensàvem que durarien fins que tot el planeta fossin casetes unifamiliars o pisos assequibles per a tots els gustos.
Hem passat un estiu tranquil. No ha fet molta calor. De tant en tant el cel ens ha obsequiat amb un ruixat, quatre gotes i això ha provocat que la cosa a l’exterior fos bastant assequible, tenint en compte que a l’estiu és quan toca fer calor.
Aquest estiu, alguns polítics es mostraven tot contents perquè havien aconseguit controlar el tema del top manta. Emulant les sèries d’intriga americanes. Per les nits havien pactat, amb els manters, sense testimonis. Tots plegats hem anat descobrint les “Zones de tolerància”. Però quan ho ha sabut massa gent, el gran invent, la solució universal per tots els mals s’ha esfumat. Després d’un parell o tres de mesos de pau, entesa i amor. Hem tornat a una situació on pot passar de tot. Jo crec que hi tornaran. Ja ho han intentat. No sé que en penses tu lector que has arribat fins aquest paràgraf.
Hem tingut potser més turistes, més ben dit segones residències, que han omplert els barris marítims, especialment els caps de setmana. Cada cop es nota més la diferència entre un dissabte i un divendres al matí pel que fa gent per les platges.
Les festes majors, el folklore popular han estat ben vius arreu de la comarca. No hem invertit potser tant en gran orquestres, però no ens podem pas queixar de tot plegat. La més migrada de les localitats grans va ser Calafell que va fer una festa major a l’alçada del castell de foc que la va encetar. Ufff, ja s’acabat? Comentari general. Però aquesta localitat costanera fa uns anys que hi posa ganes i molt de caler amb les havaneres. És normal que a tot arreu no s’hi pot arribar. Albinyana va celebrar alguns dels actes del seu mil·lenari amb al recuperació del Ball de Sant Bartomeu. Dos dies de representació. Dos dies de ple general. Genial. Van ser unes vetllades inoblidables gràcies a tot un poble que s’hi va abocar i a molta gent que hi va creure des del primer dia. Llorenç del Penedès va tornar a celebrar la sindriada popular el dia que toca després d’un any que ho havia posar en dissabte per atraure més gent. Un petit greuge que enguany han sabut solventar correctament. La vida contínua en aquest camí inexorable cap al Nadal. Ja hem viscut la vaga general, una mesura que jo crec ara no corresponia. La cosa està molt justa. Massa gent compleixen una obligada vaga diària per motius laborals. Aviat els carrers plens de propaganda política. A veure si ho redueixen a la mínima expressió encara que sigui perquè aquest país surti de la zona negativa i comenci a donar senyals de vida. A veure. La gent ho entendrà. Els protagonistes de l’estiu han estat els mosquits que han atacat en especial les cames del sexe femení.

Publicat el 1 d'octubre del 2010 al Diari del Baix Penedès

Els comptes de l'orgue que ja està quasi pagat.

Ja tenim l'orgue al Vendrell. Si mirem els números veurem: El seu cost és de 520.000 euros. Per assolir aquesta xifra els principals ingressos han estat 150.000 per part de l'apadrinament de tubs, Ajuntament del Vendrell 120.000 euros, Diputació de Tarragona 100.000 euros. La Generalitat n'ha de posar 125.000 que encara no ha posat. Llavors només queden per pagar 25.000 euros i esperant al Tripartit que faci la seva part. El Consell Comarcal no hi aporta res?

dimecres, 29 de setembre de 2010

La vaga al Vendrell, impressions no contrastades

Encara no he escoltat cap explicació oficial de com ha anat la vaga. Aquí al Vendrell la veritat que ha tingut molt poca repercussió. A l'Ajuntament han fet vaga un 2% de les persones. Al consell comarcal un 50% o similar. Però pel carrer l'ambient era com un dia normal. Moltes botigues han obert a condició de què si hi havia problemes tancarien. Si que han hagut piquets que en la majoria de casos han deixat informació i han marxat. De bon rollo. La cosa molt tranquil·la. Jo crec que el sistema està molt malament. Anem en direcció al contracte basura i l'empentes a l'ett. Els que duren més son els politics perquè sempre estan alli. És igual el que facin, però es van recolocant. Jo estic en contra de tot això, però la vaga no és el millor sistema. Alternatives. No ho sé, però fer vaga tampoc.

dimarts, 28 de setembre de 2010

El do de poder estar a tot arreu.

L'altre dia vaig anar a un concert de Laxen a barna. Tenia al costat un amic que va estar tota l'estona amb el mòbil. No va disfrutar gens del concert perquè estava out. Abans això no passava. Avui en dia pots estar en mig del Camp Nou i seguint el que fa el Fernando Alonso a l'altra banda del món. El problema que no gaudeixes ni d'una cosa ni d'una altra. Molt moderns, però poc humans.

La majoria de gent no farà vaga

La gent, no farà vaga. 5 Persones han votat en l'enquesta d'aquest bloc que no farien vaga i 3 que si. La cosa està bastant clara.

dilluns, 27 de setembre de 2010

La vaga del 29 S a casa nostra.

Estic una mica encuriosit com anirà la vaga per aquí. El que predomina és el petit comerç. Jo crec que molts obriran i si hi ha problemes, doncs tancaran. No crec que tingui grans repercusions. Potser a Cristalera si i llocs grans si amb tradició, però per ajuntaments, consells i altres llocs poca gent a la vaga. En cas de problemes es tancaran dins i ja està. Tot arreglat. A veure que passa. Com diu l'Alfredo serà un dia diferent.

diumenge, 26 de setembre de 2010

Ja estem en temps de tardor

EL llençol al llitet ja és necessari. Ara hi hem d'incorporar una manta fina perquè a la matinada ja refresca. Ja fa temps de tardor. El que més m'agrada. Ni fred ni calor. Una temperatura ideal que et fa anar com un pallasso, als matins calor i per les nits frescota.

Genials: Lolita. Gosos i Laxen.

Encara tinc ressaca de la nit meravellosa de l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona. Varem arribar a els 6 i encara no tocava ningú. Hi havia genteta, però no era agobiant. Sobre tres de set va començar Lolita. La veritat és que em va impressionar. Hi ha músics que encara que en principi no t'agradin sobre l'escenari fan un treball genial i al final t'acabes enganxant. És el que ens va passar ahir. Que al final varem acabar tots cantant "Sarandonga". Tot seguit Gossos que tenen un directe implecable. Amb temes nous i vells van fer vibrar aquella avinguda que cada cop estava més plena. Genial es tius estaven super contents. Suposo de veure tot allò. Per acabar els Laxen. Van fer un recull de les cançons principals amb una hora i poc de duració. Els sis membres dels laxen va vibrar de valent veient aquella massa humana repetint les seva cançons. Una nit màgica. Varem voler anar a veure la Fundació Tony Manera a la plaça Sant Jaume. Estava a petar i varem tancar la paradeta. Tres grans artistes per una vetllada inolvidable. Ja tenim piles per unes quantes setmanes.

dissabte, 25 de setembre de 2010

Montilla ¡¡¡ Pensa en l'orgue del Vendrell

Dilluns que ve, dia 27 de setembre començaran a muntar l'orgue al Vendrell i al voltant del 22, després de la Fira ja tindrem el nou orgué instal·lat per poder-lo gaudir. Hi han col·laborat ajuntametns com el del Vendrell, Diputació de Tarragona, però ara falta que la Generalitat i el Consell Comarcal ( on governa el Trifasic català) hi posin calerons. També moltes persones anònimes o no i entitats del Vendrell han ajudat a fer-ho realitat. A veure que fa el Montilla i si hi participa ja no quedarà tant per pagar. Vinga vinga Generalitat que encara que no sigui Montserrat també mereixem que ens tinguis en compte.

No us perdeu l'espectacle de Mag Lari

Si podeu no us perdeu l'ocasió d'anar a veure el Mag Lari. El tiu és un showman i el seu espectacle Somriures i Magia no té desperdici. Ahir a la Lira del Vendrell va omplir encara que l'entrada costava 20 euros, però realment val la pena perquè ho té tot controlat al mínim detall. Hi ha els trucs de sempre, com la carta de la baralla, els paraigües que és una versió moderna dels ganivets, però la gràcia és com ho fa realitat. Totalment aconsellable i recomenable.

dijous, 23 de setembre de 2010

Pendents de l'SMS del banc

Cada 25 de mes cobrem excepte els mesos de les pagues dobles. Això és un precepte inalienable, inapel·lable i que figura al conveni i al cap de molts treballadors. Algun cop, per motius diversos i variats la cosa es retarda un dia o dos. No cal buscar gaires explicacions perquè semblar ser que ningú té la culpa. Al cap d’unes poques hores amb la nòmina ingressada al banc, les queixes primerenques s’esfumen i a tornar a esperar un altre cop aquesta combinació en el calendari. Fins ara no hi hagut mai cap problema a banda d’aquesta petita dilació en el termini.
Els ajuntaments costaners de la comarca tenen un deute més que considerable que els situa en les primeres posicions a nivell català i una mica més reculat a nivell espanyol, però la cosa no deixa de ser molt preocupant. Si tinguessin la valentia d’explicar les coses i sortir a la palestra per donar la cara i exposar a la gent que hi ha això i les mesures que cal aplicar per reconduir la situació. Però sembla que aquí no passi mai res i que això d’aquests posicions en el rànquing dels números vermells sigui un conte per explicar als nens abans d’anar a dormir. Estem davant de dues eleccions prou importants per estar calladets . Ara toca aguantar estoicament la situació i les pitjors previsions fins el dia després. Llavors en un gran titular anunciar una forta retallada de tot el que es pugui suprimir en el món dels vius i dels morts. Ara és mals temps per aquest tipus d’iniciatives. Es poden perdre vots. Primer és arribar al poder i després ja direm. Fins ara que hagin retallat als funcionaris una mitjana d’un 5% és un mal menor. Segurament una injustícia i totes les desqualificacions i injustícies que darrere li puguis afegir. Però el dia 25 de cada mes al teu mòbil arriba un missatge anunciant que has cobrat. Això és el més transcendental. Amb 60 o 80 euros de més o de menys tampoc et varia gaire la vida. El problema és quan ens trobem amb la caixa buida i aquí missatge no arribi ni el 25 ni el 26 ni successius. Una altra mesura que també seria molt preocupant és que amb la nova normativa laboral es posin al carrer alguns treballadors interins que fins ara esperaven silenciosament la convocatòria de la seva plaça que no s’ha fet per l’elevat atur i la gran competitivitat laboral que es viu actualment. Que no ens donin lot de Nadal és una cosa normal i assumible, que la paga doble de Nadal es prorrategi són coses que es poden entendre. El problema és quan arribi cap de mes i no sàpigues quan podràs cobrar.
Hi ha moltes coses que ja es hora que s’hi posi mà. Plantar fires sense sentit, àpats d’associacions o entitats finançats amb fons públic sense gaire justificació són coses prescindibles. Aquí el que necessitem és que algú li posi el cascavell al gat. La gent jo ho crec que ho podria entendre. Si visquéssim una situació transitòria però que ja veiéssim llum al fons del túnel llavors tot i trobar-se una situació arriscada podries atrevir-te a donar-te aquest pas. Tal com està ara i tal com pinten les previsions a curt i mig termini la cosa està ben fosca . No caiguem en la que ens volen vendre els polítics des dels balcons dels edificis públics. Sinó la realitat del dia a dia. Jo ja em començo a preocupar seriosament per aquesta mena d’apatia sobre aquest pels qui realment tenen la gestió de la part econòmica dels nostres municipis.
Fins ara hem anat superant la situació amb la inèrcia de les vaques grosses dels darrers anys , però entrem en una fase on la cosa està bastant magre per la majoria i alguns ajuntaments no són pas una excepció precisament. Toca fer un canvi de rumb seriós amb cap i peus i no caure en els petits retalls que tampoc no representen cap solució seria amb les dades que tenim actualment i les previsions que hi ha darrera la porta.


Publicat el 24 de setembre del 2010 al Diari del Baix Penedès

Moltes belens esteban en aquest país

És molt preocupant que si la Belen Esteben es presentés quedaria com a tercera força política. La cosa és molt preocupant. Jo crec que en aquest país a mesura que avancem hi ha més belens esteban que amb un nivells freàtics. El problema és que les polítics també juguen una mica a la política d'aquesta reina de la petita pantalla. Hi ha decisions com la dels correbous que només ho pot entendre algú com la belen esteban perquè per la resta de gent no té sentit després de la votació en contra dels toros.

dimecres, 22 de setembre de 2010

Cubelles, poble espavilat

Un dels pobles de la vora que s'ho sap muntar és Cubelles. En aquest polígon de les Salines hi ha de tot i amb facilitats de pàrquing. Una iniciativa que li fa una mica de sombra a Vilanova perquè molts vilanovins també hi van per comoditat. No és qüestió de tenir ni terrenys ni pessetes, simplement saber moure's i captar firmes importants. La resta ja aniran venint. Aquí al Baix Penedès això encara no ho hem descobert com és fa i tenim molts polígons industrials que fan pena.

Les despeses del Papa

Esperem que la reducció dels 5% dels funcionaris no serveixi ni per la visita del Papa, ni per pagar les eleccions autonòmiques que tenim a la vora. A veure que se'n fa d'aquesta quantitat. Jo crec que abans de cobrar-la ja la tenien gastada.

dimarts, 21 de setembre de 2010

La plaga del morrut a Catalunya també va començar al Vendrell

El Vendrell es famós per diferents coses: el peatge, el problema del top manta, les inundacions, el pla general del municipi que és exemple per allò que no s'ha de fer mai, el PXC també és el lloc on el 2005 es va trobar per primer cop el morrut que és l'animal que es carrega les palmeres. Jo no entenc com és que encara planten palmeres al Vendrell si precisament és aquí es on va decidir el morrut a destruir aquest arbre tan nostrat. És que ja és hora que ens passi alguna cosa bona.

El top manta ha estat la notícia de l'estiu

La notícia de l'estiu ha estat el top manta amb cinc vots. En segona posició els mosquits amb 3 vots. Ningú s'ha decantat ni per la calor ni pel barça. La cosa és prou evident.

dilluns, 20 de setembre de 2010

La notícia del dia.

La gran notícia d'avui va ser la lesió del Mesi. Si que l'home és important, però realment es tan important. Ja sé que la política de sempre cansa, però segurament hi ha altres coses que també tindrien força audiència, però en aquest país el futbol és tret segur.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Gran concert dels Laxen a Tarragona

Els Laxen ahir van oferir un grna concert a la plaça de la Font de Tarragona. Al final el temps va ser clement i va permetre que aquella plaça s'omplis de gom a gom per seguir el grup vendrellenc. Un gran ambientaso. Ha estat un dels concerts més multiudinaris dels darrers que ha fet el grup és que el lloc i la data ideal. La setmana que ve Barcelona, esperem que repetir l'experiència. Hi ha moments que encara que tiris moltes fotos mai podran copsar el moment.

divendres, 17 de setembre de 2010

Els somnis d'alguns polítics

Freud va estudiar la ment humana en una de les obres cabals a nivell mundial en aquest camp amb la seva Interpretació dels somnis. Una de les coses bàsiques per entendre el comportament humà són aquests somnis. La majoria de nosaltres compartim aquesta acció involuntària i inconscient A vegades ens recordem d’alguna part d’aquesta vida virtual, però la majoria de cops ho perdrem pel forat de la memòria. Segurament algú va dir : diga’m el que somies i et diré qui ets. Un dels sectors professionals també gaudeix del seu ventall de somnis. La majoria de polítics com la resta de mortals també a vegades es deixen caure en aquest món fantàstic irreal i de moment, gratuït. La immensa majoria d’aquests càrrecs públics evidentment somien amb el poder. No sé quina forma té, però segur que a cadascú li ve d’una manera personal. Però encara que a fi de comptes tots els que remenen les cireres viuen en un món fantàstic molt semblant tot i que hi ha petites diferències quasi bé imperceptibles entre ells. Els del PP es passen les nits voltejats de banderes espanyoles constitucionals mentre sona l’himne nacional espanyol i els discursos s’escolten de lluny l’Aznar, Rajoy i la Rita Barberà que trenquen contínuament el silenci. En altra banda de la seva ment d’escoltar el so de totes les forces de Seguretat de l’Estat i totes les seves versions locals amunt i avall, desfilant contínuament sense perdre el pas en cap moment. Mentre els altres estan ubicats a totes les cantonades vetllant per la seguretat i per la integritat de tots nosaltres. Molts encara porten el somriure vertical embadalits amb els èxits de “la Roja”. Els PSC viuen de la dura realitat del dia a dia, embadalits amb el seu president i amb les seves decisions miraculoses. Gràcies a la seva original iniciativa d’uns plans que porten el seu nom tenim una important renovació en voreres, centres cívics, fanals, rotondes, baranes i mil coses més que han servit per donar un cop de mà per sortir del cul d’aquesta olla que és aquest món que ens acull. Fa quatre dies que han descobert que l’economia no va gaire bé. També dissenyen mentre dormen el futur dels seus fills, com el partit anterior, i alguns dels seus líders porten els seus fills a les escoles confessionals i concertades per conèixer millor la realitat del dia a dia. Aquest laïcisme públic que ells proposen dels de la tarima, no queda reflectida en la política familiar que opta per una clara tendència religiosa per evitar que caiguin en l’ensenyament públic.
Les persones de CiU des de sempre que porten incloses els somnis d’una parella desavinguda. Una parella que es necessita mútuament, perquè un sense l’altre no poden arribar a cap de mes. En aquest cas ningú vol abandonar l’altre per por a treballar en el desert, però jo crec que hi ha més diferències entre el PSC i el PSOE que entre els dos socis de la coalició nacionalista. Mentre un parla de l’altra són pàgines de l’actualitat que ocupen. Això tot és promoció. Com a parella són els que somien més amb aliens a la formació. Uns somien amb el centre dreta, altres amb el centre esquerre, altres amb els defensors dels indígenes, altres amb els que volen una Catalunya lliure. Altres només que es plantegi si hem de ser independents o no. És un veritable batibull de somnis en aquest partit que aquesta tardor té una cita molt important a les urnes on una derrota podria ser alguna cosa més que quedar-se un cop més a l’oposició.
ERC encara arrastra el seu problema que va ser el dia que va entrar en els cercles de poder. A partir d’aquí ha tingut una sèrie de problemes d’identificació i de cohesió interna. És perfecte somnis ideals i grans projectes, però en el moment en què s’entra en el poder, potser s’han de portar a terme alguns d’aquests, però en el seu cas hi moltes tendències que enfronten idealistes amb pragmàtics. No sé com acabarà a la propera cita amb les urnes. Els seus somnis són molt confusos, però de comú denominador tenen tots l’Estelada que il·lustra les seves fantasies nocturnes.
IC-V i EUiA estan allí i una mica han viscut el mateix que a ERC, però a petita escala. Sembla que existeixi una mica més de cohesió i no han viscut tantes trifulgues internes com els seus companys al Tripartit. Han somiat en un món verd, més igualitari i cohesionat per tothom, però han tingut que baixar de la figuera molts de cops. També han caigut en el parany d’aquesta versió desnatada, liquada, uperitzada del socialisme històric. De totes maneres jo crec que ara s’obre una nova oportunitat per a les noves formacions perquè les clàssiques ja fa anys que s’arrosseguen per terra. De la resta, els electors diran si és quedaran com a convidats de ferro o podran fer alguna cosa.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 17 de setembre del 2010

dijous, 16 de setembre de 2010

Estudi gramatical en base a l'expressió collons

Veieu com es de ric el vocabulari catala.
COLLONS.


-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).

ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:

el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió :

"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit(va
anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat
:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons
plens!).

-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com
un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa
(li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-
li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina
collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que
finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-
me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.


Salutacions Collons

Una cosa que tombé per internet i és interessant.

A taula hi hem de posar aigua

La meva darrera enquesta anava sobre que hi posariem a taula. La guanyadora per un sol vot és l'aigua amb 3 vots i en segona posició ha quedat el cava amb dos vots sols. Pel que fa al vi blanc o negre, ningú ha emès cap vot. Per què serà?

Proposta del Fórum Vendrellenc

Una de les propostes que posa molt nerviosos a algun polític dels partits clàssics vendrellencs és el Forum Vendrellenc. Aquesta mena d'associació amb una no gens dissimulada intenció de participar en les properes eleccions municipals van organitzar ahir dimecres un forum de debat sobre la immigració amb especialistes vinguts d'altres localitats. Jo crec que el que s'ha de fer és parlar més del Vendrell. Ha de venir gent de fora perquè no ens hem de tancar, però hem de tenir en compte que el principal és el Vendrell. Allí cadascú va explicar la seva aventura, que està molt bé, però faltava més presència del Vendrell. Entre els assistents cares coneguts d'aquest Vendrell que es fa cada dia gran i que no sabem com tirar-ho endavant. Molta presència del PSC i del PP, per què serà? La idea és molt bona. Ara falta veure com evoluciona tot això. La resta de partits, la majoria, ho tenen controlat de prop. Estarem a l'aguait

dimecres, 15 de setembre de 2010

En favor de l'ensenyament públic

És molt trist que els nens hagin d'estar anys i anys en barracons. Això passa aquí al Vendrell i a Calafell i a molts pobles d'aquest país. La vida en barracons potser per un temps, però hi ha canalla que s'hi passen anys i això és un xic durillo. Avui en dia això només respon a una falta de diners perquè la bossa no dóna per tant. Jo crec que el Govern s'hi hauria d'esmerar més i gastar menys en protocol i més en ensenyament públic que a vegades sembla que faci campanya per l'ensenyament privat.

dimarts, 14 de setembre de 2010

La zona centre del Vendrell està en obres.

Si algú vol anar en cotxe per la zona centre del Vendrell que ho miri bé. Està en obres el carrer Montserrat i hi ha més incidències per aquella zona. Abans d'entrar en cotxe al cor del Vendrell vigileu per on es poseu. Estan en obres.

Forum Vendrellenc, l'enemic a batre pels dos grans clàssics

Jo crec que els principals partits del Vendrell tenen por al Forum Vendrellenc que és una mena de barreja de gent de tot arreu i alguns provonen d'aquests dos partits principals com són CiU i PSC. No es temen els uns als altres perquè ja fa anys que es coneixen, però tenen por del Fórum perquè potser pot trencar l'equilibri sense entrar en món raros. Es nota a l'ambient. Inclús aquest fet podria portar a un pacte sociovergent al Vendrell. A veure com evoluciona tot plegat. Aquest forum té moltes ganes, però fins ara no hi ha res fidedigne que ho demostri. A veure que passa. Ho anirem seguint.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Una gran peli sobre Lope de vega, "Lope"

Una peli molt ben ambientada amb uns actors que fan uns gran papers i ens ajuda a conèixer la realitat d'aquest grandíssim literat que és Lope de Vega. Una visió força real del que va ser la seva vida. La peli es diu Lope i aquesta és la segona setmana que la fan i ja només la passen en dues sessions. Crec que aviat la treuran. Jo crec que us agradarà no trigueu que potser ja no la trobareu. No us arrepentireu.

La verema, una teràpia aconsellable.


Un any més m'ha tocat la verema. Avui he acabat. Un dies durillos, però aquest temps de setembre a part del migdia a fora s'hi està força bé perquè fa fresquesta. La gent, l'ambient i tot plegat a la verema són una d'aquestes coses que la gent hauria de provar. Com pujar al Dragon Khan. És un bon ambient i la veritat que uns dies va bé, massa es torna monotonia i avorrit, però uns grans dies és aconsellable per a moltes persones. La foto és del Jordi Santacana

dissabte, 11 de setembre de 2010

Es nota que hi ha aviat eleccions

Ara tothom està amb les eleccions autonòmiques. Avui ja s'ha vist una enorme presència de polítics, més del normal, en els actes de la Diada. La cosa està molt competida. A veure que passarà i quin president ens desitjarà bon nadal enguany.

dijous, 9 de setembre de 2010

Després de la retallada què?

Després de l’estiu vénen les vaques flaques de la tardor i l’hivern. Nosaltres ja hem passat d’anar al cine els caps de setmana per fer-ho els dilluns que és el dia de l’espectador. Hem deixat el primer plat i el segon amb postres i el trifàsic per passar al plat únic amb cafè. Les vacances d’agència les organitzem a casa en un parell o tres de pàgines web que t’ajuden a viure aquesta part tan important del nostre oci anual. Els sopars amb els amics han ocupat les menjades fora de casa. Quan sortim, els punts de tapeo i entrepans freds i calents han agafat el relleu als restaurants amb un bon vi per compartir. El nostre supermercat de referència el tenim a les Mates. Ens hem acostumat, de mica a en mica, a altres marques que tot i no surten mai per al petita pantalla també són igual de gustoses que les de tota la vida. Quan arribes a casa ho agraeixis perquè tens alguna cosa per anar a la perruqueria. Potser buscarem una acadèmia o un lloc amb tarifes planes. L’estètica, un altre punt a tenir en compte en el nostre pressupost mensual. Ja no hi dedicarem una partida pressupostària tan important. Un periòdic català acaba de treure una col·lecció en aquest sentit que ens pot ajudar molt.
Per cuidar la part que queda per sota del nostre sostre fins ara anàvem al gimnàs. Ara amb la bonansa de l’estiu i la nostra situació geogràfica ideal entre mar i muntanya podem gaudir del nostre entorn i estalviar uns calerons. Si fa falta comptarem una màquina en còmodes terminis per poder practicar a casa tota la família sense necessitat d’anar enlloc.
El nostre cotxe visitarà més que mai el mecànic no oficial. Tot aquells pressuposts guardats per comprar un nou cotxe ja els podrem llençar al contenidor de paper de color blau que tenim a mig quilòmetre de casa. Ens hem d’acostumar de portar el nostre quatre llaunes al mecànic. El nostre cotxe és dels antics. Els nous et demanen un codi per canviar la roda del davant. Un fet que obliga els seus posseïdors al distribuïdor oficial. Els petits tallers es van de buscant alternatives per poder atendre a molts clients per aquesta dependència d’aquestes màquines que no els fa gaire gràcia els llocs no oficials.
Ja fa dies que hem deixat el tabac. Ara ens hem comprat una nevereta en aquest supermercat de les Matas i allí dins hi posem les botelles de plàstic emplenades amb la barreja ideal per al nostre gust. Una placa de glaç ens permet que estigui en el punt ideal de temperatura. No estem disposats a pagar 5 euros per un combinat amb vodka i fanta taronja. Pel que fa al tabac no hem necessitat teràpia de xoc. Hem fet matemàtiques i el que m’estalvio amb cigarrets ho inverteixo en teràpies naturals en un dels bancs públics repartits per tot el municipi. Si trobo lloc a primera línia perquè alguns dels responsables de bar i restaurants plantenles taules i cadires al voltant del preuat banc que es pot convertir en un punt quasi inaccessible. No és tampoc plan començar la vetllada discutint amb algú per una cosa que tens raó, però que hi ha gent que no ho vol entendre o no l’interessa comprendre.
La vida continua amb el cinto una mica més estret i aprofitant els recursos naturals i humans que tinguem a l’abast per fer una mica més econòmica i millor la nostre vida.
Per escoles, la pública perquè allí s’apren de ben jove com és la nostra societat de cada dia. Al final hauràs de caure a la de tothom sinó és que siguis d’alguna mena de secta d’aquesta que proliferen per les nostres contrades. Si li volem presentar una proposta alternativa, pensa que fins el quart de segle no en podrem treure cap rèdit econòmic de la nostra inversió en educació, formació i ampliació de coneixements. Però sempre ens han ensenyat que si pagues és millor i com més paguis millor ha de ser. O no? Per la sanitat, hospital comarcal. T’esperes o vas per urgències. Si vols més qualitat et plantes per urgències a un de Barcelona i que et visitin. Això de demanar hora per l’especialista és una practica cada dia menys aconsellable, per alguns sembla que no passa el temps. Sis mesos és com 15 dies per la majoria de mortals. Per la resta, posa imaginació i mira la cartera.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 10 de setembre del 2010

La gent llegeix el Diari del Baix Penedès

La gent que passa per aquest blog llegeix el Diari del Baix Penedès. 7 vots ho demostren. 1 persona llegeix el 3devuit i una altra persona la Fura. L'Extra no el llegeix ningú. Aquí queda.

Ràdio Banyeres i Bellvei emiteixen conjuntament.

Aquests dies he descobert que ràdio Bellvei i Ràdio Banyeres emeteixen junts. Posen molta música i de tant en tant algun informatiu. Jo crec que això que cada poble tingui una emissora no és gens viable i el que s'ha de fer és ajuntar-se i fer programació conjunta o compartir programes. Una de les coses curioses d'aquesta emissora és que una dels anunciants que se suposa que hi posa més diners és el Club Estel de Bellvei. Jo crec que si el negoci funciona i a més és pot permetre el luxe d'ajudar a les emissores locals, doncs benvingut sigui.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Les Festes Majors de les principals capitals catalanes

En el mes de setembre és quan Barcelona i Tarragona celebren les seves festes majors. Unes bones propostes per gaudir d'alguns dels seus continguts. La veritat que cada any, tot i la crisi, tenen sorpreses amagades. A veure aquest any en què ens sorprendran. Hem d'estar a l'aguait.

dimarts, 7 de setembre de 2010

La data de les eleccions autonòmiques.

Això que els polítics ja donin tan emfasi a la data de la celebració de les eleccions cataolanes ens indica que la cosa està molt fotuda. Abans la convocatòria no tenia més importància. Aquí fa un parell o tres de setmanes que estem pendents de veure quin dia seria el gran dia. No passa res. La gent anirà a votar, o no, algú serà president, però ningú perdrà. No pot passar res més d'extrany. No crec que cap partit nou faci cap gran resultat perquè la gent està apalancada en un parell o tres i desconfia de nous projectes, però potser la cosa canviara aquest cop, o no?

diumenge, 5 de setembre de 2010

Un munt de paradetes al Mercat Medieval de Calafell

Avui he anat al Mercat Medieval de Calafell. Un munt de paradetes de tot tipus intentant fer un ambient medieval on de tant en tant muntent algun espectacle. Una empresa es dedica a muntar aquest tipus d'events. Avui feia molta calor i un dels problemes de la gent eren les mosques que hi havia que amb la calor que feia no feien gaire bona combinació amb el productes alimentaris que proliferen bastant. Però aquesta és una cita on també hi ha gent o entitats de Calafell que munten la seva paradeta i aprofiten tot plegat. La gent hi va perquè sempre acabes comprant alguna cosa que és la gràcia i una de les atraccions que mou més gent en aquest país.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Les super ofertes del super d'Albinyana

Si aneu al super d'Albinyana, allí on es troba la carretera de l'Aqualeon amb el Carrer Bonastre. L'únic que hi ha al municipi. Podeu trobar un mega bocata de botifarra blanca amb oli, sucat de tomaca, una llauna de cervessa i una ampolla de coca cola de dos litres per 4,80 euros. A veure si ho trobeu millor?

divendres, 3 de setembre de 2010

La meva experiència al Midas

L'altre dia vaig anar amb el cotxe a fer la revisió a l'únic Midas de Reus. Una revisió normal, una mena de control, 104 euros amb el descompte del RACC. Resulta que et canvien l'oli, et miren la pressió neumàtics i si falla alguna cosa més. Et fan una llista del que falla. Si vols que t'ho arreglin has d'anar a lloc a buscar les peces i els hi portes i t'ho fan. Llavors has d'anar com a dues revisions. La primera, la part bàsica i la segona per allò que han trobat a la primera. El preu està molt bé, però clar has d'anar dos cops. Si vols les peces te les compren ells, però has de pagar el transport.

El top manta continuarà

La darrere enquesta diu per sis vots a zero que continuaran els top manta. Sembla que de moment han marxat, però tornaran? ho veurem en propers capítols.

Jo també conec el Miquel Casellas


Jo també conec el Miquel Casellas

Al Facebook s'ha creat un grup anomenat "Jo també conec el Miquel Casellas" que té més d'un centenar de socis entre els quals hi ha, naturalment, el Miquel Casellas. Aquest és un detall aimportant perquè demostra que el Miqui es coneix ell mateix. i no tos, som capaços de dir el mateix de nosaltres mateixos. També hi ha la Mònica, la dona del Miqui. Ai¡ es creu que el coneix. No hi ha, però el seu doble, el Pep Bassa, cosa que és inacceptable. I la resta, són frikis entranyables, però frikis.

Concurs comarcal de dobles

Estimats seguidors, us demano un favor. Si sabeu de dues persones de la comarca, més o menys notòries que s'assemblin molt l'una a l'altra o d'un ciutadà conegut i un altre d'anònim que es pastat al primer (com el Miquel Casellas i el Pep Bassa, vaja), sapigueu que estic preparant un concurs comarcal de dobles. Crec que amb un invent d'aquest tipues ens farem famosos. No parlo de bessos, parlo de dobles. Si em feu arribar les vostres aportacions acabarem fent una festassa.


Tothosap del Diari del Baix Penedès del dia 3 de setembre del 2010

El dret d'avorrir-nos

Hem de reivindicar el dret a avorrir-nos. La nostra societat lluita constantment per evitar aquells moments en què una persona està vivint uns minuts plàcids en els quals té la ment en blanc. Ens ofereixen tot tipus d’artilugis per tenir tot el temps ocupat, sense treva. Si abans eren llibres i revistes, ara tenim mòbils i enginys electrònics que fan que cada cop sigui més difícil perdre uns segons de la teva vida.
De tant en tant, tampoc molt a sovint és bo deixar-se portar per no fer res. Tancar el teu món a l’exterior i pensar en coses fútils i banals sense importància, com si estessis immers en una mena de pel·lícula fantàstica sense sortir de tu mateix. Per la nit ja tenim el nostre temps en forma de somnis destinat a aquests projectes personals i intranscendentals.
Els nostres pares, avis rebesavis han treballat molt, però també tenien temps per estar a l’ombra d’un arbre o al carrer amb una cadira de fusta deixant-se portar pel vol d’una papallona avorrida o seguint la caiguda d’una fulla madura. És molt bo que el nostre cervell i les seves cèl·lules grises estiguin reposant durant un temps prudencial. A vegades en aquests moments de meditació pots trobar la solució a altres coses que fa dies que et ronden i no saps com sortir-se’n. S’ha de fer un “reset”. Parar una mica per tornar a arrencar. Mentre això és produeix, la ment està una mica perduda entre formes, coses i somnis aportats pel nostres subconscient.
Des de que t’aixeques fins que marxes a dormir estàs fent coses, algunes necessiten un esforça físic, altres només psíquic, però en totes elles demanes una mica de concentració. Hi ha gent que van a fer un vermut i mentre estan allí amb el seu mòbil, a veure que passa al facebook o al twiter. Doncs això no hauria d’estar permès. Ens falta alguna ordenança per cobrir aquest buit legat. En aquest precís moment hem de valorar l’entorn, la companyia, les converses i tot allò que es va succeint en aquest breu espai de temps i de lloc. Mentre uns parlen i els altres estan remenant el teclat de l’artefacte electrònic sembla que estiguem en móns diferents. Uns intenten fugir de la realitat per tornar a la seva dependència dels nous invents de la tecnologia.
Cada dia la gent va més estressada. La nostra esperança de vida cada dia és més llarga i perdem menys temps en tràmits. No és al mateix anar ara a Madrid que fa 50 anys. Abans era una odissea i ara és com si anessis a fer una comanda al costat de la Puerta del Sol i torno per dinar. A les 2 ja estaré de tornada amb la feina feta.
Tot aquest moviment que encara no ho volem hi caiem ens està convertint en persones que sembla que perdem l’avió que ens porta a la felicitat. Per cert, que no ens adonem ni de quan surten de tan atabalats com anem. Si haguéssim pensat una mica així, jo crec que aquells joves que la matinada del dia 24 de juny van creuar la via a Castelldefels on van trobar la mort. Ara mateix estarien vius entre nosaltres. Aquella mena de força que t’empeny a moure’t perquè sembla que alguna cosa s’acaba ens pot portar fins a un final fatídic. Com aquells que apreten el pedal del gas sense causa justificada només per arribar cinc minuts abans al lloc de destí que potser després hauran de destinar fent cua al supermercat per anar a comprar una barra de pa per berenar.
Aquestes presses ens poden trair a l’igual que una vida portada amb aquesta consciència que alguna cosa s’acaba.
Hem de reivindicar el nostre dret a gestionar el nostre temps en la mesura que nosaltres som els seus únics propietaris i no el podem comprar ni en un xinès.
En aquest temps de vacances que ja s’acaben o simplement en període d’atur és quan s’està millor gaudint d’aquests moments sense fer res i sense pensar en res. Això ens ajudarà a coneixen’s una miqueta millor i a tenir les idees més clares quan de veritat ho necessitem.

Article pulbicat al Diari del Baix Penedès el 3 de setembre del 2010

dijous, 2 de setembre de 2010

Els polítics necessitem una mica d'empatia

Els polítics a les properes eleccions autonòmiques que crec que es faran com més tard puguin millor perquè ara es arriscat convocar eleccions i a sobre si les vols guanyar es fa costa amunt. Han de donar exemple de crisi. Res d'empaperar carrers amb banderoles i cartells, amb un parell de carrers en tenen prou. Jo crec que han de donar exemple que en aquest país hi ha molta gent, cada dia més, el paro creix, que ho està passant molt magre. Vinga a estalviar en paper i en botifarrades que hi van els de sempre. A veure si fan discursos coherents i una mica més d'empatia política que li convé a tothom

dimecres, 1 de setembre de 2010

S'han de fer canvis a les incripccions del Patronat d'Esports del Vendrell

El Patronat d'Esports del Vendrell que ara gestiona Aqualia comença aquest dilluns la inscripcció als cursos. Primer ho fan els que ja ho feien i eren abonats, després els abonats i anar fent fins que els toca als darrers que hi volen entrar. Jo crec, com fan a anglès que haurien de posar el monitor que tindries perquè d'aquesta manera la gent podria escollir millor. Perquè hi ha Monitos i monitors. Cadascú té el seu estil i a vegades entre l'un i l'altre no hi ha res per comparar. Jo crec que igual que fan a l'Escola Oficial d'Idiomes del Vendrell si sabem qui tenim, encara que sempre hi pot haver algun canví, algun canvi, ja sabrem on ens posem. Ja que no els dóna la gana posar la natació al Multipack almenys que paguem per que sabem que tenim no com ara mateix que és un xec en blanc per triar monitor.

Setembre, és el més per dissenyar la rutina dels propers mesos

El Setembre és el més dels grans pròposits. Dels canvis de vida. De fer una cosa diferent o deixar de fer una cosa. Els nens comencen escola però els grans ens dissenyem la rutina fins el proper juny o fins Nadal. Ara hem d'estar al tanto del que podem fer, si esport, idiomes, macramé i tantes altres coses que ens ompliran. També és pot deixar de fer coses que ja es fan pesades. Tot plegat un canvi de vida.