La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 30 de novembre de 2010

Més de 130 fans a la trobada de seguidors dels Laxen


Un dels grups més veterans del rock català, els Lax ’n’ Busto va celebrar el passat diumenge, dia 28, la seva quarta trobada de fans dels Lax’n’club’ en el local de la Societat de Sant Jaume dels Domenys. Hi van assistir més de 130 persones d’arreu de Catalunya i de ses Illes que no es van voler perdre aquesta cita anual d’un grup que el proper any celebra el seu quart de segle sobre els escenaris. Al llarg de la jornada dominical els fans es van poder parlar, signar posters i cd’s i fer-se fotos amb tots els membres del grup en un ambient distès i agradable. Per la tarda, en el mateix local social van oferir un concert combinant els seus darrers èxits i algunes de les seves primeres cançons. Es van repartir diferents obsequis als membres del grup. Entre els seguidors es va sortejar una pancarta tamany natural amb la foto del cantant. Aquesta cita familiar amb gent de totes les edats serveix de punt de trobada als molts seguidors del grup que tenen aquesta oportunitat per poder estar molt a prop del seus ídols. Els seus organitzadors i la seva presidenta, Lali Berlanga, ja està preparant la propera cita que tindrà lloc la propera tardor.

La gent vol un pacte CiU-ERC

La gent aposta per un pacte entre Mas i Puigcercós segons la meva darrera enquesta amb 6 vots. Tres persones creuen que tindran un pacte CiU-PP i només una CiU-PSC que hauria de ser el més normal perquè són els més votats. Ningú ha apotat per combinacions PSC- ERC-IU-EUIA ni per PSC-IU-EUiA.

Un canvi entre eleccions i futbol

No seria tot plegat més guay que els diputats s'ecollissin en un partit de futbol i el resultat del derbi per votacions. Segurament tot seria més animat que no pas ara que al final la cosa s'ha tornat rutina i només desperta inquietud a la meitat de la gent i al futbol sembla que a una mica més.

dilluns, 29 de novembre de 2010

Molt bona la decissió de Montilla de no prendre el seu escó

Jo crec que el president en funcions Montilla ha pres una molt bona decissió de plegar. Igual que passa al futbol és més fàcil que marxi una persona que no 11. Ell anava al capdavant i davant aquesta debacle el millor és deixar el lloc a un altre que pugui tornar aixecar el partit i donar-li empenta per tornar a recuperar el poder perdut. Ell no era mala persona, era molt fred de tracte, però li faltava aquesta comunicació innata que tenien els seus contricants. A més ni Zapatero ni la crisi l'han acompanyat gaire en la seva aventura i dels seus companys de Tripartit val més no parlar. Ara a tot el PSC i fins i tot PSOE s'ho han de mirar una mica.

La patata calenta per CiU

Ara comença la part dura de la campanya electoral a les properes municipals. CiU ha guanyat. el PSC i ERC s'han desplomat. PP puja esperant les properes legislatives. PxC no pot entrar el Parlament de Catalunya. Al Vendrell aquesta formació ha tet 898 vots, un nombre molt elevat que vol dir moltes coses i que realment marcarà la política municipal fins els propers comicis locals on tots els partits posen tota la carn a la graella. CiU té una gran responsabilitat perquè ara les mesures que s'han de prendre no són gens popular i li pot passar com molt segurament li passarà al Zapatero a les properes eleccions. Molta sort. La clau és que tots els partits facin pinya per tirar la cosa endavant sinó cada cop serà més fàcil que els partits radical de tot signe aconseguegueixin cotes de poder.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Albinyana continua amb la celebració del Mil·lenari


Albinyana segueix amb el seu Mil·lenari. Aquest diumenge, fira d'artesania, trobada de plaques de cava i moltes més coses. Ahir la festa va ser molt emotiva començant per l'exhbició de yctalus, la conferència de Valentí Gual i l'obra preparada per l'ocasió de Forani. La veritat que vaig trobar aquest grup molt interessants, encara que fins ara mai els havia vist. Aprofiteu per conèixer aquest oasis de pau i tranquil·litat al mig del Baix Penedès

Le Casino omple de gent i rock del bo L'Alambique


Le Casino es van mostrar esplèndids en el seu concert de l'Alambique. Els he anat seguint en els darrers concerts i es nota una important evolució i una confiança en els seus membre que han aconseguit un gra nivell amb la incorporació de Blai Rovirosa. Un grup que s'ho curra. Assaja i es prepara per ser cada dia una mica millor. La veritat és que ho aconsegueix. Cada dia té més seguidors. Esperem més concerts ben aviat.

divendres, 26 de novembre de 2010

El Mil·lenari d'Albinyana (1010-2010

Una data molt especial és aquest diumenge electoral en què el meu poble, Albinyana, compleix 1.000 anys. El testament d’Adalbert que forma part del Cartulari de Sant Cugat del Vallès atorga oficialment el pas del meu municipi al món de la Història segons la datació feta per Mossèn Rius. Ja fa anys que l’esdeveniment estava previst i s’han portat terme diferents activitats i encara queden coses pendents per més endavant. En realitat és una anècdota que és possible que d’aquí uns anys quedi en un segon terme en el cas que aparegui un document més antic amb el nom de la localitat. Hi ha moltes biblioteques al nord d’Àfrica que encara queden per explorar adequadament. Sempre s’ha de deixar lloc, en aquestes coses, a la sorpresa inesperada. De moment aquest diumenge que coincideix amb les eleccions més renyides al Parlament de Catalunya on hi participen un nombre més gran de llistes és la data escollida. Va ser un ensurt que el Montilla poses aquesta cita electoral en una data tan important pel municipi baixpenedesenc, però són coses que passen i s’han de saber superar el millor possible.
Si mirem el municipi amb una perspectiva mil·lenària veurem que hi ha importants diferències, evidentment però també hi ha circumstàncies que semblen més properes del que realment separen 1.000 anys. La lluita entre cristians i moros era el marc d’aquesta data que ens separa de la prehistòria. En aquells moments els cristians anaven prenent terrenys als moros que s’anaven arreplegant fins el sud peninsular fins la caiguda de Granada el 1492. Aquest Penedès poc poblat formava part d’aquesta mena de frontera cristiana a la riba nord del riu Gaia que fins a la conquesta de Tarragona per Ramon Berenger III el 1116 no es va acabar de consolidar. A mesura que la seguretat augmentava i l’enemic s’allunyava, la noblesa cristiana i l’església anava conquerint ( no reconquerint com ens volen fer creure) aquests territori en perjudici de l’enemic sarraí. Abans anaven amb cavall i amb espasa, escut i llances i potser fones. Si tornem a la nostra realitat encara que el fenomen ha perdut una certa intensitat arran de la crisi hi ha molts punts similars. Ara la força ha vingut del sud. A les butxaques no trobarem cap arma ni moderna ni antiga, potser només algun mòbil sense saldo. La seva intenció és guanyar-se el pa de cada dia que en el seus llocs d’origen els hi resulta molt més complicat i amb unes condicions molt més magres. El problema ha vingut quan tota aquesta bonança econòmica s’ha esfumat de cop. La majoria de gent ha hagut de fer mans i mànigues per arribar a cap de mes. Alguns han tornat als seus països d’origen i altres s’han quedat aquí esperant noves oportunitats mentrestant entre les ajudes i alguna feineta van trampejant la difícil situació. Ja ningú conquesta territori ni castells, ni muntanyes. Ara les guerres serveixen per destruir coses que després les empreses tornaran a refer. El que ens hem gastat amb pólvora després ho recuperarem a través de les nostres multinacionals posant ciment i aixecant ponts i edificis públics. Un pur negoci. En el nostre cas només tractem d’arribar a cap de mes i ja està. La lluita està entre els indígenes d’aquí i els d’allà per repartir-se feina i/o diners amb que cobrir els serveis bàsics. Ningú vol conquerir res, ni a ningú. Abans es posaven banderes en els castells. Ara en tenim un munt o cap en edificis públics, però són coses que a part d’algun esport no atrau gaires passions. Sempre hi ha les excepcions que no podem obviar.
Un altre fet és que el nostre comte va deixar Albinyana al cenobi de Sant Cugat del Vallès que va durar fins el segle XIX. 1.000 anys després encara que pertanyem al Bisbat de Tarragona, encara es nota la influència de la religió a casa nostra. Només cal que recordem les imatges de la darrera visita del Papa a Barcelona i tot que va generar abans i després. Abans ens tutelava aquest important monestir català. Ara ens vetlla tanta gent noble que ja no sabem quantes banderes penjar a a la façana ni quan ha de mesurar perquè hi pugui cabre tothom en moments importants. Les dimensions extraordinàries del balcó de l’Ajuntament d’Albinyana és un exemple ben clar de la política actual. Abans érem quatre gats, ara en som uns quants més. Abans a peu o a cavall. Ara amb quatre rodes o dues. Abans amb quatre draps i mig descalços. Ara amb roba de marca i calçat esportiu, si fa falta. Abans paraules i crits. Ara molts mètodes moderns de comunicació per no saber que dir-nos. Abans tot natural i conreat a la zona. Ara envasat i de l’altra punta del món. Abans teníem 1.000 anys menys i ara som més grans però conservem moltes coses que no han canviat gaire tot i tenir unes quantes canes de més.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de novembre del 2010

dijous, 25 de novembre de 2010

Albinyana fa els primers anys d'història. Cap de setmana intens

Ja queda molt poc per la festa del Mil·lenari del meu poble, Albinyana. He agafat el programa del blog del meu alcalde, Quim Nin i aquí el teniu perquè no us ho perdeu:


FESTA DEL MIL·LENARI 27 i 28 de novembre

4a FIRA D'ARTESANIA, 28 de novembre


PROGRAMA DISSABTE 27 DE NOVEMBRE

FESTA MIL·LENARI

12,30 h. Al Centre Cívic de Bonaterra, Inauguració de l'Exposició "Cròniques d'un temps"

17,30 h. Als baixos de la rectoria d'Albinyana, Exposicició del vell rellotge restaurat del campanar


18,00 h. A la Plaça Major, actuació de la bèstia de foc "Nyctalus Albinyanensis"

19,00 h. A la Sala d'actes de la Cooperativa, xerrada "Com es vivia fa 1000 anys" a càrrec del Dr. Valentí Gual, professor de la Universitat de Barcelona

20,00 h. Al CEIP Joan Perucho, espectacle "El Mil·lenari" a càrrec de Forani Teatre


PROGRAMA DIUMENGE 28 DE NOVEMBRE

FIRA D'ARTESANIA

8,00 h. Pels carrers, Matinades a càrrec dels grallers locals "La cresta de la canya"

9,00 h. A la Plaça Major, inauguració de la 4a edició de la Fira d'Artesania

12,00 h, Pels carrers, música tradicional a càrrec de "Donimus Tecum"

A les 12,00 i a les 17,00 h. A la rectoria, tallers de manualitats

Durant tot el dia es podrà veure treballar a alguns dels artesans presents a la Fira.

ACTIVITATS A LA LA SOCIETAT RECREATIVA

9,00 h. Inauguració Trobada intercanvi plaques de cava (Presentació i venda exclussiva de 7 ampolles de cava d'Albinyana i placa commemorativa de la Trobada)

10,00 h. Esmorzar popular ( 5€ - places limitades)

13,00 h. Tastets gastronómics (preu 6 €)

17,30 h. Espectacle a càrrec de "Fibreitor Fakir

dimecres, 24 de novembre de 2010

Estratègies polítiques per aconseguir vots

Aquesta setmana entraran a les empreses públiques un munt de treballadors de sis mesos que estan dins les subvencions. Els altres encara han d'estar fins al gener. El més normal és que no se solapesin però ho fan així perquè el Govern sembla que faci algo per l'atur. Això provoca un mal de cap a les entitats que durant un parell de mesos han de tenir el doble de gent treballant. Saben que uns i els altres després de sis mesos aniran al carrer. La mesura es discutible, pero aprofitar aquesta setmana per fer-ho queda molt malament. En l'àmbit agrícola, alguns pagesos han rebut cartes de subvencions que cobraran. No les han cobrat, però algun dia si que ho faran. És trist, però tot gira al voltant de les eleccions. Ja no hi ha campanya electoral. Tot l'any és campanya.

Competències catalanes que no aprofitem

El que necessita Catalunya és una llei electoral pròpia que tingui contingut i que pugui agradar a tothom. És una vergonya que encara estem així. Si tenim competències per no ferir a ningú no les utilitzem. A veure si ens fem grans i algun dia fem una llei com cal. Així estalviarem molts problemes. L'any 1978 es va fer la Constitució pugui agradar o no, però ara no som capaços de fer una llei de segona divisió. Fem pena. Ens haguessim pogut estalviar problemes com el cara a cara.

Els secrets de la Targeta del Corte Ingles

Una de les coses és que diuen és que del Corte Inglés no se'n parla mai. Doncs avui ho faré. He descobert que si estàs aturat no et pots fer la targeta del Corte Inglés: No ja demanar préstecs o fer pagaments a terminis. Directament no la pots demanar encara que sigui per no pagar el pàrquing. Ho trobo molt malament.

dimarts, 23 de novembre de 2010

El Sergio Dalma és tot un cavaller


Un dels cantants melòdics catalans que valen la pena compartir una estona amb ells és Sergio Dalma. Avui a Tarragona ha signat més de 300 cd's amb tota cordialitat i com si cadascú fos el primer. Una persona entranyable que a més canta i ho fa molt bé. Jo li he dit que a veure quan fa un cd en català i m'ha dit que la discogràfica no li deixen. A veure si tenim sort i un dia dona el pas. Personalment m'agrada més en català que en castellà.

Les eleccions catalanes el més important del cap de setmana

El més important per la gent amb una majoria abrumadora són les eleccions catalanes del proper diumenge amb 9 vots. En segon terme queda la Belen Esteban amb dos vots i només amb un vot, un clàssic dels clàssics, el Barça Madrid. La cosa està clara.

dilluns, 22 de novembre de 2010

El pactisme del govern en minoria

Enguany no hi ha moltes llums als carrers del Vendrell, però ho trobo molt encertat. La cosa no està per tirar la casa per la finestra en aquests temps d'eleccions on la matemàtica vendrellenca imposa pactes curiosos. Potser el proper president del Vendrell haurà a aprendre del Benet a fer equilibris i entendrés per coses puntuals per arribar a governar amb els vots necessaris. La veritat que si no hi ha un pacte formal, això de governar en minoria amb pactes concrets és una cosa que no funciona perquè estàs venut.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Els Nens del Vendrell presents en la festa que els situa com a Patrimoni de la Humanitat.


Els castells és des del passat dia 16 Patrimoni de la Humanitat immaterial. Dissabte l'antiga Fàbrica Damm de Barcelona acollia un acte per celebrar aquest aconteixement. Va tocar Teràpia de shock i els Laxen. Hi havia força gent, però hi havia moltes colles absents que no es van deixar notar pel lloc que ocupen en el món casteller com els de Vilafranca o els de Lleida o Tarragona. Els que no hi van faltar van ser els Nens del Vendrell que no es van voler perdre l'aconteixement des de primera fila.

El rock de les Casino torn amb més força a l'Alambique de Coma-ruga


El grup vendrellenc oferirà el proper divendres, dia 26 de novembre un concert a la Sala Alambique de Coma-ruga a partir de dos quarts de dotze de la nit. Després d'haver fet alguns concerts per bars, cafeteries i pubs, aquest concert és el primer d'una nova sèrie de concerts en els que s'incorpora Blai Rovirosa com a bateria de la banda vendrellenca. Aquest nou fitxatge ja havia compartit grup amb el cantant del grup Carles Guarinos en una altra formació com va ser la llegendària Malgrat tot i amb l’altre guitarra del grup, Santi Martin, a Boston’s Aspirins. En aquest concert podrem escoltar versions de peces prou conegudes de Beatles, Oasis, Teenage Fanclub, Pixies i d’altres grups espanyoles com Antonio Vega, Pereza i Los Planetas. Una jove formació que aquest estiu ha fet els seus primers concerts al Vendrell i que també tenen els seus propis temes prou coneguts dels seus fidels seguidors com són “Ya lo ves”, “Por última vez” i “Reina de la Noche”. Entre els propers projectes per l’any 2011 està l’enregistrament d’alguna d’aquestes composicions pròpies que ens presenten un rock amb caràcter propi i sense ser estrident mostra una gran contundència i solidesa. Aquest divendres amb entrada gratuïta ho podreu gaudir en viu i en directe després d’uns mesos d’assajos per començar aquesta nova temporada amb més energia.

divendres, 19 de novembre de 2010

A la recerca d'una ambaixadora del xató més accessible

No m'agrada gens que hagin agafat a la Ruscalleda com a ambaixadora del xató. Ella si que és molt bona cuinera molt famosa en tot el món, però el seu problema és que esta tan liada que no crec que vagi a cap xatonada. S'ha de buscar gens menys coneguda, però més accessible.

Per què la gent al final no comprarà discs?

Ja ha sortit el nou disc dels Laxen Simfònic. Si el compres et costa 12 euros i hi ha 15 cançons i per el itunes hi ha 18 cançons i et costa 7 liures euros. El més normal és que quan compris el disc estigui tot dins i no li faltin cançons. Encara que costi un euro més però que estigui tot el disc. No és un problema de preu és un problema que sembla que et sents estafat quan tens el disc a casa i t'enteres que li falten cançons que pots aconseguir per itunes. Al final la gent no comprarà disc i s'ho descarregarà gratis o pagant de la xarxa. Al final ho aconseguiran

dijous, 18 de novembre de 2010

Obre els ulls i vota

Hi ha molta gent que no sap encara qui votar. Aquest matí un amic m'ha dit que no ho sabia que tot era com una olla de cols. Llavors jo li he dit, quan t'aixequis obres els ulls i el primer que et passi pel cap fas. Potser no és el millor, però al final de comptes tot seguirà igual, el negoci que els grans partits s'han muntat no despareixerà aquest cop i la cosa costarà.

Pau Casals en versió 2010

En Pau Casals va néixer al Vendrell ara fa més d’una dècada i sense cap mena de dubte està en els seus fills més il·lustres. A la seva condició de música excel·lent se li ha d’afegir el seu perfil de defensor de Catalunya, de la Pau i d’altres símbols nostrats que l’han convertit en una persona venerable arreu del món. A banda, va ser una persona clau en la salvaguarda de l’orgue del Vendrell arran dels incidents de la Guerra Civil també es recordat pel seu paper en contra la dictadura franquista i els seus efectes secundaris. No podem oblidar altres elements i acords que sempre l’han fet sentir molt proper a la societat vendrellenca. Com a municipi, hem utilitzat el seu nom per donar nom a un carrer al Tancat, a un auditori, a un CEIP, una casa nadiua al carrer Santa Anna juntament amb la seva residència al costat del mar, una escola de música nova de trinca, a un estudi de la ràdio municipal i segurament hem deixo alguna cosa al tinter. No oblidem la seva estàtua que tenim plantada en un costat de la plaça Nova que fa un any ha recuperat la cura que es mereixia després d’uns anys de passar per un estat d’oblit.
Doncs a part de tots de tots aquests elements físics, també tenim una gran quantitat de referències, esments i altres punts relacionats amb el nostre músic més internacional.
Moltes polítics, conferenciants o simplement persones que han de fer una conferència utilitzen el seu nom per acabar o almenys per decorar una part del seu discurs. El nostre personatge la veritat és que gaudeix de moltes possibilitats és un autèntic comodí que podem agafar des de molts angles; vendrellenc, músic, català, defensor de la pau entre d’altres. Qui més qui menys sempre trobarà una excusa per incorporar-lo als seus texts. Ara en els darrers mesos la frase que més s’ha utilitzat era que sense l’orgue de l’església del Vendrell, Pau Casals molt probablement no hagués nascut a la vila perquè el seu pare va venir per fer-se càrrec d’aquest instrument barroc que tot just acaba de començar una nova vida després de la seva restauració. El pobre Casals surt a la mínima oportunitat que tenim. La veritat és que dóna pedigri.
Tot i això encara som moltes les persones que pensem que el municipi del Vendrell encara no té suficient assumit aquest personatge dins el seu ADN local. Hi ha coses, però encara falten més ingredients perquè una visitant nouvingut quan arribi el Vendrell pugui copsar la magnitud del Mestre amb una simple ullada al municipi. A banda, que hi ha moltes més coses que es poden fer en molts àmbits amb el mateix epicentre.
Jo utilitzaré el nom i la figura del Mestre amb tots els ingredients que van incorporats per reivindicar una oportunitat a les noves generacions i a la gent que ha vingut de fora. En el camp de la cultura, de la política i en general de la societat actual al Vendrell, molt probablement Pau Casals hagués hagut de buscar-se les garrofes en un altre poble o simplement desistir del seu esperit musical, innovador, reivindicatiu i transformador. Si avui vingués al Vendrell ( entenc el Vendrell tradicional i profund que engloba una part de la vila petita en nombre però que sembla decisiva) el pobre nen molt possiblement ho passaria magre. També es podria donar el cas que fos d’una família cèlebre de la vila, llavors la cosa millora una mica. En moltes entitats del Vendrell, els falta obrir les muralles medievals que en les darrers dècades han anat creant i fer que tothom s’ho senti seu. Aquesta fita l’han aconseguit els Nens del Vendrell, per això enguany ha estat un any carregat d’èxits i de somnis fets realitat. Aquesta ha estat la gràcia d’aquesta històrica entitat. La reacció de la majoria de gent quan això no passa és buscar altres alternatives o simplement buscar altres localitats. Molts cops quan parlem del Vendrell, realment ens estem referint a unes 6.000 habitants (com a molt) que són les que van donant caliu al poble. A moltes persones en prou feines saben on està l’Ajuntament i si hi ha orgue a l’església. Ja que fem servir Pau Casals per moltes coses, vull recordar a aquestes persones que sempre el tenen a la boca que pensin que un bon dia el Vendrell va donar l’oportunitat a un jove Pauet que més endavant es va convertir en una gran figura. Potser aquest fet molts l’han de tenir present i deixar pas a les noves generacions en els diferents àmbits socials perquè arriba un punt que fa tot una mica tuf tot plegat i toca ventilar. En això també hem d’aprendre de Pau Casals i de la societat del seu temps.

Article publicat el 19 de novembre del 2010 al Diari del Baix Penedès

Una comèdia nadalenca que va deixar força somriures a la Lira

La Lira ens oferia la tercera proposta teatral d’aquesta tardor. Si vàrem començar amb màgia amb el Mag Lari i vàrem seguir per titelles amb Forani Teatre ara era el torn d’una comèdia d’embolics amb actors mediàtics. Una de les fites principals pels gestors culturals és aconseguir omplir les sales. Si busques una obra genial, amb un repartiment igual de ben trobat, però no hi ha ningú mediàtic la cosa es presenta costa amunt. Si entre els actors si hi a algú que surt a la petita pantalla doncs la cosa ja és molt més fàcil. Si a més és una comèdia que ens convida a passar una estona agradable hi ha molts de punts perquè l’aventura sigui reeixida. Aquesta era la combinació del passat divendres per omplir la platea de la Lira. Tot havia de funcionar, però potser alguns varen trobar els 28 euros ( 21 amb descompte) un element que els va fer decantar per altres propostes alternatives. Encara que estem tots molt mal acostumats de consumir cultura a un preu que no serveix ni per cobrir despeses. Ens hi haurem d’anar acostumant o apostar per propostes més econòmiques. Un cop entrar a la sala ja vaig veure que hi havia tres quarts d’entrada aproximadament. Alguna cosa devia passar en una localitat de més de 37.000 habitants i una platea de poc més de 400 entrades disponibles. La cita era Natale in casa Cupiello de l’italià Eduardo de Filippo. En aquest cas l’obra estava dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada antre Pep Cruz, Marissa Jossa, Joan Dausà, Ramon Vila entre d’altres. Tenim els ingredients necessaris amb actors molt coneguts per alguns dels programes més seguits de la TV-3 com pot ser Ventdelplà, Crackovia i fins i tot Lo Cartanyà. La trama se centra en una família estrambòtica que ha de celebrar el dinar de Nadal. Una sèrie de personatges claus com la dona que mima el nen el qual és un pispa inclòs amb els mateixos de casa. Un pare preocupat amb excés amb el seu pessebre. No hi falta un embolic de faldilles en una de les filles de la parella i altres històries per fer riure una estona al públic. Personalment l’obra no em va agradar gaire. La vaig trobar avorrida, massa llarga, poc original, amb una trama gens atractiva. Si hem de salvar alguna cosa, ho hem de fer en els actors que evidentment estan a l’alçada de la seva experiència i que no van defraudar gens. El problema és que la trama no donava gaire de si. Era bastant insulsa. És just esmentar que hi ha molta gent que va aplaudir el muntatge amb èmfasi i els aplaudiments finals van ser força generosos. Cosa que també vull apuntar aquí Un altre dels temes generals que s’ha de parlar d’aquest equipament amb un any de funcionament al Vendrell és el tema de la climatització de la sala. A les files superiors fa calor, i a les de baix potser fa fred. En aquest cas estava a la fila 11 i se sentia força calor. Millor un exemple: una noia embarassada que hi havia a al meva filera es va passar ventant-se tota la funció i abans que finalitzes va tocar el dos. La propera cita és el diumenge, dia 14 de novembre a les 12 del migdia amb el Cirque déjà vu de la Companyia lleidatana la Baldufa. Un espectacle infantil apte per a tots els púlics. L’entrada és de 4 euros i 3 amb descompte.


Article publicat el dia 19 de novembre del 2010

dimecres, 17 de novembre de 2010

Els àpats de Nadal

Enguany Nadal i Sant Esteve cau en dissabte i diumenge. No hi ha massa dies per celebrar els ja tradicional sopars i dinars de Nadal. Al Vendrell ja hi ha llocs ocupats pel dia 10 i 17 de desembre. La gent que ho vulgui fer que s'espabili sinó haurà de buscar altres alternatives.

Unes eleccions dissimulades per la crisi

Es nota que hi ha eleccions si mires la tele, escoltes la ràdio, però la veritat és que pels carrers tampoc no es veu tanta propaganda com els altres anys i la gent està molt més preoucupada de la crisis que no pas de qui guanyarà perquè a la fi i el cap segurament li tocarà pactar. És un ambient una raro tot pelgat perquè hi ha eleccions, però com si no hi fossin.

dimarts, 16 de novembre de 2010

Castells, patrimoni immaterial de la humanitat.

Una de les notícies importants del dia i del mes i de l'any és que els castells siguin patrimoni immaterial de la humanitat. Una cosa molt important que els donarà una embranzida per seguir protagonitzant multitud de cites arreu del nostre país i els ajudarà a creuar fronteres. Moltes felciitats a tots els que ho han fet possible.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Pa Negre, molt recomenable per recordar altres temps

Una peli ambientada en plena posguerra espanyola al voltant de Vic. L'argument és molt verídic entre amics, enemics i traicions i embolics varis, encara que a vegades està una mica forçat. El que és excel·lent és la interpretació per part del nen que li dóna un toc molt natural. Aprofiteu perquè no crec que la facin molts dies. Estic parlant de Pa negre, una peli de casa nostra que no ha arribat als circuits comercials i has d'anar a Vilanova a Tarragona a veure-la. És una llàstima.

La utilitat de les llums de Nadal

3 persones pensen que la despesa en inversió d'enllumenat nadalenc és útil. Només una persona creu que és inútil. La cosa està clara a favor de les llums de Nadal.

Per afavorir el reciclatge

Una de les maneres perquè la gent recicles és que les bosses per reciclar es venguessin a preus de cost. Encara que hi hagués una empresa o entitat que les patrocinés al final que no tinguessin un cost molt alt. L'exemple més clar és la inorgànica que et costa uns quants diners i al final el que fa la gent és utilitzar una bossa de plàstic que no te es descompon ni a la de tres.

diumenge, 14 de novembre de 2010

La Barretina del Vendrell consolida la seva part exterior

La Barretina ha posat una de toldo per cobrir la seva part sobre la vorera. La veritat que s'hi està molt bé. Avui hem anat a fer les comprobacions pertinents i val la pena. Per donar més caliu al tema hi ha dues estufes i s'hi està de conya. Els seus propietaris ( Roser i Ian) són persones emprenedores i la veritat que sembla que funciona, però s'ho han currat amb gràcia.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Preocupació per la seguretat a la zona escolar del Vendrell

Avui, una persona que coneix de prop el tema m'ha enviat això.
Avui a l'institut de Batxillerat del vendrell parlavem d'un tema molt preocupant, i penso que els mitjans n'heu de fer ressó. Suposo que la crisi ha portat a l'ajuntament a supriimir els "segurates" de la zona escolar, i la veritat és que es nota molt, ja que en el que portem de curs, a les hores del pati es veuen cares sospitoses donant voltes per allà i no són només sospites, sino que molts alumnes ens han confirmat el tràfic que aquest personal es porta entre mans. No sé, penso que si de totes bandes demanem a l'ajuntament i mossos més actuació, potser ho aconseguirem.

Nova aventura d'alguns dels membres dels Laxen



Alguns els membres fundadors del Lax’n’Busto han decidit crear una nova entitat cultural i educativa al Vendrell sota el nom Associació Lax’n’Rock música, educació, cultura i lleure.

Aquesta associació es una entitat sense ànim de lucre formada entre d’altres membres pel Pemi Rovirosa, el Jimmy Piñol del grup Laxn’Busto que pretén donar difusió a tot tipus de projectes musicals, culturals, d’educació i de lleure adreçats a infants i joves.

L’entitat vol ser una referència d’associació de proximitat al territori que ofereixi activitats educatives de qualitat a escoles, ajuntaments, associacions de mares i pares i altres entitats socials.

Aquesta entitat de moment gestiona dos projectes educatius; Lax’n’Rock a les aules i Casal Xic. El projecte Lax’n’Rock a les aules és una iniciativa de l’associació que ja fa uns anys que funciona amb molt bona acollida. Està adreçat especialment a centres de primària, secundària i batxillerat, escoles de música i tot tipus d’associacions educatives adreçades a joves i adolescents. Els ofereix l’oportunitat de conèixer de primera mà la feina dels músics. Des de la creació d’una nova cançó fins als concerts en directe, passant pel treball en grup, l’enregistrament d’un disc en un estudi professional, la fabricació, la promoció i la distribució a les botigues, així com en les noves tecnologies, donant a conèixer a joves i adolescents l’esforç, dedicació i preparació que hi ha al darrera d’un treball musical.



Per altra banda, El Casal Xic és una nova experiència educativa adreçada a tots els infants i joves de 3 a 14 anys del Vendrell i comarca. El projecte s’inicia amb el Casal Xic del proper Nadal i tindrà continuació amb el Casal Xic de Setmana Blanca coincidint amb les vacances escolars del març, el Casal Xic de Setmana Santa i el Casal Xic d’estiu. És fruit de la gran acollida que han tingut aquest estiu dins els Casals d’estiu organitzats per la Ballarruga.

Cada casal tindrà un punt d’interès diferent adaptat al cicle natural de l’any (Nadal, Setmana Blanca, Setmana Santa...). En aquest punt en el temps es treballarà des de la vessant del coneixement de les festes populars del nostre entorn a partir de diferents activitats musicals, lúdiques, educatives i culturals.

Es portaran a terme entre d’altres activitats, un taller de ràdio, taller de música i cant coral, taller d’audiovisuals musicals, taller d’escriptura i il·lustració, taller de teatre musical, taller d’expressió plàstica, taller d’estètica i maquillatge, taller de cuina, taller d’infermeria i primers auxilis, gimcanes i grans jocs, esports (bàsquet, futbol, escacs...), visites i sortides culturals a diferents indrets del municipi, visites de diferents personatges relacionats amb el centre d'interès i concerts conjunts al finalitzar cada activitat.

El Casal Xic de Nadal és realitzarà els dies 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre del 2010 i 3, 4 i 5 de gener del 2011.

L’horarì serà de 9 a 13 hores amb opció del servei d’acollida al matí de 8 a 9 i al migdia de 14 a 15 hores. Les inscripcions es faran del 22 de novembre al 17 de desembre de 9,15 a 10 del matí i de 5 a 6 de la tarda a l’Institut Andreu Nin. El preu és de 65 euros.

Podeu tenir més informació entrant a la pàgina web www.laxnbusto.com i clickar la pestanya del projecte.
PER A MÉS INFORMACIÓ PODEU TRUCAR A
LA CHELO ALITE 650.41.80.66
o escriure’ns un correu electrònic a
casalxic@yahoo.es, casalxic@gmail.com
i us donarem tota la informació que necessiteu.

Triar entre estils diferents, una tasca molt difícil pel Jove Baix Penedès

El Jove Baix Penedès va organitzar per aquest divendres un concurs per troba la música d'aquesta secció del consell Comarcal. Una cosa bona és que es va fer a l'Auditori Pau Casals, un lloc diferent que va quedar molt bé. El concurs comptava amb 5 participants, dels quals nomes en van quedar 3 que passaran a la final del dia 18 de desembre. Tothom ho feia bé, la gent que no va passar a la següent fase feien un altre estil de música que no tenia gaire a veure amb la resta. Jo crec que això és important perquè a vegades barrejar dues coses diferents pot produir una sensació extranya com ahir perquè tots eren bons, pero estaven en línies diferents. És molt dificil triar en coses que no tenen gaire a veure. Una cosa que em va sobtar és que no hi hagués gaire gent.

divendres, 12 de novembre de 2010

Sempre ens queda la màgia de l'orgue del Vendrell

En plena crisi, encara que pel que estem veient potser estem passant la part més dolça d’aquests anys de vaques flaques perquè sembla que en tenim per uns cinc anys més. Entre el que portem i ens falta sembla que estem al davant del número 7. Una xifra sagrada amb força connotacions màgiques més enllà de la nostra racionalitat. Hem passat Tots Sants, estem apropant-nos a un dels exemples clàssics com en aquest país no hi ha entesa entre societat civil i religiosa. El pont de la Puríssima Constitució ens ve a dir que aquí cadascú fa la seva guerra. Cadascú que se serveixi com vulgui, però ningú vol renunciar a res. Més enllà Nadal i un nou any. En aquests mesos ja fa uns anys que vinc reclamant que el millor lot que poden donar a la corporació és un pernil de Nadal, també em serveix una espatlleta, diners o res. Encara que el panettone dels darrers anys també es mereixia el seu respecte i estima. No ho sé oficialment, però jo crec que enguany no ens donaran lot de Nadal. La cosa no està per tirar coets. Encara que vivim en una mena de superàvit mediàtic que poca gent acaba d’entendre, però és motiu d’algun titular, frases lapidàries i bromes a part. El Joan Laporta, darrer president del Barça i nou candidat a viure de la política nacional catalana sembla que també segueix aquest curiós mètode econòmic quan els números, els miris com els miris estan ben vermells.
Si mirem els pressupostos de l’Ajuntament del Vendrell per aquest 2010 veiem com pel demà lots de Nadal tenim assignats 1.800 euros en front dels 6.000 de l’any anterior. Una dràstica reducció que arriba a un 70%. De moment, els diners estan clarament contemplats en el vigent pressupost. En comptes dels clàssics productes de sempre, potser enguany ens donaran un paquet de neules i una botella petita de cava i dins d’una capsa menuda de cartró amb la omnipresent felicitació de Nadal en la què el president temporal de tot aquest invent ens desitja unes bones festes.
El fet que ens donin lot o no és un tema indiferent. Si aquests quasi 2.000 euros són utilitzats per una cosa amb cara i peus doncs ben invertit siguin i aquí no passa res. Ara si els destinen per una avorrida i insulsa memòria de legislatura no em fa cap mena de gràcia. És llençar els diners. Però si és el cas, tampoc no refusarem aquests torrons i productes vitivinícoles en un temps on imperen les dietes i els sobres de proteïnes que cada dia consumeixen més gent.
Com a vendrellencs i com a treballadors de l’Ajuntament ens podem sentir orgullosos, o no, d’haver contribuït amb 120.000 euros a l’arranjament de l’orgue barroc de la nostra església. Una xifra prou rellevant i que ha estat clau perquè la cosa arribés al seu final feliç. Altres administracions com el màxim mandatari del Consell Comarcal no se l’ha vist per enlloc. Ni quan el van prendre ni quan el varen tornar. Suposo que el seu màxim dirigent polític prefereix altres tipus d’actes i propostes més en una altra línia que no sé com qualificar, però la realitat és aquesta. Per altra banda, no sé si el encara president Montilla ha aportat la part que va dir que posaria responent a aquesta relació quasi fraternal entre ell i el nostre instrument. Potser amb aquests bons de la Generalitat podrà tapar alguns comptes pendents abans que Catalunya torni a escollir un partit que després pot governar o quedar-se a l’oposició. Els pactes poden donar molt de si.
Enguany ha estat un mal any. Només falta donar un tomb pel Vendrell per veure molts cartells de “en venda” o “ es traspassa”. Molts d’aquests en nous negocis que han provat sort per buscar-se una alternativa laboral i al final han fracassat. El problema és que la gent no gasta i hi ha poc moviment econòmic en la majoria de sectors i les administracions públiques estan escurades. La cosa està molt parada, més del que és habitual per a les nostres contrades. La solució és molt complicada. De mica en mica aniran acabant la prestació d’atur tots aquests que fa dos anys que l’estaven cobrant i ja no tenen res. Podran aconseguir una aportació mínima, però... La majoria d’aquests que es formen i fan cursos veuran com la seva inversió no ha donat resultat. Benaventurats els que hi si que han trobat alguna cosa i els hi ha valgut la pena, però la cosa està molt complicada. Empreses públiques i privades hauran de fer màns i mànigues per pagar als seus treballadors la normal i un esforç extraordinari per la paga extraordinària del Nadal que el senyor Zapatero ja es va encarregar de minvar per decret als funcionaris públics. Sempre ens quedarà les notes de l’orgue acompanyant-nos en aquests moments tan especials a banda dels Reis, Pare Noel i altres elements màgics que ens permeten somiar, perquè com diuen no costa, de moment, diners.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 12 de novembre del 2010

Que faci propaganda tots els partits o cap.

Els polítics es pregunten perquè la gent no va a votar. Una de les coses que ja et treu les ganes definitivament és la manipulació dels mitjans de comunicació. Molts anuncis i sempre dels mateixos. Home si hi ha 30 i pico partits que lluiten que surtin tots o no sorti cap. Això que només surtin els que són més votats és com si estessin a la segona part de no sé que. Això és una de les grans mentides d'aquest país. La cosa ja és fa pesada. Els que surten són pesadets i la veritat que aviat cansen.

dijous, 11 de novembre de 2010

Barça - Madrid versus Montilla

Hi havia un interessant debat sobre quin dia havien de jugar un dels clàssics del futbol d'aquest país com és el Barça Madrid en un cap de setmana amb eleccions catalanes. Ara la cosa ja està arreglada i la solució vindrà el dilluns. Jo crec que aquell finde hi haurà més persones interessades en un partit intrascental encara que sigui un de màxim rivalitat històrica al costat d'unes elecciones catalanes que tenim més dades de les que ens pensem. Crec que guanyarà el Mas i depen com quedi sabre si ha de pactar o no i amb qui pot pactar. Però segur que hi haurà més seguidors que la nit de les eleccions amb uns resultats més o menys previstos i un desencant general dels votants, però encara que ni votin la mitad del cens, algú sortirà i tots guanyaran.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Una entrevista molt interessant amb Agnès Cruanyes

Avui al programa de la ràdio hem portat a l'Agnes Cruanyes, directora del insti del Vendrell. Ha estat una conversa molt interessant que trenca amb la imatge d'alguns mestres una mica carca. Ha estat un dels programes en què he disfrutat més recordant el passant i vivint el present. A més ella és llicenciada en grec. El meu millor amic de la uni també ho és. Jo vaig fer àrab i gràcies a un profe de grec que em vaig posar a estudiar àrab. Sempre he tingut una especial atenció pel grec. Avui ha estat un dia rodó. Esperem repetir quan comencin a fer els actes del 40è aniversari.

Fins el dia 28N amor i tranquil.litat

Hi ha rumors que diuen que als funcionaris l'any que ve els tocarà una nova retallada en el sou. Diuen que una paga doble fora i un tant per cent menys cada mes. La veritat és que tot està bastant pelat i entre el PP i les eleccions perquè ara s'ha de quedar bé ens carregarem la poca calderilla que tenim. Però clar aquestes notícies no vindran fins després de les eleccions perquè ara hem de ser feliços i després entri qui entri ja vindran les mesures perquè ara han apurat massa. Un exemple clar han estat els bons. A veure que passarà, pero jo si es manté el que tenim ja firmo.

dimarts, 9 de novembre de 2010

La visita del Papa és inútil

La visita del Papa ha estat inútil segons la meva darrere enquesta. Ha favor han votat 5 persones i per la part contrària només 2 vots. Ningú ha votat normal. Hem de prendre posicions a un cantó o a un altre.

Altres formes de fer més atractiu el comerç

Una de les claus del comerç és el tracte amb les persones. Hi ha llocs que vas a comprar i no tenen i et diuen que dos carrers més enllà hi ha una botiga que si que ho té. Altres llocs et diuen que allò ja no existeix ni es frabicarà més. Són importants els preus, l'aparador i altres coses prou conegudes per tothom, però les formes i la sinceritat també tenen el seu pes específic. Ara falta que ho vulguin veure.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Sempre queda la casa per escombrar

L'atur torna a pujar a la comarca. Encara no hem trobat la solució al nostre problema endèmic. On estan les alternatives reals? El CIM no ens serveix. Els polítics han de trobar una resposta a la realitat comarcal, però tal com està el patí, només es preocupen per guanyar les eleccions que ningú mai perd, però la casa està per escombrar.

Una bona proposta anar a veure los Ojos de Júlia

Una gran peli és la que protagonitza Belén Rueda a la gran pantalla. Aquesta mossa va començar a la tele amb programes xorres i amb coses com el Internado i aquesta de los Ojos de Júlia ha trobat un filó molt interessant que trenca totalment amb els seus inicis. Aquesta proposta realment val la pena. Hi ha un parell o tres d'escenes una mica dures però la resta entra molt bé. La cosa cap al final sembla que es lii una mica, però al final queda tot bastant clar. Si podeu, aneu-la a veure. És de suspens, pero no és d'aquestes que amb l'emoció tires totes les crispetes per terra.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Natale in casa cupilo és un toston i la Lira (files superiors) un forn

L'altre dia l'obra de Natale in casa Cupielo em va semblar un toston. Una obra que no aportava res de nou i que sense quasi argument i amb escenes més pròpies d'un culebron sudamericà amb actros catalans intentava fer riure, però es quedava força lluny del seu objectiu. A més jo estava a la fila 17 i feia molta calor. Inclús una veïna embarssada va tocar el dos abans d'acabar després d'estar ventant-se com bonament podia durant tota l'obra.

divendres, 5 de novembre de 2010

Una matrícula pels Casals d'estiu de la Ballaruga

En diferents ambients del Vendrell i comarca encara es poden sentir algun comentari molt positiu de la tasca que ha fet la Ballaruga amb els Casals d’Estiu. Una experiència nova per aquesta entitat sense ànim de lucre que aporta el seu granet de sorra en la conciliació dels horaris escolars, familiars, ensenyament, hores d’oci a llarg de tot l’any. Una tasca molt àrdua perquè hi ha molts punts que s’han de quadrar a condició que no quedi cap serrell pendent. Estem parlants de nens en edat escolar amb uns pares que molt possiblement estan a la feina i que els pot ser molt difícil atendre necessitats urgents. El fruit més mediàtic d’aquest treball ha estat un programa a ràdio el Vendrell anomenat Casal Xic conduït per dos grans músics i millors persones com són el Jimmy Pinyol i el Pemi Rovirosa posats en diferents aventures, entre ells la més popular la dels Lax’N’Busto.
L’anima i la persona en què penses primer quan sents aquest nom és la Montse Roig que és una gran professional d’aquest món i embarcada en multitud d’iniciatives similars. La gràcia perquè tot aquest engranatge funcioni és que hi hagi una persona amb les idees clares, amb un projecte coherent i amb les eines necessaris perquè és faci realitat. A partir d’aquí s’han de buscar la resta de persones per donar cos i vida a aquest projecte que són, en gran part, la clau perquè esdevingui un èxit o un fracàs. Si tot això està ben ensamblat i hi ha oli i comunicació en els engranatges, la cosa ha de tirar endavant amb uns mínims garantits. El problema és quan es volen fer coses similars sense un projecte coherent, sense uns objectius clars i amb un camí per recórrer més aviat confós. Llavors la cosa és complica. Si amb això hi posem uns monitors desmotivats amb una cosa que no entenen i una selecció digital d’aquesta que ens tenen massa ben acostumats els nostres dirigents, la cosa pot acabar com el rosari de l’aurora. Un fet que va en augment si ens donem conte que les persones amb les qui treballen són nens en edat escolar. Una mal ensenyament d’un monitor de natació pot arribar a provocar una especial mania per no tornar a ficar-se dintre l’aigua. La cosa és molt complicada. No només hem de mirar de quadrar uns esquemes sinó també valorar de què estan fets aquests projectes i amb qui i com estem treballant
No tothom pot fer de monitor, ni tothom val per tractar amb nens. Fa 12 anys que vaig a nedar i he trobat monitors de tots colors. Alguns han estat excepcionals i realment hem après moltes coses a l’hora que hem viscut moments inolvidables. Altres, en canvi, ja tenies present, quan acabava el trimestre per no tornar a repetir amb el mateix professor o buscar un nou horari. També hi ha que tenir un seguit de peculiaritats. Hi ha monitors que són ideals per tractar amb canalla perquè tenen paciència, se saben explicar i són un xic paternalistes si les circumstàncies ho demanen. Altres no tenen aquesta virtut o els hi resulta molt difícil. També potser a l’inrevés. Cadascú té un perfil i és molt difícil trobar una persona que sigui igual d’accessible amb els adults que amb els més menuts
El que passa que aquesta externalització d’aquest tipus de serveis que és el que s’està imposant a la comarca. El Vendrell i Calafell ho tenen molt clar. A fi de comptes el que valoren massa cops és que el negoci sigui rendible i com més abonats molt millor. Per tot això, alguns monitors, els que tenen una nòmina més reduïda, no acostumen a durar gaire temps. A la mínima oportunitat, és busquen la vida en altres activitats o en altres indrets. Tot això lligat als horaris “trenca famílies” Potser comencen a les 6 fins a les 10 del matí i potser fins a les 4 de la tarda no tornen a tenir classe i arriben a casa a les 10 de la nit. Una cosa per altra banda força lògica perquè la majoria de la gent, acostuma a treballar més en horari matinal que de tarda. Pel que fa la rendibilitat, sort que a molts cursos, almenys a natació, no hi va tota la gent apuntada sinó més d’un sortiria amb molts blaus a les cames de dins l’aigua per aquesta concentració de personal. El carril dóna el que dóna i no hi ha més espai. Nosaltres, natació, som una activitat discriminada del Multipack que aplega la gran majoria d’activitats al Patronat del Vendrell.
He parlat de coses que semblen diferents, però hi ha elements similars: monitors, activitats i alumnes ( més grans o petits). Aprofitaré aquestes línies per donar l’enhorabona a la Ballaruga per la seva tasca i en especial als casals d’estiu que han generat els comentaris elogiosos de molts pares quan han vist que els seus fills s’ho passaven pipa. Un exemple que altres entitats haurien d’anar prenent nota. És un tema molt delicat i s’ha d’actuar amb el cap i els peus i no només amb el dit índex.

Publicat el 5 de novembre del 2010 al diari del Baix Penedès

dijous, 4 de novembre de 2010

Joan Laporta nou president de la Generalitat

El proper president de la Generalitat serà Joan Laporta amb el nou partit que ha format dins les línies de l'independentisme català amb 3 vots. Empatats a dos vots tenim el Petardo de sempre, i Artur Mas. Per la seva banda, només una persona ha apostat per Montilla i la lider del PP català no ha obtingut cap suport. Ja ho sabeu Laporta, president.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Falta el Partit dels Fumadors a les properes eleccions catalanes

En aquestes properes eleccions hi ha partits de tots els colors que es presenten a les eleccions. Alguns van per guanyar, altres només hi volen estar i ser decisius. En tot aquest ampli ventall hi falten el partit dels fumadors. Uns que ja no ho tindran tan fàcil a partir del dia 2 de gener perquè la normativa es complicarà una mica més. Si algú ho fes alguna cosa amb cara i ulls segur segur que treuen representants al parlament. Ja ho veurieu ja.

dimarts, 2 de novembre de 2010

El Papa millor que es quedi a casa seva

Evidentment estic en contra que el papa vingui a barna i ens costi un ou de la cara. Entre això i les eleccions un munt de diners a fer punyetes. És que no n'aprenem. Que vingui d'incognit i ja està. Després es fa un reportatge de la seva estada i tothom content. Però ja es veu que la cosa no funciona perquè molts que volien guanyar uns diners llogant balcons i finestres no tenen resposta. La gent no està per tonteries. A sobre t'ho posen per TV3 i després diuen que som laics. Que ho posin al 33 i qui vulgui que s'ho miri. Jo no m'ho penso mirar.

Avís als nedadors ingenus

Avui, com cada dimarts he anat a nedar. He deixat tot a la banqueta del vestidor i al tornat no he trobat les bambes. Unes new balance la mar de xules i noves. Porto uns 12 anys anant a piscina i només m'havien pres un rellotge cutre, però aquestes bambes eren molt guays i m'anaven molt bé. A partir d'ara. posarem un candau i espero que la broma no es repeteixi. Ara falta que la taquilla que posi tanqui que moltes estan petades. A veure si tenim sort

dilluns, 1 de novembre de 2010

Una peça de roba per 0,5 euros

L'altre dia vaig anar al mercat de Torrefarrera de Lleida i hi havia una parada que venia peces de roba a 0,5 euros, pantalons, camises, faldilles, jerseis.. Semblaven de segona mà i no eren ni modernes ni guapes. Però amb aquests preus amb 3 euros et vesteixes i amb cinc amb sabates i tot. Ja dic que deixa molt que desitjar, però realment hi ha de tot a tot arreu i a vegades en aquests mercats pots trobar coses interessants, evidentment a molt bon preu.