La veu del poble

La veu del poble

dilluns, 31 de gener de 2011

Per als qui vulguin alternatives per la setmana blanca al Baix Penedès


Les inscripcions es faran del 14 al 28 de febrer al nou local de l'Associació Lax'n'Rock música, educació, cultura i lleure al CARRER DE MAR, 84 BAIXOS.
Tanmateix us volem fer saber que l'Associació ha guanyat el
VII Premi d'Educació en el Lleure de la Fundació Lluis Carulla pel projecte educatiu
CASAL XIC.
El premi ens el donaran el proper dia 1 de març a
les 7 de la tarda al Palau Robert de Barcelona.
Gràcies a tots els que ens heu donat recolzament i heu cregut en el projecte!!!!
A tots vosaltres, senzillament...gràcies!!!!!!

En contra de la setmana blanca

En la meva darrere enquesta parlo del tema de la setmana blanca d'ara al març. El resultat és que cinc persones estan en contra i 3 a favor. Hi ha dues persones que no saben ni de que va. Doncs, la majoria és que no aproven aquesta setmana que el conseller Maragall es va treure de les mans com fan a altres paisos.

EL caliu de la Festa del Tothosap


Una de les cites més importants en el calendari anual és la festa dels Tothosap del Diari del Baix Penedès. Una història diferent i on la gràcia i el bon rollo entre els diferents membres de la societat és la peça clau perquè tot vagi bé. Cada festa és diferent i cada lloc també acostuma a ser un altre. Enguany ha anat de dobles am premis per l'Helenna Arribas, el món del Hocquei, el del futbol i el Juanjo Espina. La festa que ha estat curta, no per ser més llarg ha de ser millor com alguns pensen ha valgut la pena. Enguany hem tocava donar un premi, un fet que m'ha fet molta il·lusió perquè ja fa molts anys que estic vinculat amb aquest diari i ja sóc de la família. L'any que ve una altra proposta tindrem i allí estarem per donar caliu a aquest important acte.

diumenge, 30 de gener de 2011

Les vagues no anunciades

L'anim de mica en mica es va caldejant. Primer els controladors aeris, fa poc els maquinistes de la Renfe. El pitjor que et pots trobar es una vaga no anunciada. Aquesta és la nova tendència que es monta un pollo d'aquests sense avisar a ningú i en principi sense fer vaga perquè la gent passa d'anar a treballar i tots molt contents. Sort del twitter i el facebook que ens tenen a tots informats en qüestió de segons.

Per la caiguda de les dictadures corruptes

Les dictadures del nord d'Àfrica estan en perill. El jovent ha dit prou i ha sortit al carrer i com que no tenen res a perdre doncs ha plantat cara als mandataris. A Tunis, ja han caigut. Ara ho intenten Egipte espero que també ho aconsegueixin, falta Marroc i Líbia. En la situació actual mantenir una dictadura és molt arriscat perquè la gent gràcies a deu cada dia enten menys certes actituds i lluita pel bé de tots. Aquest rebombori anirà bé al turisme de casa nostra perquè la gent no crec que vagi molt als paisos afectats, però esperem que ells també trobin la seva democràcia i netegin el poder de vividors i corruptes.

El discurs del Rei, no us la perdeu

Molt humana i interessant una peli que ja fa dies que tomba per les nostres cartelleres que porta per nom el Discurso del Rei. Ens acosta a la realitat de la monarquia en general i quan un no és perfecte que s'ha de fer per dissimular els defectes. De veritat que us la recomano abans que la treguin del tot.

divendres, 28 de gener de 2011

Partits a la recerca de líder

El present de la política a casa nostra és preocupant. Tenim al nostre davant una generació de protagonistes que quan es va morir el “Sisquet” i va començar a funcionar tot aquest invent de la democràcia es van posar al capdavant de les seves formacions. A més o menys sort hem passat 30 anys d’aquella data i la cosa en molts casos continua igual. Pocs són els que han decidit passar a posicions més discretes de les corresponents sigles polítiques. Però l’errada més gran de tot això és que no s’han molestat en buscar hereu ni successor. Si alguna persona ha gosat apropar-se a aquesta posició privilegiada l’han anat dinamitant. A final, aquests dofins ha tocat el dos i han decidit apostar per altres camps en l’univers de la societat actual. La política és només una opció. La situació que tenim al davant és lamentable, en especial a la capital de la comarca. A hores d’ara, en els principals partits no hi ha cap perfil que sigui el candidat idoni per assolir el suport necessari per assolir amb unes mínimes garanties l’alcaldia. Uns perquè encara no s’han assabentat que els anys no passen en va. Encara viuen ensimismats dins dels passadissos del museu d’història natural de la nostra comarca. Altres tenen molts de partits dins les mateixes sigles. Fer un foc unitari no els hi suposa una tasca gens fàcil. A hora d’ara ja s’hauria de tenir clar qui és el cap de llista dins el partit. Molts votants ho haurien d’intuir amb claredat. Actualment si aquest procés es porta a terme es fa per simple procés d’eliminació. No perquè n’hi hagi un de nou, sinó perquè com no n’hi ha cap de nou, segurament serà un dels de sempre. Aquest fet que reafirma un cop més que moltes persones han confós la política amb una professió. Això és un concepte erroni que molta gent ha entès equivocadament.
Aquesta situació provoca que altres partits amb un parell d’idees clares, una persona una mica intuïtiva i poca cosa més pugui treure un molt bon resultat electoral tot i no haver tingut cap parcel·la de poder en l’anterior mandat. No hem de muntar cap creuada per eliminar ni aniquilar aquestes formacions. Són també fills de la democràcia. L’única cosa que s’ha de fer és intentar treballar perquè tot funcioni el més correctament possible. Així ens evitarem els ensurts quan els poble emet la seva decisió secreta a les urnes.
Els partits no guanyen ni perden per la campanya que organitzen, ni per si omplen la Lira en els grans mítings. Molts cops la millor campanya no és la que fa el mateix partit sinó la que fa una altra formació enfrontada. Un exemple clar, és l’arribada de 4 regidors d’un partit quan només en teniu un a l’anterior mandat. No van ser ells sols que van fer això possible. La gran tasca la van fer els anteriors mandataris que arran d’un seguit de desencerts en la seva gestió que van acabar de donar la raó a aquest aventurer de la política. Per això, aquestes sigles van ser i encara són l’estrella de la present legislatura que ja està a punt d’acabar. Uns li fan propaganda i els altres li fan la política. Què més es pot demanar?
Però potser el panorama que tindrem amb uns partits clàssics en plena crisi i nous valors emergents que es mouran per aconseguir els màxim vots indecisos serà un consistori a la italiana amb un munt de partits amb pocs representants. Una versió local del que ha passat una mica a la cambra catalana on el mediàtic Joan Laporta també ha aconseguit 4 escons.
A més estem en una època molt dura on això de prometre grans inversions en infrastructures i obres públiques és com una carta als Reis Mags sense data. Entre la situació econòmica i els manaments que provenen d’altres institucions superiors hi ha poc marge de maniobra, pagar els treballadors, comprar folis, donar alguna beca i ajut social, canviar les bombetes foses i tapar algun sot en mal estat. Poca cosa més. Fins i tot tal com està la situació potser és millor quedar-se a l’oposició per anar passant revista al que facin els manaires. En aquest lloc tal com està organitzada la classe política tens les garrofes assegurades i de problemes pocs perquè ja s’encarregaran els qui manen. Però al clau està en la crisi. De què ens pots servir? Doncs ens obligarà a una lectura de moltes coses que a hores d’ara són inviables. Ja que ningú ha volgut o ha pogut fer un cop de timó com mereix la situació vigent.. La dura realitat posarà cada cosa al seu lloc i tothom pagarà la seva part del pastís, tard o aviat. Als polítics fossilitzats en el càrrec també els arribarà la seva factura.
Publicat el 28 de gener del 2011 al Diari del Baix Penedès

dijous, 27 de gener de 2011

Ja es van sabent coses de les eleccions municipals

Al Vendrell ja es van saben coses sobre les eleccions, són rumors, però crec que la majoria es tornaran realitat. Tindrem com a candidats, Benet Jané, Martí Carnicer, Felipe Ramírez, Un d'ERC que no sé com es diu, Ruben Suan, Juanjo Espina, algú d'ICV-EUiA que encara no sé sap, però podria ser el de l'anterior legislatura Tindrem Plataforma, suposo que amb el mateix. Segurametn algú més sortirà.

Qui fa 25 anys al Vendrell?

Al Vendrell hi ha un seguit d'entitats que fan 25 anys. L'any 1986 va ser idoni per tirar endavant algunes propostes que han arribat fins avui i el que han de durar. Els que fan 25 ansy són el Bpu de Foc, la Xatonada Popular, l'Escola de Música i els Laxen.

No es veuen tants cotxes sense carnet

Abans es veien molts més cotxes d'aquests que no necessiten carnet de conduir que a vegades són un gran problema en les vies que tenim. Amb el pas del temps no sé perquè però han desaparescut bastant de la via. No sé si la gent al final s'ha tret el carnet i ha comprat un cotxe gran o prefereixen el transport públic.

dimecres, 26 de gener de 2011

25 anys de xató al Vendrell i de Laxen

Enguany al Vendrell la Xatonada fa 25 anys i els Laxen també. Són fills del mateix any. Ja ho haguéssim pogut ajuntar tot una mica, no us sembla?

Dies de glòries per les empreses de gas i electricitat

Aquests dies fa molt de fred. Suposo que són els moments ideals per a les empreses de gas i electricitat perquè ells fan l'agost quan fa molta calor i l'hivern quan fa molt de fred. Són coses del negoci. Enguany amb el fred que fa faran calerons. A veure que passa a l'estiu.

dimarts, 25 de gener de 2011

Temps d'oci als establiments

Hi ha gent que passa hores i hores davant del mostrador sense clients. No sé que deu fer. Pot mirar catàlegs, parlar amb el messenger, fer plans, però al final resulta molt avorrit. Prop de casa hi ha una tenda de complements per animals i la veritat que no he vist mai ningú. Una noia despatxa i està alli sola amb un ordinador i fa cara d'avorrida.

dilluns, 24 de gener de 2011

La darrera del Clint Eastwood no és res de l'altre món

La darrere proposta cinematogràfica del Clint Eastwood, on ell no surt,parla de la mort en tres casos diferents. La proposta no està malament, però a mi personal m'ha resultat un xic avorrida. És original i està molt ben tractada perquè això dels sentiments és molt delicat i aquí està ben dibuixat. Una mica massa llarga i amb alguna llagrima. El final és molt previsible.

La gent no es disfressa pel Carnaval

La gent no es disfressa per carnaval. 3 persones han donat aquesta resposta en la meva darrere enquesta. Dues no ho saben i ningú ha dit que si. La cosa està clara.

diumenge, 23 de gener de 2011

No us perdeu les Decennals de Valls fins a principis de febrer

A Valls si que s'ho moten bé. Enguany tenen unes decennals que ho voldrien moltes capitals de província per la seva festa major. Hi ha de tot i bo. Encara que sigui cada deu anys llavors és quan ho maten. A la zona de l'Ebre hi ha molts llocs que cada 5, 7 o 10 anys fan una gran festassa. La cosa és una bona idea encara que els pressupostos locals no ho aconsellen, però si la cosa es bona al final la gent s'hi apunta i no es perden diners, però hi ha coses que atrauen molt de públic com el Dani Martín que segur que ompla fins la bandera.

dissabte, 22 de gener de 2011

Mesures per estalviar a la Generalitat

Ara amb el canvi de Govern de la Generalitat s'han de canviar un munt de fotos de l'anterior president de l'entitats a molts edificis públics. Això és una gran despesa innecessària. A banda, hem tenir en compte que s'han de canviar molts sobres, segells, rètols, estampetes i moltes altres coses a part del cansí ensenyament educació. A veure si tothom hi posa de la seva part.

DISME, DISME: ELS CRONISTES FINALISTES ALS PREMIS ENDERROCK 2011...

DISME, DISME: ELS CRONISTES FINALISTES ALS PREMIS ENDERROCK 2011...: "Aquest grup de folk Cronistes (grup Lleidatà) ja són a la final dels Premis Enderrock 2011 gràcies a les votacions dels seguidors/es, amics,..."

DISME, DISME: CRONISTES ALS PREMIS ENDERROCK

DISME, DISME: CRONISTES ALS PREMIS ENDERROCK: "Voteu al grup Cronistes als Premis Enderroc a l'apartat de Folk/Noves músiques i grup revelació. Un grup de Folk & Roll, jove, original,..."

La Basílica de la Sagrada famíla no és per fer concert

Ahir de rebot vaig anar a veure l'Oratori el Pessebre Pau Casals a la Basílica de la Sagrada Família. Feia molt de fred inclús quan es va tancar la porta al començar al concert, però la sonoritat és molt dolenta i no sé sent molt bé arreu. Al cap de mitja hora va començar a marxar la gent i els qui estàvem en les darreres files vam avançar posicions, però la sensació de fred continuava, encara que no era tan intensa. El so no va millorar gaire. Abans d'entrar varem sopar en un bar de la vora que es diu Picasso. És típic turista, car i els entrepans fets de qualsevol manera. Els serveis super petits. L'excusa va ser veure la Sagrada Família que és immensa i molt xula, però no és un lloc per fer concerts. Això ho van entendre motls dels que allí estàvem.

dijous, 20 de gener de 2011

Vigileu amb els pispes

Cada dia s'escolten més històries de petits furts i històries vàries que passen a llocs on fins ara no passaven mai. Avui a la piscina vella del Vendrell també parlaven d'uns movils que varen pendre no fa molt. Esteu al tanto que la gent està a l'aguait.

El pàrquing al Vendrell

Un dels problemes eterns del Vendrell és el pàrquing. Aquest problema és un dels que figura en les llistes de queixes dels seus veïns des de temps immemorials. A vegades és substituït per la immigració, a vegades per la seguretat ciutadana o ara sembla que el primer lloc l’ocupa i sense data de caducitat, l’atur i la crisi. La vila compta amb dos pàrquings públics de pagament i uns altres gratuïts. Els més populars són els del Puig que a partir de les nou, el fet de trobar lloc es complica seriosament. El del carrer Colom que després d’uns anys ple de pols i amb un ampli ventall de sots i on no hi faltaven algun petit furt dins els vehicles allí estacionats. Almenys ara l’han adequat una mica i fa més bona pinta que fa uns mesos enrere. Aquest punt a tocar a Santa Oliva l’hem recuperat de la marea constructiva quan ja començava a perdre força. Algun dia en aquest punt s’hi ha d’aixecar un ARE (Area Residencial Estratègica) amb habitatges per a tots aquells que s’ho puguin pagar. Un invent del passat Govern Montilla per posar pisos allí on, segons ells, complien els seus requisits estipulats. Qui se’n recorda encara d’ell en la seva versió del Telenotícies?
El tercer espai d’estacionament que tenim a la vila és una punt que fa anys que es provisional. És un ferm candidat a acollir un altre pàrquing de pagament. Ens trobem al Botafoc i en un ampli terreny entre la cruïlla entre la Riera de la Bisbal i el torrent del Cullaré. En aquest espai que sense estar habilitat de cap de les maneres ja funciona com una mena d’estacionament gratuït de fàcil accés al centre de la vila a través del carrer Carnisseria. Entre l’empresa Parven que és la concessionària d’un pàrquing i la zona blava del Vendrell i l’Ajuntament, que també hi té unes quantes accions, hi ha una picabaralla judicial que fa anys que dura i encara no està resolta. El problema és que aquesta mena d’empresa pública amb socis públics i privats vol construir més pàrquings al Vendrell, entre altres intencions com ampliar la zona blava. L’Ajuntament per la seva banda, fa com qui sent ploure mentre dona tombs al tema i embolica que fa fort. Qui dies passa anys empeny.
La cirereta del pastís és el pàrquing que s’hauria de construir a la zona del Botafoc. En aquest espai on s’havia de construir un CAP que havia de donar servei als veïns d’Albinyana, Santa Oliva i a alguns del Vendrell. La crisi financera de la Salut Pública l’ha eliminat dels seus projectes immediats. Aquest era un lloc ideal per construir aquesta infrastructura de pagament. Llavors per fer més interessant la proposta, és qüestió de posar uns jardinets ben bufons per sobre i deixar el mínim espai perquè la gent pugui estacionar gratis. Com més gent passi per caixa millor. Si la mesura no acaba de funcionar, tenim un pot de pintura blava i anem creant zona blava a tort i a dret per ajudar a què els veïns d’aquella zona canviïn les seves pràctiques a l’hora de guardar el cotxe.
La manca d’estacionament s’ha accentuat amb el famós Pla de Barris que a part de dotar el centre del Vendrell de llambordes posades amb més o menys gust ha creat un greu problema per als conductors. El carrer Santa Anna s’ha tornat impracticable pels vianants que han de passar obligatòriament per la seva vorera lateral. Sort que és un xic més ampla. La resta d’aquests vials tenen en comú que han eliminat les zones dedicades a estacionament en favor dels vianants. Aquests nous vehicles orfes de plaça ara s’han de repartir entre estacionaments públics i de pagament a l’hora deixar el seu cotxe.
En aquest país que aparquem on sigui abans que aparcar en un estacionament de pagament, la gent dóna mil tombs aprofitant qualsevol espai mínimament disponible per complir aquesta finalitat abans d’afluixar la mosca.
Una manera per potenciar el comerç del Vendrell seria dotar municipi del que s’anomena estacionaments dissuasoris per evitar que els vehicles entrin fins el nucli de població i deixi relativament el seu vehicle proper al nucli. Els exemples clars són els abans esmentats i que tots els conductors prou coneixem. Jo no veí gens recomanable tirar endavant la construcció d’un pàrquing de pagament ja sigui al Botafoc i molt menys al davant del CAP del Camp de França. El que el comerç vendrellenc necessita és que la gent pugui venir a la zona comercial amb cotxe i sense pagar un cèntim per estacionar. Per estar tots contents, es podria oferir la primera hora de zona blava o estacionament gratuït. Segurament tots en sortiríem més contents. La gent això ho té molt clar. Pagant, poden accedir a altres localitats on tenen molta més oferta que al Vendrell. El millor futur que li hauria d’esperar al pàrquing del Botafoc és el mateix que ha passat al del del carrer Colom. La cosa no està per gaires invents.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de gener del 2011

Els escombriares del Vendrell

Al Vendrell hi ha un seguit d'escombriares que et desitgen molt bon dia quan vas a la feina. És una cosa fàcil i la veritat ja t'ajuden a enfilar la jornada amb una mica més d'optimisme. A aquelles hores no hi ha gaire gent i sempre et trobes les mateixes persones. Aquest gest els fa molt més estimats per la gent que té la sort de trobarse'ls cada dia com jo.

dimecres, 19 de gener de 2011

Cues per entrar al Vendrell ¿?

Avui no sé que passava al Vendrell que hi havia col·lapse a les entrades. He sortit dos cops del Vendrell i en tots dos he trobat cua per entrar. No sé que ha passat. Al migdia hi havia un camió volcat a la rotonda gran de les Matas, però aquesta tarda a la carretera de Santa Oliva passava el mateix. No sé. No estem a l'estiu.

Massa administracions que comparteixen competències

Una de les solucions per arreglar una mica tot això és que les administracions no se solapessin. Ara hi ha molta gent que fa cultura, una administració hauria de portar cultura i que s'encarregués com ho ha de fer. Ara amb la tonteria que tot és de tots al final la casa queda sense arreglar. La policia mateix, el que s'hauria de fer és una policia catalana i tots allí, poli local i mossos i guardia civil i policia nacional. Ara hi ha massa cossos que al final no s'acaben d'entendre.

dimarts, 18 de gener de 2011

Veig injustos els premis Gaudí de cinema en català

La majoria de premis del Gaudí Català van anar per Pa Negre. Jo crec que Herois és una gran peli i és una llàstima que no li donessin cap premi. Pa Negre està bé, però Herois no està tan malament si fem cas a aquests premis. No sé en què es basen, però jo els veig un xic injustos.

dilluns, 17 de gener de 2011

La Daga de Rasputín una peli molt recomanable

No sé si era una bona peli o una cutrada com a vegades he trobat. Però he apostat per la Daga de Rasputin. Una obra made in Spain que hi ha moments que es una mena de barreja entre els Serrano i el Codigo Da Vinci. Hi havia força gent al cine pel que era un dilluns normal. La veritat que és molt animada i no cau en la cutreria d'altres propostes similars amb aquests actors. Us l'aconsello i ja veureu que us ho passareu bé.

Contra les ofertes: no m'interessa

Em fa gràcia aquests venedors d'ofertes de llum, gas i aire condicionat que al final et tracten d'idiota pagueés més que si estessis amb ell pagaries molt menys. Ja estic fart que em diguin el mateix. Ara en les darreres ja dic: NO M'INTERESSA I PUNT.

La crisi ens portarà a un nou centralisme espanyol

La crisi ens pot portar a cafè per tots. La cosa està fotuda i el Zapatero ja amenaça de retallar a les autonomies que es portin malament. A veure com acabarem tot això que encara no ha tocat fons i que ja porta molta cua. A veure com evoluciona en els propers mesos tot plegat.

A la gent li preocupa el seu aspecte físic

A la gent li preocupa el seu físic segons la meva darrera enquesta d'aquest blog. 4 persones han votat a favor. Només a una persona no li preocupa. A 3 persones li preocupa a vegades.

diumenge, 16 de gener de 2011

OT és una fórmula que ja no xuta

OT, l'any que va començar, el 2001 va tenir molt d'èxit i semblava que s'havien de menjar el món i sobretot el mercat musical. Ara en les darreres edicons es va fer famós pel Risto Mejide i els seus ensurts, però és una proposta que ja ha caducat i encara que posin gent al jurat com l'exlider de la Unión, ja no s'aguanta per enlloc. Han de buscar una nova fórmula. Això ja no xuta. A veure si algú té una idea i fem un programa nou que entretingui. Aquest ja està massa sobat.

Moltes gràcies en aquest nou any 2011


Alguns dels meus amics de la colla fan el seu aniversari el mes de gener. Ahir va ser el torn de la Maria Mar. Va ser molt guay i molt amè. Hi ha gent que diuen que els amics de veritat es fas a l'escola i a partir d'aquí l'autencitat ja s'acabat. Jo crec que es mentida. He tingut la sort de conèixer grans persones amb moltes coses en comú i la veritat que estem molt a gust quan ens probem ja sigui per fer una cosa com una altra. Estic molt content. Aquestes coses a vegades no es valoren quan es tenen. Ara ho tinc i ho puc dir. Gràcies per ser com sou, un cop més.

dissabte, 15 de gener de 2011

Diverses reflexions sobre Lleida

Un gran encert per Lleida, la Llotja

Una de les estrelles vigents de Lleida és la nova Llotja. Jo hi vinc de tant en tant perquè la meva dona és de Lleida. Cada cop que vinc, en només creuar un tros de ciutat pots veure tota la programació que fan en aquest innovador epicentre cultural de la terra ferma. Un equipament que ja fa dies convenia. Com es pot veure en les diferents propostes que acull gaudeix de molt bona resposta per part dels seus convilatans. Enhorabona per fer-ho realitat i que les persones segueixen omplint els seus espais com ho han fet fins ara.

Lleida, més que un joc

Enguany els Reis Mags que tenen molt de lleidatans encara que diuen que vénen de l’Orient m’han portat el Joc de Lleida. La veritat és que està molt bé perquè és una manera de conèixer millor la ciutat per aquelles persones que hi tenim un relació puntual o esporàdica. Aquests dies per anar d’un lloc a l’altre en cotxe tenia el taulell del joc al cap i anava seguint els seus viaranys per anar d’un lloc a altre. Evidentment els colors de les vies estaven en desús, però moltes coses estan en ple funcionament. Un cas pràctic, que acostuma a passar a molta gent és que coneixem el nom dels carrers pels principals establiments que allí hi ha. Un punt de referència que en aquest joc és clau per arribar al final. Un gran encert.


El clot de les granotes

Una dels llocs que primer vaig conèixer de Lleida va ser el nom popular del Clot de les Granotes. Jo crec que va ser un desencert posar-li Constitució perquè ben poca gent la coneix amb aquest nom. Hi ha coses populars que encara que es vulguin maquillar i arreglar amb noms mediàtics no s’aconsegueix perquè el poble no s’equivoca mai. Potser fer un canvi ara no quedaria gairebé per alguns, però jo crec que la majoria hi estaria d’acord i la realitat de Lleida s’adaptaria al seu sentit popular amb llegenda inclosa que els més grans continuarien explicant als més petits de perquè porta aquest nom tan curiós.

Les cartes del paer

Una de les coses que vaig resseguint cada cop que agafo aquest diari és l’escrit que fa el paer de Lleida sobre la ciutat que surt els diumenge. Molts alcaldes ho haurien de fer perquè serveix una mica perquè els lectors i la ciutadania tinguin clar quin és el projecte de la ciutat que desitgen els seus manaires. Hi ha pocs alcaldes que ho facin. Jo crec que és un encert. Aprofitant el contingut que acostuma a estar trufat de bones paraules i il·lusions no estaria malament de tant en tant posar-hi un potser hagué estat millor.... Tothom és humà i de tant en tant s’equivoca o no?

Article publicat al Diari Segre el 15 de gener del 2011

Un concert dels Sweet Margaret sense fum

Avui hem anat a l'Alambique de Coma-ruga a veure els Sweet Margaret. Una de les coses més importants és que al local no hi havia fum. Una cosa fins ara impossible però que la nova llei ha condemnat al carrer. La gent sortia i entrava suposo que per anar a fer la caladeta. Molt bé els Sweet amb el Xavier Sanjuan, Enric Batlle, Jordi López i ¿?. La cosa estava animada. Estàvem els de sempre. La setmana que ve toquen el Jimmy Pinyol, el David Ibarz i algú més.

divendres, 14 de gener de 2011

Els problemes de Tunis ens beneficien

A Tunis la gent s'està rebotant. Un dels llocs més tranquils del Mediterrani ja no ho és tant. Al president diu que crearà 300.000 llocs de treball, però ja ningú el creu. El qui més guanya de tot això és Espanya perquè molta gent que anaven a aquest país podran venir aquí a casa nostra a prendre el solete. A veure si ho sabem aprofitar. Esperem que aviat arribi la democràcia a Tunis perquè les dictadures ja no colen.

Una escola bressol vital

Jo crec que ens vigilen massa, si volem fumar i no molestem perquè no ho podem fer? si anem sense cinturó i ens matem perquè no ho podem fer? Hem de ser més lliuires i responsables. A vegades sembla que estem en una escola bressol tota la vida.

dijous, 13 de gener de 2011

Et perdràs els Laxen al Liceu per 50 euros?

Benvolguts/des:

L'Associació Lax'n'Rock música, educació, cultura i lleure

organitza un autobús de 55 places des del Vendrell per anar

a la presentació

del LAX'N'BUSTO SIMFÒNIC al

GRAN TEATRE DEL LICEU a Barcelona.

el proper divendres dia 15 d'abril a les 21 hores.

Les entrades estan situades al proscenis del 2n pis B206

damunt l’amfiteatre central .

El preu del pack entrada més autobús és de 50 euros.

Si voleu adquirir les entrades, cal que feu l’ingrés al número de compte de l’Associació Lax’n’rock música, educació, cultura i lleure;

la Caixa 2100 2726 72 0200092816 indicant noms i cognoms.


Podreu passar a recollir les entrades a partir del 28 de març

al local de l’associació,

CARRER DE L’OM, NÚMERO 48

de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 del migdia.

Per a més informació podeu trucar a la Montse Roig 665.05.51.18

En marxa el Casal Xic del Vendrell per la setmana Blanca


Benvolguts/des:
Desprès de l'èxit de la primera edició del projecte educatiu CASAL XIC,
ens adrecem a vosaltres per presentar-vos el CASAL XIC DE SETMANA BLANCA.
Us adjuntem la informació i fitxa d'inscripció per a totes les persones que hi estigueu interessades.
També us enviem un recull de quatre fotos de l'experiència.
Us recordem que el CASAL XIC DE SETMANA BLANCA
es farà del 7 a l'11 de març de 9 a 13 hores a l'Institut Andreu Nin
per a nens i nenes de 2 a 14 anys.
Hi haurà servei d'acollida opcional de 8 a 9 del matí i/o de 13 a 14 hores.
LES INSCRIPCIONS ES FARAN AL
LOCAL DE L'ASSOCIACIÓ LAX'N'ROCK MÚSICA, EDUCACIÓ, CULTURA I LLEURE
al
CARRER DE L'OM, 48 EL VENDRELL.
Del 14 al 28 de febrer de
10 a 13 hores del matí i de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 de la tarda.
PLACES LIMITADES A 100 NENS I NENES.
Què farem?

Taller de ràdio en col.laboració amb Ràdio El Vendrell

Taller de música, cant coral

Taller d’audiovisuals musicals

Taller d’escriptura i il·lustració

Taller de teatre musical

Taller d’expressió plàstica

Taller d’estètica i maquillatge

Taller de cuina

Taller d’infermeria i primers auxilis

Gimcanes i grans jocs d’exterior

Esports (bàsquet, futbol, escacs...)

Visites i sortides culturals a diferents indrets del municipi i la comarca

Visites de diferents personatges populars relacionats amb el centre d'interès

Concert conjunt al finalitzar cada activitat!!!

El preu és de 65 euros.

Preparant les municipals. Tot és molt confús

Els partits a hores d'ara ja haurien de tenir clar qui presenten a les municipals o si fan primàries. Però pel que sembla ningú té clar res. Ara estem cada dia amb la Tura Hereu a veure com acaba, però ells ja han fet molt perquè aquí al Baix Penedès hi ha moltes formacions com el PSC i CiU que no saben no responden sobre els caps de llista dels principals punts. Suposo que el Forns repetirà a a Bellvei, però poca cosa més ha transcendit. Molts han fet de la política la seva forma de vida i això si n'abuses arriba un punt que et quedes sol i només tens amics subvencionats que els perds el dia que ja no suposis una font d'ingressos. A veure si s'aclareixen i comencem a despejar la pista que encara hi ha molta boira.

dimecres, 12 de gener de 2011

El marujeo és el que més interessa a la gent

Hi ha coses en el món de l'actualitat que realment sorprenen. Ara el tema de moda és si el Piqué i la Shakira s'ho munten o no. Què facin el que vulguin. Aquí el que realment li va a la gent és la vida privada independenment que sigui el millor central que ha tingut el Barça o ella sigui una gran actriu. El marujeo és el que mana.

dimarts, 11 de gener de 2011

La gent prefereix comprar al Mercadona

El millor lloc per comprar és Mercadona, sense cap dubte amb 6 vots. 2 persones opten per Caprabo i una persona per Aldi i una per Carrefour. Ningú s'ha decantat per Alcampo. La cosa està clara. Volem un Mercadona al Baix Penedès. A veure si ho podem veure ben aviat.

Comença operació bikini fase tranqui

Avui a piscina hi havia gent nova. Comença la primera fase de l'operació biquini. Espero que durant molts dies continuen anant a fer esport que va molt bé. Vinga animus és una inversió en valtres mateixos

DISME, DISME: CRONISTES ALS PREMIS ENDERROCK

DISME, DISME: CRONISTES ALS PREMIS ENDERROCK: "Voteu al grup Cronistes als Premis Enderroc a l'apartat de Folk/Noves músiques i grup revelació. Un grup de Folk & Roll, jove, original,..."

Un nou mitja de comunicació neix al Baix Penedès

Un nou mitja de comunicació ha nascut al Vendrell. Hem de deixar pas a la modernitat i adapatar-nos a les noves teconlogies, per tant no hauria de ser d'una altra manera que digital. Esperem que tingui molta sort i entre tots el fem servir com el pa nostre de cada dia quan volguem donar un cop d'ull a la realitat o simplement per fer-los servir com a plataforma nostra. Els seus responsables són l'Ariadna Caballero i el Xavier Mitjans i el seu nom. http://penedes21.cat Molta sort, de veritat i endavant.

dilluns, 10 de gener de 2011

No us perdeu Tambien la Lluvia al cine

Us recomano moltíssim la darrer peli d'Iciar Bollaín titulada Tambien la lluvia protagonitzada per Lluis Tosar. Un autèntica radiogràfia de com es viu a dins d'algunes comunitats d'Amèrica Llatina. Un retrat genial d'un grup de professionals del cinema que han de rodar una peli en aquest país. Allí sorgeix el problema de la lluita dels indígenes per l'aigua que la volen privatitzar. Unes dues hores molt intenses que recomano a tothom. Posa la pell de gallina, la veritat.

diumenge, 9 de gener de 2011

Un Mosso amb intuició

Un control de Mossos m'ha fet parar venint de Lleida. El tema era l'alcoholèmia. M'ha preguntat si havia begut i li he dit que no. Ell m'ha fet continuar perquè havia dit que no havia begut. Una cosa està clara amb l'alè és nota. No cal tenir un bon olfacte per saber si una persona ha begut o no. A més com no hi havia cap prova que ho demostrés també ha servit perquè s'estalviessin una boquilla, tot ajuda per sanejar les finances públiques.

dissabte, 8 de gener de 2011

Temps de rebaixes

El Mercadona tenia el dia de Reis i abans el rosco de Reis a 7 euros. El dia 7 de gener el tenia a 4 euros per aquelles persones que el volguessin provar encara que no fos la data. Ara estem en rebaixes. Ahir en molts llocs va ser una bogeria. A més d'un i de dos els reis li arriben ara amb les rebaixes. Jo crec que cada dia hi ha més seguidors de les rebaixes i hi ha gent que fa presumptes rebaixes quan no toca, però aqui tothom s'espavila

divendres, 7 de gener de 2011

Moltes felicitats Quim,

Estic molt content que el meu paisano Quim Nin ha estat nomenat Delegat de la Generalitat a Tarragona. Des de petit que el conec i sempre hem tingut molt bona relació encara que hi hagut anys que ni ens hem vist, però sempre l'he considerat un amic. L'he vist créixer i l'he anat seguint en aquest competitiu món de la politica i la veritat que estic molt content del que fa, hi ha altres del seu partit que són uns patates, però ell jo el comparo una mica com el Jordi Jané de l'Arboç. Són persones taules que saben escoltar a la gent i entenen el que el poble vol dir. Ha picat pedra durant molts anys al meu poble, Albinyana, i coneix el que realment preocupa a la gent. La seva gestió és pragmàtica i és nota que és fill d e pagès perquè va directament al gra, a part de quan toca rizar el rizo. Li desitjo molta sort en aquesta nova etapa i jo crec que tots en sortirem beneficiats. Enhorabona amic, Quim. Molta sort en la nova etapa que t'espera.

Nova imatge de molts bars amb fumadors

A partir d'ara quan passes per davant d'un bar o restaurant, saps que ho és perquè fora una una o dues o tres o més persones fumant. Faci fred o calor aquest és el remei que els toca als fumadors incondicionals. Si aquests fan molt de murmuri els pisos de dalt es queixaran perquè els molesta. Hi ha persones molt sensibles i altres molt escandaloses i si coincideixen ves per on que pot passar. Serà el moment de demanar terrassas encara que sigui amb unes estufes per tenir a tot el personal content.

dimecres, 5 de gener de 2011

El congelar està de moda

La crisi ens ha portat a utilitzar aquest verb més del compte. Ja no el dediquem només per administrar una part del nostre frigorífic, sinó que ara l’apliquem molts altres efectes de la vida que ens rodeja. Ara també hem de fer el mateix amb els salaris, les taxes els impostos. Si fins ara hem gastat el que no teníem, a partir d’ara ens toca agafar les tisores i anar retallant coses a les que ja estàvem acostumats. Ja s’han acabat les obres faraòniques i les grans inversions perquè tots els votants estiguin contents. Ara tocar sortir al balcó i dir que les peles ja s’han acabat i gràcies que anem mantenim el tipus i salvar els mobles. La nostra missió és dir-ho a la gent perquè ho entengui. Sinó li diem, una tasca molt impopular impopular, ja s’ho anirà trobant de mica en mica en el transcurs dels propers mesos i fins i tot anys. Fins ara pagàvem beques, llibres, esport, autobús entre moltes altres coses. Potser a partir d’ara només pagarem autobús. Pel que fa a la resta, cadascú que carregui amb la seva despesa. Però potser també és hora que comencem a fer les coses amb una mica de cap. Si obrim un carrer per posar una canonada d’aigua, potser que ja hi posem un parell o tres de tubs més per si el dia de demà se’ns acut posar la fibra òptica. Tampoc estaria malament que deixem una petita estructura per si més endavant hi volem instal•lar contenidors soterrats. La política actual és que cada cop que es posa un nou servi es torni a aixecar el terra. És el moment de planificar una mica i fer plans a mig o llarg termini. Una manera intel•ligent de no enterrar tants de diners innecessaris en els mateixos carrers. Al cap de poc temps ho tornem a aixecar tot un altre cop.
El fet de congelar taxes i impostos només vol dir que l’administració pública no arribarà a tants de llocs. Si fins ara en un carrer de la platja es fonia una bombeta i estaven un parell de setmanes a canviar-la. A partir d’ara estaran mig any fins que hi hagi diners per comprar-ne una remesa nova. Aquest 0 graus centígrads també ens indica que molt possiblement ens haurem de comprar tots els llibres dels nostres fills perquè a al Casa Gran no en tenen ni cinc. Ningú ha de pensar que aquests diners que estalviem en pagaments a la hisenda municipal els podrem destinar per anar a sopar un dia en un restaurant tota la família. Si estalvies 20 euros, possiblement al final, la broma et costarà 100 euros. Però aniràs a dormir feliç perquè l’IBI només t’ha pujat un euro aquell any, però no et preocupis que els hauràs de destinar a un altre lloc.
Les despeses són les mateixes, les paga l’administració o les paga el contribuent. No hi ha volta de fulla, ni miracles ni coses d’aquestes. Massa cops el problema és l’administració o les administracions o massa administracions. Aquest és un dels defectes d’aquest país que hem creat una munió d’administracions que se solapen contínuament. Per exemple, el tema d’estrangeria doncs és una cosa que correspon a Madrid. Doncs molts ajuntaments i també la Generalitat, de tant en tant, va traient el tema per simple rèdit polític perquè no tenen competències en aquest tema. Si realment hem de decidir aquí que truquin als amics de Madrid i que els la transfereixin. No passa res, però aquesta superposició d’administracions recorda la feina d’alguns treballadors que mentre un pica, quatre es miren la feina que fa. Això és el que hem d’evitar. És molt fàcil retallar, congelar, però la feina que es requereix és administrar. La part més difícil d’aquesta assignatura que ningú vol assumir perquè tot és com una mena de joc de la cadira i ningú es vol quedar fora.
La situació actual servirà perquè moltes mites i conceptes canviïn com per exemple els municipis del cinturó vermell de Barcelona ja comencin a votar més CiU. Si és necessari votaran PP. Ara no toca parlar de banderes de drets globals, ni de justícia social. Ara toca arribar al final de mes amb unes mínimes garanties i amb una mica de serietat. Qui ho aconsegueixi s’emportarà el gat a l’aigua. Aquesta situació ens servirà per fer una segona transició. En la primera la dictadura va deixar pas a una mena de partidocràcia dels més grans. En aquesta segona passarem de les paraules i dels somnis al pa nostre de cada dia.
Congelar i retallar només serveix per amagar el cap sota l’ala i sortir a l’opinió pública com a persones preocupades amb els convilatans. Si el motor deixa de funcionar del tot, llavors la corrent del dia a dia si potser si que ens portarà riu avall. Això és com qui no inverteix a casa seva. El dia que ho faci haurà de posar tots els diners que no havia destinat en els altres anys. Evidentment hi perdrà dinersr. Cada any s’ha de fer. De mica en mica. El que és necessita és algú que sàpigui administrar bé i no gent que s’amaga darrere el titular de congelació creant efectes secundaris molt pitjors i ajornant els principals problemes per a més endavant.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 14 de gener del 2011

Les dades de l'atur són irreals

Em fa molta gràcia això que l'atur ha baixat. Entre la gent que ha entrat per 6 mesos en plans d'ocupació i els que fan algun curset, s'han tret un munt de gent que en realitat estan a l'atur i alguns d'aquests cobren per la seva feina, però molts dels que estan estudiant, ni un puto duro. Ens estan prenent el pèl. Ara que volen treure els 424 euros d'ajuda. Això ja és el sumum. Què farà la gent que viu d'això?

dimarts, 4 de gener de 2011

Qui sancionar els fumadors?

En tot això de la Llei del Tabac, el més divertit és saber qui multa als fumadors? Nó sé si ho fa. La polícia que ja té prou feina. Anirà a un lloc de dalt de tot d'un hospital per posar a un que fuma fora del recinte. Prendrà mides a veure a quants metres està del Cap més proper? Potser ho fan els treballadors del lloc on es fuma. No en tinc ni idea però jo crec que si algú fa la prova i algú el multa que em digui qui li ha posat la sanció. És un dubte matiner.

Això no és un meme

Això no és un meme. Per tant, nomeno al blog www.eltaodeteresa.blogspot.com com el bloc més adequat per conèixer la realitat del país valencià.

dilluns, 3 de gener de 2011

La gent fa cas de les rebaixes

La gent aprofita les rebaixes. Quatre persones ha dit que si que ho fan en l'enquesta. Només una persona no en fa cas de les rebaixes.

Nous comerços alients ocupen els establiments buits

Un dels signes inequívocs de la crisi és el creixement d'establiments, generalment grans, regentats per gent d'altres nacionalitats del continent asiàtic. Cada dia hi ha més basars xinesos i tendes d'electrodomèstics de paquistanesos que han escollit les nostres terres per posar el seu negoci. Al comerç local li costa. Els que se salven són les grans marques com el Zara que també aguanta el tirón

Anton Mor fa un genial interpretació de Joan Manuel Serrat

Una de les coses que m'ha sorprès va ser el concert que Antoni Mor va fer ahir a la tarda al Caf'è del Teatre de Lleida interpretant cançons del Serrat, una tasca gens fàcil. Tenia un gran repte que era versionar aquest gran artista internacional de casa nostra. En alguns moments semblava que cantés l'autèntic. Té una veu molt similar que per segons és calcada a l'original. Em va agradar molt que inclogués peces com la Tieta i Plany al Mar que són peces que ja formen part de la veu popular.

diumenge, 2 de gener de 2011

No us perdeu el darrer ballarí de Maó. Excel·lent

Una de les pelis que et posen la pell de gallina ha arribat aquest Nadal a les sales de cinema no gaire comercials. Es tracta de la pel·licula australiana el darrer bailarin de Maó. Una proposta que ens narra la vida d'un gran bailarí xinès que decideix no retornar al seu pais després d'una estada a Houston. Una gran proposta per veure la realitat de molts xinesos que volien provar sort fora de les seves fronteres on la política era més important que l'art. Si la veieu porteu clinex que us poden anar molt bé.

dissabte, 1 de gener de 2011

Un cap d'any amb molt bon peu

El primer dia de l'any molt positiu. Va ser una nit molt optimista i plena de bones emocions. La gent va aprofitar per omplir els locals de fum, una cosa que a partir d'ara estarà prohibida. Hi ha coses que no entenc a veure si algú m'he les pot aclarir. Al Legend de Lleida la música al llarg de la nit pujava i baixava al seu rollo i fins i tot parava del tot perquè segons va dir el dj la policia els havia posat un limitador de so i no el podien superar. En canvi al 33 estava a tope de gent i la música alteta. Hi ha coses que no les entenc. Això només són anècdotes d'una nit màgica amb molt bona companyia i fins que el sol va sortir per Coma-ruga. Molt bon any a tothom.