La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 30 d’abril de 2011

Coincidències musicals al Vendrell

Ahir al Vendrell es va donar una coincidència a musical a tres bandes i per elements força diferent. Pel que fa Personart hi havia el Pau Saura que tocava a la placeta del carrer Major. A tocar d'allí, dins la biblioteca hi havia un grup que va començar a dos de nou, el Pau va començar una mica més tard quan la gent va deixar aquesta interessant exposició. A dos de deu a l'església hi havia concert d'orgue. Un dia tot concentrat que si s'hagués fet a propòsit no hagués sortit tan bé.

divendres, 29 d’abril de 2011

Si voleu gaudir de l'art visiteu el Portal del Pardo del Vendrell

Un bon consell d'amic és que aneu al Portal del Pardo i doneu un cop d'ull al treball de 32 artistes que han passat per l'Instit del Vendrell. Una molt interessant barreja de fotografia, pintura, belles arts il·lustració, pintura, pastisseria que no us podeu perdre. Està oberta fins el proper 22 de maig. Us la recomano i que hi aneu amb temps perquè realment hi ha molt d'art per descobrir en aquesta cèntrica sala vendrellenca. Més informació a http://personart.or

dijous, 28 d’abril de 2011

Voteu amb il·lusió

Ara estem en una època on regna la il·lusió perquè tot i la crisi hi ha eleccions municipals. Això vol dir que hi poden haver canvis. L’altre dia en una trobada amb un candidat a l’alcaldia del Vendrell es preguntava com és que sempre guanyen les mateixos si moltes persones tenen ganes d’un canvi. Només cal escoltar-los o llegir-los en aquestes dates tan especials i veurem clarament com sorgeixen aquestes mostres de desafecció amb el existeix actualment. El que costa és potser traduir aquesta rebeldia en el vot. La gent al final el que pensa és val més dolent conegut que bo per conèixer. Són pocs els qui aposten per noves sigles i cares inèdites amb projectes diferents que opten a un espai en el poder municipal. Estem davant d’unes eleccions que es voten bàsicament a les persones. Això de les sigles dels partits aquí no ens serveix gaire i més quan ninguna de les populars pot superar un nivell mínim de credibilitat social. No cosa gaire queixar-se i dir que no ho fan bé els qui estan i tot això, però ara és quan la gent té el poder a les seves mans dins les limitacions, que també n’hi ha, que marquen les diferents normatives vigents. Primer tot, el repartiment de la propaganda electoral als diferents canals públics és un dels delictes que aquest país té pendents per resoldre. Això és una autèntica presa de pèl. Al final sembla que cada elecció vingui a ser una segona convocatòria de l’anterior. Això passa des de les primeres que hi van haver. Clar, als partits grans això no els interessa canviar, perquè surten clarament afavorits. Un altra tema és el de llistes obertes, però això crec que abans muntarem una base al planeta Mart que es pugui implantar a casa nostra aquesta petició que molta gent reclama, almenys en les municipals, per fer un tastet. Fins que molts partits no siguin democràtics i transparents en el seu funcionament dificilment la resta de la societat ho podrà ser.
Gràcies al Bill Gates i als seus amics informàtics s’han introduït plataformesi eines que permeten arribar a quasti tothom, en especial les xarxes socials. Unes tecnologies que actualment viuen un època de màxim esplendor i no té res a veure amb la seva implantació ara fa quatre anys. El seu cost és mínim. Només cal temps i imaginació.
A qui hem de votar, doncs jo crec que el millor que pensi cadascú que es deixin de complexes i imatges i altres tòpics que han quedat obsolets amb el pas del temps. Abans si portaves corbata i americana, era un clar indicador que tenies el present i mig futur resolt. Avui només vol dir que vesteixes amb aquestes dues peces. Realment pots donar una imatge coherent amb la persona o simplement voler quedar bé davant de al galeria. Si vesteixes texans tot apunta a què pots aconseguir menys vots, però dificilment algú que no en porti mai se’ls posarà si aquests poguessin aportar més suport a la candidatura. Per tant, si portes texans, en principi, potser més honest que una persona que porti corbata i no tingui aquest perfil habitual.
Cada partit és un món dins el seu poble i aconsellar el vot d’un partit a nivell comarcal és una mica suïcida perquè no té res a veure els del PSC, CIU del Vendrell amb els d’Albinyana. Un exemple triat a l’atzar que es pot aplicar a la resta de la comarca i amb la majoria de formacions.
És bo tenir clares uns petits consells. Hem de provar amb noves persones que es mereixen la seva oportunitat. És el que ha fet el Guardiola al Barça amb la pedrera i aquí no ens atrevim amb la política. Per què? Penseu que hem arribat fins aquí per una gestió pèssima d’uns que ens volien salvar i a més, han arreplegat una època de bonansa de les hisendes públiques. Imagineu ara que el panorama és més aviat pesimista on ens poden portar.
Els venedors de fum i altres herbes estan molt bé per poder fer la migdiada al sofà després de les notícies, però realment no tenen res a dir. Voteu qui voleu, però voteu perquè com més participació hi hagi més representativitat tindran els nous regidors i més varietat és pot aconseguir. I voteu amb il·lusió sense caure en la rutina de sempre que ja heu vist fins on porta. Fins d’aquí quatre anys no podreu tornar a posar cullerada en la política municipal encara que alguns ho vulguin dissimular amb algunes iniciatives de participació ciudadana servides al gust del qui ho ha elaborat.

Aticle publicat al Diari del Baix Penedès el 29 d'abril del 2011

Sindrome de Barsitis aguda i els seus efectes secundaris

Vivim unes setmanes de Barsitis aguda i preocupant que s'acabarà després de les eleccions. Mentre estem en aquesta situació entre el cel i la terra no veurem el que passa realment a casa nostra i els partits tradicionals ho tindran una mica millor per amagar sota l'alfombra tot allò que no acaba de funcionar. Si el gran tema és el futbol i tothom en parla, li agradi o no. Realment hi ha coses preocupants. L'altre dia un pare li preguntava a la filla de 18 anys si sabia el que passava a Líbia, òbviament no ho sabia i en prou feines sabia on estava aquest país.. Res que visca el Barça i contra la crisis, Barça i a viure que són dos dies.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Els candidats fantasmes a les municipals

Hi ha partits com el PP que ha omplert molts pobles amb candidatures de gent empadronada en altres municipis. A veure si treuran algun regidor hi haurà de venir algú de qui sap a on que potser no sap ni a on estar el poble a prendre decisions. El que fa la política. Patètic. Hi ha altres partits que també ho fan i no són de dretes, precisament.

Benet Jané, segons l'enquesta, nou alcalde del Vendrell

Segons la darrera enquesta, Benet Jané amb cinc vots serà alcalde del Vendrell, 4 vots per Martí Carnicer, 2 per un altre i només un vot per l'Armengol. La cosa està molt renyida.

dimarts, 26 d’abril de 2011

Dies per comprovar l'estat de la via pública

Els dies que plou com avui són ideals per saber si els carrers i les voreres estan ben fetes o no. Aquí al Vendrell la cosa està bastant fomuda. T'has de mullar perquè està plovent, però vegades hi ha tolls en mig de la calçada que estan allí perquè algú no va fer servir el nivell adequadament.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Comença la part dura de la campanya electoral

Ja tenim la Setmana Santa finiquitada i tornem a la normalitat. En principi havia de ser de molta pluja i al final, una mica pero molestant lo just. Ara entrarem en el mon de les eleccions municipals amb força i ja començaran els nervis a veure que passa el 22. Ja estem a al recta final.

dissabte, 23 d’abril de 2011

Les opcions més desfavorides

Avui hi havia un 80% de possibilitats que plogues. Al final ha guanyat el 20%. Són coses que passen a la vida que no sempre guanya el que ha de guanyar. Avui per sort de tothom hem pogut de gaudir de Sant Jordi sense pluja i ahir moltes processons van sortir al carrer i també havia de ploure. Hem de donar una oportunitat a les opcions més desfavorides perquè a vegades són les que s'emporten el gat a l'aigua.

divendres, 22 d’abril de 2011

En contra de la sociovergència al Vendrell

En la meva darrere enquesta, la gent està en contra de la sociovergència al Vendrell per majoria absoluta. 6 persones diuen que no i la meitat,, 3 diuen que si. Jo crec que no passarà, però sembla ser que la gent no hi està molt a favor. A veure que passa.

Deixa'm veure el teu llibre i et dire qui ets. Demà és Sant Jordi

Demà és Sant Jordi. La gent compra llibres i roses perquè és tradició i tothom ho fa i queda bé. Les persones que porten roses, depen de quina porten pots deduir alguna cosa, però la gràcia està en els llibrs. Hi ha gent que només trien bestsellers perque no acostumen a llegir i van a tiror segur de més comercial no vol dir que sigui millor ni molt menys. Altres persones, les que llegeixen, es basen més en la seva llista d'autors preferits i molt possiblement encertaran més que els que es mouen pel preu de la fama.

dimecres, 20 d’abril de 2011

Els Laxen toquen el cel al Liceu




Un dia molt especial per un concert genial que va tenir lloc el passat divendres al Liceu. 2.200 persones es van congregar en aquest temple de la lírica universal per acollir a aquest grup vendrellenc en els primers 25 anys de trajectòria musical. Aquest projecte que van començar el passat mes de juliol al Vendrell ha passat per Vic i per Roses per omplir Liceu juntament amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà dirigida pel prestigiós músic i compositor Joan Albert Amargós. Van repassar els clàssics de sempre com Júlia, No vaig triar, La meva terra és el mar, Nen, surt al carrer i els nous temes del darrer disc d’estudi com Començar, Tornarem o Què boig el món. fins a omplir dues hores del seu repertori. No hi va faltar Les nits al Liceu que també es va utilitzar com a visos per cloure aquest esperada cita. No fa falta parlar ni de l’emoció, ni de la força, ni dels sentiments, ni de les vivències que van compartir la majoria dels allí presents. Descriure això és molt difícil. Són sensacions que s’han de viure en primera persona. Esperem que aquest concert obri les portes de noves oportunitats per poder-lo escoltar arreu de la nostra geografia. Fins ara han tingut una excel·lent acollida per arreu on han passat. Aquí al Vendrell van omplir la Lira els tres dies. Una dada prou destacable important i el mateix van fer amb el Liceu amb tot el públic aplaudint de peu i corejant les seves peces més emblemàtiques com Llença’t i les Nits del Liceu.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 d'abril del 2011

Amb qui pactaran després del 22-M?

Avui ha sortit al BOP les llistes de les persones que es presenten a les eleccions municipals. Hi ha una mica de tot. Molts repeteixen, altres improvitzen. Ara entra en la recta final de campanya que pot decidir el grapat de vots que marquin una victòria o una segon terme. Hi ha molt per fer. Què guanyi el millor. Jo crec que el que haurien de dir és amb qui pactaran perquè crec que en pocs llocs hi haurà majories absolutes, en especial en els llocs més grans.

Per on retallaraem després del 22-M?

L’actual situació pre-electoral aconsella mantenir la compostura fins el dia 22 de maig. En aquestes dates prèvies tot continua segons la rutina i la normalitat més absoluta. Aguantem bé la porta perquè no s’escapa alguna llebre abans d’hora i perdem vots. Aquesta hauria de ser la pauta general de l’actual Govern de la Generalitat, però pel que hem vist han començat a retallar a tort i a dret en alguns dels serveis bàsics que ja anaven prou ajustats. Després alguna petita rectificació, però en general la cosa no ha quedat gens clara. El que hauria d’haver estat una política de mantenir el tipus es va convertir en un mal ús de les tisores per acabar reduït en “bé ja ens ho mirarem, però no en cap cas és tan greu com us penseu”.
Espero que en aquesta campanya electoral ningú parli de grans inversions, ni de tirar la casa per la finestra perquè ja només ens queda mig rovellada la clau de la caixa forta plena de teranyines i promeses.
El polític valent i compromès ha de dir des de la tribuna per on retallarà. Hem de tenir en compte que hem arribat a dalt de la societat del benestar amb beques, ajudes, subvencions i altres històries per aflorava el diner públic. Ara toca baixar del cim d’aquesta societat solidària perquè ja ens hem finiquitat els recursos i hem d’exposar a tothom allò pel que no afluixarem la mosca. Sentirem parlar d’igualtat, cohesió, sostenibilitat, futur, sinergies i altres termes que ben barrejats amb el discurs sembla que t’estan vénen una cosa bona. En realitat et diuen que ets una gran persona i que no et donen ni un cèntim, però marxem a casa com si t’haguéssin donat un paquet de bons de la Generalitat.
La setmana passada sortia a la premsa que l’Ajuntament de Cunit tenia problemes de liquidesa dels salaris amb el personal que hi treballa. L’ens públic s’afanyava tranquil·litzar a la gent dient després d’aquesta data del 22 cobrarien. No conec el patí, però m’ho creuria més si diguessin que ho cobrarien abans del 22. Simples manies.
Em preocupa seriosament que passarà a les administracions públiques després del 22. Si el Govern actual ha començat a retallar sense esperar a aquesta cita electoral per aguantar el tipus això vol dir que la cosa està molt magre. Alguns ajuntaments de la comarca estan en els principals llocs de la llista d’entitats endeutades d’aquest petit país. La solució no està ni a curt ni a mig termini. Aquest silenci em sembla sospitós. Aquesta situació hauria de ser debatuda públicament pels polítics com un tema més. Aquí no hi ha partits bons ni dolents en aquest tema, tots han participat en aquesta mena de pèssima gestió dels fons públics que ens ha portat fins aquí. Seria qüestió d’ajuntar tots els partits polítics amb representació, treballadors i altres sectors com principals proveïdors i fer reunions profitoses per discutir aquest tema i mirar de buscar solucions abans que sigui massa tard. Parlant amb propietat i coneixement de causa i aportant solucions amb cara i ulls.
Hi ha rumors que al juny ens espera a tots els treballadors de l’empresa pública i similars una nova retallada del salari com la que varen fer fa un any. Em crec més això que no pas ens tornin el 5% que ens van prenent cada més per uns fins obscurs que ningú sap. Val més no saber per no ruboritzar-nos més.
Hi ha moltes ajuntaments que tenen moltes places interines,. A alguns, a qui els interessa per diversos i varis motius puntuals, els pugen a l’ascensor en l’escala de nivells. Els altres continuen congelats fins que la Riera de la Bisbal sigui navegable. Aquests ja fa anys que aporten els seus diners per altres finalitats públiques. La política digital en recursos humans que ens volen vendre sota el nom d’igualtat i transparència no la podríem incloure ni tant sols en una zona de tolerància dels nostres barris marítims.
Segons la normativa vigent a molts d’aquests interins amb un grapadet d’euros els podries deixar legalment al carrer i aquí no passa res. Esperem que això no arribi i s’opti per una reestructació integral.
Ja sé que ningún candidat parlarà d’aquest tema i ens vendran tot un altre grapat de motos meravelloses per tal que els votem, però confio que algú pensi en aquest col·lectiu de persones que s’encarreguen que l’administració pública funcioni. No sé per quin motiu és més interessant parlar de burques i similars. Estem parlant de moltes persones anònimes per la majoria de ciutadans, però que al cap i a al fi són els peus perquè s’aguantin els caps que cada dia augmenten en l’administració. Espero que es tingui en compte.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 d'abril del 2011

dimarts, 19 d’abril de 2011

La Caputxeta Vermella, molt recomenable

Una versió moderna de la Caputxeta Vermella amb llop inclòs és molt recomenable que la veieu aquesta setmana santa. A més si plou com al final diuen, anar al cine és una bona proposta. Hi ha una mica de tot, una mica Tim Burton, una mica Sleepy Hollow i tot plegat molt ben tractat i fins el darrer moment no saps qui és el culpable de tot plegat. En aquest cas les aparences enganyen. Us la recomano per aquests dies entre misses i escapades.

dilluns, 18 d’abril de 2011

Una setmana per fer país

La crisis és una de les maneres que ajuden a fer país a la gent. Res de grans sortides de pocs dies. Petites sortides per aquesta Catalunya que tenim tan a prop i que molts cops tan poc coneixem. Una manera de conèixer millor Catalunya sense gastar gaires diners.

diumenge, 17 d’abril de 2011

Tradicions en decadència

Avui he vist la processó dels Nazarenos del Vendrell. Amb el pas del temps ha perdut molt no és ni de lluny el que havia estat en els seus moments de glòria. A més els que van en caputxes anaven una mica desorganitzats i sense guardar una posició ordenada dins el grup. Tot plegat una mica caòtic. A vegades es volen fer coses que ja no s'aguanten i que potser no tenen el sentit que tenien. S'ha de saber canviar i actualizar-se. La generació jove que ha nascut al Vendrell ja tot això li cau molt lluny i és desenten de tot plegat. No sé que s'ho facin mirar. El mateix passa amb la Feria de Abril de Tomoví, lloc ideal per arreplegar quatre vots abans de les eleccions municipals.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Sense paraules el concert dels Laxen al Liceu

Ahir al Liceu va ser apoteòsic. Hi ha concerts com el d'ahir que no es poden explicar s'han de viure. L'any 2009 els Laxen ens va oferir un concert memorable a l'Apolo amb la seva grabació del seu disc en directe, però ahir va ser una altra història totalment diferent on després de 25 anys i amb una de les seves cançons més populars dedicades a aquest temple de la lírica universal van pujar a l'escenari. Al fina es va omplir fins dalt de tot i la veritat que feia goig està allí veient tota la gent entregada a la seva música. Els sis membres del grup i L'OCE van fer vibrar a tota la gent que allí estàvem de valent. Dues hores de bones vibracions que van quedar curtes perquè els bons moments passen massa ràpid. Gràcies a tots perquè vareu fer que ahir fos una gran nit, tant els de dalt com els que van animar en tot moment a aquest gran grup de casa nostra en una aventura arriscada que fa un quart de segle que dura. Fa dos anys van tocar al lluna, ahir van baixar al Liceu, on serà la propera? No us fallarem.

Les formes i les aparences

Ahir vaig sentir un comentari que ja fa dies que em van dir i que tenen protagonistes diferents però a vegades passa. En aquest cas es tracta d'un pagès que vol un Rolex d'or. Va a una botiga i l'adverteixen que aquest rellotge és molt car i clar suposadament no el pot adquirir. Això emprenya al client que encara no vagi amb la vestimenta adecuada si que té els calers necessaris i uns quants més també. Aquest mateix home va a una altra botiga i el venedor no li fa cap comentari fora de joc i efectivament li ven el rellotge obviant la seva aparença que no concordava amb el seu pressupost. Avui en dia això passa i al revés també. Per anar a fer de quinqui ho has de fer amb corbata i traje si vas amb roba en mal estat t'enxamen enseguida. La imatge és la imatge.

divendres, 15 d’abril de 2011

El president del Consell Comarcal ha de ser algú que s'hi pugui dedicar

Ara no només s'escullen alcaldes i regidors, també és el torn de Consells Comarcals i diputacions. Jo crec que aquí al Baix Penedès hi hagut grans errors en escollir al seu president tnat en agafant a Benet Jané com a Jordi Sánchez, crec que per motius polítics. Hauria de ser president algú d'un poble que s'hi pugues dedicar i no persones que ja tenen molt de poder i només poden dedicar a la comarca un 15 % del seu temps. Jo crec que això ara no ha de tornar a passar.

El PSC serà el partit més votats al teu poble

He fet una enquesta global sobre que votaries al teu poble i ha guanyat el PSC amb 16 vots. En segona posició Ciu Amb 12 vots, EL CUP, 4 vots, ERC, 3 vots; altres dos vots i Iniciativa 1 vot. Segons aquesta enquesta global el PSC seria el guanyador.

dijous, 14 d’abril de 2011

Els perfils dels nostres candidats

En aquestes properes eleccions municipals. Si algú encara aguanta una nova aportació sobre aquest tema que segueixi llegint. Sinó el convido a passar directament a la secció d’esports o cultura perquè la resta de pàgines estan farcides al voltant d’aquesta cita presumptament ineludible. En les llistes del diferents partits que concorren a la convocatòria popular podem veure un ampli ventall de propostes i personatges que han de fer realitat aquestes intencions, sempre amb el suport popular, és clar. Tenim els de sempre, els qui un dia van apostar sort per aquest món de la política local i encara hi són després de més de 30 anys. Ells estan allí perquè ningú els hi ha dit que marxessin i si algú s’ha atrevit a dir-los-hi, semblava que no anava per ells. Estan igual de guapos i formosos que el primer dia amb la clenxa tota ben posada. Ara porten ulleres i potser no tenen tant de pèl a la barba, però són ells encara que per alguns els anys són més benèvols que per als altres. Dins d’aquest pedrera de promeses d’aquest joc tornen “els herois d’antuvi” els qui un dia van formar part dels principals partits de casa nostra, però els hi van fer el llit i van haver de marxar d’una forma més o menys elegant. Acomodats com estaven a aquests si que els hi van dir que ja era hora que deixessin pas a les noves generacions. Llavors van decidir muntar un partit amb els amics de sempre i prova sort a pit descobert sense les sigles d’abans, però aquestes aventures a casa nostra no han tingut gaire èxit perquè el votant si que ha entès el missatge subliminal. Dintre d’aquesta secció estan els “rebotats” que vénen a representar els que un dia van formar part d’altres llistes, però per diferents motius el partit va deixar de confiar en ells i els va abandonar vilment a la vorera de la carrera electoral. Alguns van sortir escopetejats per una mala gestió. Altres es volien menjar el món i resulta que ha estat al revés. Després estan els “clàssics” que es presenten a les eleccions per complir i per quedar bé amb les seves sigles amb poques esperances i menys feina feta. Aquests esperen un miracle per arribar a obtenir un regidor. De moment s’han quedat a llarga distància de les portes de poder. Fan una festa final quan els resultats els corroboren la seva actitud passiva i a esperar a els properes de bon rotllo i amics per sempre. Després tenim “els salvadors del poble” qui són aquells que toquen de peus a terra i es mostren preparats per posar el punt sobre les is. Acostumen a ser partits independents que farts dels partits tradicionals volen acostar la política als problemes reals. No acostumen a tenir gaire èxit. Quan els vegis venir posa la mà a la cartera que tanta sinceritat no és bona per la salut ni per l’economia. Els que darrerament triomfen són els “devots dels immigrants”. Si els escoltes estan tot el dia amb aquesta paraula a la boca que acostuma a ser l’antònim d’indígena. Tenen un discurs de fàcil penetració en totes les capes de la societat. Un llenguatge clar i entenedor que entra molt bé i altres formacions importants també els ajuden a tirar endavant la seva política, encara que no ho vulguin reconèixer públicament. Són els qui marquen molts punts del discurs polític i social de molts convilatans. També tenim “aquest em sona d’alguna cosa”. Aquesta secció està reservada per aquelles persones populars per altres motius, per tenir establiment, per ballar sardanes, associació de veïns per estar en un grup de música que de cop i volta te’ls trobes dins una formació, en especial en els primers llocs. Volen aprofitar la seva popularitat social per entrar dins aquest món viciós de la política. Alguns tenen estil, altres només tenen un paper que llegeixen i no facis preguntes que no saben que dir. Després estan els qui busquen un lloc on posar-se. Aquests artistes potser en una legislatura que només són 4 anys ja han canviat un parell o tres de partit. A més ho han fet públicament. Una cosa que és una clara prova contra la memòria humana que sempre diuen que aviat s’esborra. Aquí a la comarca no acostumen a tenir molt bona acollida. Som pobres, però encara fem anar les neurones que tenim. Després estan “aquest que fa aquí?”. Gent que per art de màgia es presenten a les llistes de la nostra comarca. Ni hi viuen ni saben que s’hi cou. Això em recorda els diputats “cuneros” de l’Espanya de la Restauració. Algú els hi fa una classe pràctica en un matí i es pensen que són uns indígenes amb coneixement de causa. Aquest és una mica el que hi ha, n’hi ha més. En altres casos se solapen dos o tres perfils en un partit o candidat, però la cosa és força clara i es pot aplicar a diferents municipis. Article publicat el 15 d'abril del 2011 al Diari del Baix Penedès

dimecres, 13 d’abril de 2011

S'esperen sorpreses després de les eleccinos.

A Cunit, l'Ajuntament deu als seus treballadors diners que diu que pagarà després de les eleccions. Esperem que ho faci. La rsta d'ajuntaments amb problemes seriosos estan calladets. Esperem que no passi res, però em temo que si ara prediquen les retallades, la part més gran del iceberg encara estigui amagada i la treguin després d'anar a votar. A veure que passa, però podem veure alguna sorpresa. Temps al temps.

Esport pre-electoral

El que s'ha de fer si es pot és anar seguint els mítings dels diferents partit. A vegades si et veuen en un ja t'etiqueten, però és igual. Hi ha que sentir que diuen i prendre nota. Perquè molts cops després hi ha amnesia i tot marxa, però almenys a veure com està el patí.

Un nou element clau en el ventall de partits vendrellenc

L'aparició del Fórum Vendrellenc amb el Juanjo Espina pot provocar algun canvi substancial en el panorama vendrellenc. Hi ha un seguit de votants que sense anar a punts més o menys radicals estan farts dels dos grans clàssics i les seves comparses. Si ho monten bé poden donar un susto a més d'un. Hi ha enquestes que tomben por ahi que no contemplen aquesta aparició, encara que les enquestes també se les ha de mirar de lluny. A veure que passa. De moment nervis, per tots, uns no tenen res a perdre perquè comencen de zero.

Després de les municipals què?

De moment tenim retalladas en sanitat i ensenyament i en despesa pública. Tot això que encara no hem passat les municipals que és un moment que toca callar-se esperar. No vull saber que vindrà després. Alguns diuen que pels funcionaris una altra retallada, però algo hauran de fer. No ho sé. Esperarem amb pau fins el dia 22 de maig a veure com respira la gent.

dilluns, 11 d’abril de 2011

La marihuana de Bellvei

Un cop més hem sortit a primera línia de l'actualitat per la plantació de marihuana trobada a Bellvei. Unes 3.300 plantes que van ser decomisades pels Mossos. Jo crec que això no és bo per ningú i mereixen el seu càstig, però m'agradaria saber si busquen tots aquests que amb el boom immobiliari van fer l'agost i ara no se sap on paren ni que van fer amb els diners. A veure si s'actua en l'arrel del problema i no en coses superfícials com és la maria que en realitat no fa cap mal a ningú, més aviat ajudar a fer fora els mals.

diumenge, 10 d’abril de 2011

El millor grup de música en català són els Laxen

El millor grup de música en català són els Laxen amb 7 vots. En segon lloc els Pets amb 3 vots juntament amb els Manel. Els amics de les Arts tenen 2 vots i ningú ha donat la seva confiança en Mishima. Ja ho sabeu aquest divendres al Liceu.

A Lleida falta identificar moltes escultures a la via pública

A Lleida hi ha diferents campanyes per conèixer el municipi amb petites excursions organitzades els dissabtes i diumenges al matí. Aquest dissabte tocava escultures a la públiques a la part vella del municipi. Varem començar per Indibil i Mandoni i varem acabar amb els dos Reis vora el riu. Moltes d'aquestes estàtues no estan ni identificades. Jo crec que no costaria gaire i la gent podria conèixer una mica més que és allò que hi ha al carrer. Queda la part fàcil posar l'equiteta que la identifiqui.

Tot un gran concert de Gossos a Tarragona


Ells és un grup que ja porta uns anys en el panorama musical català. El seu nom és Gossos i són de Manresa, estan entre els cinc grups més coneguts que canten en català. L'altre dia a Tarragona i a la sala Zero van fer un concert genial en un espai molt petit. La gent que allí estàvem ens ho varem passar pipa. Són gran persones i molt bons músics. Al final de tot ells mateixos s'ho van empaquetar i s'ho van traginar a una furgoneta que tenien el carrer del darrere. Hi havia altra gent que els ajudava, però els músics pencaven de valent. Això diu molt d'un grup que que no perd els anells per fer tot això. Altres no ho farien ni en broma.Per cert el cantan de Gossos s'ha canviat les ulleres.

dijous, 7 d’abril de 2011

La Resposta, molt més que un musical fet a casa nostra


En la seva estrena del mes de desembre no vaig tenir l’oportunitat de veure el Musical la Resposta. En la programació cultural d’aquesta temporada molt encertadament l’Ajuntament del Vendrell l’ha inclòs dins la seva oferta. Una oportunitat que no podia deixar passar. La gent que l’havia vist me n’havia parlat molt bé, llavors només faltava una altra oportunitat. Tenint en compte tot plegat he de felicitar a totes les persones que l’han fet possible des dels seus directors, Xavier Sanjuan, , Albert Recasens i Jordi Solé passant la responsable de la coreografia, Emma Galindo, fins el disseny del cartell a càrrec de la Núria Trillo passant per la quarantena d’actors que donen vida a la proposta. Un musical original creat al voltant del Cor Joves Veus que sempre ha tingut un tarannà modern preparat per a nous reptes. Aquest cop el resultat és més que elogiable. Són un grup de joves de diferents edats que han cregut en un projecte i l’han tirat endavant, potser alguna postura de les mans no era la més adequada, ni la interpretació en alguns moments és la que acostumem a veure en els grans actors, però tot això són anècdotes sense importància en aquest invent que va triomfar en el primer cop i que ho ha tornat a fer en aquesta segona vegada. Es nota que és el principi, però hi ha ganes i energia per superar nous reptes com a grup i a títol personal. ¿Què volem més bonic que un grup de joves posin les seves ganes i energies per fer un musical i que s’ho passin pipa i sàpiguin transmetre a la resta del públic? Això és una tasca encomiable i que hauria de servir de model a molts altres. Una música que s’enganxa, una coreografia apta per tothom i adequada per a cada moment, unes lletres senzilles i en consonància amb els seus protagonistes. A més ens dóna un missatge que el que busquem ho tenim a casa nostra, no cal emmirallar-nos en les grans ciutats europees que nosaltres també tenim molts coses que molts cops no valorem prou. Esperem que tant els que estaven sobre l’escenari com el públic aprenguin aquesta lliçó, en especial els joves que són el nostre futur. Felicitats a tots. La resposta la teniu a les vostres mans, només cal que confiïn en vosaltres com ha fet tota la gent que ha donat suport i ha omplert la Lira en 4 ocasions, un gesta no gens fàcil pels temps que corren.. Article publicat al Diari del Baix Penedès el dia 8 d'abril del 2011

La moció del "resset"

El que han de fer molts ajuntaments de la comarca, en especial els de la costa abans que comenci la campanya oficial és decidir en que retallen els diners per intentar salvar el vaixell de l’administració pública. Ja no dic per fer inversions, per fer nous pavellons esportius, ni noves infrastructures culturals. Això ja s’ha acabat per un altre temps. S’han de seure tots els grups, grans, petits, nacionals, catalans, de dretes d’esquerres, indígenes i nouvinguts i s’ha de decidir com salvem els mobles. Sinó fem això potser algun dia haurem de prendre decisions dràstiques que no agradaran a ningú. Serà el moment en què ja no hi haurà ningú marge de maniobra en cap sentit perquè el rellotge del temps s’ha parat i les escorrialles del pressupost esgotades. Estem tots entretinguts amb altres temes que també són importants, però que són ben bé intranscendents davant aquest greu problema que amb el temps hem anat creant i ara no sabem com sortir-ne. Ja sabem que no podem portar passamuntanyes en un edifici públic ni burca. Ara hem de treure un altre per no anar en banyador en els edificis públics. Posats a treure normes insulses doncs fem-ho bé i ho mirem des dels dos cantons oposats. A veure si a partir d’ara tindrem una remesa de turistes a presentar instàncies amb xancles i banyador i no sabrem com actuar perquè es vesteixin per l’ocasió. Ja és hora que els responsables es tanquin a porta tancada si fa falta i parlin sobre el nostre futur a mig termini i a discutir per allò que hem de prescindir perquè la bossa ja no dóna per tant. Fins ara havíem trampejat la situació perquè darrera una crisi venien uns anys bons i s’anava recuperant l’esperança, però hem arribat a un moment crític que demana una revisió a fons sense més dilacions. Sinó potser al final ens trobarem amb alguna sorpresa com ha passat en alguns països del Nord d’Àfrica que el poble anònim ha decidit acabar amb uns polítics corruptes que ja fa dies que omplien de paraules i somnis a un poble que només volia pa i feina. Aquí no tenim dictadures, però si que tampoc no tenim una democràcia clara per tothom. Estem en una mena de partidocràcia. Els polítics haurien de començar a reaccionar i en eleccions com les Municipals fer llistes obertes com es fa al Senat, una camera que encara no sé perquè funciona realment. La gent si que creu en la democràcia, el problema rau en els polítics que la manipulen i ja no saben com actuar perquè tenen por que els partits es descontrolin pe un excés de “democràcia” segons entenen ells. Però si les mateixes formacions ja no ho són, com ho poden aplicar a la resta de població. Ja no són necessaris ni grans líders, ni persones carismàtiques que vagin al davant. Avui en dia amb les xarxes socials qualsevol et munta un acte de protesta en el lloc que vulguis sempre que hi hagi una sèrie de factors que facin que la gent responguin com ha passat a Tunis i a Egipte. Quan hi ha benzina escampada per l’engranatge social a la mínima guspira la cosa pot prendre i no se sap si tindrà aturador. Aquests elements hi són i cada dia més perquè la gent ja està cansada de paraules i busca solucions concretes als problemes de cada dia. Si els polítics de tota la vida no els les donen hauran de buscar alternatives siguin de l’extrema dreta o esquerra, però gent que siguin capaços de fer alguna cosa útil perquè la maquinària torni a caminar i no continuï estan parada en el semàfor vermell per manca de recursos perquè es pugui posar verd. Aquesta és la moció que falta als ajuntaments més endeutats de la comarca. No cal caure en els mateixos tòpics d’imprimir els papers per les dues cares i estalviar en protocol. Ara toca una reorganització global i integral perquè tot torni a funcionar. Els actuals esquemes s’han quedat obsolets i ja li hem posat massa pedaços. Ara toca pitjar la tecla del resset. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 8 d'abril del 2011

Molta sort al l'Associació de Músics del Baix Penedès

Aquesta tarda s'ha presentat en societat l'Associació de Músics del Baix Penedès. Una associació de músics de la comarca que aplega més de 70 grups i formacions de tota la comarca que aplega des del heavy, fins a les havaneres passant pel ball d'orquestra. Una feina que ja tocava i que pot servir de plataforma per promociona lo de casa nostra que massa cops ho tenim una mica oblidat. Aquest és un tema molt espinós o cada grup lluita per ell. Esperem que la cosa canvií i el millor que pot passar és que aquesta entitat agafi força i pugui servir d'eix vertebrador per a tots aquells que estiguin en aquest difícil món. El seu web és http://ambp.cat

dimecres, 6 d’abril de 2011

Hem de reivindicar que als aturats també se'ls faci descomptes.

S'apliquen descomptes als jubilats, als del club super 3, als estudiants i molts altres. Tal com està el patí jo crec que els aturats també haurien de tenir descomptes per accedir a alguns llocs com els transports públics o els espectacles. Seria una manera de compensar una mica tot el mal tràngol que estan passant.

EL pàrquing de l'Hospital del Vendrell continua sent petit

Perquè et donin hora a un especialista de l'hopistal del Vendrell pots estar més de mig any, però això passa a altres llocs de la sanitat pública encara que crec que difícilment tinguin el nostre nivell. Un dels problemes greus greus de l'hospital és el pàrquing que ja va néixer petit i encara és petit. A veure si algú fa una pensada i ho amplia d'una vegada.

dimarts, 5 d’abril de 2011

EL PSC mostra una llista amb moltes cares noves i amb moltes ganes

Els primers del Vendrell que han presentat la llista completa de les properes eleccions municipals han estat el socialistes. La cosa promet, hi ha gent jove i almenys han sabut fer un foc nou amb poques cares de les clàssiques del Vendrell. Jo crec que el que s'ha de fer és això. Com a molt dues legislatures sigui com sigui i donar l'oportunitat a una altra gent. Potser no aconseguiran la majoria, però almenys s'han arriscat i com diuen qui no risca no pisca. A veure que faran la resta. Ells tenen que s'enfronten al Tridente Nacional d'aquí i de més enllà un altre cop que pot repetir una altra vegada

dilluns, 4 d’abril de 2011

Molt recomenable anar a veure ¿Para qué sirve un oso?

La peli d'avui és d'aquestes que no saps que et trobaràs. El títol és Para qué sirve un oso? És una peli tipus la Torre de Suso que en principi té un argument que és una xorrada, caçar un ós, però darrera s'amaguen moltes històries humanes i tendres de la relació entre les persones. La veritat és que està molt bé i els paisatges són genials, es nota que fan promoció d'Asturies i la peli és d'aquestes que s'ha de veure perquè si ho expliques és una gran xorrada.

La putada de les primeres pedres

Em fa molta gràcia això de les primeres pedres. A vegades estan motl de temps a posar-ne una segona i a vegades ni es posa. És una putada per al proper govern que està condicionat a fer coses que els altres només tenien mig mig embastades.

diumenge, 3 d’abril de 2011

Celebrar un aniversari en un buffet lliure

Avui he celebrat un aniversari d'una amiga a un buffet lliure del Vendrell i no era xines. M'ha semblat molt bona idea, al principi tenia els meus dubtes, però he vist que moltes persones, en especial la mitjana d'edat estava al voltant dels 60 anys. Un dia una amiga em va comentar de fer el dinar de nadal en un wok i li vaig dir que encara no, pero al final també hi anirem, per què no? cada dia hi ha més gent que aprofita les avantatges d'aquests llocs que fins ara no eren considerats de primera divisió.

Un musical fet a casa nostra que no us podeu perdre, la Resposta


Quan la van estrenar no la vaig poder anar a veure. Avui he pogut veure el musical la Resposta a la Lira. M'ha agradat i m'ho he passat pipa. Us ho aconsello. Està tot molt currat i la veritat que és que surts amb molt bona sabor de boca. Ja ho veureu. Aquest diumenge a les 6 a la Lira. No hi falteu. No sé sap si hi haurà una nova oportunitat. Esperem que si, però mai se sap.

dissabte, 2 d’abril de 2011

Les enquestes de les municipals una mica inútils

Hi ha gent que estan molt pendent de les enquestes de cara a les municipals. Jo crec que no s'han de fiar d'aquests estudis perquè per pocs vots pot saltar un regidor o dos que pot canviar tot el mapa del consistori. Aquí al Vendrell si algun partit que tots coneixemn vol guanyar només cal que un parell de dies abans de les eleccions municipals monti un sidral com va passar amb els Pisos Planas i els Mossos i segur que guanya dos o tres regidors més que les enquestes. La gent està farta i tipa de tot i la majoria, almenys la decisiva, fins el darrer moment pot canviar el seu vot. Tot està obert fins el dia 22 i que segons el que passi es decantarà a un cantó o un altre.

divendres, 1 d’abril de 2011

La gent creu en les enquestes depen qui les faci

La gent creu en les enquestes depèn qui les faci. 2 persones han optat per aquesta opció i només una si que hi creu. La cosa està força clara.