La veu del poble

La veu del poble

dijous, 30 de juny de 2011

Sopa d'all per a quasi tots

Al final els polítics del Vendrell ha entès el missatge de la seva ciutadania. Han tingut dues oportunitats de fer un govern majoritari, però al final quan ja no hi havia alternatives, els dos principals s’han hagut d’empassar la seva autoestima i les seves passions inconfessables en favor d’un projecte unitari. El part va començar oficialment un dia abans de la investidura del nou alcalde quan es va oficialitzar el pacte i ha durat més d’una setmana, fins que no s’han conegut oficialment totes les responsabilitats dels 16 regidors de l’equip de govern. Més d’una setmana de reunions i trobades per anar perfilant tots plegats que li tocava a cadascú d’aquesta sopa d’all dels propers quatre anys. Tot això va passar després de declaracions gens afortunades d’alguns dels seus protagonistes que es va veure obligat a tornar a encarrilar tot el projecte unitari.
Ara falta saber si aquesta entesa durarà o al llarg dels propers quatre anys tindrem protagonistes i escenes que ens tornin a catapultar a les primeres línies de l’actualitat informativa catalana amb el perill que pot suposar per aquesta sopa d’all. Un dels elements prou importants a tenir en compte i certa manera li va com anell al dit és el paper de l’oposició que en tot moment es pot defensar que tots van en contra d’ell. Un paper que ben portat per uns i mal gestionat per tota la munió restant pot provocar el daltabaix definitiu dels partits tradicionals. L’oposició un cop més treballarà amb força i energia per trencar aquesta mena de cohesió que té al seu davant al consistori. En el poc temps que ha portat des del primers dies que va dir que votaria al candidat de CDC (UDC no té cap representant) al consistori, ja ha anat marcant el ritme de la negociació. En quatre anys i amb la situació actual poden passar moltes coses que ara per ara no podem ni imaginar. Al final del període el poble hi dirà la seva com ha passat en l’actualitat.
Una de les coses innovadores de tot plegat i que és necessari en un món en què les notícies volen i les rodes de premsa són més vitals que el mòbil dia és el pacte que unirà aquestes quatre forces i que des del principi es va fer públic.
És un document que em recorda la carta al Reis dels que es proposen ser bons nens. Una de les especialitats dels polítics actuals que no es volen ni mullar ni quedar malament amb ningú. Termes com “ Suport, anàlisi, concertació, determinar, s’analitzarà, disseny, dinamitzar, potenciar”. Són termes molt bonics si es fan realitat amb cara i ulls. També ens podem trobar en el cas que per exemple en la que diu “ Potenciar l’existència de zones d’oferta d’oci nocturn variat de forma concentrada” pot voler dir donar una subvenció a un bar de les Matas perquè obri les seves portes dues nits el cap de setmana. Tot plegat dins una ambigüitat molt pròpia de la nostra classe política que per poc que faci veus com aquests objectius abstractes queden més que assolits.
En aquest acord a quatre bandes hi ha un seguit de propòsits que fa anys que es repeteixen i esperem que algun dia algú hi posi el fil a l’agulla i deixi la ficció per esdevindre realitat. Els exemples més clars és com actualitzar l’oferta educativa i les necessitats de la comarca i el tema de protecció civil que en altres llocs funciona a la perfecció i aquí encara és una utopia. El punt que fa referència al Poum és una cosa que ens indica que realment el document s’ha fet amb molta il·lusió perquè en la part final es pot llegir, en altres termes més polítics, que si els signants no ho veuen clar ho deixaran estar. Suposo que amb la resta d’intencions d’aquesta missiva reial en ple juny també. Com que està signat ho haurem de fer? En el tema dels pàrkings tampoc es mullen gaire perquè sorgeix el verb avançar. Un verb que tan pot indicar un metre com 200 km. Més endavant i sobre el mateix tema d’estacionaments de pagament hi ha una fórmula que és de les que genera més dubtes sobre la materialització d’aquestes bones voluntats “ valorar la viabilitat”. Mentre passa tot això el cuiner i els seus quatre xefs vestits de blanc es miren tota aquella olla barrejada com es cou a foc lent des d’un racó esperant una nova oportunitat per oferir el seu menú al la ciutadania.

Article publicat el 1 de juliol al Diari del Baix Penedès

dilluns, 27 de juny de 2011

En què ens beneficia Turismar i altres invents?

Ja hem acabat Turismar. Jo no sé que aporta aquesta mena de projecte de mercadillo en nom de fira al Vendrell. És com el mercadillo de Sant Salvador redistribuït. Si tots fessin com Portes Moreno i algun altre que munten el seu estand, però la immensa majoria de venedors són de mercat de divendres. Aquest estiiu estarà animat amb els venedors ilegals. Jo crec que hi haurà xixa. Divendres barra lliure, però dissabte i diumenge policia i mossos i negritos jugant a escacs per la platja. A veure com acaba tot plegat. De moment el problema continua igual però amb més protagonistes.

divendres, 24 de juny de 2011

Una nit de Sant Joan positiva.

Sant Joan és un dia que t'ho has de passar bé per força. Doncs ahir es va complir. A tarragona varem descobrir un grup nou que es diu Rock cat i fa versions del rock en català amb molt de laxen i pets. Fins a les 4 a la plaça de la Font molt ben ambientada i molt molt bé. Us recomano aquest grup si el trobeu por ahi. Després vam anar a la platja del Miracle i hi havia dos escenaris. Un de maquinorro amb molta gent i l'altre amb la Carrau que estava molt molt ple. Semblava un concert de fito o miguel bose per la gent que hi havia. La gent estava per alli tirant petardos i tot això ja amb un ambient tipic de les 4 del matí de la revetlla. Varem marxar i al tornar a Coma-ruga vam veure molta gent jove escoltant musica maquina o com es digui. Ja no es per mi. A casa a dormir, però a Tarragona vaig xalar.

dimecres, 22 de juny de 2011

L'Aldi del Vendrell patrimoni de tots

Un dels punts de trobada dels immigrants al Vendrell era el supermercat Aldi de les Matas. Avui he anat i la veritat que la majoria de gent eren indigenes del Vendrell, ells, els seus pares i avis. La gent amb la crisi s'espavila. Un soc de pressec, 0, 56 centims. En canvi les escupinyes a 6 euros. Però tot molt bé de preu.

La mini turbo manifestació del Vendrell

Avui al Vendrell ha tingut lloc una mini turbo manifestació que pretenia tallar la carretera, no sé quina. Eren pocs i anaven ràpid, potser no arribaven a les 10 persones. Han sortit de la Rambla, plaça Vella i carrer Carnisseria. Poca gent i molt ràpid. La policia han tallat la rambla a la zona del mercat per evitar incidents. Hi havia més polícia que no pas manifestants. El tema protestar per les retallades sanitàries. Hi ha cartells vermells pel Vendrell

La gent està a favor d'eliminar els consells comarcals

La gent està d'acord en eliminar els consells comarcals per 5 vots. Només una persona ha optat per eliminar senat, consells i diputacions provincials. A veure si realment els polítics volen estalviar o és per quedar bé.

El país del mosquit tigre

Estem en els primers passos de la nova legislatura que ens acompanyarà fins l’any 2015 marcats per una crisi global i que encara no ha tocat fons.
En aquests propers 4 anys podran triomfar els innovadors, els imaginatius, els estalviadors, els emprenedors, els experimentats entre d’altres etiquetes. Cada dia sembla que hi haurà menys lloc pels paràsits, els malgastadors, els clàssics, els neofatxes, els cecs fidels, els monòtons, els fills o amics de, entre d’altres casos. Aquesta és la teoria, però a la practica sempre acaben triomfant els segons en perjudici dels primers que es van esvaint de l’existència diària.
La comarca en l’anterior legislatura no ha viscut ni grans moments ni grans episodis que hagin marcat un canvi en la història comarcal. Calafell s’ha atrevit amb la revisió del seu pla general d’ordenació del municipi no sense polèmica per tots els cantons. Al Vendrell, hem inaugurat la Lira en la seva versió millor, però més reduïda amb un nom diferent i unes escales que et porten al cel. L’altra gran aportació d’aquesta legislatura és l’orgue del Vendrell, que és una mena de joia de la corona. Però el que ha causat més sensació a propis i estranys és la paret de les pintures del cap de munt del carrer del Mar. Un dels elements urbanístics més fotografiats del Vendrell i que ha agradat a indigenes i nouvinguts de totes les generacions. Aquest element combinat amb l’avi i el nen que es troba a pocs metres d’aquest punt de trobada del centre de la vila. Dues figures també emblemàtiques tot i no estar en el millor lloc perquè suposen un ensurt per alguns esdeveniments que es fan en aquest espai públic del centre de la vila. Molts no s’han assabentat encara, però aquests dos personatges, que encara no tenen nom, han estat els protagonistes d’una campanya de convivència i civisme que molta gent encara no ha entès el seu missatge intrínsec. Encara que sembla que si que s’han deixat veure clarament les seves conseqüències reals amb l’augment de regidors d’un grup en el consistori vendrellenc arran del 22 M. Els tríptics tenen la seva limitació. El missatge a vegades no és prou entenedors per a tothom.
També hem inaugurat la nova Escola de Música amb unes escales en el seu Auditori que es podien haver eliminat per evitar algun petit ensurt, però entre això i la Lira formen una campanya perquè mirem a terra quan estem en aquests nous edificis del segle XXI.
Som més rics que ahir i més pobres que demà, però a canvi de pagar interessos i d’altres invents financers anem tirant i de moment no ens plantejat de fer cap política seriosa d’estalvi amb cara i ulls i a consciència. Petites retallades aquí i allí, però tot segueix com si res. Anirem superant els nostres competidors més directes en aquest rànquing d’ajuntaments més endeutats. A veure qui es farà càrrec de tot plegat d’aquí un temps. De moment a pintar un somriure en les nostres cares per dissimular un mal de panxa anunciat.
Un altre element que ha entrat en les nostres vides ha estat el mosquit tigre que realment ha fet estralls arreu. Les seves picades són molt perjudicials per aquells escollits a l’atzar. La nova ordenança allunyarà aquesta maleïda espècie dels nostres dominis. El torrent del Lluch continua deixant passar una corrent continua d’aigua que segurament és el punt de trobada d’aquesta nous veïns amb dues ales.
Hem descobert un altre cop que les palmeres a les nostres contrades és una mala inversió. Són boniques i formoses i alguna cosa tenen a veure amb el clima mediterrani, però el morrut fa de les seves i de mica en mica les va eliminant del nostre terme.
Ens hem dedicat a dissenyar dos plans de convivència amb noms diferents i que el seu fruit ha estat una mena d’ordenança molt articulada perquè té molta lletra escrita. Paper mullat al cap del temps perquè les coses canvien en poc temps encara que això no es pugui percebre a simple vista i menys pels polítics que cada dia estan més lluny de la realitat.
Es continuen buscant al Vendrell persones que portin burca. Aquesta ordenança es pugui encetar o almenys que es trobi una foto ideal que pugui il·lustrar aquesta informació que sempre queda un xic forçada o s’ha de buscar en l’arxiu d’altres localitats.
Sembla que el totxo comença a deixar-se veure al Botafoc. Encara tenim el Tancat del Galan i les Madrigueres per anar fent casetes i pisets. De moment un lloc ideal per veure com les herbes creixent entre l’asfalt o no. De les Arees Residencials Estratègiques, només a Calafell s’ha sentit alguna cosa. El Pla de Barris també ha canviat amb més o menys sort els carrers més cèntrics de la vila. Crec que amb la reforma de l’oficina del Pla de Barris aquell cèntric edifici ha perdut el seu encant. La vida continua endavant i visca les festes populars que organitzem arreu. A gaudir de l’estiu que és el que toca.

Article pulbicat al Diari del Baix Penedès el 23 de juny del 2011

Canviar cada any de caixa o banc

Fins ara si et vas canviant de companyia de mobil et donen un aparell nou amb el mateix número i tot motl bé. Ara això ho haurem de fer amb les caixes perquè hi ha caixes i bancs que ja fa dies que et cobren per tenir els diners allí. No només no et donen interès sinó que et cobren per fer de caixa que és la seva feina. Ara haurem de fer amb els quatre xavos que tenim jugar amb els bancs i caixes perquè aixi no ens cobraran res. A veure si escarmenten.

Sant Joan i els talls de subministrament d'aigua

La nit de Sant Joan també servirà per no notar la crisi perquè qui més qui menys sortirà al carrer i gaudirà d'aquesta vetllada. Aquí al Vendrell han tret el castell de foc i hi haurà uns dj's que pot ser interessant i tot. El que la crisi no perdona és la llista del BOP d'ahir de vendrellencs que han vist que per falta de pagament els hi tallaven l'aigua. Aquesta és la part més dura de la crisis i encara que per fora no es vegi per dins la situació no és gens positiva.

dilluns, 20 de juny de 2011

El Vendrell, capital del tapeo

Jo crec que al Vendrell es podria fer un concurs de tapes i similars. Hi ha molts restaurants que ho fan amb gràcia. Seria una de les maneres de fer promoció del Vendrell i si es fa en gràcia encara tindria èxit i tot. A veure si algun creador, iluminat s'ho fa seu.

diumenge, 19 de juny de 2011

Els pica pica pel morro i els iaios inamobibles

Avui a Calafell el Gino inaugurava una nova dependència a la platja de Calafell i obviament ha convidat a amics i parents a la inauguració. Quan he passat per allí hi havia un munt de gent, un 70% gent de me´s de 60 anys, que no es movien de les primeres posicions del selfservice gratuït del nou establiment. Allò estava a tope i entrar alli dins era una odisea. Alguns han desistit. Altres han ocupat les cadires de davant l'establiment i a gaudir de la fresqueta. Hi ha avis que no es mouen per res del món quan es tracta de jalu, ja sigui actes electorals o una inauguració com avui. Per cert, aquet cap de setmana Calafell estava a tope, serà la crisi, serà el nord d'Africa. Tot plegat. Aquest estiu si continua així hi haurà gent i amb tanta gent suposo que no es podran queixar.

Segons l'enquesta el Benet hauria d'haver dimitit ja

La darrere enquesta anava sobre el futur del Benet Jané i la majoria de gent, 6 en total opta per haver dimitit ja. Una persona aposta per dos anys i dimitir i una altra persona diu que s'ha de tornar a presentar les properes eleccions. Ningú ha votat per dos anys més i ser regidor. La cosa està clara.

Un dissabte de saturació musical al Baix Penedès

Aquest disabte passat hi va haver una saturació musical a la comarca un xic preocupant, fet que va provocar que alguna de les cites estés una mica fluixa. Primer de tot hi havia els moteros amb concert a Tomoví, ,els Porlands, Mystica i Lions a Santa Oliva. Els músics del Vendrell també tenien la seva cita a la plaça nova del Vendrell amb una oferta àmplia i variada i els laxen tocaven gratis a reus. O sigui per triar i remenar, però potser massa. Clar això no es pot establir. Les coses van com van però ahir semblava que fessim un festival musical a la comarca i la gràcia que la majoria eren grups de casa nostra. Molt bé.

dissabte, 18 de juny de 2011

Primer dia de platja



Avui hem anat a la platja. No hi havia gaire gent i s'estava de conya perquè no feia molta calor. Ara de tant en tant anirem a gaudir de la nostra costa. Hi ha molts venedors que passen constantment per si vols alguna cosa, però tot plegat força tranquil. Hi ha gent que crida per sobre del normal, però que hi farem?

divendres, 17 de juny de 2011

Turixori per Sant Joan a Coma-ruga

Una de les coses que trobo més cutres de les que es fan al Vendrell és Turismar. A veure si algu s'atreveix a fer un canvi radical o que no es faci més. Però allò és com el mercat de Coma-ruga del Passeig en versió plaça. A veure si algú pren una decisió com deu mana.

El Consell comarcal l'hauria de presidir algun regidor de pobles més petits

Jo crec que el president del Consell Comarcal l'hauria de portar l'alcalde o regidor d'un poble de la comarca que no sigui dels més importants. No trobo gens adequat que l'actual alcalde de Calafell sigui el seu president. No perquè no sigui valid ni molt menys però ja te feina de sobre al seu poble per dedicar una miqueta a la resta de la comarca. El Benet ja vas ser un gran fallo amb el Jordi Sánchez mas de lo mismo i ara tornem-hi. Jo crec que el Consell Comarcal no interessa a ningú i només serveix d'autobombo per fer propaganda política. No entenc res més. L'altre gran decisió de fer el Benet Jané diputat a Tarragona no l'entenc. S'ha de buscar gent jove amb interès i ganes i no gent que ja estan de franca retirada. Espero. Ara falta saber qui serà el gerent del Consell Comarca. A veure si tornem als clàssics. Ja seria la repera.

dijous, 16 de juny de 2011

Gràcies amics i companys de piscina per les bones estones viscudes



Un nou curs de piscina hem acabat. Com ja fa anys al final fem un sopar a l'aire lliure i davant de la piscina on cadascú hi porta el seu granet de sorra. Fa anys que fem iniciació, encara que hi ha molts nivells en el mateix curs, però la gràcia de tot plegat és que ens ho passem molt bé i aprenem molt dels nostres virtuts i defectes. Aquí us deixo els que som. Encara falta gent i us asseguro que és una de les coses que em trobo més satisfet. Gràcies a tots per ser com sou.

Funcionaris laborals i altres elements

La classe política per capejar la nova situació econòmica primer ens anuncia una retallada de la despesa corrent proposant mesures d’estalvi municipal. La segona etapa se centra en la minva dràstica de la partida destinada a inversions. L’ordre pot alternar-se o simplement es poden combinar en la seva aplicació. La propera fase passa pels recursos humans. Congelació de les partides pressupostàries sobre aquest punt. A partir d’aquí, ja passaria directament a l’amortització de places de personal i tota aquesta gent al carrer a través de prejubilacions, indemnitzacions i altres propostes que es poden utilitzar per anar disminuint la llista de nòmines públiques. Sembla ser que la vida de funcionari és una cosa que des de que s’adquireix la plaça en propietat ja et puguis jubilar i potser fins i tot quan ressuscitis estiguis allí al costat de Sant Pere controlant l’administració divina. Altres potser hauran de fer aquesta feina sota les ordres de Llucífer, però bromes a part la cosa no pinta gaire bé. Aquí a tocar de la nostra comarca tenim l’Ajuntament de Roda de Barà que volia aplicar un ERE sobre els seus treballadors, però al final la cosa no va seguir aquest camí. A veure amb la nova majoria que passa. Tothom ja coneix prou bé aquestes sigles que malauradament estan massa presents a la nostra societat.
La figura del funcionari es va crear perquè valgui la redundància és l’encarregat que la funció pública funcioni. La cosa és així de redundant i entenedora. Els artífexs de tot això de bon moment ja van veure que si una entitat pública renovava cada 4 anys tot el seu personal doncs tindria un futur molt poc prometedor. Mentre els uns surten i els altres entren no faríem mai aigua clara. Llavors molt encertadament van creure convenient que aquests treballadors públics gaudirien d’uns pocs privilegis que era que mantindrien una relació amb l’administració de la qual depenien durant tota la seva vida laboral. Si volien marxar sempre tenien les portes obertes i si la feien molt grossa doncs també se’ls obriria un expedient sancionador per un temps o definitivament. La cosa anava tirant. Molta gent no volia treballar a l’administració perquè les nòmines eren inferiors al que es podria aconseguir en altres negocis privats que cuidaven millor als seus empleats. Altres veien aquesta feina com monòtona i avorrida i preferien provar sort en l’empresa privada que podia donar molt més de si en aquest apartat. Al davant de tot això els polítics que hi havia en la majoria de municipis no cobrava ni un cèntim i com a molt les dietes per anar a Tarragona a queixar-se de com ens tractaven. Això va durar anys i panys
. A banda dels funcionaris de mica en mica i segons el vent com bufava s’han anat incorporant personal laboral regit per l’Estatut dels Treballadors que semblava que eren una mica més fràgils que els funcionaris a l’hora de prescindir dels seus serveis, però a l’hora de la realitat és gairebé el mateix. La cosa ha canviat molt en els darrers temps. Els polítics ja cobren unes quantitats impensables no fa gaires anys. S’ha anat generalitzant unes figures que són una mena de polítics amb pell de funcionaris temporals anomenats càrrecs de confiança, assessors o els més afortunats amb plaça fixa a mida.. Això cada ajuntament s’ho reparteix segons les seves necessitats i pactes polítics, però no hi ha res homogeni que segueixi unes clares directrius i cadascú s’escudella com vol. Entre tot això, també hi ha una mena polítics amb pell de funcionaris. Són els treballadors que aprofiten les seves relacions per moure’s pels escalafons laborals segons les simpaties polítiques del moment. Quan la crisi toca aquest punt del Capítol I del pressupost la cosa ja és molt greu. Paralel·lament es van creant empreses municipals i derivades per abaratir despeses de personal i maquillar els deutes públics de cara a la galeria. Els resulta molt més econòmic aquesta opció. Arran d’això, amb els temps el volum de funcionaris anirà disminuint de mica en mica en favor d’aquestes empreses en origen públiques, però que poden anar canviant de propietari al llarg de la seva vida segons el millor postor. EL problema són les eleccions. Estalviar per sanejar l’economia local no dóna vots. Fer moltes coses a compte d’hipotecar els pressupostos de les properes dècades sembla que si aporta més regidors. Clar, arriba un punt que salta l’automàtic. Llavors ho paga entre d’altres el personal que en la majoria de casos només s’ha limitat a fer el que li ordenaven. Alguns ajuntaments de la comarca ja han vist proratejada la paga de Nadal o fins i tot reduïda. Si la cosa no canvia malhauradament hi haurà altres que seguiran el model Roda de Barà.

Article publicat el 17 de juny al Diari del Baix Penedès.

dimecres, 15 de juny de 2011

Les Palmeres baixpenedesenques

A Calafell platja les palmeres viuen, en canvi moltes del Vendrell es moran per aquella plaga del morrot. Potser que abans que en plantem fem un petit estudi sobre si són viables o no perquè com passa al Botafoc que la meitat estan mortes genera una imatge un xic trista a banda de les herbotes que no es tallen el suficient i la manca de llum.

dimarts, 14 de juny de 2011

Una de refrescs , ara que ve l'estiu

Una de les coses que odio és que et donin Kas i Pepsi, quan a mi no m'agraden aquestes dues begudes. L'altre dia a les Matas vaig provar un vodka amb taronja amb Kas i semblava que el beure estés perfumat. Jo soc de la Coca cola i de la Tonica i de la Fanta i de la Beeter, però no quan hi poses alguna altra cosa no m'agrada la combinació. És uan llàstima que a molts llocs no es pugui escollir entre una cosa i una altra. Suposo que ells van pel negoci i contra això doncs, sempre és bo anar a beure als llocs on saps que tenen allò que vols. La cervesa Moritz no m'agrada, per cert. Em quedo amb la Sant Miquel.

Ja som a l'estiu

Entre crisis, atur i eleccions ja tenim l'estiu aquí. De moment les temperatures encara no acompanyen, però ben aviat la gent ja es podrà banyar al mar. Enguany la Generalitat no posarà els pelícans que netegen la costa, però suposo que continuarem gaudint del sol i del mar i de la pau interior quan no és un dia ni una hora punta a la platja.

dilluns, 13 de juny de 2011

Moltes gràcies a tot els que participat en el tema del Track

Moltes gràcies a tots els que heu parlat sobre el que penso del Track. Jo no vull convencer a ningú, només dic el que penso i ja n'hi ha prou, cadascú que pensi el que vulgui pe això estan els colors. Gràcies als uns i als altres per aquest debat. Què cadascú que tregui les seves conclusions i si serveix per millorar doncs tot això de bo que ha tingut. Gràcies

Llarga vida al Rock del Vendrell

Demà comença uan nova època en molts ajuntaments. Ara es quan ens diran, "nois s'ha de retallar". Tu te'ls miraràs amb cara de gilipolla i pensaràs, si ja fa dies que ho sabia són els altres que hi havia que no s'havien enterat. Els hi han de dir als altres no a la gent que ja té uns sous i no té complement amb noms variats per ser amic d'aquest o d'aquella. Ara al Vendrell, demà comença una mena d'elefant de quatre potes contra algun altre animal d'una pota però molt llest i molt astut que aprofitarà qualsevol cosa per intentar dividir, si és que abans no s'autodestruei per manca de química. Esperem que no. Si això és porta malament, que potser com potser que es porti bé, d'aquí 4 anys. Esperem el seny s'imposi a la rauxa i als personalismes. Molta sort a tots que la necessiteu i penseu que les circumstàncies no són les més idònies pels motius que tots coneixeu.

Hanna, una peli entretinguda i poca cosa més.

M'agrada anar al cine, un cop per setmana hi vaig amb molt bona companyia, evidentment. Avui es podia escollir entre Woddy Allen i Hanna. Al final hem escollit la darrere perquè amb l'autor d'origen jueu no saps mai per on et pot sortir. Tinc por d'avorrir-me. Pel que fa a Hanna és una peli un xic extranya amb bons i dolents perseguits i perseguidors, però es deixa veure per passar l'estona. Una de les coses que passen és que una part de l'acció passa a Espanya i evidentment surt el toro d'Osborne i una gran familia en plan festa lolaila. Jo crec que promocionar el nostre país d'aquesta manera ja fa anys que està superat. Potser és una crítica a no rebre cap subvenció del govern espanyol o simplement és el que van trobar pel google.

diumenge, 12 de juny de 2011

Aneu a veure Madem Melville al Borras de Bcn. Val La pena

Mentre la gent estava enfeinada a veure qui manaria o no als ajuntaments vam anar a barna a veure teatre de casa nostra. Aquest cop era el torn de Madame Melville on surt la Clara Segura i el Biel Duran del Ventdelplà fet tot un home de 15 anys. La història és com una profe i un nen són algo més que amics amb la presència de la veina de sobre que acostuma a estar penjada. Al principi és una mica avorrida, però al cap de mitja hora realment comença el interès i fins al final. Si aneu per Barna, no us la perdeu. Ja veureu que val la pena.

La meva versió del Track

Ahir quan vaig sentir el veredicte del jurat del Track que donava com a guanyador al Pau Saura em vaig indignar perquè ja fa dies que pensava que ell guanyaria i ja li havia comentat a algú i m'havia dit que no era possible. Evidentment no m'agrada. Reconec que és original i el puc anar a veure perquè el trobo curiós i passes una bona estona. De tot això a que guanyi un concurs de track ja és una altra història. Ser original no vol dir ser bo. Jo vaig veure allì molt més nivell musical a altres grups que al Pau, no és que el Pau sigui dolent ni molt menys, però no pots comprar un grup amb un músic orquestra. És evident que hi havia ambient perquè el Pau és de Calafell i és més fàcil que la gent de Calafell vingui a donar-li suport que no pas que vingui la gent de Lleida o Tarragona. Qüestió de quilòmetres simplement.
La meva intenció no era ofendre a ningú, però jo si hagués participat aquest concurs veient el nivell que hi havia a l'hora d'escoltar el veredicte, simplement no hagués estat gens d'acord amb aquest. Això és el que vull dir. La gent que està al darrere s'ho ha currat molt i hi ha molta feina, alguna és veu i altra no. No té res a veure una cosa amb l'altre. Posar tots els estils al mateix sac no és el més correcte, cadascú és bo en el que fa. No pots comparar un Cesc Freixes amb uns Manel i uns Laxen perquè són estils diferents.

El més important no és que s'apuntin 100 o 200 grups la gràcia és que la gent que s'apunti és que tinguin punts en comú per poder jutjar amb certa objectivitat. No pots posar en el mateix sac a un pianista que a una orquestra perquè són coses diferents. Ni és el mateix una bici que una cotxe. Doncs de cara a les properes edicions el Track s'hauria d'especialitzar i encara que no tingui tants grups almenys que tinguin més punts en comú. Una dada curiosa és que dels 4 anys només ha guanyat un grup de fora el Track General, quan hi ha un Track dedicat a la comarca. Això és un fet objectiu. És normal. També he de dir que el grup que va guanyar divendres, Kill me later, ho van fer molt molt bé i la veritat que trobo molt encertat el seu triomf com ja vaig felciitar en persona a un dels seus membres.
Una altra cosa. Si una persona opina diferent a la resta no passa res. HI ha més gent que pensa més o menys com jo i em dona suport. La gràcia és que la gent digui el que pensa. Potser m'he passat dient la paraula merda, ho reconec però va ser un comentari calent. Demano disculpes per aquesta parula, però per la resta em ratifico en el que he dit i potser seguiré dient.

divendres, 10 de juny de 2011

Conclusions després del 22-M

El resultats de les eleccions més esperades dels darrers 4 anys van sortir a la llum el mateix de la seva celebració. A partir d’aquí de mica en mica s’anirà posant cada cosa al seu lloc i cadascú traurà les conclusions que cregui convenients més o menys adaptades al seu ideari.
La sensació a la capital de la comarca és que només una força ha guanyat. La resta tots han perdut perquè un dels seus objectius era restar poder a aquesta força. Al final amb pocs vots ha aconseguit un nou regidor. Poques vegades l’ambient que es respirava és tant rar com el 23 de maig s’intuïa al Vendrell. A més la carambola havia resultat d’una magnitud tan important que hi havia poques possibilitats d’aconseguir una majoria seriosa al Vendrell. Si continua aquesta política de grans titulars sense continguts no seria gens estrany que a les properes eleccions la cosa vagi en augment. Serà el moment ja irremeiable en què els partits tradicionals estaran obligats a restar a l’oposició sense cap mena de possibilitat de governar.
Si en els darrers anys ens hem entretingut a agafar programes electorals anteriors i fer quatre canvis i tornar-los a posar en circulació com a nous sense que hi hagi hagut una política real per portar a terme una política amb cara i ulls. La gent demana menys hipocresia i més realitats i sobretot amb les coses clares i transparents. Hem d’utilitzar paraules i missatges clars i defugir de convertir-nos en gurus del futur. La gent ha donat un missatge clar als seus governants sinó l’entenen a les properes els hi tornaran a tirar les orelles per no haver entès la lliçó i viure cada dia més lluny de la resta de al gent.
A Masllorenç i a Bellvei s’ha produït un fenomen curiós que ens indica que encara que en aquestes localitats sembla que tot vagi com una bassa d’oli, en el si de la societat hi havia un moviment ocult que ja estava fart de certes actituds i personatges. Llavors s’ha utilitzat la democràcia per donar un tomb a la truita de la política local i convertir aquests virreis locals en amos i senyors de l’oposició amb tot el que això comporta de manca de poder. Uns anys que poden servir per reflexionar i tornar a intentar-ho o directament plegar i dedicar-se a altres coses.
Aquest és el fenomen que ha passat una mica a l’Arboç i Sant Jaume dels Domenys on els antics manaires podran tornar a agafar les regnes del poder amb el consentiment dels seus electors que han comprovat que en la darrera legislatura potser no estaven tan bé com en l’anterior per això han tornat a donar el poder als d’abans del 2007.
El Montmell continua amb l’hegemonia socialista, pel que fa Albinyana i Bonastre amb la convergent. Cada partit a cada poble és un món diferent i a vegades fins i tot oposat. Fer comparacions entre els uns i els altres la veritat que pot donar uns resultats molt erronis sobre la nostra realitat social.
Calafell per la seva banda ha demostrat que tot i tenir 12 llistes com al Vendrell que volien entrar en el consistori, al final han quedat els partits forts i els clàssics de la localitat. No hi ha lloc a noves aventures en aquest ampli ventall que entre amors i desamors s’han anat creant en forma de partits a imatge i semblança del seu líder espiritual. El fum ha marxat i han quedat els qui no tenien peus de fang.
Santa Oliva ha estat un dels miracles d’aquesta legislatura. Allà on semblava que el PSC regnaria anys i anys amb el permís de molts veïns de les Pedreres ha vingut tota una senyora de CiU d’aquesta immensa barriada i ha aconseguit treure més vots que no pas el partit del Fontanet que ho ha pagat prou car quedant-se a les portes d’entrar com a regidor. A Cunit ja es veia a venir una mica tot aquest canvi. Fa dies que el nou equip de govern que s’ho treballa i al final han tingut el seu premi. Ara toca no caure en el mateix parany dels predecessors.
La Bisbal és una d’aquests localitats que han sorprès per la majoria absoluta del seu actual líder. Promeses fàcils de centenars de llocs de feina per tothom, nous equipaments per a la localitat i altres mesures de renovació del poble encara que el nou disseny són incompatibles amb la tradicional Festa dels Tres Tombs, però la cosa ha funcionat per la majoria. Aquest dissabte a fer el canvi de govern. Ara comença la campanya electoral per al 2015. Molta sort a tots i governar que no és gens fàcil tal com està tot plegat.

Article publicat el 10 de juny al Diari del Baix Penedès

dimecres, 8 de juny de 2011

No crec en la sociovergència vendrellenca

Jo no crec que al Vendrell hi hagi sociovergència. Si s'arriba a produir no duren ni fins la Mare de Déu d'Agost. Perquè fos possible, algú hauria de plegar llavors el percentatge de raciocini seria molt més alt, ara el poder els porta a tots per un camí dubtós i amb conseqüències imprevisibles. Això servirà perquè la gent sortí al carrer i planti cara a tot plegat i es demostri que no tothom es igual ni pensa igual. Serà un revolsiu perquè la gent digui fins aquí hem arribat amb un abans i un despres. Algo està canviant. Això és més important que qui mani o deixi de manar. Jo crec que el més natural per la idiosincràsia dels seus protagonistes és que tornem al govern de l'anterior legislatura. Encara hem de madurar una mica. La fruita encarà està verda.

dilluns, 6 de juny de 2011

Un passeig pel Botafoc del Vendrell

Avui he anat a donar un tomb pel Botafoc, ja es veu molts cables han estat arrancats i la majoria de solars estan ple d'herbes. La imatge que dóna no és la millor per una entrada al Vendrell. La primera pedra del CAP està allí esperant una segona o potser s'espera que ella sola es vagi multiplicant. He vist que ja es fan habitatges, a veure que passa amb el temps. Entre aquest espai, les Madrigueres, i el Tancat II, al costat piscina vella, al Vendrell crec que tenim pisos per 50 anys mes, no cal que es facin més zones per fer casetes i pisos perquè anem sobrats de moment. A veure que passa en el futur. EL Mercadona ajudarà donar vida al Botafoc, encara que només sigui per passar. A veure si la gent es construeix més casetes per alli.

diumenge, 5 de juny de 2011

El dret a caminar pel carrer

Hi ha molts bars que amb la llei anti tabac han posat els seus clients que fumen i mentre fumen al carrer, alguns hi han plantat unes taules i cadires no sé si amb permís o no, però molts cops obstaculitzen la circulació de vianants normal. Jo crec que la gent té tot el dret a passejar pel carrer i no ha de sortejar aquests punts que sembla que sigui un laberint posat a prova.

Al Loro amb els atracaments al Vendrell

En el parquing on deixo el cotxe al Vendrell, l'altre dia al mati un tiu amagat amb un ganivet molt gran va atracar a un veí que anava a buscar el seu cotxe. No estic parlant ni de barna, ni d'una peli. Sinó del Vendrell i un dia normal. Aneu al tanto que la cosa està xunga i els polítics no saben ni per on començar

Pemi Gual: Hi ha vida al final dels pactes?

Pemi Gual: Hi ha vida al final dels pactes?: "La veritat és que estic una mica saturat del tema pactes i per tant vull oblidar-me del que passarà i centrar-me en el que no ha de passar d..."

divendres, 3 de juny de 2011

Serà sociovergència al final al Vendrell ?

Sembla ser, tot apunta a hores d'ara sembla que es pot arribar, es pot arribar a una sociovergència al Vendrell. A veure que passa. Fa poc semblava impossible avui sembla factible. Demà no ho sé, però algo es mou. Jo crec que és l'únic camí viable.

Pura rumorologia sobre el futur del Vendrell

Sobre el futur govern del Vendrell tot es rumorologia. Als polítics ja els interessa a alguns més que altres per amagar les seves intencions reals del primer dia. De moment no se sap res oficial, però hi ha missatges que tomben per internt que aposten pel pitjor que podem tenir. Amb el temps tot se sap i esperem que hi hagi un canvi de rumb sinó hi ha partits que els propers anys ho poden passar molt molt malament.

dijous, 2 de juny de 2011

Cadascú que aguanti el se pal

Ara la Generalitat ha tret les ajudes per tenir fills, només en casos de necessitat. De mica en mica i amb raons més o menys justificades aniran traient aquest coixí social que algun cop servia d'abús per alguns. Per exemple hi havia editorials que es dedicaven a publicar llibres amb poca tirada només per rebre la subvenció perquè després acabaven donats en algun concurs literari o directament a la deixalleria. Duant molts anys s'ha abusat d'algunes subvencions, però el que s'ha de fer és marcar unes normes clares per a tothom. Ni una cosa ni un altra. Hi havia gent d'alt poder adquisitiu que també rebia subvencions per ser pares quan potser hi havia gent que potser ho necessitava més. Això són coses que ja fa anys que estaven mal portades i ara es quan s'ha tancat l'aixeta per tothom.

Genials i esplèndids


Aquestes han estat unes eleccions municipals on la majoria de partits han perdut o en el millor dels cassos s’han mantingut en el cas del Vendrell. Però passi el que passi al final tot seguirà igual. El fet que cap formació hagi aconseguit una majoria absoluta és sinònim de pactes, negociacions més o menys lloables o visibles, però que difícilment hi haurà un canvi radical en la política global a al capital del Baix Penedès. Fa molts anys que practiquem rigorosament el copiar i enganxar en el dia a dia. No ens hem plantejat que en la nostra societat els anys tampoc passen en va. No tenim al cap projecte important de renovació integral d’algun aspecte i ens limitem a anar posant una paletada de morter en aquells elements del nostre entorn que fa dies que ja no funcionen. Amb tot això hem arribat fins aquí, tenint una comarca amb un índex d’atur més elevat de Catalunya, unes edificis públics que ja són petites quan les inaugurem i amb uns partits tradicionals que van perdent pes en favor de noves tendències distorssionadores de la realitat i que de mica en mica van crispant la pau social. A banda, que el futur que tenim a la cantonada és del tot incert amb els principals ajuntaments molt endeutats i la resta anant complint amb el dia a dia sense arriscar-se gaire.
Aquests partits de tota la vida intenten demostrar que el que diuen aquests noves formacions és mentida i que tot això no és real, però això li diuen a la gent que ja ho sap i no entren en aquell grup social que es creu aquestes versions incoherents o simplement les qüestiona. Fan una mica com aquell professor que quan passa 5 minuts de començar la classe renya als alumnes dient-los han d’arribar puntuals a l’aula. Un discurs que va dirigit principalment a aquells que encara no han vingut, però no per aquells que ja compleixen amb aquest precepte d’horari.
Els anys que vénen no seran gens fàcils per moltes raons i no ens podem permetre el luxe de continuant planificant segons ens anem trobant i a vegades ni tan sols sense un criteri mínimament justificable. Primer de tot hem de retallar despesa i ho hem de fer en bons criteris que afectin el mínim possible a les persones.
Com les coses més clares estiguin millor per a tothom i no donarien a un farcell de comentaris que es van escampant per al societat de boca a orella i ho fan més ràpidament que no pas a través de les xarxes socials que també hi juguen el seu paper. Hi ha moltes rodes de premsa que es poden obviar perquè amb un tríptic està més que explicat i el que s’ha de fer és exposar el perquè d’algunes actuacions i a quins motius responen. El misteri i la imaginació popular la veritat és que donen molt de si i es converteix en caldo de cultiu perquè triomfin les teories més agosarades. A base de repetir i insistir el que és irreal és converteix al cap d’un temps en probable i al cap de poc en verosimil i cert. Segur que trobes fàcilment alguna persona que coneix a algú que ho verifiqui.
Els que viuen de la política democràtica que diuen que tenim ho han de demostrar sobre el terreny. És com si tens un concessionaris de cotxes i acabes venen bicicletes de segona mà prometent velocitat i agilitat dins els nuclis urbans.
Hem arribat fins aquesta situació que ja comença a ser força insostenible i irracional quan els polítics van començar a cobrar una bona nòmina per fer la seva feina. Segurament si el salari per ser alcalde del Vendrell o Calafell haguessin estat 400 euros al mes s’haguessin presentat moltes menys llistes electorals, però segurament qui ho hagués fet ho faria sense ànim de lucre i perquè realment estima el seu municipi. Dos motius que serien prou fonamentals per començar a canviar alguna cosa i sortir d’aquesta situació preocupant que amb el temps i les circumstàncies sembla que empitjori tot i que tothom ho vol arreglar. Al final sembla els surti el tret per la culata i aconseguim el resultat oposat.
Hem entrat en fase un xic surrealista. De tant preocupar-nos per la convivència, al final realment tindrem problemes per aquest motiu. En realitat som una mica hipocondríacs i al final ens agafa allò que els polítics es pensàvem que teníem però resulta que era mentida per convertir-se en veritat de tant d’insistir. El dia que ens doni per afirmar que les nostres platges no tenen sorra segurament vindrà un temporal i ho farà realitat. Som així de genials i esplèndids.

Article publciat el 3 de juny del 2011 al diari del Baix Penedès

dimecres, 1 de juny de 2011

Els genis del saber viure

Una de les persones que admiro perquè s'han sabut posar dins la política han muntat el seu xiringutio i a viure que són dos dies és el que mana a Santa Tecla i que es diu Adserà. No sé el nom ni m'importa, realment és un dels personatges que m'agradaria que algun dia caigues a la política del Vendrell amb aquest i el felip puig tenim la festa assegurada. La resta els posem nosaltres.

Mesures d'estalvi

Aqui van un seguit de mesures d'estalvi prou útils per tots: primer de tot suprimir, consells comarcals, diputacions i senat. Si d'aquests algú treballa seriosament que el posin en algun ajuntament o similar. Amb això ja faríem molta cosa. Després treure tots els privilegis vitalicis de diputats, i alts càrrecs. Treure tots els càrrecs polítics que estan per anar colocant gent aquí i allà. Amb tot això superem la crisi en quatre dies. A mi no em sap greu pagar 70.000 euros a l'any a un tio, però em nego pagar-li a un xupon del tres al cuarto.

i un cogombre ¡¡¡¡

Aquests dies han tirat el pepino espanyol per terra dient que portava aquest bacteri, però el més curiós de tot és que ho ha dit Alemanya que alli sembla que tots són seriosos i mig científics. Al final sembla que la cosa és mentida i falta saber qui ho pagarà. Jo crec que en aquest cas Alemanya ha fotut la pota fins al final, des de que Espanya guanyem a la resta del món en futbol, som pobres, però honrats i cada dia ens sentim més europeus.