La veu del poble

La veu del poble

dilluns, 30 d’abril de 2012

Els nous periodistes

Una de les professions amb un futur incert a casa nostra és el periodisme. Ara mateix per la crisis també està pasant per un mal moment. A banda les noves tecnologies han provocat que moltes persones des del seu mòbil poden esdevindre autèntics periodistes a peu de canó. Ara falta gent que interpretin la realitat perquè notícies bones i dolentes es facil de trobar-es. Ara falta gent que les pugui interpretar segons una visió personal que pot agradar o no però és personal.

dissabte, 28 d’abril de 2012

Gran cita aquesta nit a l'Auditori Pau Casals amb Andrea Motis

Les coses bones sempre funcionen. Avui l'Auditori Pau Casals s''omplirà de gom a gom per veure una de les estrelles del jazz a casa nostra la jove Andrea Motis que juntament amb el Joan Chamorro són els grans protagonistes de la cita al costat del mar. Hi ha gent que és gasta molts diners en promoció, però la gràcia és que hi ha artistes i intèrprets que ja tenen un poder de convocatòria sigui pel que sigui que el boca orella fa la resta. La vida és injusta potser, però avui crec que serà una gran nit a l'Auditori de Sant Salvador. El concert és a les 22 hores.

divendres, 27 d’abril de 2012

Sempre ens quedarà el Brisamar

Gràcies a les paraules de l’únic partit de l’oposició vendrellenca, a les dades aportades per alguns mitjans de comunicació i a la possibilitat que l’Ajuntament vegi com el nou Govern Estatal li eixuga el deute en factures pendents de pagament a proveïdors es va aclarint el panorama econòmic del Vendrell. Aquesta vila sempre ha tingut al llarg de la història dues llegendes urbanes que l’han fet famós arreu de les nostres contrades. Una és la important percentatges de bars i similars per habitants en els carrers i places del Vendrell. A partir d’aquí es poden aportar diversos acudits fruit de la veu popular sempre viva i amatent. La segona és el fort endeutament de les arques municipals. Això no ve d’ara sinó que fa anys i panys que a mesura que la població del Vendrell augmentava també ho feia a passos de gegant el seu deute econòmic amb entitats bancàries i factures impagades a proveïdors. Els beneficis col·laterals de la crisis ha permet que aquesta situació ens dones embranzida, un cop més, per ocupar els primers llocs de les coses dolentes que passen en aquest país. Si en les primeres compareixences públiques apareixia que l’Ajuntament del Vendrell pagaria els seus proveïdors, poc a poc s’ha anat sabent tots els petits secrets de la mesura. Resulta que evidentment que es possible que l’Estat aboni aquestes factures pendents de pagament que superen els 23.milinos d’euros. A canvi, en un termini de 10 anys el consistori haurà d’anar tornant aquests diners amb un interès del 5% i una carència dels dos primers dos anys en els quals només s’abonaran interessos. Aquest compromís si és aprovat per Madrid pot suposar un cop de mà econòmic per aquelles empreses que patien les conseqüències d’aquest endeutament, però per altra banda serà una forta càrrega que es tradueix en més de 31 milions d’euros pel futur del municipi en els propers 10 anys. La història no es limita aquí. Per altra banda, hi uns quants milions pel que fa als crèdits amb entitats financeres que si han d’afegir. En total ascendeixen a 86 milions d’euros que segons aquest pla d’ajust hauran d’acabar l’any 2022 amb només 18 milions d’euros d’endeutament. Una xifra que ara per ara seria meravellosa però evidentment en 10 anys ens poden passar moltes coses. Fa quatre dies, quan hi havia oposició, el PSC ens deia que cada dia el aquest consistori només d’interessos pagava 6.000 eurets. L’equip de govern d’aquell moment feia l’orni. No cal dir que els grans manaires d’aquest país van veure la crisis que ja la tenien ben a sobre. Fins i tot negant la seva existència quan la majoria de gent ja feia dies que notava clarament els seus símptomes. Evidentment ningú dels qui ens ha dut a aquesta situació prou perillosa se li demanaran cap tipus de comptes, ni justificacions. Res de res. Encara que l’actual govern amb clara bicèfala mediàtica en els seus màxims responsables que són els que durant aquests més de tres dècades han portat les regnes municipals. Això ha estat com una mena penitència divina. Un encanteri misteriós que s’han trobat un cop obrir el calaix i mirar que dins no hi havia res. Només un bon grapat de factures per pagar. Evidentment fa pocs dies que estàvem muntats en el superàvit informatiu ningú preveia que les coses anessin per aquest camí. Una situació mediàticament positiva amb una economia prou sanejada i una festa contínua a vila eren missatges que no tenien res a veure amb les penúries a la tresoreria. Llavors en els plenaris que són els que han de reflectir el pols d’un poble ens apareixen temes tan suculents i interessants per al majoria de veïns com instar al Ministeri d’Economia i Hisenda perquè gravi amb un 18% els enviaments de remeses de ciutadans estrangers residents a Espanya, el bloqueig de les prestacions de renda mínim (RMI) als immigrants extracomunitaris. Altres amb clara voluntat de donar un cop de mà als companys de Madrid com rebutjar la reforma laboral del Govern de l’Estat. També ens atrevim en incidir a un gran col·lectiu com la supressió de la paga extra de Nadal dels sous dels càrrecs electes d’aquest 2011 dins l’àmbit municipal. Aquest és un tema que va passar de puntetes i amb vaselina pel plenari del passat dia 30 de març. Més endavant és va fer una roda de premsa per aclarir una mica tot el tema i fins i tot es va penjar un estudi al web a la vista de tothom. En resum: la gran solució aportada que no passarà per un augment de la pressió fiscal més enllà del 2% que és l’IPC previst. Aquestes grans mesures estalviadores es reduiran a tancar per un temps l’aixeta a les inversions que hagi de sufragar el propi consistori, reducció de la despesa corrent en un 1,5% anual, dissolució d’algunes empreses municipals. Ara falta saber qui farà la feina que tenien assignada. Un altra mesura anirà al Capítol I del pressupost. La proposta consisteix en la jubilació en aquesta dècada de 41 treballadors de l’Ajuntament dels 480 actuals, vacants que no se supliran. Si que es permetran el luxe de pujar un 3% les taxes i preus públics per adaptar els preus al cost real del servei. Fins ara en algunes taxes gaudíem d’un generós descompte que ara ens tocarà abonar. Jo crec que aquestes mesures exposades només són la punteta del iceberg del pla real de sanejament que s’ha d’aplicar en la gestió municipal en la propera dècada. Com diuen a la cèlebre pel·lícula Casablanca protagonitzada per Humpyrey Bogart i Ingrid Bergman: Sempre ens quedarà el Brisamar. Per cert un lloc ideal per veure el Títanic en totes les seves dimensions possibles. Article publicat el 27 d'abril al Diari del Baix Penedès

dimecres, 25 d’abril de 2012

Doncs no paguem

Tal com està el tema cada dia la gent és més sensible a les injustícies socials. Cada dia la gent està més rebotada. La nova iniciativa és no pagar als peatges dels autopistes. A veure com acaba tot això, però cada dia són més les persones que quan toca l'hora ensenyen el carnet i ja està. Esperem noves aconteixements en aquest aspecte. Això potser el principi d'una nova campanya o només una flor que no fa primavera. Veurem els propers aconteixements.

dimarts, 24 d’abril de 2012

Pagar impostos per coses bàsiques

El problema d'aquest país són els impostos que graven moltes coses. Mira que hagis de pagar per beure, fumar i aquestes coses ho puc arribar a entendre, però que hagis de pagar taxes per vacunes, medicaments i altres i més en aquests moments que estar sa o malalt pot dependre d'uns diners ho trobo molt malament. Al final acabarem tornant a l'esperit del trueque i de caçadors i agricultors. A veure com acaba tot plegat, però avui en dia tenir un hort ja és una gran fortuna.

dilluns, 23 d’abril de 2012

La importància dels mitjans de comunicació

Avui en dia per vendre llibres, per atraure gant al teatre has de ser famós i sortir per la tele. Ja no és val ser un gran creador i que no et conegui ningú. La gent t'ha de conèixer i si surts en una minisèrie millor que millor. Ja no ens guiem pels grans sinó pels més mediàtics. A vegades algun gran es cola entre les grans vendes, però els hi costa més. Això és el que hem buscat i per tant és el que tenim.

Els tuppers dins els restaurants.

Estem en temps de crisi i cada dia són més les persones que porten les carmanyoles amb el menjar dins. Hi ha bars i restaurants que permeten que aquests clients s'asseguin a les seves taules a canvi d'un refresc, cafè o similar. Altres en canvi quan insinuen que s'hi van a seure els fan fora perquè clar evidentment el negoci que aporten a l'establiment es poc. Un derivat d'això són les persones que s'estan tota una tarda a canvi d'un cafè o un poleo ocupant una taula. És molt difícil arreglar aquests casos i amb una mica de seny i suspicàcia es poden solucionar. Vulguis o no vulguis són clients.

diumenge, 22 d’abril de 2012

Un dels millors dies del calendari

Estem a les portes d'un dels dies més macos del calendari anual que sembla que ja ho celebraven els romans i crec que la cosa es del segle XX, però aquí està, més que consolidat i on moltes ciutats i pobles s'omplen d'alegria i il·lusió. Si fos festa l'esgarraríem. Llavors deixem que sigui laborable i segur que trobem un moment per gaudir de l'esperit d'aquesta jornada.

dissabte, 21 d’abril de 2012

A favor de les escoles bressol

Escrit redactat pel Col·lectiu de pares d'alumnes de les escoles bressol Ralet Ralet i Botafoc. Publicat a la premsa el 20 d'abril de 2012 

En defensa de lesescoles bressol El passat dia 16 de març, aquestdiari va publicar una carta del col·lectiu de mestres de les escoles bressoldel Ralet, Ralet i el Botafoc en el que reclamaven al’Ajuntament del Vendrell el seu suport per assegurar la viabilitat d’aquestscentres educatius. Amb aquest escrit, els pares d’alumnes d’ambdues escoles enssumem a la crida que han fet les mestres dels nostres fills. Les escoles bressol s’hanconvertit en un servei social i educatiu de primer ordre. En primer lloc,desenvolupen una tasca pedagògica importantíssima, que es remunta en part enuna de les idees fonamentals que Rousseau ja va exposar a L’Emili (1762) i que més han influït en la pedagogia del nostretemps. A saber: que l’infant és un ésser en si mateix i no un petit homenet,fet que li atribueix una raó de ser que es justifica per si sola. Una raó deser que porta als equips educatius d’aquestes escoles a oferir als nostresinfants la millor educació possible. En segon lloc, en uns temps en els ques’està precaritzant la vida d’amplis sectors de la societat, aquestsequipaments formen part d’un sistema de compensació social que fa front a unesdesigualtats que no paren de créixer dia rere dia. I en tercer lloc, són unrecurs necessari per gestionar la conciliació familiar i laboral. Des d’aquí emplacem al’Ajuntament a què faci l’esforç per mantenir el model d’escoles bressoldesplegat al municipi. Si de veritat es preocupa pels seus vilatans, ja éshora que demostri a l’actual govern de la Generalitat que és possible sosteniri millorar serveis com els que ofereixen les llars d’infants en contra de lapolítica indiscriminada de retallades socials que estem patint. No només ha defer l’esforç de conservar les escoles bressol, si no que hi ha de seguir invertintper a millorar-ne la dotació pressupostària i les condicions de treball delsseus equips educatius. De tots és conegut que laretribució econòmica que reben aquests equips està molt per sota de l’autèntic valor de la funció social queexerceixen. Això posa en evidència la manca de reconeixement envers unaprofessió que no es valora suficientment i exemplifica una vegada més les desigualtats de gènere que es donen en elmercat laboral i professional. No hi ha dubte que aquestsprejudicis planegen sempre en la política d’inversions cap aquests tipusd’equipaments. Des de les associacions de mares i pares és hora de reivindicarel seu veritable valor, així com els principis pedagògics i socials que van ferpossible el sorgiment i extensió de les llars d’infants, amb més de centcinquanta anys d’existència. Exigim, doncs, que es segueixiinvertint en elles i que es faci el possible per dignificar el reconeixementsocial de les seves mestres. Desconeixem si la situació actual de l’Ajuntament,atesa la decisió de la Generalitat de no seguir aportant la seva part desubvenció, obliga a mantenir aquesta inversió mitjançant la pujada de quotes oel tancament de places i, conseqüentment, la pèrdua de llocs de treball. Somconscients del deute que s’arrossega, però també recordem que, fa poc més dedos anys, alguns càrrecs polítics que encara governen al municipi, anunciavenamb total impunitat, un superàvit a la tresoreria municipal que la cruarealitat ha hagut de desmentir. No s’excusin només amb la crisi i la baixadad’ingressos i, per una vegada, pensin seriosament en allò sobre el que deveritat cal invertir.

divendres, 20 d’abril de 2012

Albinyana, 23 anys després


Pàgines de Passió és un d’aquests projectes globals, sinergètics i sostenibles, com dirien ara, que aplega tota la força i empenta d’un poble en favor d’una causa única. L’any 1990, quan es va encetar la representació d’aquest muntatge a l’església de Sant Bartomeu d’Albinyana jo vaig tenir l’ocasió de prendre-hi part. Aquell any era l’encarregat de portar el Sant Crist que surt al carrer en la processó del Divendres Sant. 23 anys després, el diumenge de Rams d’aquest mes coincidint amb la segona representació d’aquesta temporada hi vaig tornar a assistir. Aquest cop com a públic. El temple estava ple de gom a gom per veure un cop més la posada en escena d’aquest original muntatge que va sorgir amb la bona intenció d’ajudar sufragar la despesa de la pujada del nou àngel al campanar del municipi. En aquest interval d’anys vaig poder notar que moltes coses han canviat en el municipi. Una de les claus d’aquesta important evolució ha estat l’ensenyament. El pal de paller d’aquesta evolució positiva del municipi ha estat l’escola. El més important que s’ha fet al municipi en els darrers anys és unir tots els escolars del terme municipal en un mateix centre, en aquest cas en el nucli d’Albinyana. Per la seva banda, les Peces acull l’escola bressol. Abans els alumnes d’Albinyana anaven a l’escola de la localitat, alguns pocs anaven al Vendrell. Però els joves de les Peces i de les urbanitzacions cada dia amb un autobús escolar els portaven majoritàriament a l’Escola Pau Casals del Vendrell. Els qui preferien un ensenyament privat optaven pel Sagrat Cor de la mateixa localitat. A banda, que el municipi ha duplicat la seva població s’ha aconseguit crear un punt de trobada de tots els seus veïns. Fins fa poc, molta gent de les urbanitzacions en comptades ocasions pujaven al poble perquè tota la seva vida la feien al Vendrell. Un altre fenomen que ha fomentat aquest canvi és el pas de moltes segones residències d’aquell moment en primeres residències. Això ha donat més caliu i més energia a aquests nuclis dispersos que en els primers anys de la seva existència la gran majoria estaven només poblades els caps de setmana i en períodes vacacionals. Aquests nous veïns en el municipi del Vendrell realitzaven les seves compres, allí tenien els seus vincles culturals. Només per alguns tràmits puntuals aquests nous moradors pujaven al nucli d’Albinyana. A partir d’aquest vincle escolar i de les activitats que es porten a terme a l’escola s’ha creat un lligam molt interessant entre tots les barriades del municipi a través dels més menuts. Aquest fet és prou important i permet que el municipi aprofiti l’energia i l’empenta de la seva gent i pugui mantenir en peu iniciatives que en el seu origen tenien un durada caduca. S’han mantingut en el temps una mica com a inèrcia, però amb les ganes fundades de tornar a repetir l’any següent. Un altre element que ajuda a la comunicació territorial en aquest municipi és la línia local d’autobusos local que tres o quatre cops per dia permet moure’s pel municipi encara que la majoria de viatgers vagin al Vendrell. Aquesta és una forma perquè tots plegats coneguin el territori. Si fem cas a les costums diàries cada nucli es comunica directament amb el Vendrell sense la necessitat de passar per les altres zones de la població. En l’aspecte festiu estiuenc, hem de destacar que des de La Mare de Déu del Carme fins a la Festa major de les Peces cada cap de setmana hi ha una activitat o altra al llarg i ample de la localitat. Cada dia hi ha més persones que participen en aquelles propostes sorgides en altres barriades a la que tenen més propera. Una mobilitat que fa unes poques dècades era gairebé impensable, però que al crear-se aquests interrelacions ho han afavorit, alhora que ha servit per unificar un seguit de nuclis en un mateix municipi. Tornant a l’obra en qüestió escrita per mossèn Jordi Figueras durant la seva estada al municipi gaudeix d’un vessant innovador molt interessant que és la de fer participar a uns presumptes espectadors que aporta la seva opinió basada en tòpics sobre el missatge que es vol transmetre des de l’altar. Una manera de mostrar i fer entenedora a tota la població la paraula de Déu. Un altre factor a tenir en compte és que hi ha lloc per a totes les edats. Des d’alguna mare que canta en la coral. El seu fill intervé en la trama que se succeeix en l’escenari central fins als qui ajuden en el vestuari a casa. Tots ells fan que l’espectacle sigui més lluït i participatiu. La gràcia és que es fa tot això amb il·lusió i ganes envoltat per un ambient que es respira que resulta engrescador i encomanadís. La culpa està la interrelació entre el públic i totes aquelles persones que el fan possible. Tots ells tenen el goig de participar en una iniciativa conjunta. Aquestes, a vegades, són els detalls que més omplen en aquest món material al que estem abocats. En general, una representació molt lloable que marca una clara evident evolució positiva des dels seus inicis abans de les populars Olimpíades de Barcelona. La gràcia de tot plegat és que es porta a terme tot un municipi amb il·lusió i ganes de fer-ho com més bé millor perquè tothom en pugui gaudir des del seu paper. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 20 d'abril del 2012

dijous, 19 d’abril de 2012

Com es distribueixen els nous alumnes al Vendrell?

En el món de l'ensenyament hi ha una gran demagògia. Hi ha coses que no canvien mai encara que els temps evolucionin. En les escoles concertades que hi ha al Vendrell hi ha molts pocs immigrants tot i que també reben diners públics per al seu funcionament. Els immigrants se centren principalment en un parell o tres d'escoles que són els que aguanten més pes d'aquests col·lectius. Hi ha gent que està contenta de treballar amb immigrants, altres hi veuen en ells un problema alhora de tenir més bon nivell educatiu. Cadascú defensa el seu, però la realitat és que a l'hora de repartir els alumnes al Vendrell està fet segons les barriades, un  criteri que provoca aquestes importants desajustos entre uns centres i altres. Però d'això no es parla.

dimecres, 18 d’abril de 2012

Propaganda

HI ha polítícs que es pensen que tenin controlat un mitjà de comunicació i sortint molt a sovint a una tele local són persones molt valorades i respectades. Jo preferiria sortir un parell de segons al Polònia que no ser el pol d'atenció de moltes televisions locals. S'ha de veure qui ho mira i no només el temps.

Noves estratègies a les escoles bressol

Avui en dia tot està molt car. Llavors hi ha gent que fa servir el coco i busca alternatives per continuar el ritme actual tot i alguna variació. Un cas pràctic està en les escoles bressol. Algunes, com la d'Albinyana fan un horari de 8 a 16 hores i les profes donen el menjar als nadons. Però les mares no han de pagar un cèntim de menjador, Sinó que aquestes ho porten al matí i llavors les profes li donen a la canalla. Una bona idea perquè tothom hi surti guanyan.Diuen les males llengües que alguna del Vendrell tancarà per manca d'alumnes. Ho anirem veient en els propers capítols.

El preu del poleo al Vendrell

Un dels temes que no acostumen a sortir gaire però que són prou importants és els preus d'alguns productes comuns i bàsics en els restaurants i bars del Vendrell. Jo darrerament per esmorzar prenc un poleo. Al lloc on vaig em costa 1,10 euros. Un preu que tot i que trobo car perquè el cost és mínim el trobo adequat pel que hi ha la vora. El preu més freqüent és 1,20 euros. Alguns que a l'hora d'esmorzar no tenen gaire gent s'han emparrat fins a l'1,30. Evidentment el que fa més negoci és el que vol guanyar menys.

dilluns, 16 d’abril de 2012

Es deixa veure la Fria Luz del Dia

Una de les propostes curioses del cinema d'aquesta setmana és la Fría Luz del Dia. Una mena de pelis de bons i dolents a la recerca d'una peli. La cinta inclou actors de primer ordre mundial com Bruce Willis i Sigourney Weaver i altres espanyols. La majoria d'escenes estan rodades a Madrid. La peli no és original, però si es curiosa perquè surt Madrid i sorprèn una mica. És una versió light d'una americana, però amb els recursos ben aprofitats. No està mal.

El poble diu la seva

Ara amb l'ensurt de la família reial espanyola que no passa pels millors moments estem descobrint que avui en dia les xarxes socials tenen molt més poder que els telenotícies políticament correctes. Aquest cap de setmana s'ha demostrat que molta gent està farta de les actituds del Juanca i els seus i ho ha dit públicament. Això potser també els hi pot passar a altres que sembla que ho tenen tot lligat i ben lligat.

diumenge, 15 d’abril de 2012

Messi i Fernando Alonso, els universals de l'any

Aquí tenim la sort de tenir el Messi que ho soluciona tot i el Fernando Alonso que ara per ara va primer del Mundial de Fórmula 1. Aquests dos personages és mereixe no només el català de l'any sinó l'universal de l'any perquè estem parlant de coses que supera el nostre petit país al sud dels pirineus. Ells dos i com no amb els seus equips i les seves escuderies donen un grapat d'optimisme a la nostra societat.

Els canvis d'hàbits.

Aquest matí he anat  a l'Àrea de Guissona i està ple de gent. Jo aluciono que avui en diumenge la gent vagi a comprar. No estem parlant de grans compres sinó de petites coses per dinar i per poca cosa més. Un dia també vaig anar al Carrefour del Vendrell un diumenge per la tarda i vaig alucinar de la gent que aprofita aquest dia per anar a comprar. Suposo que el fet que els cinemes tinguin els preus més cars els diumenge afavoreix aquests canvis d'habits. Perquè ja són força les persones que van al cine el dilluns i el diumenge el dediquen a passejar. Uns canvis d'hàbits motivats per la crisis.

Les sensacions

Hi ha moltes coses a la vida que són pures sensacions. Si veus polícies amb uniforme o escombriaires al carrer tens la sensació que la cosa funciona. En el cas que tu vegis el carrer net i no trobis cap escombriaire la cosa és més complicada. La gràcia és veure gent d'uniforme d'aquí cap allà amb pistola o escombra que et faci sentir net i segur. Clar això passa en els nuclis dels pobles, però en algunes urbanitzacions aquest professionals amb uniforme només els veuen per la tele, però com ja hi estan acostumats no diuen pas res.

dissabte, 14 d’abril de 2012

El Barça guanyarà la lliga

Segons la meva darrere enquesta el Barça guanyarà la lliga amb 3 vots i només un vot pel Reial Madrid. Tot i que l'equip de la Capital va per davant en punt, tot apunta que la gent és optimista i creu que al final l'equip liderat pel Guardiola tornarà a gunyar el preuat torneig.

De que s'ha de morir?

La història present esta plena de casos sobre persones que desconeixen el seu futur sobre coses que a priori se saben. Des de la salut. Hi ha molta gent que te enfermetats incuralbles i no sap ni que les té perquè la família li ha amagat. També hi ha empreses que estan al borde de l'abisme i no informen de la seva realitat als seus treballadors. Un dia per altres es troben amb les portes tancades o en els millors dels casos amb un ERO. Jo crec que mentre no es digui el contrari la gent ha d'estar informada. És molt pitjor tota la rumorologia que pugui sorgir que no pas la realitat. Jo crec que som tots prou grandets per saber de què hem de morir. Si algú no ho vol saber doncs que no se li digui però que a la resta si.

divendres, 13 d’abril de 2012

No només de diners viu l'home

En aquesta, la nostra comarca, que també estem en les primeres llistes d’aturats arreu de Catalunya també patim els seus efectes col·laterals. Ens trobem amb un nombre molt considerable de persones que gaudeixen, a priori. de temps per l’oci. A partir d’aquí el poden aprofitar o poden ocupar-se en altres tasques de caràcter individual o col·lectiu. Hi ha propostes de caràcter esportiu i social que requereix un cost econòmic no sempre assumible encara que s’hi apliquin descomptes. El que haurien de fer les entitats públiques es donar sortida a tota aquesta gent perquè puguin trobar un manera eficient i coordenada per treure profit a aquesta situació. Hi ha municipis com Calafell que ja han vist com sorgien en el seu teixit social persones per guiar aquest tipus d’iniciatives. Un exemple clar és el Miquel Pareja que juntament amb altres persones han organitzat una associació de voluntaris que es dedica a donar suport a esdeveniments esportius i de caràcter social entre d’altres. En aquesta societat que viuen dues tendències totalment contraposades però que es pot treure partida de les noves tecnologies i hàbits socials. Per una banda parlem d’un individualisme on la persona es mou en els seus cercles més propers deixant una mica de banda allò que li cau fora de casa. Però per compensar aquesta moviment també hi ha un altre que vindria a equilibrar-se amb l’anterior. Aquest seria el cada dia més rellevant món de les xarxes socials. Això es pot traduir en situacions un xic curioses fins fa pocs anys inaudites. Una persona pot tenir molt més bona relació amb una persona que viu a l’altra punta del continent que no pas al seu veí de sobre que en prou feina saluda per l’escala. Això provoca situacions curioses, però només és el fruit de les noves tecnologies. No estem parlant de diners perquè ara és un recurs escàs, sinó que estem parlant de coordinació i d’anar engegant un projecte social gairebé imprescindible en la nostra societat. Si que al Vendrell estem farcits d’un garbuix de petites entitats i associacions amb diferent perfil, però per portar a terme projectes similars es necessiten estructures amb més persones. Fins ara demanar amb qualsevol excusa diners a l’administració era un recurs senzill i depèn dels contactes la cosa acostumava a funcionar. La vaca ja no dóna gairebé llet i no sempre és del nostre gust, per tant s’han de buscar nous camins. Aquest és el que pretenc apuntar en aquest article. Jo crec que és una forma molt adequada per sumar esforços entre tots i aconseguir alguns objectius que individualment o d’una forma migrada no es poden assolir. A vegades a través d’aquest tipus de propostes alguna persona per descobrir noves potencialitats i fins i tot trobar feina en altres camps que fins ara no havia explorat. Per tirar endavant aquest tipus d’iniciativa primer de tot s’ha de crear un caliu perquè la gent s’hi acosti d’una forma natural i perquè hi trobi algun tipus de recompensa que no sigui l’econòmica. Molts cops és el de treballar per una causa conjunta i sentir-se acompanyat o un simple motiu de conversa amb nous contactes. Quan hi hagi aquest bon ambient creat s’ha d’establir una mena de reglament amb un articles clars i que no deixin oberts gaires dubtes que després es poden convertir en problemes per acabar en orris. En les èpoques reculades en els municipis de la comarca hi havia poca gent. En aquells moments s’aixecaven entitats, edificis públics i es portaven a terme tasques que avui en dia només es podent trobar pagant. En les darrers dècades els diners i l’ambició han trencat aquest esperit fins a desfigurar-lo totalment. La situació de crisi econòmica actual ens ha d’ensenyar a recuperar aquests mecanismes solidaris per tornar a aixecar aquest esperit de treball conjunt en benefici de la comunitat. Si que potser els diners van molt escassos, però no només de diners viu l’home també hi ha il·lusió, esperança, companyia, estima i tantes altres coses que no es poden comprar en diners. A vegades són més útils que la medicina. Aquí al Vendrell i comarca hi ha una important activitat social i festiva. Hem de ser capaços de tornar a engegar aquest cohesió i aquesta energia que ens unia per aixecar projectes en benefici de tots. Un exemple clar de tot això en un sector com és el treball és el que estan fent, el Miquel Pareja de Segur de Calafell també és un exemple en el món de la recerca de feina, buscant aquí i allà ofertes laborals perquè la gent pugui sortir d’aquesta situació que pot arribar a ser desesperant. Esperem que igual que ell ha fet amb els seus amics, altres municipis en prenguin exemple i tirin endavant projectes semblants. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 13 d'abril del 2012

dijous, 12 d’abril de 2012

Els tipus de funcionaris

HI ha coses que em mosquegen. Molts cops parlen malament dels funcionaris. Però resulta que aquí dins hi ha de tot. Reconec que hi ha funcionaris dropos que cobren milionades i no fan mai res. Però hi ha altres molt pencaire que cobren quatre xavos i els tenen putejats. Barrejar tots els funcionaris en el mateix sac no és gens bo. Suposo que els que apliquen tots els tipismes no se senten aludits, però hi són. En els darrers anys han entrat molts polítics camuflats de funcionaris amb les proves apanyades i cobrant un paston per no se que fer. Aquests són polítcs- funcionaris que no te res que veure amb el funcionari que aten a la gent per 700 euros al mes.

Barris fantasmes al Vendrell

Aquí al Vendrell ens dediquem a construir barris fantasmes com aquell on està el Mercadona que està ple de carrers que de mica en mica es van deteriorant per manca de manteniment. Sort que hi ha una avinguda per on encara passa la gent. Un altre element és el Tancat dos que està presidida per un Casal d'Avis a mig fer. Sort en vam tenir de les Madrigueres que es van quedar per encetar. Però la planificació al Vendrell ha estat 0. Per sort o desgràcia no ha estat l'únic municipi que ha practicat aquesta política especuladora.

dimecres, 11 d’abril de 2012

Tanca les portes un dels comerços clàssics del Vendrell

Un dels comerços emblemàtics del Vendrell és la botiga del Mercader de la plaça Vella. Un establiment que fins fa pocs dies venia queviures a joves i grans. Al final ha tancat les portes. Ara falta saber quin serà el seu futur. Esperem, tot i que el qui mana és la llei de l'oferta i la demana, que sigui una nova proposta interessant que sigui pel bé de tots plegats. Esperem.

Els castells i la crisis

Estem en èpoques de crisis, però com passa en els castells. Els qui primer noten els efectes són la pinya de la societat i la xacra va pujant silenciosament cap els pisos més elevats sense fer gaire soroll. Els que estan dalt de tot poden mirar a un altre cantó, però també corren el risc que algun dia els hi agafi aquest mena de tsunami lent, però efectiu.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Portes obertes arran de la crisis

Ara al Vendrell al Patronat d'Esports fan un dia d'aquests portes obertes. Una cosa que trobo molt interessant i és llàstima que no s'hagués fet abans al principi de cada curs perquè la gent pugués veure que s'hi fa i apuntar-se allí on li fa el pes. Són petits detalls que fins ara i arran que no hi ha alumnes i els que hi ha s'han de mimar que surten aquest tipus de coses que s'haurien d'haver fet en èpoques de bonances. Però ara almenys espero que ho aprofiti molta gent.

Penjant d'un fil

Cada dia hi ha més notícies que de cop i volta l'empresari es treu un ero de les mans o posa gent al carrer amb autèntiques vexacions dels drets laborals com que si fan un ero i un dia paga l'empresa i l'altra fogasa anessin a treballar cada dia. La realitat és que moltes persones i moltes famílies estan penjant d'un fil i els empresaris s'aprofiten i tot i tenir guanys, no com abans, decideixen explotar el seu personal. És molt trist que això és permeti al fons i al cap en aquesta societat tan moderna, però cada dia estem més propers a la societat xinesa.

dilluns, 9 d’abril de 2012

Camins intransitables

Avui aprofitant que he anat a Sant Antoni d'Albinyana he anat a fer una inspecció per camins que fa uns 10 anys eren transitables. Camins que són per tothom però que el fet que la gent no hi h passa els ha convertit en intransitables. La cada dia més minso nombre de persones que es dediquen a l'agricultra està provocant que s'estiguin perdent moltes d'aquestes vies que evidentment ningú cuida i al final només es troben en els mapes.

Aplec de Sant Antoni d'Albinyana 2012

Avui tocava anar Sant Antoni d'Albinyana on des de fa anys i anys se celebra l'aplec de Dilluns de Pascua. Feia uns anys que no hi anava. Abans es ballaven sardanes i es feien servir les barbacoes allí presents per coure el dinar, però ara entre el foc i la crisi tot ha variat i a part de la missa la resta és tot una mica light, encara que alguns encara alguns planten la tenda i s'hi posen de valent. Avui he vist gent que feia anys que no trobava i altres del Vendrell que veig més a sovint. Ha estat molt interessant. Hi ha coses que no canvien tot i que l'aplec evoluciona amb el temps. Aquesta foto pertany a Maria Casellas guanyadora de la mona que se sortetja cada any amb motiu de l'aplec.

dissabte, 7 d’abril de 2012

Ús de les noves tecnologies.

Els ajuntaments i altres entitats públiques tenen un afany molt curiós per fer fer tríptics i similars de moltes coses que es fan al municipi. Avui en dia amb la tecnologia que hi ha es pot penjar al web i les persones que els interessin que s'ho imprimeixin a casa o prenguin nota del que volen. En altres casos també es podria posar una màquina o similar davant d'aquestes entitats públiques que imprimís una còpia d'allò i no cal fer aquest escampall que només serveix per omplir els ordinadors. La parròquia del Vendrell ja et permet descarregar el full del web. Sempre en tenen uns quants al temple per si de cas, però jo crec que aquesta és una bona solució per estalviar.

divendres, 6 d’abril de 2012

Tothom pot entendre de tot


En la nova situació gairebé tothom entén d'economia, gairebé tothom entén de futbol i gairebé entén de normativa. A mesura que anem llegint ens adonem que algunes disciplines no són tan difícils. A partir d'aquí, hi pots posar la pota o la pots mig encertar. El problema és que qui realment entén d'això i porta la gestió política de les grans partides no sembla que a vegades hi entengui gaire perquè ens vol vendre el pèl o ens diu coses que no quadren. El mateix passa amb el futbol que alguns entrenadors com el Mou sembla que no tingui ni papa de futbol i es dedica a altres arts.

dijous, 5 d’abril de 2012

Els preus de les mones als supers del Vendrell

Avui he fet un cop d'ull al preu de les mones de les grans superfícies del Baix Penedès. He mirat una mona de xocolada amb fruita confitada sobre d'una mida normal i sense res cap ou de xocolada i costa al Mercadona 4 euros i pico, a l'Area de Guissona 5 euros i al Caprabo de Santa Oliva 10 euros. A simple vista era força similar els tres casos.Evidentment jo l'aniré a buscar a una pastisseria.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Un programa molt interessant sobre les entitats vendrellenques.

Avui hem portat al Pas de Vianants a la Laia Català, l'Alvaro Quiros, El Jaume Oller i el Xavier Ollonarte per parlar de les entitats vendrellenques. Ha estat un debat molt interessant i entre altres coses reivindiquen una festta major més nostrada amb gent de la casa sense que intervinguin gaire els grups de fora. També han defensat que per estalviar cada cada anys es podria fer la festa major a un barri de les platges i no a tots com fins ara. Han defensat que falta que ens estimem més el nostre i que en fem difusió a les escoles. Un programa molt interessant la veritat. També algú ha proposat que la Comissió de festes es renovi cada any.

La climatologia és la que mana per Setmana Santa

Una de les coses més importants d'aquesta setmana santa és el temps. Són moltes les persones que estan mirant les notícies del temps per acabar de decidir-se on anar. Aquí al Baix Penedès entre segones residències i turisme local s'omplen tots els apartaments, càmpings i hotels. Hi ha moments que prefereixes no sortir de casa abans que intentar aparcar a Coma-ruga o similar. Qui té el poder és la climatologia que farà decidir a moltes persones on menjar la mona i quan tornar a casa.

Pàgines de Passió d'Albinyana, el treball d'un poble


Una de les cites obligades de la comarca per Setmana Santa són les Pàgines de Passió que tenen lloc des de fa 23 edicions seguides a l’església de Sant Bartomeu d'Albinyana. Una proposta original escrita per Jordi Figueras basada fonamental en els textos evangèlics sobre la Passió de Crist. Un total Més de 60 persones entre actors i cantaires fan possible aquest muntatge que des dels seus inicis s’ha representat per la vigília i el Diumenge de Rams. Molts dels actors actuals ja pertanyen a una nova generació de la que va iniciar aquestes representacions l’any 1990 amb la finalitat de recaptar diners per la baixada de l’Àngel del Campanar. Sempre ha tingut molt bona acollida entre la gent del municipi i de la comarca que no han faltat mai a aquesta cita puntual. La gràcia d’aquest muntatge és la barreja d’alguns actors entre el públic que adopten papers de bo i dolent del que passa a l’escena. Aquestes dues aportacions oposades li donen una dimensió nova a l’obra i trenca amb el que estem acostumats. El director del cor és Josep Maria Guitart i Olivé i la directora de tot el muntatge és Maria Mercè Sardà Pons. Esperem que durant molts anys continuí aportant aquesta lectura original de la Passió de Jesús. La participació de petits i grans fan que un parell o tres de generacions col·laborin en aquesta molt lloable obra fruit del treball de tot un municipi. Article publicat el 5 d'abril al Diari del Baix Penedès

Copiar i enganxar: ruta de les tapes

Copiar i enganxar. Tenim moltes persones que estudien i fan màsters i estan molt preparats i continuament ens estem copiant les iniciatives. Al Vendrell varem fer una Ruta de les Tapes. Ara a Vilanova i la Geltrú en comencen una molt semblant a la del Vendrell, però allí en comptes de Moritz tenen Sant Miquel. En comptes que la copii els uns als altres el que s'hauria de fer és buscar propostes originals i no fer el mateix que el poble del costat. Calafell també ho ha fet. A veure si es noten les noves idees.

dilluns, 2 d’abril de 2012

Outlet, una paraula de moda

La paraula de moda ara per ara és outlet. Trobem botigues de roba, supermercats i fins i tot botigues de cotxe outlet. Ara el que interessa promocionar és el preu. Darrera aquest terme anglès s'amaga el sentit d'aquest terme relacionat amb allò que ens vol oferir. Al Vendrell en un cap de setmana s'han obert un parell o tres de botigues d'aquest tipus siguin o no de marca coneguda.

Un excel·lent treball Pàgines de Passió d'Albinyana

Una de les cites obligades d'Albinyana són les Pàgines de Passió que es representen des de ara fa 23 anys a l'església de Sant Bartomeu el dissabte i diumenge de Rams. La iniciativa es va iniciar per pagar la despesa de canviar l'angels del campanar i fins avui ja s'ha convertit en una tradició. Molts dels actors que hi ha actualment ja són d'una altra generació a la que ho van inciar, però alguns encara es mantenen al peu del canó durant aquests quasi dues dotzenes d'anys. Aquesta obra la va escriure el capellà Jordi Figueras basant-se en textos evangèlics, però li va posar la gràcia a través d'uns personatges entre el públic que fan el paper de bons i dolents de la societat. L'obra dura una hora i mitja i està molt ben portada a terme pels seus personatges, tots ells amateurs i la immensa majoria veïns d'Albinyana o amb clara vinculació amb el municipì. La gràcia està any rera any en donar caliu a la representació com si fos el primer any. La veritat és que agrada molt i entre els actors que superen la 40 i els cantaires que superen els 20 fan un espectacle molt lloable que ja forma part de la Setmana Santa del Baix Penedès. Què per molts anys es pugui continuant fent perquè cada edició gaudeix d'una gran acollida entre el públic local i vingut de fora. La direcció del muntatge va a càrec de Maria Mercè Sardà i Pons i el cor el dirigeix Josep Maria Guitart i Olivé.Per molts anys.

diumenge, 1 d’abril de 2012

Primer dia de platja

Avui és el primer dia de platja. No m'he banyat però s'hi estava molt bé allí estirat a la platja i amb protecció 50 per si de cas. Un dia molt tranquil esperant que s'acabi d'animar aquest cap de setmana amb la Setmana Santa que sempre es posa fins dalt i es millor no moure's gaire. Ara de tant en tant anirem a prendre el solet a la platgeta.