La veu del poble

La veu del poble

divendres, 30 de novembre de 2012

El nou cava DO de Jané Ventura es presenta a Calafell



La històrica Sala Vip’s de Calafell va acollir el passat dilluns, dia 26, la presentació del seu cava nou Gran Reserva Vintage “Do”·  Un nou producte d’aquesta marca baixpenedesenca fruit dels seus més de 20 anys d’experiència. La base d’aquest nou producte és de 60% de xarel·lo, un 26 % de Macabeu i un 14% de Parellada procedents en gran part de vinyes velles ubicades a la zona de la muntanya del Baix Penedès. Un 5% del vi està fermentat i criat en botes de roure francés. En aquest gran reserva hi predominen els aromes de fruites i flores blanques i herbes aromàtiques amb tocs minerals i un fons cítric i cremós. De bouquet és un cava equilibrat, fresc, ampli, llarg i amb un carbònic molt suau i persistent. En l’acte de presentació hi van prendre part moltes persones vinculades a la restauració del Vendrell i comarca com també productors de raïm i persones vinculades a aquest negoci en expansió que d’aquí dos anys celebrarà el seu primer segle d’història. Unes 500 persones es van donar cita en aquesta sala de carrer Monturiol de Calafell on no hi van faltar la música a càrrec dels Un nombre bonito ni els Plou com Mai. Dos grups del Vendrell i comarca que van animar aquesta animada vetllada. Aquest cava ja va ser presentat a l’Auditori de Barcelona i en Restaurant Lúa de Madrid. Aquesta és la presentació més propera al lloc on sorgeix aquest prestigiós cava baixpenesenc molt lligat al món de la cultura i en especial a la música gràcies a la tasca realitzada pel seu responsable Gerard Jané que junt amb la seva família fan que aquest celler arribi quasi al primer segle d’història.Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 de novembre del 2012



Una comarca per fer




Els darrers dies d’agost amb motiu de les importants jornades castelleres de Sant Fèlix Penedès de Televisió va deixar d’emetre la programació pròpia del Vendrell perquè va optar per dedicar la programació de la cadena penedesenca a l’exhibició castellera local i actes de festa major. En aquests dies de la Fira del Vendrell són moltes les persones que han mostrat les seves queixes a través de les xarxes socials pel poc interès del canal penedesenc sobre les gestes castelleres de la pl. Vella el passat dia 14 d’octubre.
El gran problema que tenim al Vendrell i que ni els uns ni els altres són incapaços de solucionar és la manca de cohesió comarcal. Ni el Vendrell ha fet gaire gran cosa, per no dir res, per ser i exercir com a capital ni la resta de municipis tampoc han mogut gaires fitxes perquè això sigui possible. Entre els uns i els altres la bugada encara s’ha de fer. Els Consells Comarcals es van crear a través d’una Llei del Parlament de Catalunya de l’any 1987.  Durant aquests més de 20 anys de consells comarcals al Baix Penedès, en conscienciació comarcal un zero. Cada municipi actua des del seu punt de vista. Inclús recentment s’ha produït alguna paradoxa com que Cunit i Cubelles, de comarques i províncies diferents, optessin per crear una marca pròpia de turisme sota el nom de Penedès Marítim.
Entre les propostes comarcals que s’han realitzat una de les més mediàtiques va ser la mostra comarcal que fa uns deu anys es realitzava al Vendrell després de la Fira alternant-se amb l’Entimostra vendrellenca. Una mala política comarcal i els seus protagonistes no van entendre el missatge. El resultat és que va acabar per desaparèixer després d’una edició amb una migrada  representació comarcal..
A nivell comarcal s’han editat guies, llibres i altres publicacions per unir les 14 localitats i donar-les a conèixer a l’exterior. També hi ha un mena d’unió comarcal en el tema de la recollida i gestió de les escombraries que aplega gairebé la totalitat del Baix Penedès. Fins fa un any o dos funcionava el Consorci Universitari del Baix Penedès que va haver de tancar les portes per manca d’alumnes. Al final va haver de venir la Rovira i Virgili per donar una mica d’empenta a aquest centre a tocar al mar. La trobada d’avis del Baix Penedès fa un parell o tres anys va desaparèixer per manca de pressupost dels ajuntaments comarcals que són els que es feien cas de les despeses. Era una proposta interessant que permetia que cada municipi cada any acollís aquest esdeveniment. Ells van ser una de les primeres víctimes d’aquestes retallades que de mica en mica han anat afectant a tots els sectors de la societat.
D’actes a nivell comarcal  tenim una celebració folklòrica com és la celebració de l’onze de setembre en un municipi diferent de la comarca. La glossa institucional i una mica més per completar la vetllada reivindicativa.
En aquests temps de crisi i retallades és el moment de començar a treball per una conscienciació comarcal. La part més visible seria una televisió comarcal que donés cobertura a tota la comarca. Cada localitat fos tractada segons les seves dimensions i d’una forma objectiva lluny de partidismes i personalismes indigestos. Potser ara per ara, aquesta proposta és una aberració, però si veus que el Vendrell comparteix protagonisme amb Vilafranca. Per altra banda a Calafell en molts actes públics hi ha uns senyors d’una empresa privada enregistrant les imatges dels principals esdeveniments. Potser que fiquem fil a l’agulla i fem alguna cosa amb cara i ulls en el conjunt de la comarca. El que si que es podria fer és com ja succeeix en alguns programes radiofònics concrets potenciar programes a nivell comarcal en comptes de connectar amb emissores d’àmbit nacional quan no hi ha programació pròpia. No costa gaire. Avui en dia són coses que s’han de parlar. L’altre deure mediàtic pendent es recuperar aquesta mostra comarcal que s’havia fet al Vendrell fa uns 10 anys, però hauria de ser en forma itinerant i amb uns recursos mínims. És pot fer fàcilment amb altres formats i tenint en compte les potencialitats de cada municipi i la seva predisposició.  Encara queda molt per fer a la comarca. Ja sigui en cultura, infrastructura, turisme. Un dels punts bàsics de tot plegat és que. el president del Consell Comarcal hauria de ser un alcalde d’un poble petit amb ganes i que hi pugui dedicar temps i esforços. Què ho sigui el de Calafell, Cunit o el Vendrell és com si el gerent del Corte Inglés hagués de reactivar el comerç d’Albinyana. A veure si la crisis ens ensenya aquestes nocions bàsiques que tenim tan oblidades.
Article publicat el 30 de novembre del 2012 al Diari del Baix Penedès

dijous, 29 de novembre de 2012

Primera pedra del grup de facebook " Gent necessitada del Baix Penedès

Avui hem posat la primera pedra del grup de Facebook "Gent necessitada del Baix Penedès" un grup que a hores d'ara compta amb 369 persones del Vendrell i comarca. Després d'unes setmanes de la creació d'aquest grup i davant la manca d'una línia clara i d'una certa activitat dins el grup ens hem trobat uns quants en un cèntric bar vendrellenc per parlar del present i del futur d'aquest grup. Ens hem proposat per ajudar a les persones del Vendrell que tenen problemes per arribar a cap de mes a ser una pàgina oberta d'intercanvis entre els seus membres. Si una persona necessita arreglar una persiana doncs potser la persona que en sap arreglar necessita algú que li doni un cop de mà en unes petites reformes a casa. Una persona que ofereixi classes d'anglès potser no sap com arreglar un llum de bou. Acompanyar algú al metge, tintar els cabells  i moltes mil històries que es poden fer a través de l'ajuda mútua entre els uns i els altres.És qüestió de posar les xarxes socials i en aquest cas aquest grup perquè es puguin trobar. Si un té unes olles de la cuina que li sobren potser un altra no sap que fer amb una planxa que tomba per casa. Aquestes i moltes més possibilitats són les que vol oferir aquest portal que es el reflex de moltes persones que estan disposades a oferir alguna cosa i rebre alguna cosa a canvi. Tornar una mica el que es feia abans a les cases entre veïns i amics que entre els uns i els altres s'ajudaven. 
Aquest és el nostre objectiu principal que de mica en mica s'anirà pot anar adaptant-se a les necessitats de cadascú perquè és un grup viu i mai se sap com anirà evolucionant. Perquè tiri endavant el més important és que la gent s'ho cregui i hi participi. Ho pot fer de moltes maneres, tant oferint els seus serveis o demanant algun servei perquè sorgeixi un voluntari que li pugui oferir. Evidentment darrera d'aquest portal no hi ha cap empresa, ni interès que no sigui ajudar a la resta. Simplement som persones que ens preocupa la situació que estem vivint i atès que les institucions públiques ja estan saturades, entre la societat s'han de buscar els mecanismes per ajudar a què tots tinguem uns mínims garantits. Avui en dia no són importants els diners, sinó la bona voluntat de nostra societat. Una de les poques coses bones de la crisi és que tots ens hem tornat una mica més solidaris. Avui hem fet la primera reunió. Esperem que a la propera en siguem més, però també esperem que aquest grup de mica en mica vagi agafant energia i entre tots ens ajudem en aquestes petites coses de cada dia perquè a tots plegats ens sigui molt més lleugers els danys de tot aquest moviment global que estem vivint molt a prop nostre. Moltes gràcies a tots i seguirem treballant perquè aquest grup de facebook compleixi el màxim possible amb els reptes socials que la crua realitat ens imposa.

dimecres, 28 de novembre de 2012

Consells bàsics per estalviar en calefacció

Avui he rebut una classe practica de com estalviar si posem la calefacció. La calefacció ha d'estar com a molt a 21 graus. Si estem poc a casa la podem pujar o baixar, però mai baixar mai de 18 graus perquè tot el qeu estalvies ho gastes en tornar a escalfar la llar. Si la poses a 23 o 24 no cal que l'apaguis perquè el consum de gas o gas-oil és molt alt i facis el que facis d'estalviar ben poc.A part si l'aigua te molta  calç com al Vendrell tindràs problemes de calcificacions a tota la llar. S'han de tenir en compte els tancaments de la llar i en especial les persianes d'estirar el foradet que h hi ha en l'entrada de la corda. Si algú necessita calor de forma puntual millor comprar una estufeta i posar-la en els moments necessaris i no cal carregar sobre tota la llar. Si una habitació no es fa servir doncs tancar-la i baixar l'aixeta del gas. Sempre millor tenir la calor en el menjador i cuina i les habitacions un xic amb menys potencia, però poca cosa. Espero us ajudi una mica.Aprofita al màxim la llum solar.

Els nous mitjans d'informació

Els principals diaris i mitjans de casa nostra encara que no ens assabentem resulta que ens donen informació. Però cada dia hi ha més gent que segueix els blogs, el twitter i el face. Aquests són mitjans personals que després de llegir diverses entrades veus com pot ser la realitat. Però aquella fe en els titular del Pais o de la Vanguardia o l'Avui ja es part de la història. La crisis i les noves tecnologies fan que el poder d'informar i de ser informat pugui arribar a tothom.

Fin, una peli de suspens sense final.

Avui tocava veure una peli made in Spain d'aquestes que semblen que siguin originals amb trets propi. L'excusa era Fin, una peli espanyola amb actors de casa que explica com un grup d'amics es tornen a retrboar al cap de 20 anys i van morint d'un en un per causes extranyes. Doncs la peli manté el suspens fins el darrer moment, però tampoc acaba d'aclarir el motiu de tot plegat. Almenys jo no l'he trobat. Els seus responsables es queden ben amples. Val la pena, però queda una mica coixa.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Temes de converses per esmorzar

Una dels termòmetres del que preocupa a la gent són els temes que es parlen per esmorzar. Abans parlàvem de futbol, de vacances, de regals i similars. Ara ens pregutem que paguem al mes de l'aigua, de llum i de gas. Com ho fem per reduir costos. També comentem estràtègies per comprar més econòmic i millor. Aquesta és la setmana de a quina temperatura posem la calefacció. Alguns ni la posen. Ha recuperat les catalítiques dels avis. Altres la posen a 18. Així d'aquesta manera també som victimes de tota aquesta situació que vivim que es nota en tot allò que portem a terme, encara que molts cops no ens donem ni compte.

Més que un Do del Jané Ventura a Calafell

Aquest dilluns em varen convidar a la presentació del Gran Reserva Vintage de Jane Ventura a la sala Vip's de Calafell. En prinicipi no hi volia anar perquè a aquesta hora jo tinc classe de música. He descobert en aquest art una hora de felicitat adaptada al dia a dia pujant al cel però sense sortir del pentagrama, evidentment. Després de parlar amb diferents persones que m'han animat a anar-hi al final he decidit fer campana de música. Doncs al punt de la cita he arribat a tres quarts de vuit. La gent s'esperava a l'entrada perquè encara faltaven retocar els darrers detalls. Al cap de poc hem donat el nom a l'entrada, hem fet la foto i a dins. Hem agafat seient al costat de l'escenari. Hem anat localitzant la gent i el picoteo i anar fent seguint parlant amb un o amb l'altre, fent cua i anar fent caliu en aquest dilluns tonto de novembre amb ressaca postelectoral.
El Gerard Jané seria un gran polític perquè ell fa el que li agrada i li agrada el que fa. Ho fa amb bon gust i al seu voltant té gent molt competent que el porta pel bon camí i ell es deixa portar. Sabia que era un acte que estaria a la seva alçada com sempre. No és una persona de números ni dades. És una persona de sentiments i de sensacions. Ha fet la presentació del nou cava  Gran Reserva Vintage 2008, una mica nerviós, però amb gràcia i naturalitat, una cosa que a vegades falla als que es posen davant d'un grup er dir alguna cosa. Volen ser tan bons que es deixen portar pel que diran i perdent aquesta gràcia natural que és la que fa connectar a la gent i li dona l'essència de tot plegat. Un nou producte d’aquesta marca baixpenedesenca fruit dels seus més de 20 anys d’experiència. La base d’aquest nou producte és de 60% de xarel·lo, un 26 % de Macabeu i un 14% de Parellada procedents en gran part de vinyes velles ubicades a la zona de la muntanya del Baix Penedès. Un 5% del vi està fermentat i criat en botes de roure francés. En aquest gran reserva hi predominen els aromes de fruites i flores blanques i herbes aromàtiques amb tocs minerals i un fons cítric i cremós. De bouquet és un cava equilibrat, fresc, ampli, llarg i amb un carbònic molt suau i persistent. 
La gràcia era l'ambient que allí hi havia. Ell saludant a tort i a dret amb el seus amics i colegues i parents. Tot un mestre de cerimònia que ha congregat moltes empresaris de la restauració, fleques i vins i cava de la comarca i de fora. Hi havia caliu. Hi havia ambient. Hi havia pijos, però també hi havia pagesos que no s'amagaven. Es parlava de futbol i de política però també del preu de les olives. Gent normal que s'havien aplegat per gaudir d'aquest nou cava. 
Ha estat una vetllada molt especial. He gaudit de valent. Gràcies a tots amb qui he parlat i a tots els que han fet que avui això fos possible. Ho sento per les meves companyes de música. Suposo que ho entendreu. Avui tocava el Do del Gerard. Com a colofó final de la cita els Un nombre bonito i els Plou com mai, dos grups de la comarca que porten una llarga trajectòria i també tenen el seu do personal. Gràcies Gerard que confiar en la teva comarca i per muntar un dilluns tonto d'hivern una festa amb el caliu sa que hi allí hi havia. Hi ha coses que no es poden descriure. Només si sembres emocions aconseguiras sensacions.

diumenge, 25 de novembre de 2012

Uns resultats electorals on han guanyat tots

Jo crec que de mica en mica la gent està reaccionant. Encara que molts es pensin que la majoria de la gent son ovelletes que segueixen cegament el seu missatge messiànic. La cosa no s'aguanta sinó hi poses raons i conviccions amb cara i ulls. Al Mas li ha sortit el tret per la culata en aquestes eleccions. Ara estarà més feble que abans i ha perdut la seva jugada. Han passat massa dies de l'onze de setembre i aquesta reivindicació independentista ha perdut força perquè al carrer hi ha molts més problemes que no pas organitzar un preparar estructures d'estat. Si vas a un míting de CiU, PP o PSC sembla que estigues davant d'uns deus en format humà. Si vas a metings d'altres formacions tot és molt més proper són molt més humans i estan més a prop teu. La veritat que això és nota. Amb les xarxes socials i els nivells d'estudis d'aquests votants moltes coses han canviat. Els polítics han de canviar el xip i ser honestos i dir les veritats. Els grans eslògans amb peu de fang ja s'han acabat. Els propers mesos i anys seran més difícils. Fins que no siguin capaços de sortir al carrer i dir: naltres només retallarem per aquí i per allà. Després complir-ho. Fins que no baixin del nuvol no farem res. L'alta participació ha demostrat que la gent es mou quan toca. Si tot va bé tant li fa votar un que un altre, però quan hi ha problemes doncs la gent vol prendre part en aquest acte democràtic. Doncs enhorabona  a tots els guanyadors que jo crec que han estat tots inclús el PSC que al final ha sabut salvar els trastos tot i l'enquesta de Tv3 que no sé pas d'on l'han tret i en què es gasten els calers. Enhorabona als guanyadors i el baix penedès té dos diputats: un per C's que viu a Barna i és militar però te una casa al Vendrell i la Teresa Vallverdú de l'Arboç per ERC.. Enhorabona i endavant. Ara baixarem del núvol d'aquesta campanya i tocarem a terra perquè la cosa està com està. Ja dic jo que val més que siguem una comarca de l'Area Metropolitana de Barna. He perdut l'aposta les 4 Fonts, però al final no ha entrat qui no tenia que entrar. Estic content per aquesta gran nit.

Música & Esports


 
Els anys haurien de començar en el mes de setembre. Després de l’estiu es quan les persones comencen una nova vida. Oficialment s’inicia el curs escolar, però també es comença el gimnàs, l’escola d’art, el règim, per la majoria de la minoria s’acaben les vacances laborals ( un bé malauradament cada dia més escàs) i altres històries personals que tothom coneix. Fa més de 10 anys que vaig començar cursos de piscina al Patronat Municipal d’Esports del Vendrell. Dos dies per setmana durant aquesta dècada han servit per crear un ambient un grup admirable on alguns dels que un dia van ser companys de carril avui ja s’han convertit en  amics. Enguany per un seguit de motius que força gent ja coneix hem decidit no fer curs i anar per lliure. Llavors ens organitzem les nostres classes i una persona del grup es prepara cada hora que anem a nedar. La cosa funciona molt bé i ens permet gaudir d’altres activitats pel mateix preu.
Per altra banda, enguany també he decidit apuntar-me a un curs de solfeig. De petit jo en comptes de ser advocat, metge o mestres volia ser músic de festa major. Allí al darrere l’orgue volia passar el resta de la meva via professional, però al final vaig acabar a la facultat de filologia estudiant àrab i hebreu i entre el periodisme i el funcionariat he anat bastint el meu currículum fins el moment. Ara amb la crisis la cosa ha canviat una mica, però fins no fa gaire a molts estudiants els obligaven a convertir-se en autèntics nens “microones”. S’havia d’estudiar anglès, música, matemàtiques i practicar algun esport. Ara la  situació ha canviat un xic i l’economia ja no permet aquest estrés formatiu de les noves generacions. En el cas dels adults la cosa és ben diferent. Hem arribat una edat i una situació que fem les coses perquè volem i perquè ens omplen. No tenim cap necessitat aparent de retocar el nostre perfil acadèmic, és el moment de cercar coses que ens aportin alguna cosa encara no consti al currículum. Molts cops, en realitat volem donar  ales a una frustració infantil o simplement buscar una activitat per conèixer gent i participar en un projecte comú. És en justament en aquest punt on convergeix la necessitats d’aquestes vàlvules d’escapament en la nostra societat. La música i l’esport exerceixen sobre moltes persones com a autèntics teràpies per controlar i ajudar a moltes situacions personals de difícil solució mèdica. Segurament No estem davant  de grans intèrprets de fama mundial, ni d’atletes d’èlit olímpics simplement són persones que cerquen un punt de trobada amb altra gent que comparteixen les mateixes sensibilitats. Arran de la crisis, aquests viaranys terapèutics s’han convertit en un luxe per l’augment del seu cost i per la disminució del poder adquisitiu dels seus usuaris.  Una solució alternativa en la majoria d’aquests casos té un cost molt més elevat  que no pas aplicar un augment raonable i sostenible. Hem de deixar oberts aquests camins perquè la gent es pugui desfogar mentre va navegant pel riu tumultuós  de la vida amb un futur incert en forma de túnel fosc.
Article publicat la setmana del 26 de novembre a l'Eix Diari

divendres, 23 de novembre de 2012

Area Metropolitana de Barcelona


 
Una de les tradicions que estan pervertint greument fins arribar a nivells esperpèntics són les fires de tardor. Aquestes cites comercials del nostre entorn estan dissenyades perquè els establiments de la comarca mostrin les seves novetats. Si en aquest ventall hi ha espai per gent de fora del nostre entorn doncs òbviament que els hi hem d’obrir les portess perquè no ens hem de tancar només al nostre àmbit. El que si que hem de tenir en compte que és el que portem a la Fira. Portar coques de Perafita i anxoves de l’Escala està molt bé, però si mirem realment el que fem és perjudicar al comerç local perquè de coques se’n pot trobar a molts forns i segurament molt millors que les que ens porten de l’Osona. Pel que fa a les anxoves,  ja no ho tinc tan clar perquè l’oferta a casa nostra és força limitada.  Aquest és un tema que ja he tractat en reiterades ocasions i no vull tornar a incidir en això. La gent que em segueix a través de les xarxes socials ja em coneix la meva opinió sobre aquest tema.
En la darrera edició de la Fira de Vilanova vaig poder copsar un canvi de posicionament territorial dels seus polítics d’una forma manifesta. Aquesta mostra comercial marcava una clara implicació amb l’Eix Diagonal que aplega les ciutats que uneix aquest eix vial al voltant de la C-15 ( Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú). Els respectius batlles van estar presents a la inauguració. A l’estand del consistori s’apostava clarament per aquest nou marc territorial que trenca clarament amb la Vegueria Penedesenca i obvia totalment qualsevol possibilitat de creixement del Penedès Marítim que de moment en el seu nucli inicial aplega les localitats de Cubelles i Cunit.
Fa anys i panys que estem batallant per la Vegueria Penedesenca que aplega el territori històric del Penedès. Vilafranca i els municipis de la seva rodalia aposten fort per aquesta opció territorial. Pel que fa al Baix Penedès les primeres veus a favor se senten de Llorenç del Penedès en amunt. A la resta trobem una mena de debat ambigu entre Camp de Tarragona o Vegueria Penedesenca. Aquesta dualitat és artificial  perquè crec que la majoria dels seus veïns no s’ha plantejat mai si encabir-se en un lloc o en un altre, simplement són del Vendrell.
Els polítics fins ara ens prometin somnis i meravelles per al nostre futur més o menys immediat. La crua realitat s’ha imposat i ha posat fi a aquest país de promeses i il·lusions. Ara només els queda el recurs de jugar amb els termes territorials. Ara la culpa de l’incompliment de totes aquestes cartes als reis són els nostres llaços territorials. Ara que ja no tenim ni un coixí on poder somiar ens estan venen la moto que el que hem de fer és canviar de lloc o posar-li una coixinera nova per poder pujar cap al paradís. Allí estarem lliures de càrregues econòmiques i podrem gaudir d’un estat de benestar quasi gloriós.
Aquí vivíem feliços sent penedesencs, però ubicats dins la província de Tarragona. Fa uns anys va començar el moviment per la defensa de la nostra identitat. Eren temps d’integrar-nos dins la Vegueria Penedesenca i juntament amb Vilanova i la Geltrú i Vilanova i la Geltrú  i la seva contornada havíem de trenca l’esclavatge  a la que ens sotmet Tarragona. Llavors van sorgir un sinuós moviment contrari que apostava perquè els vendrellencs havíem d’estar al Camp de Tarragona per estrènyer els nostres llaços amb la capital de la província. Enmig d’aquest debat que s’ha viscut amb més o menys intensitat va sorgir el tema de la independència nacional. Vist aquest raig que ens il·luminava el nostre camí cap al futur  vàrem aturar els nostres debats de patí d’escola i vàrem començar a treballar amb aquest objectiu. Mentrestant ens vàrem treure de la màniga la solució del pacte fiscal que era una mena de punt equidistant entre els uns i els altres. Però la seva artificialitat aviat se’n va anar en orris per la pressió popular i per la resposta popular de la manifestació del passat dia 11 de setembre a Barcelona. Si Vilanova es busca el del futur  apostant per aquestes noves ciutats, nosaltres si ens comparem amb els nostres veïns tenim molts punts per sortir perdent. Sempre ens queda Valls, però ja ens cau una mica lluny.  La nostra relació  històrica amb l’Alt Camp no ha estat mai gaire forta. Només ens queda tocar de peus a terra i ser una comarca integrada dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ara per ara és el que millor ens pot passar. Article publicat a l'Eix Diari la setmana del 19 de novembre i al Diari del Baix Penedès el 23 de novembre del 2012


Miquel Casellas

dijous, 22 de novembre de 2012

Honestedat política

L'Ajuntament de Sitges ha donat una opció als seus treballadors o es redueixen 47 laborals dels 160 o reduir-los a aquests un 30% de les nònimes. Una estratègia amb una solució que ja és més que sabuda. Per solidaritat generalment i companyerisme sempre s'agafa la segona opció. Llavors els treballadors i els polítics queden bé. És molt difícil que agafin la primera opció encara que tot depèn de cada cas i del grau de polítitzada que estigui aquesta plantilla. El més important és que ha plantejat una situació difícil als seus treballadors i que entre tots ho han de tirar endavant. El problema rau quan es nota alegria i optimisme fins que arriba un moment que la nau s'enfonsa com ha passat a Cunit que estan vivint situacions extremes. Els polítics de Sitges al final seran honrats perquè ho han plantejat als seus pencaires, altres no han tingut aquesta oportunitat i han  passat de la glòria a l'infern.. Esperem que passarà a partir de dilluns que ens pot portar moltes sorpreses. La gran clau és com quedaran els pressupostos de molts ajuntaments i entitats públiques tal i com està la cosa. Però serà molt més trist el 2014 quan ja s'hagi de començar a tornar els diners que el Rajoy ens va deixar per pagar factures. Temps a temps i el que ens espera.

Sensacions rares al Vendrell

Al Vendrell és un poble que jo sempre m'he sentit segur a qualsevol hora del dia i de al nit passejar pel centre. Fa un mes o dos que vaig tenir un petit intercanvi d'importància amb un grup de joves senses més importància. A vegades entre que no hi ha ningú i els llums fosos la veritat que em fa una mica de por passar per segons a on i a quines hores. No sé si és l'edat o una sensació d'inseguretat, però la veritat és que em passa. Si ho he de fer.  Passo ràpid i amb el pas ferm endavant.

dimecres, 21 de novembre de 2012

El dia 26 N

Parlant d'eleccions a mi em preocupa el dia 26 N. Estem a les portes de Nadal amb un atur desbocat, un futur negre i uns polítics que encara no s'han enterat del que es viu al carrer. Ara toca aprovar pressupostos. Alguns ajuntaments com el de Sitges ja ha dit que s'estan plantejant treure gent al carrer. A veure com acaba. La resta no diu res sobre els nous pressupostos. Ni la Generalitat, ni l'Estat no ens poden donar cap duro. Europa ja no és el que era. Fa fred. Ha pujat l'Iva. Després de la cortina de fum i d'aquesta mena de prórroga de 4 anys que el Mas es va dissenyar per estar 4 anys quan preveia que tot li anava a favor se li pot tornar en contra i pot seguir el camí del PSC. A veure què passarà però si som optimistes ens poden confondre amb ignorants.

Uns resultats incertos fins el darrer moment

En aquests moments estem vivint moment crucials amb la pujada de nous partits i la crisis dels partits tradicionals. Les enquestes ofereixen uns resultats similars amb una majoria simple i un segon lloc disputat. Alguns entren altres no. Una enquesta de l'Eixdiari presenta que les les eleccions les guanya ERC amb un 34,9 dels vots. En segona posició la CUP amb 22,2 i CiU amb un un 15,2 ocupa el tercer lloc. Més de 400 persones han participat en aquesta enquesta i només es pot votar un cop per ordinador. Amb un 30% de votants indecisos el proper dia 25 pot passar de tot. Alguns ja tenen el cava preparat i altres no crec ni que en comprin. Miracles no passaran, però atenció que la gent està rebotada i com més dies passen més ho està A veure com ho traduirà diumenge.

dimarts, 20 de novembre de 2012

Una peli que no ens podem perdre: Fenix 11*23

Fa més d'un mes que no anava al cinema. L'aspecte de les Matas es de ciutat fantasma amb serveis mínims. No hi havia gairebé ningú ni dins ni fora. A la sala només erem dues persones. Al cinema només he vist la noia que ho venia tot. Jo no crec que duri gaire aquestes multisales. Ara estàvem acostumats que a cada ciutat hi havia un o dos multicinemes i la cosa crec que sinó millora ràpidament tancaran pel seu propi pes. La gent ja no va al cine. Entre les descàrregues i internet s'ho han acabat de carregar. Avui tocava una peli feta aquí amb una història d'aquí com és la del Fenix 11*23. La història d'un nen de 14 anys acusat de terrorimes per demanar a una empresa que etiquetes també en català. Una cosa absurda unida a unes circumstàncies polítiques gens propícies a la seva gesta. M'ha agradat molt per la senzillesa i efectivitat de la trama, per la gran actuació dels personatges i pels ideals que amaga al seu darrera. Jo l'aconsello a tothom i més en aquests moments de divagacions i idees poc clares. Si realment és vol fer alguna cosa primer t'ho has de creure i després ja en parlarem.

dilluns, 19 de novembre de 2012

Els carrers es buiden de mica en mica.

Per les nits cada dia fa més por anar pels carrers del Vendrell. La crisis fa que paletes i altres professinals ja no tomben ni a primera o del matí ni a darrera hora. Hi ha moments que al Vendrell entre la manca de llum o la poca il.luminació d'alguns carrers fa por. Jo crec que la crisis també es nota en l'ambient del carrer, tot i que estem a les portes del Nadal hem perdut o anem perdent aquell caliu de la vida al carrer que la vida mediterrània ens ha ensenyat, però els costums i la situació actual ens ha portat a tothom a casa seva mirant la tele o a l'ordinador, però al carrer ben poca gent.

diumenge, 18 de novembre de 2012

El dia 26 de novembre seguirem igual

El problema actual de la societat no el pot arreglar cap partit dels que es presenten a les properes eleccions. Ni la independència, ni el federalisme ni el nacionalisme. Passi el que passi, aquest país lliure, federal  o nacional anirà perdent els seus drets i la seva política social. No perquè no ho vulgui arreglar d'una manera o altra sinó perque mani qui mani estem en un tren i el nostres destí ve guiat d'Europa i fins que tota la humanitat s'impliqui per arreglar-ho això no se solucionarà. Naltres som una petita porció de tot plegat, però la solució ha de ser global. No hi ha pas alternativa.

dissabte, 17 de novembre de 2012

De meeting en meeting al Vendrell

En principi jo no sé a qui votar, llavors és el moment d'anar escoltant les diverses opcions que es presenten a les properes eleccions. La primera cita va ser divendres a les 9 de la nit al Centre Cívic amb l'exconseller en cap J. Bargalló. Evidenment la cita era a les 19 hores i quan vaig arribar ja sortia tothom. La veritat pensava que el Bargalló ja estava col·locat en alguna empresa d'assessor o vivia de renda. No havia sentit res d'ell i penso que hauria de retirar-se i deixar pas a la nova gent. Vaig veure que sortia força jubilat perquè la conferència era sobre les pensions. Tot quadra. Tot seguit vaig anar a la Lira a veure el Duran i Lleida. Hi havai genteta, quedaven unes sis files lliures per la part de dalt. Per si un meeting amb el Duran i Lleida i de CiU s'ha de reconèixer que hi havia poca gent, però clar a tots els partits clàssics els passa el mateix i la gent passa de tot això. Vaig escoltar el de sempre. No vaig veure tots els ponents. El primer que vaig veure va ser el cap de llista que se sap moure sobre l'escenari, però li agrada repetir el mateix i vinga i vinga. No em va aprotar res de nou al discurs que ja es coneix de CiU. Per la seva banda, mai havia vist en directe al Duran i Lleida i tot i reiterar el mateix missatge va intentar i crec que ho va aconseguir posar-se la gent a la butxaca amb la seva reivindicació de les avantatges de poder decidir sobre el futur. És un discurs viu amb una veu que no necessita altaveu. S'ha de veure i és amb Pujol del més brillant que hi ha a CiU ara mateix. La resta repeteixen i poca cosa més. Almenys aquest pot perdre els papers com li va passar Mas a Vic que va dir independència. La gent de totes les edats i seguint el que marca el protocol. La cosa estava clara, uns eren els polítics i els altres els votants que ocupaven les cadires de la Lira.
Avui ha tocat el torn al CUP. La veritat que han estat moltes i variades les persones que han participat. Des d'una noia de Tarragona que ha explicat la seva vivència l'altre dia amb l'acció dels Mossos i el cop al Magí de 13 anys per part dels Mossos fins a un treballador de la TMB que explicava la situació que es vivia. Qui m'ha agradat més ha estat el cap de llista, que ha explicat amb un llenguatge nou i molt entenedor tota la situació actual amb els seus responsables i les seves víctimes. Res a veure amb el discurs de CiU. Avui et senties més proper al interlocutor. Aquesta formació van començar sent "4 penjats" i cada dia hi ha més gent que s'hi suma i que hi pren part cansats dels partits tradicionals. A més han posat música popular pel mig perquè sigui més animat. Per acabar un sopar popular. Em recordo els nostres pares "cumbes" que van lluitar contra la dictadura i  les seves assembleas i  reunions que va portar a l'estat del benestar que ara tots estem vivint. Aquesta és el meu petit tour turístic. Cada cop ho tinc més clar.

divendres, 16 de novembre de 2012

Honestedat


 
En la vigília de la diada de Tots Sants, la Liliana V. Calmet i un servidor vàrem decidir convidar al programa Pas de Vianants de Ràdio el Vendrell en reemissió per Bellvei Ràdio a Joan Maria Selva, gerent de la Funerària Selva del Vendrell. Una empresa que ofereix els seus serveis a la majoria de municipis de la comarca i altres de limítrofes. Durant els 50 minuts d’entrevista ens va fer cinc cèntims de tot aquest món al voltant de la mort amb la inclusió de divertides anècdotes dels seus 41 anys al capdavant d’aquesta empresa que està posant a punt un crematori per evitar que la gent hagi d’anar a Reus o Tarragona a incinerar els seus difunts. En tota persona, i com no en una entrevista sempre hi ha una paraula, una anècdota que podria ser el titular o el resum de tot plegat. Aquest cop la paraula que va brillar sobre la resta va ser honestedat, referint-se a una de les qualitats per tirar endavant aquest negoci i ajudar a superar aquests moments durs de la vida en el que tots hi estem exposats. Primer de tot hem de refrescar una mica la nostra memòria perquè amb l’abús d’alguns termes mediàtics que es fa en alguns mitjans de comunicació hem de veure primer de tot de què parlem. Per això recuperem íntegrament la definició d’aquest mot de Viquipèdia (l’Enciclòpèdia Lliure). “L'honestedat és un valor humà consistent a comportar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix i d'acord amb els valors de la veritat i la justícia. L'honestedat pot entendre's com a un respecte a la veritat en relació amb el món, els fets i les persones. Per a d'altres, l'honestedat implica la relació entre el subjecte i els altres, a més de la del subjecte amb sí mateix. Sentiment de seguretat i tranquil·litat personal al no sentir-se superior a ningú i percebre allò bo dels demés, així com conduir-se per les normes i valors. No sempre som conscients del grau d'honestedat o deshonestedat dels nostres actes, ja que l'autoengany fa que perdem la perspectiva respecte a l'honestedat dels propis actes, obviant les visions que haguéssin pogut canviar la nostra decisió”.
Tenim aquí davant una definició força entenedora i clara per a tothom. Aquest tret no és que s’hagi inventat fa quatre dies, ni sigui un anglicisme que el català ha integrat en el seu vocabulari. Aquest terme el trobem ja en els nostres orígens culturals com és el llatí i el grec i com no l’àrab. Aquest darrer ha estat molt important en la configuració del nostre món actual encara que no s’hagi volgut reconèixer del tot el seu valor real i només ens apareix com una aspecte curiós de la nostra història.
En el món del marketing i de la cultura de la imatge l’honestedat ha quedat enrere. Ara el que és porta és una verborrea i un ús i un abús de paraules ambigües sense un clar sentit que segurament ni els seus usuaris coneixen en realitat però queda molt bé davant els oients vestir-se amb aquests adjectius que omplen la nevera de recursos buits, però continua estant mancada d’idees i sense mostrar una voluntat real de canvi.
Ens hem anat acostumant a escoltar adjectius com sostenible. En realitat aquest terme defineix un subjecte que se sosté. Hi ha moltes coses avui en dia que es poden sostenir com un penjador en una barra de ferro, un abric en un penjador i tants altres. Però si ens atrevim a extrapolar el seu significat en un escenari més virtual correm un seriós perill de relliscar. La societat actual en la seva definició genèrica és insostenible des del punt de vista del medi ambient i de la seva preservació com a espècie humana tenint en compte la destrucció del nostre habitat que ja ens mostra prou avisos. La pujada del nivell del mar, moltes malalties que cada dia són més freqüents en la nostra espècie com  les al·lèrgies al pol·len o a alguns productes naturals, entre moltes d’altres. Ja no se’ns fa estrany que puguem menjar castanyes i panellets amb màniga curta quan fa pocs anys havíem d’anar amb jersei i coll alt.
Si ho concretem en el dia a dia més proper aquesta insostenibilitat manifesta la podem veure en els nostres manaires que ens han fet viure fins ara per sobre de les nostres possibilitats. Ara ens diuen que en realitat ens volien fer un gran favor al no fer-nos pagar fins ara el preu de cost real. Ara, quan estem vivint el pitjor moment, ens tocarà abonar el que els polítics van decidir estalviar-nos, però ara ens diuen que havien estat massa bons amb nosaltres. Jo només demano honestedat als polítics i similars que encara que aquesta paraula rimi amb sostenibilitat és molt més necessària per no acabar de perdre la mínima confiança vigent amb la classe dirigent. A partir d’aquí tot són mentides i embolics. Danys col·laterals imprevisibles. 
Article publicat el 16 de novembre del 2012 al Diari del Baix Penedès.




Gran proposta per aquest cap de setmana

ernat Deltell
Aquest divendres, a les deu del vespre, s'estrena la nova orquestra Camerata Eduard Toldrà en un concert que vol ser inoblidable. Dirigida pel director Edmon Colomer i amb Albert Guinovart al piano solista, la Camerata interpretarà obres d'Eduard Toldrà, de Manuel de Falla i, també, de Leonora Milà. Ha estat un any de feina de tot l'equip de El Far Blau que culmina ara aquest cap de setmana.
 Si no teniu entrades encara hi sou a temps. Són 16 euros per entrada (1 euro es destina al Tegar) que ens ajudaran a pagar aquest macroconcert en el qual hi conflueixen tants artistes de renom i casualitats temporals (50è aniversari de la mort d'Eduard Toldrà, Leonora Milà que celebra el seu 70è aniversari, estrena d'una obra dedicada a Maria Canals, estrena d'una nova orquestra...). En fi, què més us puc dir?

Espero poder-vos saludar demà al vespre personalment al concert. Per si voleu saber més coses demà divendres el Telenotícies Migdia es fa ressò del concert amb entrevista inclosa a  Edmon Colomer i Albert Guinovart.


Concert Miralls:
Divendres 16 de novembre a les 22 hores a l’Auditori Eduard Toldrà
Diumenge 18 de novembre a les 19 hores a l’Auditori Eduard Toldrà

Podeu seguir tot allò relacionat amb El far Blau així com la informació específica del concert Miralls a:

www.elfarblau.com / http://www.facebook.com/elfarblau / https://twitter.com/ElFarBlau

dijous, 15 de novembre de 2012

Una vaga diferent marcada pel poble

Aquest país ha demostrat que comença a caminar per si sol. Molta gent va participar en les manifestacions, però va anar a treballar perquè avui en dia fer vaga és un luxe. Els sindicats van quedar desbordats per la força de les persones anònimes que van omplir carrers i places de ls principals ciutats. Alguna cosa està canviant i jo crec que la democràcia real es va imposant de mica en mica. Els nostres interlocutors socials com polítics i sindicalistes cada dia tenen menys pes.

Mas no guanyarà per majoria absoluta

Segons la meva darrera enquesta, CiU no guanyarà les eleccions per majoria absoluta. De 7 vots en total, 4 han apostat per l'opció que no aconseguirà majoria absoluta, i 3 que si. La cosa està renyida, però guanya la majoria simple per CiU pel proper dia 25 N.

El Vendrell segueix en moviment

Avui hem vist un Vendrell amb molta gent manifestant-se dins la vaga general. Aquest moviment social que fa un temps tenia pocs representants cada dia agafa empenta. Perquè som una de les comarques més castigades per l'atur i la precarietat. Avui he vist que el Vendrell segueix en moviment.

dimecres, 14 de novembre de 2012

Prendre decisions


En la popular porra de les 4 Fonts que ja he comentat en aquest espai es pot fer una aproximació al resultat en el nombre d’escons de la cambra catalana arran del resultat del 25 N. Fins el moment hem estat dues persones que hem donat atorgat representació al partit de l’oposició al Vendrell en el proper arc parlamentari. La meva intenció és que això no sigui realitat, però ara mateix dins els candidats més mediàtics no he trobat cap opció que sigui capaç de resoldre l’actual situació a casa nostra. Ja no demano buscar solucions i que d’un dia per un altre tornem a emprendre el vol. Jo només aposto per un partit honest que sigui capaç de sortir als principals mitjans de comunicació i digui mirant als seus interlocutors: Mireu senyors la cosa està molt malament i no podem continuar com fins ara. A partir d’ara hem de prescindir d’aquest o aquell servei fins que la cosa torni a reprendre amb més o menys alegria. Actualment la ciutadania se senten totalment enganyats perquè són tractats com autèntiques persones forassenyades. Què un president de Govern no es doni compte que estem en crisi i  que la gran majoria de gent ha palpat a casa seva. Què en una coalició electoral un dels membres ens vulgui fer entendre que està a favor de la independència i el seu soci per altra banda ens vingui a dir que amb Espanya estem molt bé.  Aquí hi ha una cosa que no quadra per enlloc. En aquest país on hi ha més telèfons mòbils que persones on tenim mitjans de comunicació i xarxes socials que ens posen al segon de l’actualitat quan escoltes aquestes incoherències et dones compte que alguna cosa no va bé o que senzillament ens hem equivocat de canal. Si donem un cop d’ull veurem que fa estona que hem perdut el comandament a distància.
  Si la majoria dels partits et volen enganyar cada moment.  A qui votes? Si els partits que presumptament defensen la independència no són capaços d’unir les seves forces per presentar una sola candidatura als comicis electorals. En qui confies? Davant de tot aquest panorama enganyós al final votes a qui no tens ganes de votar o perquè ja t’ha defraudat en altres ocasions o ja estàs cansant que et prenguin el pèl i proves sigles noves. Molta gent, segurament massa, està descontenta de la resposta dels principals partits d’aquest país i no acaba d’entendre aquest col·lectiu de partits d’esquerra catalanistes que s’esbatussen en nom d’una nació independent. Llavors algunes persones dipositen dins l’urna la llista d’aquests partits com el que configura l’oposició al Vendrell no perquè sigui sant de la seva devoció sinó simplement perquè ja n’estan tips dels grans salvadors de la pàtria.  La gent ni els coneix i si en sap alguna cosa potser el que li ronda pel cap no seran coses molt positives, però els seus herois polítics fins llavors estan sota l’estora de casa perquè han fracassat. Quan les coses funcionen aquest vot de càstig pot aguantar el tipus. Ara per ara hi ha molta gent que té molt poques coses a perdre. Si el detergent oficial no ha funcionat per treure la taca, al final hi poses gasolina que diuen que  va bé i és més econòmica. A veure que passa. 
 Article publicat a l'Eix la setmana del 12 de novembre

dimarts, 13 de novembre de 2012

Apunyalament al pàrquing del Puig del Vendrell

Ahir al matí em van dir que havien apunyalat a una persona al pàrquing del Puig del Vendrell. Avui al Diari de Tarragona ja surt tota la info. Sembla ser que era un venedor de l'Once que anaven seguint en els darrers dies i van aprofitar el moment que anava a portar el diners al banc per atracar-lo. En principi es va oposar, però els llatres van treure una navaja i li van clavar uns dies de baixa i la vida continua. És un fet molt trist que cada dia es repetirà més cada dia perquè la gent no té res per menjar i no molts no tenen res a perdre. La justícia avui en dia és una cosa que no va ni en rodes. Ens hem de preparar per nous capítols més durs d'aquesta crisis que cada dia ens demostra que encara pot arribar fins més lluny. Aquest col.lectiu de venedors de l'Once és un grup molt fràgil que potser víctima d'aquests tipus d'agressions per les causes que tothom sabem. Esperem que no torni a passar, però la situació cada dia és més complicada.

Tots preparats per la vaga

Demà tot el país és prepara per una jornada de vaga general en contra de tot plegat una mica. Avui tothom s'estava preparant per la jornada. Aquest matí es comentava que al polígon de la Cometa del Vendrell totes les empreses tancarien. No sé que passarà a la resta. Algunes apunten que tancar al matí i obrir per la tarda. Algunes treballaran des de dins i altres depèn com es presenti tot. Esperem que els uns i els altres es respectin dins els drets de tothom per defensar la seva postura.

Sempre brillarà el teu somriure Sònia

Avui era un d'aquests dilluns rars en què poden passar coses inesperades. El moment tràgic ha estat quan m'han informat que s'havia mort una noia del Vendrell de 35 anys que es deia Sonia Pagès. De cop i volta no he sabut que fer i m'han vingut al cap els records de l'estiu de l'any 1994 quant tots dos treballàvem a l'Aqualeon d'Albinyana. Ella treballava com animadora al parc i jo era un becari a l'administració. Cada dia ens veiem poc o molt a l'entrada i sortida de la feina. Era una persona molt dinàmica i molt jovial que sempre compartia una alegria a tota hora i amb tothom. No l'havia vist més des de fa 18 anys, però sempre em recordava d'ella perquè són d'aquestes persones que tenen un encant personal natural. Anava seguint els seus passos per la vida a través de la seva família més propera. Em vaig assabentar quan va ser mare, l'evolució de la seva enfermetat i com es va recuperar fins arribar a la notícia d'avui que m'ha deixat garratibat. Ha estat molt dur per mi perquè ha estat una de les converses  pendents que el destí ha truncat en aquesta vida. Esperem que en la propera vida puguem recuperar alguns dels moments que varem viure ara fa 18 anys. Sembla que fos ahir i ja ha plogut molt des de llavors, però hi ha coses en la memòria que mai s'obliden. La Sònia era una d'aquestes persones que deixa una petjada forta en la vida. Espero i desitjo que aquesta es mantingui ben viva entre nosaltres i brilli per si sola com la seva mirada i els seus ulls que sempre tenien alegria i optimisme per compartir amb la resta. Sempre brillara el teu somriure entre nosaltres. Una forta abraçada des d'aquest tros de món d'una persona que durant un parell de mesos va tenir la sort de compartir una d'aquestes feinetes d'estiu que et descobreixen grans persones humanes i tendres com tu.

dissabte, 10 de novembre de 2012

Aquest diumenge, dia 11, tots de Fira a Albinyana

Albinyana celebra aquest finde la seva fira d'artesania e la seva 6a edició. Albinyana gràcies a la crisis és un dels municipis que encara conserva el seu encant com a poble amb uns carrers que fan patxoca. Jo crec que és uan bona excusa pe conèixer una mica aquest municipi del Vendrell que és molts cops conegut per l'Aqualeon, però es deixa la seva essència. En aquesta fira hi podreu trobar quaderns d'enquadernació, joies, cervessa, embotits, jalu, sabó de l'àvia, bijuterai, caricatures, terrissa, ceràmica i moltes coses més. Dura mati i tarda, però la seva màxima afluència és al matí cap al migdia. Cita obligada per als col·lecionistes de xapes de cava perquè en sortirà una exclusiva. Us l'aconsello com a albinyanenc que sóc perquè són d'aquestes coses molts currades i que al seu darrera hi ha molta gent que fa molts de dies que penca de valent. Una excel·lent ocasió per conèixer aquesta fira i la seva gent i com no el municipi mil·lenari d'Albinayan. Ens veiem. La cita comença a les 9. Més info a firaartesaniaalbinyana.blogspot.com

La Fira de Vilanova, més nostrada.

En diverses ocasions m'he carregat la cutre fira del Vendrell i el turismar. Ahir vaig anar a Vilanova a donar un tomb. Si que es pot trobar formatgeries, assegurances, coques de perafita, però hi hi hava moltes altres marques que eren del municipi. A part dels cotxes hi havia una mostra de cotxes antics. Hi havia entitats del municipi que també participen en aquesta mostra. Estava l'estand de l'Ajuntament on es porten a terme diferents actes. A la plaça Mediterrània hi havia una mostra gastrònimica amb molta gent comprant tiquets per provar el vi i el menjar. Tot i que ara no és moment per les fires, la de Vilanova dins la situació actual ha sabut conservar uns mínims garantits de mostra de la comarca i molta gent amunt i avall de la rambla amb escenaris i passarel·les i altres històries que fan que la fira se senti més propera al poble.

divendres, 9 de novembre de 2012

Vaga o no vaga pel dia 14 N

Un dels dilemes de molta gent o almenys d'alguna és fer o no fer vaga el proper dia 14. Jo crec que tothom tothom hauria de fer vaga, però la realitat és que només uns pocs van vaga. On estic jo un 5%. O sigui un nivells ínfims. Si tothom parés jo també faria el mateix, però clar només pares uns quants i la resta continua igual. El problema és que molta gent arriba més que just al dia 30 i llavors jo entenc perfectament que no faci vaga, perquè avui en dia primer és la teca bàsica i després són els ideals. Potser és trista aquesta visió però les coses són així. Jo estic d'acord en fer vaga i en els seus motius però les meves obligacions i la meva situació econòmica no em permet fet vaga. És un luxe. Hi ha altres maneres de prostesta com a través dels mitjans de comunicació. Plantar-se tots de negre en un acte públic i mil coses més que també poden aconseguir les nostres fites. El problema de tot és que no hi ha diners, ni aquí ni a Madrid, ni Berlin. Com que no hi ha diners a tot arreu retallen. Moltes empreses que poden mantenir el seu ritme normal en un dia de vaga a fi de comptes si algú fa vaga li fa un favor perquè tot això que s'estalvia. Aquesta és la meva conclusió criticable com totes les altres, però és el que jo penso.

El model Baix Penedès


 
En aquestes eleccions al Parlament de Catalunya hi ha un nombre migrat de baixpenedesencs que es presenten dins les diferents llistes electorals per optar a un escó al recinte del Parc de la Ciutadella. Tot i que el Vendrell és el tercer municipi de la demarcació de Tarragona e nombre d’habitants el seu pes en les diferents candidatures no està al nivell que es mereix. Una centralisme al voltant de Tarragona i Reus i una comarca on els principals partits no han perdut un minut en buscar cares noves. Molts dels polítics de la comarca en diferents àmbits han confós aquest acte de servei públic com un treball vitalici prescindint de buscar dofins que el dia de demà els puguin substituir en aquesta concreció de la sobirania popular.
Els principals partits que han remenat les cireres a la comarca dins aquesta democràcia amb vestits de partidocràcia han estat CDC, PP, PSC i ERC d’una forma residual i fonamentat en personatges atípics que han utilitzat un partit com a cobertura per un projecte quasi familiar. Hem de tenir en compte la presència d’alguns partits independents que han governat a l’estil de petit reietó de torn amb poques vistes sense que la seva estratègia sigui extrapolable a altres localitats.
Davant aquesta migrada representació del Baix Penedès que podem trobar al Parlament hem d’intentar buscar tot allò que la nostra comarca pot exportar a la resta del Principat. Abans d’exposar les nostres potencialitats més exportables hem de tenir en compte que qui remena ara per les cireres en aquest país és Alemanya i França i una mica Espanya. En les poques coses que Catalunya tenim un cert poder aquest es centra en el Govern presidit des del Palau de la Generalitat. Els parlamentaris s’encarreguen d’elaborar i aprovar lleis i controlar el Govern entre altres coses. El seu funcionament intern està marcat clarament per la disciplina de vot. Quan tots els parlamentaris han de votar seguint la disciplina de vot que marca les sigles la riquesa de la varietat dins d’una formació se’n va en orris. Si algú gosa trencar el que diuen els de dalt corre perill seriós que li amarguin l’existència i el facin fora fins i tot del partit. Llavors, segons aquests mètodes és igual que hi hagi 135 parlamentaris com una 15 perquè a l’hora de la veritat serà el mateix. Una despesa menys. En totes les formacions hi ha els que ocupen les posicions privilegiades i de tant en tant surten a la palestra. A la resta, si surten un cop durant tota la legislatura ja es poden considerar  valorats i afortunats. L’efecte es pot extrapolar a les diferents comissions la cosa es pot extrapolar
Tornant al tema d’aquest article, la nostra comarca pot ensenyar a la resta de Catalunya com tot i gaudir d’una situació privilegiada entre el mar i la muntanya, ser un nus de comunicacions entre el nord i el sud i l’est i l’oest, tot i estar a cavall entre Tarragona i Barcelona tot i... ens hem quedat amb les capses.  No hem estat capaços de treure partida a tots aquests avantatges amb que partíem en un principi. Un Baix Penedès amb les tres principals municipis arran de la costa amb un graus d’endeutament  públic que ens situen en els primers llocs d’aquest rànquing perillós  a nivell català i alguns fins i tot estatal. La resta de municipis del interior van fent el seu dia a dia sense gaire soroll i intentant mantenir el tipus sortejant els presumptes riscs i aventures perilloses. Ni els uns ni els altres, tot i pertànyer a la nostra mateixa comarca, han tingut gaires ganes de treballar per una comarca única amb una planificació del territori en aquest nivell. Només cal veure un polígon industrial al costat del del poble del costat. Si aquests espais dedicats a empreses i indústries gaudissin d’una bona salut no hi hauria cap problema, però la situació és totalment el contrari. Per això sorgeix la nostra preocupació. Tot això ens permet situar-nos en les taxes d’atur més altes de Catalunya i de fracàs escolar. Unes dades que estarem molts anys per superar amb moltes tragèdies personals pel mig. Tenim una comarca que pel fet d’estar ben comunicada ens obliga a haver d’esperar una hora per anar a Barcelona en tren o a pagar un preu extraordinari per anar a Barcelona per la costa.
A l’estiu, si mirem les dades veurem que són moltes les persones que ens visiten amb una carmanyola i una nevera, però tothom es queixa que no entren diners. Ara estem descobrint que en els darrers anys hem convertit aquesta comarca en una “low cost” i ara tenim molts pisos buits i pocs recursos laborals per poder viure en aquesta joia territorial de Catalunya. Esperem que aquest model baixpenedes “happy” no l’exportem a Catalunya. És un model totalment insostenible i que no porta enlloc. Jo em quedo amb un Baix Camp o Garraf o Alt Penedès, però el problema és que visc al Vendrell A veure si ens els nostres representants al Parc de la Ciutadella aprenen d’altres llocs i ho apliquen aquí.
Article publicat el 9 de novembre al Diari del Baix Penedès.


La primer pedra d'un projecte nacional

Som pobres pero ens gastem en eleccions que pot donar un resultat com el que tenim sense cap majoria absoluta. Encara que la tinguem dins CiU hi ha gent que es decanta a favor i gent en contra. Encara que al final es fes, falta saber quins són els resultats. Si surt positiu falta que ens deixin..... Però tot això és una primera pedra per una cosa que trigarà a venir, però hem de començar a moure la taula i dir que no hi estem conformes.

dimecres, 7 de novembre de 2012

La Puntual: Un món personal al cor del Vendrell

Al Pas de Vianants d'avui hem entrevistat el Pep i l'Alex, dos joves que han decidit plantar el seu propi negoci al mig del Vendrell sota el nom de la Puntual. No és un lloc per veure el futbol ni de grans aglomeracions al costat d'una llauna de coca cola i unes braves que d'això en tenim uns quants. És un lloc amb estil i filosofia pròpia que et permet menjar delicatessen com les tortites amb iogurt i codonyat i les hamburgueses de beicon i moltes altres coses fetes amb amor i carinyo i amb molt de bon gust pels seus responsables. És un lloc íntim d'una carta més aviat curta, però riquíssima. Us ho recomano amb tot el meu bon gust. Quan hi aneu veureu que sembla que aquest establiment i el Vendrell estiguin renyits perquè són dues coses diferents, però és un prova clara que al  Vendrell també hi ha gent que aposten pel seu present i el seu futur amb bon gust i amb uns preus molt econòmics. Us ho recomano la veritat. Dilluns tancat. Sobre el bar tenen una terrassa molt gran amb bones vistes sobre la Rambla. No us ho deixeu perdre. És com una família.

No et perdis la Fira d'Artesans d'Albinya


El diumenge 11 de novembre se celebra a Albinyana la 6a Fira d´Artesans i la 6a Trobada de plaques de cava. Aquest any aquesta trobada està dedicada a l´Àngel del campanar, seguint la serie de edificis més emblemàtics que tenim al poble. L´any passat li va tocar a l´ermita de Sant Antoni, l´anterior a l´anagrama del Mil.lenari, l´altre al campanar, l´altre a la Societat, entre d'altres

Una presó sense reixes

Aixo que et prenguin el pis o la casa i hagis d'estar uns anys pagant una cosa que ja no tens i que no tindràs és com estar a la presó fora de les reixes. És molt trist que tinguem aquesta legislació que és antihumana. A veure si entre tots ho podem arreglar perquè això només beneficia a la gent que tenen més com és l'estat i la banca.

Fins aviat Cronistes, la música no callarà

Avui s'ha fet oficial el comiat d'un grup de folk i rock de Ponent. El seu nom era Cronistes i la seva ànima i cor era el Joan Baró després de sis anys han decidit tancar la barraca perquè ja no tenen concerts. És molt dur assajar sense cap tipus de possibilitat de poder tocar en públic ja no dic guanyar-se la vida o fer uns pocs calerons amb més valor moral que real. La crisis d'aquest país també ha pogut amb ells, la música que sempre ho ha estat en aquesta situació incerta ara també ho pateix. Els hem anat seguint en els darrers anys per diferents escenaris i amb diferents components. És molt trist que hagi de tancar, però esperem que un altre dia puguin retornar i encara no omplin tres dies el Sant Jordi com només ho pot fer els Sopa si que ens tornin aquest tros del nostre present que ara ens han robat. Molta sort Cronistes. Ens veiem. La vostra música i el vostre record segueix viu. Ens tornareu a trobar amb aquest nom en moltes altres aventures perquè valtres sou persones que creieu en la música i per això mantindreu viva aquesta flama. Gràies pels moments inolvidables que ens heu fet viure. Els Cronistes per mi són gent que viuen la música i la comparteixen amb el seu públic fidel.

Copiar i enganxar també en els idiomes.

Avui en dia la gent fa el qeu veu la gent. Els anuncis ens porten a imitar uns vestits i unes robes i unes tendències que les porta tothom i llavors perd la gràcia. Hi ha gent que admiro que té el seu estil personal i altres l'intenten tenir però el perden pel camí, pero almenys ho intenten. El més preocupant són aquests que volen ser originals i el únic que fan és anar a la moda. El mateix passa amb la formació. Ara tothom fa anglès perquè és com el castellà de més enllà dels Pirineus, però clar la gràcia és saber, rus, japonés i xinès perquè és el que demana la societa. Saber anglès hauria de ser normal. Ara tocar anar per una segona llengua que ens permeti nous horitzons.

Escoles bressol al punt

La crisis també ha arreglat el tema de les escoles bressol en molts municipis que ha vist com s'ha reduit la demanda. Si ha baixat molt la cosa s'ha  complicat perquè ha hagut de tancar l'escola, però en aquelles que l'oferta i la demanda s'han pogut arreglar al final ha coincidit dues necessitats en el mateix punt. Aquí al Vendrell a més a més el nou pàrquing del ralet ralet ha estat fruit de la retirada dels barracons que ocupaven amb nens. Esperem que la cosa no continui així perquè en alguns centres del Vendrell i comarca ja van prou justos d'alumnes perquè sigui minimament sostenible.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Una porra per un cafè



Una de les cerimònies més consolidades de la nostra societat és fer el cafè. Aquest ritual no té l’element més important en aquest producte que vàrem importar de l’altra costat de l’Atlàntic sinó ens serveix com a excusa per a moltes altres utilitats no declarades. Aquest esport ha servit i serveix per mantenir i conservar relacions, per conèixer gent, per fer negocis, per somiar o per fer un tempteig de les teves amistats i moltes altres finalitats que tothom coneix i més d’un cop ha posat en funcionament.
El col·lectiu les 4 Fonts del Vendrell ha endegat una porra en el seu web sobre els resultats de les properes eleccions autonòmiques a nivell català. El premi per al guanyador no consisteix en cap suma de diners, ni en una de setmana fantàstica amb tot pagat sinó simplement en fer el cafè amb els seus 4 membres. Les persones que hi prendran part ja saben que no obtindran cap premi crematístic sinó simplement rebran un exquisit premi  en  temps i amb molt bona companyia amb l’excusa d’un cafè.
Estem en una societat on quasi tot es pot comprar o es pot perdre per diners, però les xarxes socials i alguns programes que triomfen a la televisió ens indiquen clarament que el que realment necessita molta gent és comprensió i cinc minuts per sentir-se escoltat. Aquest és el premi que ofereixen aquests quatre joves vendrellencs nascuts l’any 1986 i que es mostren inquiets per generar un debat sobre la nostra realitat, en especial la del municipi que els ha vist néixer per poder-la millorar.  A mi el cafè no m’agrada prendre sol perquè crec que és un producte que s’ha inventat per compartir . El mateix passa amb les pizzes. En especial en aquests establiments on  et fan la gran oferta del 2 per 1 perquè n’has de comprar un parell si vols menjar només una pizza i no tens ningú amb qui repartir-la.  És molt trist menjar una pizza sòl a casa. Sort que varen inventar el congelador i el microones per poder suplir aquesta mancança social. Ja ho sabeu si voleu gaudir d’una estona especial participeu en aquesta porra  www.les4fonts.cat  i molta sort.  En aquest cas, el cafè també ens és útil com a excusa. Article publicat el 6 de novembre a l'Eix Diari

dilluns, 5 de novembre de 2012

Un pas enrere.

Estem tornant a la vida dels nostres avis. La carmanyola cada dia té més usuaris. Això de reciclar de mica en mica ho estem introduint dins els nostres hàbits diaris. Cada dia hi ha més gent interessada en l'agricultura ecològica. El transport cada dia és més car i la gent és mou més a peu o en bicicleta. De mica en mica estem tornant enrera. L'ensenyament i la sanitat cada dia que passa dóna un pas enrera per manca de pressupost. Ja veurem si ben aviat totes les cases tindran llar de foc perquè es pugui escalfar i no com ara que depenem del gas. Temps al temps.

divendres, 2 de novembre de 2012

La meva proposta pel 25 N.

El bloc de les 4 fonts han fet una porra. Jo he posat CiU: 64; PSC: 18, PP: 20, ICV 8, C's: 4, PxC 3 i Si: 1. Jo en tot això no acerto mai, pero no passa res per apostar per un possible resultat a les properes autonòmiques. Jo crec que el vot indecís anirà per partits que no estan a l'arc parlamentari o tenen poca representacio. Només cal esperar uns dies. La gent està emprenyada i a veure com acaba tot plegat.

Per un lot de Nadal bàsic



Ara que ja cauen les fulles dels arbres i les nits comencen a ser fresques i negres és el moment de tornar a treure del barret un dels temes ja tradicionals en aquestes dates: el lot de Nadal. En aquests moments de canvis inesperats marcats per una crisi profunda que prem per tots els cantons és el moment de tornar a reclamar el lot de Nadal.
Després que aquesta aportació gratuïta per part de l’empresari als seus fidels i sempre esforçats treballadors per garantir-los uns serveis mínims en aquestes dates tan nostrades com són els Nadals. Aquesta iniciativa ha anat evolucionant amb el temps fins a un punt que tothom estava fart de tot. La gent ja no sabia on amagar els retalls  de cuixa de pernil ni les caixes de polvorons perquè arribava un punt que moltes famílies ja estaven una mica tips entre els lots dels uns i dels altres. A aquesta abundància al rebost s’hi va afegir un corrent popular en què tothom es volia treure de sobre els quilets de més per aconseguir una silueta esvelta i un cos  àgil i resistent. D’aquests anys de vaques grasses hem passat a pronosticar unes festes nadalenques magres  aplicant les oportunes normes d’estalvi per intentar que el migrat pressupost inicial no marxi gaire de les seves caselles.
Ja fa uns mesos que des de Madrid van treure la paga nadalenca a tots els funcionaris. La Generalitat ja s’havia avançat a aquesta iniciativa i ja havia actuat al juny amb aquest sector encarregat de moure l’engranatge de l’administració pública. Els que depenia d’aquest ens autonòmic ja van patir les seves conseqüències el passat juny. A la resta ens tocarà a les portes del solstici d’hivern. Ja veurem que passa amb tots els funcionaris que ja van deixar de cobrar una part del seu salari tot just començar l’estiu.. Aquesta paga extraordinària que, en principi, sembla que només beneficia als funcionaris és la que acabava donant una mica de vida al comerç. Era la que es destinava a comprar regals, dinar fora en restaurants o comprar el marisc per gaudir una mica per la Nit de Nadal o el cap d’Any. Aquests diners, la majoria, repercutien directament i a curt termini en el comerç locals. Les persones afectades evidentment no la podran gaudir, però un ampli estol de beneficiaris tampoc perquè veuran com aquesta injecció a l’economia s’haurà esvaït.
Ara que tot aquesta bombolla del consumisme ha tocat el dos i trigarà a recuperar una mica el seu ritme. Cada dia hi ha més gent busca el seu pa de cada dia en els contenidors, que Càritas és més popular que la Rambla del Vendrell i que les rebaixes i els descomptes duren tot l’any per atraure algú  a l’aparador. Ara és el moment de recuperar aquesta tradició del lot de Nadal. No demano ni grans marques, ni productes selectes, ni una caixa que no saps com carregar cap a casa. Sinó simplement un parell de coques de torrons i la “santíssima Trinitat” ( vi negre, vi blanc i cava) que ajudin a moltes persones a celebrar el Nadal amb uns mínims. Una mesura que els pot permetre per uns moments desconnectar una mica de tot plegat i viure aquesta cita anual com marca la tradició, amb il·lusió que els ajudi a tirar endavant.  Evidentment que les entitats públiques també tenen els calaixos escurats i durant uns 10 anys hauran de pagar religiosament els seus pecats acumulats fruit de la seva mala gestió en els darrers anys. Les teranyines omplen les seves caixes fortes.
Abans que gastar-se aquests diners en quatre acolorides garlandes nadalenques escampades pel poble per dissimular un pressupost escamat, abans que organitzar pomposos actes socials per demostrar que Nadal és Nadal val més que fem compartim el Nadal amb totes les persones que ho necessiten realment. Encara que  molts polítics encara no s’hagin assabentat la gent ja no demana ni castells de focs, ni orquestres per al seu barri, ni sopars subvencionats amb alguna excusa políticament correcte. Ara el que la gent demana perquè ho necessita és alguna cosa que posar-se a la boca cada dia i intentar pagar les despeses bàsiques de la llar perquè el dia de demà no hagin de viure en l’habitació d’algun parent gentil o sota un pont quan ja s’han dilapidat totes les possibilitats.
El Vendrell és un dels pobles més tocats de Catalunya perquè tenim la sort de liderar les pitjors llistes dels Principat com és la de l’atur amb un munt de locals comercials lluint el cartellet de es lloga o es ven. ERO’s són més nombrosos que el nombre d’usuaris de la “via del colesterol” que enllaça el Vendrell amb Sant Salvador. Si sempre hem mostrat que un dels punts forts de la nostra comarca són les comunicacions. Al final ens ha passat com el pare que te 6 fills amb superàvit i ha d’acabar de passar els seus darrers dies en una residència perquè ningú el pot mantenir a casa. No és un mal final perquè encara ha tingut sort. La majoria de baixpenedesencs no podran gaudir ni d’aquesta possibilitat perquè s’hauria gastat els seus estalvis i el dels seus fills en no sé quina cosa ( un dels misteris del Vendrell que alguns han volgut), però que ha tret ben poc per a la col·lectivitat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de novembre del 2012
 

Coses noves de l'Estació de Sant Vicenç de Calders

Avui he anat a Sant Vicenç de Calders Estació. Feia dies que no hi anava. La cosa ha canviat molt perquè hi ha un plafó electrònic que t'informa dels trens. També hi ha ascensor per accedir a les andanes i dins estava més o menys net. Cada dia el parquing és més petit perquè cada dia hi ha mé espai reservat per als treballadors de Renfe. Una cosa curiosa és que ha tancat el quiosc de l'estació que jo recordo amb carinyo en la seva antiga ubicació a la paret de les vies. Una de les coses que sorprenen és que no hi ha bancs per seure. Suposo que això és una manera de potenciar el bar que hi ha.

dijous, 1 de novembre de 2012

Noves formes d'esclavitud políticament correctes

Les coses ara estan molt malament hi ha empreses que se n'aprofiten i convoquen places per acabar de comercial amb una carpeta sota el braç i espavila. La nova llei del Rajoy que permet fer de becari fins els 30 anys dona casos com un xicot que conec que ha de treballar cada dia 8 hores en jornada partida a Castelldefels cobrant 200 euros. Això si, l'empresa li paga els àpats. Però a part per la feina que ha de fer ha de comprar-se roba bona i tenir uns quants jocs. O sigui que al final fàcilment, si compra bitllet, perdra diners per anar a treballar o com li vulguis dir. Al final encara li haurà de donar les gràcies. Un altre cas, és un noi que està a Xile i cobra en horari normal de treball 750 euros al mes. Evidentment justet justet per anar vivint. Aquests són casos reals com la vida mateixa de com l'esclavitud o com es digui s'adapta als nous temps.