La veu del poble

La veu del poble

dijous, 30 de gener de 2014

Ara només falta agermanar calçot i xató i rematar-ho amb un bon maridatge

A Valls fan calçots i al Vendrell xató. A partir d'avui dia 29 de gener del 2014 ja ho podem agermanar. Una inaguració feta amb alevosia i nocturnidad perquè només ho devien saber quatre per evitar que els pagesos hi anessin a tocar la moral. Avui m'ha dit un pagès afectat que li han de donar 35.000 euros de les terres expropiades. A part de pagar-li el preu més barato no està ni posat ni als pressupostos que li hagin de tornar. Potser ho cobraran amb la jubilació dels seus fills. Ves a saber. Aquesta C51 és una carretera que no és molt utilitzada perquè les nostres relacions amb Valls són escaduseres, però sempre hi ha gent que hi treballa i tothom algun dia l'agafa per anar més amunt. Més econòmic hagues estat deixar la carretera vella i posar gratis l'autopista, però com som així de xulos i tenim peles per segons que doncs hem fet una gran obra que ha de durar uns quants anys. Llarga vida a la carretera que ha estat l'alegria per molts persones que hi han d'anar a sovint. La rubiola o el coll de Santa Cristina ja no és el que era i en menys temps podem arribar més aviat. De pas podem agermanar-nos amb Valls, una vila que tenim a la vora que sempre hem passat per alt, però que està allí perquè molts dels seus veïns han de venir a les nostres platges. Seria més interessant un maridatge entre xató i calçots que altres agermanaments amb ciutats de l'altra punta. Benvinguda a la nova carretera.

dimecres, 29 de gener de 2014

Hi ha preus bàsics que no varien

Una de les coses curioses és que moltes coses com els televisors, rentadores, rentavaixelles, cotxes i altres elements importants com els habitatges han baixat de preu en els darrers anys, però les coses del menjar s'han mantingut o fins i tot han pujat. Les coses necessàries mantenen els seus preus perquè segurament ja estaven a uns preus mínims i els que hi trafiquen ja hi guanyaven el just i ho continuen fent. Cada dia és més car menjar i pagar la factura de l'aigua, gas i electricitat. Potser podem anar al cine els dimecres per 3,90 euros però una barra de pa et costa un euro tot i que la pots comprar més barata, però la qualitat acostuma a baixar. Tot això ha afavori aquesta tormenta perfecta que ens va borrant de mica en mica del mapa la classe mitjana.

dimarts, 28 de gener de 2014

Li Wong, alcalde del Vendrell



En les xarxes socials està agafant empenta el perfil d’un vendrellenc que s’identifica com a xinès i català, però amb  nacionalitat espanyola  que aspira a conquerir l’alcaldia de la capital del Baix Penedès. Entre els trets biogràfics afirma que va estudiar periodisme a Madrid. Treballa en un basar xinès i  té una filla. Ell es mostra com a cohesionador de la vila, no racista, innovador, bilingüe ( Castellà, català)i disposat a tirar endavant un projecte polítics. Com a curiositat, anuncia que volen piular en japonès per arribar a les 15 famílies nipones establertes al Vendrell. No hi falten al·lusions al discurs recent del president del CIT sobre basars xinesos i manifesta que vol impulsar la creació de tres basars xinesos al municipi en el proper mes de febrer. 
Per tot això, afirma que  compta amb els vots dels 529 compatriotes fidels que donaran al seu suport a la seva candidatura. Entre les dades objectives d’aquest curiós piulador s’ha de dir que té 27 seguidors i ell segueix a unes 190 persones. Només ha realitzat un centenar de twitts.
Potser és una broma sense més transcendència, però tal com està la situació al Vendrell, a les urnes  podria aportar resultats molt curiosos. Davant d’un govern de concentració  amb 4 partits que menen  els seus regidors en una sola direcció deixant les seves diferències sota l’estora. Una oposició que navega per móns alternatius i que després de buscar la responsabilitat de tot en els immigrants no ha sabut actualitzar-se a les  tendències dels nous temps. Un deute municipal que pesa com una llosa en el present i futur del municipi limitant excessivament qualsevol actuació que no sigui un manteniment pur i simple. Un nivell d’atur al municipi que ens situa en els més alts de Catalunya i un fracàs escolar que també és un factor molt preocupant. Aquestes dades a part de ser molt recurrents per omplir articles d’opinió i entrevistes als mitjans de comunicació dóna la casualitat que reflecteixen una realitat palpable d’una vila concreta. Només falta veure les persones que busquen el pa de cada dia en els contenidors i les necessitats que mostren entitats com Càritas i Creu Roja que vetllen per aquestes persones amb risc d’exclusió social. Una classe política amb més de 30 anys que estan a la poltrona i que no han mostrat gaire interès perquè pugi gent nova en llocs destacats. S’ha de reconèixer que si que és veuen noves cares, però sempre sota l’estret control dels de tota la vida sense gaires oportunitats per generar noves sinèrgies.. Un altre element són les lectures i seguiment de blogs com les 4 fonts que s’han dedicat a dibuixar un panorama diferent al que  ens volen vendre des dels estaments oficials.  A la gent del Vendrell no li agrada gaire escriure i són pocs els qui ho fem, però pel nombre de visites n’hi ha un gran nombre  que si que els hi agrada donar un cop d’ull a tots aquests fòrums socials. Tot això unit a una situació incòmoda dels grans partits a nivell català i espanyol. Un CiU que va perdent pistonada i un PSC que viu una dura lluita interna quan el país li ha demanat que es posicioni en el tema de la consulta.
Tot això no deixen de ser un cúmul de senyals que a les properes eleccions del 2015 hi poden haver sorpreses molt inesperades. No oblidem la temuda nova normativa del Govern Central que amenaça entre altres coses amb una reforma de la Llei Electoral i del nombre de regidors per municipi i de competències
En aquest panorama incert s’ha de dir que en les darreres eleccions de  l’any 2011 amb un cens de 25.032 només van votar un total de 13.234 que representa un 52,87%. El Vendrell ara per ara no pateix grans moviments demogràfics. Si la normativa vigent no canvia i la participació és similar amb uns 700 vots segurament es podria aconseguir un representant al consistori. (JpV) en va aconseguir 697. Depèn de la combinació de les forces polítics un representant pot marcar un color polític o pot ser totalment prescindible si hi ha un pacte a diferents bandes com l’actual legislatura. Però fins aquesta legislatura, el consistori no anava per aquest costat i un regidor podria marcar una majoria de govern.
Evidentment veure un xinès com a alcalde seria, a priori, tot un xoc, però totes les possibilitats estan obertes d’aquí a un any  i mig en un panorama realment incert on ni les enquestes, ni  les estadístiques hi tenen gaire a dir.
Dins  l’apatia  general existent en aquest món, si sorgís un candidat asiàtic amb una estructura ben muntada encara que no sigui capaç de convèncer a ningú, però la gent ja està farta de promeses sense complir, bones intencions, paraules buides i de temes que fan més fumera que altra cosa podria aconseguir un resultat que li permetés entrar dins el consistori vendrellenc  i fer una carrera meteòrica com el partit de l’oposició actual que ha pujat com l’escuma sense suar gaire.  Segurament les botifarres, els concerts, les festes infantils, els globus, bosses de la compra,  i altres detalls podrien fer molt més que no pas grans conferències sobre el futur de la vila en un moment no permet ni sortir un centímetre de la via marcada tal com està el panorama actual. Molta sort  Li Wong que està causant furor a les xarxes socials del Vendrell. Potser avui ets un simple perfil de twitter, però el dia de demà pots treure el son a molts rivals que tenen  por de perdre un status privilegiat. Esperarem nous capítols d’aquest xinès que com la resta de compatriotes segurament se sap moure sense fer gaire soroll, però controlant perfectament el medi on habita. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès Diari, A l'Eixdiari a partir del 24 de gener del 2014.

Contenidors plens a les 20 hores

Si vas a tirar la brossa a les 20 hores es possible que ja trobis el contenidor de rebuig ple. Una cosa molt curiosa perquè l'horari és de 20 a 22 hores. Hi ha gent que es dedica a posar cartells de mil coses diferents i són tan ignorats com els cartells de la brossa. Cadascú la tira quan li va bé i punt. Potser quan sigui l'hora ja ni la pugis posar dins perquè la trobis plena. És un d'aquests misteris de la vida que no saps ben bé a què es deu. No hi trobo una explicació clara, però si fruit de molts homes lliures.

dilluns, 27 de gener de 2014

El Vendrell de les persones que no poden arribar

Jo la tele Vendrell me la miro com fan les iaies quan hi ha alguna cosa puntual que m'interessa o per mirar el meu anunci preferit de perrqueria Pagès del Tallat + Pentinat. Ja s'ha enganxat això del Tallat + Pentiant. Doncs l'altre dia buscan el meu eslògan vaig veure una entrevista a l'Hermini Caballero que parlava de l'altra cara del Vendrell. Entre les dades curioses està que ara hi ha 300 famílies que utilitzan el servei d'aliments de la regidoria. Fa uns anys n'hi havia 100. 80 nordafricanes i 20 indígenes. Ara el nombre d'africanes s'han mantingut i les indígenes s'han multiplicat espectacularment. Va parlar dels menjadors escolars, cursos de cuina per aprofitar els recursos de les famílies  i de les ncessitats d'unes famílies que no han tingut més remei que arribar fins aquí. Una fita on hi estem tots exposats tal com està el patí i si la cosa no s'arregla. Un Vendrell que tenim aquí i que cada dia agafa més empenta. Sort que el municipi és solidari i es va anant endavant, però costa costa costa.

diumenge, 26 de gener de 2014

Temps molt dolents pel rock català

Si mires els concerts previstos dels Laxen Busto, els Pets i Gossos es pot veure que no tenene previst cap concert. Esperem que la cosa s'animi perquè ara al gener es quan es fan contractacions de cara als propers mesos més optimistes. El món de la cultura sempre ha estat en crisis, però amb l'IVA al 21% i la liquidació de la suposada classe mitjana s'ho estan carregan tot de mica en mica. Segurament hauran baixat el catxé i encara suposo que ho aniran fent per tenir alguna cosa, però avui en dia guanyar-se la vida en el món de la música és uan professió heroica que t'ho pots permetre si fas la cançó de l'estiu o toques la viola de gamba i ho tens tot molt ben muntat. Com deia Golpes Bajos, " malos tiempos para la lírica". Ara pitjor. Potser és que tothom escolta els Manel i Mishima?

Gran festa de la Calçotada a Valls

Encara no hi havia anat cap any i enguany em picava el cuquet d'anar a Valls a una de les festes populars que tenim a la vora amb més participació. Doncs aprofitant l'antic traçat de la C-51 i una part del nou en mitja hora i pijo estàvem a Valls. No entenc perquè encara no obren aquest tros de la via que sembla que ja està més que acabada. Què esperaran? Hem aparcat lluny del centre i toca anar a peu com mana la tradició. Estava tot ple de gent de totes les edats i a l'entrada es podien veure un munt de busos estacionats que portaven gent a l'esdeveniment. Estava tot ple ple de gent. Tot motl ben aprofitat. No hi faltava una rambla amb paradetes de tot tipus, artistes que venien les seves obres, restaurants amb les seves parades. Evidentment castells i altres bèsties festives de la localitat. Estava tot ple. Molt ben organitzat. Per 8 euros podies provar 12 calçots, una mica de salsa, vi i una taronja. Un preu molt assequible. Es podien veure visitatnts de totes les nacionalitats mirant curiosos tot allò que succeïa. Evidentment es repartia informació sobre la festa i de record, podries pendre salsa de xató, pitet i altres productes de la terra. S'ha de dir que feia un dia esplèndid, molt diferent dels dels dies anteriors. Una gran festa amb molta gent per tot arreu i gaudint de la jornada en diferents indrets on no hi faltaven alguns comerços oberts per aprofitar la gernació que hi havia. És un dels esdeveniments que s'ha de veure a part del concurs de calçots que és la nota curiosa, però realment Valls i la seva calçotada té un poder de convocatòria impressionant. M'ha recordat la fira de Nadal de Canyelles que també estava plena fins a la bandera. Crec que tercer del concurs de menjar calçots ha quedat un xicot de l'Arboç i el segon premi de conreu de calçots se l'ha emportat el Jaume Solé de la Juncosa del Montmell. Una de les coses que fa gran un concurs com el de menjadors de calçots és que la majoria de gent era de fora. Això vol dir alguna cosa.

dimecres, 22 de gener de 2014

De professió, blocaire

Cada dia hi ha més persones immerses en el món dels blocs. Alguns no s'hi guanyen les garrofes però és com si fossin periodistes del seu propi mitjà. Això aporta una independència que és molt d'agrair. Ser blocaire és com ser periodista, però sense permís de ningú i en plena llibertat. Una de les grans revolucions actuals són les xarxes socials. La llibertat que fa anys ens diuen que gaudim aquí hi està una mica més propera. A més està oberta a tothom i és molt més internacional que altres mitjans escrits que no passen de la comarca.

En dues paraules: Idiosincràsia Vendrellenca

És bonic i reconfortant que persones que estimem el que es fa a casa nostra i ho critiquem perquè és millori i perque volem que es tregui el màxim profit i renunciem a dir si buana a tot el que es fa i es desfa a casa nostra. Som persones amb criteri, bo o dolent, però tenim una línia que pot agradar o no, però alguna cosa tenim. Vaig tenir la sort de presentar a les 4 Fonts fa un parell d'anys. Ara ha estat un honor per mi que els dos membres d'Idiosincràsia Vendrellenca hagin passat pel programa Pas de Vianants a fer-nos un tastet d'allò que volen fer i d'allò que no volen fer. Són gent jove involucrada amb el Vendrell que surten d'aquest Vendrell que s'entossudeix en mirar-se el mèlic i dir que guapo i que bo que sóc. Un Vendrell de comic que va quedant superat per tota una generació que estima la seva vila i s'involucra fent mil històries. A l'Aleix i l'Alvaro els hi agrada la ràdio, entre d'altres coses. Doncs els divendres a l'hora de l'Angelus ( 12;00) i el diumenge a les 10 del matí el podreu escoltar. Us atreviu.

Tast de Vins al Granel del Vendrell

Aquest divendres dia 24 a partir de dos quarts de vuit de la tarda, Granel del Vendrell del carrer del Peix, a l'ombra del campanar, enceta els tast de vins. Aquest cop el protagonista és el Celler cal Lluïsot de Bonastres. L'assistència es gratuïta, però es demana una inscripció prèvia passant per la botiga o per telèfon. Una nova proposta d'aquest concorregut establiment del Vendrell. Aquest és el primer tast de vins que realitza, però de ben segur que no serà pas l'últim. Ja ho sabeu. Ja teniu una bona excusa per posar punt i final  a la tarda de divendres.

dimarts, 21 de gener de 2014

Odioses Comparatives




En molts municipis per miracles de la vida cada any acostumes a pagar una mica més d’impostos i taxes i a canvi, reps  menys  prestacions. Durant uns anys aquí pagàvem una part ínfima del cost de molts serveis que el polític de torn ens premiava a canvi del seu vot. Com tot, aquestes bones intencions eren insostenibles. Ara ens toca pagar tota aquest generositat que hem gaudit els darrers anys. Evidentment tot això passa en un molt mal moment. Som menys els qui paguem i més les despeses.  Fa deu anys que ningú preveia que tot aquesta bombolla màgica algun dia s’acabaria i tocaríem de peus terra com estem fent.
Pagar una quantitat més o menys elevada d’impostos és una cosa que té la seva importància relativa. Si jo pago 1.400 euros a la tresoreria pública i em puc permetre el luxe de no tenir ni alarma, ni pagar de la meva butxaca una mútua sanitària privada, ni haver de destinar una part dels meus ingressos a l’ensenyament de la canalla és pot considerar que és una bona inversió. A més a més si tinc el carrer net, el fanal de casa em crema assíduament i l’escombriaire em dóna cada dia els bons dies quan porto el gos a passejar. Estic pagant força diners, però realment tinc un molt bon servei que m’estalvia de destinar una part dels meus recursos a cobrir les mancances dels serves públics. A més a més, quan truco a la policia al cap de no res els tinc a casa o l’aigua corrent té uns nivells de calç raonables que no m’obliga a netejar cada dos per tres la caldera de l’aigua. Tenint en compte que el dia que hagi de pagar el peatge per anar a Barcelona o el bitllet de tren em costi a un preu assumible. Si jo pago aquests impostos i tinc encara que sigui a un preu raonable a una bona oferta de teatre, música, espectacles familiars i altres jo sóc una persona que crec que estan molt ben destinats els meus 1.400 euros anuals. En trec un molt bon partit i em sento satisfet.
No cal dir que l’hora pel metge especialista el tinc com a molt tard al cap d’una setmana.
El problema és quan pago 899 euros i em toca cobrir de la meva butxaca tot aquests mancances de neteja, sanitat, educació, seguretat , entre d’altres coses al final de l’any resulta em resulta molt més car. Perquè moltes  coses que les he de posar de la meva butxaca i em resulten molt més cares que no pas si estan incloses un servei públic. Les entitats públiques estan amb uns números vermells considerables i ja no poden oferir aquestes atencions als seus conciutadans. A part de tot això important, no oblidem altres temes més secundaris. Si la programació a la meva localitat està sota mínims i per veure qualsevol cosa haig d’anar a una altra ciutat doncs el cost que he d’abonar al final de comptes resulta molt més elevat.  A l’estiu música de tot tipus a dojo a diferents municipis de la comarca, però no només de Mozart i els Manel viu l’home.
Als polítics els hi agrada dir que aquí al Baix Penedès som uns privilegiats. Resulta que paguem menys que Sitges, Vilanova i Vilafranca, però ja m’agradaria pagar més i tenir els serveis que tenen allà. Només cal donar un tomb per aquestes ciutats. A primera vista ja es pot veure les petites diferències entre aquestes viles que tot i compartir l’àmbit Penedès, en algunes coses sembla que estem a les antípodes. Evidentment no tota la culpa és de la classe política, però si que hi tenen molt a veure per haver posat en practica aquesta falsa bonhomia amb els seus ciutadans que a mesura que passen els anys es va veient amb més claredat que no ha estat més que una autèntica presa de pèl en tota regla. Però clar els vots són els vots.
Una altre dels aspectes que alguns d’aquests ajuntaments tenen en compte és els descomptes que fan als seus ciutadans si paguen alguns dels seus impostos  en uns períodes concrets com a principis d’anys. Ajuntaments com Vilanova i la Geltrú t’ofereix un 5% descompte si et treus de sobre les càrregues impositives municipals a principis de l’exercici. Afavorir l’aparició de nous establiments amb reduccions i ajornaments del calendari impositiu per donar una mica d’alenada a l’obrir la porta del nous emprenedors. Tenim un nou problema al cap del carrer que va creixent amb força i  empenta arran de la situació actual  Fins ara tot era molt fàcil, però en alguns municipis com Vendrell, Calafell i Cunit ja hi ha pisos ocupats. ¿Si no fas front a les teves obligacions amb la hisenda pública que et pot passar sinó tens res de res? Abans un recàrrec i endavant, però quan no hi ha res de res. En definitiva menys contribuents per més despesa. Esperem els nous capítols. Article publicat al Diari del Baix Penedès a l'EixDiari i al Baix Penedès Diari a partir del 17 de gener del 2014

dilluns, 20 de gener de 2014

20 de gener del 1939. Un dia històric per Albinyana

El dia 20 de gener del 1939 Albinyana com la resta de la comarca va viure una jornada fatídica. Fuit d'aquesta data una cinquantena de soldats resten morts en el cementir vell d'Albinyana. Cadàvers de soldats republicans en retirada perseguits per les tropes franquistes. Un fet que va passar fa 75 anys, però que per moltes persones sembla que fos ahir i que va portar certa pol·lèmica al municipi arran de la proposta d'obertura d'aquesta fossa. Albinyana també va tenir els seus màrtirs a la guerra, els uns pujaran a l'altar perquè eren d'un costat i els altres tenen menys opcions de sortir del seu anonimant. El tema de la fossa encara està allí. Jo suposo que algun dia vindrà algú i ho exhumarà. De moment, fa massa poc temps, però els anys passen i algun dia a gust d'unes persones i a desgrat d'unes altres es tancarà un tema que ara està en un calaix. Aquella va ser una jornada molt trista quan els pagesos del municipi anaven per les muntanyes recollint cossos de soldats morts per l'enemic i fins i tot potser per ells mateixos acusats de traïdors. Això no se sabrà mai del cert. Però estan allí. Aquella serà una data que que marca un moment històric. Esperem que mai més torni a passar i que el diàleg i la comunicació serveixi per superar els ponts. Les guerres són inútils i avui en dia tenim altres problemes com la pobressa que fa la seva guerra silenciosa. Esperem que anem sortint del pou. Abans fins els anys 70, al poble tenia lloc una festa major petita en honor a l'entrada dels Nacionals. Evidentment ara s'ha perdut, però la gent gran ho recorda.

diumenge, 19 de gener de 2014

Mandela del Mito al hombre, interessant

Una de les pelis d'estrena d'aquest cap de setmana és Mandela del Mito al hombre. Ens explica la seva vida des de que comença la lluita en contra de l'apartheit fins que és proclamat president de Sudàfrica. És una bona biografia con surten imatges d'alguns dels moments durs de la seva vida. Es veu clarament que el paper iimportant el varen fer la gent del carrer perquè ell va estar a la garjola, però hi va haver un parell de punts claus a la seva vida que són els que varen marxar el triomf de l'ANC. Molt aconsellable.

divendres, 17 de gener de 2014

Les notes són massa importants

Hi ha una sèrie de coses a la vida que no haurien de ser tan importants com les notes. L'objectiu de molts pares són les notes dels seus fills. Això si aprenen o no aprenen ja no és tan important. Al llarg de la vida hi ha clars exemples de molt males notes a la vida que han estat genis en els seus mons. Ens estan venen la moto que tothom serveix per a tot i això és mentida. Cadascú té uns elements on s'hi troba millor que altres. Som persones i no pas ordinadors configurats de fàbrica. S'ha de deixar a tothom fer allò que vol encara que potser no tignui molta sortida, però tal com està tot, la vida dóna moltes voltes i ràpid que ho fa.

Paletes de la bombolla

L'altre dia m'explicaven el cas d'uns paletes del Vendrell d'una empresa que ara esta penjada del tot que van enganxar les rajoles del bany sense posar la pasta adhesiva i ho varen fer sobre el ciment. Què ha passat? Al cap d'uns 12 anys al anar canviar una rajola que queia resulta que han saltat totes. Solució: bany nou. Realment s'han fet moltes xapusses durant aquests anys. Hi havia empreses que eren especialistes, però com tot s'hi valia cap problema. Ara va sortint. No cal anar a reclamar res perquè ves a saber si encara fan algo de tot això o estan sobrevivint com poden.

dimecres, 15 de gener de 2014

Al Vendrell, kebabs i tapes

El que triomfa al Vendrell són els kebabs i les tapes. Els restaurants poc a poc van caient per la crisis i altres circumstàncies. Una banda del Tast de la Rambla, agència de viatges. El buffet lliure de la Rambla, xinès. El Miquel Soria, en traspàs, la Farmàcia del Tomàs, esperant el traspàs i ara està en serveis mínims. El Tasi del carrer Major, es lloga ja fa dies. Sort en tenim del Bocaito, la Puntual, l'Stil, el Costat del Museu, l'Argilaguet, el Petit Mos, la Xocolateria, el Niu, l'Estepa entre d'altres. He de dir que un vegà ha obert al Transversal. Esperem que vagi bé i prosperi. Si dones un tomb per la nit on hi ha més moviment, si és que n'hi ha és als llocs de tapes i kebabs.

dimarts, 14 de gener de 2014

Preparant la jubilació

A piscina comentàven que l'Estat enviarà als cotitizadors hispànics que tenen més de 50 anys el que cobraran quan se jubilin si tot funciona igual. Però més que un avis d'allò que pots esperar als 65 o 70 és una invitació a fer un pla de pensions perquè el resultat en molts casos és molt migrat. L'Estat que sempre pensa en tu et convida d'una manera indirecta a què et facis un pla de pensions en alguna entitat bancària. El proper capítol és que quan sigui l'edat i el vagis a retirar entre impostos i taxes et quedarà per un miseria si és que realment el pot cobrar i no t'hagis d'esperar als 110 a poder recollir els diners allí diposits amb els estalvis i el que sigui. En resum. Compra or que va econòmic perquè cada dia les peles tenen menys valor i l'estat si et pot fer passar per caixa tres cops no ho fa dos cops. Al final, val més gastar-s'ho en un creuer pel Carib.

Campions vendrellencs

A vegades la realitat et presenta herois o persones que són capaces de trencar la rutina i fer alguna cosa ben diferent a la que feien fins ara. Un és el cas del Tomà Cuadrado de la Vinacoteca del Vendrell que ha decidit saltar el toll i treballar en un negoci molt més gran que la seva farmàcia del Vendrell. Molta sort, Tomàs. Altre personatge és un jove funcionari sense hipoteca, sense vincles amb una feina presuntament estable com és la del funcionari avui en dia. No m'extranyaria que un dia d'aquests ens convertim com molts banquers que tot i semblar que tenien el pa per sempre molts han hagut de sortir per peteneras. Doncs el nostre heroi ha demanat una excedència i d'aquí poc comença un curs de maquinista de tren a Madrid. Ha deixat la feina, de moment, sempre pot tornar com més trigui més li pot costar perquè la reserva de plaça ja no és tan segura, però algo queda si hi ha voluntat. Ell cansat de fer cada dia el mateix ha decidit fer realitat el seu somni i anar a Madrid. Si xuta potser el trobarem un dia portant un AVE i sinó va bé, doncs ja sap com és la seva feina i anar fent per arribar a cap de més i poder anar al cine algun cop. Realment la decissió d'aquesta persona m'ha sorprès, persona discreta, més aviat tímida. Ha dit prou i s'ha liat la manta i endavant. Doncs si senyor. Enhorabona. On estàs ja saps que faràs el 25 de febrer del 2043, siguem o no independents. És el moment de fer realitat els teus somnis i sinó benvingut a la rutina que ja saps com és. Aquesta és la història de dos campions de la nostra societat que han fet un pas endavant com tants altres l'han fet obligats per la situació actual. Ells tenien la vida més o menys presumptament assegurada i s'han tirat a la piscina. Molta sort. Aquí estem i espero que el camí sempre vagi endavant.

Uns veïns desagraïts



Fa uns dies que vivim immersos en el 2014. L’any que  Catalunya hauria de fer una consulta sobre la voluntat popular sobre si vol convertir-se un nou estat d’Europa. Una mena d’eufemisme políticament correcte per demostrar que volem tocar el dos d’Espanya. Mentrestant parlem  del referèndum, la pregunta i si les paperetes són blanques o roses ens manté a tots entretinguts allunyats del dia a dia.
Suposo que ara per ara i sinó canvien les coses jo no  veig gaire clar que tingui lloc a casa nostra un referèndum vinculant sobre el futur del Principat. De moment és l’excusa ideal per mantenir al poble aliè a les retallades, eros, acomiadaments massius i altres elements  silenciosos que van aniquilant la societat del benestar que semblava que teníem. Si he de ser sincer, he de reconèixer que tampoc m’esperava veure la massiva resposta popular a la Via Catalana del passat 11 de setembre. Moltes persones han vinculat en els seus propòsits de futur la  millora social amb la independència. Un discurs molt fructífer per aconseguir vots a casa nostra, però que pot resultar molt traïdor sinó es mena bé el carro.
L’actualitat de nostra comarca marcada per uns valors pèssims en atur, ensenyament i riquesa econòmica anirà solcant les 4 estacions anuals intentant reaplicar la seva filosofia que és un copiar i enganxar de l’any anterior i d’uns quants de més enllà, també.
En aquests partits d’amics per sempre que s’han configurat els consistoris del Vendrell, Calafell, Santa Oliva, Bellvei entre altres haurà de començar a marcar alguna diferencia entre els seus socis si és que realment encara n’hi ha alguna o ja s’han llimat totalment amb 3 anys de convivència al poder. No m’estranyaria gens que el PP i ERC vagin  de la maneta reclamant més llibertat a la nostra nació. Tal com està el patí, practicar la política de la “puta  i la ramoneta” ja no és tan efectiva com abans. Ara els partits han de marcar una línia clara. La política d’anar segons bufa el vent et pot deixar a la vorera a les primeres de canvi. Si posem els peus a terra, de moment, no he vist que hi hagi cap candidat escollit per a les properes eleccions del maig del 2015. Tal com està el patí suposo que seran els mateixos de sempre amb un retoc fotogràfic, recuperant imatges de la primera comunió  eliminant arrugues i altres símptomes del pas del temps en el cutis i i el moviment al caminar. Ara per ara no sembla que cap partit estigui treballant cap nova promesa electoral en les principals ciutats. La gent ja està farta dels mateixos de sempre. Els partits nous són els que es poden emportar el gat a l’aigua si ho fan amb dos dits de front i no reprodueixen en les seves files el mateix que critiquen de les sigles clàssiques.
Evidentment no esperarem ni que el Logis Penedès ens solucioni la vida a moltes famílies baixpenedesenques ni que a la Bisbal del Penedès s’instal·li cap empresa capaç de donar feina a tot el municipi i part de l’estranger. Sembla que si que tindrem arregladeta la C-51 per anar a Valls i poder tornar amb una manat de calçots al portaequipatge del cotxe. Però s’han carregat una entrada de la Bisbal per la carretera de Valls. És qüestió de fer turisme.
El nostre endeutament, a grans trets, és d’una magnitud que no podem esperar retornar ni de bon tros el deute que tenim acumulat.  Anar mantenint el tipus i si es pot estalviar algun cèntim millor que millor però no fer més gros el forat dels nostres números vermells. Val més que no tractem gaire aquest tema espinós. Si ho fem amb molt de maquillatge mediàtic.
A Cunit tornaran a treballar el tema del Penedès Marítim sense que acabi tenint gaire transcendència fora els seus límits municipals. És un poble eixerit com diu la dita i sempre poden sorprendre amb noves iniciatives que trenquin una mica la rutina política comarcal. Calafell, ara que ja tenen la seva gran superfície comercial al costat del nou mercat seguiran plantejant noves fires i firetes medievals, de pagesos, pescadors o poetes de la vida si fa falta amb els mateixos, però canviant quatre coses perquè ens sembli una cosa totalment diferent. Atrapats en el temps en un model ja pesadet.
El Vendrell seguirà al mig de la comarca esperant que els russos rics visitin les nostres platges per alleugerir una mica la malmesa economia. Seguirem amb el tira i arronsa del top manta que ara per ara es manté en forma tot i que no registra els nivells de fa un parell o tres d’anys. Posarem un quants policies al passeig i tot semblarà controlat.
Seguiran les retallades i de mica en mica ens anirem acostumant a ser més pobres perquè al final la normalitat ja és tenir la calefacció apagada i arribes a confondre els  radiadors amb alguna peça artística d’un artista famós que va triomfar lluny de casa nostra.
Els trens continuaran passant cada hora pel Vendrell tot i les moltes emocions que mostrem la classe política en els plenaris de la comarca. Ens quedarà el consol que per Nadal podem patinar a la Rmabla i que els nostres productes ja comencen a tenir sortida a casa nostra després d’iniciatives tan lloables com el Vine...tast i els seus germans. Serem feliços encara que els contenidors siguin la dispensa obligada o la forma de guanyar-se el pa de cada dia. Ja no tindrem quasi bancs i poques immobiliàries obriran les portes, però arribarà Carnaval, la festa major, la festa dels barris i ho gaudirem plenament com toca. Què més volem? Sempre ens queixem. Som uns desagraïts per definició. Article publicat a l'EixDiari, Baix Penedès Diari i Diari del Baix Penedès a partir del dia 10 de gener del 2014

diumenge, 12 de gener de 2014

El món de les rebaixes, cada loco su tema

Això de les rebaixes si que és una cosa que amb el temps es va deteriorant. Hi ha establiments que des d'abans del Nadal ja fa rebaixes o descomptes o setmana màgica si fa falta. A part d'això el dia de les rebaixes et trobes coses molt rares com coses d'altres temporades rebaixat i altres peces que tot i ser d'altres temporades estan preparades per la temporada nova. També et trobes barrejat peces amb descomptes i altres sense descompte, però això ja és força habitual. Et trobes descomptes espectaculars en algunes botigues i altres que només fan petites coses. Això és un món que hi ha gent que coneix molt bé, però amb el pas del temps, la cosa es campi qui pugui.

El Hobbit, esperant la propera de la trilogia

Amb una invitació de 5 euros per anar al cine diumenge avui he anat a veure una peli que tenia pendent. La del Hobbit. La primera d'una nova trilogia. No hi havia gaire gent a la sala perquè tothom ha anat a veure la Ladrona de Libros. Sobre la que he escollit jo doncs és una cosina germana del  Senyor dels anells, però està bé i passes una bona estona. Al final et deixa totalment penjat i tens ganes de tirar-li la beguda i les crispis al tiu que l'ha fet perquè hi ha projeccions que té un final mínim, aquí res de res. Doncs esperarem a la propera i la propera, perquè em penso que fins a les darreres escenes res de res.

divendres, 10 de gener de 2014

El client no sempre té la raó, al Vendrell

Avui a un bar del Vendrell he viscut una escena que m'havien parlat altres cops, però no havia vist personalment. Una persona quan està a punt d'acabar-se l'entrepà li diu a la cambrera que el fuet no és gaire bo i que ho mirin. La cambrera li respon que fins aquell moment ningú s'ha queixat i que segurament és culpa de la clienta. Al cap d'una estona ha vingut per si en volia un de nou i més suau i que ja ho miraria. Jo he provat l'entrepà un xic dolent i realment tenia un gust raro semblava com una mica passat. Amb respostes així tens molt poques ganes de tornar-hi perquè la veritat no hagués quedat gens malament donar la raó al client i oferir un altre entrepà. Si que la persona que l'ha demanat se l'ha menjat quasi tot abans de dir res, però és que li feia cosa dir-li i al final li ha dit per evitar altres queixes, però visto lo visto, haurem de buscar altres llocs.

dimecres, 8 de gener de 2014

Al gel patinadors i al comerç clients

Miracles a la vendrellenca. Aquests dies de Nadal, la pista de gel del Vendrell ha tingut molt de moviment. La veritat sigui dita, pero el més important no era la pista del final de la Rambla sinó les botigues de la zona comercial que en alguns moments si que hi havia gent, pero no era el d'esperar. A més això que els bons del CIT només es podien bescanviar en unes franges horàries concretes ha produït certes acumulacions puntuals perquè hi havia moments que hi havia un parell de persones sobre la pista. La gràcia de la campanya de Nadal eren les botigues i la pista ha ajudat, però no com ho hauria d'haver fet perquè hem de tenir clars els conceptes. No per anar a patinar hem tingut una gran campanya de Nadal. S'ha notat, però molts comerços estaven tancats els festius. Aquest és un dels punts que caldria corretgir pel proper any.

Els Pastorets no fallen mai

Els Pastorets del Vendrell són una de les entitats amb més socis del Vendrell i comarca. La crisis i altres motius que tothom coneix els hi ha fet perdre socis, però mantenen el seu esperit i la seva agenda que s'allarga durant tot l'any amb moltes activitats. Abans que tothhom era bona persona i donava diaris ara amb el canvi de l'any no eren tan necessaris, però la crisis ha fet que el seu calendari sigui un dels símobols inequívocs de vendrellisme a casa nostra.  Ells cada any amb la carta de nadal el lliuren els seus socis i és una de les coses que més bon és es fa dels regals o presents que arriben a les nostres llars encara que siguin escadussers.

dimarts, 7 de gener de 2014

Carta als Reis Mags


 
Estimats Reis Mags un any més em dirigeixo a vostès per demanar-vos uns petits detalls que farien molt cofoi aquesta estimada vila regalada que fa olor de mar i muntanya. Un any més espero que tingueu previst passar per aquesta comarca encara que sigui pagant algun tipus de peatge o esperant una horeta que passi al proper tren.
No demanem ni mòbils, ni altres invents de comunicació perquè ja tothom en té almenys un. Evidentment perquè fa al menjar, ja fa massa dies que mengem turrons i polvorons i ja n’estem una mica farts, la veritat. Ara necessitem fruita per depurar tots aquests grams que la nostra bàscula ha detectat sense cap mena de dubte. No us oblideu de donar-nos aigua, llum i gas per poder mantenir el nostre ritme de vida. Fa dies que moltes famílies només utilitzen la caldera per l’aigua calenta i s’han de tapar amb una manteta i al’hora d’anar al llit posar-se la bossa d’aigua calenta per combatre el fred.
Espero que tampoc ens porteu sostenibilitat, ni igualtat, ni transparència ni altres termes de bones intencions perquè la veritat que els nostres polítics  ens tenen ben sadollats amb tot aquest vocabulari que encara la gran majoria d’interessats desconeixen realment que s’amaga darrera d’aquestes termes tan actuals. Es deu pensar que són marques blanques d’alguna gran superfície.
No cal que ningú veí ens col·loqui cap marca distintiva com la Vegueria Penedes ni el Camp de Tarragona, simplement no volem estar a la cua de tot arreu aquí oblidats de la mà de tots. Volem començar a ser algú i que serveixin d’alguna cosa els representants que tenim arreu dels diferents òrgans de govern a banda de fer el numeret de l’oposició davant dels micròfons  per dir que l’equip de govern que mana no inverteix quasi res en la comarca.
Porteu-nos feina per tothom perquè moltes persones no hagin de dependre d’alguna ONG ni de beneficència social que a hores d’ara està desbordada per intentar donar els serveis mínims a moltes persones. El problema no és ni la manca de formació, ni d’experiència sinó la manca de feina a la comarca. Hem crescut molt i el pilar de la construcció que sostenia a moltes llars se n’ha anat en orris i ha acabat enfonsant a moltes famílies. Tenim el turisme, però cada dia porten més carmanyoles i neveres i s’estalvien el que poden en els bars i restaurants de la comarca.
Aneu en compte quan passeu pels nostres carrers i places. Encara que en alguns llocs no hi  hagi llums de Nadal no passa res. Resulta que l’economia està molt tocada i molts establiments van justos d’ingressos i només s’han pogut posar uns quants perquè el temps no està per gaires punyetes.
Estimats Reis Mags, ja no sabem ni que regalar. Fa uns pocs anys que ho teníem quasi tot. Ara per ara ens donem compte que cada dia els serveis públics són més escadussers. Les llistes d’espera de la sanitat augmenten o simplement ja ni existeixen a l’aguait que una veu angelical et truqui per donar-te hora al cap de sis mesos després d’haver esperat  mig any a rebre l’esperada trucada. En el món de l’ensenyament també es veu afectada quan no es cobreixen les baixes amb la rapidesa d’abans i els recursos dels centres són més minsos. No cal que parlem de les matrícules universitàries. Abans quan acabaves una carrera per molts ja era la fi, ara és el principi d’un seguit de masters i postgraus que has de fer per seguir sent algú a la cua de l’atur de la teva especialitat.
No volem carreteres per no anar enlloc, ni teatres i auditoris buits perquè no es poden contractar espectacles que les omplim. Volem espais públics amb gent i les que omplen aquestes infrastructures  estiguin realitzades per gent del poble que impliqui quan més persones millors.
Ja no ens calen promeses, ni grans regals que no puguem mantenir. Estimats Reis Mags un any més esperem que ens vingueu a les nostres llars. És igual que sigueu blanc, ros o negre el més important que la gent cregui en vosaltres en la vostra màgia que és una manera de plantar cara a la realitat. Els problemes ja vindran en dia a dia. Porteu il·lusió, però que sigui innocent per no embarrancar d’aquí quatre dies amb la consulta. Porteu dret a decidir, però amb paraules clares que les entengui tothom. Porteu respostes perquè les preguntes encara que mal fetes ja les sabem fer. Benvingut a casa nostra un any més.Article publicat a partir del 2 de gener del 2014 al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari..

dilluns, 6 de gener de 2014

Benvingut 2014

Ja tenim un nou any aquí amb una nova xifra. Sembla que aquest será l'any de la consulta. La veritat que jo no crec que es faci, però ja ho veurem tot plegat. La gent ja no s'apunta al paro perquè tampoc et soluciona res i les llistes d'espera de la sanitat pública ja han desaparegut. Ara pots estar 4 anys a tenir visita amb el cirurgia maxilofacial o et pot tocar la lotería i t'ho reparteixes amb hisenda perquè hisenda som tots. Enmig de tot això hi ha emprenedors que se la juguen. Una part sobreviura i l'altra farà historia. Potser es tracta d'això. La gràcia és que som aquí i la vida continua. Cada any superem nous reptes. Abans un mileurista era un pringat. Ara és el rei del mambo. Anar fent.

Millor la fava que el rei

En el dia d'avui és prou conegut que moltes famílies compren el seu tortell de reis. Algunes ho fan a les fleques i pastisseries i altres ho fan a les grans superficies que no perden pistonada alhora de vendre productes temporals amb molta demanda. En realitat la qualitat que  trobes a una pastisseria díficilment t'ho pot igualar una gran superficie, però tal com està el patí per molta gent el més important es cumplir amb el protocol. Dins el tortell hi ha la fava que es signe de mala sort i de moment, l'any que ve has de pagar el tortell. També està la figura del rei que et corona entre tots els comensals. Avui en dia millor fava que rei perquè pots anar prosperant a la vida encara que cada dia costi més. Ser rei vol dir que has arribat a dalt de tot i ja no pots avançar gaire, només viure de renda. A la vida és millor treure un 9,5 i superar-te que arribar  a un deu i viure de la glòria terrenal per un diez i ja està. Tot això és un clar indici que demà és un dia normal. Ja tocava, la veritat. A vegades s'agraeix la rutina.

diumenge, 5 de gener de 2014

Treballar per ser pobres

Els preus de l'electricitat, del transport de la vida diària pugen. En canvi el salari bàsic es manté igual com es pot entendre aixo? El patí ofereix moltes estratègies per estalviar-te aquests diners com un contracte de practiques o fer més hores de les que marca i mil històries més. Estem abocats a un món insostenible. El món capitalista ja se'ns escapa de les nostres mans. Ara ens toca sobreviure i mantenir el tipus. La nostra realitat ens obliga a recorrer a estratègies de pares i avis com la manteta i la bossa d'aigua calenta al'hora d'anar a dormir.  Som pobres en una societat presumptament rica i treballem per ser pobres i no pas per res més..

La nit de reis

Avui és una nit mágica per petits i grans que la viuran amb interés relatiu segons pot evolucionar la nit. Tots en certa manera som petits encara que el DNI ens digui que ja fa temps que em fet la primera comunió. No hem de perdre mai aquest esperit infantil que portem dins nostre perquè és la gràcia de la vida. Ser adult té coses bones però la gràcia de nen sempre hi ha de formar part. Que tingueu tots una gran nit.