La veu del poble

La veu del poble

dilluns, 31 de març de 2014

El Tancat del Vendrell quasi independents

La zona del Tancat del Vendrell cada dia té més botigues. Cada dia hi ha menys motius per anar al centre del Vendrell. La nova sorpresa és que al carrer Flors amb Mas d'en Gual obriran una Casa Ametller per atendre els clients d'aquesta zona. Possiblement si aquesta fruiteria ha fet aquest pas no t'extranyi que altres de la competència facin el mateix. La gràcia és que cada dia hi ha menys motius per baixar al Vendrell perquè aquí tenim quasi de tot. Només ens falta una Sirena i poca cosa més. Per la resta anem fent.

Els cines s'espavilen

Fa uns mesos anar al cine al Vendrell era una mica depriment perquè realment no hi havia quasi ningú. Pagar 7 euros i pico per una entrada o cinc i pico si era el dia de l'espectador era una mica car a part de les crispetes. Però els responsables han vist que el que interessa és que hi hagi gent al cine, llavors s'han espavilat a fer promocions, ja sigui comprant packs de cinc entrades amb un cost de 5,5 euros el dia vagi quan vulguis o amb un euro més et donen beguda gratis. Pensem també en els dimecres que hi ha un preu molt especial. Són petits detalls que fan que la gent vagi al cine. Evidentment que pagués més que a casa, però han maquillat els preus de tal manera que la gent s'ho manega per aconseguir bons preus. Molt bona iniciativa

Non stop, molt recomanable

Non Stop és una d'aquestes pelis que al llarg de la trama van canviant els sospitosos d'un assassinat.Una peli que fins el final no saps qui passarà i està farcida d'emocions. Ja fa unes setmanes que està en cartellera i aquesta setmana fins dimecres hi ha uns preus especials per anar al cinema que es poden aprofitar per veure aquesta trama. Però sobretot no us perdeu 8 apellidos vascos.

divendres, 28 de març de 2014

Els efectes de les retallades públiques

Un dels temes que s'han comentat de la tràgica mort de 4 nens al Vendrell a causa d'un incendi entre altres temes és que els bombers van arribar tard a la cita. Aquest és un tema que com que no tinc proves desconec i em mantindré al marge. El que si que hem de tenir clar si és que això fos veritat és que la situació actual de retallades pot provocar situacions similars. Els hospitals, bombers, ajuntaments i altres entitats públiques estan patint les retallades. No costa gaire escoltar aquesta persona s'ha estat 24 hores a urgències perquè no tenien llit o s'ha d'esperar 4 anys per una cirurgia maxilofacial al Vendrell. Realment tothom pot tenir una errada, però si anem retallant al final ens quedarem amb les capses i davant de qualsevol fet fora del normal veurem com aquestes retallades poden provocar molt de perjudici a nivell general i particular. Sort que encara la professionalitat d'alguns professionals capeja una mica la situació, però és per ells perquè per la classe política d'aquí i d'allà cada dia ens ho posen més magre. Anar a la caserna de bombers a protestar no és el més honest. Això s'ha de fer davant qui talla el bacallà i no davant els pringats de sempre.

Els supers del Vendrell i rodalies

Això dels supermercats esta patint una gran variació al Vendrell. El que fins fa quatre dies era l'Aldi només hi h havia turistes del sud de la Península i de més enllà. Ara cada dia hi trobes més indígenes realitzant la compra diària. També ha pujat molt el Lidl que jo crec que triomfarà quan obri el que obren al Vendrell als morros del Mercadona de Calafell. Aquest darrer està baixant. Alguns diuen que pugen els preus. Altres hi van per la marca blanca, però hi va menys gent que fa mig any. Evidentment la crisi també és nota. El gran Carrefour que ens havia de salvar també s'ha espavilat i es pot trobar més gent que fa quatre dies a l'igual que el Caprabo que també s'ha adequat als nous temps amb interessants ofertes. En resum, el que va ser el boom del Mercadona està baixant i està tot molt més repartit. El que triomfa és l'Àrea de Guissona que cada dia hi ha més gent comprat de tot. Aquest que està en silenci té molta clientela perquè té una relació qualitat preu molt bona que és el que mira la gent. 

La gratuïtat de la premsa escrita

Aquesta setmana toca visites diàries a Tarragona. Hi ha un seguit de premsa gratuïta que tan bon punt surts al carrer ja la trobes. La veritat que algun no està malament, altres responen a interessos de partits empreses, però sempre queden els anuncis que és el que al final de tot salven la publicació. Amb una lectura en diagonal en tens prou per saber de que va. En molts casos les notícies són copiar i enganxar de la versió oficial. Un rastreig de paràgrafs et permet tota la informació que s'hi pugui amagar. Però l'altra història és que als busos que van a Tarragona i centres públics de la ciutat a partir de les 13 pots tenir un diari tipus Vanguardia o Ara gratuït. Evidentment no el tens a primera hora del matí, però a l'hora de dinar ja el pots trobar en diferents llocs. Sempre s'ha dit que els diaris viuen dels anuncis, però al pas que anem aquests mitjans seran gratuïts en la seva totalitat. El que els interessa pels preus de la publicitat és la tirada, per tant amb un anunci de mitja pàgina els representa molts compradors. Poc a poc, però no trigarem gaire que tindrem la Vanguardia gratis a la cantonada de casa.

dimecres, 26 de març de 2014

El país on mai passa res

Aquest és el país on mai passa res fins el dia que passa, llavors correm-hi tot. En aquest trist fet d'avui ha tornat a sortir a la llum la problemàtica de moltes persones que no tenen altra solució que ocupar habitatges i viure en condicions de supervivència. N'hi ha de tots colors, aquí i allà. Avui ha passat als Pisos Planas que fa quatre dies eren títular d'una nova acció mediàtica dels Mossos amb 4 camells i algun falsficador de papers i poca cosa més. La gent ha de menjar. Sinó hi ha recursos se'ls han de buscar. No hi ha gaires alternatives. Si la gent d'aquest barri tinguessin feina i tot anès endavant segurament també hi hauria gent marginal, però tindrien futur. Ara no en tenen. Estem parlant d'una generació que va venir aquí a buscar feina i que la va trobar en el seu moment, però a hores d'ara la cosa està molt fotuda, llavors compartint escoles on la majoria són del barri i tenen els mateixos problemes i ara també volen que comparteixin instituts perquè tothom es pugui treure el títol i no hi hagi ni fracàs escolar. Tot això són paraules mullades. En comptes d'enviar els Mossos, treballem el teixit social, busquem alternatives a aquests joves que no saben que fer. Però això no només passa en aquesta zona del Vendrell. Cada dia hi ha més zones al Vendrell on hi ha l'ambient dels Pisos Planas, és com una taca que s'estén poc a poc per la situació d'atur i fracàs escolar que tenim entre altres motius. El futur és fotut per un poble on mai passa res i si passa afanya't que ve de cantó.

dimarts, 25 de març de 2014

El millor lloc, l'oposició


La persona o partit que mana en un lloc no acostuma a ser aquell qui realment mou les fitxes del poder. Molts cops són altres persones de certs lobbys que s’encarreguen de posar fil a l’agulla quan toca. Llavors, només és qüestió de pressionar al poder oficial perquè mogui fitxa segons convingui.
Qui marca el ritme d’un col·lectiu de qualsevol tipus no és  qui oficialment mana sinó que és l’oposició  que obliga al qui va davant a prendre decisions per tirar endavant. Això també passa en el futbol, en els diferents tipus de curses i en tants aspectes a la vida. Un fenomen que també es pot apreciar en el comerç. En alguns casos fins que no apareix un competidor seriós no provoca que els establiments en qüestió es posin les piles i comencin a fer anar els motors com correspon per tirar endavant.
En política passa el mateix. Les grans majories o els governs d’unitat acostumen a ser dolentes pel poble. En un col·lectiu de més de tres persones el més  normal és que hi hagi més o menys discrepàncies que es poden resoldre de moltes maneres. Una és el diàleg i l’acord. En cas que això no funcioni s’aplica una solució universal molt antiga que s’anomena democràcia que no sempre és ben entesa. Si deixem que flueixi la comunicació i el diàleg entre la gent, la cosa pot arribar a bon port, essent tots conscients  que cadascú haurà de cedir en un punt o un altre perquè el projecte arribi a bon port. Una altra teràpia de grup per evitar que sorgeixin discrepàncies perilloses és envoltar-se de persones que siguin fidels i que venerin cegament el seu líder espiritual i tot el que d’ell provingui ja sigui per interès o perquè realment els arbres no els deixen veure el bosc. Tot és possible.
Moltes  entitats i municipis  han gaudit de grans líders que han estat anys i panys ostentant els principals càrrecs. Alguns potser acabaran amb el seu nom il·lustrant un carrer d’una plaça o avinguda. Si ho analitzem amb una mínima objectivitat, en realitat han fet un fals favor a la societat.
Arran de la Via Catalana per temes polítics ha sortit al carrer la majoria silenciosa que és la que no acostuma a dir res. Una postura que pot aportar diverses lectures. La majoria, crec que passa olímpicament dels perfils públics que els polítics li volen atorgar el seu camí en el poder. Aquests són els qui estan a la reraguarda per quan la cosa és complica. Quan la cosa perilla s’han de començar a moure per evitar perdre qualitat de vida o veure minvada la llibertat.
En aquesta situació actual sostenible, igualitària, democràtica, sana, natural i medi ambiental  i on la imatge pública és un dels pilars fonamentals de l’acció de govern és molt fàcil crear titulars amb paraules boniques però que en la dura realitat atempten contra aquests principis presumptament bàsics. Les xarxes socials són una eina que han servit per aportar un grau més de democràcia real en aquest país on la participació en molts casos no deixa de ser una utopia.
A banda d’aquesta veu social que només surt quan toca final, el més rendible és viure a l’oposició perquè realment són els que tenen la paella pel mànec. En la majoria de consistoris tenen unes percepcions econòmiques comparables a l’equip de govern. Per tant, per què haver de donar la cara? No trobaran lloc millor per anar tirant pilotes fora atorgant les culpes i errades a l’equip de govern que és qui està al capdavant de tot. Al final amb quatre focs d’artifici de baix cost marquen la seva posició en la col·lectivitat, però en el fons i discretament comparteixen moltes coses en comú amb l’equip de govern.
Això passa en molts àmbits perquè realment qui mana és aquesta oposició. En molts casos ostentar el poder dins una col·lectivitat  pot arribar a ser un calvari quan la situació real no dóna gaire joc si hi ha una intenció honesta i sincera per part dels manaires. En cas contrari, també es pot apostar perquè com  més escurat deixem l’hisenda municipal per al proper equip de govern millor per tots nosaltres. No sigui que ell tregui profit dels nostres estalvis.  El més beneficiós és mantenir-se a l’oposició i mostra molt bona voluntat per arranjar la realitat i atorgar les culpes a qui porta les regnes de poder. Mentrestant anar cobrant  dels fons públics per preparar les properes cites amb les urnes. La majoria silenciosa ja es mourà quan toqui.
Tot i les queixes, protestes i injustícies estem ancorats en la realitat. Només cal pensar que si els aturats d’aquest país anessin al carrer a protestar segurament les coses podrien canviar o almenys remoure una mica l’actualitat  per poder arribar a provocar un canvi. Però lluny de tot això, si avui hi haguessin eleccions, les coses tornarien a estar com estan actualment o poca cosa canviarien. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 20 de març del 2014



diumenge, 23 de març de 2014

Gran Hotel Budapest, per passar l'estona

El Gran Hotel Budapest és una peli curiosa i diferent. La trama i el trailer que l'anúncia no tenen moltes coses a veure i obvia una part de la peli. Té algunes escenes interessants, però no tantes com sembla amb el trailer. És una peli diferent que no es pot explicar i té una manera peculiar d'entendre la realitat. Pots passar una bona estona tot i que hi ha moments una mica avorridots.

divendres, 21 de març de 2014

Administradors de Santa Anna, fase II

Anem per fases. Fa unes poques setmanes van aparèixer a la llum els sis administradors de Santa Anna del Vendrell. Poques setmanes després a part de la feina interna que fan es demana patrocinadors per la festa major que ja sigui petit o gran puguin a ajudar a fer realitat aquesta festa. El Vendrell és un poble amb pinta de ciutat amb poques indústries i petits comerços. No disposem de grans empreses ni cadenes pròpies que siguin made in casa nostra. Sempre podem acudir a empreses foranes amb seu al Vendrell. Aquest és un problema del Vendrell de fa anys. Ja fa temps també es van buscar patrocinadors, però la cosa no va tenir gaire èxit. Ara amb la crisi, la cosa no va pas a millor. A veure si hi ha sort i a l'igual que hi ha gent que aporta diners pel festiva internacional Pau Casals també ho faci per la festa major, però potser per alguns no té tant de glamour com la música clàssica i derivats. Al Vendrell ens falta teixit industrial i empreses fortes. Fa anys varem apostar pel turisme amb la inversió mínima i ara no tenim ni les capses. Ens hem de conformar amb xiringuitos d'estiu i hotels de temporada amb seu fora de la vila. Els desitjo molta sort i que la gent ho vegi com una promoció per al seu negoci. Tots hi sortirem guanyant. Esperem nous capítols.

La Pantera Rosa, més que un pastelito

Jo a la pantera rosa no la recordo ni  per les seves pelis, ni aventures. Jo la recordo per la música d'Enri Manzini i també va triomfar en el meu passat pels pastelitos que portaven el seu nom i que encara es poden comprar en molts llocs. Abans es veien molt més però amb el temps han anat desapareixent del nostre dia  a dia i s'han imposat nous productes, però la pantera rosa, el bony i el tigreton varen marcar la nostra joventut en un país on encara no hi havia moltes guarreries de les que tomben avui en dia. 

Comunicacions per sobre les províncies

Políticament Tarragona és la nostra comarca. Ara des de que el passat dijous van inaugurar la nova línia de tren entre Arboç i Cambrils. Ja es podien esforçar una mica més i fer-ho arribar fins a Vilafranca. Aquí teníem una oprtunitat per tenir més circulació al Vendrell, però clar com els polítics van al seu puto rollo ho van fer fins a l'Arboç perquè sinó sortíem de la comarca. La gent no viu enmarcat dins una comarca sinó que tal com estan les coses un s'ha de buscar la vida aquí i allà. Com també diu el Jaume Casañas és podria haver fet això per la línia de Vilafranca i el Vendrell hagués tingut tren cada mitja hora a Barna perquè de Vilafranca en surten cada mitja hora a Barna i per baix a Vilanova també haguessin pogut augmentar la freqüència. Els polítics al seu rollo i la gent a la realitat que és el que toca.

Que no mori la poesia

Avui és el dia Internacional de la Poesia.  Una eina per comunicar-se dia a dia. Potser d'aquí uns anys ara que ens escrivim amb emoticones i frases curtes i abreviatures ja no existiran ni tant sols paraules, però jo crec que poesia no pot morir. A vegades els nostres pares, avis recitaven poesies més o menys populars que havien après d'algun avantpassat. Cada dia hi ha més gent que fa servir adjectius com guay, molon, tope que són clars indicis de la miseria del llenguatge que amb la riquesa que tenim és una llàstima que no ho fem servir. No cal anar de literats per la vida que queda molt cursi, però intentar fer servir adjectius més variats sense ser rebuscats.  Abans en un moment o altre de la vida la gent escrivia poemes, ara tot això es va perdent, però sempre queden reductes en moltes persones que encara conserven aquest esperit. Esperem que duri molts anys.

dimarts, 18 de març de 2014

Mocions i excursions

Abans quan érem rics i tot anava o semblava que anava bé quan una cosa no funcionava l'alcalde, el secretari i algun regidor agafar el cotxe i anava a Barna a parlar amb qui fos i dir-li que ho canviessin que allò no funcionava. Era un exercici per defensar l'autonomia local de les ingerències d'altres llocs i per demanar millores. Ara les coses han canviat. Si una cosa no xuta, dins el proper plenari es fa una moció d'aquestes happy people i s'aprova entre tots perquè hi ha coses que no t'hi pots oposar. Llavors s'envia on toqui. Es igual a Madrid que a Barcelona que a Russia si fa falta i tot arreglat. M'agradaria veure la cara del matxaca de torn que reb aquestes cartes de bones intencions. Fer mocions queda bé per omplir realment, però si algú vol alguna cosa s'agafa el tren de rodalies i a Barna hi falta gent. La pressió presencial és la que funciona hi ha alguns col.lectius i persones que ho fan i en treuen fruit. A veure si n'aprenem i deixem de tantes mocions perdudes pel camí o guardades a la paperera.

Els cinemes s'espavilen

Anar al cinema és tot un luxe. Segons el dia pots pagar quasi 8 euros per anar a veure una peli. Evidentment la gent no hi va o es busca mesures alternatives. Però veient tot el percal varen decidir vendre packs amb el sopar o un pack d'entrades perquè la gent encara que anés a veure una peli en comprés 5 i ja les tindria per un altre dia, però clar al final al veure que no hi anava ni deu i hi havia igual despesa que fer cinema per una persona que per 55 doncs han decidit fer aquestes ofertes. En realitat on guanyen més diners és amb les crispis i la beguda, jo crec que el cinema és el de menys. 

La vila en packs

Vendre les coses per unitats és una cosa que va quedant obsoleta en un tipus de productes concrets que molts coneixem. Sembla més atractiu i innovador presentar els productes en packs.  Els cinemes del Vendrell ja han pujat al carro i  ja han arribat a un acord per elaborar un  pack amb els locals del costat amb el qual per uns pocs diners menys pots sopar i anar al cinema. Fins i tot ho pots acompanyar amb crispetes i un refresc. Evidentment abans també ho podien fer però individualment.  Ara els consumidors cada dia estan més conscienciats sobre aquestes noves formes de vendre un grup de productes dins una sola unitat.
S’ha parlat molts cops que al Vendrell hi ha problemes de pàrquing de vehicles al centre. Doncs ja no tindríem excusa sobre aquesta queixa tan reincident a la nostra vila. Una mesura per potenciar el comerç o la cultura és donar gratuïtament per cada compra superior a uns pocs euros o per l’entrada al museu o activitat cultural un ticket per un parell d’hores al centre de la vila. Una període més que suficient per anar a comprar o gaudir de l’espectacle i no haver d’aparcar gratuïtament en un racó de l’esplanada del Pèlag si un  ha vingut a una hora prudencial. Una altra mesura consistiria en reduir les hores setmanals de la zona blava.
Les estadístiques del nombre de visites dels museus del Vendrell en molts casos corresponen a nens de les escoles municipals que van a fer un volt a les instal·lacions acompanyats pels seus professors. Una bona feina perquè tothom conegui el seu municipi. Però també s’hauria de potenciar aquesta riquesa cultural amb altres esdeveniments populars, com els tícquets de la Xatonada que es puguin comptatiblitzar amb una visita a aquests punts d’interès local.  És una bona forma de fomentar la nostra riquesa i que la gent qui ens visita ja no tingui excusa per dir que encara no ha tingut l’oportunitat d’entrar. En les noves tendències comercials a vegades et donen un preu que sembla molt alt perquè reuneix diferents serveis i productes que  et resulta molt més econòmic si ho analitzes detalladament. En realitat estem davant d’una estratègia de màrqueting per vendre millor els nostres productes i serveis. Els números com les lletres són molt vulnerables i es poden presentar al servei del consumidor de la manera més temptadora possible.
A Calafell, un petit grup d’emprenedors locals ja s’han atrevit a combinar diferents propostes  i vendre-ho tot junt al client amb un estalvi de diners, però també amb la certesa que intentarà complir tots els passos del programa nocturn. Anar a sopar, prendre alguna cosa en un bar i acabar a la discoteca.
Tenir moltes entitats i empreses està molt bé, però la gràcia és que hi hagi els mecanismes adients perquè aquest engranatge social funcioni d’una forma mecànica i clara. Tenir tres o quatre entitats al voltant del menjar en un municipi és una cosa que queda molt bé per parlar de la riquesa associativa d’un poble. A l’hora de la realitat no oferim un sol producte al client sinó un garbuix d’idees que deixes a l’usuari fora de cobertura. El mèrit  és unificar entitats amb característiques similars perquè tothom faci pinya al voltant d’un sol projecte i no pas de 5 diferents que després resulten que són els mateixos però amb càrrecs repartits. És una cosa ben difícil d’arreglar. Encara estem massa ben acostumats que cadascú vagi pel seu compte i tot i que la crisi ens ha fet canviar una mica la mentalitat encara ens costa treballar colze a colze amb els veïns del costat.
En el món de les associacions al Vendrell hi ha uns joves que s’han plantejar crear un mena de federació d’entitats que les aglutini i  aquestes es puguin coordinar i ajudar en molts aspectes en el seu dia a dia i esdeveniments especials. El seu nom el Teler Coordinadora d’Entitats del Vendrell. Jo els admiro perquè tenen una tasca costeruda, però que la lògica dels nous temps l’anirà imposant enmig d’aquest garbuix d’entitats existents amb un nombre minso d’associats.
Un altre element a tenir en compte és la independència dels diferents motors del conjunt. Una de les perverses costums de casa nostra és la politització d’aquests elements claus vertebradors del conjunt social. Llavors els interessos que mouen aquest engranatge no correspon amb la seva realitat sinó que acostumen a respondre a directrius polítiques depenent d’on vinguin. Quan aquests mecanismes o locomotores no funcionen amb una total llibertat  com ho haurien de fer. Ben aviat  s’acaba viciant tota la cadena i podrint el sistema.
Una vida en packs que ens faciliti la gestió de la nostra oferta comercial i cultural  que els de fora ens vegin com una unitat no com un puzzle de personatges i entitats que rivalitzen qui treu  més amunt el cap per sobre dels seus semblants a l’hora de sortir a la foto. Aritcle publicat a partir del 14 de març del 2014 al Baix Penedes Diari al Diari del Baix Penedès i a l'EixDiari.


dilluns, 17 de març de 2014

Crec que el pis de davant de casa està ocupat

Fa dies que veig coses rares al pis del davant de casa. És propietat d'una entitat bancària i està format tot l'edifici per tres duplex. Fa dies que s'intueix moviment intern amb sombres i persianes mig pujades. L'altre dia al matí vaig veure roba estesa de petits i grans, tipus de mercadillo, no era de marques sinó de coses senzilles. No tenen llum perquè no s'ha vist mai a través de les finestres. La resta de pisos de l'edifici estan buits i per tant no crec que hagin fet cap pont. Amb els veïns no crec que s'hagin atrevig  És tot molt silenciós.  Però algú hi ha. Aquest és un dels molts pisos que tenim aquí a casa nostra per persones que han estat abocades a viure al carrer per culpa dels uns i els altres, però tothom sap qui ha pagat el preu més alt. A veure que passa en les properes setmanes.

No us la deixeu perdre: 8 apellidos vascos

Feia mesos que no anava al cine i reia tant com aquesta proposa de 8 apellidos vascos. Són d'aquestes pelis que et  pots trobar el millor al trailer i quan la veus surts decepcionat. Aquest no és el cas ni molt menys i des del principi fins al final no pares de riure amb brometes sobre els andalusos i bascos. Un munt de tòpics que surten a dojo durant la hora i mitja de la trama, però estan molt ben posades i enllaçades en la trama. Aquest tipus de peli a l'estil benvinguts al nord o al sud o on faci falta és la versió made in spain. Ara només falta que en facin una d'extremenys i catalans que també pot donar de si. 

divendres, 14 de març de 2014

Noves formes de beneficiència al Vendrell

En aquest difícil món de les persones abocades a la misèria on tothom hi estem predisposats tal com està el patí i la ruleta de la sort. Aquest matí al davant del fotografiat Pont de França hi havia una senyora al voltant dels 60 que no demanava ni caritat, ni diners ni res ambigu. Ella mostrava a tothom qui passava per allí una factura de l'electricitat i demanava a qui passava que li paguessin el deute. Encara no ho havia vist en aquest format. Si que hi ha entitats que s'encarreguen d'aquests temes, però així en viu i en directe i al Vendrell, encara no ho havia vist. Suposo que anava al seu nom i tot era correcte. Esperem que la bona dona tingui sort. No he mirat quan pujava.

El miracle Tarragona

Ara Tarragona està de moda entre el BCN World i la nova atracció del Ferrari al Port Aventura serem el pol d'atracció de moltes persones que ens vindran a veure directament com una perifèria de Barcelona i potser algun dia amb una identitat independent de Barna. Temps al temps. Suposo que tot això que ens han dit es farà amb més o més retard pel tema peles, però si fins ara anàvem a Barna per mil coses a partir d'ara hi continuarem anant però ja mirarem com està Tarragona perquè cada dia tindrà més coses. També ha de venir un Ikea. Poc a poc ens estem trobant. Nosaltres al Penedès al mig de tot això seguirem mirant com passen els trens que ara ens permetran anar a aquests nous complexes amb una miqueta menys de temps. Només ens cal esperar i que el miracle Tarragona es vagi  consolidant.

dijous, 13 de març de 2014

El futur del Track del Vendrell a debat

Ara ja tenim els administradors de la Festa  Major del Vendrell. Molt bé. Molt bé, però a aquests pobres nois ja els hi han encolomat al mig el Track que és una element diferent de la festa major però per estalviar diners es planta al mig de la festa i tots contents. El que s'hauria de fer és fer el track durant un altre dia de l'any i no passa res. No cal portar el Drogas ni altres artistes més populars. Sinó omple és que tenim un problema i li falta alguna cosa o potser que no el fem i els diners els destinem a que puguin tocar en directe altres grups amateurs de casa nostra i aixi també fem campanya per nous grups.  Potser que el track el fem en un altre local i en un altre format molt més econòmic. Ara ja només tenim una categoria i qui va guanyar l'any passat em van agradar molt, no com altres edicions que no varem coincidir gaire, però el track és un tema que se n'hauria de parlar i que els administradors de la festa major hi diguessin la seva i no que s'ho trobessin allí al mig com un regal de Déu i al final és un dels pilars de la festa major, no pel concert en si sinó perquè és on s'acostumen a buscar un grup que porti més gent per omplir. Tema per parlar.

Al Vendrell: tapes i alguna cosa més

Al Vendrell és un poble de tapes. Un dia entre setmana per sopar o un cap de setmana per dinar no tens gaires restaurants a la vila per anar a menjar un menu complert o a la carta. Alguns han tancat i alguns s'han posat, però n'hem perdut més que n'hem gunyat pel camí. Al Vendrell si un es guanya la vida amb tapes ja li va bé i no es planteja fer gaires coses més en un país con les braves han triomfat arreu. Està bé fer rutes de tapes on hi hagi un munt de propostes, però atenció s'hauria de tenir uns mínims. Una cosa que t'agradi o no t'agradi, però veus que allí hi ha un treball i alguna cosa. Hi ha tapes que és el primer que ha trobat a la dispensa una mica ben posat i poca cosa més. Què després no es queixin perquè la gent al final anirà als llocs més currats, amb poques excepcions. Al Vendrell el que hauria de predominar és el vi perquè estem al Penedès, encara que cada dia ho veiem menys. Qui no vulgui doncs una cervessa o potser una altra beguda, però jo crec que impossar una beguda i inclús una marca no és el millor camí per extendre aquest tipus d'iniciatives. Gràcies a Déu al Vendrell no tothom beu el mateix vi ni la mateixa cervessa, ufffff.   Estem al segle XXI en algunes coses.
Si hem de fer rutes de tapesm les fem  però que cadascú ho combini com vulgui. En el fons i quan vas al bar la gent ja pren el que li ve de gust encara que no estigui al programa, perquè gràcies a Déu hi ha restauradors que tanta tonteria se la passen pel forro. Pots demanar el que vulguis al mateix preu i un xic més car si el producte realment ho és. El que trobo lamentable, espero que algun dia s'arregli és que per la fira hi hagi la mostra de cervessa quan la mostra de vi realment és la que ens identifica i el nombre de cellers és molt molt superior a la cervessa.  Hi ha més dies a l'any per fer propostes, però per la fira crec que tocaria sempre vi o les dues coses que jo crec que són totalment compatibles.

dimecres, 12 de març de 2014

Com triomfar en el món de la música?

Molta gent estúdia música perquè és un coneixement que vol saber i que com el saber no ocupa lloc, doncs allí està. Quan es cansi ho deixarà i aprofitarà els seus coneixements per tocar la guitarra amb els amics o a casa en els moments puntuals. Altres prefereixen agafar-ho per la part sèria i estudia molt molt i molt i saber molt molt molt i com a molt només es poden guanyar les garrofes donant classes en algun centre musical o a casa. Els que es guanya la vida no cal saber gaire música, el bàsic i anar fent. Muntar un grup i anar de girar a uns preus lleugrament inferiors als competidors més directes i cantar les cançons de sempre encara que no s'assemblin gaire als originals es igual. La màgia de la nit fa la resta. Aquests potser amb el temps acaben aprenent música, però són els que tenen més possibilitats de guanyar-se les garrofes en els temps que corren o ets un super dotat i amb 5 anys executes Mozart, Schubert i Vivaldi  la perfecció o pensa que la nostra societat no premia al més bo sinó al més mediàtic.

Albinyana, tot l'any

Aquests pobles de la comarca que estan fomentant que durant tot l'any hi ha activitats al municipi. Evidentment és una d'aquests slògans fàcil que algú es va inventar en un moment inspirat de la seva vida i l'han sabut posar aquí i allà per ensenyar a tothom que sempre hi ha vida a casa nostra. De moment, la cosa no és gaire certa, només funciona els caps de setmana i a l'estiu i per setmana santa. A Albinyana si que funciona aquest slògan, durant tot l'any a part de les festes majors i fires puntuals la resta del calendari s'hi està molt bé. La gent s'ha espavilat i ha buscat alguna feina fora o dins perquè no confien en el turisme perquè saben que si hi ha alguna cosa ben poca serà. Albinyana és un d'aquests pobles de la comarca on tot l'any hi ha vida i no es passa de no poder caminar pel passeig marítim a la soletat immensa a l'hivern quan vas a veure com està el mar. 

dimarts, 11 de març de 2014

Nous temps, nous personatges


El temps passa irremeiablement i estem condemnats a viure a velocitat del microones amb uns resultats similars a aquest gran invent de la cuina moderna. Abans el forn, l’olla et permetia cuinar pausadament, però ara obrint la porteta i amb uns pocs minuts pots aconseguir un producte entre mig cuit i mig cru que et permet omplir el plat.
La vida també ens aporta coses noves. Un dels fenòmens socials que aprofiten un buit legal són els que practiquen l’ocupació d’habitatges que estan en mans de bancs, caixes o de dubtosa propietat. Aventurers que fins fa quatre dies eren contemplats amb cert recel, però avui en dia són ben vistos per la resta de la societat que temen que el dia de demà es poden trobar en les mateixes circumstàncies a l’hora que es poden veure abocats a entrar en aquesta dinàmica incerta. La Constitució Espanyola garanteix un habitatge digne a tots els que gaudeixen de la seva nacionalitat. Atès que la situació real no ho permet, sorgeix aquest moviment al·legal que dóna sortida a una necessitat d’un col·lectiu cada dia més important. Si fa uns anys posàvem als carrers i places el nom de les persones que havien guanyat o perdut guerres, potser el dia de demà pensarem en aquests herois que han sorgit de l’anonimat i han lluitat per defensar allò que potser també és patrimoni de la humanitat. Persones que de tant en tant es planten davant una entitat bancària i reclamen els seus drets després que han descobert en primera persona que la legislació vigent sempre acostuma a beneficiar els més poderosos d’aquest país. El pas del temps i els nous herois permetrà que tot això estigui regulat d’una manera més humana i racional i que la diferència entre rics i pobres no sigui tan abismal com la vigent.
Nous personatges que han de buscar en els contenidors el pa nostre de cada dia. Els menjadors socials i l’ajuda pública no arriba a tot arreu o els seus mecanismes no són tan ràpids com la fam i la necessitat. Llavors seguint el que fa altra gent rebusquen en les escombraries allò que es pot aprofitar. Millor els que estan propers d’un supermercat o gran superfície comercial que sempre es pot trobar més varietat que al costat d’un bloc d’edificis de famílies treballadores.
Històries de col·leccionadors de títols que es pensen que en l’acumulació de cursos i màsters i postgraus de tot tipus trobaran una feina segura i estable. Aquesta és una eina útil en els temps en què la cosa funciona. La nostra societat no pateix un problema de manca de professionals sinó tot el contrari: el que necessitem són llocs de treball perquè de gent preparada n’hi ha a tot arreu.
Personatges que quan veuen que una sanció d’algun tipus arriba a casa seva és mostren indiferents perquè en el millor dels casos ja ni gaudeixen de compte corrent bancari. Si el tenen, ja fa anys que el tenen hipotecat per alguna sanció. Davant la necessitat de prioritzar en què es destinen els minsos ingressos de la llar, sempre es millor anar a comprar una barra de pa que no pas pagar a hisenda una de les multes imposades per estacionar en zona blava sense posar tícquet. Persones que és difícil de sancionar perquè qualsevol mesura recaptatòria els hi resulta totalment indiferent. La realitat va per un altre costat.
Persones que ja ni s’apunten a l’atur ni en oficines públiques de recerca de feina perquè ja  fa anys que no els truquen per a res. Cada cop que s’hi acosten els hi demanen fotocòpies de tots els títols per acarar. Ja estan farts d’aportar sempre el mateix perquè després no els truquin ni per dir-los-hi que el seu perfil no encaixa ni de bon tros amb l’oferta publicada.
Històries de persones que un dia van creure en un somni polític i al cap d’un temps va descobrir que tot era fum i van decidir creure en ell mateix perquè més enllà de la seva persona tot era incert i es movien massa interessos.
Personatges anònims que miren i pensen i repensen però mai s’atreviran a escriure en fórums d’opinió amb la seva identitat. Si ho fan només gosaran a fer-ho d’una manera anònima i sempre amagant les seves dades perquè després no diguin. Volen canviar el món i no son capaços de posar un granet de sorra posant el seu nom i cognoms. Quina valentia ¡¡¡ Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'EixDiari a partir del dia 5 de març del 2014


On estaves el matí de l'11-M?

Hi ha dates com la d'avui de fa deu anys que tothom se'n recorda. Jo me'n recordo que estava en una reunió del comité de personal i la junta de personal perquè més tard teníem reunió amb la regidora de personal. Era un dia gris i la memòria que tinc jo és que quan varem arribar a la plaça Vella a mig matí perquè veníem de l'Eina ens vàrem assabentar els tràgics fets de l'11-M. Una data que crec que mai s'esborrarà dels meus records

dilluns, 10 de març de 2014

Punts comarcals de coincidència

Abans es feia comarca a l'Institut del Baix Penedès perquè hi havia gent de tota la comarca i de més enllà fins i tot. Ara al Vendrell tenim quatre instituts, per tant com a molt es fa barriada. De punts de trobada comarcal ja no en queden gaires perquè la gent dels pobles passa un ou del Vendrell i viceversa. La gent de la costa ja té la seva identitat i costa trobar un lloc on es trobin gent d'arreu. El primer punt és l'ITV  de Bellvei i no gaire lluny d'allí l'Hospital Comarcal és un dels punts on pots trobar persones dels 14 municipis. No oblidem tampoc serveis públics com la Seguretat Social, Inem entre d'altres.

dissabte, 8 de març de 2014

Gràcies a l'Hospital del Vendrell

He passat tres dies a l'Hospital del Vendrell que hauria de ser de la comarca, però aquí al Vendrell tot s'ho queden per ells, però potser algun dia a Llorenç en tindran un altre i fins i tot potser a Albinyana. A veure com evoluciona tot plegat. Jo crec que fer aquest hospital aquell lloc és un desencert i l'hagués fet en un punt més cèntric del Vendrell però aixó si que tingués bons accessos, no pas com els Mossos que estan allí al mig sitiats. L'Hospital va anar per fases fins que es va inaugurar el 4 de novembre del 2005. Ho va fer el President Maragall, un home que té una personalitat pròpia i anava fent pel món de la política fins que va entrar en una altra fase. Quan aquí es parlava de privatitzacions de la sanitat, nosaltres ja teniem Santa Tecla i el seu fill petit, hospital del Vendrell. Dirigit per l'Adserà que uns anys enrera va ser delegat de Sanitat de la Generalitat a Tarragona, en un govern de CiU a la Generalitat, un tiu que s'ho ha muntat bé. Encara hi és, crec. Llavors va agafar la dr. Arenas que visitava al CAP del Vendrell i la va fer directora d'aquest hospital. La bona dona no sap explicar quin van ser els mèrits presumtament objectius que mereix aquest honor, però la vida és així. Ja ens coneixem. 
Un dels problemes de l'hospital a part de la seva situació és la manca de pàrquing. Entre les 9 i mitja i la una i mitja aparcar allí un dia feiner és una odisea. De tant en tant pots escoltar per l'hospital que si s pot treure un cotxe que molesta. Evidentment és més fàcil que trucar als Mossos i que una grua el tregui. La multa la tindràs, però la grua no se si el podrà treure. l'Ajuntament del Vendrell va aprova una moció per ampliar el pàrquing i com tantes altres s'ha quedat en paper mullat.
Bé, jo només vull felicitar a la gent que m'ha atès tant a cirurgia com a la planta segona de l'hospital pel bon tracte rebut. Molt content de tots ells. Uns grans professionals i molt bona gent i molt humana. Realment veus que són professionals del seu i alhora tenen molt bon tracte a la gent. No vull dir noms, però estic molt content d'haver compartit aquesta experiència i com diuen els avis de l'Imserso, el menjar molt bo. 

dimarts, 4 de març de 2014

El Vendrell 20¿?



Engego la  televisió i em quedo bocabadat al sofà mirant les notícies del nou canal baixpenedesenc. Obren els informatius amb una nova franquícia que s’ha establert a la Rambla de Sant Salvador. Un ampli passeig atapeït de conegudes marques que dóna vida a aquest anhelat espai entre el Vendrell i els seus barris marítims. Un lloc que durant molts anys havia estat al servei de l’agricultura i que havia dividit al Vendrell en dues identitats ben diferenciades entre el nucli i la platja. Els joves de la localitat ja no han d’anar ni a Calafell, ni a Tarragona o Barcelona per gaudir d’una variada oferta d’oci i comercial. Més aviat són els del Penedès qui ens visiten per aprofitar les oportunitats d’aquest espai d’oci, un fet fins fa poc inimaginable al Vendrell.
Ara és el torn del nostre estimat born convertit ara en nou museu de la localitat on es pot admirar alguns dels nostres oficis més nostrats, com l’agricultura i la terrissa, entre altres. No hi falta un petit espai dedicat al món de la pesca tradicional per recordar els nostres avis que s’havien guanyat la vida damunt una barqueta cercant el que amaguen els nostres mars. S’havien fet moltes campanyes per intentar donar vida a aquest epicentre del comerç tradicional, però els nous supermercats van anar ensorrant de mica en mica el poc negoci que li restava. No té res a veure amb el nou punt de trobada de la localitat. El turisme termal ens visita en el popular balneari del Tabaris que dóna el tracte que es mereix a la riquesa d’aigües minero-medicinals que tanta estima tenien en el popular riuet de Coma-ruga, ara adquirit per una important cadena hotelera xinesa.
Les persones amb més nivell que gaudeixen d’aquest espai de salut i natura, per les nits s’allotgen al nou hotel Coma-ruga que aprofita l’antiga estructura del teatre Brisamar per acollir a tots els visitants que volen compartir la nostra nova realitat, principalment xinesos.  Només cal veure la premsa digital per la munió d’anuncis buscant, cambrers i hostesses xineses per cobrir l’àmplia  demanda de la costa.
Un municipi que està acostumat a rebre milers de visitants amb el seu recinte firal que acull mostres multisectorials de tot tipus. La més popular arreu és la mostra d’ett’s que  omple el municipi de gent d’arreu en aquesta singular fira que poc a poc es va consolidant al municipi. Algun emprenedor va saber treure partida als elevats nivells d’atur de la localitat.. Una altra de les exposicions de gran èxit van ser els tallers de cupcakes.
La popular Rambla del Vendrell s’ha convertit en un gran pàrquing que és el lloc ideal per estacionar els vehicles dels qui  visiten els importants museus del centre de la vila. El més destacat és el d’Àngel Guimerà amb el seu auditori per a 400 persones i escaig que serveix d’espai d’assaig a l’elenc local.  La casa nadiua de Pau Casals ha ampliat la seva superfície amb la integració dels locals veïns. Un conjunt cultural que permet veure filmacions dels vendrellencs més universals. Els darrers fitxatges amb una gran curiositat per part dels seus convilatans han estat Pau Padró i Jan Fusté. Dos personatges durant molts anys havien passat per alt als seus veïns. Des d’allí, Pau Casals hagués  pogut veure com l’escola de música que porta el seu nom s’ha traslladat a la zona del Tancat del Galan. L’espai anterior havia quedat massa reduït. En moments claus del dia provocava greus problemes circulatoris en un nucli cada dia més curull de establiments regentats per orientals. El consistori va decidir aprofitar l’estructura bàsica per destinar-la  un espai per la gent gran amb un important servei de catèring que dóna servei a molts avis de la localitat. En les aules s’han habilitat menjadors a preus molt econòmics.
La Riera de la Bisbal ja fa dies que està coberta. Ara tenim un ampli passeig que molts vendrellencs aprofiten per portar els seus gossos. En un racó s’ha habilitat una pista d’Skate per als joves de la localitat.

Les notícies també anuncien que les noves instal·lacions de Càritas municipal aniran abans hi havia el pàrquing del carrer Colom. Una part important d’aquest servei ha passat a una empresa privada que amb els diners recollits per la venda de la roba i altres serveis realitza tasques socials. La botiga de roba i estris de segona mà augmenta en un 10% cada any la seva facturació. Les persones que cerquen feina ja fa anys que no van a l’atur sinó que prefereixen fer cua davant alguna de les ett’s que van proliferant pel municipi. De cop hi volta veig la dona del temps a la pantalla del televisor. Per cert, avui el donen en directe des del nou centre de la cultiu de xampinyons que tothom recorda per les seves formes. Abans hi havia l’antiga piscina del patronat municipal que al tancar-la, ben aviat va ser adquirida per una important cadena alimentària que hi va ubicar un centre de conreu de cultiu ecològic. Estem davant d’un municipi en constant canvi on els trens encara paren cada hora i les autopistes són de peatge. Hi ha essències que no es poden perdre. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eixdiari a partir del 28/2/2014

Escena de la rebuda del l'Hoquei Vendrell.

Una de les cites que no em volia perdre era la celebració del CE Vendrell de la seva segona copa del rei. La pl.Vella plena de gom a gom de gent. Allí els aficionats, les joves promeses, les mares de les joves promeses, els qui passaven per aquí i els qui volien una cervesa. Tot plegat molt d'ambient per repetir l'escena de l'any passat, però aquest cop no ha estat tan emotiva. La classe política ha estat en un segon segon terme i el protagonisme han estat els herois roig i negres que van guanyar el millor equip del món d'hoquei com el Barça. Entre ells jo destacaria una persona que tot i ser el mecànic de l'equip fa molts anys que creu en uns colors. Ara molts volen apuntar-se al carro guanyador, però el Quim Tomàs discretament i en silenci ha fet rodar als jugadors de la millor manera possible i ell ha estat sempre allí amb els seus. Tot un vendrellenc que demà serà un dia normal, però de tant en tant també es mereix un bany de multituds. Aquell balcó de la pl. Vella  l'hauran de reforçar perquè si l'omplin molt i comencem a donar vots a sobre a veure si un dia farem el salt a baix. 

dilluns, 3 de març de 2014

El poder de la força dels petits

Aquest cap de setamna he seguit el hoquei per la tele. No havia vist mai un partit sencer d'hoquei i aquest finde m'he enganxat a la tele. Realment el Vendrell ha fet un gran partit i ha sabut superar amb seny el seus rivals. L'hoquei s'ha de reconèixer és un esport minoritari i la gent que estava a Lleida no era molt nombrosa i més tractant-se d'una copa del rei si hagués estat handbol o bàquest seria una altra cosa. La gràcia de tot plegat és que han demostrat que si hi ha voluntat, ganes i també experiència pot guanyar als equips amb més renom de la lliga nacional. Els del Vendrell s'ho treballaven moment a  moment i altres semblava que vivien del seu nom. Un genial cap de setmana que m'ho he passat pipa amb els verd i negres. Molta sort i demà el Vendrell vibrarà amb la gran festa que ja deuen estar preparant a la pl. Vella del Vendrell. Sou molt grans nois. Endavant. Aquí no valen ni estadístiques ni pressupostos ni res semblant com passa molts cops a la vida.

diumenge, 2 de març de 2014

Les rues del carnaval penedesenc

El Carnaval al Baix Penedès un any més ha estat similar al de l'any passat i segurament al del que ve. La part trista ha estat la mort d'un jove a Cunit, però estem parlant de massificació de gent i no és res extrany que passi alguna cosa perquè hi ha molta gent que es mou amunt i avall. EL Vendrell ja no és ni de bon tros el Carnaval que era. Enguany la rua ha durat una horeta justa amb 21 carrossa. Cunit va durar una mica més i Calafell amb 54 carrosses va durar 3 hores. Hi ha carrosses que estan molt currades, en especial les que fan en alguns pobles de l'Alt Penedès i altres on tot s'hi val sense ordre ni concert. Encara que la majoria mantenen uns mínims. Carnaval comença el cap de setmana abans del Dijous Gras i acaba amb la Rua de l'Extermini de Sitges que és la més mediàtica de tot plegat. Esperit crític ben poc. És una rua de gent disfressad amb més o menys idea que van d'aquí cap allà a la recerca de diners per pagar les seves despeses. No estaria gens malament que fossim capaços de vendre un producte turístic comú perquè la gent ens vingués a veure.A veure si algú li posa el cascavell al gat.