La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 29 d’abril de 2014

L'EOI, una eina de comunicació comarcal


L’EOI del Vendrell celebra enguany la seva primera dècada en funcionament al Baix Penedès. Més de 5.000 alumnes ja han passat per aquest centre que comparteix instal·lacions  amb IES Baix Penedès. En l’actualitatm es poden cursar cinc anys de francès i sis anys d’anglès. Per fer-ho possible el centre compta amb quatre professores d’anglès a jornada completa i  dues de francès a jornada completa i una més de francès, a mitja jornada. Vaig tenir l’honor de ser un dels estudiants del primer curs que es va impartir l’any 2003-2004. És una sort tenir aquest centre al Vendrell i no haver-se de desplaçar a altres comarques properes per poder realitzar aquests estudis. Aquí sempre ens han venut la moto que gaudim de molt bones comunicacions arreu, però en realitat quan ens mostren aquest missatge recurrent ens estan dient que tenim mancances i ens  toca moure’ns tot i que encara que no sigui gaire lluny hem d’agafar el cotxe i plantar-nos a altres ciutats.
Aquest és un dels pocs centres on apareix un esperit comarcal entre veïns de les diferents localitats de la comarca. Quan ja fa anys vaig passar per aquestes instal·lacions en l’apartat d’institut es podia veure un ambient baixpenedesenc, però amb el creixement de la comarca s’ha perdut aquest esperit global. Ara ja són uns quants els municipis de la comarca que tenen el seu institut, inclús el mateix Vendrell en té tres de públics. Dos en la mateixa zona i l’altre a la punta del municipi, una ubicació molt discutida que  complica el seu accés pels alumnes que no tenen la sort de viure en aquesta urbanització.
Per construir una identitat  comarcal una de les eines que s’han de valorar són els punts en comú entre els diferents municipis. Si mirem l’actitud dels polítics de casa nostra veiem que cada municipi actua independent de la resta. Per tant en ells no s’hi pot confiar. La resta de veïns hem  de vetllar per mantenir aquesta mena d’identitat per altres vies per demostrar que el treball comarcal és molt més efectiu que no pas la feina individual per part de cada municipi.
L’EOI és un dels punts de trobada que ens pot obrir noves portes en aquest món de la comunicació. Saber idiomes ajuda a obrir portes i és fonamental per tenir més possibilitats a l’hora de trobar feina, però la veritat és que aquesta fita personal és molt complicada tal com estan les coses avui en dia. Representa un punt més en el llistó per arribar-hi.
El futur de l’EOI es obrir-se a altres llengües que per diferents motius estan de moda com poden ser el xinès i el rus. Aquesta és una tasca molt difícil per una Generalitat que passa per un moment molt greu en les seves finances com la majoria d’administracions públiques.
Potser una de les coses que també s’haurien d’estudiar quan la delicada situació econòmica pressupostària millori és ampliar l’horari. Ara per ara està dedicat bàsicament a un  perfil de persones que estudien o treballen en horaris convencionals, però hi ha aturats i altres col·lectius que hi podrien anar en horari de matí. Potser no serien gaires, però és una opció que es podria contemplar i més en idiomes com l’anglès on sempre hi ha una gran demanda.
El proper curs vinent hi haurà una important pujada en les seves taxes, però no crec que afecti molt el nombre de matricules perquè la relació qualitat preu està molt bé. La gràcia és que t’aporta una titulació oficial.
Hi ha persones que van a estudiar pel simple fet d’ampliar currículum, però moltes més ho complementen amb un bon ambient un lloc on fer relacions humanes en persona en uns temps on proliferen les fredes xarxes socials.
Aprendre un idioma és una excel·lent excusa per conèixer gent i compartir noves vivències i experiències recuperar una mica l’ambient escolar que tots trobem a faltar una mica quan hem hagut de deixar les aules.
En aquesta societat moltes coses es podrien arreglar si hi hagués comunicació. Però en molts aspectes ens falta. De petits ens han volgut  ensenyat a parlar i a escoltar, però amb el temps molts ho anem perdent o simplement ho deixem de practicar. La comunicació és bàsica en la nostra societat perquè tots ens entenguem i és un dels pilars de la nostra societat que massa cops obviem. Esperem que l’EOI segueixi en peu amb molt bon ambient durant molts anys i pugui ampliar la seva oferta amb noves ofertes i nous idiomes. El nostre EOI realitza una gran tasca a la comarca i fora d’ella gràcies a un professors que estimen el que  fan i ho saben transmetre als seus alumnes. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès i a l'Eix Diari a partir del 24 d'abril del 2014





dilluns, 28 d’abril de 2014

En domicili desconegut

En el nostre país abans cada deu anys passaven de casa en casa i es renovava el padró. L'any 2010 ja només van fer un mostreig i ves a saber que passarà en els propers anys quan les finances estiguin encara potser pitjor. Ara tenim moltes cases i pisos ocupats a la nostra comarca. Evidentment aquests ocupes no estan empadronats on realment viuen? qui els controla? hi ha un desfase entre la realitat i els papers. Abans si que s'empadronaven per ajudes socials i feina, ara prefereixen viure sota una teulada encara que sigui d'estranquis. Tenim un problema molt gros per saber on viuen les persones. Potser de moment són casos simbòlics, però la bola va creixent. A veure com acabarà.

Pompeya: la versió terrestre del Titanic

Si vols veure una versió terrestre del Titanic, ves al cine i passa  a veure Pompeya. Una història d'amor que és la que lliga la destrucció d'aquesta ciutat romana amb molts efectes especials i una gran tasca de laboratori. No és que sigui res de l'altre món, però narra molt bé la història d'aquesta ciutat a les mans del foc de l'infern.

dimarts, 22 d’abril de 2014

Molt bon sant Jordi a Tothom

Sant Jordi és un dels millors dies de l'any. La gràcia és que és laborable si fora festiu la gent potser faria pont. Ara com toca treballar als pocs que encara tenim aquesta sort doncs s'ha de treure temps d'on sigui per gaudir de la jornada. És un dia on sembla que tothom llegeix i a tothom li agraden les roses. El primer és més complicat que el segon. Però si fa bon temps la gent surt al carrer i passejar i compra llibres roses i algo més pot caure com un sopar romàntic. Aquest és molt bona època perquè encara no fa ni fred ni calor. Anar a Barcelona és una bogeria, però sempre tenim altres ciutats que tot i no tenir l'oferta d'una capital donen caliu que és el que interessa. Molt bon Sant Jordi a tothom

Uns dies per trencar la rutina

Aquests dies que tenim al davant serveixen per trencar el dia a dia, la nostra rutina. Ara que tenim l’oportunitat de trencar la monotonia hem de recordar una mica allò que ens acompanya sense fer gaire soroll. El primer element que trobem és quan escoltem el so del despertador.  Un altre cop tenim davant nostre la rutina de sempre. Arribes a la cuina i tens un calaix ple de terrines buides de xató i gots de plàstic dels diferents esdeveniments populars del Vendrell i comarca. Preparés l’entrepà per estalviar-te uns pocs euros al dia. Obres la porta i vas i el proper pas és prémer el botó de l’ascensor, et trobes gent nova. Potser provindran del pis de sobre  que pertany a una entitat bancària i que està ocupat des de fa uns mesos. Tothom sap que agafen l’energia elèctrica de l’enllumenat públic, però cada cop que els tècnics de l’empresa treuen la connexió al cap de res ja torna a estar igual. Ja no val la pena dir res. A la fi i el cap la comunitat tampoc ha de pagar el seu consum. La bústia del carrer torna a estar plena de propaganda de diferent tipus. És qüestió d’agafar un cop els papers i posar-los en el primer contenidorque trobes en el teu camí cap alguna part. El passeig continua, en comptades ocasions pots trobar professionals  de tota la vida com els escombriaires, que abans sempre et donaven el bon dia. Ara de tant en tant en pots trobar algun atrafegat, però és una “rara avis”. A canvi, si que pots trobar algun veí matiner que amb la seva escombra deixa la vorera de la seva casa ben neta. Et vas creuant grupets de nens que van al institut aprofitant els darrers minuts per repassar la lliçó o escoltant amb  auriculars alguns dels èxits actuals. Són poques les persones que et trobes amb el diari a la mà. La crisis també es deix notar en aquest gremi. Sempre et trobes la mateixa gent i quasi al mateix lloc. Sembla com si estiguessis atrapat en el temps. Un dia trobes que van un pèl més ràpid i altres cops més lents en el seu trajecte.
Caminant pots anar trobant alguna bústia que els més grans encara recorden de quan s’enviaven moltes cartes. Ara tot és fa per mitjans virtuals. N’hi ha alguna, però cada dia són menys els seus usuaris. Pel que fa a les cabines telefòniques ja han desaparegut quasi totalment. Si mai necessites parlar amb algú i no tens mòbil, el millor sistema és negociar amb algú que tingui aparell que te’l deixi durant una estoneta. Trobar una cabina tot un encert.
En un municipi com el Vendrell si plou és tota una odissea. Entre els fanals plantats al mig de la vorera ja és ben complicat per les persones que no estan en el grup de mobilitat reduïda o no porten un carret de nen petit. Estem parlant de la part nova del municipi que pot tenir uns 50 anys i menys. En el casc antic encara es pot trobar una justificació però en les noves barriades com més modernes  menys justificable ho trobo.
La rutina del dia a dia, de les persones que es alleugereixen la marxa davant dels  cartells per esbrinar si hi ha alguna novetat al municipi o alguna proposta interessant. Quan troben alguna oferta temptadora  en prenen nota o directament fan una foto amb les noves tecnologies. Un dels punts on la gent fa una curiosa trajectòria és davant de la portalada petita de l’església per veure si hi ha alguna esquela penjada. Si detecten moviment, alguns s’hi apropen per esbrinar qui ha estat el proper.
Camins de persones que es creuen amb finalitats ben diferents des de l’escola fins el qui han quedat una colleta per anar a donar un tomb per la muntanya a peu o en bicicleta.
Si aquesta rutina la fas gairebé a diari percebràs petits canvis en el municipi que  amb el temps s’aniran consolidant. En canvi si passes pel Vendrell un cop cada trimestre veuràs importants novetats en els nous establiments oberts que molts duran massa poc pel que seria raonable. Persones que proven sort i al cap de ben poc han de tancar perquè el negoci els hi resulta insostenible. Si els escoltes et parlen de plans d’empresa. M’agradaria saber qui fa alguns d’aquests plans perquè hi ha negocis que poca cosa poden arreplegar. Un cas flagrant és el dels cigarrets electrònics que en poc temps s’han posat uns cinc al Vendrell. Al cap de poc temps ja veus que la realitat s’ha acabat imposant i la majoria han s’han vist obligats a tancar. Efecte normal davant aquests excessos.

Rutines de gent que a les 8 del matí llença la brossa quan hi ha un cartell ben clar que posa que l’horari és de 20 a 22 hores. Suposo que encara no saben interpretar la possibilitat de tenir 12 o 24 hores al teu rellotge. Històries de gossos que surten a passejar i on es pot comprovar el civisme del seu amo quan l’animal compleix amb les seves necessitats. Dia a dia, moltes petites històries que es repeteixen quasi idènticament a l’anterior. Signes de vida i de moviment. Petites històries que passen desapercebudes però en molts casos et fan encetar el dia amb un somriure o una petita dosis d’impotència. Ara és Setmana Santa o bons, dolents, treballadors, jubilats i aturats es poden permetre el luxe de trencar amb les seves rutines. Això dura ben poc, aprofiteu com més us agradi i que el temps ens acompanyi.

dilluns, 21 d’abril de 2014

La 1a Comunió per quedar bé

A mi en fan molta gràcia els pares que volen que els seus fills facin la 1a Comunió per quedar bé. Ells poques vegades van a missa i no tenen gaire fe, però tot i que la canalla no vol fer aquest sagrament li imposen. Però tot i això no van a cap ofici abans d'aquesta important data. Hi ha comportaments que no els acaba d'entendre. Ja sé que és una cosa que queda bé socialment, però ara també queda bé no fer-la. No m'estranya que després la pobre canalla tingui problema de fe, perquè hi ha coses que als petits i als grans els pot costar entendre.

Una Setmana Santa a curull

Hem viscut una Setmana Santa a tope de gent amb bon temps fins diumenge que va canviar per ploure una mica. Són moltes les segons residències que aquests dies han tingut visitants. Tant  a les platges com és normal com al Vendrell dies com Divendres Sant et permetien anar a comprar. Suposo que la crisis ha fet canviar d'actitud a més d'un que fins ara es mostrava reaci. Poc a poc ens estem donant compte que el turisme és una de les vàlvules per capejar la crisi. Abans es deia, però poc a poc es va practicant. Ens anem acostumant als seus horaris. Poc a poc.

dijous, 17 d’abril de 2014

Populisme i religió

Ara és veu una cosa curiosa a tot arreu. Resulta que són moltes les persones que participa de les processons que tenen lloc aquí i allà. En canvi a l'hora de la veritat veus que les esglésies estan buides a no sigui que hi hagi algun acte amb protagonista alegre o trist. Hi ha un fervor popular que mena a molta gent a la divinitat, el problema que molta gent no creu amb el clero que són els intermediaris de tot plegat. Ara es veu prou bé a les processons o dates com el diumenge de Rams. Potser algun dia arribaran a coincidir, però crec que costarà.

El secret de la Banda Santa Anna del Vendrell

Avui he descobert el secret de la Banda Santa Anna del Vendrell. Resulta que molts van plegar i van passar a formar part de la banda de la Confraria dels Nasarens del Vendrell. Alguns si que s'han quedat a la formació original, però hi ha hagut una escissió i alguns han tocat el dos i ara acompanyen aquesta processó que té lloc el diumenge de Rams al Vendrell. Les causes us les podeu imaginar.

Els rollos de Pasqua al Baix Penedès

Aquí al Baix Penedès tenim una costum que és menjar rollos de Pasqua per aquestes festes. En forma rodona i amb regust d'anís. A vegades s'acompanyen amb ous. Hi ha gent que en menja per tradició i altres per convicció. Conec gent que prefereixen altres productes molt semblants molt més saborosos i més ensucrats que no pas els nostres tradicionals rollos. Evidentment tenim la mona de Pasqua que ja és una altra història, però el rollo per anar bé s'ha d'acompanyar amb una mica de crema, nata, confitura o xocolata. Així li donarem alegria al tema.

dimarts, 15 d’abril de 2014

Lectures recomanades



Una dels exercicis que tenen cert encant i que curiosament la gent no acostuma a practicar es donar un cop d’ull als butlletins oficials: El BOP és el que s’ha de mirar més i donar un cop d’ull al DOGC i al BOE Allí vas veient una mica com funcionen els ajuntaments i altres entitats públiques. Només és un petit tastet, un ràpid control que et pot permetre tenir una idea de la realitat d’aquestes empreses públiques fugint de tot el maquillatge i retocs que s’amaguen en les rodes de premsa oficials, comunicats i webs. Allí pots veure les dades des d’una forma objectiva i amb una petita cerca en altres fonts pots tenir una idea del que s’hi pot arribar a coure.
Una de les coses més divertides són les contractacions per urgències. De cop i volta resulta que demanen personal per urgència perquè és una manera de saltar-se els mètodes tradicionals que funcionen amb un concurs, oposició o les dues combinades. Tot i que per la nova normativa això està aturat. Si mires la realitat pots veure que de cop i volta es produeix una contractació  perquè una noia gaudeix del permís de maternitat. Però segurament en aquest cas l’embaràs no ha durat 9 mesos, sinó potser un meset i escaig que ha agafat el consistori per sorpresa i no ha tingut ni temps de convocar una substitució amb una mínima igualtat d’oportunitats per tothom.
Entre les coses peculiars que podem veure en aquests butlletins oficials estan les categories dels treballadors. Abans hi havia tècnics, administratius, auxiliars i zeladors o similars. Ara et trobes una gran varietat de categories que si tens l’oportunitat de mirar el sou en un altre publicació pots veure clarament que un administratiu guanyi la meitat més que un arquitecte amb carrera i projecte de final de carrera, però clar s’ha de tenir una plantilla ben embolicada amb categories, complements, productivitat i altres elements que no hi hagi ningú que la pugui interpretar d’una manera coherent. Només és qüestió de veure amb qui va esmorzar cadascú i es poden entendre moltes coses que amb el llistat a la mà és molt difícil de treure aigua clara si un vol aplicar certs raonaments objectius. Després les oposicions per pujar o mantenir la  categoria donen molt de si també. N’hi ha que s’han d’estudiar 90 temes i altres amb un simple projecte amb un nom ben mediàtic i gens clar ja en tenen prou.
Altres cops apareixen oposicions que mai s’arriben a convocar. Els que s’ho han cregut al final resulta que han perdut moltes hores estudiat per una plaça vacant que sembla ser que sempre han estat ocupades. Abans de les darrers eleccions municipals un municipi del Baix Penedès es va fer un tip de convocar oposicions per als treballadors. Un exercici per recollir vots que ja costa de practicar amb les circumstàncies actuals,
Als ciutadans que els hi agrada conèixer el dia a dia de la resta de persones  es poden assabentar dels a qui s’els hi han tallat el subministrament d’aigua per manca de pagament, als qui s’els hi ha posat una sanció per incomplir alguna normativa i mil històries més, els veïns qui ja no consten en el padró municipal entre altres aventures diàries com els embargaments que en un poble no gaire gran t’ajuden a entendre moltes coses que no es poden mesurar científicament. En aquest apartat també consten les persones i empreses que decideixen plantar el seu propi negoci al municipi. Un fet també prou interessant en els temps que corren. Per aquells que ja tenen un negoci els permet esbrinar les convocatòries d’obra pública per poder participar en la seva realització tot i que pels temps que estem, tot això ha baixat moltíssim.
Hi ha curiosos que de tant en tant ja  dóna una repassada a aquestes butlletins que dia a dia es publiquen virtualment. Durant molt de temps ha estat un punt bàsic per trobar ofertes de treball algunes amb més possibilitats i altres on tenies més possibilitat d’encertar l’Euromillones que no pas  una bona persona sense padrins hi pogués accedir.
Hi ha una normativa que obliga a publicar una sèrie de fets administratius. Algunes entitats ho compleixen fil per randa, altres ho sortegen segons els interessa, però la llei els marca a una transparència pública..
Aquesta és un exercici molt recomanable a l’hora d’esmorzar, un cop d’ull va molt bé i més en una societat actual que cada dos per tres et treuen noves ordenances perquè els comportaments  que abans entraven dins l’ètica i la convivència ara sembla que els polítics només ho poden solucionar amb sancions. Aquest és un bon camí per conèixer com funciona les nostres entitats, hem de fugir de cants de sirena, de mites i de llegendes amb peus de fang. Hem de conèixer les dades reals i sense tractament d’aquella màquina que gestiona la cosa pública. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eixdiari i Baix Penedès diari a partir del 10/4/2014.


diumenge, 13 d’abril de 2014

Bona feina de la banda dels nazarenos vendrellencs

U
na de les propostes que la gent espera al Vendrell és la processó dels Nazarenos del Vendrell que té lloc el diumenge de Rams per la tarda. Un tomb des del centre del Vendrell fins el Tancat per on passen lentament el seu pas per molts carrers i places. És una clara còpia de les processons que es fan pel sud que no té gaire a veure amb les casa nostra de tota la vida, però això és igual. Ja està bé que es facin coses noves perquè si venen gent de fora també els hi hem de deixar portar les seves tradicions. Aquesta del Vendrell en els primers anys va tenir molta empenta que va patir un declivi en anys posteriors perquè molts dels que hi anaven vivien de la construcció i derivats. Ara ha sabut aguantar el tipus i matenir la seva tradició. Crec que enguany ha estat el segon any que s'ha estrenat la banda de la confraria que organitza la processó amb força cares conegudes de la Banda de Música Santa Anna del Vendrell. Ho han fet molt aquests aquest grup nou de música que de mica en mica es va integrant en les activitats vendrellenques. Gràcies a la crisis tenen més oportunitat de mostrar el seu bon nivell entre els seus veïns. Molt bé xavals i endavant i cada dia que esteu a més llocs i no cal anar a buscar gent de fora que molts cops no ho fan tan bé com s'espera.

A Calafell, del Penedès quasi no hi ha res

A Calafell han tingut una idea bona que és fer una festa del Penedès, per això hi fan conferències música, jocs infantils, balls populars etc. Clar però el problema és amb la fira que hi posen al passeig de l'Unió on no hi falten la bijuteria, coques, xurros, formatges, bambes i tota la resta que et post trobar en aquests mercats medievals que de tant en tant organitzen pel municipi. Aquí també han tingut el detall de fer participar algun comerç de la localitat i altres empreses culturals com la Porta de fusta. També hi havia una empresa de vins de la platja, però per favor a això que és una barreja interessada entre fira temàtica amb quatre gotims del Penedès per dissimular no li digueu fira del Penedès, perquè és un petit petit tastet. Hi havia botifarres del Pirineu i formatges de Morella entre altres moltes coses. La idea és bona però per favor que sigui del Pendès perquè allí del Penedès només hi havia un 15% de la festa. Si es volen posar paradetes on sigui amb l'excusa que sigui doncs mira que facin el que vulguin. Si es vol passar de la gent del poble i portar gent de fora perquè les posi, algú ja és queixarà. Ara que a això se li digui  Festa Penedès, per aquí no cola. Per favor, un respecte pel Penedès perquè si la gent que ens visita és pensa que aquí el Penedès ens passem la vida fent formatges, coques i bijuteria va molt equivocada. A mi ja està bé que es faci mentre ningú es queixí, però no hi posem un nom que no toca ni de gairell. Diga-li mercat del Passeig, diga-li com vulguis però ni Penedès ni Costa Daurada. Jo continuo pensant que la gent de Calafell hi hauria d'estar més present. Apa a veure si a la propera ho millorem, una mica. 

Quan la gent ens ve a visitar massivament: Setmana Santa

Ja tenim aquí la Setmana Santa que enguany està bastant avançada. Això vol dir que tenim més punts de fer bon temps. En aquests dies, en especial de dijous a diumenge matí el Baix Penedès s'omple de turistes i de segones residències que vénen a passar entre nosaltres les seves vacances o a distreure's. És el cop de l'any que hi ha més gent a casa nostra perquè a l'estiu ve més escalonat i només hi pot competir el 15 d'agost si cau en pont o similar. En aquests dies tot el tema bars, restaurants, botigues de platja, geladeries i similars acostuma a funcionar a tota màquina. Només cal que el temps acompanyi. És un dels cops que abans d'anar segons a on has de pensar dos cops per on aniràs i on aparcaràs. Aquesta és la setmana santa, apa a gaudir-la i a treure el seu màxim profit.

dimecres, 9 d’abril de 2014

Moltes felicitats pels deu anys de l'EOI del Vendrell

L'EOI del Vendrell ha viscut una jornada històrica: els seus primers 10 anys. Sempre he tingut una relació molt especial amb aquest centre. Vaig ser un dels alumnes del primer curs i també vaig estar al davant de la petita campanya que varem fer perquè es pogues fer 4t d'anglès al centre perquè en un principi només arribava a 3r. Ho varem aconseguir. Els anys han passat i moltes són les persones que han passat durant aquesta dècada, diuen que més de 5.000 alumnes. L'any passat al programa de Ràdio Pas de Vianants vaig entrevistar a Olga Sorigué amb altres alumnes i varem quedar de fer un programa especial enguany amb motiu dels 10 anys. Doncs aquí hem ajudat amb el que hem pogut fent un programa en directe el passat dia 31 de març des de la sala d'actes del centre i participant en l'acte oficial del dia d'avui. Un acte que ha durat poc més d'una hora i a part de la directora ha parlat l'alcalde, la delegada d'ensenyament de Tarragona que per cert m'ha agradat com ho ha fet. Ha sabut deixar enrera un to polític i ha parlat d'una manera més humana. Per tancar l'acte molt bé el Cor de Joves Veus de l'Escola Municipal de Música del Vendrell que ha interpretat diferents peces amb els corresponents idiomes  i l'albinyanenca Alba Franch que ha tocat el Cant dels Ocells amb el seu violí.. Com a punt final tots els mestres del centre han convidat als presents a una copeta de cava en diferents idiomes. 
Estudiar idiomes és una manera de poder sortir de l'atur i guanyar-se les garrofes en la societat i comarca on estem. Ja no ens cal anar a Tarragona i Barcelona i aquí ho tenim tot en unes instal·lacions que han millorat molt en els darrers anys. Aquesta és una oportunitat que moltes persones ja aprofiten i altres per manca de places potser es queden fora. Una manera d'aprendre coses noves quan ja no vas al col·legi i també serveix com a reptes  per moltes persones que volen aprendre coses noves per viatjar o pel que faci falta. He pogut parlar una mica amb l'Spela Ursic, profe d'anglès del centre sobre la necessitat de la comunicació en els nostres dies i és una manera d'obrir-se portes i anar endavant perquè a vegades no només és un problema d'idioma és un problema de comunicació independentment del coneixement de la llengua que un tingui. Quan aprens un idioma ho aprèns. Moltes gràcies a tots els profes i personal del centre i en especial a la seva directora per compartir un dels seus pilars humans que molta gent hauria de practicar anar a treballar i gaudir de la feina. Això ho pensa la directora i crec sincerament que per la sintonia que he vist també ho comparteixen la resta del claustre i personal del centre. Per molts anys i endavant amb aquesta gran tasca que feu en silenci, dia a dia per permetre a moltes persones a accedir a nous coneixements i a noves maneres d'entrendre la nostra realitat. Entre tot ens ajuda a ser una mica més humans i més propers amb la resta del món. Gràcies de tot cor.

dimarts, 8 d’abril de 2014

Medicaments, llibres, menjar, el proper?

Fa poc al Vendrell es va iniciar una campanya per ajudar a la gent a comprar medicaments. Realment cada dia anem tocant una mica més baix tot i que gràcies a deu hi ha gent que encara no hem caigut en aquesta espiral, però mai se sap. Realment és molt trist no poder menjar, però també és trist no poder pagar els medicaments. Potser ben aviat es buscaran una llei per pagar alguna cosa per la sanitat pública, però encara que sigui simbòlica potser més d'un no ho podrà pagar. Cada dia la cosa és complica una miqueta. També tenim altres històries de nens que no poden jugar a futbol perquè a casa seva no poden pagar la quota. Alguns potser els enxufen perquè són molt bons i altres han de pagar pel simple fet de ser més patates. La societat és injusta que ningú ho dubti. També n'hi ha que no poden comprar llibres i material escolar, però per això ja hi ha mecanismes, però cada dia trobem nous casos de gent que pateix altres mancances que demanen algun tipus de solució. Esperem que ens depararà la vida. Sinó pagues la llum ni l'aigua doncs encara pots fer tramputxes o caure en gràcia d'algú, però hi ha coses més difícils de solventar.

I l'Arboç per què no?

En la meva darrera entrevista a Pas de Vianants amb l'Estefania Garcia de l'empresa Sunet Plagas va sortir a la llum una pregunta que no vaig fer en antena perquè em va venir més tard al cap. A vegades la gent pensa que segons quin tipus de botiga al centre del poble tindrà més èxit que en un altre lloc. Jo crec avui en dia que muntar una empresa en un punt com l'Arboç pot donar més de si que no pas al centre del Vendrell. La gent el que vol és aparcar prop i no haver de caminar gaire. Si vol caminar per fer shopping ja anirà a les grans ciutats, però per buscar coses concretes a vegades es millor tenir un bon espai per aparcar que no al centre del Vendrell o Calafell que a vegades quan hi has d'anar t'ho has de replantejar dos cops. Abans les coses eren diferents, però amb el temps van canviant. Poc a poc

Saturació de fires medievals

Una de les propostes lúdico culturals que ja em comencen a cansar una mica són les famoses fires medievals que sorgeixen com a bolets aquí i allà. No estem parlant de que de cop i volta et trobis vivint al segle XIII i el teu 4X4 que tens estacionat al garatge s’ha convertit en un carro guiat per dos cavalls que ben aviat et demanarà palla i garrofes per poder seguir el camí.
Estem davant de persones amb visió de futur que han sabut vendre un producte més vell que anar a peu però ben actualitzat perquè sembli nou. Agafar paradetes de formatge, bijuteria, pastissos entre d’altres guarnir-los d’època per donar-li l’aspecte desitjat. Tot seguit s’elaborà un llibret amb moltes fotos  es va a algun polític amb ganes de fer coses diferents i vendre-li el resultat del “tuneig”. Molts cops aquesta proposta no suposa cap despesa pel consistori que passarà de rebre uns diners per ocupació de la via pública a deixar perdre aquests calés a canvi d’una aparent proposta diferent. Evidentment, el nostre comercial farcirà l’oferta amb unes actuacions i atraccions que animaran el nucli del municipi d’una forma altruista que anirà a càrrec dels paradistes del mercat del voltant.
Al principi fa certa gràcia  perquè resulta  una bona excusa  per conèixer nous pobles de la comarca que fins aquell moment encara no havies trepitjat.
Això és bonic els primers anys, però a mesura que es van repetint els mateixos esquemes comença a fer-se una mica pesadets. A més et vas trobant molts d’aquests paradistes en les localitats que també acullen aquests petites passejades en el passat. Alguns corresponen a autèntics professionals  que es dediquen a donar sentit a aquests mercadets  itinerants.
Alguns municipis com Calafell d’una forma més o menys encertada hi  integren grups, entitats i associacions de la localitat per convertir en més propera al municipi. Aquesta és una bona idea per encabir moltes persones que també realitzen tasques o venen productes similars als que vénen de fora. La gràcia és intentar afegir a  aquesta empresa i els seus expositors els veïns d’on es realitza.
Aquest tipus de model és bo de tant de fer-los servir, però un abús acaba avorrint. En el cas de Calafell ja trobo que se’n fa un gra massa  amb l’excusa dels tres nuclis planten cada any les seves firetes corresponents.
El proper pas és atrevir-nos amb fires novedoses. Un exemple clar seria apostar pel futur amb un mercat on puguem trobar pastilletes, batuts i altres combinacions que ens permetin viure sense haver de recaure massa ni el pa, ni la carn ni les verdures. Això és una cosa encara massa innovadora perquè arribi a les nostres contrades, però una fira de productes i mètodes per perdre quilos segurament tindria molts adeptes.  En aquestes contrades on són tradicionals i típiques les celebracions gastronòmiques  apostar per una proposta similar atrauria molta gent que utilitza amb aquest tipus de productes. També podem treballar sectors concrets com  dirigir-la als celíacs, diabètics, etc. El fet de vendre descalcificadors d’aigua, peladors de patates, robots, màquines miraculoses a base de raigs ja està molt vist. Hem d’apostar per allò nou i creatiu i deixar-nos de copiar i enganxar sempre el mateix model.
Aquesta mena de fires medievals és la versió il·lustrada dels mercats setmanals d’un municipi amb petites variants. Aquests són més espavilats i li han donat un aire històrico-cultural a aquestes parades de mercat que fa tants anys que estan entre nosaltres.
Les fires multisectorals que són les que predominen a les nostres contrades és on hi ha una mica de tot i  sempre triomfen els  relacionats amb el menjar i el beure. Hem de buscar propostes més concretes que siguin més properes als presumptes clients i incorporin les novetats del moment.
A veure si en els propers mesos algun municipi de la comarca ens convida a una fira que miri al futur o sigui monotemàtica en alguna cosa i no haguem de caure sempre el mateix model. Article publicat a partir del dia 2 d'abril al Diari del Baix Penedès, Eixdiari i Baix Penedès Diari









dilluns, 7 d’abril de 2014

Esports de risc a través del teclat

Un dels esports de rics es opinar sobre coses properes. Parla de Crimea, de les virtuts de la carxofa o del Papa de Roma no té cap problema. Parlar de la consulta, un dels temes estrelles de tot arreu també dóna molt de si i no te gaires repercusions. El problema és quan parles de cotxes que desapareixen de desguassos públics, rieres que baixen plenes de merda, carrers per no recullen mai la brossa. Parles del veí del costat que té una botiga amb un catipè que tirar enrera i mil coses. Evidentment, en molts casos la gent al final arriba a la informació en altres pocs casos ni se senten al·ludits, però és arriscat. Els efectes secundaris és que no et saludin o parlin malament de tu, però això són malalties que ja fa anys que un ja té més que superades. Vinga endavant.

Opinar és gratis i no contamina

L'altre dia amb una excusa vam poder opinar de moltes coses al voltant del periodisme amb gent que també es dediquen a dir o escriure el que pensen. Un exercici molt enriquidor en la nostra societat. Ja sé que la gent que té un blog és un percentatge molt minso de la societat. La gent que s'ho mira no és tan minso, però entre aquestes minsades es pot fer alguna cosa que surti de la versió oficial de tot plegat. Esperem trobar altra excusa per creuar opinions i valoracions amb gent oberta i que no respongui ni a partits ni a creeces prederminades. El principal de la gent és comunicar. Avui en dia que tenim molts canals per intercanviar informació resulta que estem creant una societat d'autistes que és preocupant. Però de tant en tant hi ha una escletxa i es pot treure el nas. 

Noé, original amb retocs del segle XXI

A vegades vas al cine i no saps que veuràs i altres cops ho tens molt clar. Sempre pot passar que vagis a veure una peli que sembla que ja tinguis controlada i et surti una amb retocs diferents. Això és el que passa a Noé. Tot i seguir la trama bíblica hi aporta nous elements que a vegades la porta al món del Senyor dels anyells, però és una manera de fer que grans clàssics bíblics o d'herois tinguin un punt diferent. Com si a una Passió de Crist hi apareguessin marcians per allí que tot i no tenir cap importància argumental la fan un pel diferent.

dissabte, 5 d’abril de 2014

Una variant entre Vilanova i el Vendrell

La C-51 entre el Vendrell i Vilanova i la Geltrú és una autèntica travessia urbana farcida de semàfors, pas de vianants i rotondes. Sort que en aquesta comarca mai passa res, llavors clar si algun dia algun camió de bombers o ambulància resulta que ha d'anar per aquesta via i és una hora punta val més que vagi per un carrer paral·lel perquè la via està farcida de cotxes i gent amunt i avall. Ara que és fàcil demanar i que no et facin ni cas seria bo que es fes una variant entre la capital del Baix Penedès i la del Garraf, una carretera més endins per poder anar sense haver d'estar sempre mirant per si passa algú i vigilant cada semàfor. Ja sé que no hi ha diners, però mentrestant es podria fer servir l'autopista Pau Casals per cobrir aquest petit tram. Tampoc és bo que tinguem tantes vies, però hem de fer servir el coco i tenir el territori trinxat d'una manera sostenible i no pas perquè si perquè uns no volen treure el peatge d'un tram. A veure si ens visita la raó en aquest tema.

dijous, 3 d’abril de 2014

Gas versus caldera i viceversa

Fa uns dies per aquesta zona hi ha una mena de guerra d'empreses de gas i de calderes. Primer vénen els del gas i et diuen que la caldera no xuta. Llavors et posen una caldera i ha de venir el de les calderes a fer una revisió després de la instal.lació. Aquests et diuen que facis un contracte de manteniment amb ells que són molt millors que els del gas que són uns xapuces i ells són els qui realment entenen. A veure qui té raó de tot plegat, però de moment ja has hagut de canviar la caldera. El millor potser és deixar passar els del gas i depèn del que diguin avisar els de la caldera per saber si tenen raó, però això ho he fet. Si algú ho vol comprovar ja ho sap.

Poc a poc i mantenint el tipus

Reconec que els funcionaris podem ser una mica com les pijos dels currantes, però pensem que hi ha funcionaris de 600 euros al mes que han de fer cada dia 100 km i tenen classes al matí i a la tarda. També hi ha funcionaris de 4.000 euros al mes que fan el que volen i no cal ni que vagin a treballar. Hi ha de tot i les diferències són considerables, però per la majoria de pobres i optimistes sembla ser que primer recuperarem els 44 dies de la paga extra que ens van treure al Nadal del 2012, temps que va entre el temps de meritar i la sortida de la llei. Tot seguit suposo que tindrem la resta de la paga que ens varen pendre en aquest 2012. El que ningú diu és del 5% que ens varen prendre a tots fa uns parell d'anys o tres. Ningú comenta això, però jo suposo que també arribarà. Els laborals d'empreses privades veuen com cada dia el salari és més baix i tot això ha servit d'excusa per baixar nòmina i fotre gent al carrer. A veure si algun dia tornem a la normalitat per seguir tirant endavant.

dimecres, 2 d’abril de 2014

Un altre 11 de setembre

Ja tothom s'ha trobat a la gigafoto. Ja és feliç. A alguns els hi és igual. Altres ho guardaran per a la història. Avui mateix ens ha dit que l'any que ve toca omplir la Diagonal de Barcelona. 2.000.000 de persones cap allí. Això de l'Onze de Setembre ja és una cita per fer una cosa diferent amb la mateixa finalitat. Suposo que es tornarà a complir amb els intencions, però potser si la cosa no avança endavant la gent es cansarà i adoptaran una altra actitud. Ja veurem. Si el dia 9 de novembre s'ha de fer la consulta, per aquesta trobada a la Diagonal ja sabrem alguna cosa més. A veure com evoluciona tot plegat perquè realment és un camí incert, encara que penso que la consulta no es farà. Només falta saber a canvi de què?

Les borrasques amenacen l'anticicló vendrellenc

Després de la mort de quatre nens als Pisos Planas del Vendrell ja torna tot a la normalitat. Ja s'han acabat les manifestacions, les protestes, poc a poc tornarem al dia a dia. Si el diumenge següent dels tràgics fets haguessin hagut eleccions haguéssim tingut un resultat molt peculiar i potser no seria el més lògic perquè durant aquests dies s'han escoltat molts rumors de tot tipus. El que he vist a part de la gent neutral és que s'han creat com a dos grups oposats, un favor de la família afectaca que protestava pel retard dels bombers, es queixava que no rebia ajuda, de les condicions de vida, etc. Un altre totalment al contrari que com era que s'ajudava a una família que ni tan sols estava empadronada al Vendrell i que vivia de guays. S'han creat com a dos grups. Un ha sortit al carrer s'ha manifestat. L'altre no ha dit res en públic però en petits cercles deia que ja n'hi ha prou que sempre els mateixos. Per sort no ha passat res perquè no hi hagut una altra xispa, però la dualitat era ben palesa. El problema del Vendrell i d'altres municipis és que la paciència de la gent s'acaba i hi ha molta molta gent que viu al limit i que ho intenten dissimular o no com poden, però no tenen res a perdre i algun dia podem perdre mal. Podem tenir un batalló de mossos, 3 consellers, un ministre i tot el que faci falta, però la situació és aquesta i és real. La tensió hi és. Però en aquest poble no passa mai res i quan passa vinga vinga que ja fem tard. Esperem que no passi res, però mentrestant fa falta feina i recursos perquè la gent no hagi de caure en mons conflictius i tothom es pugui guanyar la vida. A l'igual que hi ha gent que ja ni s'apunta al paro perquè creuen que no serveix per res també hi ha gent que no s'empadrona perquè viu al marge o està empadronada ves a saber on. Estigui o no estigui empadronada aquesta gent hi és i estigui o no a l'atur aquesta persona en principi no cobra ni cinc. Evidentment han de menjar i per tant s'espavilen que toca fer. Massa burocràcia i papers. Tot és més senzill. El problema no és que siguin ni d'aquí ni d'allí. El problema és que hi ha molta gent que les passa canutes. Això dels orígens és per despitar la base del problema. Hem de comptar el que han passat de tot i hem de tenir en compte que la neutralitat també estava motl present, ni per un ni per l'altre, però aquests són els que es veuen menys i no surten gaire a les notícies.

Queixals del seny

Els queixals del seny és un dels temes que uneixen a la gent. Quasi tothom té una història relacionada amb aquests queixals que suposo que amb els anys aniran desapareixent perquè cada dia fem servir menys les nostres dents. Jo sóc una de les persones que miraculosament ha fet un pas més enllà i no té queixals del seny. No t'extranyi que quan arribi als 80 anys em surtin, però de moment estan quietets en els seus llocs originals. Potser no tinc seny, però això de tenir seny depèn de qui t'ho diu val més no tenir-ne perquè massa gent és pensa que té la veritat i aquesta no la té ni el google.

dimarts, 1 d’abril de 2014

L'estalvi dóna pas a la supervivència

La tarifa de la llum i del gas s’han apujat considerablement durant els darrers mesos. Abans la gent anava a les biblioteques públiques simplement per consultar llibres i revistes. Encara se seguirà fent, però cada dia una de les justificacions que porta a més gent a utilitzar els espais públics és l’estalvi de calefacció i electricitat a les seves llars. Si fins fa quatre dies per sobre o per sota del preu de cost anaves complint amb les factures d’electricitat, gas i aigua, en molt poc temps hem vist una inquietant pujada de tarifes que provoca que la gent busqui alternatives per estalviar en aquests subministraments bàsics que són fonamentals en les nostres vides. Encara que també s’ha de reconèixer que darrerament s’han afegit altres elements com l’ADSL, una necessitat recentment creada i inèdita fins fa quatre dies. Sembla que sense ella hauries de viure  en un altre planeta.
Hi ha persones que no disposen de vehicle propi. El partit del transport pot representar un pou sense sola per l’economia domèstica. Alguns han optat per dependre dels transports públics i una bicicleta. En alguns casos funciona, però a casa nostra en alguns municipis grans les línies  passen amb poca freqüència pels seus pocs usuaris. El més utilitzat en el cas del Vendrell per unir la platja i el nucli és el tren. Pel que fa als autobusos pots estar mitja hora donant tombs per urbanitzacions en un trajecte que amb cinc minuts en vehicle propi el podries realitzar de sobres. Llavors vas a peus i aviat arribes a destí
En el tema de l’estalvi d’àpats hi havia força fidels d’esdeveniments amb sorpresa final:  inauguracions, estrenes, presentacions i altres actes públics on mai hi faltava el corresponent psicolabis. Ara les coses han canviat. Pots tombar molts d’aquestes cites i no trobar ni una miserable oliva amb pinyol que posar-se  a la boca. S’ha d’esperar a les eleccions, especialment a les municipals quan sembla que la cosa reviscola una mica, però la veritat que els períodes entre les cites a les urnes està tot  bastant aturat.
Aquest estalvi ens fa anar per les vies gratuïtes evitant al màxim les autopistes de pagament. Molts són els que aposten  per la més econòmica encara que hagis d’estar mitja hora més per arribar a Barcelona.
Entre els uns i els altres cada dia són més els que es porten l’entrepà a la feina per esmorzar i en un tupper s’hi guarden les sobres d’alguna menjada d’ahir. Una mica de microones i tot torna a estar com si fos recentment cuit. No fa gaires anys hi havia restaurants de menú econòmic de la zona del Tancat del Vendrell que feien tres torns de menjar perquè paletes i manobres, entre d’altres, veien com semblava que tot allò no s’acabaria mai. Un dia es va acabar l’aixeta i van anar recuperant-se els antics costums de producte casolà.
Un element tradicional com la bossa d’aigua calenta per posar-se als peus per les nits ha tornat  a sorgir en algunes botigues,  però dins una altra imatge i presentació. No han passat els anys en va i s’ha d’actualitzar un producte que va fer més calentes moltes fredes nits d’hivern.
Estalvis energètics quan veus a joves i no tan joves amb els seus ordinadors portàtils o “tàblets” ocupan espais de la  via pública  que a priori no tenen cap encant especial. Ho penses una  mica i de seguida veus que en aquest petit espai existeix  una zona wi-fi que permet connectar-se a internet.
De moment, encara tenim les platges i les dutxes i rentapeus d’ús gratuït però alguna ajuntament ja ha instal·lat sistemes de pagament de molt baix cost, però tenint en compte les persones que hi poden passar per allà un dia punta d’estiu es podria arribar aconseguir una molt bona recaptació. Obtenir l’aigua potable d’una font pública és una mètode força estès a casa nostra, encara que altres aposten per una connexió fraudulenta i no passa res. Dins els col·lectius com els de comerciants hi ha un estalvi energètic en temes com els les llums de Nadal. Ha arribat un punt en què els establiments ja no poden permetre’s aportar més diners per l’enllumenat de carrers i places. La crisis contempla molts aspectes negatius com aquest de la reducció de costos públics.
Petites històries que es complementen en cercar els productes més econòmics en supermercats, roba i altres elements de primera necessitat procurant reduir al mínim la despesa i sempre vetllant per no tenir cap ensurt que provoqui una davallada en la nostra economia de subsistència. Quan els serveis mínims fallen, el proper pas és l’ocupació d’habitatges. En aquesta situació toca aconseguir aigua, llum i gas a zero cost. A partir d’aquí ens podem trobar sorpreses desagradables que ens poden perjudicar greument i també poden afectar a terceres persones. Article publicat al diari del baix penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès diari a partir del 26/3/2014