La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 29 de juliol de 2014

Només necessitem un país normal

Nosaltres només hem de lluitar per tenir un país normal. Un lloc on es consulti a la gent que és el que vol realment, sense preguntes trampes ni rebuscades. Un país on els polítics facin la seva feina i els tècnics la seva. No vivint en aquest constant canvi de papers que veiem a petita i gran escala. Uns polítics que cada parell de legislatures haurien de tocar el dos o almenys deixar pas a les noves generacions i permetre que la seva professió es vagi renovant. Ja no ens calen grans salvadors del món perquè durant unes dècades n’hem tingut uns quants que ens han portat a la misèria amb superàvit  incorporat. Persones que  puguin fer realitat el seu projecte compartit..  No és de rebut que una persona sense ofici ni coneixements amb  quatre màsters a mida i alguna cosa més hagi acabat sent director o gerent  de qualsevol entitat pública per la simple justificació política perquè ja no saben ni que fer-ne els seus companys més propers. Ja n’hi ha prou que després de cada elecció comenci l’intercanvi de cromos entre entitats polítiques per anar col·locant tot aquells que han quedat fora dels escollits o simplement a l’oposició amb una “miserable” paga de 600 euros al mes a canvi d’anar un dia al mes a aixecar el dit al ple i llegir un text que algú a l’ombra ha preparat a consciència.
Aquestes estadístiques tan patètiques on s’apunta que els delictes han baixat tres punts i la recollida selectiva ha pujat cinc punts ja es fan totalment insostenibles. Parlem de números clars i deixem d’aquests titulars que no diuen res i que causen la riota de molts lectors que coneixen per experiència pròpia allò que passa al carrer i òbviament no fan el mínim cas d’aquelles dades oficials adaptades a la glòria personal. Al cap de pocs dies les xifres oficials d’una altra entitat treuen el fum i glòries de les seves paraules.
En un país normal, un municipi com el Vendrell que registra quasi 40.000 habitants entre ocupes vinguts d’altres indrets i immigrants absents del padró necessita trens a Barcelona cada mitja hora i a Tarragona cada hora, com a molt, i sense necessitat de fer transbords a Sant Vicenç. Evidentment en uns horaris raonables en les hores amb més demanda i no com ara que sembla que hagin volgut omplir els buits de les circulacions habituals en les comunicacions ferroviàries entre l’Arboç i Tarragona amb aquest miracle del tren del Camp de Tarragona. Esperem que aviat s’incorpori Vilanova i Vilafranca.
Un país normal on el més llest i el millor tingui més oportunitats que el cosí de  la mare del veí o el cunyat de la germana del pare del veí de dalt o simplement el fill d’algun interventor electoral que s’ha quedat a l’atur.
Un país normal on els pressupostos públics es puguin entendre com la factura d’una gran superfície quan vas a comprar i no pas com ara que has de fer un curset accelerat per trobar el misteri d’aquell truc de màgia integral.
Un país normal on es donin oportunitats a la gent del país en les fires i mercats que fem i no haguem de buscar ni les coques a Perafita ni els embotits del Pirineus, mentre els de casa no poden sortir a vendre els nostres productes perquè hi perden diners.
Un país normal en què tot apunta que el dia 9 de novembre no hi haurà cap consulta amb cara hi ulls. Encara tenen uns mesos per moure la perdiu. Però el poble està allà i ara ja no hi ha aturador. Si algun dia s’aconsegueix la independència i la resta de coses continuen igual el dia següent tocarà demanar la segregació del meu poble perquè possiblement serem víctimes del centralisme barceloní i de les pràctiques viciades dels que remenen fa dècades les cireres en aquest país.
Vull un país normal on la gent pugui gaudir de la música i de les arts a un preu perquè els protagonistes es guanyin la vida. No com ara que gràcies a aquest mercat consentit les grans companyies facin l’agost tot l’any i els pobres artistes s’ho han de mirar mentre col·leccionen factures d’entitats públiques pendents de pagament en un calaix.
No necessitem miracles, sinó una normalitat absoluta. Ajuntaments que paguin els seus deutes i factures a proveïdors i no facin créixer la bola perquè els propers qui vinguin la trobin més i més grossa i no tinguin ni maniobra per poder pagar els interessos de la factura de la llum. No sé si som Costa Daurada, Vegueria Penedesenca, Penedès Marítim, BCN World, Camp de Tarragona, però si sé que som un poble que estima la seva terra i la seva gent i volem seguir endavant amb el cap ben alt. Article publicat a partir del 24 de juliol del 2014 a l'Eix Diari, Diari del Baix Penedès i Baix Penedès Diari.





Una gran festa major del Vendrell que ja toca el dos fins el proper any

La festa major del Vendrell ja és història. La festa major dels administradors, de l'àliga amb corona, de la photocall, del castell al Botafoc ja ha passat. Ara toca un mes d'agost en què haurem d'anar a les platges  veure festes organitzades per al gaudi del turista o a altres localitats de la comarca i rodalies que presentaran les seves. Ja vaig parlar del divendres i dissabte. Ara toca parlar del diumenge i dilluns. Dins els actes de diumenge vaig estar a la cercavila d'adults a la pl. Vella. Un lloc més acollidor que no pas la Nova, però a voltes sembla petita. A vegades semblava que la rua de la cercavila anava una mica lenta i sembla que es va retrassar un xic, però això ja passa quan hi ha implicats tants de grups i persones. Sobre el Track, fer un concert a dos de nou de la nit i amb altres actes paral·lels és una mica arriscat, però clar tampoc es qüestió d'acabar a les 6 del matí. A principi no hi havia gaire gent, però amb el Drogas i com la resta va acabar doncs es va anant omplint però ni de bon tros als nivells del dia anterior que a les 7 del matí estava ple de gom a gom a pl. Sardana inclosa.
Abans hi havia dos Tracks, un per la comarca i un per fora. Ara n'hi ha un amb dos premis, un per fora i un per dins. Una barreja entre tots dos. Jo faria el Track un altre dia fora de la festa major on els grups puguessin tocar més estona i en una sola categoria tots junts i que guanyés el millor i ja està. Evidentment potser no hi hauria tanta gent com si poses un gran grup darrera, però si fas el format del passat diumenge resulta que tampoc no hi ha gaire gent. Doncs fem-ho bé i potenciem el concurs com ha de ser. Si hem de posar un grup de renom darrera per atraure gent, potser que donem el protagonisme als grups com ha de ser. Sobre l'elecció final del jurat la trobo molt correcta. Si es vol fer com ara que passin tres o quatre grups a la final, mitja hora cadascún i ho tenim tot arreglat. Ara no és ni xixa ni limonaa.
Pel que fa al dilluns, el Ball de Malcasats cada dia atrau més gent en les seves prèdiques sobre el Vendrell i rodalies. Fa uns 3 o 4 anys que els trobo més fluixos pel que fa a l'actualitat local i comarcal també. Parlar del rei ja ho fa molta gent i és molt fàcil. El que costa més és parlar de Mossèn Pedrell i del Benet i clar aquests no surten a l'APM i també és mereixen l'atenció del seu poble. Fan servir massa llenguatge guarro. Està bé que l'utilitzin però un 40% de les seves paraules ho són. No cal tant tampoc que massa és fa pesadet i potser és millor més delicat que no pas tanta farda a granel. La Traca no va petar per la pluja. Coses del directe. Per acabar, un gran gran concert dels 7drock que van fer gaudir als allí presents. Jo crec que el dj de després ja sobrava perquè acabar un dia a les 3 de la nit ja es bona hora, no cal estar amb música fins a les 5 per quatre gats que van quedar allí. Com a nota final, esperem que bent aviat el Pep Planas estigui totalment recuperat de les seves cremades. Ànims i endavant.
Propostes pel proper any: primer de tot donar els programes gratuïts abans dels actes de prefestamajor. Els administradors s'haurien de renovar cada dos anys la meitat si és vol realment integrar a la gent sinó ja està bé. Posar en el programa els llocs alternatius en cas de pluja. Buscar un grup de pregoners i voluntaris i que la gent pugui votar d'una forma més oberta i pública que aquesta passada, evitar d'alguna manera que alguns bars reventin preus de les barres que paguen els concerts de festa major, crear una mena de protocol escrit dels Portants de festa major i altres històries , ara sembla que vagi sobre la marxa. Inclús un d'ells podria fer el pregó. Arreglar el fet que quasi  sempre els castells comencen amb retard el dia de Santa Anna, arriscar-se a fer coses noves com posar l'escenari sobre la Rambla, provar a veure com resulta. Pel que he vist enguany els dono un 8,5 amb ganes de veure com el proper any ho superen amb escreix, doncs ja tindran una bona dosis d'experiència a les seves esquenes. Gràcies a tots ens retròvem a les barres de les altres festes.

diumenge, 27 de juliol de 2014

Una gran evolució en els creadors de Todos son iguales

Vaig anar a l'estrena mundial de la miniserie Todos són iguales al Tívoli. Vaig tenir l'oportunitat l'any passat de veure Dead Wendy a la Bisbal del Penedès. Sobre aquesta primera part de la nova miniserie es nota una evolució amb l'anterior. Tot està més mesurat, més madur. En la primera hi havia més cor i menys seny. Aquest cop hi ha més seny i amb un plantejament més general han aconseguit fer arribar els mateixos sentiments a l'espectador sense necessitat de tanta sang i violència. Hi ha clara evolució. En aquesta hi ha una reflexió un plantejament més estudiat que en l'anterior on hi havia una idea i van anar per feina per fer-ho realitat. Ara es nota que hi ha un passat i que la cosa promet i promet molt en un món molt complicat on triomfen els qui tenen peles i en algun cop, com crec que potser aquest, també els que tenen molt bones idees personals que saben transmetre a la resta. Molta sort peny amb el seu gran coneixedor del món friki com és el Dídac López que aquí veus que els coneix però se'ls mira de gairell. Esperarem els nous capítols a veure amb quines sorpreses ens obsequien. Em va agradar posar un tros de notícies del Vendrell a la sèrie i la promo que hi ha dins al principi per canviar d'escenes. Petits detalls que denoten un pas de gegant envers els anteriors.

Una festa major del Vendrell amb música i olor a pólvora

Pel que fa a la festa major d'enguany del Vendrell pel que portem fet, la cosa m'ha agradat. És una llàstima que els programes de festa major sempre arriben massa tard, però com acostuma a passar sempre arriben abans del castell de foc, però una mica abans tampoc estarien malament. Vaig anar al pregó del Marc Rodero i tot i tenir una molt bona dicció i molt ben equilibrada el vaig trobar una mica massa llarg on hi havia massa episodis de la vida personal i el Vendrell que està bé en altres moments del calendari anual, però clar allí hi havia molta gent que no té la sort de conèixer a l'home del temps del Vendrell. Al final del pregó hi havia una mena d'examen de vendrellisme pur carregat de tòpics que fa anys que algun polític de la casa gran en fa un  gran us i que el nostre protagonista ha adaptat a una nova generació conservant l'esperit del vendrellisme més pur. Cadascú pensa com pensa i jo em limito a aportar la meva opinió. Em va agradar per original l'acte inaugural de Sínoca en aquelles imatges projectades sobre el Portal del Pardo. Va ser un punt original que va sorprendre als allí presents. Pel que fa el castell de foc, el vaig trobar molt encertat en la nova ubicació i es deixa veure des dels dos vendrells a ambdues bandes de la riera. Va durar uns 8 minuts llargs, però va mantenir uns mínims garantits. L'any passat va ser molt més cutre. No sé si seria el lloc o el pressupost que estava més migrat. 
Pel que fa als concerts del primer dia. Els guanyadors de la versió Track d'igualada eren massa i martell. Molt molt de soroll, però mira entre una cosa no varem aguantar gaires crits dels seus. Tot seguit va venir la Desbandada que va deixar bocabadats a molta gent dels allí presents perquè van fer un gran gran concert amb temes propis i alguna versió, però pels que no els coneixien jo crec que va ser una gran plataforma de difusió d'aquest nou grup que compta amb gent que ja fa anys que es mouen per les festes de la comarca dins altres noms. Va ser brutal. Molt bé. Es van quedar amb la gent. Després els Laxen van seguir amb la festa amb un dels millors concerts que han fet en els darrers mesos. Molta connexió amb la gent. Els hi ha tocat viure dels vells temes que els van fer famosos encara que també en van posar força de nous. Semblava que haguéssim retrocedit 20 anys en el temps, pero amb unes quantes canes més. 
Ahir la pl. Vella es va omplint de mica en mica al llarg del matí per veure els castells. Els diables van a tots una mica. Gràcies per posar-me dins els versots. És tot un honor. Seguiré sent un pesat, de moment. La que va rebre més a part dels Plataformos va ser la Turdiu que va tenir la genial idea de fer una reunió amb les entitats uns dies abans de les festes dels barris per parlar de les roses de sant Jordi del proper any. Clar, si algú no se'n recordava del tema, ella ho va acabar refrescant a tothom. Llàstima que als Nens se'ls hi escapés la cirereta del pastís, però encara queda molta temporada i es poden fer moltes coses. El correfoc molt bé, tot i que anaven molt separat uns dels altres. Suposo que és un tema de seguretat, però hi havia molta molta gent al llarg de tot el recorregut. Bé l'encesa del campanar, em va agradar força. Després molt animat el ball de la Rambla que feia goig de gent ballant en aquesta nova direcció de l'escenari. També força concurrència als Grallioli que tocaven davant del Mercat, molt bé. Pels més joves al Puig amb els 40 Principals, van omplir més que el dia anterior. Evidentment la mitjana d'edat eren els 20 anys, però clar, cada generació tenia el seu lloc. També hi havia gent que fa anys que va fer la mili. Molt ambientat i la música era disco, no era maquinorra, almenys quan vaig anar sobre les 2 a buscar el cotxe. Avui seguim amb el Drogas sobre les 2 de la nit i abans el Track que jo apostaria una important modificació del concurs, però a veure com va tot plegat. Molta gent al carrer. Per les nits costava trobar lloc per sopar a les hores puntes. Molts indígenes gaudint de la festa i també algun turista que ens venia a visitar. 

divendres, 25 de juliol de 2014

Molt bona festa major del Vendrell a tothom

Avui toca gaudir la festa major. Cadascu en el seu estil. Ara i fins dimarts al Vendrell com passa a tots els pobles es fa un kit kat per gaudir d'aquests dies especials. D'una manera o altra tocar desconnectar del dia a dia. Una teràpia que ja va prou bé de tant en tant per compartir estones de felicitat i pau. Bona festa a tothom i celebreu com la celebreu pogueu tocar el cel amb els dits de la mà encara que sigui uns instants.

EUiA i ICV sembla que van per separat al Vendrell

Una de les coses curioses és que EUiA i la CUP van junts i per altra banda es presenta ICV. Crec que aquest és el primer cop que trenquen un pacte perquè sempre s'havien presentat junts. Això no és bo perquè la gràcia és que els partits vagin units perquè davant d'aquesta disgregació tothom surt perdent. A veure si es produeix el miracle i es crea una plataforma d'esquerres a la vila.

Val més dependre d'un pobre que d'un ric

Avui ha estat un dia en què s'ha demostrat una llegenda. A vegades quan algú fa un aniversari porta un petit detall amb els companys. Doncs avui una gran persona amb un sou baix ha complert com un campió amb els seus deures amb els companys. En canvi demà tindrem l'oportunitat de comprovar que aquests que cobren un super sou i s'omplen la boca de paraules en benefici de tots són més secs que l'agost. Sempre agafaràs més d'un pobre que d'un ric. Molt bé Manolo, tu si que ets un tiu de puta mare. La resta misèria i companyia.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Guia practica de la festa major del Vendrell

Totes les festes majors necessiten una guia. Jo us presento la meva visió del Vendrell. Jo us aconsello que demà dijous a les 20 hores a la pl. Vella amb l'assaig general de l'Embarcada i d'altres. Allí si que fa goig. Dissabte van molt ràpid. Jo sempre opto per aquest moment que és molt guay. Divendres a un quart d'onze doncs el pregó del mediàtic Marc Rodero. A veure per on dispararà. Pot donar de si. Toca esperar. És un encàrrec especial. Això ho fan al Portal del Pardo, cosa que no entenc, però bé, no ens equivoquem de lloc. El divendres a la nit sobre dos de dos els Laxen al Pèlag. Allí hi haurà molta molta gent. Un concert més del grup vendrellenc que ha donat una mica de debat per si havien de venir o no, però això passa sempre. Després pel dissabte nit, doncs la cercavila de foc, un dels millors actes de la festa major amb l'encesa del campanar del Vendrell que enguany després d'un parell d'anys de fer el burro torna a la seva tradició. No us perdeu l'actuació dels Nens del matí que estan en plena forma i pot haver-hi sorpreses. Dissabte a la nit concert tipus maquinero o sigui a buscar-se la vida amb el ball de gent amb més experiència a la Rambla. Diumenge nit també sobre les 2 doncs concert del Drogas al Puig. Diuen que el darrer álbum seu és molt dolent, però sempre li quedarà tocar temes de Barricada. Abans una mica de grups del Track, però la gent va al que va. Sort al millor. Dilluns Malcasats i per acabar un grup molt bo de Lleida que fa grans versions i són molt animats les 7 de rock sonen de puta mare ja ho veureu. Ja ho sabeu. Aquests dies per aparcar només està utilitzat la meitat del parquing del puig. A buscar-se la vida. Dissabte és festa local, però dilluns i dimarts dies normals. Molt bona festa major i a gaudir del que tenim.

dimarts, 22 de juliol de 2014

Aprofitant els recursos que tenim a casa nostra


Una de les notícies que va sorgir a la llum pública la setmana passada tractava de medi ambient i el lloc era Cunit. A més, hi participava una entitat comarcal amb una clara personalitat i trajectòria. Si barregem tots aquests ingredients podem trobar la solució a aquest petit enigma. La premsa ens ho titulava com que el Geven s’encarregava de conservar la zona dunar de la platja de Cunit. Una bona estratègia per involucrar les entitats en les tasques públiques.
Altres localitats com el Vendrell també gaudeixen d’espais similars que podria aprofitar aquesta entesa per aplicar-ho a la seva localitat.
Realment no traiem prou partit al que tenim. La crisis ens ha posat una mica en el camí adequat que segueix aquesta filosofia que n’és un bon exemple el municipi baixpenedesenc, però encara ens queda assumir realment el significat  d’aquesta manera de treballar que aprofita els recursos del territori.
Un exemple clar el trobem en les fires i firetes que es porten a terme a casa nostra. Els comerciants haurien de tenir un pes real en l’organització d’aquests esdeveniments. Una mica el que ha passat amb el Vine tast i el Shopping night al Vendrell. Cada dia els polítics estan més lluny de la realitat del nostre país, una de les alternatives que fomenta la societat i tots hi treuen partit és que la gent col·labori en  allò que més coneix. Si els comerciants de la no van a les nostres fires és perquè potser les troben massa cares i poc rendibles. Potser què fem un pensament i les fem més econòmiques o busquem alternatives més sostenibles. En el tema festiu és molt normal que la gent jove involucrada amb entitats locals participi en el disseny de les festes més importants del poble, però clar el problema està quan a l’entrar dins la comissió organitzadora es troben que han de seguir uns compromisos i uns precedents que ningú és capaç de moure un mil·límetre. La seva capacitat d’acció esdevé ben minsa.
Tenim uns mitjans de comunicació en moltes localitats de la comarca que estan infrautilitzats.  És una tasca lenta, però s’ha de fer perquè sinó al final si sempre acaben surtin els mateixos, la resta de la societat no segueix la petita pantalla local. Com més gent hi participi més espectadors poden apostar per aquella cadena local. Què les càmeres arribin a un ampli ventall de la societat i deixin de caure en la rutina de sempre.
Aquest és la política que s’anomena participació ciutadana en el seu estat pur menys manipulat. Fer estudis i estadístiques amb uns resultats amb molts de gràfics a tots colors és una cosa que està bé per guanyar eleccions, però no pas per arreglar la situació d’un municipi. S’ha de convidar a participar aquestes entitats que formen el teixit social, però que les seves conclusions siguin aplicables i no es quedin pas en un calaix abandonat.
Renovar totes aquestes entitats és un altre esport que s’ha de fer. Això que faci anys i panys que gaudeixen del mateix president no és un bon senyal. S’ha de donar l’oportunitat a altres persones que potser no tindran la seva dilatada experiència, però ens hem de permetre el risc que ho puguin fer millor. Aquesta ha estat una de les claus del gran boom dels Nens del Vendrell perquè no saps mai qui poden posar de cap de colla ni de president. És una sorpresa, tothom a priori té els mateix números per sortir. Aquesta és la gràcia. En altres són els de sempre que es van tornant. Un altre element a tenir en compte és que les entitats similars es puguin fusionar per donar més empenta a la seva tasca.  No cal tenir tres o quatre associacions cosines germanes que tenen papers molt semblants. Sembla que es profereixi morir al peu del canó amb el pin de president de l’entitat ben alt encara que al costat  teu no hi hagi ningú. Hem de ser pragmàtics i mirar pel bé de la societat i no pas per sostenir símbols que el pas de la història ha anat posant al seu lloc.
Aprofitem els recursos com ha fet Cunit i que la gent participi en les coses que tenim d’una forma real i clara i no pas com a putxinel·lis d’una cosa que ja està dada i beneïda pels poders fàctics que mouen els fils del poder. Potser algun dia ho aconseguirem, de mica en mica, tot torna a la normalitat, encara que el camí sigui massa llarg.Article publicat a l'Eix Diari al Diari del Baix Penedès i al Baix Penedès Diari a partir del 16 de juliol del 2014





dilluns, 21 de juliol de 2014

ICV presenta candidat oficial a l'alcaldia del Vendrell

De moment tenim Àlex Duque per ICV com a candidat a l'alcaldia del Vendrell. La CUP I EUIA i algú més sembla que anirà en coalició. El Podemos ja està treballant pel Vendrell amb les seves noves formes que estan lluny dels partits tradicionals. Els clàssics encara no se sap res. Se suposo que ERC portarà un nou candidat. A veure que passa en un municipi peculiar perquè si i on l'atur, la renda familiar, la pressió fiscal, la recollida selectiva i els pisos ocupats són uns punts molt calents en el dia a dia de la gent.

diumenge, 20 de juliol de 2014

La nit del Mercat del Vendrell supera les millors expectatives

Un gran exit de la primera nit al mercat que va tenir lloc aquest dissabte entre les 21 i 24 hores. Potser mai havia vist tanta gent dins el mercat i la veritat que al principi era una mica agobiant perquè l'espai és petit i hi havia molta gent, però com passa a tot arreu, alguns al veure tot això van optar per anar a prendre algo fora i tornar més . Dins el born hi havia de tot des de callos, pinxos, ostres i moltes més coses que el nombrós pública va degustar. Hi havia unes quantes taules perquè la gen pogués menjar allí, però clar allò era com una marabunta de gent que mirava aquí, parlava allà i anava mirant on podia estar millor. Jo havia sentit que es faria fora del recinte però per no sé quin  motiu es va fer dins el born. Aquest any hi hagut molta molta gent. Evidentment ara falta polir alguns detalls com intentar controlar que no hi hagi tanta gent o fer torns. També estaria bé col.locar petits contenidors perquè la gent anès dipositant les coses dins el mercat. Però són coses que s'han d'anar polint. La gent ha respost. Hi ha gent del mercat que s'ho van currar de veritat, altres hi van posar molt de la seva part. La música va ser un element que va donar vida i festa al recinte. Una gran nit que jo trobo bé que es faci separada del shopping night i que el born també necessita el seu protagonisme. Sort que hi havia algunes parades tancades sinó hagués estat ja molt agobiant. Són petits detalls que s'han de polir i analitzar de cara a properes convocatòries. El primer dia ha fet història gràcies a un grup de paradistes que creuen en el seu producte i estan disposats a innovar a trencar esquemes i adaptar-se a les noves formes de marketing. Un dia d'aquells que fa goig al Vendrell. L'obertura es va retardar uns 10 minuts però quan van obrir les portes donava una imatge que feia goig d'un munt de gent i gent entrant per la porta. Molt maco. Hi havia gent de totes les edats, però potser hi predominaven els majors de 50. Només em queda felicitar a la gent anònima entre ells la Imma Arrollo que ha cregut en aquest projecte que dissabte va trencar esquemes a propis i estranys. Ara ja tenim el Vine Tast, el Shopping Night el Vine Tastet i la nit al Mercat. Poc a poc el comerç local va trencant el copiar i pegar que fa massa anys que dura que sembla inamovible. Enhorabona a tots els que ho han fet possible i han estat allí al peu del canó fins el darrer moment. Una gran fita. A per la propera.

divendres, 18 de juliol de 2014

Presentació del nou llibre de Llorenç Avinyó

El Llorenç Avinyó és una persona que ha estudiat història de l'art, però per coses de la vida la seva especialitat és escriure realitats i fantasies mentre escriu al Diari del Baix Penedès i parla per la ràdio i la tele del Vendrell.  Un especialista en comentar i un gran coneixedor del  Baix Penedès. Lector empedernit, melòman i persona que es fixa en els detalls de la vida. De tant en tant té l'oportunitat de posar solfa a les seves petites creacions. Jo tinc els seus llibres, com és normal, però he de confessar que alguns dels seus contes no els he acabat d'entendre. He parlat amb altres del gremi i tampoc els entenen, però estan allí i algun dia suposo que els podré entendre. A sabut crear un grup de personatges del Vendrell i comarca que n'ha aprofitat algun per al seu ofici de comunicador, però altres els has de descobrir parlant amb ell perquè són material personal. El Llorenç té una de les agendes més buscades del Vendrell i comarca per les persones que coneix i ha conegut. La seva visió et pot donar una visió força objectiva del que hi ha perquè ha viscut molt i coneix molt el territori i acostuma a tenir encert en les seves previsions que s'han de tenir en compte.. La gràcia de les notícies és el que no diu per antena, com és obví i en un parell de minuts et fa un resum d'unes notícies de mitja  hora. El dimarts a dos quarts de vuit estarà a la biblioteca amb un nou recull de contes, la seva especialitat i dins aquest el que més li agrada és la guerra civil i rodalies. Una bona lectura per aquest estiu i buscant i rebuscant en el seu món no sempre fàcil podeu passar molt bones estones a la fresca amb un gin tonic a la vora. Molta sort amic.

Esperant el Todos Somos Iguales

Hi ha gent normal i frikis a la vida. Altres són inclassificables. Uns escriuen i els altres protagonitzen la realitat. Aquest és el cas de la nova miniserie del Dídac López, La Maite Heras i l'Edgar Toldrà. Persones que per qüestions de la vida els ha tocat fer una vida normal, però són capaços de crear aquests móns entre la realitat i la fantasia on els comportaments no són ni políticament correctes ni el final és dels clàssics. Aquí pots passar de tot com a la vida. Ells són un bon grup que han invertit moltes hores i molts esforços en aquesta nova creació. El dia 25 a les 19 presenten la primera part a l'Escola de Música. No hi falteu. Serà diferent, us pot agradar o no, però resulta molt difícil d'explicar i el millor és anar a veure-ho en primera persona. 

El mercat del Vendrell prepara una nit especial per aquest dissabte

El mercat del Vendrell ha apostat aquest dissabte per una vetllada diferent. Entre les 21 i les 24 han preparat una festa especial on no hi faltaran les tapetes, la música i la bona companyia. El mercat del Vendrell al final s'ha decidit fer el seu shopping night especial en ple mes de juliol. Aquesta ha estat una de les conseqüències de la crisi que obliga a buscar nous reclams i noves maneres de promocionar-se i donar a conèixer els seus encants. La veritat que hi han posat moltes ganes i il.lusió per fer-ho realitat. Si a les coses se'ls hi posa amor acostumen no falla mai. Aquest dissabte, acosteu-vos al centre del Vendrell i veure la primera experiència del mercat en aquest horari nocturn i en un format fins ara inèdit. Molta sort. 

dijous, 17 de juliol de 2014

Torredembarra, un nou exemple del que no s'ha de fer

A Torredembarra hem pogut veure un petit tastet d'on arriba l'iceberg de la política. Hem pogut donar un cop d'ull a una trosset més del blog de la política municipal. Només  veiem sovient una part del que passa a casa nostra, però de tant ent ant es destapa una porteta i podem mirar dins i podem veure una mica més. És molt trist el que ha passat. És una situació que pot passar a altres llocs. Hi ha de tot a la vinya del senyor. Però jo crec que Torredembarra com va ser Roda i Cunit en el seu moment són casos d'allò que no s'ha de fer, d'una manera oficial. Aquests dos municipis han sabut tirar endavant. A veure que passa amb la Torre. Al final el pato el paguem entre tots.

Moltes felicitats pels 10 anys d'APM

Un dels programes més importants de la tele és APM. En una mitjahoreta pots donar un cop d'ull a l'actualitat i pots posar imatge a algunes notícies de la setmana que has escoltat en altres mitjans. Ja no és més important ni qui arriba primer ni qui té l'hort més gran, sinó el més important és qui porta els mitjons més estrambòtics i qui s'equivoca més. Gràcies a l'APM ens podem posar al dia d'aquest món. Moltes felicitats pels vostres primers 10 anys de vida a la pantalla. Vosaltres sou la part més coherent de la televisió.

dimarts, 15 de juliol de 2014

Manual de les bones persones


Avui en dia tots o quasi tots ens esmercem a ser bona gent. Aquesta característica  correspon a una manera de ser i actuar que entre altres objectius es busca treballar pel bé de la societat i dels seus membres.
Tothom pot ser bones persones, tant els més rics com els més pobres de la nostra societat. Aquesta és una opció que està oberta a tothom.
Les bones persones segueixen fil per randa les normes socials i tot tipus d’ordenances, lleis i normatives. Són aquests que mai s’excedeixen una ratlla quan estan al volant. Els qui trobes que creuen per un pas de vianants i si hi ha semàfor sempre quan està en verd. Els nostres protagonistes participen en tot tipus d’activitats socials i aporten els seus estalvis per a causes benèfiques ja siguin de caràcter religiós o popular.
Herois que ajuden als seus veïns a desenvolupar la seva vida diària sense rebre res a canvi. Els pots trobar  al costat d’un contenidor de rebuig perquè quan una persona gran hi va a tirar la brossa, ells l’ajuden a prémer la palanca perquè sigui més fàcil aconseguir la seva fita.
Persones que tot i estar a l’atur participen en tots els cursos que sigui  possible. En cas que busquin feina i trobin algú que ho necessiti més que ells òbviament li cediran gentilment el lloc de treball perquè l’altri pugui arribar a cap de mes. Ells renuncien a aquest dret per atorgar-lo amb un altre.
Les bones persones compren en els comerços de tota la vida refusant les grans superfícies, encara que hagin de pagar més diners. Són prou conscients que porten a terme un gran favor al municipi. Aquest sentiment els fa sentir-se cofois i benaurats entre els seus semblants.
No saben ni que és una queixa, ni una reclamació per a res. Ells quan s’han pogut sentir relativament estafats assumeixen de primer moment que la culpa sempre la tenen ells, doncs han acabat agraint el tracte rebut i no han dit res a ningú. Prefereixen no donar mala imatge de ningú per aquest silenci també són bones persones.
Alguns d’aquestes bones persones accedeixen a la política. Aprofiten aquesta situació per fer el bé a tothom. El menys important és el sacrifici dels seus vincles familiars o d’amics  perquè la seva missió en aquest món és servir a la societat. Per això ho fan amb gràcia i orgull, sense res a canvi. Ells compleixen amb el guió establert i mai no posen en qüestió un borrall. Estan al servei del poble i per tant, han d’obeir cegament el seu líder espiritual que mai s’equivoca i sempre els portarà pel bon camí.
Quan les bones persones llegeixen el diari tenen molt clar que els seus amics no s’equivoquen mai. Si perden la meitat dels regidors en unes eleccions, evidentment ells no en tenen cap culpa sinó senzillament que hi ha votants que van errats i que no saben pas que voten. Ells tenen molt clar que el seu líder espiritual és inqüestionable.
Quan aquests arriben a la part esportiva, tenen coll avall que si el seu equip ha perdut no és pas per culpa seva sinó que l’àrbitre ha anat en contra i han tingut un mal dia o un mal any. Mai posen en dubte la seva fe cega en els seus colors i els responsables de tirar el vaixell endavant.
Bones persones que aspiren a arreglar el món segons els seus esquemes i que tenen molt clar quin model volen al preu que sigui. La seva programació és l’única vàlida. Per la resta, fullaraca.
Les bones persones sempre troben l’ajuda divina o del qui sigui per tirar endavant. Se senten plens i satisfets amb el que el destí els hi ha preparat en aquesta i també en l’altra vida si fa falta també.
Herois anònims que saben que sempre anem endavant encara que no tinguem un euro a la cartera i la casa empenyorada, però la fe en les seves conviccions els empeny amb força endavant. Pobres d’aquells que abandonin el ramat perquè se senten enganyats. Han esdevingut males persones. Són amics  dels seus amics, però a la resta si convé no existeixen. No sigui que es barregin amb els dolents que no pensin igual que ells i podem tenir un greu problema de convivència. Ells saben que tenen tota la raó i la resta no saben ni de lluny per on van.
Protagonistes anònims que es pensen que són perfectes i la resta va equivocada. Petits déus que et pots trobar en qualsevol cantonada disposats a tot. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 9 de juliol del 2014.




dissabte, 12 de juliol de 2014

Enhorabona Pere Ferrando per la nova descoberta de la Fira del Vendrell

El gran historiador Pere Ferrando ha trobat una notícia a l'Heraldo d'Aragon que el Regente concedia al Vendrell la seva fira. Des de l'anterior legislatura socialista algú va trobar a l'arxiu una esmena que es venien productes en una espècie de mercat al Vendrell. Llavors per donar més solera a una fira que va de capacaiguda van decidir posar cada any l'edició que tocaria. Evidentment aquella troballa no feia cap referència a la Fira en si, sinó a un mercat que deu anys que es fa. Ara ja es pot dir que es fa des del 1843. Ara només falta saber si s'ha fet tots els anys perquè hi ha anys que per diferents motius no s'ha fet. Moltes gràcies Pere Ferrando. La teva feina de formiga dona sempre resultats.  Evidentment jo vaig dir en algun lloc que aquesta data que es van treure de la màniga no era prou convincent com el vendrellenc afincat a Vilafranca ha acabat demostrant.

Curiosa l'enquesta del Diari del Baix Penedès sobre el FIMPC. Ara guanya el no

El diari del Baix Penedès publica una enquesta que està en actiu molt interessant que diu "Creu que el Festival Internacional de Música Pau Casals ajuda a promocionar el Vendrell com a destinació turística?" En Aquest moment hi ha vuit vots negatius i cinc positius. Sempre s'ha donat per fet que aquest és un dels pilars de la promoció turística a casa nostra, durant els darrers anys ha volgut plantar cara als principals festivals de Catalunya com Cap Roig o Perelada, però enguany ha baixat el nivell i ja es proclama com un referent de la Catalunya del Sud. Hem deixat el principat i anem a defensar una meitat perquè en la part nord està el bo i millor. La crisis no perdona. Aquí a la comarca si que hi ha gent que li agrada la música clàssica i que hi ha gent que ho segueix, però si veus el percal tindria molt més èxit un festival de rumba catalana que no pas un de música clàssica. Aquesta és la realitat. Hem de seguir la seva promoció, sí. És important si, però evidentment el nivell general que tenim a la comarca no és d'auditori i corbata sinó de concert a l'aire llliure i birra. Hi ha gent per tot, però un guanya per majoria. També potser que la gent que li agrada no participi ni mira les enquetes d'aquest diari virtual.

Tracte humà a l'ADN

Avui en dia m'agradaria conèixer gent que fan perfils d'empresa per veure si potser rendible o no. Una de le coses que suposo que valoren és el tracte humà. Aquest fet és molt important i més al Vendrell. Alguns quan vas a comprar sembla que els hi facis un favor, altres si entres a donar un cop d'ull et tracten com si t'hi haguessis deixat 100 euros de cop. Hi ha gent que no s'aguanten a ells mateixos i en prou feines poden aguantar a algú altri i més li han de servir. Hi ha gent que no serveix i hi ha gent que si. És una cosa que es porta a la sang com tenir els ulls blaus tot i que sempre et pots posar lents de colors.

No tinc master, ni postgrau: no sóc ningú

Cada dia em sento més analfabet. No tinc cap màster ni cap postgrau, ni el doctorat, ni res que s'assembli. Sóc un simple i vulgar llicenciat en filologia àrab i islam. Em noto una persona quasi inculta quan veus currículums amb un grapat de masters i postgraus  al principi de tot. No en tinc cap, ni de moment no tinc intenció  de fer-ne cap. Com arabista és qüestió d'anar seguint el tema en una carrera que amb un diccionari i un parell de gramàtica varem passar els 4 anys. Sobre islamista, nomes toca seguir l'actualitat. No tinc ganes de pagar ni un euro perquè algú que sigui una mica més espavilat que jo estigui un mes abans recopilant informació sobre algun tema que jo puc buscar més endavant. A més avui en dia cada dia tenen més sortida les habilitats que jo crec que dir el que penso sobre el tema ja és una habilitat que hauria de tenir la seva consideració

La peli de l'Abuelo que salta és avorrida i insulsa

Un dels best sellers de l'any 1013 va ser el títol suec el Abuelo que salto por la ventana y se largó. Ara toca la versió cinematogràfica. Si el llibre, era un rollo patatero només apte per tapar-se la cara mentre estàs a la platja i no tens res a mà, ara s'han atrevit per portar-lo al cinema. La cosa és molt cutre, la veritat. Pitjor que el llibre. Val més que destineu els diners de l'entrada a un bon vermut mirant el mar o la muntanya. Durant les dues hores que dura el tema potser somrius un parell o tres de cops, no més. Millor qualsevol programa del Gran Dictat o similar. Si toca cine, una infantil que sempre agrada.

divendres, 11 de juliol de 2014

Gràcies pel detall de la falla



Vull donar les gràcies a la gent del barri de la pl. Vella per fer-me sortir a la seva falla. A més, m'han relacionat amb les 4 fonts i la Puntual dos elements de referència al Vendrell que indiquen una nova forma de veure la vila. No sortir és una cosa comú a molta gent. Sortir massa resulta pesat i abusiu i perd la gràcia, però sortir de tant en tant vol dir que algú t'escolta i algú et llegeix i ets algú, bo o dolent, però no passes desapercebut. No crec en els premis oficials, ni els compromisos, però m'ha agradat això de sortir en un lloc que no passa desapercebut. Moltes persones m'ho han comentat, altres no gosen, però està allí, bé ara no hi ha res, però vull deixar constància d'aquest fet. Gràcies barri pl. Vella per aquest petit detall. Puc estar d'acord o no en el contingut, però això és el de menys. A més m'han relacionat amb el Monstre Bu de Bola de Drac que primer sembla dolent, però al final resulta bo. Ja ho sabeu.

dimecres, 9 de juliol de 2014

Unes eleccions locals amb sorpreses

A les properes eleccions locals pot passar de tot al Vendrell. És una de les coses més curioses que estan per veure. El que tinc clar és que tots els partits de l'actual equip no seria rar que entrin en un govern de coalició i a l'oposició es quedaria un d'aquests nous moderns que s'apropen més a la participació i democràcia interna i assemblearia. Hi hagut molta contenció al Vendrell perquè les propostes eren molt semblants. El proper any toca l'hora de veritat i saber que volen aquests vendrellencs que no hem sabut i ni hem volgut integrar.

Festa Major del Vendrell, petit apunt

A la festa major del Vendrell s'ha d'adaptar per temps de crisis. En comptes d'un castell de foc de 5 minuts o poc més, fas una encesa del campanar millor.  Hem de potenciar un dels trets més importants com és l'encesa del campanar. Ho dic per estalviar i per potenciar allò que ens interessa. La gràcia és ser racional. Jo crec que la festa local del 10 d'octubre per la fira de Santa Teresa s'hauria d'aplicar aquest dilluns dia 28 de juliol perquè la Fira del Vendrell cada any va a menys. Després de l'any passat que van posar la fira de de ceràmiques per omplir la Rambla a veure aquest any que passarà. 

Obrir i tancar establiments al Vendrell

Tinc uns amics vendrellencs que viuen fora i de tant en tant vénen al Vendrell. Alucinen dels canvis que hi ha en els establiments. Són cada dia menys els que es mantenen en peu i alguns han entrat en una dinàmica de canvis de nom i obrir i tancar. Tal com està el patí, molta gent prova sort i es crea el seu negoci i al cap de poc ha perdut l'atur i ha quedat endeutada. Un dels problemes greus greus del Vendrell a part de la fiscalitat elevada pel negoci que s'hi pot donar. Els polítics ens comparem amb Vilanova i Vilafranca a l'hora de justificar la càrrega impositiva, però només cal anar a aquestes ciutats i veure el moviment que hi ha al carrer i a les botigues també. Hi ha vidilla, però aquí al Vendrell això no ho tenim i no podem pagar com ho fan a Vilafranca perquè allí hi ha més negoci. A part, un altre problema és la política de molts propietaris que prefereixen tenir l'establiment buit a no tenir cap llogater a un preu elevat. Si estimes el teu poble i ets raonable, baixa els preus i llavors tothom s'hi pot guanyar la vida. Aquests són alguns dels mals endèmics del Vendrell que no sembla que es vulgui eradicar, de moment. Potser haurem d'esperar uns anys a què la mentalitat canviï.

Un estiu, a priori, xungo

Estem vivint un estiu xungo perquè cada dos per tres plou. Nosaltres que vivim del turisme, aquest temps ens puteja. Estem quasi a meitat de juliol i de sol sol pocs dies n'ha fet. Si el Turismar sembla que pronosticava un bon estiu anem llestos perquè la veritat és que com no li doni de cop i volta canya al solet, aquí haurem d'anar tot l'estiu amb el paraigua sota el braç. El mes d'agost és traïdor. Si a mitjans de mes cau alguna tempesta, la cosa ja no s'aixeca perquè en un tres i no res les turmentes típiques de final d'agost principis de setembre. Un estiu xungo, excepte els venedors de paraigües i botes d'aigua.

dimarts, 8 de juliol de 2014

Els Vendrells que tenim


Estem parlant d’una vila de 38.000 habitants i escaig que presenta un presumpta unitat geogràfica entre el mar i la muntanya. Si analitzem els seus trets veurem clarament que ens trobem davant realitats ben dispars tot hi compartir topònim.
Tenim diferents viles segons repartides en zones. Evidentment no té res a veure les persones que viuen al nucli urbà, delimitats per la carretera de Valls i la N-340 i la Riera de les que viuen més enllà del carrer Roquetes formada bàsicament per gent que ha vingut d’altres contrades i pels fills d’aquells que van decidir no traspassar mai el pont de França. Una manera de viure i dues mentalitats ben diferenciades. En una part tenen la sort de poder tirar endavant propostes amb molt d’èxit com  el shopping night. En l’altra zona, pel simple fet de la poca densitat dels seus establiments, s’hauria de canviar totalment la filosofia d’aquesta cita comercial perquè seria totalment inviable. L’altre gran món són les platges on abunden clarament les segones residències. Estem vivint un curiós fenomen, ò si passes entre setmana a l’hivern de tant en tant veuràs algun habitatge il·luminat que ha esdevingut primera residència. El més normal és que el Vendrell hagués unit els seus dos nuclis més importants de població com és la vila i la platja, però com tenim la bona costum de convertir el més absurd en el més quotidià ens hem dedicat a créixer per les nostres freixes i zones muntanyoses. Una política urbanística caòtica que ha acabat de rematar les diferències entre les dues entitats locals principals.
Per altra banda, tenim les urbanitzacions, espargides pel terme on predominen els habitatges on els més afortunats gaudeixen de piscina. Aquests veïns estan condemnats a fer servir el cotxe per anar a qualsevol lloc. Per aquelles persones que no gaudeixin d’aquest honor no tenen més solució que servir-se de la xarxa urbana de transport municipal que fomenta el coneixement d’altres zones del municipi on pel teu compte potser mai hi aniries.
Si ens guiem pel tema espiritual tenim quatre grans epicentres a la localitat. En primer terme l’església del Vendrell que el nucli dels catòlics juntament amb els temples de la platja i de Sant Vicenç de Calders. Uns fidels que en moments puntuals del calendari omplen el temple, però en la rutina cristiana no mostra gaire moviment tenint en compte el nombre de població que tenim. Per altra banda, on s’hi es pot veure força rebombori és al voltant del temple dels Testimonis de Jehova al costat del CAP. A les tardes i els caps de setmana per aquella zona hi ha molts seguidors d’aquestes creences que acostumen a anar molt vestits segons uns patrons generals en línia general. No gaire lluny d’allí, al carrer dels Països Catalans en uns baixos tenim un col·lectiu de protestants que tot i que no és molt nombrós registren un nombre força destacat de fidels.
Els musulmans després de gaudir de dues mesquites al Vendrell ja fa uns anys que han de peregrinar a peu al veí municipi de Santa Oliva per realitzar les seves practiques religioses. Els dissabtes i diumenges al matí també s’hi porta a terme una important tasca de formació en cultura i religió als més joves de la comunitat.
Després dins de tot aquest conglomerat trobem la cinquantena de famílies que són molt actives i estan ficades en un grapat d’associacions de les moltes que tenim a casa nostra. Persones que estan en quatre i cinc entitats diferents. En un parell o dues dóna la casualitat que també formen part de la junta directiva. Per altra banda, hi ha els qui no formen part de cap entitat d’aquest microcosmos vendrellenc. Molts d’aquests no saben ni que existeixen. Sort de la fira d’entitats recuperada pel municipi.
En aquest conglomerat trobem algun nucli amb trets diferencials pel que fa a la manera d’interpretar la rutina diària. Un exemple clar els constitueixen els Pisos Planas que de tant en tant surten als mitjans de comunicació perquè la vàlvula d’escapament d’aquesta part registra alguna fuita informativa que no es pot passar per alt. Un altre punt amb trets força característics és la zona del Romaní on per alguns habitatges que es poden admirar sembla que seguir un clar exemple per pujar la mitjana local de renda familiar. El malmès món de la construcció ha provocat que hi hagi hagut importants canvis en aquest sector tot i que la imatge exterior encara es conserva en molts casos. Un municipi important amb moltes maneres de viure la realitat cada dia, algunes d’elles contraposades. Article publicat a partir del 2 de juliol a l'Eix Diari, Diari del Baix Penedès i Baix Penedès Diari,


dissabte, 5 de juliol de 2014

Benvinguts a les festes del barri del Vendrell. Molt d'ambient

Avui comencen les festes del Barri del Vendrell. Les més autèntiques durant una setmana la gent sortirà al carrer per viure uns dies intensos on no hi faltaran ni els pa beneït ni la música en directe. Però la gràcia de tot que a part dels aturats i els estudiants molts dels que hi participem d'alguna manera treballem, per tant és la setmana de les ulleres de sol i de la migdiada obligada després de la Riera. Dies intensos en què es fa vida de poble on tothom hi participa i ningú hi posa el nom perquè és una cosa de tots. Dies de falles, de comentaris més o menys encertats i on el poble parla. Us ho aconsello. Turismar no ens identifica però la festa dels Barris és la nostra identitat molt més que la festa major i que la Fira del Pilar ( abans de Santa Teresa)

dimecres, 2 de juliol de 2014

Ocupació, una forma consentida de viure sense hipoteca


En els darrers anys estem evolucionant frenèticament a velocitats de vertigen. Tot allò que es podia veiure en un parell de segles, ara en un any pot succeir. No fa gaires anys estàvem acostumats  a llegir setmanaris. Avui en dia, ja no ens importa gairebé gens el que va passar abans d’ahir. El twitter ens posa al moment del que passa al món.
En les nostres èpoques teníem la mala costum d’hipotecar-nos de per vida. Nosaltres que vàrem comprar el nostre habitatge quan el boom de la bombolla immobiliària  encara es mantenia vigent amb força. Si  les coses no es torcen gaire podrem acabar de pagar la hipoteca més o menys coincidint amb la nostra jubilació.
Fa quatre dies veiem com un fenomen curiós i sorprenent això d’ocupar pisos buits a les grans capitals. Era un tema que era noticiable. A les imatges sortien persones vestides d’una forma peculiar i concreta, possible hereva de la tradició “hippie”.  Ara ja és una acte força normal en totes les tribus urbanes que a cap periodista se li acut treure a grans titulars. El que si que podem veure de tant en tant en aquest format són les queixes dels veïns sobre el comportament d’aquests inquilins de cost zero.
En aquest país no són tots els que estan a la garjola els qui en un moment de la seva vida s’han fet seus il·legalment béns d’altres, altres entitats o persones físiques també han fet butxaca escurant els altres. Gràcies a les notícies coneixem el nom d’alguns d’aquests, però segurament molts altres encara estan per descobrir. Evidentment força d’aquests tenen secretària i vesteixen com a senyors, però en el fons et poden treure els calers com la persona més “penjada” que et puguis trobar a la cara. L’única diferència és que uns ho fan amb elegància i glamour i altres no es poden permetre aquests luxes.
Per tant, igual de males o bones persones són aquells qui quan anaves al banc et feien firmar sense previ avís un producte gens clar que fins al cap de 20 anys del seu venciment no podries treure un cèntim del seu capital com els qui ocupen habitatges buits propietat d’entitats bancàries que han estat rescatades per l’Estat.
El Vendrell amb més de 1.000 pisos buits, potser ara no tants amb l’ocupació il·legal que registra, és un lloc idoni per portar a terme aquesta practica. No hi ha feina, tenim una mitjana baixa de renda  familiar i moltes persones són nouvingudes al municipi. Doncs en aquest panorama, la solució la trobem en l’ocupació. Sembla que els qui ho practiquen cada nit hagin de pensar si a les sis del matí els hi vindrà la policia a desallotjar, però amb els nivells d’ocupació que estem registrant no crec que s’atreveixin. No saben ni per on començar i la llei els empara.
Al nostre mercat segur que hi ha petites empreses totalment clandestines que et busquen els pisos que es poden ocupar i segurament també et faciliten una clau de l’escala i de la porta de l’habitatge. També es fan càrrec dels subministrament d’aigua i llum per mitjans alternatius. A partir d’aquí segurament inclouen una mena assegurança per garantir les connexions bàsiques en cas que les empreses detectin el frau i actuïn sobre les presumptes irregularitats.
Evidentment aquests nous propietaris accidentals tenen la partida guanyada. Si truques als Mossos perquè fan soroll o molesten els veïns, encara que els agents gosin venir, què poden fer? Si han entrat amb tota impunitat en un pis aliè, la resta de sancions que els hi poden venir no tenen cap importància. Per altra banda, encara que els identifiquin els portin a la comissaria, què els hi faran? Res. Un més a la llista.
Tal com està nostra societat avui en dia és molt més rendible ocupar un habitatge buit que no pas anar a un supermercat i captar furtivament alguna llauna de tonyina per esmorzar.
Evidentment cada dia hi ha més gent que troba més il·lògic pagar 40 anys una hipoteca que anar vivint aprofitant la bonhomia de les grans empreses i de la legislació vigent que et permet aquest regal social que entre tots acabem pagant. Evidentment quan passi un parell o tres d’incidents en aquests tipus d’habitatges per les males connexions de gas i electricitat principalment, al Vendrell ja tenim un precedent, potser les coses canviaran una mica. Però, de moment som solidaris i aprofitem la nova versió al·legal de la societat del benestar que ens acull a les seves mans. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 25 de juny del 2014

dimarts, 1 de juliol de 2014

Fons social per treballar

Algunes entitats públiques han signat un conveni amb el SOC pel qual es treballa entre 3 i 6 mesos i l'entitat aporta una part del salari i l'altra part la posa el SOC, però la gràcia que aquests diners que posa el SOC van a compte del que cobres. Per tant, et va menjant l'atur tot i que tu treballes i cobres una mica més, però a compte dels diners que cobraries. És una forma que pot resultar interessant a moltes persones que els permet portar uns pocs diners més a casa, però per altres persones no els interessa perquè ja cobren sense treballar. La gràcia d'això és que has de cobrar perquè sinó cobres res d'enlloc no hi pots entrar. Això vol dir que les persones que potser més ho necessitarien tenen el pas barrat.Això és una merienda de negros per quedar bé davant les mitjans de comunicació però els qui més ho necessiten ho han de mirar passar. Estratègies polítiques per guanyar eleccions.