La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 30 de juny de 2015

A Calafell "tots som presumptament iguals"

Ara a Calafell entraran en la nova versió del "Tots som iguals". Els polítics ja no tindran ni espais reservats als llocs, ni pàrquing gratuït, ni mòbils d'empresa amb saldo lliure. Ja no hauran de fer discursets d'aquests de compromís en els actes que facin. Això que l'alcalde clogui l'acte s'ha acabat. Si el conviden bé i sinó hi pot anar o no, però si hi va es pot seure on vulgui i al final no cal que faci el discurset que guapos i bons que som. A Calafell suposo que el salari dels polítics també serà igual o similar als dels plans d'ocupació perquè així si que realment tots estan en la mateixa mesura. Suposo que quan un polític no vagi al ple se li treurà del sou i se li descomptarà de la seguretat social com acostuma a passar a la resta de treballadors. Suposo que això de tenir un noia de premsa que agafi tot el que fan i ho tunegi per quedar bé i que llueixi als quatre vents també ho deixaran de fer. Ara amb el facebook i el twitter de cadascú vas que et mates. Suposo que aviat faran un òrgan participatiu perquè la gent pugui presentar les seves mocions al ple amb uns mínims i uns criteris, però alguna cosa no estaria gens malament. En les rodes de premsa que s'organitzin hi aniran els qui ho monten i ja està, ja no caldrà tenir la careta de l'alcalde a tot arreu que arriba un punt que es fa pesat. Suposo que ara a Calafell els regidors aparcaran com la resta de mortals, no fa gaire hi havia una campanya a veure qui pillava malaparcat a qui. Ara a Calafell tots som iguals. Ara els àpats on vagin els polítics s'ho hauran de la seva butxaca com acostuma a passar a la resta de mortals. La proposta és interessant a veure com ho acaben de lligar.

La Xarel·lada de Cunit, una gran eina per promocionar lo nostre


Un nou èxit en la III edició de la Xarel.lada de Cunit per part dels seus organitzadors. Una cita ja consolidada que en un dia et permet fer una visita llampec per alguns dels punts més interessants del municipi, conèixer la història del xarel.·lo i veure'l de prop com toca en un cita com aquesta. A la tarda és el torn dels restaurants i productors de vi que al passeig et presenten alguns dels seus plats.Una proposta variada on pots trobar des de pizza a arròs passant pels callos un plat que les noves generacions ja ni coneixen.. Esperem que de mica en mica es vagi aferrant al calendari, de la mateixa manera que evolucioni i serveixi per dotar al Penedès d'una fira per potenciar els seus patrimoni sense caure en les coques de Perafita. No cal molts de dies i si es fa amb gràcia amb voluntat com ara és un bon principi d'una evolució que hem d'anar seguint en els propers anys.

dissabte, 27 de juny de 2015

Una comarca ben farcida de potencialitats


Tornem a un any més a l’estiu, deixem la rutina del dia a dia i durant un parell de mesos intentem viure diferent fins que el temps i el calendari ens torni a posar al nostre lloc. Aquesta mena de mercat obsolet i ben sortit de productes de menjar forans que té lloc a la Coma-ruga és un clar indicador d’aquest canvi. Comencen les festes majors. Una bona excusa  per anar de revetlla i gaudir d’aquests caps de setmana que no s’acaben mai. Ara no és temps de pensar en la política, la crisis de CiU ha caigut just en la línia vermella de separació d’aquest període. A la tardor tornarem a entrar de ple en una nova etapa per decidir el futur Govern de Catalunya. Pot passar de tot, només ens cal esperar que decideix la gent. No hem de fer cas el que diuen les enquestes. Cada dia hi ha més persones que tenen interioritzat el políticament correcte i a l’hora de la veritat aposten per qualsevol formació tot i que no tingui res a veure amb allò que han manifestat davant d’un enquestador. La gent ja està fart de vot útil, de ser un ciutadà exemplar que recicla i complex les normes de convivència bàsica. Cada dia hi ha més persones que trenquen aquests models no escrits de convivència, evidentment els costa un xic més trencar amb les línies vermelles que els pot portar problemes administratius i fins i tot penals. En un país presumptament ric com era el nostre abans d’entrar en aquesta crisis si que tenien sentit les multes i sancions. Avui en dia on ocupar un pis i viure paral·lel a la legalitat està consentit i fins i tot si ho fas amb educació i no molestes als veïns queda bé i tot resulta que pagar una multa és una cosa retrògrada que ja forma part del nostre passat. La gràcia és poder posar-se alguna cosa a la boca cada dia. La resta és un exercici que depèn de les circumstàncies.
Acabarem amb els nostres problemes prenent el sol a les platges que tenim posant-nos crema al cos no sigui que després ho passem malament. Les conseqüències ja les coneixem. Per arribar al nostre destí hi podem anar per la via verda que és un dels espais més concorreguts del Vendrell. Crec que en alguns mesos hi ha més gent fent aquesta ruta del colesterol que no pas a la Rambla del Vendrell.. Els més senyors aniran amb tren, evidentment sense pagar bitllet, si els enganxen mala sort, però abans ja donaran un cop d’ull a les xarxes socials a veure per on estan avui els revisors. No faltaran els top manta que tornen a ocupar el passeig marítim de Coma-ruga, però sense els nivells d’altres anys. Una cosa més raonable. Sembla fins i tot que hi hagi hagut un pacte entre les diferents parts, per alguna cosa deuen servir les conferències en un hotel de cinc estrelles. En una zona estan ells amb els seus bossa de mà i cd’s i més endavant estan les botigues que ens ofereixen els típics objectes per a turistes.
La gran estrella d’aquest estiu serà Calafell amb el seu nou passeig que ha provocat que el del Vendrell hagi quedat un xic antiquat. Un any més Calafell serà el municipi que recull més gent amb els seus bars, les seves botigues i altres espais que saben atraure el turisme any rere any.
Els més moderns ens parlaran de les rutes de dins el Baix Penedès per conèixer cellers, vinyes i la nostra part més muntanyosa, però ara per ara desconec que algú hagi organitzat una proposta seriosa tenint en compte tot aquest potencial del Baix Penedès amb les diferents parts. Hi ha propostes concretes, però falta unir esforços. Recordeu que aquesta comarca és un espai que és presumptament rica en moltes coses, però si no ho lliguem una mica i som capaços de vendre un producte amb cara i ulls ens quedarem allí a les golfes amb cara de bons nens. Haurem de seguir esperant que algú ho tiri endavant de cara al client.  Per internet i ho pugui vendre amb uns mínims garantits que ho tenim de fa anys i panys, però està tot  allí com el pagès que té uns melons molt dolços a la vinya i ningú els va collir. Així som nosaltres farcits de potencialitats. Ara ja sabem que els tenim, ara només falta entrar en aquesta nova fase que potser algun emprenedor ho farà. Temps al temps.
Aquest és el nostre espai i el nostre món durant aquests mesos. Tindrem turistes, segones residències i algú que vindrà a veure el món del Pau Casals o de l’Apel·les Fenosa, però ara per ara som platja, som parada de tren i turisme de xancles, nevera, tauleta de càmping, cadires de plàstic i per dinar pollastre a l’ast amb patates xips i un refresc portat de casa. Un dels àpats que comparteixen molts dels nostres visitants i que no li donem el reconeixement que es mereix. L’altre element popular que és un reclam són les patates braves. Evidentment en aquesta comarca hi ha llocs que són exquisides, però en altres sembla més pròpies per omplir d’alguna manera l’expedient.

Nosaltres estem aquí, esperant que arriben les Festes dels Barris del Vendrell que és el més popular que tenim amb una Fira del Pilar ( abans Santa Teresa) que cada any perd una mica més i una festa major que està agafant empenta gràcies als Nens que ja comencen a fer-se grans i iniciatives com l’Embarcada entre d’altres que estan convertint-se en la clau d’aquests dies tan esperats. Només falta que s’hi vagin integrant nouvinguts que són els que dominen demogràficament la vila,. Aquesta és la nostra història, ni més ni menys. Aquest estiu no tenim Mundial de futbol, ni Olimpíades haurem de seguir el món com camina mentre prenem una cervesa ben fresqueta en alguna terrassa o ens anem a caminar per la platja mirant com el mar acaricia les ones pensant quantes coses encara queden pendents de canviar. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 23 de juny 2015

Gran concert de Gospel i Big Band de Music's del Vendrell


Un dels llocs especials per escoltar música al Vendrell són els jardins del Museu Déu, en especial a l'estiu i sobretot a partir de les 7 de la tarda. Ahir era el torn del  cor de Gospel de Music's del Vendrell que fa dos anys que rutlla de la mà d'Argemí Curtó. Un grup de 9 noies i un noi ens van oferir un ampli repertori d'aquests cants espirituals nascuts dins les esglésies americanes. Una gran evolució per dos anys d'uns alumnes que alguns no tenien ni un borrall de solfeig i poc a poc i amb paciència i treball ja es poden permetre el luxe de pujar als escenaris de casa nostra per demostrar a la resta de gent el fruit del seu treball. Molta sort i endavant amb noves propostes. Després va tocar la Big band d'aquest centre educatiu del carrer Muralla que ara fa deu anys que es va fundar dirigits per Victor Verge ens van oferir un ampli repertori de les bing bands americanes. Un grup més que consolidat que ha de servir de referència a aquesta nova formació de gospel. Esperem que tinguin molts concerts i de mica en mica vagin perfeccionant i ampliant repertori. Ens veiem.

dimarts, 23 de juny de 2015

Molt interessant la Xarel.lada de Cunit


Us aconsello que aquest dissabte aneu a la Xarel.lada de Cunit. La tercera edició d'una aventura per donar a conèixer el Penedès Marítim amb el gran Jaume Casañas d'anima i motor de la cita. Us heu d'apuntar a turisme@cunit.cat. Una excel.lent oportunitat per conèixer aquesta localitat del Baix Penedès famosa per estar al costat de la tèrmica de Cunit i per la seva carretera que no et deix anar a més de 40. Hi ha molts espais interessants que aquest dissabte al matí tindreu l'oportunitat de conèixeer en primera persona. Per la tarda, el típic dels tiquets amb cava i bon menjar, però al matí també val molt la pena. Ja ho veureu.

Le Meridien Ra Beach Hotel & Spa, un lloc en primera persona


Una de les coses diferents d'aquest cap de setmana és anar a sopar al Beach Club de l'Hotel Meridien Ra del Vendrell a tocar de Calafell. Era l'inici de la nova temporada d'estiu que ofereix aquest important complex hoteler de casa nostra. He anat en comptades ocasions a llocs d'aquest nivell, llavors com acostuma a passar un no està habituat a aquest nivell o tracte. Els cambrers estaven molt per tu, t'ajudaven a portar el plat a taula, et controlaven el bolso quan anaves a buscar el menjar al bufet. Tota l'estona estaven per tu, però ho feien sense ser pesats ni reiteratius. Controlaven el temps. La gràcia de tot plegat és que hi havia buffet lliure amb una àmplia varietat de productes que un no està habituat a menjar. Això et provoca que has d'anar a donar un tomb a controlar l'oferta abans de decantar-te per un o per un altre. El més popular era la pella i la fideuà. La resta hi havia coses com el burrito de gambes o de carn, el tàrtar, el sushi, enciam, tot tipus de verdura, el guacamole, una àmplia varietat de formatge, el pernil tallat amb cura amb el pa de vidre que no hi pot faltar. La gràcia, de  veritat, és que tot estava riquíssim acompanyat amb uns vins que no recordo d'on eren que estaven al seu nivell.  Un lloc tranquil amb el teu espai acompanyat de molt bona música en un lloc envejable a tocar del sarau de Calafell, però compartint un espai molt tranquil. Després va venir un concert del Pau Vallvé que estava dins els concerts Vida que es fan per Vilanova i la Geltrú. Un lloc envejable. Us ho recomano. Pau, amor, tranquil.litat, sense estrés, en el teu món encara que hi havia gent al teu voltant, però cadascú al seu rotllo. En un lloc on primer has de saber en quin idioma et parlen i tot seguit dir alguna cosa. La gent molt atenta i educada, sense caure en el piloteo i el servilisme que ja ha passat a la història. Us ho recomano. Vaig viure una vetllada genial. Si teniu l'oportunitat hi podeu anar. Els preus no són prohibitius. Una experiència sense sortir del Vendrell que et permet veure que aquí a part d'apostar pel turisme de xancla i nevera rigida també tenim petits oasis de pau i felicitat que has de saber trobar mentre escoltes el soroll del mar i els teus peus trepitgen la sorra i escoltes de lluny la música sonar en un volum molt encertat. Sense comentaris. Hi heu d'anar. Ja em direu alguna cosa.

dissabte, 20 de juny de 2015

Per sobre dels partits sempre hi ha les persones



Una de les aventures de les quals em sento més satisfet és tirar endavant un programa de ràdio des de fa vuit anys a Ràdio el Vendrell. En els darrers dos anys Bellvei Ràdio, Domenys Ràdio i Ràdio Banyeres també el comparteixen dins la seva graella. Quan varem engegar aquesta proposta de Pas de Vianants erem sis persones del Vendrell com la Laia Gomis, Yolanda González, Marta Mercader, Roger Caballero i Alfredo Valdivielso. Tots nosaltres descobríem el món dels blogs i de les xarxes socials i deixàvem la nostra petjada en les pàgines del malaurat Diari del Baix Penedès. Alguns ho varen deixar ben aviat, però al cap d’un any, per un motiu o un altre aviat varen anar baixant del tren. Vaig aprofitar per incorporar altres tertulians com el Xavier Ollonarte, Enric Batlle, Elisabeth Urpi i el darrer fitxatge la Lilliana Valencia que també varen seguir l’exemple dels companys d’estudi. Jo segueixo en peu perquè encara mantinc la il·lusió de les primeres retransmissions gravades. Sempre queda un cuc dins teu que et dóna força i empenta per tirar endavant. Aquest és un programa tertúlia, debat que va canviant segons quines persones ens acompanyen darrera els micròfons. Sempre he intentat portar gent no tan freqüent en els mitjans de comunicació locals i comarcals i donar veu a persones que tenen moltes coses que dir i no han tingut tantes oportunitats com altres. Hi ha una llegenda urbana que tothom té una entrevista. Algun cop he trobat persones que m’han sorprès molt gratament i altres que em pensava una cosa i quan rasques una mica la crostra veus que li falta color, però de totes he après alguna cosa i m’he enriquit a l’igual que suposo que els oients que els dilluns acostumen a estar darrera l’aparell.
Arran de les eleccions municipals i tal com ha quedat la comarca vaig decidir tancar la temporada amb una tertúlia de polítics que tenien alguna cosa diferent. No cal ni que fossin ni els millors ni els pitjors, però per algun motiu mereixien portar-los a un estudi i fer una petita tertúlia del panorama post 24 maig. En aquest dilluns dia 15 vaig poder reunir en una mateixa taula a la nova alcaldessa de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré que crec que va ser la persona que més ràpid va tenir que la sociovergència era el millor per al seu municipi després que el Josep Maria Puigibet no assolís la seva enyorada majoria absoluta. No hi podia faltar l’Arnau Gómez que s’estrena amb el seu grup Decideix Llorenç que ha tret tres regidors en un municipi on CiU havia registrat una àmplia majoria en les darreres eleccions. Per part de l’interior de la comarca també hi havia l’Alfons Ribas del PSC de l’Arboç, una llista  que ha passat de 6 a 8 regidors  al municipi en un moment en què aquesta formació no passa pels seus millors moments. Per part de la costa, va venir la Montse López de Calafell que el passat dissabte va veure en els seus propis ulls com un pacte entre altres forces deixava fora de l’alcaldia al Joan Olivella que havia estat el més votat. Un pacte on intervé C’s, PSC, una formació local i PP.  No  hi va faltar l’Àngles Aunion que en nom d’una agrupació d’electors que governa Bellvei juntament amb el PSC ens va exposar les seves inquietuds com la resta de convidats.
Una de les coses que vaig descobrir és que aquesta comarca necessita això taules de diàleg entre les diferents municipis per poder tirar endavant la comarca. Fins ara hi havia molt d’amor al melic que feia impossible unir  esforços amb el veí. La nova situació social i econòmica demanen cada dia més que els pobles treballin junts per poder tirar aquesta comarca endavant. En aquesta taula evidentment van aparèixer algunes diferències en els temes de sobirania catalan, però crec que vaig entendre que el que vol fer la gent és votar. Està bé que tinguem els nostres representants polítics, però hi ha coses com la nostra sobirania que el poble reclama aquest dret. Evidentment que la gent que hi estigui en contra també tindrà la seva oportunitat de dir que no, però la gràcia és que tothom pugui hi pugui dir la seva.
Tot aquest garbuix de formacions que tenim a casa nostra són un clar exemple que la gent ja està fart d’ambigüitats i de jugar a “puta i a la ramoneta”. Els partits s’han de posicionar en un lloc o en un altra. Segons la majoria doncs es pot fer una cosa o es pot apostar per una altra, però sempre respectant a la part perdedora. Però aquesta dualitat s’ha de gestionar amb seny i aquesta és la gràcia que vagi endavant.
L’altre dia vaig notar un ambient semblant als inicis del programa quan la majoria dels qui ho vàrem iniciar representaven a certs parits polítics. En molts casos hi havia un ampli consens entre els diferents tertulians. Si que és veritat que en altres punts com l’urbanisme i el medi ambient s’havien creat autèntics debats irreconciliables, però jo crec que aquests eren la minoria d’una mena de relació d’entesa entre tots. Hi ha mecanismes de debat que poden ponderar les postures majoritàries sobre la resta.  Hi havia gent del PSC, Unió, EUIA, IC-V.
A vegades els partits no deixen que les persones apliquin el seny i adopten postures irreconciliables en coses tan senzilles com aplicar el sentit comú. Si escolteu el programa en algunes d’aquestes emissores que he comentat al principi veureu que tot es pot arreglar encara que a vegades no ho sembli. Per sobre dels partits sempre hi ha les persones. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eix Diari, Baix Penedès Diari a partir del 16 de juny del 2015




Ahora o nunca, molt bona estona

Si tens ganes de riure una bona estona, mirar diferents perfils frikis de la nostra societat, recordar pelis com 8 apellidos vascos, desconnectar del món, tens previst anar a una boda o millor casar-te, doncs et recomano, aquesta peli d'Ahora o nunca per passar una bona estona. No és de les millors però té un nivell força notable per a qui li agrada anar al cine per riure una estona mentre menja crispetes o xuxes. 

divendres, 19 de juny de 2015

El món de demà, interessant made in Walt Disney

Feia dies que estava en pantalla però fins ahir no la vaig anar a veure. La del Món de demà és una peli d'aquestes futuristes que et permet veure que pot passar d'aquí uns anys amb un toc infantil. Crear nous espais i móns que presumptament pertanyen al futur no és un cosa gens senzilla i aquest cop s'aconsegueix amb escreix. No hi falta la moralina ni el seu missatge subliminal, però és molt entretinguda i tot i que dura unes dues hores passa força ràpid. Us l'aconsello. Ja ho veureu. Podreu veure el rei del cafè George Clooney en un format d'home experimentat que ha perdut la seva tassa de cafè.

dimecres, 17 de juny de 2015

Gràcies un any més per compartir molt bons moments dins i fora l'aigua


Un any més hem tornat a finalitzar amb el curs de piscina i com marca la tradició fem el berenar de piscina. Aquest és un grup que ja fa més de tres legislatures que funciona i cadascú té el seu paper i ens hem convertit en una gran família amb gent nova i altres que van marxant, encara que la flor i la nata que varem començar encara estem allí. Potser hauríem de jugar al padel o anar a passejar per la via verda, però per coses de la vida actuem els dimarts i els dijous a la piscina vella del Vendrell. Allí estem. Ens considerem integradors amb la gent que ens ve i ens portem molt bé. Ja tenim el nostre himne i tot que ha compost la Marisa, una crack de la música que no canta sobre els escenaris perquè dins l'aigua, freda, tibia o calenta, tots som iguals. Aquesta és la gràcia una gran família que arriba un cop més a la fi de curs. Gràcies per ser com sou i endavant. L'any que ve tornarem a dins l'aigua amb banyador, aletes o fent el bombero però allí estem. Ens veiem.

diumenge, 14 de juny de 2015

Gossos a Vip's: sentiments emocions i més que música


No fa gaires anys que vaig descobrir aquest quint de Manresa, els Gossos, un dels grups que sempre ha estat en la primera divisió del rock català, no ha renunciat mai a la seva essència i ha seguit treballant per trobar noves sonoritats i nous espais dins el seu estil sense perdre els seus origens. Populars per cançonx com Corren i Comdemnats tenen un ampli repertori on es poden trobar molts matissos i aventures sense sortir del seu marc. El passat divendres tocava la discoteca Vip's de Calafell i allí vam estar en aquest nou format que vol recordar un assaig i on el número 22 és el gran protagonista amb 22 cançons i 22 concerts i també el seu límit són 222 persones d'aforament. Aquí estan més propers, com si anessis a un assaig. Molt intim, intens amb comentaris típics i tòpics de xorrades que aixequen un somriure al públic alli proper. Un concert 360 graus ells estan allí rodejats de la gent i al final deixen un micròfon per si algun valent els vol ajudar amb alguns dels seus temes predilectes. Energia, sentiment, música, bon rollo. Molt guay. Enhorabona a Vip's per portar-los com també ha fet amb els Laxen. Aquesta és una bona proposta en una època on  la comarca tenim molt poca programació de concerts tancats. Ara vindran els de festa major però Vip's pot apostar per algo diferent amb un ampli ventall per triar. Gràcies per aquestes més de dues hores de companyia amb l'excusa de la música.

El temps permet un shopping night que omple de colors el Vendrell


En els país dels èxits a dojo la darrera edició del Shopping Night també es podria incloure perfectament sent una de les seves principals estrelles i amb raó objectiva. No hi havia tanta gent com les anteriors edicions, però tot i aquest lleu descens el centre del Vendrell estava molt ple de gent sense que arribés a ser agobiant com havia passat això. Els motius són incerts: uns diuen el temps insegur que al final va respectar la cita perquè no va ploure fins passades les 12 de la nit. Altres ho responsabilitzen a què a principis de gent hi ha més caler perquè els treballadors han cobrat, però en aquest cas la gent que cobra del paro ho fa el dia 10 i per tant aquest sector si que ho tenia a tiro. Molt de caliu. La gran gran majoria de comerciants s'hi van afegir d'una manera o altra. Aquesta és la gràcia. Els botiguers i altres persones que els agrada tot això s'hi apunten per participar en aquesta festa que és de tothom. Ja fa uns sis mesos que s'hi treballa i al final molt bé. En els carrers que hi havia música en viu o dansa hi havia més gent com el carrer Montserrat, Plaça del Centro. En canvi on estaven els dj's potser era un xic més fluixet com era el cas de la plaça Francesc Macià o pl Vella, però és una diferència mínima que no té més importància. La plaça Nova va quedar una mica desangelada perquè enguany no hi havia concert perquè la gent havia d'anar al Track de la plaça de la Sardana. Hi havia novetats com la decoració de les 4 Fonts, les carpes del dr. Robert i alguns veïns es van atrevir a fer sopars al carrer, però deixant que tot anès bé. Molt encertada. Només cal felicitar als organitzadors que ho són tots aquells que hi participen d'una manera o altra i al CiT que és com la seva festa major. A part del cor del Vendrell també se n'aprofiten altres establiments principalment bars i restaurants del Tancat perquè la gent va a sopar allí perquè al centre està tot ple. 


Un cop més els més beneficiats van ser bars, restaurants i similars que treien els seus productes al carrer. Un dels que va treballar més va ser la Bona Carn de la plaça del Centro on hi havia molt d'ambient amb els balls i la gent que va acudir a aquest espai ideal per aquests esdeveniments. El temps no va molestar i endavant a per la tercera. A les botigues també hi havia gent comprant i es veien persones amb bosses pel carrer. Això vol dir que alguns també van voler aprofitar les oferetes especials de la nit en aquesta festa major del comerç del cor del Vendrell. A per la quarta.  Felicitats a tots.

dissabte, 13 de juny de 2015

L'arc de sant martí vendrellenc ens ha d'obrir nous camins


Un cop passats aquests dos dissabtes on els colors blaugranes un cop més han demostrat empíricament que són capaços d’aturar el món tornem a la realitat, un dia a dia amb uns termòmetres que sembla que han de pujar uns graus, però per altra banda ens amenaça pluges pel cap de setmana. Un dissabte i diumenge que al Vendrell se celebren dos esdeveniments prou importants, per una banda el Track i per l’altra banda, el Shopping Night que arriba a la tercera edició. Una proposta que en les dues predecessores ha sabut demostrar  que el Vendrell es capital de comarca. Si les coses es fan ben fetes són moltes les persones que es poden apropar fins aquí per gaudir d’aquesta mena de festa major del comerç local. Esperem i desitgem que aquest dissabte els núvols descarreguin dins el mar i aquí puguem celebrar aquesta data tan esperada que ja fa mesos que els comerciants, CIT i entitats públiques preparen com autèntiques formiguetes. Aquest és un dels dies que mereix anar pel Vendrell per gaudir de tot plegat. Esperem que almenys es mantingui el nivell dels darrers anys i la vila se situi allí on li toqui. Per un dies ens deixem de visions pessimistes, de rivalitats estèrils, d’expectatives no assolides i gaudim d’aquesta cara que també  ofereix el Vendrell amb motiu del Shopping Night. Evidentment la culpa que se celebri la segona setmana de juny la té el futbol perquè és molt trist, però ni una vila amb 38.000 habitants pot combatre amb una Juventus – Barça a la final de la Champions. Ara tot arreglat. Només falta que arribi el moment.
Aquest dia a part de música i colors, el Vendrell com altres municipis de la comarca i de Catalunya viuran una jornada molt especial. Allò que s’anomena democràcia  donarà els seus fruits. Arran de la cita electoral del passat 24 de maig tots els municipis d’Espanya escolliran el seu batlle, la persona que els representi, la màxima autoritat civil fruit d’un procés democràtic amb una campanya electoral marcada i una altra que ja fa dies que anava, però que tot plegat acabava el dia 22 de miag a les 12 de la nit, tot just abans de  la jornada de reflexió.
En principi els regidors escolliran al seu alcalde, però clar tenim resultats curiosos com al Vendrell. En el moment què escric aquesta crònica, un nou de juny del 2015 només he escoltat oficialment que hi ha un partit que serà l’encarregat de formar equip de govern. Martí Carnicer com a cap de llista del PSC presumptament serà el nou alcalde escollit pels seus regidors. Seria una cosa peculiar, però avui en dia tot és possible. Algun altre regidor o regidors votès altre alcaldable que no sigui el seu. Per tant es podia donar una sorpresa quan en el recompte de vots algú rebria el suport d’altres formacions. Aquest és un apunt que m’he tret de la màniga i no respon a cap comentari perquè en principi cadascú es vota el seu, només faltaria.

Quan passi això, si ningú diu una altra cosa i tothom fa pel que ha dit o pel que no ha dit, resultarà que el futur consistori tindrà 4 regidors a l’equip de govern i la resta, 17 a l’oposició. Evidentment presenta un mapa molt atípic i molt complicada per tirar endavant una vila amb una situació preocupant. He escoltat avui parlar d’una possible taula de pactes. S’haurà de crear una mena de consell  de partits on estiguin tots els partits per afirmar quina postura adoptaran davant els diferents punts i propostes que es vulguin tirar endavant. Això és el que hauria de fer els plenaris, anar jugant una mica amb els colors del consistori per anar avançant en el programa polític. Estem davant d’una mena de joc de consola amb la sola diferència que els perjudicats som nosaltres. Aquí no hi ha vides de reserva, ni podem anar al port de Coma-ruga a carregar combustible quan ens hem quedat penjats a mitja pantalla i no podem seguir. Estem parlant de persones humanes de molts colors i condicions que poden ser guapos o lletjos del Barça o del Madrid, però tots són vendrellencs i tots o quasi tots paguen els seus impostos.  Això és el més important. No estem en uns moments per jugar, ni per fer cabriola polítiques. Ara toca afrontar la realitat del dia a dia. No ens cal que ens governi, el millor, ni el que tingui més màsters, ni tampoc el més alternatiu, ni el que tingui uns òrgans superparticipatius. S’ha de posar seny i tirar el vaixell endavant. En aquests darrers anys no ens hem mogut de port. Només em posat una capa de pintura  a les parts més destrossades, però la carcassa està igual de malmesa. No ens calen ni herois, ni gestes. Només necessitem persones que tirin endavant un poble, encara que ensopeguin que siguin valents i vagin endavant. Ja estem cansats d’estar ancorats al segle XX. Potser hauríem d’anar a buscar la protagonista del conte de la vella que ella si que sap com de clares estan les coses. No hem de discutir si posem estelades o espanyoles o senyeres. Hem de tirar un pressupost de més de 40 milions d’euros amb un endeutament que el duplica. Hem de tirar endavant un poble que no sap encara si ens haurem de refiar del turisme i del comerç, però només cal donar un tomb pel Vendrell i veure com està el comerç local i que està passant realment. On són els empresaris de Flandes que ens van vindre a visitar?  Hem de començar a fer foc nou que ja toca. De moment no cal renovar de cop i volta, sinó mantenir el vaixell surant i anar fent poc a poc. No ens calen grans titulars, només aguantar ferms l’estrebada. Per acabar només vull dir que hi ha gent que diu que no pactarà amb algunes forces polítiques. Jo només us dic que algú ha votat a aquestes forces polítiques i si estan allí es per alguna cosa. Hem de veure que ha passat per conèixer la seva justificació, però tots som vendrellencs i fins que no ens donem compte d’aquesta realitat no en traurem aigua clara. Ara ens toca començar una nova etapa quan abans ens en donem compte tots hi guanyarem. Els dos colors ja són història. Ara ens toca treballar amb un arc de Sant Martí. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 9 de juny del 2015

El seny i el sentit comú és la gràcia per tirar un poble endavant.

Avui és un dia d'aquests que molts recordaran per coses bones o dolentes. En tots els municipis d'Espanya ha escollit alcalde. Alguns dilluns començaran amb l'equip de govern i altres com el Vendrell tenen un meset més per anar veient com cualla tot plegat. Hi ha de tot per escollir remenar. A vegades és més fàcil als pobles petits que la gent s'entengui que no pas a les grans ciutats o pobles sobredimensionats com el Vendrell. A la Bisbal hi ha un pacte PSC CiU i no passa res. A Calafell hi ha un pacte PSC amb PP i uns C's que està per allí i amb els dos clàssics i no passa res. En canvi al Vendrell hi ha un alcalde i 3 regidors més que tenen un més per fer un govern que rutlli. Aquesta és la gràcia.  Si la gent s'estima el poble tot es factible i no hi ha cap problema però quan hi ha altres històries pel mig és quan sorgeixen els problemes. Aquí està la base, l'ambició trenca el sac i tothom sap el que és millor pel poble encara que uns dormin amb la foto del Mas i els altres amb el Rajoy i altres amb el Che Guevarà. Hem de ser racionals no hi ha més problemes a més tal com estan les finances doncs poca cosa rai.

divendres, 12 de juny de 2015

Curiositats del dia d'avui arran de les municipals

Hi ha coses divertides que passen en aquesta comarca. Primer de tot que gràcies a la vida mateixa sense que els seus companys de partit hagin fet gaire gran cosa la comarca ha deixat a la vorera el Pep Forns de Bellvei, una persona molt molt vinculada a CiU i que al final vist que tenia que estar 4 anys més a l'oposició ha tocat el dos i ja s'ho fareu. Ja tocava. Aquest havia estat diputat provincial i havia tingut certa volada, però clar ara també li tocava el torn de plegar. El partit no ho ha fet, doncs ell mateixa ha plegat i ja s'ho fareu. Un altre cas d'amor familiar és el Pugi i la seva mare a la Bisbal que vist que això d'oposició no és el seu doncs ho deixem estar i ja s'ho faran els altres. Ara tot es pot normalitzar i la tensió acumulada en els darrers anys es pot canalitzar a la normalitat. Una altra de les coses curioses és que a Banyeres tindran tres alcaldes en tres anys. Dos partits un any cadascun i al final un altre partit doncs dos anys. Tindran feina a canviar els noms, però si són feliços així no els ensorrem la màgia de la política. Doncs de moment tot igual a Calafell han fet un pacte peculiar i la primera mesura es treure les estelades de la via publica. La segona potser serà posar en català i castellà tots els noms dels carrers? Al Vendrell l'arc de Sant Martí queda encara a l'aire a veure si algú s'apunta al vaixell perquè 4 tripulants és molt poca cosa per tirar endavant 4 anys.

dijous, 11 de juny de 2015

Pas de Vianants acomiada temporada amb un tastet de la comarca

El proper dilluns tanco la 8na temporada de Pas de Vianants a Ràdio el Vendrell, Bellvei Ràdio, Domenys Radio i Ràdio Banyeres per això vull fer un programa especial. Per això he convidat a diferents polítics de la comarca que per alguna cosa o per una altra tenen un paper diferent. En podria triar molts més, però a mi em diuen alguna cosa per diferents motius que òbviament no exposaré aquí, però que a vegades són fàcils d'intuir. He convidat a la Montse López de CiU deCalafell que ara per ara està a l'oposció. Ara enceta una nova etapa. És una persona oberta, dialogant que jo crec que ha fet una gran tasca i sempre l'he anat seguint per les xarxes socials. També porto a l'alcalde de Bellvei, Félix Sans, una persona que molta gent no coneixen i que ha tornat a revalidar la majoria absoluta. Ara fa 4 anys se la va jugar amb una llista d'independnets amb una clara antiga vinculació a CIU i va decidir plantar cara al lider vitalici de CiU de la localitat i va guanyar i ara ho ha tornat a fer. Seguirem amb l'Agnés Ferrer de CiU la Bisbal, una persona que ha passat 8 anys molt dolents a l'Ajuntament de la Bisbal. Molt treballadora com la resta que ha fet una feina de formigueta i al final ha aconseguit fer fora al nen i a la mare de l'alcaldia. Una persona que jo crec que s'ho ha currat molt. Després portaré a l'Alfons Ribas de l'Arboç, un polític jove molt dinàmic a les xarxes socials que ha tingut un gran resultat a la seva localitat amb el PSC. L'Arboç és com la segona capital del Baix Penedès perquè sempre ha estat a cavall de Vilafranca i el Vendrell i ha tingut vida pròpia. Coneixerem la seva visió. Finalment portaré a un jove de Llorenç que ha entrat per Decideix Llorenç que és una mena de marca blanca de la CUP. L'Arnau Gómez fins ara era un defensor de la natura, medi ambient, sostenibilitat i d'una nova manera de veure el món. Ell dilluns ens explicarà com es poden fer els somnis realitat. A més és una persona que escriu pel 3 de vuit i coneix perfectament com funciona. Aquest serà el meu programa de comiat d'aquesta temporada. Ho podreu escoltar per Ràdio el Vendrell el proper dilluns de 7 a vuit de la tarda, en directe. Us esperem. No he convidat ningú del Vendrell perquè és el poble més mediàtic i ja és coneix prou. Hem de donar veu als polítics que no acostumen a sortir tant en els mitjans.

També es podrà escoltar per Bellvei Ràdio els dijous de 10 a 11 i els diumenges de de 17 a 18 a través del 104.7  de ahttp://bellveidelpenedes.com/bellveiradio/. . Els diumenges de 15:30 a 16:30 de cinc a Ràdio Banyeres 101.2 de la FM o a www. Radiobanyeres.com També a Domenys Ràdio. 107.6 de la FM. Cada dilluns de 12 a 1 del matí. http://domenysradio.altanet.org/

Triadó & Parera ja es mereixen un pavelló

Ara hem viscut les famoses, esperades, desitjades eleccions municipals del 24 de maig. Al Vendrell han sortit regidors de 8 partits diferents, només 1 s'ha quedat fora. Ara el que costarà es fer govern perquè per arribar a la majoria absoluta necessites 11 regidors i entre els allí presents hi ha gent tan dispar com C's i ERC i Si se puede. Estem en una lluita de pols presuntament oposats que han de posar-se d'acord per tirar la casa gran endavant. De moment, el Martí serà el capità amb una ingent tasca de bolillos d'anar encaixant peces. Alguns ja van de cap a l'oposició i altres estan allí. Per alguns sembla que els hagin putejat al votar-los perquè ara toca articular una proposta alternativa per donar sortida a un programa de govern. Ara toca agafar els ideals i posar-los en realitat. Agafar les promeses i procupar bastir alguna cosa realitzable. De moment només tenim un alcalde i 3 regidors de govern més. Suposo que CDC i ERC s'hi sumaran aviat, però deuen estar pressionant per treure més partit a la situació peculiar dels resultats electorals. No els corra pressa, però ara tenim un meset per intentar formar govern en dues setmanes no hem avançat gaire. Ara tenim una segona oportunitat a veure que passa. Suposo que més d'un haurà de claudicar en alguna cosa, sinó fem un govern més o menys estable tots tots hi sortirem perdent. 
Calafell per la seva banda ha fet una maniobra que fa uns 20 anys ja es va fer però ara no recordo els protagonistes quan tothom es pensava un govern d'un color, l'oposició va pactar per darrere i qui va guanyar es va quedar a l'oposició. Són coses que passen i el més normal és qui guanyi sigui alcalde, però clar qui mana és la majoria. El més sorprenent de tot plegat és el pacte. Per una banda trobem el Ramon Ferré que tot i treure un diputat menys que CiU ha format govern amb els dos de PP i els dos d'UAM. Jo crec que aquí la gràcia han estat els incombustibles, els incansables els de vida polítics, els més més de Calafell el tandem Parera Triadó que han tirat la balança cap aquí. La cosa sembla clara. El Triadó no crec que combini gaire amb l'Olivella quan abans havien estat rivals dins el partit, llavors ha jugat la seva fitxa i a apostat pel PSC per deixar al seu ex colega de partit fora del Govern. El PP doncs s'ha sumat al carro guanyador i amb l'excusa no sobiranista tot queda bé. Que l'UAM pacti amb ells doncs no vol dir res, estem parlant de dos gats vells que ja fa anys que han superat la diferència entre una senyera, una estelada i la bandera nacional si fa falta. Això ells saben que és el de menys. La gràcia és estar al poder i la resta de coses són romansos. No fotem que tots ens coneixem. Després es va  l'Onze de setembre ben guapo i tot arreglat. El poder és el poder. C's això ho té molt clar i també s'ha pujat al carro guanyador. Si són llestos poden fer anar aquest trifàssic calafellenc com volen perquè ells si volen tindran la clau per tirar cap aquí o cap allà sense mullar-se gaire les mans perquè no estaran al govern i podran maniobrar pel darrera.
Si el Jordi Sánchez hagués muntat el seu partidet i s'hagués presentat, jo crec que hagués pactat per aconseguir el govern abans amb l l'Olivella que no pas amb el Ramon Ferré. Són coses de l'amor dins els partits que a molta gent els hi costa acabar d'entendre. La cosa és senzilla. El Joan va dir que seria l'últim mandat que es presentaria. Ara potser li donen la presidència del CCBP, ara que no té Calafell i el bon home està una mica més llliure, però també té molts novius aquesta plaça. Jo crec que hauria de ser algú d'un poble de la comarca, però mira com ha guanyat i una curiosa pinsa l'ha fet fora quedaria bé i tot. Ja ho veieu en un lloc ningú vol ballar amb la més guapa i en l'altre lloc han deixat a la més guapa sola i s'han muntat una partí amb l'excusa del sobiranisme. Gran partida del tandem Parera & Triadó que seguint la moda calafellenca ja és mereixen un pavelló al seu nom.  

dimecres, 10 de juny de 2015

10 de juny del 2000. Una data que molts vendrellencs mai oblidaran

Som molts els vtv (vendrellencs de tota la vida) que es recordaran de tal dia com avui fa 15 anys. El dia que la Rambla del Vendrell i els seus carrers adjacents es van inundar d'aigua perquè es va sobreixir el Torrent del Lluc que ve de Santa Oliva. Moltes persones recorden que feien i on eren aquell dia. Era la nit de divendres a dissabte i mentre a la zona del Tancat no passava res el cor antic del Vendrell estava inundat d'aigua, garatjos, botigues, cases, negocis i altres històries van patir un dia nefast en la seva història recent. Jo vivia a Albinyana recordo que aquell dia varem anar a mirar una casa a Albinyana. Era un dissabte al matí i no se sabia res del Vendrell, poc a poc es van anar coneixent dades. Quan vaig baixar diumenge encara es veia molt del que havia estat aquella nit fatídica on no es van haver de lamentar pèrdues humanes, però si un alt cost econòmic. Jo recordo que en els dies posteriors vaig estar a alcaldia recollint trucades amb un ritme frenètic que poc a poc es van anar tornat tot al seu lloc. Una data que molts vendrellencs els costarà oblidar. Després d'algun ensurt va venir aquest riuada definitiva que va obligar a moure fitxar i aixamplar els pont del torrent del Lluc per evitar nous episodis. En aquest país fins que no passa alguna cosa alguns no mouen el cul. Ara és part de la història.

dimarts, 9 de juny de 2015

Molta sort a la Fura Today, la versió catxonda

Una de les notes tristes arran de les eleccions va ser la desaparició de la Fura que ens deia adéu dels nostres forns quan anàvem el divendres o el dissabte a buscar pa. Avui en dia com la gent és molt llesta i espavilada s'organitza amb les noves tecnologies i ara per ara ja es pot trobar per facebook i twitter la versió electrònica i moderna i catxonda de la Fura amb LaFuraToday. Ens agrada ser americans i posar nom amb anglès, però jo destijo de tot cor que encara que no sigui en paper ni en serio aquesta amiga nostra amb més de 30 anys de relació setmanal torni d'alguna manera a les nostres llars. Molta sort i endavant. Us en sortireu. Ja ho veureu, el món vol notícies fresques

Nuestro último verano en Escócia, divertida amb conclusió molt humana

Una bona estona al cine és pot passar amb la peli Nuestro último verano en Escocia. Una peli divertida que deixa entreveure les mesquineses humanes i ens apropa a al realitat a través dels ulls de tres nens. Un món d'hipòcrites on al final sempre acaba triomfant la raó i el sentit comú. Algunes escenes molt bones, però la gràcia de tot plegat és la lectura que es fa de tot plegat quan acabes de veure les dues hores de la peli. Molt recomenable per saber una mica més de nosaltres.

dilluns, 8 de juny de 2015

El Vendrell pot tenir un govern amb una majoria a l'oposició

La gent passa bastant de la política , però sempre hi ha els qui no mirem Puente Viejo i estem pendents que passarà dissabte al Vendrell. La cosa no està gens clara. Fins ara el PSC ve a dir un cop més que la gent s'espavili i governi que per això s'han presentat que una majoria a l'oposició no té sentit. Jo crec que al final hi haurà PSC i CDC i potser per allí aparegui ERC, però no ho veig molt clar aquest darrer hi vagi  amb això de la independència anar amb el PSC és una mica complicat. Llavors a partir d'aquí començarem l'espectacle de la propera legislatura. Per anar bé els plens haurien de ser per la tele i en un horari que vagi bé a la majoria de votants. A veure que passa, però de moment cada loco con su tema i el pobre Martí que no troba parella de ball, perquè CDC s'intueix que dira que si, però clar clar tampoc no hi ha res i tal com va començar la campanya criticant l'anterior pacte no hi ha clar res de res. Esperarem a veure que passa. Algun partit amb ganes de fer país també pot votar a un altre candidat que no sigui el seu i sortir un alcalde inesperat. Tot és possible  en un Vendrell peculiar que no saps mai per on et sortirà.  Serà qüestió d'anar pactant amb totes les forces sobre la marxa. Això de majories absolutes ja està oblidat i els pactes salvapatries també. Ara toca el lampista de torn que ha de jugar amb un i l'altre perquè tot funcioni.

Turismar= Xoriçmar + Bruximar. 5 dies de coca i reiki

Tothom sap que jo sóc un gran enamorat de Turismar o Xoriçmar que cada any té lloc al voltant de Sant Joan  la pl. Germans Trillas de Coma-ruga. L'any passat van fer una mostra de cerveses artesanes que va passar totalment desapercebuda, però enguany hi ha novetats. Dins la fira hi haurà dos apartats, un dedicat a coses de bruixes i màgia i medicina alternativa i l'altre dedicada al jalu. Suposo que no hi faltaran ni els embotits de Planoles ni les coques de Perafita, dos productes del Baix Penedès de tota la vida perquè a qualsevol fira que vas te'ls pots trobar. En comptes de fer coses de la terra o del Penedès segurament caurem en la temptació d'aquestes empreses que són uns autèntics professionals de les fires i es deuen multiplicar per 1.000 perquè a tot arreu te les trobes. 
Això de la màgia no és una mala idea, per a veure com ho traduïm ara a la veritat. Potser ens trobarem algun successor de l'Aramis Fuster llegint el Tarot o algun doble del Sandro Rey parlant sobre el futur de la nostra sogra i les puntes de coixí. Entre coques i fuets podrem comprar ciris, pedres màgica, ungüents que acaben amb l'estres i mil coses més. Jo no veig que sigui la proposta més adequada que acabi amb els sofàs de massatges i les paelles antiadherents, però haurem de donar una oportunitat. El que no entenc és el tema de la foguera. Això d'encendre una foguera a la sorra per un espectacle no ho acabo de veure clar. A veure que s'hi crema i quines restes deixa després. Haurem d'anar en compte no trobem alguna sorpresa que haurem de lamentar. Això pot donar peu a que altres persones facin el mateix pensament i ens trobem aquella nit un reguitzell de fogueres a la sorra.  Enguany el Bruximar durarà del dissabte fins dimecres, molts de dies que haurem d'omplir d'alguna cosa. Clar tots aquests productes comestibles amb el solet que dóna allí hauran de guardar unes condicions mínimes de manteniment. Us imagineu un pastís de formatge que arribi al Vendrell el dia 20 i estigui fins el 24 allí sota aquella lona amb un sol de juny. Suposo que ho aniran proveïnt entre setmana o ho guardaran en alguna nevera perquè sinó encara pendrem mal, però ja estan tots aquests acostumats a anar a fires, però jo trobo que tres dies encara però 5 dies és massa. Jo no crec que ni el dilluns 22 ni el 23 hi hagi gaire gent allí comprant pedretes per fer reiki a casa o provant cremetes miraculoses. Per la revetlla la gent jove tindrà la Glamour Band, com l'any passat que ho pela molt bé i els més joves tindran les Madrigueres amb xumba xumba fins que la gent s'aguanti. Els que busquen un bolero, un txatxa o una ranxera no sé pas on aniran. L'any passat ja es van haver de quedar mirant a veure com evolucionava tot plegat. Ja ho anirem a veure in situ com cada any que aquest és el principi de l'estiu pels vendrellencs, pels baixpendesencs com jo el principi de l'estiu és Foc i Rock del passat dissabte a Llorenç. Allí comença la festa fins la Fira del Pilar del Vendrell com a mínim.

dissabte, 6 de juny de 2015

El Baix Penedès trenca amb el bipartidisme


En l’article de la setmana passada parlava del resultat de les darreres eleccions municipals al Vendrell, però clar evidentment també hem de donar un tomb a la comarca. A vegades ens toca ser centralistes perquè per sort o per desgràcia el Vendrell és la capital de la comarca, però per altra banda també hem de tenir en compte la resta de municipis.
La comarca també ha patit grans canvis. Eln alguns casos el conservadorisme inamobible s’ha tornat a imposar.  En altres hem trencat amb el bipartidisme de tota la vida.
El cas més destacat per la mínima sense que hi hagi hagut una gran de sufragis, però si els justos per deixar fora de combat a un polític peculiar que juntament amb la seva mare i pocs declarats més era un dels polítics amb més admiradors i detractors. Estem parlant del Josep Maria Puigibet que víctima d’un pacte CiU-PSC ha quedat fora de l’alcaldia de la Bisbal del Penedès. Aquest era un dels candidats que no se sabia com guanyava però en les penúltimes eleccions va treure majoria absoluta. Quan preguntaves a algú de la localitat mai ningú apuntavaque el votés, però per coses de la ciència en els anteriors comicis va treure 904 vots i en els actuals es va haver de conformar amb 788 sufragis, un 43,56% dels votants que el deixa a l’oposició. Una persona peculiar que tenia entre una cosa i l’altra ha estat un dels més mediàtics del Baix Penedès.
Del més curiós ens anem al més tradicional. Bonastre amb tres partits, ens trobem al David Godall per CiU que des de 2003 està a l’alcaldia amb una àmplia majoria de 5 a 2 regidors del PSC-CP a l’igual que l’anterior periode. Una lloc de pau i amor.
Calafell i Cunit hauran de fer pactes amb la resta de forces per obligació si volen una majoria ferma com acostumen a demanar tots plegats. Calafell l’actual alcalde, Joan Olivella amb 6 regidors ha de treballar pactes amb altres forces. Si el candidat de CiU ho fa amb el PSC aviat ho pot tenir aclarit, però jo crec que aquesta no és la forma i pot passar a les properes com al Vendrell aquest que la gent ha passat dels partits clàssics i ha optat per altres formacions de tot tipus generant un ventall força colorit. En el moment que els dos principals partits s’uneixen i es reparteixen el pastís de poder on cadascú es queda un bocí. Jo crec podem tornar a trobar en uns nous comicis el panorama vendrellenc amb una mena d’empat tècnic entre quasi totes les fores. La gent vol llistes i cares noves que entrin a governar i siguin capaces de fer que aquests de tota la vida canviïn la seva manera de fer i adoptin altres postures més actuals trencant els vells esquemes de l’època del bipartidisme. S’ha atrevir a fer política amb tots els partits del consistori i deixar una mica de banda l’opció fàcil com s’acostuma a fer. Cunit també mostra un problema semblant. Espero que opti per la varietat i no entri en un pacte amb la Judith Alberich que seria el més fàcil. Al 2019 es pot trobar amb la mateixa sorpresa que el Martí Carnicer.
Un poble que necessita un recanvi és Sant Jaume dels Domenys, allí Magí Pallarès ha estat alcalde de la localitat des del 1991 menys la legislatura del 2007 on ERC i PSC van provar sort però van fracassar amb un govern d’unitat per deixar tornar el de sempre. Jo crec que aquest candidat encara que sigui el millor del món i el més estimat hauria de buscar un substitut dins el partit o a les rodalies. Aquí hi fa falta un recanvi.
Un dels resultats curiosos de la comarca i que també ha generat molt de debat és el que ha passat a Banyeres del Penedès. Una barreja de gent de la política vinguts d’altres formacions s’han unit i han format un partit nou que ha guanyat en vots. Ara falta veure com ho acabarà de lligar el panorama, perquè el consistori amb 3 regidors de PSC i CiU no ho fan gens fàcil. A veure com acaba tot plegat.
El polítics que han tingut millors resultats han estat el Joan Sans de l’Arboç amb 8 regidors deixant l’oposició amb 5 regidors. S’ha de tenir en compte que en aquest localitat a mig camí entre Vilafranca del Penedès i el Vendrell i que sempre ha gaudit de certa independència en un Baix Penedès on cada municipi es fa la seva escudella la llista opositora de CiU ha baixat a la meitat la representació. Jo crec que polítics com Joan Plana davant aquesta greu davallada s’hauria de plantejar alguna cosa i deixar pas a la nova gent. Ja ha estat alcalde en dues legislatures i ara té una bona excusa per deixar pas a noves cares.
Qui també necessita un recanvi és l’alcalde del meu poble, Quim Nin, que des del 1999 que és ininterrompudament alcalde d’Albinyana compartint plenari amb la sempre líder de l’oposició i actual senadora Maria Jesus Sequera que també porta un munt d’anys sense recanvi. Sembla que Albinyana estiguem atrapats en el temps i ja toquen nous líders locals. A veure si es comença a moure alguna cosa perquè a les properes hi ha cares noves tant a CiU com al PSC. Per acabar pau i amor amb la Imma Costa al Montmell que ja porta del 2003 al consistori i que ara ha tret uns lleugers millors resultats que a la passda amb un regidor més. Hauria de preocupar que la participació del Vendrell sigui  sigui d’un 53,39% o Calafell 52,57 %. Sort en tenim de Masllorenç amb un 86,14%.. A les passades el Vendrell va ser de 52,90%, una mica menys. Calafell 52, 14%. Les localitats més petites com Masllorenç doncs 79,74% . Un xic superior. Ara podríem parlar del Consell Comarcal, però ho deixem per un altre dia. Torno a repetir que el seu president hauria de ser un alcalde o regidor de les localitats que no siguin les més grans perquè la seva tasca és donar servei als municipis més petits. En aquesta comarca tan solidària i optimista sempre repeteixen en el càrrec els alcaldes dels municipis més grans perquè són els qui aporten més diners a l’ens comarcal. Incoherències de la política comarcal que queden com un llastre. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixdiari a parir del 2 de juny del 2015





divendres, 5 de juny de 2015

Enhorabona per la transparència de Som Poble

El Vendrell possiblement està fent història en aquestes eleccions municipals, petits detalls que indiquen que alguna cosa ha canviat. Hem passat unes eleccions municipals on ningú ha guanya. Si algú ho ha fet han estat els qui de no res han passat a dos o a tres regidors. És relativament fàcil guanyar controlant un aparell amb uns quants diners per propaganda electoral i una experiència  i un suport d'una llei que està fet per preservar els privilegis dels de tota la vida. Costa quan no tens ni les signatures per presentar-te ni un partit amb una estructura plena que t'avali i t'ho hagis de guanyar. Jo aquest cop estic   sorpres de http://www.sompoble.cat/2015/05/cronica-de-la-reunio-entre-el-psc-i-som.html on Som poble expliquen com ha anat les reunions amb altres formacions per fer govern. Ho narran amb certa objectivitat dins de que cadascú és subjectiu, però amb les coses clares i sense parafernàlies que no porten enlloc. Un llenguatge clar i entenedor que arriba a tothom. És alló que tothom diu quan ha de resumir una reunió de grans paraules i projectes. Jo els felicito per convertir el top secret, les reunions de sala privada de restaurant i a hores que no es vegin en una cosa pública i entenedora. Ara només falta que la resta se sumin a la proposta i facin la seva versió dels fets, que no estaria malament. Suposo que aquest és el futur i m'agrada aquesta llum i taquígrafs on fins ara hi ha massa sovint secrets i rumors. Suposo que en el temps tot serà així.

dimecres, 3 de juny de 2015

Caps de setmana especials

Aquests caps de setmanes venen marcats per coses molt concretes. Primer les eleccions que van donar força sorpreses a alguns llocs del Baix Penedès. Després futbol. Dos equips amics que es van enfrontar i va guanyar el millor, però la notícia va ser la xiulada a l'himne espanyol. Alguna cosa no funciona quan passa això. Ara no és culpa de l'entrenador. El proper cap de setmana més futbol i del més important i gratis i per la tele, que més volem? després al Vendrell tenim el shopping night. Igual que he dit que la festa de la bici està en hores baixes les dues anteriors edicions del shopping han posat un Vendrell a tope. Diuen que els qui fan negoci son bars i restaurants, però hi ha caliu al Vendrell que ja va bé de tant en tant. Apa a gaudir d'aquests dies especials. Després el Track a escoltar Oques Grasses a la plaça de la Sardana entre arbres i sorra.

La Puntual, un club social que ja forma part de la història recent del Vendrell i comarca


Avui és un dia trist perquè la Puntual ens diu que tanca les seves portes del carrer de Mar. Aquí hem passat alguns dels moments més importants del darrers tres anys. Aquest era un punt de trobada on la majoria de gent que hi anava repetia. On et trobaves la gent de sempre. On freqüentaven els vendrellencs de tota la vida. On si recomenaves a algú segur que hi tornava. Una gran pèrdua on varem viure moments molt especials com l'encesa del castell de focs de fa dos anys amb unes vistes privilegiades. Un lloc on quedàvem uns quants per fer el vermut de diumenge al matí com marca la tradició. Era un lloc on no cal ni que et portessin la carta perquè la gent s'ho savia de memòria hi havia fans del Montecristo i fans del pastís de formatge i cervesa que des del principì està en cartellera i que tenia molt de futur perquè tenia un gust especial que no deixava indiferent. Allí ja ens coneixíem tots una mica perquè hi havia moltes cares que repetien com és obvi. Els plats que hi havia eren els de sempre i de tant en tant s'afegia alguna nova varietat de la super mestressa Alex que controlava els fogons. Només dues persones portaven la majoria de temps aquest bar encara que en alguns moments havien estat ajudats per la Cristina i per la Liliana i altres persones que feien que tot rutlles. La gràcia de tot era l'ambient i a vegades anaves a un altre lloc i acabaves de fer un gin tonic per tancar la nit amb un ambient molt acollidor que et feia sentir com acasa amb el Pep i l'Alex que et convidaven com si fos a casa seva amb uns preus molt molt assequibles i que molts cops acabaven arrodonint per no ser pesseteros. Eren bona gent, persones amb una gran formació que en aquest món on si no esmorzes amb segons qui o prens el cafè amb segons qui no ets ningú. Professionals que s'han guanyat la vida amb allò que els agrada fer, pero que darrera seu hi ha un currículum impressionant, però el món és injust i a vegades t'has de guanyar la vida amb els teus hobbis. Allí hi havia caliu del Vendrell, eren força ràpids, però la gràcia era el caliu i la gent que hi anava. A vegades anaves sol i acabaves fent tertúlia distreta amb altres vendrellencs de tota la vida que es deixaven caure per allí. 
Era un punt de trobada on es podia parlar de tot i on a vegades trobaves colegues de tota la vida amb qui tenies punt en comú i et permetia parlar de mil coses. Eren bones persones, però d'aquest tipus de bones persones que se'ls anomena així perquè son tan petardos que no poden ser res que bones persones. Ells ho eren perquè estimàven la seva gent i estimaven el Vendrell i participaven en fires i firetes amb ganes i il.lusió. Inclús sembla ser que van voler participar en la darrera fira del Pilar del Vendrell, però el Barco estava per alli i es van quedar fora. Persones que en silenci feien molta feina i que generaven bon rollo i sempre et feien sentir a gust. No com aquestos perfectes que es pensen que són els amos del món i no hi ha deu que els aguanti. L'Alex i el Pep eren com tu i com jo. Persones normals que volien ser normals i estimaven el seu entorn i la seva gent i a tothom tractaven per igual tan és que fossis president de tres o quatre coses per enxufe o un aprenent de mecanic. Allí tothom era ben rebut i aviat tenies bon rollo.
Allí he après moltes coses entre les quals que tothom ha d'estar satisfet de qui es i del que fa. Tothom és igual d'important que el més guay d'un restaurant no és el que mengés sinó l'ambient i que ser natural és un do que no té tothom. No serveixen de gaire els plans d'empreses. El més important de la gent és el carisma i la manera de ser de cadascú. Vaig descobrir que no cal una gran carta, simplement quan les coses es serveixen amb un somriure són molt més bones. Vaig aprendre el valor d'estar en família encara que en principi no coneguis ningú. Gràcies a tothom des dels jefes fins a la Susi que durant uns dies ens va ensenyar a fer mitja, a la Cristina per la seva eficiència a la Liliana que és una crack del món de l'hosteleria encara que sigui artista del món del dret. A la Marta, A la Bea, al Nasr a l'Alba i la Marian a tantes persones amb qui hem compartit alguna cosa més que una taula i un plat. Dissabte passat va tancar la botiga de l'Alba Mateu de la Baixada del Peix del Vendrell. Ara anirà a fer fires. És molt trist que ens una setmana ens hem assabentat del tancament d'aquest dos exemples de joves emprenedors. Esperem que el Vendrell canvií cap a millor. Us trobarem a faltar i molt perquè representen una manera jove de fer negoci al Vendrell. És una gran gran pèrdua. Molta sort a tots dos en els nous projectes. He posat la foto d'una falla de l'any passat on surto unit a la Puntual, tot un honor. Per mi els versots dels diables i les falles són els autèntics reconeixements populars del Vendrell, la resta és politiqueo. Per tant torno a posar una fragment de la falla que vol dir molt d'un poble. Us trobaré a faltar. A veure si coincidim en aquesta vila avorrida que va perdent la seva essència poc a poc. Marxo a dormir tristot.

dimarts, 2 de juny de 2015

En les eleccions on es va acabar amb el vot útil


A vegades va bé recordar. Al voltant del 10 de gener passat vaig publicar un article titulat  « @somelsdesempre versus @somelsnous » que anava una mica sobre la casta política i els qui han estat exclosos dels seus privilegis. Ara 6 mesos després ens hem donat compte que el resultat de les eleccions municipals en alguns casos ha donat resultats sorprenents, almenys força imprevisibles que demostra una mica tot això. En un municipi com el Vendrell que de 9 llistes presentades, 8 tinguin representació amb més d’un regidor és una cosa insòlita. Un fenomen que també ha passat a Calafell i a Cunit, però no amb tanta intensitat i picardia com al Vendrell. Dins aquest crisol de partits i líders la gràcia  és que hi ha moltes combinacions gairebé impossibles per aconseguir una majoria estable com imploraven alguns polítics abans de les eleccions. Això ve agreujat perquè a finals de setembre tenim una nova cita amb les urnes per escollir el president de la Generalitat  i al cap d’uns mesets doncs a la presidència del Govern de Madrid.
Organitzar aquest guirigall perquè funcioni un parell o tres d’anys amb un cert ordre i coherència representa una gran tasca que bé mereix un monument en un lloc ben cèntric de la vila. Les coses positives que tenim és que el pla d’ajust no deixa marge de maniobra per a moltes coses fora de les coses bàsiques i què el pressupost del proper any encara podem estar uns mesets per aprovar-lo. Fins el Nadal podem anar fent cosetes sense gaire transcendència per donar una mica de contingut als plens i no es facin tan avorrits. Llavors amb les ordenances ja hi podem posar una mica d’atenció.  En el pressupost ho acabem d’arreglar una mica entre tots. Però podem anar tirant mig any perfectament amb petits detalls de la vida sense més transcendència.
Hi ha diverses opcions per fer realitat la voluntat dels votants: la primera és que el partit majoritari formi govern i la resta de formacions vagin votant segons criteris de programa. No s’hi val fer d’oposició i votar tot en contra. S’ha d’actuar amb seny i coherència amb uns ideals globals i pel bé de la ciutadania. Llavors en els moments claus doncs entre tots buscar una solució que aporti majories puntuals que permetin tirar endavant. Això és el que han dit els votants del Vendrell i s’ha de fer cas, sinó hi poden haver conseqüències greus No hi ha gaire alternativa. En el fons la política del dia a dia no es tan diferent entre un de dretes i d’esquerres. Les propostes que surtin de mare ja per simple majoria ja cauran del sedàs i no tindran més transcendència. Aquesta seria una manera transparent de política on les coses més importants passin pel plenari i per la junta de govern, només el dia a dia sense més transcendència.
Una altra opció vàlida és agafar els 8 partits o almenys 7 perquè n’hi ha un que aixeca una especial sensibilitat per part de la resta i fer una mena de govern d’unitat. Un equip que reunís tot o quasi tot el resultat de a voluntat popular i cada partit adoptes unes regidories amb uns regidors. No vull dir ni molt menys que hi hagi 21 regidories amb cartera de govern. Això seria una bajanada, però segons la representació política entre tots fer com a molt unes 9 ó 10 regidories i cada partit en portes una o dues amb el regidor. La resta de càrrecs electes doncs sense cartera i donant suport al seu company. Així tots s’implicarien en un projecte unitari que necessita el Vendrell. Aquestes eleccions han demostrat que no hi ha ni el vot útil, ni bons, ni dolents. Simplement hi ha moltes i variades tendències i entre tots ens hem d’entendre perquè tothom hi té el seu lloc. Amb un alcalde que hauria de ser el de la llista més votada podríem passar pefectament els propers 4 anys i tot arreglat. No cal fer el numeret a la meitat de la legislatura
S’ha de treballar pel poble que ja toca amb renovació i experiència amb gent jove i gent amb més canes, amb homes i dones, amb gent del poble i dels barris marítims i de les urbanitzacions, amb gent amb diners i gent que no sap que posar-se a la boca, gent amb estudis i i gent analfabeta, gent que siguin vendrellencs de tota la vida i gent que fa quatre dies que té una casa perduda a l’Oasis. Aquest és el Vendrell que hem de fer entre tots i ho podem fer. Això és el que vol la gent que ha anat a votar. Les majories absolutes ja formen part de la història. Tots hem après que encara que et gastis una fortuna en una campanya electoral pots treure igual de regidors que qui ha invertit menys diners. Saps que tothom és igual d’important. Cada dia els vendrellencs de primera i de segona estan més propers i amb aquests resultats a la mà ha estat prou clar que som un poble amb forma de ciutat, però no ens toca més pebrots que entendre’ns pel bé de tots plegats i trencar les barreres que hi puguin haver per crear un municipi que entri definitivament al segle XXI com es mereix i deixi d’estar en els pitjors llocs d’alguns estudis econòmics, culturals entre d’altres. No és feina de quatre anys sinó el punt d’inflexió que hem d’agafar per començar a arreglar tot el que tenim aquí. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eix Diari, Baix Penedès Diari a partir del 26 de maig del 2015


dilluns, 1 de juny de 2015

On estan els fantasmes de la festa de la bicicleta del Vendrell?

La Festa de la Bicicleta del Vendrell ja no és el que era. Abans hi participaven un munt de col.lectius. Ara només hi ha les escoles, els Pastorets i un grup de Santa Oliva. Es troba a faltar el fantasmes que amb la seva manera de fer feia que la gent sortís al carrer i participés d'aquersta festa que fa fa unes quantes dècades que rutlla.S'han fet coses noves com la padalada nocturna i altres històries, però ha perdut la màgia. La gent surt encara al carrer per un matí de diumenge, però ha perdut  la màgia. Les coses duren fins que duren i tampoc no s'han de fer durar més del que duren. Neixen i es moren i no passa res. La vida és així de cruel, però comparar aquesta festa amb la de fa 20 anys és com la nit i el dia. Enhorabona a tots els qui ho fan possible, però s'hauria de fer un replanteig o fer un pensing.