La veu del poble

La veu del poble

diumenge, 30 d’agost de 2015

Mitja volta pel Penedès i a casa

Ahir vaig decidir anar a Vilafranca del Penedès a la festa major sobre les 11 de la nit. Evidentment vaig donar un parell de tombs pel centre i rodalies raonables i no vaig trobar estacionament. Tampoco no volia fer ni veure res en especial. Llavors vaig decidir anar a Calafell on amb el shopping night estava tot a tope de gent amb les botigues, la majoria amb molta gent per dins i tampoc vaig poder aparcar. Llavors només et queda tornar a casa i anar a prendre alguna cosa per celebrar que el destí t'ha portat a casa. A vegades passa. Si has d'anar a un lloc t'ho has de calcular per evitar dins el possible les màximes aglomeracions, però quan això no passa tornar al born.

dissabte, 29 d’agost de 2015

La gent ja no es fixa amb la capsa de sabates

Fins fa no gaires anys els mitjans de comunicació ens apuntaven quines coses eren les més importants. Llavors nosaltres seguíem els seus consells i no perdíem pistonada dels seus protagonistes, escenes i aventures. Gràcies a les xarxes socials, avui en dia la gent es dirigeix cap allà on es troba més a gust. Encara que durant tot l’estiu la televisió ens apunti que anem tots a escoltar música clàssica. Nosaltres no fem cas omís. Ens dirigim  a altres gustos. Potser els més joves es decanten per la música més moguda i les velles glòries doncs tornem a treure del MP3 els sempre populars èxits dels 80 i 90. Tenim alternatives i les apliquem perquè ens són més properes.
La societat ens marcava una escala de valors que repartia en diferents categories una part molt important de la producció artística. Llavors havies de seguir aquests protocols que no estaven escrits, però que tothom compartia. Avui en dia que estiguis gaudint d’un grafitti en una paret pot tenir personalment igual de rellevància que situar-te davant d’un producte del gran Tapies. Un creador gairebé està dins l’anonimat i l’altre gaudeix d’un prestigi internacional, però cadascú anirà a aquell que es trobi més proper.
Aquest fet ha provocat, de retruc, que la classe política cada dia s’anés trobant més sola sobre la seva tarima social. Ja fa anys que va perdent poder de convocatòria fins el punt que en aquestes properes eleccions al Parlament de Catalunya sota l’excusa del Junts pel Sí et trobaràs un seguit de gent que tot i tenir prioritat a l’hora d’ocupar el seu espai en el parlament el cedirà gustosament a altres que van darrera, Aquests són realment els polítics. El conegut Raül Romeva que encapçalarà aquesta famosa llista unitària, el dia 28 de setembre serà una persona normal que possiblement tornarà a la seva rutina tot i seguir seguint lluitant per la causa del seu partit. El poble de Catalunya en principi l’haurà votat amb ell, però ja ens han dit que aquí si treu els sufragis necessaris el proper president serà l’Artur Mas. Evidentment els dos principals partits nacionalistes catalans i altres entitats socials com l’ANC s’han tret aquesta estratègia legal per aglutinar més vots que no pas seguint els paràmetres tradicionals de totes els comicis que s’han fet fins ara. La gràcia és que aquestes persones haguessin ocupat els lloc que els pertoca després de la cita electoral combinats amb altres polítics, però no pas aquest paper de gerros que el dia següent en el millor dels casos els  trobes en el contenidor groc.
Potser a les properes eleccions legislatives del mes de novembre ens trobem el Julio Iglesias, el Joaquin Sabina, el Víctor Manuel i el Guillermo Toledo dins els principals partits i  la posició de la candidatura 12 estigui el Mariano esperant que tots els demés toquin el dos per fer el paper que li toca fer. No cal ni que parlem de les eleccions municipals que també es podria optar per aquesta estratègia amb la sorpresa que potser algú s’hi queda i no vol marxar tal com es va pactar, coses del directe.
En la televisió com en el futbol ja fa dies que no es valora la possessió de la pilota. Un equip pot tenir un 70% de control de l’esfèric durant el derbi, però quan l’ha agafat el contrari li ha endinsat tres gols que li han servit per sentenciar el partit.
Tota aquesta mètode de gastar molts diners en propaganda per després treure els mateixos regidors que una llista que no ha penjat ni una dotzena de cartells amb quatre gats en els seus actes ja es va demostrar prou en les passades eleccions al Vendrell.

Encara que la gent ja estigui habituada als salaris mileuristes en els millors dels casos i no ha superat l’ESO, sap de bon tros triar quina persona o proposta és més propera a la seva manera de pensar. Només cal anar a fer un tomet a cert supermercat que és el paradigma dels productes de casa nostra amb una gran qualitat i varietat. Una altra estona, apropar-se a un altre gran superfície que ha rebut moltes crítiques pel seu tracte als treballadors i els seus lligams polítics. La gent va on troba millor relació de qualitat i preu. No cal fer grans campanyes, ni assenyalar-se els salvadors del món. La gent no és tonta. Potser rica o pobra, formada o analfabeta, però ja s’ha acabat aquesta mena de complexitat del quedar bé i seguir el que marca una mica aquesta societat classista que apunta unes prioritats que la majoria de la gent no està disposada a seguir. Fa massa anys que vàrem descobrir que el més important eren les sabates i no pas la capsa que les contenia que només atrau a un petit percentatge dels consumidors. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a parir del 26/8/2015

dijous, 27 d’agost de 2015

Declaracions d'interessos dels regidors

Fa uns cinco sis o quatre anysenrere  veure la declaració d'interessos dels regidors d'un Ajuntament com per exemple el Vendrell era una cosa gairebé impensable, però entre el tutti fruti de la present legislatura i els avenços de la societat actual s'ha donat la combinació per publicar en un web públic la declaració d'interessos dels regidors d'un ajuntament. Poden ser certs o estar poc o molt tunejats. Això cadascú amb la seva consciència. En principi hem de donar un vot de confiança i tal com diu el document sota la responsabilitat de cada regidor està la declaració que es pot llegir a continuacio. Hi ha alguns que es dediquen a comprar immobles, altres aposten amb accions i tenir molts comptes variats, altres estan més pelats que una rata, alguns no t'ho acabes de creure, però aquí està. Cada loco con su tema. Alguns fins i tot s'han deixat alguna quantitat per entrar. Un fet que marca un canvi de rumb que hem d'aplaudir en favor de la transparència dels nostres representants. Poc a poc s'anirà aconseguint. Aquest és un pas prou important. Declaració final passada legislatura  Declaració d'interessos de la present legislatura

dimecres, 26 d’agost de 2015

El Ball de Sant Bartomeu d'Albinyana, el batec d'un poble


Un dels actes centrals de la Festa Major d'Albinyana va tenir lloc el passat dilluns dia 24 a les 22 hores a la plaça Major. Per quarta vegada es va tornar a representar el ball de Sant Bartomeu al davant de la rectoria amb una plaça plena de gom a gom, però potser amb un xic menys de gent que en altres edicions. Era dilluns i ja no era una estrena, però feia goig veure la plaça principal del municipi. Entre els actors es van veure algunes cares noves i altres repetien alguns papers que des de que va començar han portat a terme. El muntatge va durar tres quarts d'hora i com passa a Albinyana va començar puntual i va acabar quan tocaven els tres quarts del campanar. 
Es nota que al municipi hi ha una tradició teatral i altres muntatges com Pàgines de Passió perquè els actors tenen aquell toc que diferència la realitat i la ficció i també és una de les gràcies de la seva directora la Sílvia Basseda que porta molts anys en aquest món de sobre l'escenari. 
Vaig trobar encertats els moviments sobre l'escenari tot i que algun cop es veia algú que semblava que dubtava es va portar tot molt encertat amb molt bona interpretació per part de tots els personatges que li van donar l'energia i la força del seu paper. Fa goig veure un poble on has nascut i viscut durant força anys portar a terme aquest tipus de muntatges perquè a part de la gent que hi ha sobre la tarima s'ha de tenir en compte la ingent tasca que fan els responsables dels vestuaris, perruqueria i altres elements que també formen una peça clau de tot plegat com la coral del municipi i els joves grallers de la localitat que han reintroduït aquest instrument tan nostrat dins les festes més importants del municipi. Enhorabona a tots plegats i un cop més quan veig tot el muntatge crec que és un homenatge que li fem al sr. Manel Bofarull i a la seva tasca de traducció, adaptació i a la composició dels goigs que es canten durant l'espectacle. Un cita que es porta a terme cada cinc anys i que marca una mica el batec d'un poble. Uns hi són, altres ja no. Uns pentinen cabells blancs, altres  s'han de conformar amb les canes. Aquesta és al vida i enhorabona a tots els qui ho heu fet possible des de dalt, des de baix, des de darrera i com no, des de davant gaudint d'aquest ball que era una de les poques propostes diferents que tenien els nostres rebesavis al llarg de l'any en un poble on encara s'havien d'inventar moltes coses que sembla que les tinguem des de sempre. Ens veiem el 24 d'agost del 2020, el poble d'Albinyana tornarà a ser el protagonista. 

dilluns, 24 d’agost de 2015

Es faran els Jocs del Mediterrani del 2017?

Queden quatre dies pels jocs del Mediterrani que tindran lloc a Tarragona i a tota la província. Aquest serà l'oportunitat única per demostrar que hi ha vida més enllà de Barcelona aquí a Catalunya. Duraran pocs dies però s'ha de fer una gran inversió per adequar totes les nostres instal.lacions, infraestructures per al gran esdeveniment. Ja fa anys que s'hi treballa i la cita ja s'acosta. Ara amb tot això del sobiranisme ens poden tocar la moral i no donar-nos ni cinc o només unes quantes peles per fer uns jocs menys lluït. Ells tenen la pasta i ambaixades, nosaltres som poca cosa i estem tots endeutats i no tenim peles ni empreses per tirar endavant. A veure que passarà amb els jocs. Ja he sentit més d'un dir que no es faran. Espero s'equivoqui, però és molt trist que ens vulguin tocar la moral d'aquesta manera per putejar-nos com a tarragonins i com a catalans. Però són així d'esplèndids.

divendres, 21 d’agost de 2015

Una excusa ideal per venir a Albinyana

El municipi d’Albinyana de la comarca del Baix Penedès celebra aquest proper cap de setmana la seva festa major en honor a Sant Bartomeu. La veritat és que ja fa dies que aquest ambient distès i optimista es respira al poble, però ara és el dia gran. Aquest és una de tantes localitats que arran del creixement urbanístic dels anys 60 i 70 ha tingut que dotar a cada urbanització la seva pròpia festa major per donar caliu a aquests nous veïns vinguts de la zona metropolitana de Barcelona, majoritàriament. Resulta que des de la festa major petita en honor a la Mare de Déu del Carme gairebé cada cap de setmana tenim una programació d’actes per donar alegria i xerinol·la a tothom. La següent setmana serà el torn de la barriada de les Peces que s’encarrega de tancar aquest període festiu.
Un dels actes principals de la festa major d’Albinyana d’enguany és la representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu. Un esdeveniment que tindrà lloc el dia 24, diada del sant, a la plaça Major del municipi. Aquest ball d’inspiració religiosa pel que sembla que es va deixar de ballar a mitjans del segle XIX. Al cap d’un segle es va tornar a intentar tirar endavant, però la proposta no va prosperar. Caldria esperar una miqueta més.
Un dels esdeveniments més rellevants de la història recent del municipi va ser la celebració del seu mil·lenari l’any 2010 amb un seguit d’actes que van marcar aquesta data tan assenyalada en la història del municipi. Un dels puntals de les celebracions va ser l’estrena del Ball Parlat de Sant Bartomeu. Una proposta que va omplir la plaça Major de gom a gom de persones que no es volien perdre aquesta fita històrica. L’any següent es va repetir en el mateix marc. Llavors els membres que fan possible aquesta recreació van votar democràticament que es faria cada cinc anys. Els anys acabats en zero i en cinc. Enguany toca. Des de després de Setmana Santa que assagen periòdicament per tornar aquest dilluns a reviure l’expressivitat popular del segle XIX. En aquella època no teníem superherois made in USA. Llavors la gent s’havien d’inspirar en les sagrades escriptures per extreure models de comportament humà. Cal remarcar que en el tram final del text hi ha el personatge del Dimoni que aporta uns versats més satírics adaptats una mica a l’actualitat de la localitat i de la comarca. És la part més propera de la representació i la que fa aparèixer més d’un somriure. És en aquest moment que es passava el plateret per recollir la voluntat popular.
La gràcia de tot plegat ve refermada perquè en aquest acte s’hi apleguen altres entitats locals com els Grallers de la Cresta de la canya i el Cor de la Passió. No oblidem pas la resta de persones responsables del vestuari, maquillatge, entre d’altres tasques que fan possible aquesta representació a l’aire lliure.
Albinyana en el darrers anys ha viscut petits canvis. Durant uns mesos d’aquests darrers anys la localitat no tenia cap restaurant obert al públic, però sembla que la cosa s’ha arreglat una mica. Efectes de la crisi en un any en què el parc temàtic que fa més de 40 anys que dóna vida al poble s’ha quedat sense animals. Poc a poc han anat marxant a altres recintes per la inviabilitat de la seva situació.
En les darrers eleccions municipals també es va veure un fet curiós que no havia passat d’ençà que tenim entre nosaltres aquest sistema que es fa anomenar democràcia després que el ·”Cisquet” ens abandonés. Ara hi ha tres partits al consistori. La parella de sempre Nin –Sequera i un jove Mercader que ha entrat amb ganes noves dins una nova formació ERC que està agafant empenta al territori. Ara pel 27 de setembre tot quedarà diluït dins la mateixa llista electoral.
Albinyana ha vist recentment renovat la seva connexió amb Valls i El Vendrell gràcies a la renovació de la gran majoria C-51 encara que algun pagès expropiat no n’hagi vist ni cinc. És un municipi que encara té assignatures pendents com l’accés a la Canal per fora del nucli. Albinyana és una de les localitats del Baix Penedès on més cara és la taxa d’escombraries, 180 anuals quan en altres llocs de la comarca es paga al voltant de la meitat. Són coses que no acabo d’entendre, la veritat. Ho podem intuir si mirem el deute del municipi a finals del 2014 de 1.504.000 euros, però no res comparat amb el Montmell que puja a l’escandalosa xifra de 2.826.000 euros. Val més prevenir que curar. Ara tindrem nou CAP pel municipi i Centre de dia a les Peces. No està gens malament perquè si estem endeutats almenys que es noti en alguna cosa. Molt bona festa major. Ens veiem el proper dilluns a la pl. Major a les 22 hores. Article publicat a partir del dia 18 d'agost a Eixdiari, Baix Penedès Diari i Diari del Baix Penedès.





El mercat de Santa Oliva

Crec que uns dels mercats amb més parades i més concorreguts de la comarca és el de Santa Oliva. Ubicat en el Molí de Can Serra, cada dissabte atrau molta gent de les poblacions veïnes i d'altres que s'apropen a comprar de tot. El del Vendrell és potser el més tradicional, però a Santa Oliva, la relativa facilitat de trobar parquing i la gran varietat de les parades fa que la gent hi vagi, evidentment que sigui dissabte també és molt important. És un dels punts de trobada més importants de la comarca.

dimecres, 19 d’agost de 2015

Conservant les variants locals del català

M'encanta parlar amb gent que encara parli amb els trets dialectals del seu municipi. La gent gran encara ho conserva bastant, però les noves generacions ho perden. Hi ha gent que es dóna vergonya. Jo crec que és una riquesa lèxica que no hem de perdre pas ni amb el català de TV3 ni de Catalunya Ràdio. Aqueta és un vestigi del nostre passat que hem de conservar i no ens hem de deixar vencer per això de parlar correctament el català. És igual de vàlid escombrar que granar.

Les juntes de seguretat en un país de pandereta

Una de les coses més divers que tenim per aquí són les juntes de seguretat. Uns quants polítics es reuneixen. Uns van de polítics i els altres dissimuladament també suposo que són amics d'algú o carnet d'algú per això fan de jefecillos i tot això. És qüestió de basket. Llavors a partir d'aquí ens diuen que si pugen que si baixen. Primer de tot cal saber si les informacions que dónen són veridiques o han estat tunejades per vendre al públic i després s'haurien de dir valors globals i no que si puja que si baixa, una mica o poc. Hi ha que tenir en compte que hi ha gent que no perd el temps en denunciar perquè creu que no hi haurà solució. Només cal veure com funcionen tots plegats amb els fets de Salou com denuncien els sindicats que si la poli havia de portar els detinguts a casa, que si es van pactar els detinguts que si no es va actuar amb contundència. Aquest és un país de pandereta i tot està massa polititzat.

Marca Baix Penedès o Penedès Marítim

Jo crec que ens hem de deixar de localismes i apostar pel territori global. Pel que fa a nosaltres i on estem situats hem de treballar el Penedès i alguna cosa més. El Penedès és Vilafranca i ja fa prou anys que som el vagó de cua del Penedès. Ens hem de reinventar. Llavors hem de treballar el nostre territori i li hem de donar un nom. No potser que a cada localitat tingui la seva marca, com a reines de taifes aïllats de la resta. Estem en el mateix pla i hem de treballar conjunts. Una proposta seria organitzar uns festivals d'estiu però en plan global que agafés el Festival Pau Casals, el de Segur de Calafell que té el nom de Baix Penedès perquè queda més pijo, el que es fa a Mas Sabartés i alguna cosa més i posar-ho tot en un mateix pack. Aquest és el nostre repte. Això és una realitat. Ara cada poblet es fa el seu festival i anar fent. Fem com els Nens del Vendrell i madurem i treballem tots junts que ja toca. 

dimarts, 18 d’agost de 2015

Bloquejats i trolls varis

Ja fa dies que detecto per Lleida, Calafell i com no el Vendrell bloquejos de comptes de twitter perquè la gent ho diu. Una de les coses bones de les xarxes socials és que de tant en tant es generen campanyes a favor o en contra de persones o coses, llavors si la persona o cosa afectada no agrada el que fa és bloquejar el twittero. És una forma simple d'acabar amb les crítiques i crear una mena de mur de la ignorància perquè sembli que tot estigui bé i aqui no passi mai res. Hi ha gent que afirmen que estan bloquejats per força número de comptes de twitter per opinar en contra d'algú o fer-se amic d'un altre. Jo crec que les persones hem d'acceptar la crítica i més els polítics perquè és part de la seva feina. Sempre ben feta i sense passar-se. Una de les coses que em mosquegen són els trolls, persones que posen comentaris a favor o en contra d'algú, sense dir el nom. Si aquests que no tenen valor de dir el que pensen amb noms i cognoms volen arreglar el món. Anem apanyats. Doncs a aguantar amb les crítiques i els trolls que donin la cara perquè insultar amb algú des de l'anonimat és una cosa molt miserable i rastrera, segurament que més del que critica l'afortunat. Apa seguim a l'estiu.

diumenge, 16 d’agost de 2015

Impressionant el Misteri de la Selva del Camp


Ahir vaig anar a veure el Misteri de la Selva del Camp. L'església plena fins a dalt de tot. Un centenar de persones fan possible aquesta recreació sobre les darrers dies de la Verge Maria basada en un manuscrit del segle XIV on hi predomina el cant a capel·la. Ja fa 30 anys que ho porten a terme el dia de Santa Maria i el dia abans. No hi havia estat mai, molt aconsellable perquè tot el muntatge està fet amb molta cura i serietat i la versió cantada està molt ben realitzada pels seus intèrprets. Realment veus que aquesta és la feina d'un poble que s'estima el seu passat i dos cops a l'any ho recupera perquè la gent en pugui gaudir. Em va sorprendre molt favorablment. Ja ho sabeu. Us ho apunteu a l'agenda i l'any que ve cap a la Selva.

divendres, 14 d’agost de 2015

"Barbie Riuet"


Per aquest Vendrell que tenim als nostres peus la Seat no s’ha preocupat per batejar un dels seus models de vehicles amb el nom d’aquesta vila entre el mar i muntanya. No hem tingut la sort cap perfum, hortalissa, peça de disseny porti el nostre nom arreu del món. El nostre topònim es va fer popular en a veu  d’un cantautor que ja fa dies que va plegar els trastos. El darrer gran protagonista va ser el diplomàtic Francesc Vendrell Vendrell qui va ser popular arran d’encapçalar la missió especial de l’ONU a l’Afganistan entre el 2000 i 2002. Quan figurava en els principals titulars dels mitjans de comunicació va fer una visita al Vendrell convidat per vilatans il·lustres. Va poder conèixer potser l’origen del cognom duplicat. Ja ens queda molt lluny.
Som coneguts principalment per les cues a la N-340 que ens ha donat fama i en especial aquests dies d’estiu. Hem estat populars pels peatges i per altres històries que ens unien amb la ciutat de Vic, però que la democràcia va posar el passat mes de maig en el lloc que li corresponia.
Aquest matí esmorzant amb altra gent estàvem intentant descobrir quines indústries tenim al Vendrell. Donant tombs i tombs al nostre mapa cartogràfic personal només he trobat una la carretera de Valls, un parell a les Matas i una a la cometa. Realment jo no he estat capaç de trobar-ne cap més. Us convido a fer aquest anàlisis del nostre municipi a veure si en podeu aportar alguna altra que segurament s’amaga per algun carrer o plaça.
Davant aquesta trista situació i tenint en compte la nostra situació al mig de tot arreu hem de treballar la nostra identitat. Si fem promoció de la Costa Daurada, evidentment la gent acabarà a Salou o Cambrils que són els pols d’atracció més importants. Si som més localistes i ens traiem el nostre vessant agrícola, llavors el Penedès s’associa clarament amb Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní. Aquí també estem en la segona divisió.
Hem de crear el nostre producte que ens promocioni arreu i que tothom tingui ben identificat amb el Vendrell. La gent que ve a les nostres costes no ve pas pel Pau Casals, ni per l’Orgue i potser no saben ni que escrivia Guimerà. El nostre pilar central del turisme local és el Riuet de Coma-ruga. Un lloc on petits i grans, més dels segons que dels primers, gaudeixen tot l’any de les propietats d’aquesta doll d’aigua de la deu amb propietats medicinals que prové de les muntanyes de Bonastre.  A temperatura constant entre 18 i 21 graus durant tot l’any.
Aquest és el nostre epicentre turístic. Està clar. Tot l’estiu la plaça les Germans Trillas de Coma-ruga gaudeix d’una gran presència de turistes i segones residències amunt i avall. Pel matí a la platja i per la tarda quan la calor ja no apreta tant apareixen com si fos una cèntrica sortida de metro en hora punta.
Hem aprofitar aquesta popularitat per parlar amb una alguna empresa de joguines i crear la “Barbi Riuet”. Una nina que podria representar perfectament amb 50 anys menys una part important de les persones que al llarg de tot el calendari anual vénen a gaudir d’aquesta aigua fresqueta a l’estiu i tebiona a l’hivern.
Evidentment nosaltres que som preferentment de pell morena i cabell amb el mateix to hem de crear un model diferent que sigui atractiu als nostres gustos comuns. Hem de buscar una noia rossa de pell més aviat blanca amb una samarreta ben acolorida i uns pantalons curtets que es pugui banyar sense treure’s la roba.
La gràcia de la nostra creació està en els complements. Evidentment no li faltarà el seu noviet que ja estarà totalment en consonància amb el que tenim a casa nostra ara que els russos passen bastant de llarg.  Moreno de pell i cabell negre amb algun tatuatge en els seus braços i peus i no ens podem deixar un pircing que cada dia està més arrelat en les nostres costums i tradicions.
Aquesta parelleta estaran acompanyats d’una ombrel·la patrocinada per alguna marca de refrescs, una nevera portàtil de dimensions considerables, la taula plegable, les cadiretes, les tumbones, el paravents. També s’hi poden afegir altres membres de la família com els pares, els fills i els tiets, nebots. La cosa pot donar molt de sí, la veritat.

Ens hem de promocionar perquè sempre hem estat al mig de tot però ens ignoren sistemàticament. La visita a Madrid dels nostres màxims representants municipals va ser un fracàs estrepitós. Si aquesta proposta es promocionar i arriba a ocupar el “prime time” de les grans cadenes, ben aviat vindran aquí a visitar-nos altres marques com ja ha fet Loterias del Estado perquè ens deixem de la Grossa i comprem la Loteria de tota la vida. Si Pablo Alboran  o Antonio Orozco vinguessin a prendre el sol a Coma-ruga ja ho tindríem guanyat, però mentrestant hem de treballar la nostra identitat real no la utòpica que ja està caduca. Publicada al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 11 d'agost del 2015.

dijous, 13 d’agost de 2015

Albinyana acull una nova representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu

Un dels actes centrals de la Festa Major d’Albinyana és la representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu. Aquesta peça clau del folklore local i comarcal es va recuperar l’any 2010 arran de la celebració del mil·lenari de la localitat i es va tornar a representar l’any 2011, sempre coincidint per la Festa Major en honor a Sant Bartomeu.. Arran d’una votació popular entre els seus membres es va decidir per majoria que es representaria cada 5 anys. 
La cita per veure aquest peculiar ball és el dia 24 d’agost a les 22 hores a la plaça Major de la localitat. L’entrada és totalment gratuïta. Hi ha constància que s’havia ballat fins a mitjans del  XIX a la localitat. Un segle després es va voler recuperar però la iniciativa no va prosperar. Arran del Mil·lenari del 2010 es va escenificar sobre un text en castellà trobat en una llar del municipi i datat el 1877 el qual corosament el sr. Manuel Bofarull va fer una traducció i adaptació al català que és la base actual de la representació. En aquest muntatge hi intervenen una cinquantena de persones en els papers més destacats; com els catorze actors que configuren la base del ball, els cinc àngels, la vintena de cantaires que formen el Cor de la Passió i els grallers locals de la Cresta de la Canya a banda dels responsables de maquillatge, vestuari entre d’altres que fan realitat aquest interessant muntatge. La direcció global del muntatge va a càrrec de Sílvia Basseda. El responsable de la coral és Josep Maria Guitart. Només hi ha dos  canvis en els actors que ho varen representar l’any 2011. La propera representació està prevista per a l’any 2020. No us ho perdeu

dimarts, 11 d’agost de 2015

Calafell ha viscut un cap de setmana a petar de gent.

Aquest cap de setmana per la tarda nit, he intentat anar a Calafell Platja. No he pogut. M'he agobiat. He tornat a casa amb el cotxe i al final he anat a Coma-ruga que tot i també hi havia gent no era tan agobiant com Calafell. Divendres i dissabte per la nit a Calafell platja estava a petar amb les Havaneres. Aquests dies encara que no posis habaneres ja hi gent per sistema perquè és una de les setmanes més fortes de l'any. Calafell des de sempre ha estat el meu barri marítim i d'oci, però en aquests moments o estudies com accedir o busques alternatives perquè massa gent és agobiant. Ja està bé que estigui així per fer calers pels negocis, però nosaltres ja ho tornarem més tard quan la cosa baixi una mica que llavors ja és una altra cosa.

La pluja marca la festa de la Igualtat al Vendrell


L'aigua  va deslluir la festa de la Igualtat que s'havia de celebrar en un lloc dle Vendrell que està més mort que viu com és la Rambla Cañas. Allí havia de ser l`epicentre de la celebració, però van acabar anant a la Lira per culpa de la pluja. La sala gran de la Lira va quedar petita perquè hi havia un munt de gent, però amb molta gent de fora, del Vendrell, n'hi havia però no eren pas els dominants. Jo em vaig avorrir una mica amb el discurs del Jordi Sánchez, president de l'ANC perquè va ser molt repetitiu i monòton. Sembla d'aquests que els portes a la cartera i quan pots els enxufes on sigui. Un que servia per tots els llocs on podia anar. És va fer massa pesat i vinga a donar voltes. Jo pensava que es faria més curtet i més contundent amb algun retoc del Vendrell. 
Està bé que a l'acte vinguessin gent de fora del Vendrell com el Jutge Vidal que semblava que anava una mica d'estrella, però també hi hauria d'haver anat gent del Penedès perquè aquí també tenim periodistes, economistes, advocats i el que faci falta. No cal tant tant dependre de Barcelona com sempre s'ha volgut fer. Ens hem d'estimar i potenciar i aquest hagués estat un bon motiu. Al concert de la nit a la Rambla Cañas erem una 20 de persones. La gent després de l'acte de la Lira se les va pirar. Alguns perquè no es pensaven que es faria això i altres perquè no els hi venia de gust. Si ho haguessin anul.lat el tema concerts no hagués passat res de res. La culpa és que davant les previsions ja s'havia d'haver buscat un altre lloc alternatiu en cas de pluja i no anar al darrer moment a moure fils per anar a aquest lloc. Al Vendrell tot i voler ser capital de comarca els locals que tenim no arriben a acollir la vila, però som així de xulos i de guays. L'ANC és el vesant social del Junts pel si format per ERC i CDC. Al final, ja no és talla i se li ha vist el plumero. Jo crec que no s'hauria d'haver implicat en cap partit i tirar endavant com una entitat apolítica, però en aquest país a la mínima se'ns veu el llautó. A veure que passa el 27 S. Només ens cal esperar un meset i mig i veurem que passa. Si els primers de les llistes no agafen l'acte de parlamentari i ho deixen pels altres o la gent cansat de tanta història voten a altres partits. La gent no és tonta encara que molts polítics s'ho pensen i els tracten com a tals. Els organitzadors s'ho havien currat però els va faltar aquest detall de la pluja que va ser la gràcia.

Sempre entre nosaltres Sr. Manel Bofarull d'Albinyana


Ahir dia de Sant Llorenç va fer sis anys que ens va deixar el sr. Manuel Bofarull. Un escriptor, traductor, poeta, historiador, investigador, remena papers que ha fet una gran tasca pel municipi d'Albinyana i pel Penedès. En els seus darrers anys entre nosaltres, ell i altres persones del territori publicaven llibres i poc a poc tota aquesta flama que va tenir el seu punt àlgid a principis d'aquest segle sobre l'eix de l'Institut d'Estudis Penedesencs s'ha anat apagant. La crisis, la manca de voluntat de la gent i altres històries han fet que totes aquestes persones de mica en mica hagin deixat la seva tasca. Hi ha gent que treballa, però jo crec que la xarxa humana ha perdut les seves ramificaions. Esperem que la cosa millori i que hi hagi altres persones que es dediquin a tot això que tenim més propers. Ens falten encara molts capítols de la nostra història per conèixer i esbrinar.

Si voleu fer un curs de restauració amb tota una professional al Vendrell

CURS DE RESTAURACIÓ
RESTAURACIÓ TRADICIONAL I VINTAGE
Restauració i reciclatge de mobles i objectes (màquines de cosir, mesures, claus, eines, balances, etc.)
Decapat i estampació d'imatges
HORARIS:
Torn 1. Dimarts de 17 a 20 h
Torn 2. Dijous de 16.30 a 19.30 h
Inici curs: 15 de setembre 2015
LLOC: Escola Municipal d'Art Apel.les Fenosa
PREU: 70€ / mes (Material inclòs)
INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS:
Sònia Marín
C/Doctor Oliver, 4 El Vendrell
M. 647860680
sonia@soniamarin.cat

dissabte, 8 d’agost de 2015

Mirant a l'Estelada

Fa tres anys que en aquestes dates tot el país mira a l'Estelada, presumptament. Però en el nostre entorn hi ha molts problemes com els immigrants que s'ofeguen intentant travessar el mar o moren dins un camió. Aquest un altra drama social. El drama dels pagesos que els hi paguen una misèria per la seva producció i les grans superfícies ho venen 8 cops més car i ells no poden ni pagar les despeses. El drama de milers de persones que viuen amb el mínim o menys que això. Han fet de remenar contenidors la seva manera de viure. El món dels nens que han de tenir becar de menjador perquè a casa seva no els hi poden donar un plat a taula. El drama dels joves que han d'anar lluny d'aquí per poder tenir una feina mínimament digna. Persones preparades amb els salaris de tots. Ara toca mirar la senyera. Jo espero que si som independents millorem perquè per estar com estem ja estem bé així. Si la independència és un pas endavant amb tots els sentits estic d'acord, però si en comptes de donar-los a Madrid els donem a Barcelona i passen de nosaltres ho tenim també molt crul

divendres, 7 d’agost de 2015

Quan el cinema s'acosta massa a la realitat


Jo sempre he cregut que les calçotades estan fetes per menjar amb una colla i omplir-se les mans amb restes de salsa i que alguna taca llisqui per sobre la camisa o el jersei. Aquesta és la gràcia d’aquesta trobada que té per excusa el calçot com ho podien tenir els pebrots escalivats.
Si donem un cop d’ull a la classe política de casa nostra cada dia estan més lluny de la seva gent dels seus votants. Ells se’ls mengen asseguts en una taula amb pitet, guants i mocadors perfumats. Evidentment els qui tenen algun màster per Esade o alguna universitat similar ho poden entendre, però aquesta per sort o per desgràcia no és la majoria de persones que tenim a les nostres contrades i en especial al Vendrell. Fa uns mesos que s’ha posat de moda  això d’eleccions plebiscitàries per al proper 27 de setembre. Si alguna persona vol indagar alguna cosa més sobre aquest terme sempre pot recórrer al google perquè allí estan la majoria de termes que es fan i es desfan. La gràcia de tot plegat és que aquestes eleccions seran com totes les altres autonòmiques. Jo no  veig que hi hagi cap líder polític o social, ara per ara, que sigui capaç de pujar al balcó de la Generalitat i proclamar la independència, el federalisme o l’annexió a Andorra, si fa falta. Si el passat 9 N va ser una mena de farsa col·lectiva presumptament pactada entre Barcelona i Madrid per tenir a tots contents, el proper 27 S va en el mateix camí.
La nostra realitat sembla molt avorrida i tret de la Fórmula 1 i del Barça només ens entretenim amb petites desgràcies i alguna alegria que de tant en tant es deix caure en el marc de l’actualitat. Els mitjans de comunicació fa dies que es preocupen per nosaltres perquè visquem en aquesta mena de trama on presumptament nosaltres som els protagonistes, però res d’això és veritat. Ells participaran d’aquest món fantàstic obeint els polítics i poders fàctics i faran el que vulguin amb els nostres vots. Un cop més no tindran valor de trencar tot allò que està lligat i ben lligat.
Clar, tot això passa perquè tal com tenim el panorama és millor que ens inventem realitats fictícies que parlem del dia a dia amb temes com el fracàs escolar,  les llistes d’espera, els pisos ocupats,  les famílies que viuen en un estat de desesperació, els suïcidis que diàriament es produeixen a casa nostra.
El problema de tot això és que quan la realitat i la ficció s’assemblen molt poden passar coses curioses que trenquin les barreres entre aquestes dos espais i deixar amb un pam de nas a tots els qui han muntat aquesta farsa que al final es fa realitat.
Això era un tret de macropolítica, però també hem d’anar a la micropolítica. Una eina que tenim a cada poble. A m m’agrada llegir la premsa comarcal i més que això seguir les xarxes socials sobre el que passa a casa nostra en una època en què els grans mitjans de comunicació estan en franca retirada. Tenim petits punts de referència d’allò que tenim més a prop sense que facin servir el copiar i enganxar que tant de mal ha fet a casa nostra. Només amb el pas del temps ens hem donat compte que la nostra realitat i la que volen reflectir els mitjans de comunicació estaven en ones ben diferents. Aquests mitjans ens aporten noves que amb el temps poden agafar embranzida a les xarxes socials o caure a l’oblit per inanició.
Una de les coses que a casa nostra sempre m’ha semblat tan amè com inútil ha estat la participació ciutadana. Aquí que em tingut l’oportunitat de decidir que hi posàvem on estava l’antic Sanatori de Sant Joan de Déu a tocar entre els termes de Calafell i el Vendrell, al final hi va anar a parar un luxós hotel que no tenia res a veure amb l’edifici predecessor. No fa gaire Calafell ho va intentar amb l’antic mercat municipal que va aportar noves idees, però com acostuma a passar en els nostres municipis hi faltava finançament. Ja veurem que passa, ara per ara ja s’ha estrenat amb un espectacle molt interessant, llàstima que el so era millorable.

La comarca i el Vendrell també ha tingut els seus plans de futur que ja fa anys, la primera anàvem cap al 2015 i el segon al 2001. Doncs només ens cal obrir els ulls i veure realment de quina cosa han servit tots aquests plans i aquest futur de veïns que volien decidir quin era el seu futur. Va venir la crisis i uns governs que estaven enamorats del seu melic i passaven dels seus veïns ens va aportar el que tenim ara mateix. Realment queda molt bé parlar de participació ciutadana, però a casa nostra és més útil mirar escarxofat al sofà algun programa d’animalons per la tele i fer cultura que no pas entrar en aquesta dinàmica. Sempre es poden canviar els hàbits i les maneres, però la politització i la manca de fe pública de qui anava al davant ha deixat a la cuneta tots aquests projectes de futur. Ara de moment estem entretinguts amb el procés nacional. Ja veurem fins quan dura. Potser al final la gent s’ho  acabarà creient i poden passar coses que els inventors de tot això no s’ho imaginaven pas. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eixdiari i Baix Penedès diari a partir del 4 d'agost del 2015

dimarts, 4 d’agost de 2015

Enhorabona a la Daurada de Vilanova per la iniciativa


A la comarca i al Penedès estem mancats de sales grans de concerts. Per això hem d'anar a Barcelona, perquè a Tarragona les que hi ha tampoc no són res de l'altre món. Sort en tenim de la Daurada de Vilanova que ens permet gaudir de concerts en un lloc molt guay a tocar del mar i amb un pàrquing limitat, però algo hi ha. Els seus preus no són elevats. L'any passat vaig anar a veure el Sergio Dalma, Dausà, Sidonie i els Manel i Amics de les Arts. Enguany ha tocat Laxen, Pets i Catarres. Aquest cop van estar més d'una hora i mitja per obrir les portes més tard de quan estava anunciat per problemes. Però això és comenta entre la gent i ho entén. La gent allí esperant estava nerviosa. No costa gaire. Són petits detalls que poden ajudar a a salvar la situació. Esperem que en segueixin fent i la gent hi vagi anant. Enguany ja hi ha bocates que l'any passat pels concerts no hi havia teca, com no sopessis o et mengessis una bossa de patates xips.. Enhorabona a la Daurada per la iniciativa. Ens veiem.

dissabte, 1 d’agost de 2015

Casa Barral s'ha quedat petit pels concerts de l'agost

Enguany vull felicitar a la gent de l'Ajuntament de Calafell pels cantautors que porten durant aquest aquest a Casa Barral. Ni més ni menys que Xarim Aresté, Nico Roig Pau Vallvé i Núria Graham. Cada a dos d'onze de la nit a la Casa Barral. Entrada 6 euros. Si que el lloc està molt molt bé. Prop del mar, en un ambient íntim i si t'hi fixes sents els ecos d'aquesta casa mítica, però resulta que el lloc és petit i s'hauria de fer en un espai més gran. Ja sé queda bé, però hem de ser coherents i fer-ho en espais on hi capiga més gent perquè el lloc és realment petit i t'ho has de currar. Fem que la gent hi vagi i busquem un lloc més gran. El programa està molt bé, només ens cal espai. Mireu al Vendrell que omplen la Pl. del Tívoli cada dimecres. Doncs 6 euros és més simbòlic que res i la gent hi anirà, però allò és massa petit. Vinga aneu pensant.

Políticament correcte és molt avorrit

Avui en dia hi ha coses que no es poden dir: Per exemple ningú diu que vota al PP aquí a Catalunya i resulta que al Vendrell ha tret dos regidors i tres C's. Avui en dia la realitat que ens volen vendre és una i la que tenim és una altra. Si tu preguntes a la gent, tothom recicla, però quan obres la tapa de contenidor veuràs que t'has trobat amb les excepcions perquè hi ha bosses on surten plàstics, pells de plàtan i llaunes de cervesa. La vida és així. La gent ens hem tornat políticament correcte de veu, però cadascú fa de les seves sempre que pot, només faltaria. No ens hem de perdre la nostra part animal que encara s'ha de sociabilitzar i ser políticament correcte en una societat políticament correcte. Evidentment el que es porta és escolta música clàssica, música en català i música d'autor, però quan vénen els 40 gratis ho peten. Molta gent ho escolta, però evidentment prefereixen dir el nom d'altres intèrprets que queden més bé. Tothom recull les caques dels gossos dels carrers, però només avances uns pocs metres i veuràs que t'has trobat l'excepció i per una mica no t'embrutes les sabates. El políticament correcte és molt avorrit i jo espero que quedi aquesta franja de llibertat, sense molestar els altres i sense que hi hagi altres conseqüències. Davant d'un plat amb pernil de pavo i o un ferrat amb morcilla amb quin et quedaries?