La veu del poble

La veu del poble

dijous, 31 de desembre de 2015

Un any de traspàs electoral


Deixem un enrere un any marcat per les cites electorals. Del mes de maig fins a tocar a Nadal ens hem anat apropant a les urnes per escollir els nostres representants en les diferents administracions. Un any de plena  campanya electoral amb petits espais de temps que ha baixat d’intensitat, però sempre s’ha mantingut en uns nivells mínims.
Esperem que en el proper any tot aquests programes que han guanyat les cites es comencen a aplicar i anem sortint d’aquest atzucac que fa massa dies que ens acull amb uns horitzons de tons grisos. Ja tinc les crispetes preparades esperant la concreció dels plans estratègics varis que ens han de perfilar el nostre futur.
Una de les coses que hem après aquest any és que la realitat no és pas com volem que sigui sinó com és. Ens toca adaptar-nos el que ens rodeja sense més alternativa. Estem en un temps en què tot funciona a velocitat de fibra òptica. Si de petits estàvem acostumats a viatjar en trens de rodalies. Vendrell - Barcelona hora i quart, ara toca anar a una velocitat d’Ave encara que a la nostra comarca no tenim ni crec pas que tinguem parada a mig termini.  Hem nascut per viatjar amunt i avall. Aquesta és la biografia del Baix Penedès, però tot això ho hem de fer esperant el proper tren durant una hora  a la capital  o pagar peatges per anar a Barcelona. És la nostra condemna per estar al mig de tot arreu. Calafell ha passat de 4 partits a tenir 7 forces polítiques amb un número de regidors que oscil·len de 2 a 6 regidors per formació sense que cap tingui la  majoria absoluta. Una mena de joc d’estratègia per aconseguir una majoria estable amb majories que s’han de bastir sobre colors suposadament oposats com poden ser ERC i C’S, però que al final sempre es poden arribar a entendre si hi ha voluntat i interès. El cas del Vendrell encara és més surrealista amb un govern en minoria on partits com C’s i Si que es pot amb les seves abstencions ens recorden les tàctiques d’un Benet Jané en minoria amb una oposició que li facilitava el joc polític. Semblava que tots hi sortien guanyant.
També ha estat un any on l’estelada ha estat la gran protagonista després de 4 anys en què l’onze de setembre s’ha convertit en un acte de reivindicació nacional. Enguany el 27 de setembre va ser la data en què havia de desembocar aquesta reivindicació nacional amb uns resultats incerts que  han deixat a pocs satisfets i que han posat sobre la taula entre altres coses la necessitat d’una nova llei electoral catalana que endreci aquestes situacions que no sempre surten a la llum pública.
Aquest ha estat un any de traspàs no pas perquè tinguem 29 dies en el mes de febrer. Això sí que  passarà el 2016, però amb tantes eleccions les promeses i compromisos dels polítics han estat moltes però les actuacions en el dia a dia són ben minses. Els vendrellencs estem cofois perquè per fi després de sis mesos d’una tanca metàl·lica que separava la zona dels Bulevards per fi, ja no cal passar per l’Avinguda Sant Vicenç per sortir a l’antiga N-340 al seu pas pel Vendrell. Un petit pas per l’home, però un gran pas per la humanitat.
Un espai on s’ha obert un nou supermercat que segons les veus populars ha perjudicat força el born del Vendrell. El Vendrell segueix igual amb una Fira més concentrada a la Rambla en perjudici de la Pl. De la Sardana. Hem fet un pas de gegant al fer que la festa local vinculada amb la Fira del Vendrell vagi a fer companyia a la Festa Major. En el proper any ja no tindrem excusa per estar fins a altes hores de la nit escoltant els concerts del Pèlag.
Un any que hem perdut com a mínim dos grans polítics que es mereixen un monument al mig d’una gran rotonda. Dos grans estadistes de la comarca com el de la  Bisbal del Penedès i Bellvei han deixat el seu lloc de representants de la sobirania popular. Al Vendrell els plens ja es poden veure per la tele, gran pas de la transparència d’aquest país. Ara només falta que el programa d’entrevistes a la tele local per a polítics agafi a tots els partits i no només els que formen part d’aquest pacte de govern amb minoria consentida per alguns de l’oposició. Hauran de passar 4 anys més.
La comarca continua endavant sense els animals de l’Aqualeon i fora de servei la central tèrmica de Cunit. El Penedès Marítim que està constituït per Cubelles i Cunit segueix allí collat, esperant que algun dia una  Coma-ruga independent o Calafell entrin a formar part. Un any que també ha nevat amb un estiu amb poques precipitacions que ha anat prou bé per omplir bars i terrasses de platja.Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix diari

dimecres, 30 de desembre de 2015

Els Laxen triomfen en un dels temples catalans de la música


Quasi 30 anys de música i 17 treballs editats els Laxen Busto varen triomfar ahir al Palau de la Música amb un concert simfònic. Seguint el que fa uns pocs anys es va començar a la Lira amb una part important per part de Juanjo Espina com a president del CIT que va tenir el seu paper en aquesta nova versió de la música d'aquest grup vendrellenc en versió simfònica. D'aquí va sorgir un cd que molts ja tenim a casa nostra. Actualment són 5 membres acompanyats ahir per un conjunt instrumental dirigit per Joan Albert Amargós. Ara comença una nova etapa. Celebrarant aquestes tres dècades i després faran parada fins a un nou cd. Un fins aviat que esperem que no sigui pas un comiat sinó una parada temporal fins a treure un cd que seria un pas més. Tal com s'ha dit sembla que aquest kit kate tingui un regust a comiat. Espero equivocar-me.

dimarts, 29 de desembre de 2015

Una peli 10: Palmeras en la nieve.

Gran peli Palmeras en la nieve que explica la història d'una família catalana afincada a Guinea Ecuatorial abans i després de la seva independència. Unes tres hores de trama que passen ràpidament per paisatges africans i en ambients de prosperitat de crisis. Reflexa la hipocresia d'aquells colons espanyols que tenien doble vida aquí i allà. Unes històries amb amor, odi, venjança, comunicació. Feia anys que no veia una proposta al cinema tan interessant. Hi ha escenes molt dures que segurament corresponen a aquesta realitat de blancs entre negres, d'explotadors entre explotats. Val la pena pels paisatges i per la gran facilitat que té la cinta per transmetre sentiments. La gràcia és la dualitat: rics i pobres; blancs i negres, abans i després. Molt aconsellable per a tots els públics. Aprofiteu aquestes festes i aneu-la a veure-la.

divendres, 25 de desembre de 2015

Nadal de futur


Jo sóc de les famílies que quan era petit muntava el meu pessebre en una taula amb unes figures de l’àvia que durant unes dies s’amagaven entre rabassons, borra i farina. Jo era un d’aquests que em feia molta il·lusió any rere any tornar a recrear  el pessebre. Recordo quan, de petit, jugava a indis i vaquers hi posava algun d’aquestes figures al bell mig de l’escenari entre els pastors, per omplir l’escena. No era pas un vailet modern. No tenia cap caganer ni res similar al meu abast. Aquesta és una figura que tot i que fa anys que existeix no ha estat fins els darrers anys que ha entrat en el club dels  més considerats.
El pessebre d’avui en dia s’ha de veure a través d’una pantalla en diferent format però tàctil. Es pot escollir tots els elements que formin part de la nostra escena i evidentment també hi ha d’haver espai per a la nostra part creativa.  Es pot escollir tots els detalls des del plor del nen Jesús fins el to del murmuri de l’aigua del rierol que serpenteja l’escenari.
L’actual nen Jesús ja vindrà amb una tablet sota el braç amb connexió wifi. Aquesta serà capaç de traduir  els plors dels infants a frases en 25 idiomes que s’aniran escampant pel món des del mateix instant de la seva emissió
Aquest nen en el futur segurament en prou feines sabrà firmar i no tindrà necessitat d’aprendre a escriure amb la mà perquè des de sempre la seva calcografia serà mínima. El bolígraf i el llapis només els utilitzarà per fer senyals puntuals en qualsevol superfície sense mes transcendència.
Tot i aprendre correctament català de ben petit ja utilitzarà símbols i signes i abreviacions que avui en dia són tan usuals quan confiem els nostres missatges a la xarxa. Tot aquest àmplia varietat ja estarà regularitzada i configurarà una mena de llenguatge universal amb alguns petits canvis segons la zona.
El Jesuset ja no tindrà necessitat d’anar a l’escola, li compraran unes ulleres virtuals i el deixaran a casa. Durant unes hores cada dia podrà escollir el món per on es pot moure sense trepitjar el carrer. Podrà interactuar amb altres nens d’aquesta realitat virtual. Això de jugar a la via pública és una cosa que ja ha quedat més que obsoleta. La majoria de nens es distreuen i aprenen sense sortir de casa. Més endavant quan hagi d’anar a l’escola, es descarregarà uns cursos per la xarxa i podrà, des del sofà de casa, aprendre qualsevol assignatura que li vingui de gust.  En el moment de fer el test corresponent, llavors haurà de demostrar davant un ordinador central quin és el seu nivell.
El nostre protagonista ja no coneixerà ni els acomodadors de cinema, ni els diners en metàl·lic, ni les cabines telefòniques, ni els professors de carn i óssos. Les noves tecnologies li permetran gaudir de totes aquestes avantatges sense deixar la seva habitació. No hi faltaran les aplicacions que obliguen a l’usuari a fer esport encara que sigui al menjador de  casa vigilant que  no es faci malbé cap element de decoració.
Els seus pares no tindran cap feina segura i aniran vivint de les oportunitats temporals allí on toqui. No pensis que mai viuran en el mateix lloc. Al llarg de la teva vida els mobles d’Ikea t’acompanyaran allí on faci falta. No et considerarà mai veí d’aquí o d’allà. Ha de tenir en compte que és fill de tot arreu.
Potser els seus pares els hi costarà pagar la llum i el gas que consumeixen  a casa, però per això estan els serveis socials que s’encarreguen de garantir a tothom uns serveis mínims pel dia a dia. La classe mitja ja forma part de la història, tret d’alguns casos que van tenir l’oportunitat d’entrar en les primeres classes socials, la gran majoria va caure en la llista d’usuaris dels serveis socials i altres serveis de beneficència. En molt casos gent molt preparada que arran de la crisis a partir que va començar 2007 amb el pas dels anys ha anat perdent poder adquisitiu i oportunitats fins arribar a situacions dramàtiques.

Serveis Socials estarà present en el seu rellotge ordinador amb  una aplicació que li permetrà anar a comprar a un preu de cost qualsevol producte de la llista que tindrà disponible segons les teves necessitats. El mateix aparell controlarà la teva despesa diària i els teus moviments. Les penalitzacions el deixaran fora d’aquesta xarxa de suport als més febles El futur ens espera, cada any estem una mica més propers. Molt bon Nadal i feliç 2016 a tots. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 23 de desembre.

dijous, 24 de desembre de 2015

Un Nadal segle XXI

Un Nadal actual tindria lloc segurament en un pis ocupat. Un alternador subministraria l’energia elèctrica necessària per a la nostra història. L’aigua estaria recollida en olles i galledes. En el nostre voltant hi hauria assistent social, membres de la policia local per donar fe pública del naixement que ha tingut lloc en aquest espai propietat d’algun banc dolent. La vaca i el bou ja faria anys que estan reclosos en una granja amb els seus congèneres i rodejats de maquinària. Al nostre voltant potser trobaríem mantes i roba d’abric que seria el que realment donaria calor als nostres protagonistes. Els pastors de l’escena s’haurien convertit en ferms lluitadors contra les injustícies socials, les clàusules abusives de les hipoteques i a favor que tothom tingui un sostre.
Els Tres Reis Mags entre la crisi, les retallades i la poca rellevància de les monarquies arreu del planeta haurien canviat les seves corones per varetes màgiques per no aixecar recels perillosos. Un vindria d’alguna ciutat perduda de la Xina que arran de la publicació d’alguna queixa sobre la recollida de la brossa a la seva ciutat va ser perseguit pels serveis secrets del país. L’altre potser seria un indi emigrat buscat per la justícia del seu país perquè no comparteix la ideologia dels que ara regenten el poder.

No ens caldrien ni riuets, ni pous per on passi l’aigua en un espai idíl·lic en mig de la natura. La nostra ubicació està en un barri marginal d’una ciutat mitjana que durant les 24 hores al dia i 365 dies a l’any hi ha ambient  amb persones pel carrer practicant l’economia submergida il·legal. Ja estan acostumats a les visites de les forces de seguretat que munten el numeret davant les seves càmares i tornen cap a casa amb un feix d’estadístiques. Article publicat a la Fura el 23/12

Noctambuls, un grup de casa nostra


Un dels meus grups preferits són de la costa baixpenedesenca. Vendrell, Cunit i també Cubelles són els bressol dels membres dels Noctambuls que es dediquen sobretot a fer versions dels Sangtraït, però que a principis del proper any ja tindran un cd amb temes propis. Han fet alguna peça sola com l'himne dels Bordegassos i altres similars al grup de l'Alt Empordà. És un grup que va començar fa dos anys a les festes del Barri del Vendrell, en concret al Serrallo i que van tenint cosetes aquí i allà donant vida a un dels grups mítics catalans que fa uns anys va desaparèixer. Ells treballen fort per estar allí i els seus concerts són pura dinamita. L'altre dia van tocar per una causa benèfica a Vilanova. Sonaven tan bé com sempre. Esperem amb candeletes el nou cd.

L'epicentre del Vendrell per aquest Nadal


Sempre ens hem queixat que al centre del Vendrell està més mort que viu inclús en les festes nadalenques, però enguany està molt animat gràcies a l'espectacular arbre sense estrella de la pl. Nova. Un gran encert plantar aquest arbre allí al bell mig on moltes famílies hi van i s'hi fan fotos i juguen al seu voltant. És una mena d'epicentre del Vendrell. També hi ha el pare noel darrere missa, però no té la repercursió d'aquest arbre que molt encertadament s'ha col.locat allí. També donen joc el mini parc que hi ha al carrer dr. Robert. Són petites històries que van molt bé per donar vida i caliu a la vila. Enguany ha triomfat. No sempre són necessaris calers, en molts cops va bé una mica d'imaginació.

dimarts, 22 de desembre de 2015

Recomenable Star Wars

Tot i no ser un fan del món d'Star Wars ahir em vaig deixar caure pel cinema per veure aquest superproducció i heroïna de les festes nadalenques. Realment val la pena veure les més de dues hores de la trama. Un història galàctica amb uns personatges que són molt més que una sèrie. Molt recomenable i la veritat és que no es fa llarga. Us la recomano entre torrons i polvorons.

divendres, 18 de desembre de 2015

A la recerca d'herois vendrellencs


Trobo a faltar a la nostra comarca personatges mitològics que ens facin de models a seguir per orientar les nostres conductes i camins vitals.
Un dels mites que tots recordarem era el Tonet que fa més d’una  dècada va sorgir del convergent Consell Comarcal del Baix Penedès. Aquest xicot ens ensenyava com havíem de reciclar i on dipositar les nostres deixalles domèstiques. Tot un heroi avançat al popular anunci “on vas envàs”. Aquest Tonet va ser amo i senyor de tríptics, contenidors i campanyes mediàtiques per portar-nos pel bon camí. Mai més se n’ha sabut res.
Més endavant ens vàrem treure de la màniga aquests dos personatges que tenim ben aposentats a la plaça Vella del Vendrell sense nom. Representen un avi i la seva neta. La seva tasca primordial és mantenir la ciutat ben neta i polida perquè tothom en pugui gaudir. L’avi i la neta havien de col·laborar mútuament perquè tot en general rutlles una mica millor. Venien a combinar  experiència i innocència. Encara estan allí posant per molts que volen una imatge peculiar del Vendrell, però qui se’n recorda de la gran tasca social que tenien encomanada.
Evidentment en aquest món on ja no es conquisten territoris ni s’han de posar banderes en els cims  més alts toca treballar el dia a dia. Aquestes fills de les nostres imaginacions ens han d’ajudar a construir un present i un futur molt millor per a tots.
Evidentment els nostres herois comarcals van sorgir en el seu moment. Van arribar a ser els protagonistes d’una campanya i tot seguit van quedar en el desús i posterior oblit col·lectiu. Si ara féssim una enquesta sobre la missió d’aquesta parella que miren amb il·lusió el campanar  encara molts se’n recordarien, però del nostre salvador de les deixalles no se’n sap res.
Fer campanyes mediàtiques és l’excusa fàcil per indicar moviment, encara que en el fons és faci ben poca cosa, però dóna una imatge i puges els nivells de popularitat. Això és el que interessa en aquest any amb sobredosis electoral on ens han de variar moltes coses d’aquest país. Encara que després sempre queda en el millor dels casos tot igual, però donava la sensació que es movia, però tot estava ben enganxat en el seu present més immòbil.
Els nostre Tobies que ens vigila des del campanar del Vendrell acostuma és un dels nostres símbols no homologat, amb una imatge real que cadascú adapta a les seves necessitats. Fins que algú no li doni una mica més de gràcia. Ens queda pendent de donar-li un paper social de salvador de causes perdudes. No estaria malament que fos l’encarregat de fer-nos sortir tots d’aquest cercle viciós i anéssim endavant que ja toca. El Vendrell necessita un heroi amb ales i bones vistes sobre la realitats i amb els peus a terra. Si donem un cop d’ull  com va aquesta legislatura amb un equip de govern  una oposició que està allí marcant paquet. A banda tenim els partits solidaris, els del cop de mà, els amb un granet de mesures socials ja en tenim prou, els hi hem de donar una nova oportunitat, etc. Aquests tres partits que tot i no està al govern oficialment  però permeten que tot segueixi igual. Una manera de seguir atrapats en el mateix atzucac de sempre. Ja es va veure en la votació de les ordenances. Ben aviat segurament  ho  tornarem a veure en el pressupost.  L’abstenció és també còmplice de les decisions de govern encara que no es doni un suport explícit. A veure si una nit aquests personatges reals  somien amb l’àngel Tòbies que els porta amunt i sense deixar de tocar el terra comencen a fer-se valer i no deixar-se convèncer per un discurs clàssic adornat amb quatre engrunes. El Vendrell necessita un canvi real no una mica de maquillatge comprat en el basar de la cantonada. Article publicat a partir del 15 de desembre al Baix Penedès Diari, Eix Diari i Diari del Baix Penedès




dimecres, 16 de desembre de 2015

No us perdeu el puente de los espias amb un gran Tom Hanks

Gran peli d'Steven Spielberg per aquest mes de desembre. El puente de los espias amb un gran Tom Hanks ens porta a la guerra freda dels anys 60 entre rusos i americans. Un lloc o en els espies no eren ningú quan queien en mans dels enemics. Una peli densa, intensa, molt fosca i que acabes sortint del cinema amb sensació de fred després de les imatges que veus. Molt recomenable. Molt ben mesurada i molt ben interpretada pels seus personatges. Passa molt ràpid. Molt recomenable.

diumenge, 13 de desembre de 2015

Sopar de Nadal de piscina. Bones festes


Ja fa uns 15 anys que nadem els dimarts i dijous a la piscina vella del Vendrell. Un any més ens hem retrobat per celebrar el Nadal fora de l'aigua. Aquest any ha tocat al bar Gil del Vendrell. Cada dia en som més, encara que al final sempre som els de sempre i algú més. Aquesta és una foto de grup perquè per nosaltres la natació és molt més que una activitat física. Ja som un club social consolidat Gràcies a tots per fer-ho possible un any més. Ara a celebrar el Nadal i després a l'agua patos

El cau del tauró de l'Arboç, un punt per descobrir


Una de les fires més importants que se celebren al Baix Penedès és per Santa Llúcia a l'Arboç. Aquí és la capital de les puntaires que un cop més han triomfat amb una gran presència i una mercat especial per elles. Un poble que participa en aquesta festa aportant els seus productes o gaudint de la cita. Avui he visitat un dels punts més curiosos de l'Arboç, el cau del tauró. Un petit museu dedicat a aquest mamífer sanguinari que mostra una gran varietat de tipus i animals en formol. Una gran oportunitat per conèixer una mica millor aquesta comarca que a vegades se'ns passa per alt. Aquesta ha estat una cita ideal per donar un cop d'ull. Us l'aconsello encara que no us agradin els taurons. Val la pena.

La batucada solidària és consolida al Vendrell


Una de les activitats que estan agafant força al Vendrell va tenir lloc al passat dissabte pel cor del Vendrell. La IV trobada de Batucades Solidàries va reunir 10 grups de tot Catalunya per ballar amb una bona finalitat. Aqeusta és una trobada que ja s'ha consolidat i és una manera de col.laborar amb la Marató. Esperem que la proposta continuí en properes edicions i la gent del Vendrell surti al carrer per gaudir del ritme i de la festa d'aquesta cita musical, solidària a bon ritme.

dissabte, 12 de desembre de 2015

El Pont de la Puríssima Constitució


El pont de la Puríssima Constitució representa una mica la realitat d'Espanya. En aquestes dates prèvies al Nadal des de que el 1986 es implantar el “Día de la Constitución” ens va posar una llaminadura  amb sorpresa al calendari. Una demostració més que els poders d'aquest país no estan disposats  a negociar res pel bé del país. Per la variació de la data al llarg de la setmana és una data enrevessada. Enguany encara  som afortunats perquè una de les dates assenyalades cau en diumenge. La versió més simpàtica és quan coincideixen en dimarts i dijous. Llavors alguns privilegiats treuen tot el suc a 3 dies molts rendibles. 
En els llocs de treball sempre queden uns serveis mínims. El dia ideal que altres aprofiten per fer gestions. Llavors es troben que la persona responsable d’aquella gestió, aquella jornada, ves per on, no ha vingut a treballar. Si un any més no hem estat capaços d’arreglar aquest pont amb un exercici bàsic de coherència i passar la festa  del dia 8 a dilluns, potser és millor que els empresaris compleixin aquesta missió i agafin aquella data que ni els polítics i l’església volen consensuar i tanquin la paradeta. Una forma raonable en benefici dels qui els ha tocat contra la seva voluntat estar al peu del canó i d'aquells que aprofiten aquest dia del calendari per arreglar algun tema i es troben que han de tornar un altre dia.
Aquestes dues festes veurem que per ambdues bandes ja fa anys que han perdut la seva raó de ser. El dia de la Constitució que té més detractors que simpatitzants i  la Puríssima perquè cada dia són menys els qui són catòlics practicants. En el fons són dues dates festives sense més transcendència on la que triomfa és la Visa tot i  que encara no ha pujat als altars. En el fons sempre aprofitem el guirigall i donem una mica de vida a l'esperit consumista que durant aquestes setmanes ens acompanya. Article publicat a la Fura l'11 de desembre

Miquel Casellas
@miquelcasellas

wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es

divendres, 11 de desembre de 2015

Saturats de plans estratègics


El dia 20 hi ha eleccions legislatives espanyoles que tot i no ser de tanta intensitat com les altres dues que hem viscut aquest any també tenen el seu interès. Encara que no ens faci gràcia només som una autonomia amb un pressupost molt limitat que necessita el suport econòmic de Madrid per fer front a un seguit de despeses que no podem assumir. En el fons, la base de tot plegat és l’economia. Sobre aquest principi s’hauria d’estructurar la resta d’aspectes de la nostra societat. És molt trist, però aquesta és la realitat en un món on el consumisme ha agafat adeptes a petita i gran escala. Algunes es poden permetre el luxe d’invertir en productes i serveis que no són imprescindibles i altres s’ho han de repartir per arribar mínimament calentons al final de mes.
En aquest panorama i quan el tema estrella dels darrers 4 anys a tots els mitjans, però precisament a la televisió catalana, era l’evolució del procés per alguns i la independència per altres. Tots entenem.  Ara hem de tornar a buscar temes que presumptament ens interessin a tots per anar tirar endavant amb rodes de premsa que facin país i que generin un parell o tres de titulars que al dia següent tots els mitjans de comunicació repetiran amb més o menys encert.
El tema estrella a casa nostra ara és el Penedès. Aquesta nova legislatura amb noves formacions i combinacions polítiques curioses en alguns ajuntaments amb  pactes oficials i altres marcats per abstencions sospitoses en els punts importants de la legislatura ens trobem que presenten un pla estratègic del Penedès que engloba les 4 comarques penedesenques. Un àmbit fins ara inèdit.  Els tres plans estratègics anteriors ens havíem limitat a l’Alt i Baix Penedès i Garraf. Generalment una part de l’Anoia també estava dins d’aquest territori històric, ara hem posat la comarca sencera dins aquest pla que ens dissenyarà el nostre futur. El marc d’aquest projecte és la Fundació Pro Penedès, presidida per l’actual alcalde de Vilafranca del Penedès, com no podia ser d’una altra manera. Sembla que una de les premisses fonamentals per al nou projecte és que el coordinador d’aquest pla sigui també un vilafranquí. En concret, Jordi Cuyàs que havia estat regidor socialista de la capital de l’Alt Penedès.  
Jo sempre he estat un defensor del Penedès tal com l’entenem històricament.
El pas dels anys i el creixement de les darreres dècades en les comarques costaneres ha tret substància una mica a aquest Penedès que ara es torna a estar a la palestra. Aquest no és ni serà el darrer pla del Penedès que es fa. Com passa a les sardanes també es desfà. Cada comarca també està amb els seus plans. El Baix Penedès està treballant en el seu. Ja en va fer un orientat al 2010. No cal que us digui que va acabar en un  calaix com acostuma a ser el destí de la gran majoria d’aquestes propostes vingudes des de dalt. En els propers anys en veurem de nous.   L’Alt Penedès el 2008 va aprovar el seu tercer dins la mateixa fundació que acull aquest que ara incorpora la quarta comarca. El Penedès Marítim format, de moment, pe Cubelles i Cunit també té el seu per al període 2015- 2019. El Garraf per la seva banda té el seu des del 2014 amb un horitzó fins el 2020.
A banda algunes d’aquestes localitats fan l’ullet amb altres territoris que també tenen la un vincle  històric. El Vendrell està també a cavall del Camp de Tarragona i al peu de la Costa Daurada. Fins ara un dels puntals turístics d’aquesta població estava més vinculada a Torredembarra i Tarragona que no pas a  Igualada amb qui  la relació és ben minsa. Per altra banda, Vilanova i la Geltrú cada any té un estand a la Fira de Novembre on es promociona l’Eix Diagonal que ens uneix la capital del Garraf amb Manresa. Una relació afavorida per la millora de la C-15 i C37.

Si donem un cop d’ull a les 4 comarques que aquesta nova proposta veurem que les 4 estan en àmbits ben diferents. Una comarca interior com l’Anoia poques coses té en comú amb un Garraf turístic i un Alt Penedès mantenint el seu perfil tradicional combinant indústria, serveis i agricultura. Aquí al Baix Penedès ja és una altra història per seguir liderant algunes llistes poc optimistes del Principat. Una identitat agreujada per un gran immigració en els darrers anys ha provocat que de 4 veïns actuals només un  hagi nascut a la comarca. Jo crec que el Baix Penedès és una part de l`Àrea Metropolitana de Barcelona més que una altra cosa.  Fer plans d’aquest tipus amb unes administracions públiques molt endeutades, una situació política a moltes administracions públiques,   sense una representativitat de totes les parts implicades en el què un pla  és una aposta clara perquè acabi amagat en algun calaix. Article publicat en Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 8 de desembre

dijous, 10 de desembre de 2015

Àpats de Nadal amb amic invisible o no

Una de les trobades més divertides de l'any són els sopars de nadal amb amic invisible. Allí cadascú adopta el rol que li toca. Uns hi van perquè estan a gust altres perquè toca altres perquè han de celebrar el Nadal. Alguns no ho celebren perquè hi ha mal rollo entre els companys. Altres no la fan perquè tenen l'agenda plena. Però realment aquí és veu una fotografia de la relació d'un grup. Uns van d'alto copete i altres van a llocs econòmics perque són dies amb moltes despeses. Després està l'amic invisible. Uns s'ho curren i altres tiren de cires, veles, objectes on es diposita la pols i altres xorrades. La cosa dóna molt de si.

Unes eleccions en mode vacances nadalenques

Jo crec que això que el dia 20 hi hagi eleccions és un cosa que ho saben poca gent. La majoria de gent ho ignora. Ja hem anat dos cops a les urnes en unes cites més importants que aquestes. Ja gent ja està en mode nadal o vacances o reis, però són pocs els que pensen en les eleccions. No crec ni que es facin mitings grans per la nostra comarca perquè jo crec que hi aniran quatre gats. La gent ja està tipa. A més amb tot això que han fet CDC que s'ha tret de la màniga un nou nom, molts iaios aniran a votar buscant el pas i no trobaran el pobre Artur. Després depèn qui hi hagi allí li el portarà pel bon camí o no tant. Hem escollit molt i estem al mateix lloc de sempre perquè amb les butxaques pobres i sense imaginació i amb pactes raros arreu no podem anar gaire lluny. Anar pagant la factura de la llum i l'aigua i qui dies passa anys empeny. Aquest és el nostre futur polític fins que no entrin cares noves als partits vells o al final morin d'inanició que li passarà al pobr Duran que és pensa que farà algo i ja s'hauria haver retirat fa un  temps. Temps al temps però la guanyadora serà l'abstenció, més que mai. Madrid ens cau massa lluny i en el fons no ens agrada cap dels qui  s'hi presente i si algu ens agrada no treurà ni per pipes.

dimarts, 8 de desembre de 2015


El Vendrell va organitzar una versió reduïda del Vine Tast, el Shopping Tast. Hi havia els que hi havia, però faltaven alguns de la nostra comarca a la cita que per algun motiu no hi van participar. Hi va anar gent perquè en una cita de vi i teca la gent no acostuma a fallar, però van fallar que la majoria d'establiments del Vendrell estaven tancats. El que havia de ser un motor era una excepció. Per la rostada hi havia molt poques persones, quatre gats. Recordo al 2013 quan el Tomas Quadrado, emigrat a Amèrica, va fer una rostada davant del seu restaurant a la plaça de les Garrofes erem unes 10 persones, no més. Diumenge al matí menjant salsitxa i pa n'erem uns pocs més, però no gaires i alguns hi van anar perquè era campanya electoral sinó no crec que haguessín vingut per allí. Altres tot i ser polítics si que freqüenten aquestes cites tot i no estar en campanya. El Vine tast funcionava perquè hi havia més gent i les primeres espases de la comarca. Hi havia tallers i altres històries que donaven vidilla al tema. A veure que sortirà el proper any. La gent  en aquests dies va a altres llocs i també era un dia ruful que no acompanyava. A seguir amb nous capítols. Dissabte i diumenge tarda hi havia genteta, però qui ha vist això i el Vine Tast

Barcelona, una nit d'hivern, una peli d'amor i vida

M'ha agradat. He disfrutat com un nen amb la Peli de Dani de la Orden, Barcelona nit d'hivern. Una història d'amor que són moltes aventures diferents amb els seus protagonistes amb interessos més o menys típics i tòpics. Una història melosa amb uns actors que de tant en tant deixen un toc d'humor a la trama. Una peli d'aquelles que fan nadal que et fan sortir amb una cara alegre perquè al final sempre triomfa l'amor. La banda sonora del Dausà en la seva línia com la primera, però tot plegat molt aconsellable. No la faran ni a Calafell ni al Vendrell som així de desgraciats. Aneu a Tarragona, Valls o Barcelona i allí la trobareu. Una hora i mitja d'amor i converses que més d'un ha viscut en la seva vida.

divendres, 4 de desembre de 2015

No eren tants com s'esperaven


Una de les fites de l’actualitat d’aquest mes de novembre va tenir lloc el passat diumenge a l’Arboç. Un municipi del Baix Penedès que tot i figurar en aquesta comarca sempre ha tingut uns aires independents força marcats afavorits per la seva proximitat a Vilafranca, per les seves dimensions i per la seva situació privilegiada. Fa uns anys viure al costat d’una via com la N-340 era tot un privilegi. Afavoria el creixement, el comerç local i donava certa vida als municipi, però amb el temps el que era una virtut s’ha convertit en un defecte per la majoria. Tot i que alguns comerços i hosteleria ja els hi va bé tal com està ara. Evidentment són minsos davant el gran grup de gent local i forana que s’oposen a aquesta travessia pel cor de la ciutat. Hem de tenir en compte que la velocitat màxima d’aquest tros de via és 40 km/h i la veu popular apunta que hi ha un radar que fa que molts quan passem per allí reduïm velocitat. Altres travessies no gaudeixen de la fama de la presència de radars. Llavors és quan algun dia t’enganxen inesperadament, però els conductors quan passen a l’ombra d’aquesta Giralda ja saben que s’hi poden trobar.
Estic dins el gran grup de persones que aquest dia no hi va anar. Diumenge al matí també es donaven els premis de poesia i de contes de Nadal a la casa Barral del Passeig Marítim de Calafell. Un punt on es donaven cita nous valors de la literatura en català. Els premiats venien de Girona, Barcelona i Lleida. Aquest és un de les poques plataformes literàries de casa nostra que dóna sortida als nous lletraferits. Ja porten edicions  i esperem que durin molts més i que aquest consistori segueixi invertint en cultura d’aquesta manera.
Tornem a l’Arboç, aquesta manifestació portada a terme en l’hora que tradicionalment la gent ha anat ha ofici va reunir els batlles dels principals municipis de la comarca, regidors i altres persones que van voler participar en aquest acte de protesta per demostrar que aquí també existim. Evidentment també ens van donar suport gent de les comarques del sud de Catalunya que també es mostren ignorats pels seus manaires. Ja hem anat d’excursió a Madrid a demanar a Foment que volem solucions. Evidentment ens han fet el mateix cas que sempre ens fan. Llavors hem decidit  a tallar carreteres a veure si funciona. Aquesta és la primera, però si seguim absents dels projectes del Ministerio segurament la cita continuarà en propers esdeveniments.
Ara estem en molt mala època per reclamar tot això. Nosaltres que sempre érem una colla pactistes i bona canalla que ajudàvem als partits de Madrid a tirar lleis endavant resulta que ens hem tornat uns esquerps. Ara reclamem la independència. La gent surt al carrer en multituds cada 11 de setembre. Portem un munt d’estelades al Camp Nou. Davant aquest país en presumpte rebel·liaper una part de la seva població, pensen que ara no invertirem pas allí, millor que fem AVE sense passatgers i aeroports sense avions per deixar contents a tots aquells que ens són incondicionals. D’aquests catalans no sé sap mai.
Mirant les fotos i vídeos d’aquest matí de diumenge que feia un temps esplèndid jo creia que hi hauria més gent. Pel que sembla no hi va haver tanta resposta popular com s’esperava tot i ser un tema que afecta a molta gent d’una manera o altra.
El tema dels peatges és un dels punts que a moltes persones anònimes li costa entendre el seu funcionament. Tenint autopistes més que amortitzades encara seguim pagant com autèntics burros. Segurament perquè som catalans i ja estem acostumats, però aquesta no és pas una bona justificació d’aquest greuge amb altres zones de la Península Ibèrica.
Darrera de tot això hi ha un conjunt d’interessos de caixes, bancs, empresaris, polítics que fa que estem tal com estem. Si els principals partits realment haguéssim volgut ja no tindríem peatges, però sembla ser que a algú li interessa que anem aixecant el país cada cop que anem a Barcelona i no volem donar molts de tombs. Ja ens coneixem tots plegats encara que alguns mitjans de comunicació continuïn pensant públicament que la gent s’empassa tot el que es publica. Estem en campanya electoral encara no declarada i tot dependrà de qui surti. Els actuals aviat plegaran i ara no es posaran a fer el que no s’ha fet amb més de 4 anys de legislatura. A veure que passarà el proper 20 D que segurament també ens deixarà fora de cobertura com ens acostumen a tenir. Què fan els polítics de la nostra comarca a les altes esferes de decisió? Juguen al mus? Articles publicats al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari a partir 1 de desembre




dijous, 3 de desembre de 2015

Cal Habanero ja forma part de la història del Vendrell


Ahir després de 7 o 8 mesos de funcionament ha tancat cal Habanero del carrer de Mar, 24 del Vendrell. Un bar, restaurant amb la Rita i la família que sempre et tractaven com un senyor amb una atenció molt especial i amb un to cubà molt característic. És molt trist que es vagin tancant establiments al Vendrell i al final acabi en mans d'un kebab o un basar xinès. Si que era un carrer on no hi passa gairebé ningú , però estava molt proper al poble. El Vendrell és un poble molt dur i si tens local encara pots arribar a cap de mes, però si has de pagar un lloguer la cosa és molt complicada. Són moltes les estones, les companyies que he passat en aquest cèntric local. Ara la Rita i la família la podem trobar pel Vendrell o Calafell, però ja no estaran allí al peu del canó amb els seus super entrepans de pernil o de truita de patates. Una gran pena. Molta sort i endavant la vida continua i sempre hi ha camí.