La veu del poble

La veu del poble

dijous, 30 de juny de 2016

Franco ha mort i.....

Ara anem de guays perquè hem tret els signes franquistes. Molt bé per aquest pas que ja feia dies que tocava i abans de sortir al ple en un pim pam s'ha fet. Ara només falta que s'escavin les foses anònimes que que tenim en alguns cementiris de la comarca: Albinyana, Vendrell, Bonastre entre altres. Ara toca que moltes associacions, de veïns i altres realment representin al poble i no serveixin únicament per fer un sopar a la fresca. A nivell més gran: Ara ens queda que cada persona tingui un vot i no com ara que depèn d'on visqui alguns vots valen més que altres. Seria bo que agafessim un referèndum per escollir si volem estar dins Espanya i quin model d'estat volem no aquest estat franquista que encara ens acull. Seria molt bo que els polítics deixin d'escollir el tribunal constitucional que és el que remena les cireres.

Visca la festa més popular del Vendrell: Barris


Tornen les festes del Barri del Vendrell. Les festes més resultones del Vendrell. Amb quatre duros mireu el que s'arriba a fer al poble. No ens calen ni protocols, ni personatges importants, ni balcons per fer fotos els polítics, ni grans programes ni cartells infantils, ni grans propagandes arreu, ni festa, ni res. Les festes del barri del Vendrell és el més millor que hi ha, anònimes tothom hi participa d'una manera o altra i aquesta és la gran festa major popular del Vendrell. No cal ni que consulteu el calendari. No es va a veure a grans grups ni res semblant, toqui qui toqui la cosa està molt animada i hi ha un ambientillu del copon. Us convido des d'aquest dissabte i fins el proper dissabte a venir al Vendrell quan ja no fan tanta xixa veureu la part més festiva, social, humana i popular del Vendrell. Visca les festes del Barri del Vendrell. Un any més i per molts anys. 

dilluns, 27 de juny de 2016

Xarel·lada, una forma diferent de conèixer Cunit i el seu àmbit natural


Un any més he volgut participar en la xarel·lada de Cunit. El poble que potser té menys vinya de la comarca  i té aquesta cita al calendari. Això només passa al Baix Penedès. Molt interessant, Un any més el jaciment de la Font de la Canya amb un dels seus especialistes i enguany era el torn del Gerard Jané, persona que coneix a la perfecció el món de la vinya a casa nostra. Una jornada molt especial on no hi va faltar una ruta amb bus pel municipi passant per diferents masies de la zona i el jaciment íber del Fondo del Roig. Un dissabte molt especial que ens va servir per aprendre alguna cosa més del món de la vinya i el vi i com no de Cunit. Gran tasca fet per l'Ajuntament del consistori i en especial per l'incansable Jaume Casañas, ànima i cos del Penedès Marítim. Molt bona iniciativa. Repetirem.

Turismar: seguint la línia cutre, però amb nobles aspiracions a canviar


Enguany Turismar seguia la linia cutre de les darreres edicions, però hi ha coses noves que indiquin un brot verd en la història d'aquest certàmen que en els darrers anys ha perdut el seu sentit, però que enguany sembla que la cosa es pot encarrilar. Primer de tot varem veure un castell de foc de durada d'uns 10 minuts tot i que va ser força senzillet, però un xic més llarguet sense gaires miracles pirotècnics. Enguany hi havia importants novetats com la plantada d'animals de foc, concerts de gralles i vermut i també concert el dissabte i tarda i nit i espectacles de carrers i àmplia oferta esportiva. Canvis prou importants cap a millor per intentar salvar la fira. També hi havien food trucks i els carrers del costat estaven tallats i hi havia ambientillo. Hi havia municipis de la comarca que van voler participar a la mostra com Albinyana i Bellvei entre d'altres. No hi podien faltar altres empreses de la comarca que van aprofitar la cita vora el mar. Aquests són els grans canvis, però clar encara tenim les coques i els embotits de ves a saber on. Hem de trobar una alternativa a aquestes paradets i deixar lloc a la gent de la vila i comarca que exposi les seves coses. Aquesta és el futur, però després de les bruixes de l'any passat que va tocar nivell freàtic, enguany hem millorat i segurament els propers anys seguirem millorant fins trobar el punt on es puguin entendre tots els interessos. Una gran tasca de la gent que ho ha fet possible per aquest petit gir i esperem que el proper any faci una mica de gir fins trobar una fira que ens representi una mica més. Poc a poc i endavant.
En el dia del castell de foc hi havia gent, però no tanta com els darrers anys perquè quan s'acabaven els coets allò era com la marabuntda. Enguany hi havia gent, però no era agobiant. El top manta estava allí ubicat en un lloc que no molestava als vianants i amb un número controlat.  Una cosa de ni tu ni jo. Hi havia una mica de policia per allí i pau i amor entre tots. Vaig trobar la part de la fira més ben distribuïda en el seu interior i era més còmode passejar. A per la propera edició. Vinga, un vot de confiança i deixem les coques de Perafita i posem les de casa nostra que són més bones.

Deus d'egipte, la mitologia adaptada al cinema fantàstic

Dioses de egipto és una peli que es basa en els deus egipcis per crear una versió moderna del paradís. Humans i deus s'ajuden per aconseguir les seves fites. És una mica fantàstica que trenca amb els mitges egipcis i els adapta a les seves necessitats. Està bé per les imatges i les diferents batalletes que apareixen a la peli. Força recomenable i poc basada en la mitologia real.

divendres, 24 de juny de 2016

Pensar en el futur sense oblidar el passat



En les nostres comarques tenim personatges de fama universals que destaquen en algun aspecte de la seva vida des de la humanitat i la música del Pau Casals fins el polifacètic Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú passant per l’assagista vilafranquí Pere Grases. Tots ells i molts més al llarg de la història s’han convertit en autèntics ambaixadors del Penedès arreu. Aquest és el nostre passat que no podem oblidar i que hem de potenciar per no perdre els nostres fonaments.
La nostra aposta també ha de ser per dotar a les presents i a les noves generacions d’eines i mecanismes per poder arribar a fites més altes en aquest món tan competitiu on convivim. Tenim esportistes, músics, artistes que destaquen sobre la resta pel seu concepte artístic, per la seva originalitat i la seva tècnica. Hem de crear les beques i ajudes necessàries perquè aquestes persones puguin desenvolupar i donar sortida al seu talent. No és un tema de dotar beques de 200 euros a tothom sinó de crear diferents tipus d’ajudes que puguin servir als joves de trampolí per arribar més amunt.

Avui en dia omplir escoles de música, d’art, esport  i centre d’aprenentatge per llegir i escriure és una cosa que tenim al nostre abast, però al cap d’un temps la immensa de majoria de cracks ja no tindran possibilitats de donar un pas més enllà dins la nostra comarca. Hauran de saltar a altres àmbits més amplis on potser no es podran acabar d’integrar per manca de recursos econòmics. És aquí on la nostra societat s’ha d’implicar per tenir nous ambaixadors. Està bé difondre tot l’estol de personalitats il·lustres de casa nostra que han fet història, però massa cops oblidem el nostre demà. Estic demanant que les noves promeses també tinguin la seva oportunitat i no només ens dediquem a remenar el  nostre bagul del passat més cèlebre.

dijous, 23 de juny de 2016

Menys herois i més persones anònimes



La nostra comarca té els llocs per fer concerts, teatre i espectacles varis. També gaudim d’una programació més o menys àmplia segons l’equipament. En resum, són  molt poques per no dir cap les setmanes de l’any que no tinguem alguna proposta en un lloc o en un altre de la comarca.
El problema és que ens falta el públic per omplir aquestes activitats que portem a terme. Hi ha municipis que han dotat el ADN dels veïns d’una ordre interna que els obliga a anar al teatre i participar de tot el que es faci al municipi. Un cas clar és Llorenç del Penedès on la gent s’hi aboca. Només cal anar a veure el Sonaprop i altres activitats per comprovar in situ que la gent hi participa. Calafell per la seva banda, quan s’eestrena un espectacle de l’elenc local la  K-mama ja de bon començament ja es programa tres dies per donar a conèixer el muntatge als seus veïns en un aforament d’unes 400 persones per representació.
Aquest ADN sembla que no ha agafat consistència en el cas del Vendrell. Només cal veure algunes cites en els diferents teatres municipals per veure que la cosa no acaba de rutllar. Quan alguna de les persones que pugen a l’escenari és mediàtica, popular per algun fet o circumstància llavors si que s’acostuma a omplir, però massa cops veiem massa cadires buides a les nostres sales.  A grans trets,  si tinguéssim la gosadia de buscar beneficis econòmics o almenys no tenir pèrdues econòmiques en les nostres propostes culturals realment oferirem ben poca cosa perquè aquest camp és ben deficitària a casa nostra.
Fa uns mesos va sortir a la llum la polèmica sobre el possible tancament de la casa Barral de Calafell perquè era deficitària. Al final crec que s’ha posat fet un sorgit per què la gent estigui calladeta. Un altre dels temes prou importants i que no ha transcendit gaire  és la desaparició del premis la Mar de Lletres de Calafell que l’any passat va arribar a la seva XV edició. Una plataforma on joves i grans d’aquí i d’allà tenien una oportunitat per treure  profit de les seves creacions literàries. Evidentment interessa molt més als polítics fer una gran cantada d’havaneres al mig de la platja omplir la sorra de gent a un euro el got de rom cremat. Aquests centenars de persones aniran a consumir a algun bar o restaurant per sopar o prendre alguna cosa tot això són diners a l’hora de tancar la caixa. Tancar la casa Barral per manca de rendibilitat té la seva lògica que pot ser més o menys políticament correcte, però té una explicació. A vegades ens mantenim ferms en conservar esdeveniments, festivals que són totalment deficitaris, però que no tenim el valor de suprimir. Amb el que costa aquesta cantada d’havaneres quantes cases Barral podem mantenir? quants premis ded 300 euros podem donar a futur literats?.  Si hem de ser coherents potser millor que suprimim aquesta cita galàctica sobre la sorra i deixe’m oberta la casa  Barral i a la literatura i a mil petites coses més que és la gràcia del poble. D’haveneres se’n fan a tot arreu. El nostre pobre editor no té una projecció tan extensa com aquesta melodia tradicional acompanyada molts cops amb rom. Potser que comencem a ser una mica coherents i que aquesta ceguesa que ens fa inventar grans esdeveniments no ens faci tancar la xavalla del pressupost d’alguns equipaments de casa nostra.
De què ens serveix promocionar els nostres grans músics si després no tenim diners per ampliar la plantilla de les nostres escoles de música? ¿ De què ens serveix tenir concursos internacionals artístics si després no podem pagar les persones que ensenyen als joves artistes de la comarca que cobren quatre rals?. Estem cegats per aquesta societat XXL . Estem enlluernats per una política de titulars i ens estem carregant la base de tot plegat. Si seguim així no ens queixem que després no va la gent a les exposicions, als teatres i als auditoris perquè hem de dotar de cultura artística a la base de la nostra societat. Quan aquest exercici no es porta a terme, una de les conseqüències és que trobem les sales buides i exposicions sense concurrència. Una gent que no ha estat educada en l’art i en la creació no per manca de recursos sinó per una pèssima utilització d’ells. Persones que han estat víctimes d’aquesta política de castells de foc i de peus de fang i misèries humanes



dimarts, 21 de juny de 2016

Música i poesia al Centro de Llorenç del Penedès


Diumenge a la tarda el cafè del Centro de Llorenç dedicava una sessió especial a la poesia de la mà de tres artistes local: Alba Vinyes Maria Carme Rafecas i Marina Ràfols es posaven a la guitarra i recitaven poemes propis i aliens en una sala petita acollidora i plena de gom a gom. Una experiència molt enriquidora i una oportunitat perquè la gent pugui mostrar i compartir el seu art. Enhorabona a tothom que ho ha fet possible. Llorenç també té el seu lloc per la poesia i  la gent hi va participar amb una guixeta a la inversa on pagaves al sortir. Molt bé. Esperem noves propostes.

Un cartell de festa major massa agosarat per aquest poble

Un cop més el cartell de la festa major del Vendrell ha entrat en el focus de la polèmica local. Després de veure el de Lleida que era d'una imatge desenfocada de la ciutat ara toca el Vendrell. El problema no és sigui lleig ni tingui formes obscenes ni res similar. El gran pecat perquè ha estat retirat és perquè els diables no són els del Vendrell i el ball de faixes  correspon a Roquetes. Els 15 cartells que es varen presentar varen estar escollits per un jurat format pels 4 Portants d'honor de l'any passat i els7  administradors d'aquest any i no hi podia faltar un artista local de fama internacional. El jurat es varen mirar les obres i varen apostar pel realitzat per Ilona que volia representar un colage de la festa major del Vendrell. En cap punt de les bases del concurs posa que no es puguin posar elements d'altres pobles. Llavors encara que fossin diables aliens al Vendrell ningú va detectar aquest fet. La persona que a mi em sona que ho va veure en primer terme va ser un diable de l'Arboç, cosa curiosa. Un dels membres del jurat va tenir l'honor de pintar els vestits dels diables vendrellencs.  És molt trist que es retiri aquest cartell per un cosa absurda, per no ser 100% vendrellenc. Una sortida elegant seria convidar als diables de la Torre i si fa falta al les cintes de les Roquetes a la festa major. Després de fer-se públic el veredicte s'ha retirat un cartell que no incompleix cap norma de les bases i que s'havia donat com a bo. Això només pot passar al Vendrell. Jo no ho entenc més. Si algú té culpa ha estat el jurat, però la Ilona ha fet un gran cartell i és molt trist que se li retiri per aquestes excuses tan xorres i banals a principis del segle XXI. Lamentable.

Rumbos, històries reals de la nit de la ciutat.

Rumbos és una peli espanyola que exposa la vida de 5 parelles diferents durant una nit. Unes històries paral·leles que mostren la realitat, la seva doble vida i moltes coses més. No és una comèdia, és més aviat un drama amb algun toc d'humor, però que exposa la vida nocturna d'una gran ciutat com afecta a aquestes parelles sentimentals, professionals, amics, etc. No és res de l'altre món

divendres, 17 de juny de 2016

Moció a favor de l’article 14 del ROM

  
Portem un any esperant que passi el tren que ens ha de treure d’aquesta situació. Uns miren al cor de la comarca a veure si posen la primera pedra del Logis Penedès que ens ha de salvar de tot plegat. Altres miren si veuen matrícules de cotxes holandesos pels nostres carrers ni sigui que hagin vingut un grup d’empresaris a muntar negocis que pugui eixugar el nostre deute.
Mentrestant fent pactes amb bancs, caixes, entitats territorials perquè ens donin crèdit, perquè ens coneguin més enllà de Sitges i com no per activar l’enoturisme en una comarca amb un grapat de cellers on cadascú s’ho muntar al seu estil per tirar endavant el negoci. Un parell de cop a l’any fan participen en activitats conjuntes, però ara per ara és un negoci amb molts pocs representants i més enfocat a la producció vinícola.
Estem a la cua de l’atur, de fracàs escolar, renda per càpita i com no podria ser d’una altra manera també de reciclatge. En una prova pilot que es va fer no fa gaire d’una forma clara i contundent analitzant bosses d’escombraries de diferents punts del municipi van veure que els veïns del Vendrell només reciclava un 9% dels residus que generava. Una dada que prou clara del nivell on estem.
Alguns regidors si que han donat el tomb a la truita en petites coses, però al cap del temps han anat agafant volum fins arribar a un importància relativa. Fins ara com a bons polítics manteníem la doble moral: per un costat anàvem d’ecologistes, protegíem el corriol i preservàvem el medi ambient on fos falta, però deixàvem aparcar cotxes a les Madrigueres i deixàvem que la nit de Sant Joan aquesta zona de Sant Salvador es convertís en el punt de trobada de centenars joves que fins a les tantes de la matinada estaven gaudint dels nous ritmes musicals. Ara hem deixat enrere aquesta doble moral i hem decidit que les Madrigueres és una zona protegida. Hem aconseguit ser coherents. Pot agradar o no com pot passar a molts veïns amb negoci que possiblement notaran la mesura en els calaixos a l’estiu, però ara tenim una política amb cara i ulls amb gent a favor o en contra, però ja hem acabat aquesta doble dialèctica que tant ens agrada utilitzar.
Al consistori tenim un govern format per tres partits polítics i una persona que es pot permetre el luxe de votar en contra d’alguna decisió dels seus companys de coalició. Un grup de la presumpta oposició que vota a favor el pressupost. Això no passa ni a la Generalitat amb el pobre Puigdemont.  Molt ben fet. Aquesta és la nova política que ens hem d’acostumar a practicar. Aquesta política de ramat on tots firmen “si buana” hem de ser conscients que pertany als paradigmes del passat i no pas al futur que ens espera. Una actitud que ha generat un cordialitat inesperada amb un partit que curiosament va inspirar  el famós ROM perquè no molestés gaire. Un reglament que curiosament posa en el seu article 14 que cada any es farà un ple extraordinari per avaluar i debatre l’estat de la vila. Aquesta aventura folklòrica  es va aprovar el 8 de setembre del 2012. Jo encara no he vist aquest ple extraordinari que podria donar molt de si. Evidentment s’hauria de fer en un lloc com la Lira o Auditori de l’Escola de Música perquè la sala de plens a l’igual que la del Consell Comarcal ha quedat obsoleta.

Els darrers interventors de la vila eren persones treballadors del consistori que per coses del destí diví on estan destinats alguns, no pas la gran majoria de mortals van ocupar aquesta plaça. Enguany hem decidit anar-los a buscar de carrera. Estem a mig exercici i ja en portem dos i l’actual en una jornada molt reduïda que no té res a veure amb les necessitats  d’un consistori de 38.000 habitants i un pressupost de més 50 milions d’euros i amb un deute a finals del 2015 de 86 milions d’euros, una mica lluny dels 107 milions  del 2011. Anem millorant. El nostre preu a pagar són la manca d’inversions. Un fet que a mig o llarg termini hem de tenir en compte perquè haurem de posar-nos al dia. Un any esperant el tren de les grans subvencions europees, de les grans inversions, del gran Penedès que ens ajudi a tirar endavant amb el seu enoturisme. Esperant el tren de la gratuïtat de l’AP-7, l’autovia de Tarragona. Esperant els màgics jocs del Mediterrani que ens ompli els hotels, bars i guinguetes de turistes de Visa Oro. Un estiu més tornem a fer proves amb la illa de vianants del cor del Vendrell. Gran part de la Rambla del Vendrell i la meitat del dr Robert juntament amb el Prat de la Riba ja fa dies que haurien de ser illa de vianants. Ja fa anys que anem experimentant. A veure si ara  ens decidim del tot i sinó el proper any hi tornarem a fer experiments metafísics. A veure si entre tants de partits i en plena campanya electoral algú presenta una moció per debatre el favor article 14 del ROM. No ens calen tantes mocions tan ben intencionades com absurdes per la nostra realitat.

dijous, 16 de juny de 2016

No és el lloc sinó l'oferta el problema de la festa major

El problema no és el lloc sinó la gent que hi va. Es va decidir treure el concert del Puig perquè els veïns es queixaven de borratxeres, baralles i etc per la festa major. Ara ho tenim al carrer Colom, una mica més apartat on no hi viu tanta gent. El problema no es canviar el lloc. Jo crec que el problema principal és el concert dels 40 principals on s'ajunta el millor de cada casa i estem en una línia de tren que tenim accés als pobles més super guays de Catalunya i a sobre gratis. Jo crec que s'hauria de buscar una alternativa als 40 principals i així evitaríem aquesta problemes que hi havia el Puig i que enguany podem trobar un altre cop. Encara que sigui un recinte tancat la gent surt i dona tombs pel centre de la vila i molts no sortiran fins els primers trens del matí i estaran fent de les seves des de que acabi el concert. A aquest concert també hi ha gent molt maca, respectuosa que beu aigua i es porta super bé, però sempre per quatre són els que marquen la diferència. A veure que passa, però jo posaria un concert de hip hop rap i segur que seria molt més sa. He anat a molts concerts dels Laxen i en cap hi hagut problemes perquè la gent que els segueix la majoria ja té un comportament amb dos dits de front, però hi ha propostes que porta el que porta. Després no ens queixem. No és el lloc sinó la proposta. Evidentment els joves han de tenir la seva oferta, però hem de mirar que portem.

dimarts, 14 de juny de 2016

On estan les eleccions?

La gent ja està tipa d'eleccions. Al Vendrell hi ha molts pocs cartells i pancartes. Els partits ja no tenen un puto duro. Llavors els actes que es fan seran la mateixa gent que aniran d'un lloc a un altre per omplir l'espai. La gent ja està farta de tot. Nosaltres al desembre ja varem fer la nostra feina de votar, han estat els polítics que no han estat capaços de posar-se a treballar. A hora d'ara qui més qui menys està en mode vacances o mig seguint l'eurocopa i poca cosa més. Crec que el 26 no hi haurà gaire gent votant, però en aquest país encara que votin 4 gats sortirà un parlament ple. A veure si toquem a terra i comencem foc nou i fem un sistema amb dos dits de front que no pas el que tenim que va ja d'esma i no saps com acabarà petant.

divendres, 10 de juny de 2016

Un any de focs artificial

Portem un any de les darreres eleccions municipals arreu del territori espanyol. En aquelles eleccions del 24 de maig del 2015 ens vàrem carregar a la majoria de municipis el bipartidisme que ens anava funcionant més bé o malament des de l’edat mitjana. Ja s’havien acabat els bons i els dolents, els de dretes i els d’esquerra. A partir d’ara els consistoris passarien a tenir un ampli ventall de colors que obligava a parlar entre tots per tirar endavant el municipi. El Vendrell va passar  de 5 a 8 grups municipals amb un màxim de 4 i un mínim de 2 regidors. Calafell de 4 a 7 grups. Tot això era nou en un ajuntaments acostumats a menar els de sempre i anar alternant i ocupant  poder i oposició com Sagasta i Cánovas del Castillo feien a cavall del segle XIX i XX. El Consell Comarcal va tornar a estar a ocupat per un polític del Vendrell tot i que aquest cop, almenys no coincidia amb l’alcalde. Reitero un cop més  que aquest ens hauria d’estar presidit per algun polític dels pobles que són els autèntics beneficiaris d’aquest entitat comarcal. Un cop més sense  competències (l’especialitat de la casa transport escolar, beques menjador, recollida escombraries, benestar social, aigües residuals i poca cosa més) ha quedat com una plataforma mediàtica per sortir als mitjans de comunicació mentre es va ocupant quota de pantalla de cara a les properes eleccions dels principals municipis de la comarca mentre els pobles s’ho miren amb joia i alegria. Molt trist, però la política comarcal  és això. Gràcies a un pacte amb diferents partits tradicionals  tenim 3 vicepresidents de diferents formacions amb un límit màxim  anual de dietes entre 8.400 i 8.900 euros cadascún. Algú que m’expliqui si hi ha alguna justificació no tendenciosa que justifiqui  tenir tres vicepresidents en aquest ens. No parlem dels 10.800 euros que van a parar  als 9 partits que formen el plenari. Uns diners que no cal justificar i que van a les arques d’aquestes formacions i poden invertir en el que vulguin.
La gran majoria d’ajuntaments s’ha apassionat per gestionar mocions als plenaris que tenen una importància ben minsa per les coses del dia a dia del consistori. En la immensa majoria dels casos estem parlant de temes on els consistoris no tenen ni competències i que al final s’acaba per enviar un acord de ple a algú que vegi que tot i que nosaltres tenim desatesa la comarca, però ens podem preocupar de mil coses que afecten a la galàxia que ens acull en el seu interior. A l’Arboç que són molt espavilats i ja tenen més fires que a Calafell en el ple del darrer dia de març el G.M del PSC va presentar una moció sobre el preacord subscrit pel govern de la UE amb Turquia. Jo crec que a Brusel·les encara estan analitzant  profundament que pensa aquest consistori d’aquest esborrany amb els turcs. Genial. En el ple del darrer 2 de maig a Calafell  el grup d’ERC presenta una moció de rebuig a l’acord entre la Unió Europea i  Turquia per fer front als refugiats. Un tema molt humanitari, solidari i europeu, però realment no hi ha temes més propers on el consistori si que hi té alguna cosa a dir? Al Vendrell aposten per coses més materials i més properes i que no fallen mai. En el ple del 17 de novembre passat apareixia una proposta d’aprovació a la signatura del document d’adhesió a Catalunya Regió Europea de la Gastronomia. Això de la teca no falla mai ni aquí ni a Turquia.
En aquest any hem anat d’excursió a Madrid per dir que ja estem farts de pagar peatges. Hem sortit al carrer per reclamar el mateix i la cosa continua igual de malament en aquest territori entre dues grans urbs i ens tenen deixats de la mà de Déu.
Una comarca que sembla que tiri per defensar la seva identitat penedesenca a veure si cau alguna cosa de l’enoturisme en una comarca on cada dia hi ha menys pagesos. Ens dediquem a fer fires per deixar espai a les coques de Perafita i als embutits del Pirineu perquè som així de bona gent. Encara no hem trobat una mostra econòmica on hi puguin prendre part els nostres comerciants amb un cost més econòmics que els que acostumem a ofertar. Cada municipi de la comarca viu la seva pròpia realitat i la costa i l’interior encara no estan ben lligades i viuen en òrbites paral·leles. Ara ens hem adonat que fa més de 50 anys que vàrem anomenar Franco com alcalde honorífic i ara toca esborrar el nostre passat. En aquesta comarca ja ens coneixem i fins i tot retirem el record al nostre estimat Jordi Pujol. Ves a saber si d’aquí quatre dies renunciarem als nostres herois actuals i en buscarem de nous.


Festes majors al gust del consumidor


Calafell que és un dels municipis curiosos en el seu cartipàs municipal perquè no hi figura la regidoria de cultura ha decidit acabar amb això de les tres festes majors al municipi. Si fins ara la cosa era clara i sortia a festa major per nucli a partir d’ara els del poble i de la platja compartiran un parell de setmanes de festa grossa i els de Segur que estaven apartats de la resta en el calendari veuran com ho celebraran al cor de l’agost en el dia que hi ha més festes majors per metre quadrat en aquest país de maries i marietes. Per deixar a tothom content per Sant Miquel faran algun tipus d’acte simbòlic per no acabar en sec amb aquesta jornada festiva al final de setembre.
El tema de les festes majors del Penedès és una cosa que en molts casos ha marxat de mare, en especial a la costa amb el boom urbanístic dels darrers anys que ha dotat a cada barriada d’una festa major pròpia. Tenim casos típics com el Vendrell que es llencen 4 castells de foc, un per nucli i un altre a la capital, a part no podem perdre l’encesa del campanar que l’any passat més que encendre els peus del Tobies no van fer altra cosa que llençar un altre castell de foc des de sobre la teulada de l’església del Vendrell quan la gràcia és veure els arcs del campanar del Vendrell de tots colors provocat per la màgia de la pòlvora cremant en el seu interior.
A més a part de tenir contents a totes les barriades el que es fa són festes per tenir cofois a tots els turistes Aquesta és la raó per la que han passat la festa de Sant Miquel a Santa Maria a Segur de Calafell. Durant la resta de caps de setmana  de l’any a veure si trobem uns Tres Tombs de Sant Antoni que és la festa que té la vuitada més llarga.


dimecres, 8 de juny de 2016

Les festes que surten de l'anonimat

La Fira d'entitats del Vendrell es la prova que la gent del poble pot fer coses sense necessitat que ho monti l'ajuntament. Abans es feia l'entimostra la local i la comarcal. Com no hi havia peles es va treure del calendari. Llavors la gent va dir ja ho fem nosaltres i aquí la teniu: la seva cinquena edició. Una fira feta per les entitats de la vila per a les entitats. Les coses perquè tirin endavant les ha de fer la gent amb el suport de qui faci falta. Un altre exemple de bon funcionament és el shopping night que fan els comerciants de la vila. Aquesta és la gràcia de tot, per això tira endavant, però les coses imposades no funcionen mai o gairebé mai.

Junts pel si i CUP: dos projectes oposats

La CUP i Junts pel sí són totalment oposats. Ni un és millor que l'altre. Responen a projectes i històries diferents. Jo no sé pas com han arribat tan lluny per donar suport a un president de govern. La CUP són els que els mossos convergents apallisaven quan hi havia desallotjaments, manis i altres històries. Són dos elements irreconciliables. Abans un d'ERC es faria colega del PP que no pas un de CDC amb un de la CUP. Però tocava fer el paper i es va fer. Ara a veure que passa.

Un any més dins la piscina


Un any més un nou curs de piscina ja ha acabat. Alguns hi anirem o no durant l'estiu, però ara cadascú se la campa a la seva i la majoria de persones tenen altres històries. Portem uns 15 anys nedant amb la mateixa gent tot i que sempre hi ha gent que entra i altres que marxen, però seguim els 10 de sempre amb més o menys classes però en coses com el sopar de fi de curs no hi faltem. Aquest és la gràcia perquè és un grup tot i que ja està cohesionat sempre acceptem amb els braços oberts a noves persones que s'apunten al club. Un grup que tenim com a excusa anar a nedar dos cops a la setmana en un horari concret. Algun cop hem pensat de tocar el dos i fer un altre cosa, però la veritat és que així hi estem molt bé. Gràcies a tots per estar allí dins l'aigua un any més.

diumenge, 5 de juny de 2016

Un shopping night amb més vendes


La 4 edició del Shopping Night del Vendrell ja es història. Al principi unes 4 gotes va intentar desmuntar la màgia de la festa, però la gent va sortir igual desafiant aquest pluja vinguda en mal moment. Alguns portaven paraigues. Des de les 8 de la tarda els carrers i places ja estaven força plenes, encara que hi havia espais un xic més buits com la part final de la Rambla on van plantar 4 paradetes i un toro mecànic. 
Per la meva sensació no s'ha arribat a tenir la gent del primer i segona edició del shopping perquè recordo que a vegades caminar en algun carrer era força agobiant però si que s'ha superat el petit descens de visites de l'any passat. Enguany s'ha treballat molt i molt bé amb les xarxes socials durant tot el dia calentant l'ambient i també durant la festa.
Els llocs de menjar com la pl. de la Garrofes i la pl. del Centro s'han emplenat, però enguany hi havia més gent a les botigues i s'intuïen més vendes per les bosses que portaven la gent. Alguns establiments es van guardar el secret dels seus descomptes fins el darrer moment. Jo crec que això s'hauria de donar a conèixer abans perquè potser si que algú hi va a veure que li diuen però altres poden optar per no anar-hi i fer una altra cosa. Altres van posar preus una mica carets pel que oferien i la gent no és tonta. Són coses que s'han d'anar polint o la gent ja fa la seva pròpia selecció natural. Al principi a les 8 hi havia més gent, però després va baixar una mica i a quarts d'onze va tornar a notar-se més gent als carrers. Suposo que la gent va anar a sopar. La combinació amb el Borinot va estar molt bé, però hi ha coses que s'haurien de polir. Quan estàvem sopant a la pl. del Centro se sentia molt olor de pólvora de l'encesa de la pl. Nova. Jo crec tot això s'hauria d'anar polint si en el futur es volen fer maridatges d'aquest tipus. Es veien papereres plenes a rebossar  i contenidors buits. Això ja passa.  Les paradetes a la Rambla, un xic massa allunyades del centre del Shopping night. Haurien d'estar més cèntriques.
La gràcia és que aquesta festa els comerciant se l'han fet seva i cadascú hi aporta el seu granet de sorra i per això és popular.  No calen ni grans artistes ni grans projectes, només ganes i deixar-se portar per l'ambient popular que és el que regna als carrers. Llàstima de la pluja, però jo crec que va ser una gran shopping night. Enhorabona a tots els qui ho heu fet possible des del CIT, comerciants, Borinot i persones i clients que han passejat, comprat, consumit i participat en aquesta festa major del comerç vendrellenc. Estarem a l'espera d'una nova edició amb noves sorpreses i només un protagonista: la gent del Vendrell

divendres, 3 de juny de 2016

Protocols i coincidències al calendari


Fa un parell de mesos vaig comentar en aquestes pagines que ara fa un any ens varen reunir al Museu Deu per estudiar si al Vendrell li calia un protocol de Festa Major. Si la resposta era afirmativa doncs suposo que la segona part tothom la suposava. Al cap d’un any em trobo que un grupet de vendrellencs il·lustres de tota la vida ja estan redactant aquesta eina perquè segurament el proper any ja estarà en funcionament. Jo tinc la desgràcia de veure el Vendrell en una visió global. En els darrers anys el municipi ha crescut molt i igual que han fet els Nens del Vendrell toca aglutinar totes les realitats del Vendrell. Per mi igual és vendrellenc un xicot que viu al Francàs, com als Massos, com a la plaça Vella. Ja fa dies que hem deixat de ser poble i fins que no siguem capaços de tenir consciència de ciutat i integrar totes les realitats que conviuen al Vendrell no farem pas ferm. Evidentment vivim en una societat multicultural i és igual de veí un català que un que tingui cognom rus, àrab o xinès. Això ho han entès molt bé els Nens del Vendrell que són dels pocs que han sabut treure partit de les dimensions humanes i geogràfiques del Vendrell. Tots fan pinya. Tots van a una. Ells han pujat per l’escuma perquè han sabut trencar aquestes barreres que sempre s’han posat entre els de tota la vida i els nouvinguts que potser són fills o nets d’aquests que un dia van venir a viure a la vila.
Hauríem de ser capaços de fer una festa major per tots amb un comissió de protocol on intervinguessin gent de tot arreu del municipi i no els representants de l’essència més pura de la localitat. Sinó som capaços de treballar per una localitat unida com hem de tenir valor de parlar de comarca? Com volem ser una capital si ni tan sols tenim en compte els pobres veïns que viuen a l’Oasis i com diuen ells: paguen també els seus impostos. Hem de capaços d’apostar per una realitat global i de fer un castell de foc que duri més de sis minuts. Si fa falta ja posarem una orquestra el 15 d’agost al Tabaris perquè ballin els turistes, però la festa major és de tot el poble, no només del cor del Vendrell. A les platges ja farem  botifarrades, fideuades i pesca submarina, però la festa major del Vendrell agafa tot el municipi en major o menor mesura. Què jo sàpiga al consistori estan representats tots els veïns del municipi en les 8 formacions amb representació. Després els partits clàssics que no es queixen perquè no els voten fora del rovell de l’ou perquè en les darreres eleccions ja han minvat considerablement els seus vots. Si segueixen ignorant sistemàticament els altres vendrells quan no hi ha eleccions municipals potser a les properes no cal ni que s’hi presentin per no fer el gran ridícul.
Jo sóc una de les persones que sempre m’he manifestat a favor dels Nens del Vendrell i de la seva capacitat aglutinadora que no han sabut copsar moltes altres entitats del Vendrell que s’han quedat entre la carretera de Valls  i la Riera de la Bisbal. Aquest cop crec que han fet una cosa lletja. Tothom té dret a celebrar el que cregui necessari, faci falta sempre que es respectin un seguit de normes bàsiques que no cal estar escrites perquè al final acaba sent paper mullat, però que amb el temps ha impregnat el conjunt de la societat.
Les festes més populars del Vendrell no és pas la festa major sinó les festes dels Barris que un grup d’entusiastes anònims s’encarreguen d’organitzar any rera any entre setmana amb una tradició més que consolidada i amb una gran participació i no calen ni cartells, ni rodes de premsa avorrides. La cosa funciona perfectament per si sola i que duri molts anys.
Una greu errada és que els Nens hagin organitzat la festa dels 90 anys justament en el dia que el Barri del Serrallo i Font de la Menya celebra la seva festa del barriada. És molt trist que enguany per primer cop en el que jo recordo, i ja fa dies que tinc cabells blancs, es produeixi aquesta greu coincidència. Tothom coneix amb tota l’antelació que vulguis el calendari  perquè ja fa força anys que la festa dels barris comença aquest dissabte. Si tant es ens omplim la boca de defensar la nostra història i les tradicions, doncs perquè actuem d’aquesta manera? no hi ha més dies a l’any? s’acaba el món? Desconec la decisió divina d’on ha vingut, però està totalment fora de lloc. Jo també admiro els Nens del Vendrell, però una cosa no treu l’altra, evidentment.  Hem de respectar les nostres festes del barri, totes. A veure si apareix el seny i posa cada celebració on li correspon. Tingueu fe.