La veu del poble

La veu del poble

diumenge, 30 d’octubre de 2016

La setmana dels Laxen Busto esperant el darrer concert d'una etapa




Estem a la setmana dels Laxen. El proper divendres tindrà lloc el darrer concert dels Laxen a la Razzmatazz abans d'una parada. Ells diuen que tornaran, hi ha gent que no ho tenen tan clar. Només caldrà esperar a veure si compleixen el somni de molta molta gent. El concert d'ahir a Vila-rodona ja va tenir regust a comiat amb les paraules del Pemi que va agrair a la gent la seva presència i que ja era un comiat per tots aquells que divendres no podran estar a Barcelona. Aquest grup fa una parada que potser més llarga curta o .... Porten 30 anys i 17 discs sense para al peu del canó amb més  de 1.400 concert. La veritat és que ja s'ho mereixen, però com tantes coses a la vida costa reconèixer-ho perquè ja formen part de la nostra vida, de la nostra existència. Ells que han estat la banda sonora de la nostra vida i que moltes cançons ens aporten molts de records de moments o persones concretes. Divendres que ve serà un gran dia, però un dia dur perquè ja no hi haurà un després, de moment, ni una data concreta. Som molts els fans que els seguim de lluny o de prop amb més o menys intensiat, però ells sempre estan allí. Esperem que tornin molt aviat i que divendres sigui un dia d'aquests dies memorables com ho va ser el concert de l'Apolo. Ens veiem. Estem en contacte. Ja anirem quedant els fans per parlar dels records i per estar al dia. Durant aquests anys hem conegut moltes persones unides per aquest grup intentarem que no es perdi la flama i nosaltres estarem amatents a la tornada. Vinga ens veiem aviat.

divendres, 28 d’octubre de 2016

Quan parlem del Penedès .....



Quan tu parles del Penedès hauries d’entendre les tres comarques Penedesenques i una petita part de l’Anoia amb les tres capitals Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Vilafranca del Penedès, però quan escoltes aquest terme a mi el primer que em ve al cap és Vilafranca i rodalies. Aquest terme encara no ha agafat el suficient pes perquè de bones a primeres et vingui al cap el territori real que vol assenyalar.  Vilanova i la Geltrú que des de fa uns anys també està flirtejant amb altres comarques per configurar l’Eix Diagonal que va de Manresa a la costa garrafenca. El Baix Penedès sempre ha lluitat per la seva Costa Daurada estimada amb capital a Salou i ara s’ha tret de la màniga el Penedès Marítim que vol trencar amb  l’epicentre altpenedesenc de la comarca i buscar una identitat pròpia sense caure al buit.

El Penedès és per molts Vilafranca i rodalies, potser arribaríem fins a Llorenç del Penedès, però de bones a primeres costa pensar en què el Vendrell sigui també  territori penedesenc. Sempre ha viscut una mica al marge d’aquest territori històric perquè fins fa quatre dies era un poble de 6.000 habitants que aprofitava la seva situació al mig de tot arreu. Per crear comarca hem de crear identitat des de souvenirs pels turistes fins a una mena d’administració que regenti tot aquest ampli espai. Les nostres comarques ara es volen unir per trobar una identitat enmig d’aquests dos grans pols com són Tarragona i Barcelona. Potser si que podem anar a Saragossa, Osca, Terol i muntar la nostra paradeta i atraure els seus veïns amb els nostres vins i amb la nostra marca identitària, però si volem vendre el nostre producte més enllà hem d’aprofitar la tirada de Barcelona i apostar pel més internacional. Tenim la sort de tenir la Ciutat Comtal a tocar i això ho hem d’aprofitar, deixe’m estar els jocs de patí d’escola.

dijous, 27 d’octubre de 2016

El supermercat de les caixes buides

  
Un dia més hem anat al supermercat del nostre poble. La veritat que està ben buit, potser no tant com els darrers anys, però es pot trobar ben poques coses per poder comprar. En moltes seccions hi posa amb lletres ben grosses: esperant subvenció, demanar fons a Europa. Uns cartons molt macos de disseny amb un material hereu d’una època anterior molt pròspera, però en aquests moments fa pena tot plegat.
Tothom recorda quan fa uns 8 anys les mercaderies entraven a camions i la gent entrava i sortia contínuament omplint el carret de la compra del dia, de la setmana i de més enllà. Alguns sortint amb uns xecs valor per als propers 20 anys. En aquells moments tots els compradors tenien la seva feina i guanyar diners era una cosa ben senzilla. Només calia proposar-ho. Avui en davant, la cosa ha canviat totalment, les ajudes des de diferents administracions i en diferents aspectes són la base de l’economia local. Els nous compradors ja fa dies que han anat a altres superfícies més farcides que la nostra perquè el futur que hi veuen és força fosc.
Els responsables de la botiga són dos senyors seriosos que ja fa anys que pinten cabells blancs. Ells no han fet cap modificació en el local perquè sempre els ha funcionat. En el moment que van baixar les vendes considerablement es van plantejar fer alguna cosa però només es van limitar canviar el nom d’alguna secció amb un color diferent perquè tot quedés tal i com estava sense canvis. Si sempre havia funcionat d’aquella manera era inútil fer cap tipus de renovació.
Fa un any i poc el 100% que tenien els dos socis majoritaris es va haver de repartir amb 8 socis més que entre tots havien de portar les regnes d’aquest supermercat tradicional ubicat al vell mig del municipi.
Aquests nous socis capitalistes vivien una mica en una altra galàxia. En les reunions que feien un cop al mes es dedicaven a parlar de grans projectes humanitaris com dels trens que passaven pel municipi, dels peatges de les autopistes, una barrera de protecció del so,  de la llei d’educació. Ells ja tenen prou clar que tots aquests temes que no són competència de la cadena estan totalment fora del seu abast, però no tenen valor de parlar del dia a dia, de les coses que encara estan en plena forma a les instal·lacions perquè no es malmetin més. No parlen mai que fer per reestructurar l’empresa, com motivar al personal que està totalment desmotivat amb un negativisme força clar.
A l’estiu hem aconseguit augmentar un 200% el nombre de visites al centre comercial, però la gran majoria de persones que ens visita no passa del tallat a l’hora de consumir. La nostra marca sempre ha anat associada a uns preus econòmics que estaven clarament per sota d’altres ubicats més a la banda nord.
Per donar una mica més de vida a tot plegat han posat una caixera molt bufona amb roba mona de marca, però aquest acció ha fet que moltes clientes hagin caigut en un atac de zel i ara no vulguin anar a comprar res perquè no es poden posar a l’alçada del nou fixatge del supermercat. Algun homenot se la mira i es pregunta el sou que deu cobrar per poder vestir al seu nivell. Ella li fa una ganyota dissimulant el seu secret conegut per tots.
Han buscat nous encarregats que ja tenien treballant fa anys a la cadena i els han pujat el salari considerablement a veure si així donen vida a l’economia local que prou falta que fa, però la proposta no ha resultat perquè aquests senyors sempre compren en altres superfícies fora del municipi.
El nostre futur és incert. No sabem on anirem a parar. Podem caure absorbits per algun banc amb estrella i que directament porti tota la seva gestió d’una forma estricta o seguirem només poden venen quatre barres de pa i una mica de pernil dolç perquè no tenim calers per comprar res més pels nostres grans aparadors. A veure que ens depara el futur.






dimarts, 25 d’octubre de 2016

Moltes gràcies pels teus 24 anys de fidelitat


Hi ha coses que amb el pas del temps ja formen part de la teva vida. Aquest és el cas del meu Renaul 19 vermell que vaig comprar un 1992 per la Fira del Vendrell, amb ell he viscut moltes històries de joventut i de la segona joventut. Ha estat un gran aliat que no m'ha deixat mai penjat i sempre m'ha acompanyat allà on volia anar. No m'ha fet un lleig. Era un cotxe resulton i ampli on hi cabien perfectament cinc persones. Avui aa la 1:30 del migdia ha dit prou davant el número 25 de la carretera de Valls, allí mateix davant del taller ha dit prou. El mecànic l'ha obert i ha vist que tenia moltes coses i un trasto amb 24 anys d'experiència a les seves rodes. No ha fet molts de quilòmetres i els seus trajectes eren més aviat curts. No m'agrada conduir i de jove vaig tenir la sort  de sortir amb gent que eren amants del volants. El trobaré a faltar la veritat ha format part d'una tros molt important de la vida. El meu primer cotxe va ser un Ford Fiesta L que vaig portar fins els 22 anys de la meva vida. Allí va sorgir les primers sortides, els primers concerts. En aquest ja s'ha viscut moltes altres històries personals, familiars i d'amics. Ara anirem investigant quin potser el seu substitut. Vinga et trobarem a faltar, gràcies per tot Ferrari dels pobres

El contable, recomenable

Una de les pelis més interessants d'aquests tres dies de 2,90 euros la sessió és el Contable. Una mena de trhiller amb un nen que de jove patia autisme i al llarg dels anys va anar desenvolupant una personalitat peculiar amb un afany  per assessinar. La proposta està bé, encara que de bones a primeres potser no l'aniries a veure. Us la recomano, però tampoc és per fer volar campanes.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

La chica del tren, una bona adaptació del llibre

La chica del tren és una peli molt fidel al llibre excepte un parell o tres d'escenes. És igual d'embolicat. Hi ha un moment del film que no saps on estàs, però de mica en mica et vas situant. La part final és la que més agrada perquè et dóna peu com acostuma a passar a entendre la resta d'aquest tipus de peli. Hi ha alguna escena brusca, però la gràcia és l'evolució al llarg de la peli dels principals protagonistes del film. Avui demà i passat fan cine per, 2,90 euros. Aquesta és una proposta que podeu aprofitar. 

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Brou de gallina



Els herois salvadors del món ja ens avorreixen. Les persones que tenen una llarga llista de càrrecs a la seva disposició i que només tenen 24 hores com la resta de mortals per fer-ho efectiu ja no ens resulten atractius. Els miracles ja fa dies que han passat de moda en la nostra societat sucumbit a les aplicacions de mòbil.
Només volem persones que escoltin que estiguin disposats a parar les orelles a aquelles persones que sempre han viscut al marge i no han estat mai escoltades per diferents raons. Hi ha grans estadistes que no han sabut sortir mai del seu estable amb les seves gallines que lloaven contínuament tot el que feien i deixaven de fer. Aquests triomfadors només ho han estat dins el corral, fora d’allí tenen tots els números per ser en principi autèntics fracassats perquè es pensen que la gent també els escolta. Només els aplaudeixen aquells que encara diuen que el rei llueix un gran vestit quan va totalment nu. No tenen el valor de dir la veritat no sigui que perdin els seus privilegis fruit de la seva  submissió.
El preocupant és quan un d’aquestes gallines surt del corral i d’una manera subjectiva es planteja de fer una gran revolució. La primera paraula que fa servir és objectivitat Sempre ha tingut molt clar que ella i els seus acòlits tenen el poder i amb ell la veritat. A partir d’aquí és comença a moure amb grans arguments, fites, estudis, treballs, anàlisis, però tothom sap que el destí serà el mateix que sempre: un tomb amb cavallets de fantasia i tornar a començar tal com érem amb noms nous, 
Els protagonistes d’aquesta volta fantàstica amb peus de fang ja ens coneixem el recorregut i no tenim cap ganes de tornar a experimentar al principi, molt bones sensacions un cert optimisme i alegria per veure com al final tot tornava a la via estreta de sempre, amb les mateixes característiques, però potser amb un llaç més bufó i amb molts micròfons per lloar la gran gesta que és  tornar al mateix punt encara que no ho sembli.
Ens havien promès que tots tindrien un millor plat a taula, cadascú el que li correspongués per la seva dedicació a l’obra social, però al final acabes menjant brou de gallina com sempre. Els privilegiats per cognom, carnet, amistats ja s’havien buscat aquells plats més delicats i exquisits fent rotllana al voltant del gall  sempre els prepara les millors viandes.
La nostra societat ja no va a les esglésies a demanar miracles. En cas de necessitat alguns encara hi ha gent que creu que amb un ciri pot aconseguir la seva fita, però són petites obres de fe personal que ajuden a que les persones tirin endavant. Després dels capellans van venir els polítics que els tocava fer la mateixa tasca que els clergues, però en format de partidocràcia on s’anaven repartint les tasques sense cap déu a qui adorar, però la caixa estava més buida i plena de teranyines. La cosa va quedar tan malmesa que estarem encara uns quants anys a poder lluir encara que sigui la nostra caixa buida sense res a dins.
Aquests que sempre han tallat el pastís van veient com cada dia tenen menys poder al corral. Hi ha nous galls, capons, galls d’indi i pintades que van agafant protagonisme en aquest petit espai. Si abans podien fer el que volien per unanimitat que eren ells mateixos ara veuen que han de trescar per veure qui serà el guapo que escriurà la carta a Europa perquè faci un miracle a casa nostra i ens aboqui molts diners que ens tregui d’aquest estat de supervivència bàsica. No hi ha pinso per tots hem de buscar més enllà dels Pirineus perquè ens ajudin. Nosaltres sempre hem estat molt bona canalla i ens hem portat molt  bé. Jo no sé pas com Europa ens aboca ja un grapat de milions d’euros, cobrim la Riera de la Bisbal i muntem una Fira com deu mana on tots els comerços vendrellencs hi puguin exposar a un cost raonable els seus productes i serveis.
Seguirem menjant brou de gallina encara que ja n’estem una mica farts mentre a la televisió  ens diuen que ens estan servint escudella catalana amb un parell de pilotes i orella de porc.

Cada dia hi ha persones que tenen més assumit que el seu plat és brou de gallina. Ja s’han acabat les vaques grasses i a la cuina hi arriba el més justet per repartir entre tots. La filosofia els queda curta,  i la paciència s’acaba. Mirarem que tenim encara a la carmanyola pels propers anys de camí en el desert de la manca d’inversions 

dimarts, 18 d’octubre de 2016

Inferno, res de nou a dir

Infern és una peli más de los mismo como Ángeles y Demonios, però jo crec que al final aquestes històries ja es fan pesadetes perquè és el mateix de sempre en altres escenaris. En concret, aquesta al principi presenta algunes escenes una mica fortes que es repeteixen de tant en tant. Si heu vist les altres, aquesta us la podeu saltar perfectament, no aporta res de nou.

dilluns, 17 d’octubre de 2016

10 temporades de Pas de Vianants


Comença una nova temporada de Pas de Vianants a Ràdio el Vendrell. Aquesta és la 10ena i ja portem 280 programes. Varem començar 6 persones i al final he acabat sol, durant el camí he compartit espai amb altres persones i de totes he après poc o molt. Aquesta és una de les principals universitats de la vida. Darrera els micròfons he après moltes coses. A vegades he trobat que persones que podien donar molt de si al cap de 20 minuts ja costava treure coses i al revés, persones que pensava que amb un quart ho faríem tot han donat molt de si. Hi ha coses que m'han sorprès.He après moltes coses i he conegut molta gent que ha passat per la ràdio a explicar històries i vides. És un bonic exercici ho recomano. Aquest any desapareixen de la graella en concert, idiosincràsia vendrellenca i Nastic Total. És trist que desapareguin aquests tres programes de ràdio el Vendrell. Al contrari no hi ha ningú que entri de nou amb una proposta nova. La gent ja passa de la ràdio. És una cosa anticuada i el present i el futur està en altres móns. Mentrestant tingui il.lusió continuaré i el dia que perdi la il.lusió ho deixaré i no passa res. Vinga us espero a la ràdio.

dijous, 13 d’octubre de 2016

La Fira també es mereix una moció



Algun grup polític dels 8 que tenim al consistori també podria presentar mocions més interessants, emocionats i practiques que les que acostumen a aportar en els diferents plens. L’àutonomia municipal arriba on arriba i potser d’aquí un temps ja haurem d’excloure Coma-ruga, però abans ens tocarà baixar l’Àngel del campanar per tornar a fer-li una actualització perquè remunti fins al seu punt privilegiat.
La Fira del Vendrell ja fa anys que ha quedat obsoleta, caduca i ha perdut tot el sentit. La cosa encara s’aguanta perquè hi ha menjar i beure. Això no falla mai en aquest país format per una colla de gormands declarats o anònims. Si algun dia som independents la cosa seguirà igual.
Tenir una mostra  a la Rambla de sofàs, assegurances, paelles, descalcificadors. Avui no té cap de sentit i menys quan la meitat dels paradistes  vénen de fora del municipi. Els comerciants de la vila ja fa anys i dècades que han perdut l’interès per participar en aquesta mostra. La principal és que és massa cara perquè no poden ni cobrir les despeses del lloguer de l’estand. El fet de poder treure algun benefici ja forma part dels miracles, tenint en compte que no faci mal temps i un dissabte a la tarda no passi un boira que ho remulli tot. Llavors la cosa ja cau per sota els mínims desitjables.
La Fira que tenim al Vendrell no representa el municipi podria estar a qualsevol localitat i potser li escauria millor que no pas a la presumpta capital del Baix Penedès.
Hauríem de poder dissenyar la mostra perquè el Vendrell i comarca pugui tenir un important participació i pugui ser assumible pels comerciants locals. Un dels temes a sacrificar seria no tenir aquests stands tan bufons que cada any durant 15 dies ocupen una de les vies més importants de la localitat.
Buscar una proposta més assequible perquè la gent del municipi almenys no tingués excusa per no ana-hi. Avui en dia és molt més representativa la Fira d’Entitats que no pas aquesta mostra que és totalment exportable a molts pobles de Catalunya. Moltes de les coses que hi pots trobar les pots trobar a qualsevol lloc. No cal que parlem de la xarxa.
El problema no és ni aquesta mostra no representativa sinó que a més a més treus automàticament al Vendrell durant un parell de setmanes unes quantes places de pàrquing essencial per al seu funcionament diari. Clar durant el cap de setmana que dura la mostra, la cosa encara és més problemàtica. Algunes persones que han d’anar al Vendrell per algun tràmit o a comprar durant aquests dies opten per altres localitats per no trobar-se amb aquesta problemàtica que ja pateix el municipi durant tot l’any i que aquests dies s’agreuja considerablement, per un copiar enganxar obsolet.
Per evitar aquest col·lapse i donar vida a altres parts del municipi perquè com també diuen tots paguen els seus impostos, la Fira hauria d’anar a altres llocs com el Tancat o el Mas d’en Gual perquè donaria energia a aquests barris que al llarg de l’any tenen ben poques coses perquè tot està excessivament concentrat al mateix lloc. Ja toca que tots fem un pensament..
A veure si algun dia al ple municipal algú presenta una moció que aposti per millorar la Fira del Vendrell o ara que s’han carregat els plataners de la plaça Vella, doncs es podria fer una moció per discutir amb quin arbre s’han de substituir tots aquests plataners morts  arrancats a la Rambla. Plaça Nova i plaça Vella. Aquestes són mocions que fins i tot algun dia es podrien portar a terme, perquè parlar del CAP del Vendrell i de la segregació de Coma-ruga ara per ara està més proper a la ciència ficció de Juli Verne que no pas a la realitat del nostre municipi.
De pas l’equip de govern podria quedar-se amb l’audiència i presentar una moció sobre la Fira de Turismar amb tocs de realitat probable i la veritat que donaria molt de si. Si no es volen atrevir a parlar de l’Estat de la Vila tal com marca al ROM, al menys que de tant en tant ens ofereixin algun tastet per fer boca d’aquesta realitat que ens volen vendre embolcallada amb cotonets i llaminadures de tots colors..


Interessant la darrera del Tim Burton

Una peli curiosa i força original la darrera entrega del Tim Burton, el Hogar de Miss Peregrine para niños peculiares. Realitat i ficció es donen la mà. Aquest món ja el tenim tot vist, però el gran Tim Burton sempre aporta nous ingredients que el fan diferent i li donen un toc especial.Aquesta proposta és interessant i realment val la pena. No està dirigida als nens sinó a un públic adult encara que apareguin l'univers Burtonià. Vinga aprofiteu de veure-la 

dimarts, 11 d’octubre de 2016

Un cordial adéu plataners de la pl. Vella


Els tres plataners de la Pl. Vella del Vendrell ja són història. Aquest matí una mica núvol han vist com l'empresa de manteniment de parcs i jardins del municipi acabava amb la seva presència. Una matí amb expectació per treure aquests tres arbres plantats el 1907 i que tantes històries han pogut veure des d'aquest cèntric espai de la vila A partir d'ara els Nens ja no tindran excusa per no fer castells de 10 ara que han de consolidar els de Nou i treballar per assolir noves fites com marca el guió que més lent o més ràpid van aplicant a la seva colla. Uns arbres que eren la joia per la festa major quan tocava l'ombra per evitar la calitja de l'estiu, però molts cops no et deixaven veure tot el panorama, ara la cosa ja és història. A veure que hi posaran. Potser millor que no hi posin res perquè la plaça Vella es fa petita en aquest Vendrell que s'ha triplicat en els darrers 15 anys. A partir d'avui ja no estareu allí presents vigilant que s'hi cou en aquest espai de poder municipal, popular i religiós. Aquest any també es va tallar un dels arbres simbòlics com era l'eucaliptus de la Francesc Macià. Malos tiempos para los arboles. 

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Un monstruo viene a verme, gran proposta

Un monstruo viene a verme gran peli de J. A Bayona. Peli trista, fosca, original, entre la realitat i la ficció amb actors de primera línia mundials com Sigourney Weaver. Una història original que fins la darrera imatge no li acabaràs de trobar el sentit. Molt recomenable per aquest mar de sensacions que amaga la proposta. Aprofiteu perquè és una peli diferent, més madura però molt tendra i humana. Grans actors amb grans papers.

dijous, 6 d’octubre de 2016

Es busca públic professional



Agència de coaching està buscant persones que vulguin treballar de públic per als diferents esdeveniments que es portin a terme a la comarca i fora. Quan vas a un acte polític i veus que són tres i el caporal llavors tens molt clar la gran tasca que pot fer aquesta agència.
Evidentment el perfil que se cerca és de totes les edats i circumstàncies. Depèn de l’acte s’optarà per un perfil o per un altre o es farà una barreja perquè sembli més autèntic. Aquestes persones també estaran preparades per participar en votacions populars, en jurats de tot tipus de matèria i el que faci falta i fins i tot a fer informes tendenciosos.
Aquesta empresa creu que els sectors amb més demanda dels seus treballadors seran el món de la política i els de la cultura clàssica de tota la vida. Per tant entre els treballadors es portaran a terme un seguit de cursets perquè els professionals siguin capaços de convèncer a qualsevol de les virtuts d’una idea o proposta. Persones que es puguin aixecar enmig del públic per reconduir les veus discordants que a vegades sorgeixen en qualsevol moment de l’assemblea del que faci falta. Ells estaran preparats perquè en un moment donat, si el client ho demana, puguin reorientar i deixar fora de cobertura qualsevol membre de l’oposició que plantegi opcions contràries als qui paguen el servei. També hi hauran plusos quan els assistents a un acte han d’aplaudir amb intensitat i fins i tot aixecar-se de la cadira per mostrar la seva satisfacció i fidelitat. Això té un preu a banda que també es negociable.
També es firmaran contractes amb museus, centres de lectura i biblioteques perquè si en un moment donat els treballadors d’aquesta empresa han de passar tots per una sala d’exposicions ho facin per augmentar considerablement el nombre de visites del centre i deixar content els responsable pertinent de la mostra. Si els usuaris han de deixar constància de la seva visita al llibre de la mostra també es pot incloure per un preu especial. Tot es negociable. Un altre servei és difondre a través de les xarxes socials  la mostra en qüestió a través d’aquests professionals de la cultura que per un mòdica quantitat també ho realitzaran.
Aquesta empresa està oberta a tot tipus d’activitat tot i que el món de la cultura i la política sembla que seran els seus forts. També poden participar activament en el món esportiu per animar a un colors determinats de la pista o simplement a un jugador o el que faci falta.
La nostra comarca té una àmplia oferta cultural. En alguns d’aquestes activitats  a vegades hi ha molts pocs espectadors, per evitar aquesta situació aquí tenim una empresa ideal tot i que entre els uns i els altres el preu a pagar seria força elevat. En el món mediàtic en què vivim aquí tenim la solució a alguns de les nostres situacions més compromeses.
Professionals ideals per prendre part en processos  de participació ciutadana perquè les seves voluntats es poden arreglar segons unes tarifes a consultar pel web. No cal patir de tenir persones que no són de la corda que correspon. Aquesta és la solució a situacions compromeses que el més important és la resposta popular sense tenir gens en compte el preu que s’ha de pagar.
Una manera de donar resposta a aquests mítings amb quatre arreplegats tot i que el lloc que s’ha buscat ja és petit. Concerts i espectacles amb un públic simbòlic ja formen part del passat. La nova empresa ens ha de permetre omplir aquests espais  amb un públic p que per desinterès, desafecció i el que faci falta han deixar de participar en aquests actes tinguin aquí una gran alternativa. És una feina de bon fer i a més d’un algun cop en comptes de pagar una entrada ara en podrà treure un benefici per aquesta professió moderna.



dimecres, 5 d’octubre de 2016

El dia 9 d'octubre tots a la Fira d'Albinyana


Us convido a tots aquest diumenge al meu poble: Albinyana. Allí fa una fira d'artesania, una de tantes, no ens enganyem, però Albinyana és un poble diferent, altiu que no ha caigut en mans de l'especulació on encara s'hi viu en pau i hi ha ambient de poble. Un jovent i un poble com deu mana ha muntat aquest fira que arriba a la 10ena edició, però això només és una excusa perquè aneu  a conèixer en primera persona Albinyana. No us prometo miracles, però un dia que us sentireu feliços d'haver trepitjat aquest petit poble des d'on es veu Mallorca des de les seves parts més altes.

La Fira del Vendrell hauria d'anar a un altre lloc

Jo crec que la Fira ha de ser valenta i anar a un altre lloc del Vendrell com el Tancat o el Botafoc. Durant aquests dies aparcar al Vendrell és més difícil del normal i la gent va a lo practic i total per veure el de sempre al final se'n va a un altre lloc i no passa res. Hem de ser capaços de donar vida a una altra part del municipi i posar la fira allí. La gent si li interesssa ja hi anirà. Ara per ara el que s'aconsegueix és que la gent de cada dia s'ho pensi dos cops abans de venir. Per fer una fira mas de lo mismo amb matalassos, sofas i assegurances ja no cal. Això ja està més que sobat i el tema menjar si que atrau gent i per això millor descongestionar el Vendrell i posar-ho a un altre indret on hi hagi més zona de parguing i deixar lliure el cor del Vendrell que ja li va bé.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Captain Fantastic i els models d'escola

Captain Fantastic és l'etern debat entre l'ensenyament oficial i de les pròpies llars. Una lluita d'una pare i sis nens per defensar un model de formació lluny de l'escola, però d'una forma estricta i calculada. Una història amb escenes d'humor i alguna que se'n va una mica del marc de la trama, però tothom té dret a tenir un bocí de bojeria a les seves obres. Una d'aquestes pelis que es pot debatre després de la seva projecció sobre el model d'ensenyament. És força distreta i divertida en algunes parts.

dissabte, 1 d’octubre de 2016

Gran maridatge al Museu Deu a favor de l'Alzheimer

Gran vetllada ahir als Jardins del Museu Deu amb el maridatge a favor de l'Associació de Malalts d'Alzheimer del Vendrell i comarca. No hi van faltar els reconeguts Terra i Taula la Bellvei Band en aquesta cita que va aplegar 116 persones als jardins d'aquest equipament vendrellenc. 4 petits tastets i dos vegades copes de vi. Una jornada memorable en un espai ple d'encant amb un temps esplèndid. La vetllada es va fer massa curta.