Gràcies per aquests moments

 Jo ara no vaig a l'església,però quan era petit m'hi feien anar i clar ho vaig avorrir. Ara ho miro amb respecte i ja està. En moltes esglésies només hi van jubilats i assimilats perquè la gent passa olímpicament a part de quan toca boda, bateig o funeral i poca cosa més. Però res encara que no sigui de missa, m'agrada tenir el sant com un dels dies que la gent es pot recordar una mica de tu. Avui en dia no hi ha cap aplicació que t'avisi dels sants del dia, pel tema aniversari tenim el Linkedin, facebook i altres que t'ho xivaten. Gràcies per les vostres felicitacions. És com energia per l'ànima que també ajuda a viure com altres coses que es poden comprar, però el que no es pot comprar sempre enriqueix més.

Ens està quedant un Vendrell de merda

 

El Vendrell pateix una situació preocupant que no veu del govern tirant diners als torrents perquè viuen en un palau lluny de la gent. Res que ara ja tenim aviat tancada la Alternativa del carrer Mar. El Cup de l'Àngel Guimerà també tanca. Ja fa dies que el Salvatore està tancat i esperant que oriental l'ocupi. A la plaça Vella teniem un lloc que valia la pena que es deia Anxaneta. Va obrir unes poques setmanes per festa major i ja torna a estar tancat. Anar en grup, 10 persones i trobar un lloc per sopar sense caure al Taste cada dia costa més. És molt trist que ens està quedant. Podeu fer fires de pa sucat amb oli i mil estudis de merda, però el que tenim és patètic. La veritat que de caliu cada dia menys i la gent és que ja no surt per aquí perquè no hi ha res. Molt trist tot plegat. Una merda. En queden quatre i comptats. 

Panorama escolar molt preocupant

 L'altre dia en una reunió de profes i assimilats, deien que la cosa és molt preocupant. Avui en dia a quart d'Eso s'ensenyen les comunitats autònomes d'aquí al costat. Resulta que es nota que hi ha una clara manca de comprensió lectora per part de l'alumnat i això afecta a tots els temes de la vida. I del català, cada dia pitjor. L'àrab i el castellà es van imposant i el català perd terreny. El panorama molt dolent, però aviat els titols els donaran en una màquina a canvi d'uns diners.

Uns 15.000 euros per ser capital esportiva europea, val la pena?

 

El  Vendrell segons diuen les fonts oficials tindrà l’honor de ser pagant una de les capitals de l’esport europeu durant tot l’any 2026. Tot un honor tenint en compte que la vila sempre ha tingut una passió especial per aquest món des de temps immemorials. Si abans predominaven l’hoquei, el futbol i el ciclisme en pista ara a aquesta llista s’hi han afegit uns quants. Altres han desaparegut com el que es practicava al velòdrom del C.E Vendrell ja fa dies i que ja forma part de la història. Ara tenim altres activitats que van agafant embranzida en la nostra societat que supera els 50.000 habitants segons el consum d’aigua. Això de les dades del padró és per ingenus, però el que no ganya és el consum d’aquest líquid vital en una superfície de 36,82 Km quadrats.

A banda dels esports olímpics al gent del Vendrell estem acostumats a practicar altres activitats per idiosincràsia d’aquest municipi farcit de potencialitats i que està al mig de tot arreu: mar  i muntanya i entre Barcelona, Tarragona i Lleida.

Un dels esports que molta gent coneix perfectament és el sorteig de fanals al mig de les voreres. Hi ha molts carrers del Vendrell, no són tan vells, que amb el pal al mig de la vorera que la gent ha de sortejar. Si vas sol encara ho pots fer d’una manera ràpida i eficient, però si vas en cadira de rodes o de la mà d’algú doncs res que et toca baixar a l’asfalt i tornar a pujar per seguir el camí. En cas que et trobis algú de cara doncs un dels dos ha de treure el manual de la bona educació i un per dalt i l’altre per baix. En aquestes voreres també s’hi concentren alguns cops herbotes, restes de deixalles, cagarades de gos i altres elements que augmenten el nivell de la competició. Ningú et jutjarà, però si arribes a casa amb les soles de les sabates netes sense que hagis de treure la merda et pots considerar una persona molt afortunada.

Els barris marítims també tenen l’honor de practicar aquest esport de risc, afegit a la competició aquàtica quan quan quatre gotes i alguns carrers prou coneguts per tothom s’inunden. Llavors els toca sortejar els tolls d’aigua i les tapes de les clavegueres que deixen anar la seva aportació amb força a la via pública per complicar una mica aquests reptes de les voreres.

Un altre esport que tenim a casa nostra és la orientació nocturna i matinal. Quan alguns fanals deixen de funcionar o et trobes en aquells minuts entre la posta o la sortida del sol i l’encesa de l’enllumenat públic que al Vendrell en alguns moments de l’any agafa franges de molt moviment social t’has de guiar una mica amb la penombra de la nit i fins i tot en alguns casos puntuals fer servir els mòbils per algunes activitats que necessites més precissió. No oblidem quan algunes zones per miracles aliens es queden tota la nit sense llum. La cosa és de màxim risc.

Altres competicions que tenim en alguns barris del municipi, però que cada dia es va extenent per la resta de la vila. Tenim la lluita d’esgrima entre esportistes que a qualsevol hora demostren el seu art i el seu enginy en mig de la via pública. Sense complexos. Si arriba la polícia llavors s’acaba la competició o altres cops la tasca va en nom de l’ambulància que s’encarrega de vetllar per la integritat dels rivals participants.

Altres esports que tenim cada dia més consolidats és el caminar quan has d’estacionar lluny del poble el teu vehicle perquè la campanya dels socialistes “Aparca on puguis” fa estralls en el parc d’estacionaments del municipi. Primer el carril bici, ara les rieres. El proper quin ser?. Doncs res a gaudir de l’esport oficial perquè de l’alternatiu n’estem molt ben servits. No parlem de l’escrit d’enviar instàncies a l’Ajuntament sense resposta. Això també està dins aquest esperit olímpic tan nostrat que cada dia anem practicant. A sobre, per ser capital de l’esport hem de pagar uns 15.000 euros perquè això és un negoci privat com un altre. Nosaltres en nom del postureig ens apuntem a tot. Però això de l’esport base i l’estat d’algunes instal·lacions esportives doncs segueixen igual de lamentables. Però aquests diners ens donarà un filó de notícies optimistes que omplirà totes les xarxes. A gaudir entusiastes vendrellencs.

Anem prement el gas de la campanya per les municipials

 

Ja estem en campanya electoral. El Ramon de Calafell ja ha tret el super sofà per anar a fer turisme pel terme a veure que li diuen els veïns. Una tècnica super moderna de veure com està el patí. Què si l'hotel que si putegem els del cine perquè no hi facin pisos i anar fent. El seu colega de partit el Ken ja va amb el faristol i el puto micro fer tour pel municipi per unes obres que només deu voler ell i els seus incondicionals però que la resta de gent passa olímpicament, però és més fàcil això que no pas afrontar els problemes del Vendrell que en té molts i complicats. Doncs de mica en mica la cosa es va animant amb pobles calents com la Bisbal que estan animats amb els Masots i la vida continua. Vinga endavant que ja les tenim aquí

BP Fest i la realitat de la música a casa nostra

 

Una setmana abans del gran dia ha sorti el carrer que aquest divendres tindrà lloc el BP Fest al Vendrell des de les 6 de la tarda fins a la una de la matinada. Mirar l'evolució d'aquest festival a casa nostra ens demostra com va això de la música que no siguin festivals o gent popular. Abans es feia durant tot el dissabte fins i tot en diferents llocs i amb alguna classe magistral i algun dinar de tots. Ara ho tenim a la mínima expressió, un divendres de setembre amb tres quarts de concert un per quart per canviar i durant 7 hores. 

Què passa? en un lloc normal aquests grups anirien a la Fira del Vendrell perquè han de venir per animar la gastrofesta que es fa a la Rambla, però clar aquí només volen grups de versions on gent més popular. No posarem gent que coneix poca gent a tocar a la Rambla i després que no vingui ningú. No fem aquest lleig. Es posem un acte a banda un divendres a la vesprada i aquí tots contents. Per altra banda com som un poble super ric i super guay agafem grups de versions per posar a la Rambla per fira. En aquest lloc de la Fira és igual qui vingui perquè la gent va a menjar i beure. Això de la música és una cosa a més  a més. La gent hi va per altres motius. Perquè a banda del jalu la fira ja està més morta que una altra cosa. Es manté el jalu perquè això sempre funciona. 

En aquests concerts del BPfest i va molt poca gent en un poble tan musical com el nostre perquè aquí quan no hi ha jalu o algo més la gent passa olimpicament dels musics del poble i llavors aquests concerts són familiars i poca cosa més. És trist però és així. La gent va per grups concrets o versions concretes un grup que toqui temes propis li costa molt molt portar gent. No hi ha cultura musical. Quan jo era jove la gent anava a concerts de grups locals per donar empenta i sempre hi havia algun que triomfava i tirava endavant. La resta es quedaven aquí. però ara el nou public no està per osties o em pot agradar o no hi vaig i punt. No hi ha res més. Bé com som molons anem a defensar Palestina, però passem del que es fa aquí. Això passa aquí  i a la majoria de llocs. 

Aquests músics del BP Fest toquen aquí perquè han de justificar una subvenció i crec que algun any ho havien fet a altres pobles de la comarca però la Crispeta els va dir si ho feu aquí us donaré tant i s'ha quedat al Vendrell. La idea de fer aquest concert està molt bé perquè havia de servir per promocionar els grups de casa nostra perquè anessin contractats per les festes d'aquí a la comarca, pero com la majoria de festes les organitzen un parell d'empreses i tot arreglat, aquests grups s'han quedat amb aquest festival per complir l'expedient i hi vagin els amics. La solució és que aquest festival es fes amb públic garantit o per la Fira del Vendrell o a altres llocs de la comarca però dins un marc que hi haguéssin gent perquè el que tenim avui en dia és molt trist com ho és el panorama de molts grups. S'ha de canviar el xip i mirar-ho d'arreglar. Això és un quedar tots contents i enganyats.

Rocknbusto, unes dignes versions dels Laxnbusto

 

Ahir vaig fer un nou esport anar a veure un grup de versions dels Laxnbusto que són un dels meus predilectes. Amb gairebé anys a l'esquena és normal que surtin grups de tribut.Hi ha un grup del Baix Penedès que fa versions i es diu Relax però encara no l'he vist mai perquè em costa veure covers d'un grup que enguany he anat a tres concerts i clar jo tinc una idea al cap que costa molt de treure i val més no anar, però ahir a l'Arboç per altres històries vaig anar a veure Rocknbusto i la veritat que va estar molt bé repassant els grans èxits del grup del Vendrell durant una hora i mitja. Una proposta molt digne d'un grup de gent jove que sap el que fa i té un interessant espectacle. Ara els originals tornaran a parar, però sempre tenim aquest grup de versions per a la gent jove i pels carrinclons que volem veure les cançons en directe. Si els teniu a prop no ho desaprofiteu. Val la pena ja ho veureu. 

Nou capítol de reietons locals al Baix Penedès

En aquest principi de setembre hem tingut l’honor d’escoltar el primer flash d’una notícia que ha demostrat que tenim uns batlles que tot això de parlar pel bé territori i de fer país i, ni tant sols comarca, és una cosa que els hi va molt gran. No fa gaires anys almenys al Baix Penedès cada poblet tenia el seu polígon industrial encara que sigui a tocar del poble del costat, però res cadascú el seu. Per la zona marítima, també tenim la seva versió aquàtica, cada poblet el seu petit port esportiu amb motos d’aigua a l’estiu. Què després ens gastem un dineral transportant sorra d’una platja a l’altra la que tenim a tocar. No passa res, segons  perquè hi ha diners, per altres coses direm que hi estem treballant i quedarem com a senyors.

Fa unes dues dècades que Calafell acull les runes en constant degradació d’una mítica discoteca entre els nuclis de Calafell i Segur que de mica es va morint de fàstic tot i tenir un premi FAD pel seu disseny i interior. L’Ajuntament, socialista com és normal, el va comprar l’any 2021.  Ara li vol donar una destinació galàctica, una mica com ha fet el seu company de formació del Vendrell. Si al Vendrell tot l’invent d’aquella mena de llauna de sardines  del Tabaris i rodalies ens costa sobre els 8 milions d’euros amb una subvenció europea d’un milió i mig. Calafell està mirant de fer una cosa de més nivell amb un hotel modest de 5 estrelles, una cosa senzilla per la majoria de gent de classe mitja i baixa que ens visita. Un palau de congressos, per fer què? Qui vindrà? Només cal veure els congressos que es fan al Vendrell, “cinema, aniversaris d’empreses privades, lliurament d’orles universitàries, festes de Nadal, xerrades... Congressos? quan? qui? Que pregunti al seu company de partit a veure qui ve per les nostres contrades a fer realitat aquestes exquisides activitats. Res que facin un centre cívic per gent gran i gent jove que serà molt més útil i més social i tothom en traurà profit.

Baix Penedès, terra de congressos i estrelles

  

 

 

 

En aquest principi del mes de setembre tot just abans de començar el curs escolar i derivats ha sortit a la llum pública una gran transformació d’un espai mític per la gent de la meva generacio ubicat entre Calafell i Mas Mel. En un espai ubicat abans d’arribar al pont de Mas Mel a cavall de finals del segle XX va sorgir un edifici d’aquestes que marquen generacions com uns anys abans ho va fer el Vip’s als nostres pares i germans grans. Estic parlant ni més ni menys que Louie Vega, una gran discoteca que va viure una època gloriosa per despres acabar a l’òblit i la contínua decadència. Aquest local que va rebre un premi FAD pel seu interior i disseny va acabar com passa en molts ajuntaments socialistes en mans de l’Ajuntament que evidentment havia de fer alguna actuació galàctica per aprofitar la infraestructura i dignificar la zona.

Doncs res, en aquesta comarca on els reitons del Psc dominen el panorama amb uns hereus de CDC desintegrada i una Erc que va només ha agafat el control de petits llogarets comarcals sense gaires més possibilitats. Molts dels nous pobladors de la comarca estan una mica lluny dels postulats d’aquest partit que fa un temps apostava clarament per la independència i ara per ara la cosa està una mica confosa.

Quan un cabdill local va veure que el seu company de partit va muntar per uns 7 milions i escaig d’euros amb una petita subvenció europea un palau de congressos amb una plaça on a l’estiu pots coure ous ferrats sense combustible fòssil va decidir fer també construir algun mausoleu en el seu honor. Va començar els contactes.  Com no podia ser de cap manera un important cadena es va oferir per construir en aquest espai amb vistes al mar   un palau de congressos i un hotel de cinc estrelles. No podia ser menys, tenint en compte la gent d’alt nivell adquisitiu que durant tot l’any ens visita a casa nostra. El Vendrell ja va apostar fa uns anys per l’Hotel Ra d’alt nivell, ara li tocava a Calafell.

Vist l’espectacular acollida del Tabaris en el seu primer any de funcionament on cada dos per tres es realitzen mediàtics congressos com els de cinema, “vesprades de blanc”, lliurament d’orles  escolars, reunions vàries, dansa inclusiva,  mercats de nadal, aniversaris d’empreses del Vendrell i tants altres trobades d’alt nivell és més que urgent que Calafell tingui la seva versió per intentar mantenir la rivalitat entre aquests dos reietons socialistes baixpenedesencs. Cunit fa la seva guerra i cada dia està més proper al Garraf i més lluny del Baix Penedès. Temps al temps.

Calafell que aquest estiu s’ha de dedicar a pintar tots els carrers i places de la platja de colorins per augmentar la recaptació municipal dels vehicles estacionats. Una mesura que de  pas vol reduir una mica el deute municipal que tenia de 900 euros per habitant l’any 2024. Curiosament la més alta de la província de Tarragona amb un deute de 28.413 milions d’euros el 2024.

És hora que els nostres polítics pensin en el benestar de la majoria de la gent del poble i deixin de fer el burro invertint diners que tothom sap que cap empresa privada hi posa un euro sense poder treure’n almenys dos de benefici al cap d’un temps prudencial. Les cartes als reis al gener, ara toca posar els peus a terra.

Aquí s’hi poden fer moltes coses, però una residència per la gent gran no estaria malament, abans que algun empresari de fundacions sense ànim de lucre la faci pel seu compte en benefici d’uns pocs. Un Centre cívic també hi quedaria estupdendament, però per favor un palau de congressos és com  convidar a un poeta a un acte de campanya del Psc.

Farses posturils dels socialistes kenetians

 

Primer de tot per pagar això de ser una de les 8 capital d'Europa entre una cosa i i l'altra has de pagar 15.000 euros, res que es tracta d'una empresa privada que has de pagar com tantes coses. Val més que aquests diners haguessin anar a arreglar instal·lacions esportives i ajuda esport base que falta que fa. Res una nova dosis de postureig.

El tema de les vacances dels iaios, resulta que és una nit que no ha de ser en cap de setmana i els iaios han de pagar els menjars de la seva butxaca. Només hi ha 71 places i es mira pels ingressos econòmics i si estan en el món de serveis socials.  A alguns els resultarà més cara la salsa que els cargols o hauran d'anar de tuppers i entrepans. De moment per aprovar les bases ja ha costat uns 5.000 euros per fer un ple extraordinari i de pressupost doncs res  uns32.000 euros i són de la Dipu.

Tot plegat fa riure i molt i així tothom content i enganyat.

CUMPRASIA ,BIAIXPOÈTIC, 5a EDICIÓ, OCTUBRE 2025

 

Aquest octubre torna la CUMPRASIA, BIAIX POÈTIC, el Festival de Poesia de La Cumprativa de Llorenç del Penedès, que enguany ja arriba a la seva cinquena edició.

El festival, que s’ha consolidat després de quatre edicions, es va iniciar el 2021, fruit de la voluntat de donar un lloc propi a la poesia en un poble tan actiu culturalment com és Llorenç del Penedès.

Al llarg de les darreres edicions ha comptat amb importants noms propis, d’entre els quals poden citar-se Dolors Miquel, Jordi Llavina, Jordi Valls, Anna Gual, Nati Soler, Jaume C. Pons Alorda, etc. Amb tot, no podem oblidar que CUMPRASIA va més enllà de gaudir de la veu dels mateixos poetes recitant els seus versos, també s’hi encabeixen representacions teatrals i concerts de caràcter poètic, exposicions de pintura, cursos...

Així doncs, i bevent del coneixement generat a les anteriors edicions, enguany el festival comissionat pel poetallorencenc Carlus Figueras, vé carregat d’actes que aniran succeint-se del 3 al 26 d’octubre.

Per començar, el divendres 3 d’octubre, a 2/4 de vuit del vespre, s’inaugura l’exposició «Ordinari de la Celebració», col·laboració entre el poeta Carlus Figueras i l'artista gràfic Pitu Rovirosa, qui interpreta les paraules del primer a través de la seva fotografia.

El diumenge del mateix cap de setmana, dia 5 d’octubre, al migdia, espresenta el llibre «Caires Circulars» de l’artista resident al Vendrell, Joan Descals i la poeta Llorencenca, Nati Soler Alcaide on, en un acte de retroalimentació, la poeta Nati Soler interpreta pintures del pintor, mentre que aquest darrer fa un exercici similar amb poemes de l’escriptora. Aquesta presentació es produeix just un any després que s’inaugurés a La Cumprativa de Llorenç del Penedès l’exposició de títol homònim, la qual fou la llavor que ha germinat convertint-se en llibre. 

La setmana següent l’ateneu de Llorenç del Penedès comença amb els recitals monogràfics, rebent el divendres 10 d’octubre, a les 8 del vespre, la M. Antònia Massanet, poeta d’Artà (Illes Balears), qui ens impregnarà d’uns poemes íntims que no deixaran indiferent a ningú.

Posteriorment,eldivendres17d’octubreitambéales8devespre,quiensdelectaràrecitant els seus versos serà la Laia Maldonado Llobera, jove poeta del Baix Penedès, qui ens durà pels camins del seu imaginari en un recital que es perfila sorprenent.

L’última setmana del festival ens brindarà dos actes interessants.El primer d’ells el dissabte 25 d’octubre, a les 8 de la tarda, serà la representació de l’obra teatral «36+1», on l’actriu Maria Pla, des del seu peculiar punt de vista, ens transporta pels camins de la poesia creada pel poeta Ricard Creus.En finalitzar podrem fer un col·loqui amb l’artista. L'endemà, el diumenge 26 d’octubre, a 2/4 d’una del migdia i cloent el festival, es presentarà el llibre de poesia «Vinyes velles», de Roser Guasch Bea, amb la participació de Jordi Llavina.«Vinyes velles» és una selecció de les poesies més representatives que l’autora ha publicat al llarg de vint-i-cinc anys, agrupades en cinc apartats, cinc paraules o llavors sembrades en cada llibre.Aquest volum, editat sota el segell CUMPRASIA, de La Cumprativa de Llorenç del Penedès,inaugura una col·laboració amb una distribuïdora, cosa que permetrà que estigui disponible a totes les llibreries del país.

Una ordenança amb tanga

 

 

 

A finals del  mes d’agost era totalment normal escoltar de  la gent que omplia terrasses, platges i espais públics a casa nostra parlant principalment de la nova ordenança de civisme i convivència del Vendrell. Ni Gaza, ni Ucraïna ni tant sols dels problemes de brutícia i transport públic del Vendrell que mira que ja estan més que integrats en la societat local tenen un pes important en les converses públiques. A tothom li va agafar una necessitat imperiosa de comentar el nou text legal sota la calor de l’estiu mentre en una mà aguantava una beguda refrescant i a l’altre guardava la cartera no fos que canvies de titular d’una manera inesperada.

No podies sortir al carrer sense  abans haver repassat el nou text, no fos cas que et trobessis la veïna del quart i de bones a primeres et preguntés que en pensaves de la nova campanya institucional per evitar cap  temptativa de grafitejar qualsevol paret perduda del municipi. La cosa anava seriosament. Doncs res. Durant el mes d’agost la gent del nucli del Vendrell de i tota el seu terme tenia una fal·lera manifesta per parlar d’aquest document que estava penjat a la web del sr batlle. L’agost és un temps ideal per tirar endavant aquests canvis normatius perquè qui més qui menys està a casa més que mai esperant qualsevol informació pública per passar l’estona esbrinant el seu contingut. La veritat no fa temps de sortir gens al carrer.

Evidentment abans d’aquest debat general públic i notori, tothom va poder assistir a algunes de les sessions que es van portar a terme al municipi per explicar als ciutadans la nova normativa. Tothom  podia escollir la millor sessió pública amb una amplia difusió pels canals oficials i xarxes optimistes on per part dels dirigents municipals s’aclaria en directe la filosofia i el contingut d’aquest important text que renova un vestigi de l’era Domingo que es va aprovar en un llunyà 2011.

El primer que salta a la vista és que hem passat d’un document de 80 pàgines a 28. La cosa es redueix a més de la meitat de volum, una dada prou destacada perquè en aquestes obres d’art administratives a vegades hi ha més palla que  gra que sempre costa de trobar amagat entre tantes bones intencions.

Tanta retallada en paper ha de portar necessàriament la seva compensació en reducció de contingut normatiu. Si fins ara això de fer obres a l’agost era una cosa prohibida amb excepcions clares com les que fa l'Ajuntament que sempre ha tingut una inclinació especial per fer grans reformes com la de la naturalització del Torrent de la Bisbal tot just a les portes de la Festa Major. Fa uns anys va ser el torn de les obres del doctor Robert que també van tenir el seu agost de plena activitat. No fa gaire va ser el torn de l’estació de tren del Vendrell que la tenim allí com un museu esperant que algun dia es faci el miracle i entri en funcionament, però de moment està parada esperant algun miracle.

Aquesta retallada de text també afecta a les activitats de càrrega i descàrrega nocturna que amb el nou text legal ja no estaran prohibides explicitament.Res que al forn del costat et poden venir a portar la farina a les tres de la matinada, no sigui que al dia següent no tinguem la coca per sucar amb el xocolata. Ens podem quedar sense esmorzar per culpa d’una normativa antinatural.

En aquesta minva del text tampoc tenim regulats el soroll generat pels local d’oci, bars, discoteques i evidentment dels botellots res de res. Tothom sap que aquí al Vendrell aquest fet de portar la beguda en una nevera al cotxe o dins una bossa és totalment residual i ningú el practica. Som un poble sense aquesta problemàtica.

A part de tot això hi ha una caça i captura contra tot grafiter que faci el seu art en alguna paret del municipi sense que hagi de passar un procés de control i supervisió oficial. Evidentment hi ha gent que embruta  i això que no es art si que ha d’estar penat, però altra gent omplen espais públics amb aquesta cultura que va per unes altres vies i camins que no pas les imposades en aquests normatives de pa sucat amb oli. Seguim endavant amb optimisme i via lliure per locals d’oci i obres en ple agost.  I de jugar al carrer? Res de res. Només faltaria, per favor. I per cert, les gallines fora del nucli urbà, ves per on. Els ous cada dia més lluny o a la botiga.

Sense cap de policia a la Policia Local del Vendrell

 

 

La secció sindical SPL-CME de l’Ajuntament del Vendrell ha tingut coneixement que el sotsinspector que exerceix les funcions de cap de la Policia Local (la plaça d’inspector resta vacant des que l’anterior cap va marxar a dirigir la Policia Local de Sitges) es troba de vacances, sense que s’hagi designat ningú per assumir el rol de cap en funcions.Cal
recordar que aquesta designació requereix un decret d’alcaldia; per tant, actualment no disposem de cap de la policia local, i tampoc sabem qui té aquesta responsabilitat en cas que passi algun incident. Potser, a efectes legals, no la té ningú.

 Algú haurà de respondres i cal. La Llei de policies locals 16/1991 estableix que, en aquests casos, la responsabilitat recau en el comandament amb més graduació — en aquest cas,un sergent—, i, si n’hi ha més d’un, en qui tingui més antiguitat alcos.

Tot i això, es tracta d’una disfunció formal i, de fet, l’organització queda sense cap referent clar.

Per aquest motiu, demanem a l’alcalde que resolgui amburgència aquesta situació, i fem extensiva la mateixa exigència al regidor de Governació.

Una Diada a boxes

 Jo era un de tants que aquests dies de la Diada entre el 2010 i el 2017 anava a moltes manifestacions reivindican independència i tot això. Jo no sóc independentista, sóc anarquista. No crec en les banderes, però el principal és que tothom pugui decidir a qui pertany i és antiracional que la gent no pugi decidir qui és i amb qui vol anar. Llavors hi havia molt de caliu. Les ciutats s'omplien de manifestacions en dates importants amb milers i milers de persones. Ara després del fracassat primer d'octubre molta gent està desencatada amb un  partits que ens ha deixat amb el cul a l'aire. A veure que passarà en els propers anys. Molts pensen en Aliança Catalana, però ves a saber com sortirà. Et pot agradar la líder, però després quan agafen poder s'ha de saber per on tiren realment perquè estem en un mar i no es pot sortir gaire de les línies. Apa molt bona diada i seguim endavant.

Albinyana enceta la Diada amb un tast de Guimerà de Teatròliba

 

Per la vigília de la Diada el teatre torna a la Societat d'Albinyana amb Cotebap que aplega als elencs baix penedesencs. Aquest cop va ser el torn de Teatròliba de Santa Oliva que va venir a presentar un tast de Guimerà. Un petit resum de les principals obres de Guimerà com Terra Baixa, la Filla del Mar i Maria Rosa. Una hora i mitja en tres muntatge d'un quart o vint minuts de durada cadascún. Una representació que haver de competir amb els problemes de llum de l'entitat que durant 10 minuts es va quedar a les fosques per tornar a la normalitat ben aviat. La sala estava plena de gent que va aplaudir amb emocio i devoció. Molts eren de Santa Oliva, però no hi faltaven els Albinyanos que no van faltar a la cita.

La representacio la veritat és que està molt bé. Hi ha gent de diferents edats i cadascú va donar el millor de si. A mi em va encantar Josep Maria Fontanet que l'havia vist en molts altres aspectes de la vida, però aquí no el coneixia. Em va encantar. L'home va fer tot i el petit text del seu paper de Manelic una genial interpretació de Manelic. Molt bé, genial. Per treure's el barret. La part més fluixa va ser la de Maria Rosa que va estar bé, però encara els falta rodatge. Una gran vetllada i esperem que aquesta obra rodi a més llocs perquè aquesta versió de Guimerà d'anar per a tothom està molt bé tot i l'escenari petit i la llum que feia figa. Doncs res, endavant i enhorabona a l'elenc. 

Un ple amb una mesura patètica pels iaios del Vendrell

 Abans de la Diada ja tornem amb els plens extraordinaris per anar pagant els qui cobren per assistència. Es podien  esperar el mes ordinari de setembre, però res ho hem abans per donar una mica de ritme a la campanya electoral. En total uns 32.000 euros per anar unes 70 famílies jubilades del Vendrell a finals d'octubre un cap de setmana a Horta de Sant Joan. Aquesta xifra no arriba al 1% de la població del Vendrell en aquesta franja d'edat. Una mesura electoral amb un resultat que fa riure en un poble on alguns polítics només van de postureig. Res que tu a mi em baixes els impostos i em dones neteja i seguretat i jo em gastaré els diners com i on vulgui. No he d'agafar la piruleta que tu em dones després que m'has fet pagar una cistella de dolços. Patètic realment fa pena, molta pena per uns polítics que ja són grandets.

Els mercats municipals en un punt d’inflexió

 

 

Els mercats municipals estan vivint les noves tendències socials. Fa vint any un divendres al matí anaves al born del Vendrell i el veies amb molta gent comprant i fent les seves xerrades. Com a fill de pagès el meu pare tenia un delit per aquesta cita setmanal perquè es trobava amb els amics del gremi i feien una repassada a la situació local i comarcal d’una manera sana. Un nombre considerable de persones que practicaven aquesta costum eren pagesos, un ofici que està en franca regressió per diferents fronts com el climàtic, els baixos preus i les traves burocràtiques. Avui en dia en queden quatre comptats al Baix Penedès. La majoria jubilats i qui més qui menys el conreu de la terra li serveix com un “hobbie” complementari. Una de les gràcies de l’agricultura és que no tens ni horari ni obligacions fixes. Has de fer una feina que la pots anar repartint al llarg del calendari com tu vols, però amb uns mínims i respectant uns tempus que no permeten gaire marge.  En els mercats municipals també hi van altres sectors professionals, però molts en aquests horaris de matí han d’estar en els seus llocs de treball i a part de les vacances no es poden permetre gaires llicències. Només cal veure que els diumenges al matí és quan hi ha més clients a les grans superfícies que tenim al Vendrell perquè, molta gent sembla que no va a missa i prefereix omplir la dispensa. Els mercats municipals s’han d’adaptar al que vol la gent. No es pot anar contra la corrent. Si es volen aprofitar aquests espais centenaris  s’ha de fer una relectura amb profunditat.  No només quatre capes de pintura i algunes millores més revertir la tendència. El client sempre té la raó. Ara estem en un punt d’inflexió que, o s’ha aprofita, o ho deixem estar. No hi ha més.

 

 

Vilafranca - 85 El Vendrell - 16, qui guanya?

 

Vilafranca del Penedès té 45 busos que van a Barcelona i 43 que tornen, en total doncs 90 al dia L'Alt Penedès té una població de 114.000 persones. El Vendrell que té una població similar, però amb una comarca de  118.000 persones amb més població que Vilafranca tenim 8 d'anada per una línia i vuit per una altra línia que i com no podria ser d'una altra manera, doncs 16 per tornar en les dues línies. Jo crec que es nota la diferència. Clar del Vendrell el trajecte dura 1,40 minuts sobre el mapa, cal veure la realitat de cada dia i en les hores puntes perquè clar l'autopista no és com la Renfe, però a vegades també passen coses.

Artistes recuperats, Urgeell al Vendrell

 Fa anys que no veia cap foto d'ell i tot just s'ha anunciat l'exposició he recordat la foto de Joaquim Urgell Carcas. Era un d'aquests poetes de la vida que et podies trobar a tot arreu del Vendrell perquè jo el recordo com una persona bohemia que es relacionava amb gent de la seva condició. Era una persona que no passava desapercebuda. Ara amb aquesta doble exposició he recordat la seva persona que jo en aquell moment no savia ni qui era ni res. Diuen que va pintar molt, hi ha algunes pintures que em poden agradar, però hi ha altres que la veritat no em diuen res, però està bé recuperar artistes locals que va exposar a altres parts del món, però que al Vendrell només dos cops a la sala que tenia la Caixa de Tarragona a la Rambla, una al Trastevere i una altra.. Tot un personatge que té les seves llums i les seves ombres.

Un estiu de Grand Prix marcat pel verb “cervar”

 

 

 

 

 

Estem deixant enrere un estiu marcat per una entrada amb unes temperatures elevades i un pic de calor en el mitjans del mes d’agost. La resta ha estat normal. En les dates de la festa major del Vendrell hi havia uns registres més propis del principis de setembre que no pas de finals de juliol.

En aquests mesos hem viscut unes situacions normals sense que hi hagi hagut, de moment creuem els dits, cap incendi considerable en les nostres comarques. Encara que si que es van encendre una desena llarga de caravanes en un càmping a cavall entre els termes municipals  de Calafell i el Vendrell. A part d’un pobre gos no hi va a ver cap més víctima a part de les destrosses materials provocades per un incendi a mitja nit. Va ser molt curiós les dues versions gairebé contraposades sobre com es va produir l’evacuació de la zona afectada entre els responsables de l’establiment turístic i els afectats. De moment, sembla ser només a l'estiu nomes ha perdut la vida una persona  a les nostres platges, a banda d'un noi en el passat mes d’abril per la zona del port de Coma-ruga. Tampoc hi hagut restriccions d’aigua i les pluges de la primavera ens ha garantit un estiu tranquil en aquest sentit.

Enguany els grans protagonistes de les festes majors han estat la Reina del Pop amb versions de la Oreja de Van Gogh que ha actuat a la Bisbal, el Vendrell i també a la veïna Roda de Berà. Per la seva banda ja per un públic més adult l’incombustible Joan Pera ha fet riure a totes les generacions des de la tarima de Bellvei, Cunit i Albinyana. Un altre dels artistes que ja forma part de la comarca perquè el trobem a tot arreu és Dantuvi que amb una guitarra i molta energia anima el que faci falta per un parell o tres d’hores i la gent surt contenta i feliç amb els seus concerts que ja tenen els seus seguidors fidels.

En aquest estiu s’han vist gent a casa nostra, però tampoc dels anys que se n’han vist més. Evidentment els caps de setmana doncs es veia moviment, però dintre la normalitat sense grans excessos ni fora del que calia esperar. Molts eren francesos i europeus que venien a les nostres contrades, encara que els més nombrosos venien d’altres punts de la Península Ibèrica.

Aquest estiu la comarca ha viscut un fenomen mediàtic que ha portat la seva petita polèmica. Resulta que l’Arboç del Penedès ha participat en l’històric concurs de la Primera de Televisió Espanyola presentat per Ramon Garcia, Grand Prix. El nostre municipi li va tocar competir contra la localitat madrilenya de Cubas de la Sagra. El programa va estar enregistrat un mes abans que es passés per antena però tothom guardava silenci sobre el seu resultat. Doncs res, va arribar al dia esperat i els que encara de tant en tant miren la petita pantalla van poder veure com va anar tot plegat. Suposo que molts arbocencs recordaran el moment quan l’alcalde, Joan Sans,  es va equivocar amb el significat paraula “cervar”, la qual va descobrir que no existeix en el diccionari de la Reial Acadèmia. Una prova que va deixar fora de la cursa per la final a l’equip baixpenedesenc que fins aquell moment havia fet un gran paper en aquest show. Dins la localitat hi havia dos sectors sobre la idoneïtat de la participació en aquest espai televisiu.

L’oferta d’oci del Vendrell la tenim completa amb tres espais per fer “vesprades”. Una en un celler de vins proper al nucli de Sant Vicenç de Calders i els altres dos, a la platja a primera línia de mar. Una amb més intensitat que l’altre. Pels més agosarats hem tingut la discoteca que ha aixecat un cop més la veu dels veïns pels sorolls i els botellots al voltant.

Un estiu on no han faltat les queixes per la brutícia dels carrers del Vendrell, excepte la zona centre que sempre té un estatus especial. Per altra banda, hem viscut un nou pas en la naturalització del Vendrell amb la tala d’unes moreres d’una banda de la Riera que algun dia han de donar pas a un nou pulmó galàctic que ens te preparat per al futur els optimistes amb el suport del PP.  Calafell i Cunit s’han de dedicat a pintar places i carrer per treure uns calerons dels pobres visitants que cauen per aquestes contrades. Doncs res, un estiu normalet on tot ha estat una mica més car i una nòria a Coma-ruga pe veure les muntanyes de Mallorca.