Un lloc per compartir bona música i bon ambient

 Hi ha molta gent que va als auditoris i coses similars. Nosaltres ens agrada sempre que ho mereixi anar a veure grups alternatius que dificilment tocaran en auditoris que està reservat a un tipus de musica i exclou la resta. Però no passa res, al Vendrell tenim el Lokal Biker i la Alternativa que van donant vidilla  aquests grups d'aficionats amb taquilla inversa i amb molt bon ambient. Allí l'ambient és selecte perquè molta gent ja no hi va ni cal que hi vagi. Un lloc per passar una bona estona amb família amb la gent de sempre i els nous que tenen bon gust. Moments per viure. No cal ni grans campanyes de publicitat ni rodes de premsa xorres. Aquí es viu en directe sense colorants ni conservants. Una bonica experiència que uns pocs, que ja està bé, ens agrada. Ahir va ser el torn de Ovejas Negras, un grup de versions de Barricada.

Una nova jornada castellera a Sant Jaume dels Domenys

 A ràdio Sant Jaume hi ha un programa de castells que es diu Quarts  amunt i ha organitzat una jornada castellera nova al calendari que coincideix amb el Diumenge de Rams. Han actuat els castellers de Vilafranca els de Terrassa i els Nens del Vendrell. Els castells màxims han estat de vuit. Encara no ha començat la temporada i ha estat com un assaig general. Molt bé la iniciativa que suposo que ha pagat l'Ajuntament i llàstima de la caiguda dels Nens que ha canviat una mica la part final de la jornada, però feia un dia estupendo i aquest és una localitat on els castells encara no hi havien arribat en una jornada anual. La darrera actuació va ser l'any 2012 tot i que als anys 90 del segle passat si que hi havia hagut diades en aquesta localitat. Ara ja hi tornen a ser. A veure si si queden o només ha estat un acte puntual. A veure que passa. 

La veu d'un poble torna per Diumenge de Rams

 Un any més vaig anar a la representació de Pàgines de Passió del meu poble, Albinyana, amb molt bona acollida Un cop més un part important del municipi participa d'alguna manera en aquest muntatge de caire religiós, però amb un toc modern. La història va començar l'any 1990 per recollir diners per la restauració de l'Àngel i ha durat fins l'actualitat amb l'obligada parada del Covid. Aprofitant la passió de Crist és fa un repàs a l'actualitat d'una manera general i amb dualitat de veus. Sempre ha tingut molt bona acollida i per alguns és una cita obligada de cada Diumenge de Rams. Una experiència de poble on petits i grans participen en un projecte unitari que fa de pal de paller d'un poble que encara manté certa cohesió social.

Cal pagar quasi 10 milions d'euros per una sortida del tour de França?

 L'Ajuntament de Barcelona ha pagat 9,68 milions d'euros per la sortida del Tour de França. Realment cal pagar aquestes quantitats ingents de diners per un dia de glòria? Potser que els invertim en altres coses com sanitat i professors. Potser no sortirem tant als mitjans però la cosa anirà millor que ara. Perquè els polítics paguen autèntiques fortunes per fer-se una foto. Estem molt malament si aquesta és la nostra política del futur. Evidentment el Tour es important però crec que hem perdut els papers, un cop més. Bé. Crec que ja hem perdut la carpeta amb tots els papers.

Menys fotos i més seguretat al Vendrell

 Quan et fas portar tota la plana major de seguretat al Vendrell per fer una foto i dient unes estadístiques que no creu ningú tenim un problema. Si la cosa no fos greu no tindríem aquestes reunions d'alt nivell perquè no faria falta i tothom s'ho creuria però com la gent no s'ho creu llavors passem al segon grau que és el teatre barato amb la foto d'uniformes, xapetes i amics i res. Un cop més la gent normal es queixa de la inseguretat que tenim aquí al Vendrell i en un lloc tan visitat com l'hospital comarcal. Els polítics i amics ho saben, però no passa res, però la gent ja n'està farta d'aguantar aquestes situacions eternes que sempre putegen als més pobres. Doncs aquí us deixo el twit del comitè de l'hospital perquè això de la seguretat vendrellenca és una pura mentida.

Limitació dels mandats

 

 

Una de les coses bones que té la democràcia americana és que limita a dos mandats seguits la presidència del país. Altres països no tan coneguts també ho practiquen com Brasil a dos consecutius i Filipines a tres mandats. Més propers també tenim Itàlia, però segons de les dimensions del municipi. Aquesta seria una bona mesura per anar renovant la casta política que tenim a casa nostra. Alguns polítics porten més de vint anys al capdavant de la localitat i han fet una bona tasca, però seria bo que deixin entrar a nous valors del municipi sinó la cosa s’enquista i no hi ha ningú que ho mogui en cap sentit. Si aquesta persona que ha estat dues legislatures al capdavant d’un consistori vol repetir que descansi un període electoral o que vagi en altres posicions de la llista. Però en conec pocs que després d’alcalde hagin passat a simple regidor. Suposo que és una cosa molt dura de suportar i prefereixen sortir per la tangent o situar-se en posicions de la llista lluny dels llocs davanters.

 Aquesta és una mesura força lògica per anar donant interès a la política que és un sector de la nostra societat cada dia pitjor valorat i on l’abstenció va ampliant el seu segell. El nostre univers electoral està preparat perquè encara que votin quatre gats les eleccions són igual de vàlides. No cal que parlem de les llistes obertes en les eleccions. Aquestes dues mesures que no suposen cap despesa aniria molt bé perquè els pocs que encara creuen en aquest muntatge ho segueixi fent i no augmentar el nombre de desafeccions, però sembla que no deuen interessar tot i ser molt coherents i practicables.

 

 

 

A la recerca de públic

 

 

 

Les nostres societats estan farcides d’actes de tot tipus que es van concatenant en agendes de cap de setmana principalment. Per informar-nos tenim les xarxes socials, mitjans de comunicació i com no, el boca orella que no falla mai. Primer de tot falta saber que fan perquè estem tan saturats de propostes almenys en les localitats i en dates puntuals que la gent ja ni s’ho mira. Has de posar un toc especial i diferent perquè la gent perdi un segon en aquell cartell i pugui captar la informació continguda i no passi per alt. Un cop arriba al coneixement de les persones falta que sigui el suficientment atractiu perquè hi vagi. A partir d’aquí s’ha de buscar un bon horari i molts cops ja s’anuncia directament doncs  el pica pica o la simple copa de cava per veure si s’hi afegeix alguna persona més. Un dels públics que es mouen més són els jubilats que tenen, en teoria, més temps d’oci, però avui en dia tal com van moltes famílies quan una persona arriba a aquesta etapa de la vida té més feina que no pas quan havia de complir amb uns compromisos laborals. La nostra societat utilitza els avis per compensar algunes mancances, com la cura de menors. Quan als pares els toca treballar i no hi ha diners per contractar a una persona.

La resta de sectors de la societat si que és mou però hi ha d’haver una bona causa a banda d’un petit refrigeri: regalar un llibre, sortejar alguna cosa, la visita d’una persona mediàtica entre moltes altres. Quan jo era jove, i no fa tants anys, la gent es movia més pels diferents actes. Avui en dia costa molt moure a la gent encara que posis algun al·licient. Hi ha actes de partits que sempre hi van els condicionals encara que amb el temps van perdent poder de convocatòria. Abans un partit polític de govern et podia omplir una Lira avui en dia en prou feines poden amb mitja sala polivalent de l’Escola de Música.

És molt trist perquè a vegades veus propostes interessants en aquestes comarques del Penedès i hi van quatre gats per compromís i poca cosa més. Cada dia hi ha menys d’aquestes persones que te les trobaves a tot arreu. Suposo que avui o van al gimnàs o estan a casa traient profit al comandament a distància i potser cuiden els nets perquè els pares han de fer moltes hores extres per arribar a final de mes.

Ens estem quedant sense públic en la majoria de casos i això és molt trist però entre tots ho hem aconseguit. No cal que parlem del que faran les properes generacions que només els tocarà fer-ho a través del tik tok i de curta durada. Estem perdent aquesta vitalitat social en favor de les pantalles i el món virtual.

Sobredosis de fotos i reunions

 Estem en el món de les fotos que no porten enlloc i les reunions infumables per no quedar en res. Abans no es practicava aquests esports amb  tanta intensitat, però ara estem en aquest nivell creant comissions, entitats reglaments que ningú es mira i no van enlloc perquè és pura imatge per semblar que es fan coses quan el que interessa és que tot quedi igual. El fum cada dia és més intens i la gent hi va per compromisos, per cobrar o perquè quedar bé, però al final es farà unes grans conclusions que tothom es passarà pel forro.  No cal prendre el pel a la gent que es faci el que un vulgui però no cal tant de fum per seguir perdent credibilitat.

Fent bullir olla electoral

 

Anem sumants candidatures. De moment el PP ja fa explicació de vot per desmarcar-se dels sociates, per no dir res. Els d'ERC ja tenen candidat que ja ha agafat posicions perquè el Sito està de retirada. Els hereus de Convergència també s'han muntat una unitat a mida amb els hereus de l'antic partit encara que alguns s'ha fet sociata per interès. Ara ha sortit la Cup que són els de Som Poble, però d'una altra escola i línia perquè no apareixen els regidors que han tingut al Vendrell en les darrers legislatures. Si tots van per separat ho tenim malament, però si s'han d'unir i després es foten d'òsties val més que vagin per separat des del principi. Els d'AC ja fan preguntes al ple per dir que som aquí i esperem bons resultats. L'olla ja comença a bullir, però fins ara no veig cap candidat carismàtic. Alguns val més que no diguin res no sigui que la caguin i val més viure de renda. En definitiva la gent passa molts pobles de la política. Res anem endavant a veure com es fa coent tot plegat. 

La llei de to si no i tu no

 Està molt bé perseguir delictes i infraccions però també s'han de mirar totes aquests càrrecs i complements pel morro per simple obediència divina. Aquesta doble o triple raser segons qui ho demana. Abans la gent mirava a un altre costat, però ja està farta i tipa de moltes injustícies que no van enlloc. Com sempre els del davant segons com no donen la cara i expliquen les tonteries de sempre que no van enlloc i quan hi ha diners per alguns i per altres no d'una manera desproporcionada la cosa porta a males conseqüències. Seguim endavant.

Assemblea de l'Institut d'Estudis Penedesencs i com canvien els temps

 De jove era colega del sr. Manuel Bofarull i ell era un apassionat per la història i anavem junts a les reunions d'història i toponia de l'IEP. Havia anat a alguna junta a Vilanova, però ja fa uns 30 anys. Avui ho han fet al Vendrell i hi havia una desena de persones, els del Vendrell com sempre erem minoria. S'ha parlat de números i dels socis que ara estan sobre els 500 quan fa uns anys els doblaven. S'ha perdut aquest esperit que va començar l'Institut de fer història Km 0 d'una manera altruïsta. Hi ha molta gent que van ser iniciadors que ja ens han deixat i si que puja gent jove, però el volum és molt poc. Suposo que abans hi havia caliu perquè tot era molt diferent,  però ara la gent no està arrelada al territori i són pocs els que fan esutdis en aquest camp. Molts estan enganxats a altres móns i passen de la història local. L'any que l'IEP fa 50 anys i es prepara una bona celebració. Aquesta és una eina per estudiar les coses que tenim aquí des de la natura, toponia, parla, vegetació i mil coses més. Però és una pena que es vagi perdent la flama. Sort que alguns veterans i alguna rara avis jove s'hi ha posat amb ganes, però aquella vidilla de fa mig segle poca cosa queda. Enhorabon als nous herois i endavant amb la barca que tot i moltes coses encara està en plena forma tirant endavant.

Els mitjans de comunicació en sintonia social

 

Quan era jove era de les persones que per s’havia d’aixecar del sofà per canviar la cadena de la televisió. En aquells moments només n’hi havia dues i la pantalla era en blanc i negre. Evidentment els més moderns del poble ja la tenien en colors. Tot va avançant i també  van arribar les noves cadenes i els tons de grisos de la pantalla es van pintar amb pinzell.

Van passar els anys i les dècades. Ara js estic amb la televisió per cable. Jo miro una sèrie de programes molt concrets, com Polònia, el Foraster entre d’altres. Pels matins del cap de setmana agafo Got Talent durant l’esmorzar. També intento mirar diàriament els Telenotícies, per saber una mica com està tot amb un especial interès en la secció del temps que en els darrers anys ha agafat una forta revolada global. Fa uns anys venia a ser una part gairebé residual dels informatius i avui en dia és la cirereta del pastís per a  moltes persones. El meu pare sempre havia tingut una clara predilecció pel temps perquè el bon home era pagès i havia de sortir cada dia al camp, Era prou important que es trobaria i quin seria el millor temps per alguns tractaments de la vinya com l’ensofrar. Si  plovia et malmetia tot el producte que havies espolsat sobre la vinya.

Fa pocs anys vaig descobrir la televisió per cable que va ideal per veure les notícies. Jo poso l’aparell mitja hora, com a mínim,  més tard que hagi començat. Llavors vaig al principi de tot de l’emissió del programa i vaig passant amb el comandament les parts que no m’interessen. Una manera natural de veure el que et ve de gust i on haver de digerir propaganda política d’entre altres anuncis. Això de posar-se davant de la pantalla a triar alguna cadena en temps real ja forma part de la història. Avui en dia quan una persona es posa davant d’un aparell acostuma a seleccionar allò que vol veure encara que no sigui en temps real i puguis recular en el passat immediat o simplement escollir alguna proposta d’alguna plataforma digital. La televisió forma part de les coses que es poden triar en aquest món on l’oferta cada dia és més àmplia i variada.

Hi havia un temps en què les televisions pública eren una mica el pal de paller de la nostra identitat, però avui en dia tot ha canviat. Moltes de les persones que tenim per la nostra comarca no saben ni els interessa el que es porta  a terme en les nostres contrades. Ells segueixen activitats i propostes que coincideixen amb els seus gustos personals encara que es portin a terme lluny d’aquí. Ja fa anys que moltes persones es mouen en àmbits que no tenen res a veure amb el seu entorn geogràfic més proper. Jo crec que al Baix Penedès hi ha més veïns que estan més pendents del que passa a l’Hospitalet de Llobregat que no pas a la comarca excepte quan algun acte és capaç de superar aquests àmbits com podria va ser el concert Camela de fa uns pocs anys al Vendrell. Els mitjans de comunicació s’han d’adaptar a la gent perquè al revés segur que no passarà i menys amb les noves tecnologies que avancen vertiginosament . Al final els mitjans oficials només els veuran els quatre fidels a la causa oficial de torn.

Un Estat de la vila entre la torre d'ïvori del Ppsoe i els peus a terra de la resta

 Com diu el Reglament Orgànic Municipal cada any s'ha de fer un debat sobre l'estat de la vila que és com l'estat de la nació, però en petit. Llavors és com una mena debat polític on cadascú hi diu la seva. Evidentment al Vendrell hi ha dos grans grups el PsoePP que van juntats que viuen en una torre d'ívori amb les obres milionaries amb un gran cost i un petit benefici petit per la gent del Vendrell. Es pensen que estem en un parc temàtic. Ara volen fer un parc botànic al Boafoc i gastaronze milions en un parquing de 250 places al passeig de les Tòtiles. Una manera ded putejar als valents que encara venen al Vendrell. Llavors l'oposició que critica aquestes obres que no porten a res que el pressupost de l'alcalde guapo puja a 200.000 euros en aquest pressupost que cada tenim menys parquings i que la nova recollida s'està implantant de pena i els carrers encara estan bruts. També tenim aquesta capital de l'esport que ens costa 22.000 euros perquè és una cosa d'aquestes que tu pagues i te la donen. Tot es compra i tot es ven. Evidentment parlen de seguretat però el Vendrell seguim en el top d'atur a Catalunya en ciutat similars i tenim el lloc 17 de delictes d'Espanya. Aquesta és la nostra situació actual i  per anar a Barna en tren, doncs entre dues i tres hores com si anessim en tartrana. Res cada dia més comerços tancats i volen fer una reforma del mercat que sinó posen més parquing no servirà per a res.

Tot un honor que surti el meu poble a l'espai del temps

 

Un dels espais més vistos de la televisió és el temps. Hi ha localitats com Calafell que paguen per tenir una càmera del temps i surten cada dos per tres a la informació meterològica. Aquesta és una despesa intel·ligent perquè van sortint en tastets en una hora punta de la tele. Albinyana no tenim càmara de moment, però tenim una petita estació meterològica i molt de tant en tant sortim en aquest espai de la T33. Tot un honor veure el teu nom durant uns segons a la petita pantall. Tot un detall. A veure quan serà la propera. 

Torrente presidente, un crítica al wokisme sense filtres

 

Torrente presidente és una nova aportació de Santiago Segura a la nostra cultura. Una crítica al wokisme al socialisme vigent i a la majoria de la classe polític i en especial als de Nox. Una peli distreta amb molts cameos i molts diàlegs ben trobats per passar una bona estona. Una peli més elaborada i més fina que altres anteriors però sense predre la seva mala llet i crítica social. Suposo que algú sortirà ferit quan la vegi, però està bé aquesta teràpia perquè ens anem a la merda amb tanta finura. No us la perdeu

Un dia de la dona de flors i violes

 

 

 

 

En aquests dies estem veient molt actes en defensa de la dona arran de la celebració mundial el dia 8 de març d’aquesta data. Tenim pancartes, xerrades, llegida de manifestos, debats, exposicions, caminades i mil històries més que hem pogut anar veient a través de les xarxes socials. Aquestes mesures són de caire puntuals que aposten per la conscienciació social, però que hem de ser capaços d’anar una mica més enllà.

Primer de tot dotar a la comarca d’un servei d’atenció a les dones amb més professionals que atenguin aquest serveis, cobrint baixes i no esperar dos mesos a què et donin un hora. El mateix es pot dir en el tema judicial amb un jutjat que hauria d’agilitzar la seva tramitació i sentència ferma sense haver d’esperar un any fins que hi hagi sentència amb el risc que això suposa per a les persones. Pocs recursos també per allunyar, encara que sigui temporalment, a les víctimes de la violència masclista després de la denúncia.

Una altra mesura és que molts partits a l’hora de potenciar els caps de llista en les seves eleccions posin una dona. Aquesta serà una manera de visualitzar el paper femení en la nostra societat. Tradicionalment els homes són els qui han ocupat aquest paper i ara dins la mateixa formació s’ha de donar un pas important a les dones. No és gens normal que en un govern d’Espanya i de Catalunya no hem tingut mai una dona de presidenta. En molts pobles de la comarca no han tingut mai cap dona com a màxim autoritat local. Aquest és un tema que s’ha de treballar en tots els àmbits i és una porta a donar a la dona el paper que realment li correspon.

Per altra banda també s’ha de treballar l’entrada d’homes en professions que al llarg de la història han estat feminitzades com el món de la infermeria, neteja, l’hostaleria i tants altres. També s’ha de treballar el vessant contrari com fomentar l’entrada de la dona en camps que fins ara tenen un pes poc específic com les forces de seguretat, agricultura i ramaderia, enginyeria i similars.

Per fomentar el feminisme ens calen més eines com escoles bressol i residències d’avis on petits i grans puguin estar atesos a uns preus raonables en uns horaris amplis que no obliguin a la dona, i a l’home de pas, també a destinar més temps del necessari a atendre aquestes necessitats.

Llavors a nivell general per potenciar el paper de la dona s’han de potenciar els serveis públics perquè tinguin uns nivells presumptament normals i no hagis d’estar 3 hores en tren per cobrir en tres hores el que habitualment es feia en un hora o esperar tres anys per una operació de catarates. No només de fotos i imatges viuen les persones i perquè tot funcioni s’ha de treballar altres camps que milloren les condicions de les dones evidentment i de pas també dels homes. Cada dia és el dia de la dona tot i que crec que fins que no hi hagi el dia de l’home en el calendari no estarem del tot ben normalitzats. 

 

Un altre que vol sucar el melindro el 2027

 

Aquest divendres el crispeto torna a provar sort amb una nova formació que ja ho va intentar al 2019 però al final no es va presentar a les eleccions i anava del Vendrell mega guay i voliar pactar i al final no va fer res com una crispeta que fa xof i no passa d'aquí. Doncs res, suposo que ho volen intentar un altre cop. A veure si tenen collins o es queden en una bossa de crispetes com l'altre cop. Són els mateixos de sempre però repetinats. Una secció del grup ja s'ha passat directament al club de fans del Ken i queden els orginals. A veure com va tot això. Jo no li veig futur perquè el Vendrell veurà com puja la dreta dreta. Vinga endavant al Ken ja li va bé que hi hagi partidets que vagin difuminant els seus presumptes adversaris. Vinga ja ho tenim aquí. A sucar el melindro i a veure que passa. Ells ja saben com és el seu Vendrell ideal. Fa 60 anys que l'estem vivint i patint. La resta, pura literatura.

Segueixo fidel a l'Edu de Porland's

El Lokal Bike va acollir ahir un concert amb un grup mític del Vendrell com els Porland's. Jo els vaig seguir a principis del 2000 quan tocaven aquí i allà. Ahir em vaig trobar amb un nou cantant amb una versió molt més enèrgica i dinàmica, però jo ho sento em quedo amb l'Edu Fernández ,perquè hi ha cançons que a part de la lletra i la música una part clau la posa el cantant i aquí ha canviant radicalment. La intenció és molt bona. Sembla que la cosa és temporal i algún dia tindrem el seu lider original, però de moment prefereixo viure una mica del record. Aquesta és una manera d'acostar els grans temes dels Rolling Stones del Vendrell a una nova generació més jove, però jo em quedo amb els clàssics. Ahir el Lokal va omplir de gent el Lokal que està una mica menys de 100 persones tot i que feien concerts amb la Banda del coche rojo en una carpa no gaire lluny i un dj, però els vtv vintage de tota la vida teníem molt clar on havíem d'anar i pocs van fallar a la cita. Endavant amb la bona música i el rock no subvencionat.

100 anys 100 pilars, un acte amb molta emoció tot i la fina pluja

 

Els Nens del Vendrell celebren el seu centenari i de retruc el monument als castells de Josep Cañas també celebra 50 anys. Doncs res, una gran idea és fer 100 pilars de quatre al voltant d'aquest monument a tocar a l'antiga N-340. Estaven convidades unes 50 colles, però pel mal temps d'avui s no han vingut totes, però sembla que si que s'han fet uns 60 pilars. però la gràcia és la intenció i els números finals no són tan importants. Hi havia caliu i s'ha fet en un dia de plugims que amb el retard de mitja hora de l'actuació ha parat durants uns moments la pluja els 10 minuts nececessaris per fer l'actuació. Han vingut colles de tot Catalunya i ha estat breu com toca i molt emotiu. Com era normal ha parlat a l'escenari el tutor de Josep Cañas destacant la seva figura i persona. Una tarda especial que amb un temps millor hagués estat esplèndia però al final doncs ha mantingut el tipus i s'ha pogut realitzar perquè trobar una vetllada on puguin venir tantes colles no es gens fàcil la veritat. Enhorabona als Nens i endavant. Avui en dia hi ha unes 100 colles que fan castells, principalment a Catalunya però n'hi ha altres parts del món com USA, Índia, Anglaterra i molts altres gràcies als catalans amb vincles en aquests territoris i al repte que suposar fer castells. Curiosament ara fa uns 50 anys quan es va inaugurar el monument als castells en tot arreu n'hi havia unes 15. No cal dir que el nombre s'ha multiplicat exponencialment en aquest mig segle. Doncs res, seguim endavant amb el centenari dels Nens del Vendrell

No totes les subvencions són bones

 

Agafant el fil de la polèmica que fa setmanes que dura sobre el nou finançament singular que ens volen aplicar. Només cal dir que és una nova aixecada de camisa d’aquest govern que constantment ens diu val més això que res i ens amenaça amb la possibilitat que amb la dreta seria molt pitjor. Però clar, no diu que la política que fa aquesta presumpta esquerra ja li ha manllevat a aquesta dreta que ens vigila. Ens toca arreglar aquest problema d’una vegada definitiva. No és moment d’anar posant més pegats per un model que no és ni de bon tros el millor per nosaltres. El cafè per a tots és una política que no ens aporta res de nou. Només entretenir una mica més al personal.

Moltes administracions públiques estan a la cerca constant de subvencions i ajudes públiques vinguin d’on vinguin. Molts cops encara que no toqui s’aprofita les ofertes que hi ha en aquest camp. Encara que no sigui una necessitat primordial un ho demana i si cau tot això que tenim, però molts cops s’ha de posar una part econòmica de la butxaca per cobrir el cost real de l’obra o servei.

El que necessiten molts municipis és tenir un pla de futur a 15 o 20 anys vista i treballar sobre un pla concret i no anar donant pals a l’aire segons d’on vingui l’ajuda. De res serveix tenir diners i invertir-los en obres que no tenen ni solta ni volta. Hem de ser valents i crear models que beneficien a la majoria de la població i no pas als quatre de sempre. Demanar diners està bé però en un projecte de futur i no de qualsevol manera com un nen prepotent. Hem de tenir seny social. No només dilapidar diners i diners com un nen mimat que només vol guanyar eleccions a qualsevol preu perquè al tonto del poble sempre li toca pagar el pastís.

 

 

A la recerca dels diners fàcils

 

 

La nostra societat cada dia té més amants de les pràctiques per aconseguir diners fàcils encara que no siguin processos ni segurs ni legals. Com sabut per la veu popular els diners no es fan treballant. S’han de buscar altres mecanisme per aconseguir en poc temps grans quantitats de diners.

Hi ha activitats més o menys lícites. La política et pot portar de porter de discoteca a assessor de ministre d’una manera força ràpida. Una posició que et pot permetre alts ingressos i ampliar la cartera de contactes. Altres carreres menys lucratives et poden portar a esdevenir assessor d’un ajuntament sense horari ni tasques concretes ni la formació adequada. En el fons treballes pel partit encara que sigui dins un edifici municipal pagat per la resta de veïns del municipi.

Després tenim també aquests concursos televisius com OT, Eufòria i tants altres que a persones que fins ara podien tenir un perfil totalment normal es converteixen de cop i volta en grans artistes dels principals mitjans de comunicació amb una data de caducitat definida difícil de superar. Quan acabin el seu torn seran uns altres els afortunats. Ells cauran a l’oblit com tantes altres figures els han precedit en aquet efímer camí. No cal ni saber gaire música ni tenir dots especials. Simplement cauré bé davant la càmera i jugar  a aquest joc pervers. Altres personatges no cal ni que surtin sobre escenari. H poden fer en altres programes de relacions socials com Gran Hermano, la Isla de las Tentaciones on et toca vendre la teva intimitat i que tothom sàpiga que fas i deixes de fer en la teva vida diària. Quan acaba ela temporada, doncs res, un altre cop al calaix i alguna entrevista molt de tant en tant per no tenir un perfil desaparegut del tot.

Un altre món no tant lícit és el món de la droga que manté a moltes persones en el seu dia a dia. Els Mossos d’Esquadra ja alerten del  perill de les màfies d’aquest sector a casa nostra. Això vol dir que ja estem en nivells preocupants. En aquest país des de sempre hi hagut aquest comerç fora de legalitat que ja estava abans amb el contraban de tabac. De mica en mica s’ha anat adaptant a les noves necessitats del mercat. Hi ha molts establiments molt ben situats que se suposa que paguen grans lloguers que amb la venda de carcasses de mòbil per exemple evidentment no poden cobrir ni de bon tros la despesa del lloguer. Simplement són tapadores amb alguna cosa al darrera que manté tota aquesta estructura que no té res a veure amb el que oficialment ofereixen al mercat.

Després hi ha tot un grapat de persones que viuen de les xarxes socials i similars. Aquests a part de diners reben material de roba o altres objectes perquè puguin promocionar en les seves aparicions a les xarxes. Potser les seves percepcions no són tan quantioses en diners en metàl·lic, però per altra banda tenen un remuneració interessants en espècies que també poden arribar a compensar en certa manera les seves visualitzacions.

El perfil d’una persona que estudia i s’esforça per ser aconseguí un treball honrat i digne a base d’anar pujant per les escales de mica en mica cada dia està més en desús. Les noves estratègies socials i laborals d’una manera o altra potencien tots aquests perfils turbo que estan entre la legalitat i la il·legalitat que aconsegueixen uns forts ingressos econòmics. Evidentment en molts casos estem parlant de treballs efímers que pots baixar amb la mateixa velocitat que has pujat i sense pietat, però que són temptadors i atrapen a molta gent.

Tenim sort d’aquestes vies alternatives de vida que permeten que molta gent pugui viure en aquesta via microones. Els mètodes tradicionals no funcionen i cada dia estan més pervertits. Ja no són gens atractius i qui es pot busca altres sistemes encara que sigui muntar una empresa per vendre fum i crear necessitats que realment no existeixen a la resta de mortals, però de tant insistir al final semblen fonamentals. Trobar treballadors cada dia costa més perquè la gent va a la recerca del diner fàcil i sinó a buscar ajudes que li poden resultar més beneficioses treballar amb sous baixos i precarietat continua

Voluntaris per la llengua, tota una experiència humana.

 

Ahir dimarts vaig participar en una mena de voluntariat per la llengua exprés que es va fer al Vendrell pel CNL. Erem uns 4 voluntaris i uns vint estudiants vinguts d'arreu. Va anar rotant entre els diferents grups i va ser molt interesssant com veus aquestes persones que fa pocs mesos  que són aquí s'interessen per aprendre català. Hi ha gent que fa dècades que hi són i ni un borrall i aquestes persones doncs hi posen tot el seu interès. Realment aquesta és una grata experiència per tothom que hauria d'arribar més lluny.

Obertura de la nova estació de tren del Vendrell

 Avui dia 3 de març de 2026 el Vendrell ha inaugurat el nou edicle ( que vol dir edifici petit) de l'estació de tren del Vendrell. Per accedir a les vies ja s'haurà de passar pels torns. Fins ara era una de les poques estacions de tren que podies agafar el tren sense haver de passar cap control. Doncs res avui s'ha acabat. Les entrades de l'estació antiga s'han tancat i aquest edifici del 1887 des de 1994 forma en gran part patrimoni de l'Ajuntament del Vendrell. El fet que el Vendrell fins ara hagi estat una estació sense control ha afavorit d'aquella manera un perfil de visitants que potser no són els més recomenables. Pocs ho sabien i avui a les 6 del matí en un dia normal sense tonteries ja ha funcionat el nou emplaçament. Endavant i tots a passar pel torn-

Un ple urgent que podia esperar

 Un ple urgent pel conveni de la cessió de terrenys durant 75 anys perquè hi faci habitatge social. Un nou postureo perquè encara faltaven informes de la Generalitat sobre l'Iva i tal com està tot plegat això encara estarà uns dies o anys a ser realitat, però res uns 5.000 euros que és el que costa a aquest ple per decidir una cosa que no ve d'un dia. Molt bé el conveni, però el Vendrell passa tres pobles de fer habitatge social: quatre pactes per aquí i poca cosa més. Ell és més de fer nous locals per l'empresa d'aigües de FCC i un solar al Consell Comarcal amb una tasca més que discutida, però pel poble poca cosa. El nostre focus és al torrent i poca cosa més.