La presumpta esquerra promociona la dreta

 Al final el que fa la presumpta esquerra es fer campanya a la dreta. A nivell nacional tenim el Zapatero que presumptament cobrava comissions d'una aereolinia que va salvar. A Catalunya tenim el pacte de la vergonya entre el tripartit amb un tren orbital que no crec que ningú vegi. Al Vendrell tenim zona blava des de l'estiu, però resulta que comença el dia 1 de juny i un servei nou de recollida de basura que fa aigües per tot arreu. Després fan campanya en contra la presumpta dreta, però si us esteu carregant el pais i prenent el pel a la gent. A més tenim funcionaris, metges, mestres emprenyats. Sort que el Barça ha guanyat la lliga. 

En un cap de setmana hem perdut dos homenots d'Albinyana

 

Un cap de setmana molt trist per Albinyana. En divendres i diumenge hem enterrat dos personatges del poble amb un  carisma especial. Per un costat Josep Juncosa amb  98 anys i diumenge Carles Fontanals de 63 anys que era jutge de pau i actualment era president de la Societat. Dues persones que han deixat emprempta en la localitat per moltes i divereses facetes. Hi ha persones que passen desapercebudes però aquests dos homenots són d'aquells que deixen petjada i suposo que per molts anys. Descanseu en pau i el poble d'Albinyana no us obligarà mai.

La pregunta esperada

 

L’altre dia em varen fer la típica pregunta que ja m’han fet altres vegades i crec que òbviament s’ha de respondre i no deixar-ho en el calaix del silenci administratiu com fan alguns consistoris. Res, que la qüestió era com és que jo molts cops escric en contra de l’equip de govern del consistori on treballo? Hi ha frases fetes  com no mossegar la mà que et dona de menjar o no tirar-se pedres al propi balcó que desaconsellen aquesta practica. Fa 30 anys que escric assíduament en els mitjans de comunicació locals i sempre m’ha agradat tenir un esperit crític. Poques vegades per no dir mai he escrit alguna cosa clara i evident per algun tipus d’interès personal o polític perquè aquest no és ni de bon tros el meu estil, tot i que he de reconèixer que potser de retruc alguna cosa s’ha colat en aquest calaix. Quan vaig a entrar en aquesta feina actual jo em dedicava professionalment al periodisme comarcal. Després ho he fet principalment com a hobbie perquè és una cosa que sempre m’ha agradat, la meva passió és la comunicació lliure i independent. Escriure com a mercenari és una cosa que detesto.

En aquestes tres dècades d’articles hi ha temes que s’han repetit moltes vegades perquè la cosa no dona per tant. He de reconèixer que hi ha alguns punts que estan vetats i altres són molt més accessibles amb una important informació pública que es va creant al seu voltant. Jo al Diari del Baix Penedès vaig començant escrivint texts de reportatges i fets culturals sense més transcendència, però com érem pocs a la redacció  em va tocar escriure articles d’opinió i alguna editorial. Llavors em va entrar el cuquet  i ja no l’he pogut treure de sobre tot i que algun cop m’he plantejat seriosament deixar aquesta mania d’escriure

. No he vingut a salvar el món ni molt menys, però intento  posar llum a la foscor com diu Carles Porta en aquest món on s’ha de saber triar el gra de la palla abans que ens creiem  aquest món que ens volen dibuixar ple de caixes buides on tothom escombra a casa seva i quan una cosa molesta es posa sota l’estora i algú ja ho arreglarà.  Hi ha moltes coses que encara em produeixen picor a l’estomac. No puc suportar aquests projectes de renaturalització amb uns quants milions d’euros tirats al torrent. Si abans corríem el risc d’inundacions cada 500 anys ara el perill el tindrem cada 525 anys. Mentrestant tot això s’ignora totalment la part humana de la societat en  un joc de trilers que no porta enlloc i que planta fanals al mig de la riera.  Polítics que s’omplen la boca tot el dia d’igualtat, transparència, que defensen les causes perdudes del que passa 4.000 quilòmetres i a casa seva practiquen una clara política de simpatia de colors deixant cada dia més persones a la banqueta perquè no molestin al sistema i no facin gaire soroll mentre funciona la maquinària al servei de les grans empreses que són els que fan el gran negoci amb aquest tipus de personatges públics que només volen guanyar eleccions a qualsevol preu.  Doncs res, crec que qui vulgui entendre la meva resposta a aquesta pregunta recurrent ho pot fer i sinó res, seguim endavant. Ho faig bàsicament perquè estimo la gent i el poble i no m’agraden que em prenguin el pèl sistemàticament.

Falta de consciència social

 

El creixement desmesurat de les nostres comarques en les darreres dècades està provocant una greu manca d’identitat comarcal. Molts han vingut a les nostres contrades senzillament perquè el preu del metre quadrat tant de lloguer com de compra era més econòmic que a la resta de comarques limítrofes. No han vingut pas per gaudir de les nostres iodades platges i del nostre paisatge penedesenc ple de vinyes i oliveres. Amb els diners que aquí podien comprar una casa al nostre voltant només els hi donava per un apartament sense gaires bones vistes. A més teníem dos punts forts com eren les comunicacions que et permetin plantar-te al mig de Barcelona en menys d’una hora i a Tarragona en la meitat de temps. Tot plegat un autèntic xollo que ningú ha volgut desaprofitar. Ara ens trobem amb una comarca que no te recursos ni voluntat per superar els reptes diaris de seguretat, sanitat, neteja viària, recollida de residus entre d’altres. Els polítics han de guanyar eleccions i estan abocats a fer moltes festes i donar subvencions nominals per tenir contents a la clientela mentre es va deixant de banda el manteniment dels serveis bàsics que aquesta població requereix.

Tot això ve afegit a un problema d’identitat comarcal. Si que hi ha persones que es van incorporant a les tradicions de tota la vida, però la gran majoria dels nouvinguts estan al marge d’aquestes entitats. Els dies de festa major acostumen a ser simples dies de festa que quan cauen bé en el calendari són ideals per tocar el dos i marxar d’escapada amb la família.

No fa gaires anys que hi havia una mena de consciència de poble que està cada cop més reduït a un petit de grup de persones que estan a tot arreu. A banda això ve afegit que les noves generacions tenen un esperit més nòmada que no pas la generació que supera els 50 anys que li costava molt més moure’s d’un lloc. Avui en dia hi ha molta més mobilitat perquè això de les hipoteques és per molts una fita inabastable i els toca viure dels lloguers que tot i ser cars et permeten anar d’un lloc a un altre per diferents motius.Encara que les ciutats hagin crescut molt s’ha perdut la consciència social que és allò tan nostrat i tu de quina casa ets? Potser no cal versió anacrónica de la identitat però ara ens hem passat dels límits. Sort d’alguna entitat com els castells que salva una mica la situació, però encara hi ha molt per fer en aquest camí.

Els reptes dels mitjans Km 0

 

 

Fa unes setmanes la Fura va organitzar un debat sobre el periodisme a casa nostra en l’àmbit del Penedès. En aquesta posada en comú hi havia representants de mitjans públics i privats, escrits i audiovisuals. Hi ha una gran diferència entre els mitjans que depenen d’una entitat pública perquè estan obligats a transmetre tot allò que els polítics creuen que s’ha de difondre. A vegades converteixen les formigues en elefants i algun lleó desapareix del mapa perquè no interessa al govern de torn. Tot és massa bonic per ser realitat. Són útils perquè tens un tastet del que s’hi cou, però s’han de combinar amb altres fons com les xarxes socials i el que es parla a la cua de la botiga. Encara que aquesta font popular d’informació i de contrast està en un seriós perill perquè malauradament les furgonetes de repartiment de venda on line són molt més populars  que l’obertura de nous establiments convencionals de tota la vida.

Després hi ha una immediatesa que es va imposant a casa nostra. No parlem ja ni de setmanaris, però els mitjans de comunicació que marquen el ritme tan aviat quan tenen la notícia la publiquen. Ja no esperen ni al dia després perquè surti en paper i si ho fan ja han presentat abans una versió digital per consultar la gent. El setmanari és com un resum setmanal, una mena de Boe informatiu per repassar el que ha estat la setmana on sempre descobreixes alguna cosa nova que s’ha passat per alt o aprofundir en algun tema en concret. De totes maneres en aquest territori a mig camí de tot arreu i on cada dia hi ha menys persones arrelades al territori, en especial al Baix Penedès, genera més interès el que passa a la zona metropolitana que no pas al del poble del costat.

Els nostres ambaixadors a les xarxes

 

 

L’any 2007 vaig començar a construir un blog a internet que vaig conreant amb diferents aportacions al llarg del pas dels dies. Era una època que aquesta era l’element més mediàtic per arribar a tot arreu des del teu ordinador. També hi havia el facebook, però no donava per a tant i ambdós es podien complementar segons el que volies dir i on volies arribar. A partir d’aquell moment es varen crear altres xarxes socials com Instagram, X, Flickr per anar compartint amb la resta part de la teva aportació global. En aquests 29 anys de xarxes sempre hi ha hagut perfils més mediàtics que han servit de pal de paller a algunes persones segons els seus objectius.

En els nostres dies hi ha un seguit de fotògrafs del tot altruistes que es dediquen a compartir amb els mitjans més importants de casa nostra instants del nostre Penedès. Jo vaig seguint a la Jordina Jané, Ardet, a Fran Lorenzo i Mansistreet que van deixant anar les seves captures a través de les seves xarxes i algunes superen el seu àmbit personal per arribar més lluny. Són persones normals sense cap intenció crematística que van deixant anar trossets del nostre món a través de les finestres que la societat els deixa. A través d’ells pots admirar una posta de sol a la platja, un camp de colza en plena primavera, brots recents al cep i mil històries més que et vas trobant per les seves xarxes i a vegades en el Temps de Tv3 o en algunes cadenes televisives de casa nostra. Alguns d’aquests ambaixadors del Penedès es concentren en jornades castellers que agrada a la majoria i també en altres activitats festives de casa nostra. Altres aposten bàsicament per la natura.

Fa uns anys alguns ajuntaments del Baix Penedès van fer una ruta amb instagramers per donar a conèixer aquestes localitats. Una experiència interessant que va servir per descobrir nous racons del nostre territori. Les xarxes oficials de les entitats estan massa acostumades a vendre fum sense continguts. A vendre flors i violes quan es deixen massa sovint les males herbes amagades sota l’estora. És una sort tenir aquests poetes de les xarxes que amb una foto et desperten el dia o t’acomiaden la jornada i fins el dia següent. Ells en el seu silenci fan una gran feina sense demanar subvencions ni res a  canvi que no sigui uns segons d’atenció a la seva petita obra d’art. No fa gaire vaig estar a Sant Jaume coincidir amb dos d’aquests poetes de l’art i em feia molta gràcia com anaven fotografiant i al mateix temps  comentant les seves instantànies buscant treure màxim profit a les circumstàncies. Un autèntic treball de professionals per aconseguir la millor versió del que allí es podia veure en directe. Només un reconeixement a aquestes persones que des del seu silenci i discreció estan entre els nostres millor ambaixadors per mostrar el millor que tenim d’una forma diferent i personal amb una interessant feina de formigueta. La foto es de Jordina Jane

Una fira de la Salut sense solta ni volta

 La política de Santa Tecla que és una empresa privada és muntar festes per deixar contents als polítics i quedar bé. Llavors munten fires amb elements que no tenen res a veure com aquesta de la salut comunitària del Vendrell on posen una mica de tot que hi ha coses que no van ni amb cola de la bona, però mira ocupen lloc. Evidentment hi va poca gent i el seu atractiu es minso i allí es veu que molts serveis estan doblats o tripiclats perquè aquí cada administració va a la seva bola i si un altre fa el mateix doncs no passa res. En comptes de sumar al final un resta a l'altra i aquí la gent es fa la pitxa un lio. Si es vol fer una fira de la salut que es faci amb les coses que toquen i no posen estands com la de Coma-ruga Literaria que no corta ni pinxa i la de de la Buitrago que només ha vingut a omplir la rambla un estona i fer una mica de promo del negoci. Si es vol fer que es faci però no a qualsevol preu. La gràcia és que es fan dues fires similars on una té protagonisme la Tecla directament i l'altra doncs una mica menys. Jo he vist que hi havia poca gent perquè no te ni solta ni volta, omplir per omplir.

Joan Mañé Güixens, tot un senyor ens ha deixat

 

Avui ens ha deixat Joan Mañe Güixens de les Peces que durant molts anys ha viscut al Vendrell. Quan jo estudiava a Barcelona la meva carrera me'l trobava cada dia en el tren de dos quarts de set del matí i molts cops al tornar. Sempre saludava cordialment i era persona propera i molt agradable. Després l'he antat veient perquè era d'aquestes que sempre te'ls trobes a tot arreu Feia dies que no el veia, però dilluns de Pasqua la seva germana em va dir que estava a la Policlínica del Vendrell i que a veure que passava. És era una bona persona d'aquelles que agraeixes trobar-te per la vida i amb poques paraules et deia moltes coses. Un bon cel senyor. Et trobarem a faltar en aquest Vendrell i comarca que tant estimaves. Una gran pèrdua. Tenia 79 anys i era un tros de pa, mai millor dit.

Incoherències calafellenques

 

Calafell sempre presenta coses peculiars. El tema de la sorra que sempre li marxa i li ha de donar el seu amic Ken i sempre discuteixen per on ha de passar els camions. Ja veig que amb aquest nivell d'aqui uns anys la portaran de Mallorca per no haver d'anar per la sorra, però això és la política de casa nostra on el més lògic no és el més habitual. Doncs res, aquest pont a Calafell feien el cap de la família feliç amb concerts gratuïts i altres activitats pel poble, però curiosament feien una mena de saló del còmic al cinema Iris. Allí tenien un Picachu i un altre bitxo per fer fotos la gent. Doncs res que per entrar aquí havies de pagar 6 euros. No era res de l'altre mon, però si volies treure el cap a pagar i després no t'ho abonaven. Al Vendrell que som més pobres tot i que tenim més sorra a la platja ho fem aquest cap de setmana a la llauna de Sardines del Tabaris i gratis per tothom. Ni un duro. Una mica de coherència. Potser millor fer pagar 6 euros pels concerts i el saló gratis, però a Calafell tenen costums rares. M'ho sembla.

Crònica d'una saturació anunciada al Vendrell

 Aquests dies estan arriban a les llars del centre del Vendrell cartes amb reunions pel nou sistema de recollida d'escombraries. Primer de tot la carta t'arriba en un petit mapa de la zona centre del Vendrell que no es veu ni amb un microscopi i la gent no sap on ha d'anar perquè es dificil discernir els colors. Això si que es pot dir hi ha un QR que et porta a un mapa on es veu tot però el mapa de la carta no es veu res.. Després per cada sector hi ha prevista una sola reunió i evidentment com passa al Puig que no hi cabia la gent al Centre cívic, molt probablement tampoc hi cabran en les reunions que facin de sector perquè hi ha molta més gent en aquestes zones del Vendrell. Jo crec que aquest no és el millor camí si no es vol repetir l'experiència de les platges, però res aquestes empreses van al que van i intenten estalviar tot el que poden. A veure com va tot plegat, però de moment ja comencen amb mal peu. S'hauria de posar en un plànol més gran o indicar a cadascu a quin sector pertany i després fer més d'una reunió perquè al Tívoli hi caben 400 i poques persones i aquí hi viuen moltes més i a més aquest tema preocupa a molta gent que ha de pagar un ou per un servei de merda. 

Llarga vida als Iron Fridays

 

En aquest Vendrell geogràficament enclotat sempre ha estat difícil agafar moltes emissores de ràdio que no siguin les generalistes. Només cal pujar per la carretera fins més amunt del polígon de la Cometa i l’oferta comença a millorar considerablement. Sempre hem tingut les cadenes globals com Catalunya Ràdio, la Ser, la Cope, Rne, Rac 1 entre d’altres, però escoltar altres emissores properes no ha estat mai una tasca fàcil. Des de la meva casa d’Albinyana hi havia més oferta al dial, però al Vendrell la cosa sempre ha estat limitada en el dial radiofònic.

Recordo quan jo anava a l’Institut Baix Penedès a mitjans dels anys 80  molts cops comentàvem amb els companys  alguna cosa d’aquest mític programa dels divendres que abans es feia en rigorós directe i s’havia convertit en una cita obligada de molts amants del “heavy” de la comarca i rodalies.

 En el panorama musical actual a casa nostra, evidentment això que tots som iguals és una de les grans mentides de la nostra societat. Actualment hi ha un munt d’estrats  socials. Amb el temps crec sincerament que es va augmentant els privilegis d’uns envers la resta. En la nostra època no teníem l’Enderroc ni alguns managers culturals que apostessin per aquest tipus de música llavors teníem els nostres pilars de referència. Els divendres a la tarda al 107.1 de la FM era dels més importants. Tot el que el panorama era més optimista que l’actual que estem preparant a la gent per viure musicalment fent versions o et mores de gana. Són pocs els que aposten per un directe de temes propis i la gran majoria són actualitzacions d’altres temes o ja practiquen aquesta música globalitzadora trompetera tan popular que ja no saps ni quina cançó és sinó també desconeixes el grup que tens al davant.  Ja no aposten per coses noves sinó que tothom va al camí més fàcil i a ser un més entre la multitud.

Al Vendrell hi ha un petit grup de persones que segueixen la figura de Pau Casals. Aspecte que trobo molt encertat, però s’ha de reconèixer que també hi ha una àmplia minoria que escolten rock d’aquí i d’allà. Evidentment aquests no celebren efemèrides, ni fan grans concerts amb una gran campanya mediàtica, però són fidels als seus principis i a la seva gent. El passat 18 d’abril va quedar ben demostrat a la plaça de la Sardana on durant unes hores vam anar desfilant tots els que hem passat en un moment o altre per aquest mític programa de ràdio. Escriure la història dels Iron Fridays també donaria per un llibre ben gruixut amb molts records dels seus protagonistes. Jo crec que el millor que es pot fer per celebrar-ho és un concert com el de l’altre dia amb la gent que estima el que hi fa, que hi va perquè vol i sempre amb bon humor i sintonia. Aquestes persones anònimes que fan molta feina de formiguetes i que lluiten contra modes i campanyes polítiques per allò que creuen i hi són fidels. Llarga vida als Iron Fridays i que segueixen en peu per molt més. Aquest és un club social que es va trobant de tant en tant en alguns esdeveniments del Vendrell i comarca i que segueixen al peu del canó i que quan toca estan allà com si fos el primer dia. Una generació que va ampliant la seva base i on els líders mai perden els seus principis encara que hagin de vestir laboralment de roba del Corte Inglés.

D'excursió al Parlament de Catalunya

 Feia dies que ho anàvem muntant, però al final ho hem aconseguit. Aquest matí hem anat un grup de treballadors de l'Ajuntament del Vendrell de visita al Parlament de Catalunya amb la col·laboració d'Albert Batet, Olga Navarro i Christian Soriano que ens fet una interessant visita per les seves instal·lacions. Un matí diferent per veure com va un dels principals punts de poder de Catalunya. No és el primer cop que hi vaig però avui hem vist propostes interessants i una mica com es va coent tot plegat dins aquesta cambra catalana en un lloc envejable i molt proper a l'estació del Nord. Una excursió molt interessant que algun dia de la vida hauria de fer tothom.

Quan la merda és la gran protagonista política

 Un ple d'abril amb el de sempre. Un equip de govern que va a la seva puta bola i passa dels que no li segueixen la corrent amb informes desfavorables o factures que no segueixen les pautes bàsiques o subvencions nominals amb excés, càrrecs dins l'adminstració a dit, complements que s'han tret pel morro i altres que s'han posat pel morro i res anar fent. Aquí ordeno i mando i a guanyar eleccions i deixar tots contents i enganyats.

El tema central ha estat la recollida d'escombraries que ha deixat el Vendrell ple de merda per una gestió nefasta d' FCC consentida pels socialistes que governen el consell i l'Ajuntament. No els controla ningú i fan el que volen amb total impunitat. Hi ha empreses que tenen més poder que l'Ajuntament que està al seu servei en moltes coses. Doncs semblava que la cosa havia de tenir un torn tens de precs i preguntes, però res del més normal. La Grumete del Vendrell ja estava preparada per si havia d'intervenir, però res. Jo pregunto i l'alcalde diu el que vol, però sempre pilotes fora i res clar. 

El llibre de castells del Kevin Prados. Una excel·lent proposta per Sant Jordi

 

 

A la vida et trobes persones  encara que no hi tinguis cap tracte intueixes que tenen alguna cosa important a aportar a la societat en general. Aquest és el cas del vendrellenc Kevin Prados que ha vist recenment publicat el seu primer llibre. Una cosa ja més personal,  té la particularitat de ser una persona ferma, el que en podríem dir un XXXL com qui escriu aquest comentari. Les persones que no estan dins la línia estàndard de l’anatomia mundial sempre m’han aixecat una mena de curiositat innata que no em costa reconèixer públicament. Tothom té els seus referents a la vida per una cosa o una altra. Si fem una mica d’història recent, direm que l’any 2019 vaig estar present en el seu pregó de festa major que vaig trobar  molt ben elaborat, però potser no coincidia amb el que la majoria de pública esperava en aquell moment i lloc. A més es va retardar el temps d’inici, cosa que no va acabar d’agradar al considerable públic allí congregat. Tot i aquesta introducció toca dir que l’he anat seguint de resquitllada com a casteller dels Nens en la seva etapa de cap de colla i també com a peça clau del tronc de moltes construccions de la colla ja centenària. Sabia que havia estudiat filosofia tot i que es guanyava les garrofes en altres camps professionals com passa a molta gent.

No vaig voler anar a la presentació del llibre perquè em va venir al record l’experiència del seu pregó, però vaig fer un cop de cap i em vaig capbussar en les pàgines dels seu primer llibre Contra la Gravetat. La filosofia dels castellers. Un assaig publicat per editorial Arpa amb un pròleg de la cineasta Letícia Dolera, que he descobert enguany, autora de la sèrie Pubertat amb la qual el nostre neòfit escriptor va assessorar sobre aquest món de castells, torres i pilars.

He de reconèixer públicament que el llibre em va enganxar des de la pàgina 1 quan explica la seva primera experiència en aquest món fins als darrers capítols on analitza alguns dels valors claus dels castells a través d’algunes persones que han viscut moments molt especials en la història recent del fet casteller

És un llibre que parla de castells des del punt de vista filosòfic, però d’una manera amena i practica. No és allò que se’n va per les branques i al final no saps si estàs en un llibre de cultura o de biologia. Situa el fet casteller dins l’evolució humana global com el trencament de la imitació de la natura fins que la persona crea els seus propis esquemes allunyats dels  models naturals fins aquell moments predominants  El castell és una lluita contra la gravetat  de la natura com diu el seu títol  com altres artistes com Beethoven a cavall entre el segle XVIII I XIX.

Un castell és un clar exemple de la metàfora d’una societat on cadascú ha de fer el se paper i on tots els elements són importants per aconseguir una fita. L’individualisme no serveix per arribar a bon port  per bastir estructures humanes.

És un llibre que m’ha agradat molt perquè et dona una visió diferent que no està en aquest rol olímpic  on han volgut posar el fet casteller segons les construccions que facis amb uns barems que amb els anys poden canviar. Un llibre que recomano molt per aquest Sant Jordi. Ho diu una persona com jo que ni té cap passió especials ni pels castells ni per la filosofia i no he rebut cap pressió de ningú per arribar fins aquí. És just dir que realment he après moltes coses de la seva àmplia lectura d’aquest fenomen que enguany celebra un segle d’història oficial al Vendrell, però segurament ho trobem ja en el segle XIX com a evolució del ball de Valencians que va ser el principi de tot plegat.  Aquest llibre és diferent i és capaç de posar forma valor i seny a uns ideals que han guiat el nostre dia a dia. De tot cor, val molt la pena que el compreu, el regaleu i sobretot que el llegiu.

 

Ja tenim la primavera en plena forma

 

Primer dia platja en aquesta temporada. Tot i que no m'he banyat, he fet la ruta a peu com toca en les millors ocasions. Ara s'hi està bé que no fa ni fred ni calor i tenim una molt bona temperatura encara que sigui al migdia al punt central del dia. Ara és el moment de les rosselles que van omplint camps de la nostra contrada i ens donen aquests bonics paisatges. Ara i a la tardor és el millor que tenim. L'estiu per excés i l'hivern per defecte no són els millors mesos. Seguim endavant, compartint moments.

Enhorabona per la festa dels 40 dels Iron Fridays

 Enhorabona als organitzadors del concert dels 40 anys de l'Iron Fridays perquè van aconseguir omplir la plaça de la Sardana de gent i molt bones vibracions en tots els grups. És un dels concerts més multitudinaris sense que sigui ni festa major ni ningú conegut ni dels 40 criminals. Molt bé per la feina ben feta i res a gaudir del que toca i endavant. Hi ha molts seguidors d'aquest estil perquè no tothom ni molt menys segueix la programació oficial d'aquest beat ajuntament. Salut i rock&roll. 

Descansa en pau Teresina de Bonastre. Sempre estaràs als nostres cors

 

Ahir dia 17 d'abril va morir a Roda de Bera la Sra Teresa Solé Sánchez mare de la Rosa i de la Teresa i dos fills seus que no recordo els noms. Una persona dinàmica, acollidorà amb energia que et feia sentir com a casa teva. Persona que es preocupava per tothom. Tenia 17 anys i com mare de la meva amiga Willy feia 40 anys que la coneixia i sempre l'he tingut un merescut respecte i estima perquè sempre m'ha tractat com una persona de la família encara que fes mesos que no ens veiessim. Descasa en pau Teeresina. Sempre et recordarem amb la teva hospitalitat i gran tracte cap a la resta de persones. Esperem com algú ha dit que allà al cel siguis la padrina que tothom vol tenir. Una fora abraçada. Molt emotives i sentides les paraules de la Willy al seu comiat. Vola ben alt.

Enhorabona pels 40 anys d'Iron Fridays de la ràdio el Vendrell

 Avui dissabte el nostre Ken farà lliurament del quadre guitarra a un dels programes mítics de la ràdio d'aquest pais. Iron Fridays porta 40 anys amb antena consecutivament tot i que amb el temps ha anat canviant de presentadors. El rei de la festa avui també participarà en aquest acte que tindrà lloc a la plaça de la Sardana del Vendrell amb diferents grups de heavy i similar. Tot un reconeixement a aquest programa de casa nostra que tot i no tenir ni de bon tros el milió d'euros de pressupost dels 150 anys dels actes pel naixement de Pau Casals tindrà aquest reconeixement simbòlic del seu fidel poble i comarca que ja sumen un parell o tres de generacions escoltant les seves ones. 

Quan la gent està farta i l'any que ve hi ha eleccions municipals doncs....

 Aquesta Setmana Santa el Vendrell ha viscut un dels moments més bruts que es recorden per tot mil factors que ha coincidit per una desidia de polítics i empresa que s'ha traduït en uns barris marítms plens de basura i merda al voltant i fora dels llocs de contenidors de recollida. A més l'empresa també es va apuntar a la festa deixant una seixantena de contenidors en un solar vora la via perquè la gent que hi passes s'anés preparant de tot plegat. Doncs res que la gent esta emprenyada, molt emprenyada perquè paguen un ou per un coeficient de metres quadrats que no te res a veure ni amb el que recicles ni amb les persones que hi viuen. Una cosa sense solta ni volta. Clar hi ha eleccions i alguns partits de dretes perquè tot això segons els woke ho fan les dretes ha muntat una trobada de puntes de coixí per demà davant del Consell Comarcal que sembla que no té gaire culpa perquè  ho gestiona l'Ajuntament, però a més a més el Ramonet i el Ken no es porten gaire bé i juguen a tennis a veure qui te la culpa. Res que suposo que això ve la dreta reaccionària però la merda se l'hagut de menjar molta gent de tots els partits. Ja ho sabeu aquest divendres a veure que passa. No se si hi haurà molta gent, perquè la gent es queixa i després no fa ni instàncies que després ningú contestarà i ja una manifestació ja costa més. Però aquí està veure que passa.

Reconèixer els errors i alguna cosa més

 

 

Donar a conèixer el nostre territori no només és anar a Madrid a finals de gener amb el Fitur o fer un parell de fotografies amb el conveni Corner de la Diputació de Tarragona que es dedica a fer un tour nacional i internacional per donar a conèixer el nostre territori arreu.

Promocionar el turisme és tenir la cosa endreçada, en especial en els moments de màxim afluència de visitants a casa nostra. Encara que no ho sembli el boca orella fa molt en el nostre país i la veu de moltes persones anònimes que es queixen d’una situació penosa. No només de fotos boniques amb filtre viu l’home. El que ha passat aquesta Setmana Santa als barris marítims del Vendrell ha estat un greu despropòsit. La cosa ja estava cantada i al final la tempesta a estat pitjor que la més dolenta de les previsions. Primer de tot, els avisos del canvi de model de recollida d’escombraries es va enviar per correu a les segones residències. Situació que va provocar que moltes persones es van trobar amb el nou panorama quan van venir decidits a gaudir d’uns dies d’esbarjo en les nostres meravelloses platges. Els qui es van assabentar abans i van poder anar a algunes de les reunions prèvies el mausoleu del Tabaris van col·lapsar l’atenció. Alguns dies no van poder atendre tots els veïns perquè hi havia molta per l’horari i persones que portaven aquest servei previ d’informació i lliurament de material.

Doncs res, entre els que no van poder ser atesos i el qui s’ho van trobar la Setmana Santa ha resultat molt caòtica amb molts contenidors envoltats de bosses d’escombraries pels seus voltants. Després s’hi van afegir uns petits detalls prou importants com que l’empresa concessionària va deixar uns quants contenidors vells en un solar a tocar a la via del tren perquè els visitants poguessin veure un tastet del que es preveia en aquests dies caòtics. Altres més agosarats van decidir trencar el mecanisme d’obertura amb targeta d’aquests contenidors intel·ligents perquè tot plegat fos una mica més intens.

Tot plegat sense que cap polític ni assimilat reconegués públicament tot aquest desencert en la gestió d’aquest canvi de model que ja veurem com anirà en els mesos d’estiu, què de moment, que ja tenim a tocar. És molt fàcil fer rodes de premsa per no dir res i en canvi és molt difícil fer-les quan algú ha de dir alguna cosa important encara que sigui un cop més ho hem fet malament.

Pau Casals era popular i no al servei dels polítics del Psoe

 

Avui he anat a la plaça Nova del Vendrell en l'acte d'inici dels 150 anys del naixement de Pau Casals. Un acte amb molt de polític entre ells l'Enterramorts i el ministre que no vol donar el Guernika  a la ciutat basca. Han actuat 10 grups de cultura popular, però menys les sardanes i els castells ho han posat tot junt allí com un matxembrat. Potser no cal tants, però els que hi hagi que es puguin lluir però no aquest Max MIx com li agrada fer al Ken i als seus deixebles. Hi havia professors emprenyats i indepes que han cridat consignes de les seves al principi i després han marxat. L'enterramorts no estava a la plaça Nova.

Aquells dies tontos que acaben molt bé

 

Hi ha dies tontos que comences d'una manera rara i acaba tot molt bé. Tot va rodat amb bona gent i bon ambient. Ahir dissabte va ser un dia que no vaig fer res de l'altre món, però hi va haver moltes emocions i sensacions. La gràcia és quan et trobes gent que comparteix amb tu emocions i sensacions. Llavors només es tracta de deixar-se anar i volar. Vinga que un altre dia segur que repetim. 

Un Roger Mas que ens fa vibrar el cor

 

Quan va sortir la programació del Temporada del Vendrell volia anar a veure Roger Mas i la Cobla Sant Jordi a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, però vaig passar de comprar les entrades. Divendres vaig veure que hi havia unes quantes entrades lliures i res em vaig decidir i a primera lìnia. Em va agradar el concert perquè va fer alguna versió com la Llorona i la Bien Pagaa que van estar molt bé. M'ho vaig passar molt bé, però he de dir que a mi m'agrada quan actua sol amb la seva guitarra en un ambient més intimista. Ahire era una orquestra i era una altra versió, però jo sóc el prefereixo en un altre ambient més proper.

Una gran farsa empresarial, Ranking Games

 

Resulta que fa uns anys se celebren els Ranking Games que són unes proves on empreses on entitats competeixen. Se celebren a diferents llocs de Catalunya i dura un matí de dissabte. Doncs res, ahir dissabte vaig anar a donar un tomb pel pavelló Quim Tomàs. Alli estan els 24 equips participants. Hi havia Guardia Civil, funcionaris, entitats i altres històries. La idea és molt bona perquè és manera de fer entitat i fer empresa. El que trobo és exagerat és tota la  cosa mediàtica. Allí hi havia una estructura per retransmetre l'arribada de la l'home a Mart. Un munt de pantalles i tots un munt de professional retransmetent allò com si fos un gran prova olímpica. Evidentment darrera tot això hi ha FCC que és l'empresa reina dels residus i la neteja al Baix Penedès. Es va gastar un paston en muntar tot això que no calia perquè la gent que hi anava jo crec que no estava per què la veissin des d'Austràlia. La idea és bona, pero sense aquesta part de propaganda també es podria fer.. M'agradaria saber qui s''ho mirava perquè allí hi havia molta més gent a la pista que no pas a les grades que estaven gairebé buides. Una mica de màrqueting amb els pobres que hi van participar que els hi van donar coca i beure. Tot un detall. No cal tanta parafernàlia per no res tot i que la idea és molt bona, però sobredimesionada empresarialment.

Un Vendrell adaptat a la realitat

 

Està bé que el Vendrell celebri i honori algunes gestes del seu passat com els 250 anys de l’orgue, els 100 dels nens del Vendrell, els 60 dels Pastorets i un llarg etcètera que podíem anar construint sobre aquest teixit social i històric del Vendrell. Està bé tenir aquestes persones i gestes, però el Vendrell necessita treballar en el futur sense oblidar el futur. Viure del passat sempre és bonic, però ens ha de servir per anar preparant el futur mentrestant bastim el present.

Vist que el turisme que majoritàriament ens visita no és el que gasti més diners dels que aterren a les nostres contrades hem de ser capaços de crear sectors alternatius on la gent de la comarca pugui guanyar-se la vida durant tot l’any. Tenim en algunes localitats com la Bisbal del Penedès que està apostant clarament pel sector logístic però està fent una greu destrossa del territori. Només ens cal pujar a algun turonet i veure les immenses naus industrials plantades allí al mig trencant l’harmonia del paisatge que tant havien defensat els nostres avantpassats.

Està molt bé tenir en Pau Casals, però en el seu honor hauríem de tenir un conservatori oficial i no una escola de música que no aporta títols oficials i obliga als seus estudiants a passar per les proves requerides en l’ensenyament reglat per accedir a etapes superiors.

Per evitar desplaçaments potser que també tinguem una delegació d’hisenda a casa nostra. Fa un any aproximadament que tenim la representació de la Diputació de Tarragona que ocupa l’espai de l’antiga biblioteca del Vendrell, però jo encara no he vist entrar cap presumpte usuari en aquest edifici públic. De cues, cap ni una. La relació de la Diputació amb els seus administrats és principalment a través d’altres organismes com Base, però la relació principal és entre entitats públiques i no pas entre ciutadans. Potser que hi hagi una delegació però que tingui el lloc que li correspongui per volum de feina i no pas un gran edifici amb una persona i amb poquíssimes o cap visita real. Potser que tinguem uns mitjans de comunicació comarcals com correspon i no que el Vendrell destini uns 700.000 euros del seu pressupost local a cobrir uns mitjans que en el fons se’n beneficia tot el Baix Penedès d’una manera o altra. Treballar el tema del transport amb les grans capitals que tenim oblidat. A finals dels segle passat vaig ser capaç d’estudiar una carrera anant i venint cada dia de Barcelona en tren. Avui seria impossible. Si hem construït gairebé una ciutat dormitori, hem de donar les comunicacions perquè la gent hi pugui accedir. Ens falta dissenyar un futur clar i un present adaptat a les persones i no a les grans empreses constructores que estan fent l’agost a casa nostra.

Un ple que ja anuncia una setmana santa caòtica en la recollida d'escombraries a la zona dels barris marítims

 

Un ple de març tranquil amb una nova aparició del lider local de AC que va anar al gra, però el Ken va desviar l'atenció i es va fer el suec. Una mica de postureig amb el canvi de planejament. Evidentment ara es veuen poques grues al Vendrell si hagués estat com abans aquí ja estaríem fins a dalt de tot, però la crisis ens ha ajudat ja que tenim un pla del 2000 que és un self service pels promotors i especuladors. Res no tenim reunions del consell escolar ni falta que fan mentres hi  hagi gent discola al pensament uniforme que volen imposar des del Ppsoe. Ara no tindrem un pont al riuet i clar com estem renaturalitzant i la natura no te ponts haurem de fer un tomb per la zona de l'aigua. Res que tenim una nova ordenança que no calia perquè si es vol amb l'anterior ja funcionava però els polítics no volen posar multes i ara han posat unes quantes però no és un tema de llei és un tema de política i ja està, però clar han fet una mica de sancions per demostrar que quan volen i amb qui volen la cosa va una mica, no gaire que sinó s'emprenyen.  Però clar és recapten només un 15% de les multes que amb això no fem res. Sinó hi ha una mica d'educació no en sortirem del problema.

Es veia venir en aquest ple la situació catastròfica de la recollida d'escombraries de Coma-ruga d'aquesta Setmana Santa. Tot ple de merda per mil històries que han portat a una promoció turística del territori nefasta en un caos que han fet més fotos que el Ken durant tot un mandat. No res seguim endavant amb l'autobús que ha d'arribar al Francàs que també tenim mig perdut per allà baix. Els del PP ja no fan el ridicul amb explicació de vot. Estan dins la onda vaselina del Ken.

Un nou dilluns de Pasqua a Sant Antoni d'Albinyana

 

Dos cops a l'any l'ermita de Sant Antoni que és de la primera meitat del segle XVIII acull una missa. Avui és el tradicional aplec de Dilluns de Pasqua. No fa gaires anys feien sardanes, arròs i altres històries, però com passa en moltes coses doncs que ja no es fa i tot i això sempre hi ha algú que s'hi queda amb la família a fer la mona. Un cop més ens hem reunit aquí els binyanos per celebrar aquest dia en un dia que feia calor i això ha portat molta gent. La gràcia es pujar a peu que amb mitja hora ho tens de sobra. Res una cita més per cantar els goigs del sant i passar un dia saludable recuperant veïns i coneguts de sempre que aquest dia apareixen per aquestes alçades. Un dia bonic. La propera cita per Sant Antoni al juny,

Seguim sumant i per Pascua també

 

Un any més i ja en són uns quants toca fer la mona. Tot un luxe tenir un fillol amb personalitat caràcter i molt bon cor. Moltes gràcies perquè aquest és un dels millors regals que m'han fet a la vida. Endavant Pau. Una forta abraçada i endavant.

Un mati de diumenge de Pasqua ple de música i vida a Llorenç del Penedès

 

Un matí de diumenge de Pasqua per gaudir de la riquesa cultural de Llorenç del Penedès. A les 12 i escaig del migdia davant les escales i en una petita pel poble es poden escoltar caramelles, corrandes i similars interpretades per les corals del municipi: Itzi, Gotim, Harmonia i Russinyols. Unes generacions que es donen cita davant d'un nombrós públic per donar vida al poble. La gent s'ho passa molt bé i és un gran acte amb molta participació i esperats per tot. Aquestes petites grans coses que fan poble i donen alè de vida a un grup de gent. Endavant amb la vostra tasca amb la cultura, la música i la vida.

Els barris marítims del Vendrell plens de merda

 Doncs res van enviar les notificacions de la nova recollida selectiva a les segones residències i alguns ni es van enterar que ho feien. Altres van anar a les reunions de cap de setmana a la llauna de sardines del Tabaris i no es van poder atendre perquè no hi havia prou personal per la gent que hi havia. Alguns passaven per aquí. Altres s'han dedicat a sabotejar contenidors. L'empresa concessionària ha deixat uns quants contenidors desvallestats prop d'una carrer important perquè la gent vegi la magnitud de la tragèdia. En definitiva que aquests dies els barris marítims de Sant Salvador s'han omplert de contenidors plens en el millors casos, bosses per terra. Ningú sap res. Després ve un lúcid regidor del Ppsoe i et diu que setmana santa no es és temporada alta. Tot molt patètic i el Vendrell un cop més fa una nova campanya pel turisme omplint els carrers de merda i la gent emprenyada fins dalt. Res aquí no passa res perquè quan els socialistes no volen solucionar una cosa posen 20 persones en una taula per quedar bé amb tothom per no fer res. Doncs res, una mica de merda per una gestió de merda per un poble que és mereix una mica més de bon tracte. Això és el que tenim per la desidia d'uns i el desinterès dels altres, el carrer brut.

Exercici de la capitalitat baixpenedesenca

 

Des de temps immemorials el Vendrell ha estat la capital del Baix Penedès. Ha estat el municipi amb més població i on s’han centrat tots els serveis i equipaments comarcals. Evidentment dins el Penedès podem dir que és la germana petita i ara mateix estar a tocar en demografia amb Vilafranca del Penedès. Més lluny i en una altra lliga ja tenim Vilanova i la Geltrú que exerceix amb força i empenta la seva tasca de capitalitat.

El Vendrell sempre ha tingut una manca de consciencia real del paper de capitalitat. Aquesta mentalitat ha provocat que el paper de lideratge comarcal hagi quedat a l’aire. Aquí dins s’amaga un altre problema intrínsec del Vendrell que hi ha una manca de sintonia entre el nucli,  els barris marítims i les urbanitzacions. El Vendrell ha pensat històricament en el seu melic urbà deixant de la mà de deu el seu vessant costaner i rodalies. Li ha anat molt bé per recaptar diners en impostos, però han donat els mínims serveis a aquest espai que cada dia va agafant poder en el conjunt total del terme municipal.

El Vendrell es mira constantment el rovell de l’ou i si passa de la resta del seu municipi com no passarà dels pobles de la comarca? Una dels equipaments més importants que s’han fet recentment ha estat el TAG amb una capacitat que només arriba a les 411 places. Aquí parlem que la comarca és una de les que més creix de Catalunya i nosaltres fem recintes pensant en el passat i no pas en el futur. Ara estem tots cofois de l’ampliació del nou hospital que ja va quedar petit quan el van inaugurar el 2005. Jo encara no he escoltat enlloc que aquest hospital tingui previst una UCI com deu mana i hagi de derivar els casos greus a Tarragona. Altres localitats com Calafell i Cunit han passat de 5 expedicions diàries en bus a Barcelona a 12. Almenys fins que acabin les obres dels túnels del Garraf. El Vendrell no ha mogut fitxa. Evidentment som capital però el nostre esperit el vàrem perdre pel camí fa molts anys. Primer hem de recuperar la sintonia integral del municipi i després ja creuarem límits dels nostres polítics, però ara per ara estem entre la Riera de la Bisbal i la Carretera de Valls. La resta està extramurs i per tant mig oblidada per invertir. Només per recaptar.

Ser capital no serveix només per fer propaganda i fer fotos sinó que és un esperit de lideratge que s’ha de treballar com a locomotora del tren comarcal. El Vendrell actua com un tren de rodalies en via morta esperant un miracle que no arriba mai per sortir a la via en què fa anys va quedar aturat per manca de qualsevol intent de superació.

El Baix Penedès, l'ànec lleig del territori

 Aquesta setmana s'ha fet públic l'índex socioeconòmic del Catalunya i un cop més el Baix Penedès és l'ànec lleig del Penedès. Aquest índex acull dades de qualitat de vida, ocupació, estuidis, renda econòmica, immigració, habitatge entre altres dades que afecten a tothom. De les tres comarques queden així: la més alta el Garraf amb 103, després Alt Penedès amb 100,5 i el Baix Penedès amb 90,9. En aquesta llista hi falta l'Arboç que està amb 81,5. Per altra banda, cal dir que el més alt de Catalunya és Matadepera amb 129,9 ei el més baix Salt amb 59,8. Les dades són del 2024. Us paso una infografia del 3 de vuit que ho explica molt bé.

Algunes cares ja es veuen més del normal

 De mica en mica les persones es van posicionant en el món de cara a les properes eleccions municipals. En aquesta foto tenim clarament una persona que segurament es tornarà a presentar com a primer tinent d'alcalde en un poble que no és Albinyana. Després tenim una pubilla que darrerament surt molt al costat del seu lider espiritual i que mou masses i segurament anirà en els primers llocs de les propers listes del sr. També tenim una altra pubilla que anirà en llistes, però segurament del 10 amunt. Allò de quedar bé, però tu et quedes fora sinó passa un miracle. Després tenim una regidora que segurament no repetirà, segons diu molta gent, però el món de la política no sé sap mai i un altra regidora que pot passar de tot en un mandat sense solta ni volta en el seu paper. Seguim treballant el present i de pas el futur. Després n'hi ha una que no sortirà i si va en llistes serà a final de tot per complir amb els amics. Però evidentment el guia espiritual fins els darrers moments no diu res per a veure que pot pescar. Després no tenim un que no surt i que està allí a veure que passa, però com ja es coneix com va tot està a l'espera de nous moviments. Un altre no crec que surti perquè ja fa mesos que està en un perfil baix només per justificar públicament martingales de la política del seu cap. Desp´res tenim que la dels 7 km de paradís marxa al PPsoe i el pubill  extremeny sembla que ha fitxat pel Rovira després de passar per altres intents fallits d'entrar en la política directament

Un lloc per compartir bona música i bon ambient

 Hi ha molta gent que va als auditoris i coses similars. Nosaltres ens agrada sempre que ho mereixi anar a veure grups alternatius que dificilment tocaran en auditoris que està reservat a un tipus de musica i exclou la resta. Però no passa res, al Vendrell tenim el Lokal Biker i la Alternativa que van donant vidilla  aquests grups d'aficionats amb taquilla inversa i amb molt bon ambient. Allí l'ambient és selecte perquè molta gent ja no hi va ni cal que hi vagi. Un lloc per passar una bona estona amb família amb la gent de sempre i els nous que tenen bon gust. Moments per viure. No cal ni grans campanyes de publicitat ni rodes de premsa xorres. Aquí es viu en directe sense colorants ni conservants. Una bonica experiència que uns pocs, que ja està bé, ens agrada. Ahir va ser el torn de Ovejas Negras, un grup de versions de Barricada.

Una nova jornada castellera a Sant Jaume dels Domenys

 A ràdio Sant Jaume hi ha un programa de castells que es diu Quarts  amunt i ha organitzat una jornada castellera nova al calendari que coincideix amb el Diumenge de Rams. Han actuat els castellers de Vilafranca els de Terrassa i els Nens del Vendrell. Els castells màxims han estat de vuit. Encara no ha començat la temporada i ha estat com un assaig general. Molt bé la iniciativa que suposo que ha pagat l'Ajuntament i llàstima de la caiguda dels Nens que ha canviat una mica la part final de la jornada, però feia un dia estupendo i aquest és una localitat on els castells encara no hi havien arribat en una jornada anual. La darrera actuació va ser l'any 2012 tot i que als anys 90 del segle passat si que hi havia hagut diades en aquesta localitat. Ara ja hi tornen a ser. A veure si si queden o només ha estat un acte puntual. A veure que passa. 

La veu d'un poble torna per Diumenge de Rams

 Un any més vaig anar a la representació de Pàgines de Passió del meu poble, Albinyana, amb molt bona acollida Un cop més un part important del municipi participa d'alguna manera en aquest muntatge de caire religiós, però amb un toc modern. La història va començar l'any 1990 per recollir diners per la restauració de l'Àngel i ha durat fins l'actualitat amb l'obligada parada del Covid. Aprofitant la passió de Crist és fa un repàs a l'actualitat d'una manera general i amb dualitat de veus. Sempre ha tingut molt bona acollida i per alguns és una cita obligada de cada Diumenge de Rams. Una experiència de poble on petits i grans participen en un projecte unitari que fa de pal de paller d'un poble que encara manté certa cohesió social.

Cal pagar quasi 10 milions d'euros per una sortida del tour de França?

 L'Ajuntament de Barcelona ha pagat 9,68 milions d'euros per la sortida del Tour de França. Realment cal pagar aquestes quantitats ingents de diners per un dia de glòria? Potser que els invertim en altres coses com sanitat i professors. Potser no sortirem tant als mitjans però la cosa anirà millor que ara. Perquè els polítics paguen autèntiques fortunes per fer-se una foto. Estem molt malament si aquesta és la nostra política del futur. Evidentment el Tour es important però crec que hem perdut els papers, un cop més. Bé. Crec que ja hem perdut la carpeta amb tots els papers.

Menys fotos i més seguretat al Vendrell

 Quan et fas portar tota la plana major de seguretat al Vendrell per fer una foto i dient unes estadístiques que no creu ningú tenim un problema. Si la cosa no fos greu no tindríem aquestes reunions d'alt nivell perquè no faria falta i tothom s'ho creuria però com la gent no s'ho creu llavors passem al segon grau que és el teatre barato amb la foto d'uniformes, xapetes i amics i res. Un cop més la gent normal es queixa de la inseguretat que tenim aquí al Vendrell i en un lloc tan visitat com l'hospital comarcal. Els polítics i amics ho saben, però no passa res, però la gent ja n'està farta d'aguantar aquestes situacions eternes que sempre putegen als més pobres. Doncs aquí us deixo el twit del comitè de l'hospital perquè això de la seguretat vendrellenca és una pura mentida.

Limitació dels mandats

 

 

Una de les coses bones que té la democràcia americana és que limita a dos mandats seguits la presidència del país. Altres països no tan coneguts també ho practiquen com Brasil a dos consecutius i Filipines a tres mandats. Més propers també tenim Itàlia, però segons de les dimensions del municipi. Aquesta seria una bona mesura per anar renovant la casta política que tenim a casa nostra. Alguns polítics porten més de vint anys al capdavant de la localitat i han fet una bona tasca, però seria bo que deixin entrar a nous valors del municipi sinó la cosa s’enquista i no hi ha ningú que ho mogui en cap sentit. Si aquesta persona que ha estat dues legislatures al capdavant d’un consistori vol repetir que descansi un període electoral o que vagi en altres posicions de la llista. Però en conec pocs que després d’alcalde hagin passat a simple regidor. Suposo que és una cosa molt dura de suportar i prefereixen sortir per la tangent o situar-se en posicions de la llista lluny dels llocs davanters.

 Aquesta és una mesura força lògica per anar donant interès a la política que és un sector de la nostra societat cada dia pitjor valorat i on l’abstenció va ampliant el seu segell. El nostre univers electoral està preparat perquè encara que votin quatre gats les eleccions són igual de vàlides. No cal que parlem de les llistes obertes en les eleccions. Aquestes dues mesures que no suposen cap despesa aniria molt bé perquè els pocs que encara creuen en aquest muntatge ho segueixi fent i no augmentar el nombre de desafeccions, però sembla que no deuen interessar tot i ser molt coherents i practicables.

 

 

 

A la recerca de públic

 

 

 

Les nostres societats estan farcides d’actes de tot tipus que es van concatenant en agendes de cap de setmana principalment. Per informar-nos tenim les xarxes socials, mitjans de comunicació i com no, el boca orella que no falla mai. Primer de tot falta saber que fan perquè estem tan saturats de propostes almenys en les localitats i en dates puntuals que la gent ja ni s’ho mira. Has de posar un toc especial i diferent perquè la gent perdi un segon en aquell cartell i pugui captar la informació continguda i no passi per alt. Un cop arriba al coneixement de les persones falta que sigui el suficientment atractiu perquè hi vagi. A partir d’aquí s’ha de buscar un bon horari i molts cops ja s’anuncia directament doncs  el pica pica o la simple copa de cava per veure si s’hi afegeix alguna persona més. Un dels públics que es mouen més són els jubilats que tenen, en teoria, més temps d’oci, però avui en dia tal com van moltes famílies quan una persona arriba a aquesta etapa de la vida té més feina que no pas quan havia de complir amb uns compromisos laborals. La nostra societat utilitza els avis per compensar algunes mancances, com la cura de menors. Quan als pares els toca treballar i no hi ha diners per contractar a una persona.

La resta de sectors de la societat si que és mou però hi ha d’haver una bona causa a banda d’un petit refrigeri: regalar un llibre, sortejar alguna cosa, la visita d’una persona mediàtica entre moltes altres. Quan jo era jove, i no fa tants anys, la gent es movia més pels diferents actes. Avui en dia costa molt moure a la gent encara que posis algun al·licient. Hi ha actes de partits que sempre hi van els condicionals encara que amb el temps van perdent poder de convocatòria. Abans un partit polític de govern et podia omplir una Lira avui en dia en prou feines poden amb mitja sala polivalent de l’Escola de Música.

És molt trist perquè a vegades veus propostes interessants en aquestes comarques del Penedès i hi van quatre gats per compromís i poca cosa més. Cada dia hi ha menys d’aquestes persones que te les trobaves a tot arreu. Suposo que avui o van al gimnàs o estan a casa traient profit al comandament a distància i potser cuiden els nets perquè els pares han de fer moltes hores extres per arribar a final de mes.

Ens estem quedant sense públic en la majoria de casos i això és molt trist però entre tots ho hem aconseguit. No cal que parlem del que faran les properes generacions que només els tocarà fer-ho a través del tik tok i de curta durada. Estem perdent aquesta vitalitat social en favor de les pantalles i el món virtual.

Sobredosis de fotos i reunions

 Estem en el món de les fotos que no porten enlloc i les reunions infumables per no quedar en res. Abans no es practicava aquests esports amb  tanta intensitat, però ara estem en aquest nivell creant comissions, entitats reglaments que ningú es mira i no van enlloc perquè és pura imatge per semblar que es fan coses quan el que interessa és que tot quedi igual. El fum cada dia és més intens i la gent hi va per compromisos, per cobrar o perquè quedar bé, però al final es farà unes grans conclusions que tothom es passarà pel forro.  No cal prendre el pel a la gent que es faci el que un vulgui però no cal tant de fum per seguir perdent credibilitat.

Fent bullir olla electoral

 

Anem sumants candidatures. De moment el PP ja fa explicació de vot per desmarcar-se dels sociates, per no dir res. Els d'ERC ja tenen candidat que ja ha agafat posicions perquè el Sito està de retirada. Els hereus de Convergència també s'han muntat una unitat a mida amb els hereus de l'antic partit encara que alguns s'ha fet sociata per interès. Ara ha sortit la Cup que són els de Som Poble, però d'una altra escola i línia perquè no apareixen els regidors que han tingut al Vendrell en les darrers legislatures. Si tots van per separat ho tenim malament, però si s'han d'unir i després es foten d'òsties val més que vagin per separat des del principi. Els d'AC ja fan preguntes al ple per dir que som aquí i esperem bons resultats. L'olla ja comença a bullir, però fins ara no veig cap candidat carismàtic. Alguns val més que no diguin res no sigui que la caguin i val més viure de renda. En definitiva la gent passa molts pobles de la política. Res anem endavant a veure com es fa coent tot plegat. 

La llei de to si no i tu no

 Està molt bé perseguir delictes i infraccions però també s'han de mirar totes aquests càrrecs i complements pel morro per simple obediència divina. Aquesta doble o triple raser segons qui ho demana. Abans la gent mirava a un altre costat, però ja està farta i tipa de moltes injustícies que no van enlloc. Com sempre els del davant segons com no donen la cara i expliquen les tonteries de sempre que no van enlloc i quan hi ha diners per alguns i per altres no d'una manera desproporcionada la cosa porta a males conseqüències. Seguim endavant.

Assemblea de l'Institut d'Estudis Penedesencs i com canvien els temps

 De jove era colega del sr. Manuel Bofarull i ell era un apassionat per la història i anavem junts a les reunions d'història i toponia de l'IEP. Havia anat a alguna junta a Vilanova, però ja fa uns 30 anys. Avui ho han fet al Vendrell i hi havia una desena de persones, els del Vendrell com sempre erem minoria. S'ha parlat de números i dels socis que ara estan sobre els 500 quan fa uns anys els doblaven. S'ha perdut aquest esperit que va començar l'Institut de fer història Km 0 d'una manera altruïsta. Hi ha molta gent que van ser iniciadors que ja ens han deixat i si que puja gent jove, però el volum és molt poc. Suposo que abans hi havia caliu perquè tot era molt diferent,  però ara la gent no està arrelada al territori i són pocs els que fan esutdis en aquest camp. Molts estan enganxats a altres móns i passen de la història local. L'any que l'IEP fa 50 anys i es prepara una bona celebració. Aquesta és una eina per estudiar les coses que tenim aquí des de la natura, toponia, parla, vegetació i mil coses més. Però és una pena que es vagi perdent la flama. Sort que alguns veterans i alguna rara avis jove s'hi ha posat amb ganes, però aquella vidilla de fa mig segle poca cosa queda. Enhorabon als nous herois i endavant amb la barca que tot i moltes coses encara està en plena forma tirant endavant.