Un mati de diumenge de Pasqua ple de música i vida a Llorenç del Penedès

 

Un matí de diumenge de Pasqua per gaudir de la riquesa cultural de Llorenç del Penedès. A les 12 i escaig del migdia davant les escales i en una petita pel poble es poden escoltar caramelles, corrandes i similars interpretades per les corals del municipi: Itzi, Gotim, Harmonia i Russinyols. Unes generacions que es donen cita davant d'un nombrós públic per donar vida al poble. La gent s'ho passa molt bé i és un gran acte amb molta participació i esperats per tot. Aquestes petites grans coses que fan poble i donen alè de vida a un grup de gent. Endavant amb la vostra tasca amb la cultura, la música i la vida.

Els barris marítims del Vendrell plens de merda

 Doncs res van enviar les notificacions de la nova recollida selectiva a les segones residències i alguns ni es van enterar que ho feien. Altres van anar a les reunions de cap de setmana a la llauna de sardines del Tabaris i no es van poder atendre perquè no hi havia prou personal per la gent que hi havia. Alguns passaven per aquí. Altres s'han dedicat a sabotejar contenidors. L'empresa concessionària ha deixat uns quants contenidors desvallestats prop d'una carrer important perquè la gent vegi la magnitud de la tragèdia. En definitiva que aquests dies els barris marítims de Sant Salvador s'han omplert de contenidors plens en el millors casos, bosses per terra. Ningú sap res. Després ve un lúcid regidor del Ppsoe i et diu que setmana santa no es és temporada alta. Tot molt patètic i el Vendrell un cop més fa una nova campanya pel turisme omplint els carrers de merda i la gent emprenyada fins dalt. Res aquí no passa res perquè quan els socialistes no volen solucionar una cosa posen 20 persones en una taula per quedar bé amb tothom per no fer res. Doncs res, una mica de merda per una gestió de merda per un poble que és mereix una mica més de bon tracte. Això és el que tenim per la desidia d'uns i el desinterès dels altres, el carrer brut.

Exercici de la capitalitat baixpenedesenca

 

Des de temps immemorials el Vendrell ha estat la capital del Baix Penedès. Ha estat el municipi amb més població i on s’han centrat tots els serveis i equipaments comarcals. Evidentment dins el Penedès podem dir que és la germana petita i ara mateix estar a tocar en demografia amb Vilafranca del Penedès. Més lluny i en una altra lliga ja tenim Vilanova i la Geltrú que exerceix amb força i empenta la seva tasca de capitalitat.

El Vendrell sempre ha tingut una manca de consciencia real del paper de capitalitat. Aquesta mentalitat ha provocat que el paper de lideratge comarcal hagi quedat a l’aire. Aquí dins s’amaga un altre problema intrínsec del Vendrell que hi ha una manca de sintonia entre el nucli,  els barris marítims i les urbanitzacions. El Vendrell ha pensat històricament en el seu melic urbà deixant de la mà de deu el seu vessant costaner i rodalies. Li ha anat molt bé per recaptar diners en impostos, però han donat els mínims serveis a aquest espai que cada dia va agafant poder en el conjunt total del terme municipal.

El Vendrell es mira constantment el rovell de l’ou i si passa de la resta del seu municipi com no passarà dels pobles de la comarca? Una dels equipaments més importants que s’han fet recentment ha estat el TAG amb una capacitat que només arriba a les 411 places. Aquí parlem que la comarca és una de les que més creix de Catalunya i nosaltres fem recintes pensant en el passat i no pas en el futur. Ara estem tots cofois de l’ampliació del nou hospital que ja va quedar petit quan el van inaugurar el 2005. Jo encara no he escoltat enlloc que aquest hospital tingui previst una UCI com deu mana i hagi de derivar els casos greus a Tarragona. Altres localitats com Calafell i Cunit han passat de 5 expedicions diàries en bus a Barcelona a 12. Almenys fins que acabin les obres dels túnels del Garraf. El Vendrell no ha mogut fitxa. Evidentment som capital però el nostre esperit el vàrem perdre pel camí fa molts anys. Primer hem de recuperar la sintonia integral del municipi i després ja creuarem límits dels nostres polítics, però ara per ara estem entre la Riera de la Bisbal i la Carretera de Valls. La resta està extramurs i per tant mig oblidada per invertir. Només per recaptar.

Ser capital no serveix només per fer propaganda i fer fotos sinó que és un esperit de lideratge que s’ha de treballar com a locomotora del tren comarcal. El Vendrell actua com un tren de rodalies en via morta esperant un miracle que no arriba mai per sortir a la via en què fa anys va quedar aturat per manca de qualsevol intent de superació.

El Baix Penedès, l'ànec lleig del territori

 Aquesta setmana s'ha fet públic l'índex socioeconòmic del Catalunya i un cop més el Baix Penedès és l'ànec lleig del Penedès. Aquest índex acull dades de qualitat de vida, ocupació, estuidis, renda econòmica, immigració, habitatge entre altres dades que afecten a tothom. De les tres comarques queden així: la més alta el Garraf amb 103, després Alt Penedès amb 100,5 i el Baix Penedès amb 90,9. En aquesta llista hi falta l'Arboç que està amb 81,5. Per altra banda, cal dir que el més alt de Catalunya és Matadepera amb 129,9 ei el més baix Salt amb 59,8. Les dades són del 2024. Us paso una infografia del 3 de vuit que ho explica molt bé.

Algunes cares ja es veuen més del normal

 De mica en mica les persones es van posicionant en el món de cara a les properes eleccions municipals. En aquesta foto tenim clarament una persona que segurament es tornarà a presentar com a primer tinent d'alcalde en un poble que no és Albinyana. Després tenim una pubilla que darrerament surt molt al costat del seu lider espiritual i que mou masses i segurament anirà en els primers llocs de les propers listes del sr. També tenim una altra pubilla que anirà en llistes, però segurament del 10 amunt. Allò de quedar bé, però tu et quedes fora sinó passa un miracle. Després tenim una regidora que segurament no repetirà, segons diu molta gent, però el món de la política no sé sap mai i un altra regidora que pot passar de tot en un mandat sense solta ni volta en el seu paper. Seguim treballant el present i de pas el futur. Després n'hi ha una que no sortirà i si va en llistes serà a final de tot per complir amb els amics. Però evidentment el guia espiritual fins els darrers moments no diu res per a veure que pot pescar. Després no tenim un que no surt i que està allí a veure que passa, però com ja es coneix com va tot està a l'espera de nous moviments. Un altre no crec que surti perquè ja fa mesos que està en un perfil baix només per justificar públicament martingales de la política del seu cap.

Un lloc per compartir bona música i bon ambient

 Hi ha molta gent que va als auditoris i coses similars. Nosaltres ens agrada sempre que ho mereixi anar a veure grups alternatius que dificilment tocaran en auditoris que està reservat a un tipus de musica i exclou la resta. Però no passa res, al Vendrell tenim el Lokal Biker i la Alternativa que van donant vidilla  aquests grups d'aficionats amb taquilla inversa i amb molt bon ambient. Allí l'ambient és selecte perquè molta gent ja no hi va ni cal que hi vagi. Un lloc per passar una bona estona amb família amb la gent de sempre i els nous que tenen bon gust. Moments per viure. No cal ni grans campanyes de publicitat ni rodes de premsa xorres. Aquí es viu en directe sense colorants ni conservants. Una bonica experiència que uns pocs, que ja està bé, ens agrada. Ahir va ser el torn de Ovejas Negras, un grup de versions de Barricada.

Una nova jornada castellera a Sant Jaume dels Domenys

 A ràdio Sant Jaume hi ha un programa de castells que es diu Quarts  amunt i ha organitzat una jornada castellera nova al calendari que coincideix amb el Diumenge de Rams. Han actuat els castellers de Vilafranca els de Terrassa i els Nens del Vendrell. Els castells màxims han estat de vuit. Encara no ha començat la temporada i ha estat com un assaig general. Molt bé la iniciativa que suposo que ha pagat l'Ajuntament i llàstima de la caiguda dels Nens que ha canviat una mica la part final de la jornada, però feia un dia estupendo i aquest és una localitat on els castells encara no hi havien arribat en una jornada anual. La darrera actuació va ser l'any 2012 tot i que als anys 90 del segle passat si que hi havia hagut diades en aquesta localitat. Ara ja hi tornen a ser. A veure si si queden o només ha estat un acte puntual. A veure que passa. 

La veu d'un poble torna per Diumenge de Rams

 Un any més vaig anar a la representació de Pàgines de Passió del meu poble, Albinyana, amb molt bona acollida Un cop més un part important del municipi participa d'alguna manera en aquest muntatge de caire religiós, però amb un toc modern. La història va començar l'any 1990 per recollir diners per la restauració de l'Àngel i ha durat fins l'actualitat amb l'obligada parada del Covid. Aprofitant la passió de Crist és fa un repàs a l'actualitat d'una manera general i amb dualitat de veus. Sempre ha tingut molt bona acollida i per alguns és una cita obligada de cada Diumenge de Rams. Una experiència de poble on petits i grans participen en un projecte unitari que fa de pal de paller d'un poble que encara manté certa cohesió social.

Cal pagar quasi 10 milions d'euros per una sortida del tour de França?

 L'Ajuntament de Barcelona ha pagat 9,68 milions d'euros per la sortida del Tour de França. Realment cal pagar aquestes quantitats ingents de diners per un dia de glòria? Potser que els invertim en altres coses com sanitat i professors. Potser no sortirem tant als mitjans però la cosa anirà millor que ara. Perquè els polítics paguen autèntiques fortunes per fer-se una foto. Estem molt malament si aquesta és la nostra política del futur. Evidentment el Tour es important però crec que hem perdut els papers, un cop més. Bé. Crec que ja hem perdut la carpeta amb tots els papers.

Menys fotos i més seguretat al Vendrell

 Quan et fas portar tota la plana major de seguretat al Vendrell per fer una foto i dient unes estadístiques que no creu ningú tenim un problema. Si la cosa no fos greu no tindríem aquestes reunions d'alt nivell perquè no faria falta i tothom s'ho creuria però com la gent no s'ho creu llavors passem al segon grau que és el teatre barato amb la foto d'uniformes, xapetes i amics i res. Un cop més la gent normal es queixa de la inseguretat que tenim aquí al Vendrell i en un lloc tan visitat com l'hospital comarcal. Els polítics i amics ho saben, però no passa res, però la gent ja n'està farta d'aguantar aquestes situacions eternes que sempre putegen als més pobres. Doncs aquí us deixo el twit del comitè de l'hospital perquè això de la seguretat vendrellenca és una pura mentida.

Limitació dels mandats

 

 

Una de les coses bones que té la democràcia americana és que limita a dos mandats seguits la presidència del país. Altres països no tan coneguts també ho practiquen com Brasil a dos consecutius i Filipines a tres mandats. Més propers també tenim Itàlia, però segons de les dimensions del municipi. Aquesta seria una bona mesura per anar renovant la casta política que tenim a casa nostra. Alguns polítics porten més de vint anys al capdavant de la localitat i han fet una bona tasca, però seria bo que deixin entrar a nous valors del municipi sinó la cosa s’enquista i no hi ha ningú que ho mogui en cap sentit. Si aquesta persona que ha estat dues legislatures al capdavant d’un consistori vol repetir que descansi un període electoral o que vagi en altres posicions de la llista. Però en conec pocs que després d’alcalde hagin passat a simple regidor. Suposo que és una cosa molt dura de suportar i prefereixen sortir per la tangent o situar-se en posicions de la llista lluny dels llocs davanters.

 Aquesta és una mesura força lògica per anar donant interès a la política que és un sector de la nostra societat cada dia pitjor valorat i on l’abstenció va ampliant el seu segell. El nostre univers electoral està preparat perquè encara que votin quatre gats les eleccions són igual de vàlides. No cal que parlem de les llistes obertes en les eleccions. Aquestes dues mesures que no suposen cap despesa aniria molt bé perquè els pocs que encara creuen en aquest muntatge ho segueixi fent i no augmentar el nombre de desafeccions, però sembla que no deuen interessar tot i ser molt coherents i practicables.

 

 

 

A la recerca de públic

 

 

 

Les nostres societats estan farcides d’actes de tot tipus que es van concatenant en agendes de cap de setmana principalment. Per informar-nos tenim les xarxes socials, mitjans de comunicació i com no, el boca orella que no falla mai. Primer de tot falta saber que fan perquè estem tan saturats de propostes almenys en les localitats i en dates puntuals que la gent ja ni s’ho mira. Has de posar un toc especial i diferent perquè la gent perdi un segon en aquell cartell i pugui captar la informació continguda i no passi per alt. Un cop arriba al coneixement de les persones falta que sigui el suficientment atractiu perquè hi vagi. A partir d’aquí s’ha de buscar un bon horari i molts cops ja s’anuncia directament doncs  el pica pica o la simple copa de cava per veure si s’hi afegeix alguna persona més. Un dels públics que es mouen més són els jubilats que tenen, en teoria, més temps d’oci, però avui en dia tal com van moltes famílies quan una persona arriba a aquesta etapa de la vida té més feina que no pas quan havia de complir amb uns compromisos laborals. La nostra societat utilitza els avis per compensar algunes mancances, com la cura de menors. Quan als pares els toca treballar i no hi ha diners per contractar a una persona.

La resta de sectors de la societat si que és mou però hi ha d’haver una bona causa a banda d’un petit refrigeri: regalar un llibre, sortejar alguna cosa, la visita d’una persona mediàtica entre moltes altres. Quan jo era jove, i no fa tants anys, la gent es movia més pels diferents actes. Avui en dia costa molt moure a la gent encara que posis algun al·licient. Hi ha actes de partits que sempre hi van els condicionals encara que amb el temps van perdent poder de convocatòria. Abans un partit polític de govern et podia omplir una Lira avui en dia en prou feines poden amb mitja sala polivalent de l’Escola de Música.

És molt trist perquè a vegades veus propostes interessants en aquestes comarques del Penedès i hi van quatre gats per compromís i poca cosa més. Cada dia hi ha menys d’aquestes persones que te les trobaves a tot arreu. Suposo que avui o van al gimnàs o estan a casa traient profit al comandament a distància i potser cuiden els nets perquè els pares han de fer moltes hores extres per arribar a final de mes.

Ens estem quedant sense públic en la majoria de casos i això és molt trist però entre tots ho hem aconseguit. No cal que parlem del que faran les properes generacions que només els tocarà fer-ho a través del tik tok i de curta durada. Estem perdent aquesta vitalitat social en favor de les pantalles i el món virtual.

Sobredosis de fotos i reunions

 Estem en el món de les fotos que no porten enlloc i les reunions infumables per no quedar en res. Abans no es practicava aquests esports amb  tanta intensitat, però ara estem en aquest nivell creant comissions, entitats reglaments que ningú es mira i no van enlloc perquè és pura imatge per semblar que es fan coses quan el que interessa és que tot quedi igual. El fum cada dia és més intens i la gent hi va per compromisos, per cobrar o perquè quedar bé, però al final es farà unes grans conclusions que tothom es passarà pel forro.  No cal prendre el pel a la gent que es faci el que un vulgui però no cal tant de fum per seguir perdent credibilitat.

Fent bullir olla electoral

 

Anem sumants candidatures. De moment el PP ja fa explicació de vot per desmarcar-se dels sociates, per no dir res. Els d'ERC ja tenen candidat que ja ha agafat posicions perquè el Sito està de retirada. Els hereus de Convergència també s'han muntat una unitat a mida amb els hereus de l'antic partit encara que alguns s'ha fet sociata per interès. Ara ha sortit la Cup que són els de Som Poble, però d'una altra escola i línia perquè no apareixen els regidors que han tingut al Vendrell en les darrers legislatures. Si tots van per separat ho tenim malament, però si s'han d'unir i després es foten d'òsties val més que vagin per separat des del principi. Els d'AC ja fan preguntes al ple per dir que som aquí i esperem bons resultats. L'olla ja comença a bullir, però fins ara no veig cap candidat carismàtic. Alguns val més que no diguin res no sigui que la caguin i val més viure de renda. En definitiva la gent passa molts pobles de la política. Res anem endavant a veure com es fa coent tot plegat. 

La llei de to si no i tu no

 Està molt bé perseguir delictes i infraccions però també s'han de mirar totes aquests càrrecs i complements pel morro per simple obediència divina. Aquesta doble o triple raser segons qui ho demana. Abans la gent mirava a un altre costat, però ja està farta i tipa de moltes injustícies que no van enlloc. Com sempre els del davant segons com no donen la cara i expliquen les tonteries de sempre que no van enlloc i quan hi ha diners per alguns i per altres no d'una manera desproporcionada la cosa porta a males conseqüències. Seguim endavant.

Assemblea de l'Institut d'Estudis Penedesencs i com canvien els temps

 De jove era colega del sr. Manuel Bofarull i ell era un apassionat per la història i anavem junts a les reunions d'història i toponia de l'IEP. Havia anat a alguna junta a Vilanova, però ja fa uns 30 anys. Avui ho han fet al Vendrell i hi havia una desena de persones, els del Vendrell com sempre erem minoria. S'ha parlat de números i dels socis que ara estan sobre els 500 quan fa uns anys els doblaven. S'ha perdut aquest esperit que va començar l'Institut de fer història Km 0 d'una manera altruïsta. Hi ha molta gent que van ser iniciadors que ja ens han deixat i si que puja gent jove, però el volum és molt poc. Suposo que abans hi havia caliu perquè tot era molt diferent,  però ara la gent no està arrelada al territori i són pocs els que fan esutdis en aquest camp. Molts estan enganxats a altres móns i passen de la història local. L'any que l'IEP fa 50 anys i es prepara una bona celebració. Aquesta és una eina per estudiar les coses que tenim aquí des de la natura, toponia, parla, vegetació i mil coses més. Però és una pena que es vagi perdent la flama. Sort que alguns veterans i alguna rara avis jove s'hi ha posat amb ganes, però aquella vidilla de fa mig segle poca cosa queda. Enhorabon als nous herois i endavant amb la barca que tot i moltes coses encara està en plena forma tirant endavant.

Els mitjans de comunicació en sintonia social

 

Quan era jove era de les persones que per s’havia d’aixecar del sofà per canviar la cadena de la televisió. En aquells moments només n’hi havia dues i la pantalla era en blanc i negre. Evidentment els més moderns del poble ja la tenien en colors. Tot va avançant i també  van arribar les noves cadenes i els tons de grisos de la pantalla es van pintar amb pinzell.

Van passar els anys i les dècades. Ara js estic amb la televisió per cable. Jo miro una sèrie de programes molt concrets, com Polònia, el Foraster entre d’altres. Pels matins del cap de setmana agafo Got Talent durant l’esmorzar. També intento mirar diàriament els Telenotícies, per saber una mica com està tot amb un especial interès en la secció del temps que en els darrers anys ha agafat una forta revolada global. Fa uns anys venia a ser una part gairebé residual dels informatius i avui en dia és la cirereta del pastís per a  moltes persones. El meu pare sempre havia tingut una clara predilecció pel temps perquè el bon home era pagès i havia de sortir cada dia al camp, Era prou important que es trobaria i quin seria el millor temps per alguns tractaments de la vinya com l’ensofrar. Si  plovia et malmetia tot el producte que havies espolsat sobre la vinya.

Fa pocs anys vaig descobrir la televisió per cable que va ideal per veure les notícies. Jo poso l’aparell mitja hora, com a mínim,  més tard que hagi començat. Llavors vaig al principi de tot de l’emissió del programa i vaig passant amb el comandament les parts que no m’interessen. Una manera natural de veure el que et ve de gust i on haver de digerir propaganda política d’entre altres anuncis. Això de posar-se davant de la pantalla a triar alguna cadena en temps real ja forma part de la història. Avui en dia quan una persona es posa davant d’un aparell acostuma a seleccionar allò que vol veure encara que no sigui en temps real i puguis recular en el passat immediat o simplement escollir alguna proposta d’alguna plataforma digital. La televisió forma part de les coses que es poden triar en aquest món on l’oferta cada dia és més àmplia i variada.

Hi havia un temps en què les televisions pública eren una mica el pal de paller de la nostra identitat, però avui en dia tot ha canviat. Moltes de les persones que tenim per la nostra comarca no saben ni els interessa el que es porta  a terme en les nostres contrades. Ells segueixen activitats i propostes que coincideixen amb els seus gustos personals encara que es portin a terme lluny d’aquí. Ja fa anys que moltes persones es mouen en àmbits que no tenen res a veure amb el seu entorn geogràfic més proper. Jo crec que al Baix Penedès hi ha més veïns que estan més pendents del que passa a l’Hospitalet de Llobregat que no pas a la comarca excepte quan algun acte és capaç de superar aquests àmbits com podria va ser el concert Camela de fa uns pocs anys al Vendrell. Els mitjans de comunicació s’han d’adaptar a la gent perquè al revés segur que no passarà i menys amb les noves tecnologies que avancen vertiginosament . Al final els mitjans oficials només els veuran els quatre fidels a la causa oficial de torn.

Un Estat de la vila entre la torre d'ïvori del Ppsoe i els peus a terra de la resta

 Com diu el Reglament Orgànic Municipal cada any s'ha de fer un debat sobre l'estat de la vila que és com l'estat de la nació, però en petit. Llavors és com una mena debat polític on cadascú hi diu la seva. Evidentment al Vendrell hi ha dos grans grups el PsoePP que van juntats que viuen en una torre d'ívori amb les obres milionaries amb un gran cost i un petit benefici petit per la gent del Vendrell. Es pensen que estem en un parc temàtic. Ara volen fer un parc botànic al Boafoc i gastaronze milions en un parquing de 250 places al passeig de les Tòtiles. Una manera ded putejar als valents que encara venen al Vendrell. Llavors l'oposició que critica aquestes obres que no porten a res que el pressupost de l'alcalde guapo puja a 200.000 euros en aquest pressupost que cada tenim menys parquings i que la nova recollida s'està implantant de pena i els carrers encara estan bruts. També tenim aquesta capital de l'esport que ens costa 22.000 euros perquè és una cosa d'aquestes que tu pagues i te la donen. Tot es compra i tot es ven. Evidentment parlen de seguretat però el Vendrell seguim en el top d'atur a Catalunya en ciutat similars i tenim el lloc 17 de delictes d'Espanya. Aquesta és la nostra situació actual i  per anar a Barna en tren, doncs entre dues i tres hores com si anessim en tartrana. Res cada dia més comerços tancats i volen fer una reforma del mercat que sinó posen més parquing no servirà per a res.

Tot un honor que surti el meu poble a l'espai del temps

 

Un dels espais més vistos de la televisió és el temps. Hi ha localitats com Calafell que paguen per tenir una càmera del temps i surten cada dos per tres a la informació meterològica. Aquesta és una despesa intel·ligent perquè van sortint en tastets en una hora punta de la tele. Albinyana no tenim càmara de moment, però tenim una petita estació meterològica i molt de tant en tant sortim en aquest espai de la T33. Tot un honor veure el teu nom durant uns segons a la petita pantall. Tot un detall. A veure quan serà la propera. 

Torrente presidente, un crítica al wokisme sense filtres

 

Torrente presidente és una nova aportació de Santiago Segura a la nostra cultura. Una crítica al wokisme al socialisme vigent i a la majoria de la classe polític i en especial als de Nox. Una peli distreta amb molts cameos i molts diàlegs ben trobats per passar una bona estona. Una peli més elaborada i més fina que altres anteriors però sense predre la seva mala llet i crítica social. Suposo que algú sortirà ferit quan la vegi, però està bé aquesta teràpia perquè ens anem a la merda amb tanta finura. No us la perdeu

Un dia de la dona de flors i violes

 

 

 

 

En aquests dies estem veient molt actes en defensa de la dona arran de la celebració mundial el dia 8 de març d’aquesta data. Tenim pancartes, xerrades, llegida de manifestos, debats, exposicions, caminades i mil històries més que hem pogut anar veient a través de les xarxes socials. Aquestes mesures són de caire puntuals que aposten per la conscienciació social, però que hem de ser capaços d’anar una mica més enllà.

Primer de tot dotar a la comarca d’un servei d’atenció a les dones amb més professionals que atenguin aquest serveis, cobrint baixes i no esperar dos mesos a què et donin un hora. El mateix es pot dir en el tema judicial amb un jutjat que hauria d’agilitzar la seva tramitació i sentència ferma sense haver d’esperar un any fins que hi hagi sentència amb el risc que això suposa per a les persones. Pocs recursos també per allunyar, encara que sigui temporalment, a les víctimes de la violència masclista després de la denúncia.

Una altra mesura és que molts partits a l’hora de potenciar els caps de llista en les seves eleccions posin una dona. Aquesta serà una manera de visualitzar el paper femení en la nostra societat. Tradicionalment els homes són els qui han ocupat aquest paper i ara dins la mateixa formació s’ha de donar un pas important a les dones. No és gens normal que en un govern d’Espanya i de Catalunya no hem tingut mai una dona de presidenta. En molts pobles de la comarca no han tingut mai cap dona com a màxim autoritat local. Aquest és un tema que s’ha de treballar en tots els àmbits i és una porta a donar a la dona el paper que realment li correspon.

Per altra banda també s’ha de treballar l’entrada d’homes en professions que al llarg de la història han estat feminitzades com el món de la infermeria, neteja, l’hostaleria i tants altres. També s’ha de treballar el vessant contrari com fomentar l’entrada de la dona en camps que fins ara tenen un pes poc específic com les forces de seguretat, agricultura i ramaderia, enginyeria i similars.

Per fomentar el feminisme ens calen més eines com escoles bressol i residències d’avis on petits i grans puguin estar atesos a uns preus raonables en uns horaris amplis que no obliguin a la dona, i a l’home de pas, també a destinar més temps del necessari a atendre aquestes necessitats.

Llavors a nivell general per potenciar el paper de la dona s’han de potenciar els serveis públics perquè tinguin uns nivells presumptament normals i no hagis d’estar 3 hores en tren per cobrir en tres hores el que habitualment es feia en un hora o esperar tres anys per una operació de catarates. No només de fotos i imatges viuen les persones i perquè tot funcioni s’ha de treballar altres camps que milloren les condicions de les dones evidentment i de pas també dels homes. Cada dia és el dia de la dona tot i que crec que fins que no hi hagi el dia de l’home en el calendari no estarem del tot ben normalitzats. 

 

Un altre que vol sucar el melindro el 2027

 

Aquest divendres el crispeto torna a provar sort amb una nova formació que ja ho va intentar al 2019 però al final no es va presentar a les eleccions i anava del Vendrell mega guay i voliar pactar i al final no va fer res com una crispeta que fa xof i no passa d'aquí. Doncs res, suposo que ho volen intentar un altre cop. A veure si tenen collins o es queden en una bossa de crispetes com l'altre cop. Són els mateixos de sempre però repetinats. Una secció del grup ja s'ha passat directament al club de fans del Ken i queden els orginals. A veure com va tot això. Jo no li veig futur perquè el Vendrell veurà com puja la dreta dreta. Vinga endavant al Ken ja li va bé que hi hagi partidets que vagin difuminant els seus presumptes adversaris. Vinga ja ho tenim aquí. A sucar el melindro i a veure que passa. Ells ja saben com és el seu Vendrell ideal. Fa 60 anys que l'estem vivint i patint. La resta, pura literatura.

Segueixo fidel a l'Edu de Porland's

El Lokal Bike va acollir ahir un concert amb un grup mític del Vendrell com els Porland's. Jo els vaig seguir a principis del 2000 quan tocaven aquí i allà. Ahir em vaig trobar amb un nou cantant amb una versió molt més enèrgica i dinàmica, però jo ho sento em quedo amb l'Edu Fernández ,perquè hi ha cançons que a part de la lletra i la música una part clau la posa el cantant i aquí ha canviant radicalment. La intenció és molt bona. Sembla que la cosa és temporal i algún dia tindrem el seu lider original, però de moment prefereixo viure una mica del record. Aquesta és una manera d'acostar els grans temes dels Rolling Stones del Vendrell a una nova generació més jove, però jo em quedo amb els clàssics. Ahir el Lokal va omplir de gent el Lokal que està una mica menys de 100 persones tot i que feien concerts amb la Banda del coche rojo en una carpa no gaire lluny i un dj, però els vtv vintage de tota la vida teníem molt clar on havíem d'anar i pocs van fallar a la cita. Endavant amb la bona música i el rock no subvencionat.

100 anys 100 pilars, un acte amb molta emoció tot i la fina pluja

 

Els Nens del Vendrell celebren el seu centenari i de retruc el monument als castells de Josep Cañas també celebra 50 anys. Doncs res, una gran idea és fer 100 pilars de quatre al voltant d'aquest monument a tocar a l'antiga N-340. Estaven convidades unes 50 colles, però pel mal temps d'avui s no han vingut totes, però sembla que si que s'han fet uns 60 pilars. però la gràcia és la intenció i els números finals no són tan importants. Hi havia caliu i s'ha fet en un dia de plugims que amb el retard de mitja hora de l'actuació ha parat durants uns moments la pluja els 10 minuts nececessaris per fer l'actuació. Han vingut colles de tot Catalunya i ha estat breu com toca i molt emotiu. Com era normal ha parlat a l'escenari el tutor de Josep Cañas destacant la seva figura i persona. Una tarda especial que amb un temps millor hagués estat esplèndia però al final doncs ha mantingut el tipus i s'ha pogut realitzar perquè trobar una vetllada on puguin venir tantes colles no es gens fàcil la veritat. Enhorabona als Nens i endavant. Avui en dia hi ha unes 100 colles que fan castells, principalment a Catalunya però n'hi ha altres parts del món com USA, Índia, Anglaterra i molts altres gràcies als catalans amb vincles en aquests territoris i al repte que suposar fer castells. Curiosament ara fa uns 50 anys quan es va inaugurar el monument als castells en tot arreu n'hi havia unes 15. No cal dir que el nombre s'ha multiplicat exponencialment en aquest mig segle. Doncs res, seguim endavant amb el centenari dels Nens del Vendrell

No totes les subvencions són bones

 

Agafant el fil de la polèmica que fa setmanes que dura sobre el nou finançament singular que ens volen aplicar. Només cal dir que és una nova aixecada de camisa d’aquest govern que constantment ens diu val més això que res i ens amenaça amb la possibilitat que amb la dreta seria molt pitjor. Però clar, no diu que la política que fa aquesta presumpta esquerra ja li ha manllevat a aquesta dreta que ens vigila. Ens toca arreglar aquest problema d’una vegada definitiva. No és moment d’anar posant més pegats per un model que no és ni de bon tros el millor per nosaltres. El cafè per a tots és una política que no ens aporta res de nou. Només entretenir una mica més al personal.

Moltes administracions públiques estan a la cerca constant de subvencions i ajudes públiques vinguin d’on vinguin. Molts cops encara que no toqui s’aprofita les ofertes que hi ha en aquest camp. Encara que no sigui una necessitat primordial un ho demana i si cau tot això que tenim, però molts cops s’ha de posar una part econòmica de la butxaca per cobrir el cost real de l’obra o servei.

El que necessiten molts municipis és tenir un pla de futur a 15 o 20 anys vista i treballar sobre un pla concret i no anar donant pals a l’aire segons d’on vingui l’ajuda. De res serveix tenir diners i invertir-los en obres que no tenen ni solta ni volta. Hem de ser valents i crear models que beneficien a la majoria de la població i no pas als quatre de sempre. Demanar diners està bé però en un projecte de futur i no de qualsevol manera com un nen prepotent. Hem de tenir seny social. No només dilapidar diners i diners com un nen mimat que només vol guanyar eleccions a qualsevol preu perquè al tonto del poble sempre li toca pagar el pastís.

 

 

A la recerca dels diners fàcils

 

 

La nostra societat cada dia té més amants de les pràctiques per aconseguir diners fàcils encara que no siguin processos ni segurs ni legals. Com sabut per la veu popular els diners no es fan treballant. S’han de buscar altres mecanisme per aconseguir en poc temps grans quantitats de diners.

Hi ha activitats més o menys lícites. La política et pot portar de porter de discoteca a assessor de ministre d’una manera força ràpida. Una posició que et pot permetre alts ingressos i ampliar la cartera de contactes. Altres carreres menys lucratives et poden portar a esdevenir assessor d’un ajuntament sense horari ni tasques concretes ni la formació adequada. En el fons treballes pel partit encara que sigui dins un edifici municipal pagat per la resta de veïns del municipi.

Després tenim també aquests concursos televisius com OT, Eufòria i tants altres que a persones que fins ara podien tenir un perfil totalment normal es converteixen de cop i volta en grans artistes dels principals mitjans de comunicació amb una data de caducitat definida difícil de superar. Quan acabin el seu torn seran uns altres els afortunats. Ells cauran a l’oblit com tantes altres figures els han precedit en aquet efímer camí. No cal ni saber gaire música ni tenir dots especials. Simplement cauré bé davant la càmera i jugar  a aquest joc pervers. Altres personatges no cal ni que surtin sobre escenari. H poden fer en altres programes de relacions socials com Gran Hermano, la Isla de las Tentaciones on et toca vendre la teva intimitat i que tothom sàpiga que fas i deixes de fer en la teva vida diària. Quan acaba ela temporada, doncs res, un altre cop al calaix i alguna entrevista molt de tant en tant per no tenir un perfil desaparegut del tot.

Un altre món no tant lícit és el món de la droga que manté a moltes persones en el seu dia a dia. Els Mossos d’Esquadra ja alerten del  perill de les màfies d’aquest sector a casa nostra. Això vol dir que ja estem en nivells preocupants. En aquest país des de sempre hi hagut aquest comerç fora de legalitat que ja estava abans amb el contraban de tabac. De mica en mica s’ha anat adaptant a les noves necessitats del mercat. Hi ha molts establiments molt ben situats que se suposa que paguen grans lloguers que amb la venda de carcasses de mòbil per exemple evidentment no poden cobrir ni de bon tros la despesa del lloguer. Simplement són tapadores amb alguna cosa al darrera que manté tota aquesta estructura que no té res a veure amb el que oficialment ofereixen al mercat.

Després hi ha tot un grapat de persones que viuen de les xarxes socials i similars. Aquests a part de diners reben material de roba o altres objectes perquè puguin promocionar en les seves aparicions a les xarxes. Potser les seves percepcions no són tan quantioses en diners en metàl·lic, però per altra banda tenen un remuneració interessants en espècies que també poden arribar a compensar en certa manera les seves visualitzacions.

El perfil d’una persona que estudia i s’esforça per ser aconseguí un treball honrat i digne a base d’anar pujant per les escales de mica en mica cada dia està més en desús. Les noves estratègies socials i laborals d’una manera o altra potencien tots aquests perfils turbo que estan entre la legalitat i la il·legalitat que aconsegueixen uns forts ingressos econòmics. Evidentment en molts casos estem parlant de treballs efímers que pots baixar amb la mateixa velocitat que has pujat i sense pietat, però que són temptadors i atrapen a molta gent.

Tenim sort d’aquestes vies alternatives de vida que permeten que molta gent pugui viure en aquesta via microones. Els mètodes tradicionals no funcionen i cada dia estan més pervertits. Ja no són gens atractius i qui es pot busca altres sistemes encara que sigui muntar una empresa per vendre fum i crear necessitats que realment no existeixen a la resta de mortals, però de tant insistir al final semblen fonamentals. Trobar treballadors cada dia costa més perquè la gent va a la recerca del diner fàcil i sinó a buscar ajudes que li poden resultar més beneficioses treballar amb sous baixos i precarietat continua

Voluntaris per la llengua, tota una experiència humana.

 

Ahir dimarts vaig participar en una mena de voluntariat per la llengua exprés que es va fer al Vendrell pel CNL. Erem uns 4 voluntaris i uns vint estudiants vinguts d'arreu. Va anar rotant entre els diferents grups i va ser molt interesssant com veus aquestes persones que fa pocs mesos  que són aquí s'interessen per aprendre català. Hi ha gent que fa dècades que hi són i ni un borrall i aquestes persones doncs hi posen tot el seu interès. Realment aquesta és una grata experiència per tothom que hauria d'arribar més lluny.

Obertura de la nova estació de tren del Vendrell

 Avui dia 3 de març de 2026 el Vendrell ha inaugurat el nou edicle ( que vol dir edifici petit) de l'estació de tren del Vendrell. Per accedir a les vies ja s'haurà de passar pels torns. Fins ara era una de les poques estacions de tren que podies agafar el tren sense haver de passar cap control. Doncs res avui s'ha acabat. Les entrades de l'estació antiga s'han tancat i aquest edifici del 1887 des de 1994 forma en gran part patrimoni de l'Ajuntament del Vendrell. El fet que el Vendrell fins ara hagi estat una estació sense control ha afavorit d'aquella manera un perfil de visitants que potser no són els més recomenables. Pocs ho sabien i avui a les 6 del matí en un dia normal sense tonteries ja ha funcionat el nou emplaçament. Endavant i tots a passar pel torn-

Un ple urgent que podia esperar

 Un ple urgent pel conveni de la cessió de terrenys durant 75 anys perquè hi faci habitatge social. Un nou postureo perquè encara faltaven informes de la Generalitat sobre l'Iva i tal com està tot plegat això encara estarà uns dies o anys a ser realitat, però res uns 5.000 euros que és el que costa a aquest ple per decidir una cosa que no ve d'un dia. Molt bé el conveni, però el Vendrell passa tres pobles de fer habitatge social: quatre pactes per aquí i poca cosa més. Ell és més de fer nous locals per l'empresa d'aigües de FCC i un solar al Consell Comarcal amb una tasca més que discutida, però pel poble poca cosa. El nostre focus és al torrent i poca cosa més. 

Un pàrquing absurd al Vendrell amb un cost, a priori, 11 milons d'euros

 Avui he anat a Tarragona i he aparcat al pàrquint de la Torroja i he pagat 1 euro per tot un matí llarg. Ho trobo genial. És del gènere idiota i una mica més gastar 11 milions d'euros en un pàrquing a les bòbiles del Vendrell amb unes 250 places de pàrquing. Europa ens dóna 4.5 milions de subvenció. Realment els nostres polítics han perdut el cap. Tenint el Botafoc si diuen que no hi ha rotació és posa un preu simbòlic i ja ho tenim i no cal tirar tants de diners al torrent. Al Vendrell hem perdut el nord i ja anem a la deriva pel torrent

El govern dels i pels amics

 

Em fa molta gràcia això del govern de tothom perquè alguns ajuntaments quan una cosa està en aquesta franja entre la legalitat o la ilegalitat segons qui ho demana no passa i segons qui és l'afectat ho salva l'alcalde. Ho entenem que tothom és igual davant el poder. Doncs això és una cosa de molt mal gust. Mira si ho fa un goven desposta i dictador doncs res, però em fa molta gràcia que ho aplique els salvadors del món i els que sempre es posen a la boca els valors com la solidaritat, la igualtat i la legalitat vigent. Patètic. Ja no cola aquesta presa de pèl sistemàtica i per decret o perquè ho salva l'alcalde a segons qui, evidentment..  El govern de les excepcions ja cansa i fa aigües per arreu.

Convertir les misèries en glòries

 He vist quatre fotos de l'acte inugural del Vendrell capital de l'esport que és una d'aquestes coses com la capital de la cultura catalana que es compra i es ven per aquests alcaldes que necessiten protagonisme. Compres et drets i vinga va com si la cosa fos per mèrits o per un concurs on tothom sortis per igual. A més crec que a Espanya n'hi ha 7 més. Una presa de pèl en tota la regla, però hi ha gent que necessiten tirar diners aquí per semblar algú i tenen al poble i al seu territori abandonats, però res això és política vendrellenca. Va venir el Conseller d'Esports que és de Tarragona a fer una visita al Vendrell i va ser rebut com si fos el Papa de Romà per la classe política i algú més. Després un festival al Pavelló Quim Tomàs amb fotos i les banderetes i totes les tonteries que marquen aquests actes. Hi ha fotos on es veuen algunes grades buides. Hi van anar alguns equips per obligació moral més que una altra cosa perquè sentiment, la veritat és que no n'hi ha o almenys està molt dissimulat. Res. Una mica de paripé per demostrar que el més important està deixat de banda sistemàticament.Festes i confetti per tothom. No he posat cap foto de l'acte perquè no em vull solidaritza amb aquesta venda de fum barata que ens volen imposar.

Per un retorn íntegre de l'entrada del Farraestoltes

 

Fa uns quants anys que es fa el Farraestoltes al Vendrell coincidint amb la rua de carnaval del Vendrell. Algun cop s'havia posat inclús algun autobús de Calafell perquè la gent vingués quan acabes la rua allà. Enguany doncs portem un hivern intens meterològicament parlant i per vent es va suspendre la festa tot i que estava tot preparat per aquesta nit. Al final no es va poder fer i la gent que havia comprat una entrada i no hi va poder anar a l'hora de demanar el retorn de l'entrada s'ha trobat aquest cartell que només recuperen una part amb un descompte per un l'any que ve. Fins ara he viscut alguns episodis en què al final l'espectacle no s'ha fet per mil coses i fins ara sempre s'ha retornat la totalitat i algun cop doncs es podia anar l'altre dia que es fes l'espectacle, però això que han fet al Vendrell mai ho havia vist. L'entrada crec que eren 18 euros i crec que aforament 999 persones. A veure si la cosa es pot arreglar perquè aquesta opció que han dit els organitzadors no és la millor. Algú hauria d'haver guardat els beneficis d'altres anys per coses com aquesta, però clar aquest no és el millor camí. A veure si es troba la solució per tornar tots els diners o que l'entrada valgui per alguna festa similar dels mateixos organitzadors que fan per la vila. També és tris que un s'enteri per l'Informer del Vendrell. Millor altres mitjans més oficials, però aquest mètode mai falla en coses d'aquestes o quan perds alguna cosa.

29 anys d'actualitat en aquest blog

 

Avui fa 27 anys vaig començar aquest blog que varem iniciar amb altres persones que durant un temps varem arribar a fer un programa de ràdio al Vendrell que es deia Pas de Vianants. Cadascú ha seguit el seu camí, però jo encara conservo aquesta eina que forma part de la meva rutina on hi vaig penjant tot el publico i altres coses que em passen pel cap. Ara mateix tinc més de 21.000 lectors en una setmana. És una xifra sospitosa, però si que tinc constància que hi ha gent que van seguint el que vaig dient. Evidenment dic el que penso amb poc filtre i això el fa una mica diferent del periodisme mercenari que tenim per aquí. Doncs res esperem seguir endavant i gràcies a tothom per seguir-lo o passar de tant per aquí. 29 anys de tradició ja fa goig i recull un tros recent de la nostra història amb comentaris fets al moment i vas veient una mica com evoluciona tot plegat. Gràcies per seguir-me.

Un sopar d’homes sense estridències

 

 

En els darrers tres anys he anat al sopar d’homes que té lloc al meu poble, Albinyana, en el dimarts de carnaval. Una tradició que es remunta a més de 60 anys de tradició. Ara fa uns 10 anys les dones també van començar organitzar el seu que se celebra tot just el dia abans, evidentment per no coincidir. Aquesta és la gràcia

En el poble d’Albinyana a part de pujades i baixades sempre hem tingut grans cuiners que no han aspirat mai a Estrelles Michelin, ni molt menys, però que han deixat molt bon regust en els comensals que han compartit els seus àpats. Recordem el Polido, el Conxito, tots dos tristament desapareguts. Ara és el torn del Jordi Marrasé que ajut alguns xicots del municipi va ser l’encarregat d’elaborar el sopar que va està format per una paella d’arròs i un estofat de conill.  Pels postres, doncs la tradicional taronja i uns postres de músic. No podíem sortir d’allí sense el cafè sol o amb unes gotes d’alegria.

Aquest cop érem una setantena de persones que van gairebé omplir la sala de ball de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca, que curiosament aquest anys es compleix un segle de la seva constitució que no pas de la seva construcció que va tenir lloc al voltant de l’any 1930.

En altres èpoques reculades en aquesta esperada vetllada es passaven algunes projeccions d’aquelles que havies de mirar amb els ulls clucs a la televisió sinó estaves abonat al Canal Plus que també ha passat a la història. També havia estat fa anys el punt de trobada per anar després a la rua del carnaval de Sitges. Ara està molt massificat i si vas en cotxe s’ha d’anar de tarda sinó has d’aparcar al poble del costat. Total que al final la cirereta final de la vetllada va ser una partida de futbolí allí mateix i una mica d’alegria pel cos per estovar l’arròs.

Aquest és un acte senzill, sense pretensions on cada comensal es porta els seus coberts per poder gaudir d’aquests plats boníssims.

Hi ha senyors de totes les edats, tot i que la majoria se situen a partir dels 55 anys. Albinyana també pateix en molts actes aquesta manca de la generació perduda entre canalla i adults que tot i viure al poble o en localitats properes no apareixen mai en les activitats culturals del municipi.

La majoria de comensals del sopar son veïns del nucli i també d’altres punts del terme municipal com les Peces, però curiosament també hi fan cap altres senyors vinguts de la comarca inclús a vegades es deixa caure algú de fora per no perdre aquesta cita anual en una hora raonable perquè a les 23 hores ja pots estar a casa perfectament.

Les converses que s’hi porten a terme generalment giren al voltant del municipi. Aquelles coses que passen en els seus temes principals com l’agricultura, la caça, els camins, el temps i tot aquests aspectes que són els grans protagonistes d’aquest tipus de trobades.

Evidentment en aquests sopars no hem d’aguantar ni cap tipus de discurs avorrit per lloar la iniciativa i els seus impulsors. Tot i aquest detall, les persones que ho fan possible sempre reben uns aplaudiments dels presents a taula que fan pujar els colors dels autors en aquest petit homenatge.

Aquest és una trobada sense més història, bàsica i senzilla, però molt amena on et poses al dia de moltes coses que a vegades passen per alt a les informacions oficials municipals i a les botigues del poble que ara tenim regentada per aquesta nova línia de comerç que de mica en mica va suplantant les botigues de tota la vida.

Aquesta és la petita crònica d’una vetllada interessant on tothom té la mateixa importància sense protocols ni xorrades d’aquesta on tothom s’hi sent a gust i està amb ganes da participar en les converses de sobretaula per fer-ho tot més enriquidor i interessant. Ara tocarà esperar un any més, però ja està bé. A Albinyana no tenim 4 hores de rua ni ens fa falta, però tenim aquestes dues trobades d’homes i dones on la gent comparteix moments sense estridències ni tonteries.

 

Les noves forces esperen el seu torn al Vendrell

 El pel de l'altre dia va ser el primer on va aparèixer el lider d'Aliança Catalana local que va preguntar unes coses sobre escombraries. Jo crec que aquest partit pot treure uns molt bons resultats fruit dels convergents, socialistes i republicans rebotats. La cosa pot donar de si. Ja veurem com va quedant però entre AC i Vox poden treure una molt bona representació. La gent ja està fins els collins que li prenguin el pel com es va veure l'altre dia. Aqui tot va de puto cul, però això si ara tenim zona blava perquè algú faci peles amb el turisme de pollastre a l'ast i patates fregides que ens visita. 

Molt curiós que algun policia faci 1.000 hores extres a l'any. És una bestialitat d'una plantilal mal planificada i gestionada. Em fa gràcia com els polítics tiren pilotes fora cap als polítics quan molts càrrecs que manen son per decret o similar i actuen com a putxinel·lis del poder. Altres estan allí marginats. Patètic tot plegat. El Vendrell necessita una nova residència d'avis que aquesta ja ha fet la seva feina i necessitem un nou espai similar per acollir la nostra generació quan siguem iaios.

Això del Consell de turism és una gran farsa a part dels escollits pel gran Ken. Ara mateix només hi ha una persona treballant en una categoria baixa, però res més focs artificials en una política que fa pena. Seguim amb els problemes eterns de les urbanitzacions fora de la llei del Vendrell. Porten més de 50 anys així i encara en queden uns quants més.

Treballant el Llorenç del present i del futur

 El ple del passat dijous a Llorenç va donar de si. Hi una seguit de projectes claus que el present equip de govern està tirant endavant sense endeutament. Primer de tot la reforma del casc antic amb un soterrament del cablejat, asfaltat, voreres i altres amb un pressupost d'un milió d'euros. Després tenim la nova escola de música on l'Ajuntament li toca posar 15.000 euros i la resta entre les altres administracions. Un altre tema que no va sortir en aquest ple va ser el nou espai verd del municipi. Unes projectes que donaran un nou aire al municipi des d'un punt de vista urbanístic i cultural perquè el municipi tingui la qualitat de vida que es mereix. Evidentnment portaran despesa però és una aposta sèria per un Llorenç millor. L'actual equip de govern té àmplia majoria i ho està portant endavant amb amor i seny. Anirem parlant.

Gràcies per tots els moments pubilla de Penedès Profund

 

La nostra realitat ens marca que abans una persona entrava en una empresa i estava tota la vida. Doncs res, ara les noves generacions ja no juguen a aquest joc i quan poden es van movent d'un lloc a un altre dins uns limits territorials assequibles per la movilitat diària i el teletreball. Ahir divendresa varem despedir a la Núria Galtes del Vendrell que ara estarà a Bellvei. Va entrar en un procés selectiu i per aquests coses que passen quan les coses es fan doncs que sembla ser que vindrà tot un personatge que fins ara estava a la mancomunitat Penedès Garraf que és la masia de l'Ajuntament del Vendrell. La majoria dels nous càrrecs presumtament més importants venen d'aquest consorci curiós de pobles que comparteixen serveis. La gent toca el dos i es va buscar altres llocs amb salaris interessants. Doncs ella va començar l'any 2019 fewnt coses de cementiri i a secretaria com una becària amb moltes reserves sobre aquesta paraula i ara presumptament li toca marxar. Però pot passar de tot i pot tornar o no algun dia. El Penedès és molt petit encara. Ella és jove. Va passar per la política local i després es va passar de bàndol del funcionari high level. Però res, és molt jove i encara té moltes milles per fer i compartir. Molta sort Núria. Ella que és jurista m'explicava les coses tal com són i jo les entenia. Hi ha advocats que em parlen de dret i no pillo ni jota. Ella és clara planera i pim pam i al pan pan i al vino vino. Gràcies per aquests anys a cal Kenet i molta sort a la vida. Aquí has après moltes coses perquè aquí és com un master de les coses tan super guays que sempre s'han fet dins la legalitat vigent. Una abraçada i estem en línia. Ja saps on som, al mig de tot arreu i enlloc està el Vendrell. Sempre tindràs un esmorzar i un copa de cava per compartir.

Els primers 5 segons són la clau

 

 

En aquesta societat que tenim on va tot tan ràpid el punt clau  de qualsevol vídeo o similar són els cinc primers segons. Molts visionadors en aquest breu temps decidiran si seguiran endavant o passaran a la propera opció. Cada dia és més important el temps de durada d’una pel·lícula o una sèrie. Inclús en alguns llibres a part del nombre de  pàgines que depèn de la impressió poden trigar més o menys temps a llegir ja et fan una previsió de temps de lectura que tu hi pots dedicar. Fa uns anys vaig preguntar a un grup de rock català com és que els seus concerts només duraven una hora mitja. La seva resposta va ser que ho feien perquè el seu manager els havia dit que és aproximadament el temps que una persona pot estar atenta. A partir d’aquí pot arribar a cansar. Moltes són les formacions que apliquen aquesta durada i com a màxim allarguen a dues hores. Comptats són  els qui superen els 120 minuts sense parar.

Quan era jove, recordo que el ball de nit de festa major del meu poble començava a les 12 de la nit i acabava a les 4 de la matinada. Això sí, a mig camí de la nit feien una paradeta de mitja hora perquè els músics poguessin descansar. El concepte de temps cada dia és més important en les nostres vides perquè cada dia té més valors en les nostres agendes.  Evidentment encara pots anar a veure una pel·lícula com Avatar amb 197 minuts de durada, però aquest exercici ja només està reservat per a uns seguidors fidels sobre un producte molt concret. En un principi tu no pots fer una proposta teatral o cinematogràfica normaleta de més de 90 minuts sinó aportes res de nou al panorama. En el tema de les xarxes socials el fenomen és multiplica exponencialment. Ens han ensenyat que la quantitat és molts cops sinònim de qualitat quan realment la cosa és al reves. Si ho pots dir en dos minuts no en facis servir quatre.

Els dos vendrells cada dia més allunyats

 

El Vendrell enguany viurà unes quantes efemèrides importants com el centenari dels Nens del Vendrell, els 150 anys del naixement de Pau Casals, els 60 anys de Pastorets i unes quantes més que el nostre líder espiritual es va encarregar de reunir en una vetllada clamorosa en la no menys eclèctica llauna de sardines de Coma-ruga.

Doncs res, enguany ens toca gaudir de tot un reguitzell d’actes de tots colors i tipus que s’aniran duent a terme en aquest petit boci de Catalunya ubicat al mig de tot plegat.

La vila també li tocarà viure aquest 2026 uns altres reptes que tot i que no són d’aquest nivell social també afecten a moltes persones i possiblement el seu abast efectiu és molt superior als qui es veuran tocats per aquesta agenda fantàstica.

El punt clau d’aquest exercici és el tema de la recollida selectiva de les escombraries. Ja tenim uns quants barris a tocar del cor espiritual de Vendrell i a les platges que ja el van aplicant de mica en mica. Al principi doncs,  la gent encara no està avesada a tot aquest nou procés.  Quan un deix una bossa al terra per qualsevol motiu pot provocar  altres actituds similars que generen un cúmul de merda en la via pública. Ja anirem veient com aquest sistema es va implementant arreu. La gràcia és que algun dia i d’alguna manera les persones que el practiquen d’una manera eficaç puguin veure compensat el seu esforç d’alguna manera econòmica, ja sigui amb descomptes a la taxa, bosses d’escombraries gratuïtes o una foto a les xarxes oficials amb el líder espiritual del moviment optimista local.

Un altre tema és que l’actual equip de govern farà un nou pas en la seva campanya de suprimir estacionament públic i cèntric del Vendrell. Ara li toca a la Riera de la Bisbal amb uns jardinets integrats que faran la delícia de propis i estranys. Tots els estacionaments dels lateral seran convertit en arbrets de flors, violes i romaní. La majoria de la gent frisa per aquest gran canvi en el centre del Vendrell. Només cal donar un tomb per la vila per escoltar l’esclat de felicitat que viuen els seus veïns amb aquests canvis claus que poden ser el més significatius per la història nacional d’aquest mil·lenni i del proper potser també. Per la gent que no té la sort de viure al voltant de la zona zero de la plaça Vella del Vendrell aquest estiu si va a la platja al passeig de Coma-ruga o a tocar a Calafell doncs res podrà ajudar a la gran empresa Vendrellenca Parven a seguir endavant amb el seu negoci amb l’estacionament del Vendrell després d’explotar durant més de 20 anys dos espais amb aquesta finalitat en dos terrenys que no estaven gens encabits en el que ells coneixen com la legalitat vigent.

Un Vendrell que com tantes ciutats està perdent a marxes forçades el teixit comercials autèntics. Cada dia tenim més grans superfícies a casa nostra que de mica en van situant a totes les latituds del terme municipal per tenir els diferents coberts i de mica en mica anar ofegant el comerç de tota la vida encara que ara hagin fet com ja fa anys que funciona a Calafell convertir tot el teixit comercial central en un mena de gran superfície a l’aire lliure. Seguim entre les estadístiques de negatives en fracàs escolar, renda per càpita per habitant, seguretat, reciclatge, atur i alguna més. Però res aquí estem la mar de feliços i contents en aquest populisme de pa sucat amb oli que ens volen vendre des de les administracions públiques de casa nostra. No tenim ni construcció de nous habitatges socials, ni grans empreses que ens vinguin a veure. Uns recursos econòmics precaris que està convertint el Vendrell en una ciutat dormitori on cada dia hi ha més gent que li importa menys la gran majoria de coses que es fan i es desfan. Evidentment quan ve Camela la gent surt al carrer, però molts cops només t’els trobes en la caixa d’alguna gran superfície o ja directament obrint la porta al repartidor d’alguna cadena de comerç on line. Aquesta és la nostra realitat. Enhorabona als lloats, però no podem deixar de deixar de tocar els peus a terra que molts cada dia estan més ofuscats en la seva torre d’ivori..

 

Stranger Things a la kenetiana, la poli local en un nou capítol

 

Al Vendrell passen moltes coses molt més interessants que les que surten als canals socialistos que tenim per aquí. Aquesta és la resposta d'Inspecció de Treball a la denúncia del sindicat Splcme que ha presentat a fiscalia, antifrau i ara tenim la de Inspecció de Treball. La cosa va per aquí encara que alguns ens volen vendre que vivim en un mon de flors i violes. Donc res, un petit tastet del que s'hi cou i no surt.

El sopar d'homes de la Societat d'Albinyana. Quan les coses senzilles són les més grans.

 Fa més de 60 anys que la Societat Recreativa Unió Albinyanenca acull el dimarts de carnaval el sopar d'homes. Aquest any erem unes 70 persones i es va tornar a l'àpat tradicional d'arròs i estofat de conil. Hi ha molt bon ambient i les converses són d'aquestes que vas recordant d'un any amb altre on la gent parla sense complexes ni perjudicis en un to amable i cordial. No cal vendre motos que després no trobarem mai. Fa uns pocs anys que hi vaig i és un dels moments més esperats de l'any. Fa anys alguns cops s'havien passat videos contents, però ara la gent és més modosita i se sopa i es parla una mica i cap a casa no hi ha coses a destacar. Cal dir que el dia anterior es fa el sopar de dones amb molt bona acollida també.  Vull destacar el gran nivell del Jordi Marrasé que és el gran cuiner que fa uns plats per llepar-se els dits. Hereu del Polido i el Conxito perquè Albinyana a part de tenir pujades i baixades sempre hem tingut grans cuiners sense estrella Michelin però que et deixen ben feliç. Esperem que el proper any ens trobem per compartir aquests moments inolvidables. Seguim endavant 

Hi ha petites presumptes errades que val més dissimular

 Fer de jurat a un carnaval avui en dia és motl complicat. De les quasi 50 carrosses que es van presentar al Vendrell n'hi havia alguna, un parell o dos que destacaven una mica sobre la resta. Altres poques estaven per sota la mitjana, però una trentena llarga eren si fa no fa en la mateixa línia. Depèn del jurat triar una o altra, però la cosa ja depenia del jurat que podia apreciar una cosa o una altra sense que es pugui dir que no està bé, perquè eren similars. Ara és molt trist, tot i que som persones i que som humans que a les 2 de la matinada tinguis un guanyador i a les 12 del migdia del dia següent el que estava en segona posició passa a 1a posició. Poden tenir raó o no, però jo crec que vist el poc marge que hi ha si és que t'ho has equivocat o algo t'ho empasses i no passa res. Això és molt lleig que  10 hores després et diguin no no, al reves el 2n primer i viceversa. Això és Vendrell i no passem de poble amb mentalitat de poble, però ja toca canviar.