La força del Whatsapp al Vendrell

 

Ara al Vendrell tenim una línia de bus entre l'estació de Sant Vicenç, el centre de la vila i l'hospital. Resulta que això era una cosa bàsica i esencial que molts fa dies que reclamaven, però ara sembla ser que gràcies a un grup de Whats amb 500 comerciants locals s'ha activat el tema, però la cosa ja cantava. A veure si ara que la cosa es posa crua la gent s'anima i s'organitza i el Vendrell te allò que vol la majoria no el quevolen els quatre de sempre que fa mil anys que remenen les cireres,ells o els seus titelles que proliferen arreu. A veure si quan la cosa està xunga però salvable la cosa s'anima i es va amb el cap i no amb els peus o amb els interessos dels de sempre. A veure que passarà. Alguna cosa és mou, serà una cosa sèrie o només postureig?

Els Castells no només són números

 

 

Jo sóc de la minoria de persones que creu que els castells no haurien de ser víctimes de concursos per punts segons les construccions. La gràcia de la cultura popular és justament això que pertany al poble. Estem parlant de cultura on els resultats no són claus per saber la seva vàlua. Trobo molt encertada la política dels Minyons de Terrassa que també comparteixen aquesta filosofia. Per tant, sistemàticament s’abstenen de participar en el concurs de castells de Tarragona que cada dos anys ens representa com un mana d’olimpiades d’aquest fet cultural de casa nostra. Durant unes hores unes quantes  colles classificades estan reptades a donar el màxim de si per aconseguir aquest preuat trofeu que fins ara s’ha reservat a a algunes de les poblacions comennçades per “V” com Valls, el Vendrell i Vilafranca del Penedès. El Vendrell s’ha apuntat al carro i ja tenim dues edicions d’una cita amb els guanyadors del concurs en una cita principis de juny.

Els castells com la majoria d’activitats culturals és el fruit d’una colla de gent que es troba puntualment per passar una bona estona i donar a ales a la seva passió en la construcció de torres humanes. Aquesta activitat no requereix ni una formació especial, ni un requeriments concrets sinó que està oberta a totes les persones encara que parlin altres llengües i practiquin altres creences. Una de les activitats més inclusives que tenim a casa nostra, doncs en una mateixa activitat trobem persones de curta edat omplint la part superior dels castells i altres que ja fa anys que porten canes que estan ubicats en les parts baixes de la formació.

A banda de l’excusa de l’acvitat, el seu tarannà permet ampliar la seva oferta a altres propostes prou interessants socialment, com les colònies per a la canalla, dinars i trobades populars i una activitat que ha portat a terme els Nens del Vendrell com és la recollida de recursos per fins solidaris sota el projecte “Fem Pinya”. Una manera d’ajudar als sectors més perjudicats de la societat.

El Vendrell és una de les colles amb més tradició a casa nostra. Les seves arrels se situen a cavall entre el segle XIX i XX. Si en un principi donaven un cop de mà a altres colles en la seva bastida de castells. Un bon dia van decidir quedar al torrent i fer la seva colla pròpia per importar aquesta afició tan temptadora que de mica en mica s’anava estenent pel Penedès.

Els Nens del Vendrell crec que ha estat l’única colla que ha tingut l’honor de guanyar el concurs en la seva època gloriosa i també ha tingut la dissort de tornar a casa amb zero punts. Són dos extrems d’aquesta entitat que el proper any celebra el seu primer centenari. Això vol dir que la tradició ha passat per diversa intensitat a casa nostra fins arribar  a l’actualitat on se situa entre les millors del panorama casteller.

La gràcia no són els punts obitnguts d’un concurs o d’un seguit d’actuacions ni la posició en el rànquing casteller sinó l’ambient que s’hi viu. L’altre dia una companya em deia que la seva filla va a gairebé tots els assajos dels Nens perquè ho comparteix amb les amigues.Allí passen una estona molt entretinguda i agradable. En les darreres setmanes una de les seves màximes il·lusions era aconseguir una de les samarretes que es van lliurar a la colla abans de la jornada de colles campiones del 8 de juny. Al final la noia ho va aconseguir juntament amb altres més per aquest treball setmana a setmana per tirar la colla endavant. Els Nens estan en molt bona forma de cara al centenari i per aquesta nova temporada que tot just acaba de començar amb intensitat. Doncs a seguir endavant amb aquest bon rollo que actualment es viu a al local de la Riera de la Bisbal.  La gràcia no són els punts aconseguits sinó aquest caliu que es viu en el seu interior que els pot portar molt amunt, però sense perdre aquest il·lusió que actualment viu la colla que és la màgia i la força que els tira endavant.

6 milions d'euros llençats al torrent de la Bisbal i una de iaos en bus

 

El 2027 tenim eleccions municipals i ja es comencen a preparar coses. Ara el gentil Ajuntament de Kenetlandia ha preparat un cap de setmana pagat pels iaios a algun municipi relacionat amb el Vendrell, pel 2026 Prada de Conflent i per enguany doncs potser Villagarcia de la Torre o Estepa o algun termal, però per aquí anirà la cosa. Doncs res has de tenir 65 anys i poder estar minimament bé per anar un finde fora. Aquesta és una nova proposta política perquè queda molt bé i la despesa tampoc no es tanta si comptem els diners que es perden en altres xorrades com publiciat, promoció i projectes que no van enlloc. Ja fa anys que l'Ajuntament passa de les seves tasques de servei públic i manté uns serveis públics municipals de pa sucat amb oli molt inferiors a les necessitats del Vendrell i ho arregla o pagant hores extres a la policia i dient que posarà les famoses càmares que encara no han arribat i estan a l'espera de que algún dia arribin i que funcionin tot seguit de la inauguració i falta algú que les miri i quan passi alguna cosa que la policia hi pugui anar perquè sinó ja no serviran per a gaire gran cosa.

El que em preocupa són els sis milions d'euros que ara volen destinar a la renaturalització de la Riera de la Bisbal, una obra que no servirà per a res i com sempre ens costarà un ull de la cara per no res. El Tabaris va costar 7 milions d'euros però al final menys natació s'hi fa de tot i és un lloc molt concorregut que hauria d'estar en un altre lloc del Vendrell i allí fa falta un altre tipus d'equipament. Ara això de la riera que volen fer és llençar diners al torrent.

I ara el grup de FemVendrell presenta una moció sobre el tema de les pintures de Sixenna al Mnac. A veure que no tenim prou coses al Vendrell per discutir, per no res, sobre una cosa que no ens va ni ens ve. No res, potser que parlem de coses d'aquí i no de martingales polítiques entre PP I PSOE. Apa vagi molt bé i abans de repartir medalles i medallons a petist i grans en una festa de l'esport potser que arreglem les pistes que tenim a l'aire lliure i abaratim els preus dels serveis municipals. Això de la nit de l'esport és un acte polític de repartir pongos a tothom que amb el temps no saps ni que fer amb ells.

El Vendrell ja té pipican a la platja

 El Vendrell ja tá pipican de gossos a la platja. Encara no ha passat pel filtre del postureig municipal però ja funciona. Està davant de l'Alberg de Santa Maria, tot just davant de les noves casetes dels firaires que sembla que les hagin comprat en un lloc de segona mà perquè això avui en dia ja no es porta. Alguna oferta devien enganxar. En aquest pipican no té accés a l'aigua perquè no es pot per llei podem trobar una font una tanca que l'envolta i unes quantes papereres als laterals. Les llums les que hi ha a la zona i res més. No hi ha cartells que l'anuncii, però ben aviat ja es deuran posar perquè ara està sense identificar. Ja ho sabeu. Ja s'ha aconseguit una zona de gossos a la platja. Ara només es falta que es netegi i la gent que tingui gossos el faci servir com toca.

Un lllibre d'Ernest Prunera que t'enganxarà

 El Prunera és una d'aquestes persones peculiars que la vida de tant et regala.Tot dura fins que dura, però l'amistat encara que no ens veiem quasi mai i no ens envíem Whatsapp cada dos per tres està en plena forma. Ell és un artista de la vida tot i que ha estudiat periodisme i fa uns anys es va enamorar d'una pubilla de Vilanova i va a aterrar al Diari del Baix Penedès que era una repúlica independent del Diari de Vilanova on van passar uns cracs com el Lleó, el Llorenç, el Guillem que no era tan famósla Magda, l'Enrique, L'ermità que donava alegries a tots els polìtics de la comarca i alguns mes que cada setmana havíem d'ompir 28, 32 i i a vegades 40 pàgines de notícies de la comarca. Aquells temps era quan la gent mirava la tele i llegia diaris. Avui és una cosa dels nostàlgics perquè tothom s'ho mira a la carta o amb tik tok o altres aplicacions

Doncs res, l'Ernest Prunera era l'alegria de la festa amb el seus acudits originals que eren fets amb gràcia i encara que potser no eren molt bons ens feien riure. Ell era una persona que com poques diem el que pensem i clar això porta problemes quan no tens amistats o el carnet d'algun partit.

Doncs res us convido a llegir la seva darrera obra que va guanyar el Néstor Lujan. Una obra que enganxa i ens parla de moros, cristians, bruixes, polítics, espies, cardenals corruptes i molt més de fa més de 1000 anys entre Catalunya i França. Una història on no hi falten els amors i les relacions gays. Us animo. Està molt ben escrit i enganxa la veritat. Ja ho veureu que li han donat el premi perquè s'ho val i no pas perquè sigui amic d'algú. Ell s'ho curra. Apa ja ho sabeu. Més que recomenable. A més el seu tracte en directe és molt agradable i sempre té un somriure a la boca i un guardat per si de cas.

A Calafell li pugen els colors

 

Calafell aquestes setmanes ha estat en els primers llocs de l’actualitat per la seva disputa amb els seus companys de partit del Vendrell. El  tema està en els camions de sorra que exporta el Vendrell cap a Calafell per arreglar durant uns mesos la manca de sorra d’algunes platges. Uns volen que circulin per la platja i els altres en nom del corriol camanegre, amo i senyor del litoral, els fan anar per unes carreteres estretes pertorbant la pau i tranquil·litat d’aquestes vies properes al mar. Un estira i arronsa que cada any costa a l’Ajuntament de Calafell més de 250.000 euros i que naturalment la natura torna al seu lloc en un cap de setmana de temporal marítim. Fer i desfer. El poble paga feliç i content. En els darrers anys l’egoisme humà ha posat ports marítims a cada cantonada, fet que ha provocat que el mar vulgui renaturalitzar el seu espai i amb un “reset” tornem a començar.

Fins fa un parell d’anys, l’únic municipi de la costa baixpenedesenca que no tenia zona blava era Cunit, però amb la presència dels socialistes al govern la cosa s’havia de canviar. Evidentment l’any passat durant els mesos d’estiu ja van implantar el pagament per estacionar en una part de  la via pública. Ja es va acabar això d’aparcar tot el dia davant mateix de la platja i estar  mig dia a la sorra sense haver de contribuir a les arques municipals.

Els seus companys de partit de Calafell veient que el poble del costat implantava la zona de pagament va decidir comprar uns quants pots de pintura de diferents colors i anar pintant més carrers i places per anar recaptant calerons. Si la gent va a comprar o a la platja, doncs res que deixin uns quants diners a la caixa pública perquè després es puguin pagar festivals, assessors i rues de carnaval  i el que toqui.

He escoltat justificacions tant brillants com que hi ha gent que deixa el cotxe estacionat en un lloc i no el toca durant més d’un mes, doncs per arreglar això es fa una d’aquestes ordenances tan mediàtiques que es fan i es desfan i a vegades es compleixen. S’imposa un temps màxim d’un vehicle estacionat en un lloc. Si no ho compleix, doncs avís i si fa falta grua, dipòsit i endavant. Però no cal que es posin sobre la taula arguments que no porten enlloc.

Es pot arribar a entendre que hi hagi zones blaves en llocs molt cèntrics per aquestes persones que han d’anar a un lloc concret. Valoren el cost i llavors prefereixen pagar dos euros i no haver de caminar un quart a peu per arribar. El que s’ha de fer es tenir pàrquings dissuasoris al voltant del nuclie perquè la gent pugui deixar el vehicle en una distància raonable i estalviar-se aquests calerons.  El que no podem fer es pintar de colors tots els pàrquings de la zona. Al final el que passarà és que la gent anirà a una gran superfície o a un altre lloc i de mica en mica el poble anirà perdent poder de convocatòria. Potser les tarifes que s’apliquen no són gaire elevades. En algun lloc diuen que 0,20 euros l’hora, però molta gent quan veuen aquests arcs de sant Martí pel terra ja desisteixen directament d’estacionar el cotxe i opten per altres llocs. La platja de Calafell és un dels punts oberts amb  més comerços de la comarca i amb més negoci. Potser que no cal que posem tanta pintura pel terra.  Ens podem estalviar o retallar algun d’aquestes propostes culturals de cap de setmana per atraure gent i deixem que la gent aparqui gratuïtament com s’ha fet fins ara. Si algun deixa molts de dies el cotxe, doncs res, fora i ja està. La majoria de la gent té les coses molt clares. Ara només falta que els polítics i derivats també les tinguin i tot pot anar molt millor. Les coses són com són i no com volen que siguin alguns. Els seus companys del Vendrell ja han dit que l’estiu que ve també li posaran colors a alguns carrers dels barris marítim del Vendrell. A veure que passa tot plegat. Ser modern no es recaptar més sinó perdre potser un euro per guanyar-ne dos.

Només 4 busos expres al dia entre el Vendrell i Barcelona, patètic

 Fa quatre dies anunciaven que el Vendrell a partir de setembre tindria una lìnia de Bus Express amb Barcelona. Clar evidentment no van donar més detalls i que estava sobe la taula. Aquests dies l'actual alcalde de Cunit ha dit la veritat que només hi ha previst quatre viatges per circuit, al dia un pel Vendrell i un per Calafell. En total 8 al dia entre anar i tornar per cada recorregut. Això és una vergonya per una comarca com aquesta. Se'ns estan rient a la cara amb aquesta misèria de busos que pocs podran aprofitar. Al Garraf entre els uns i altres tenen més 100 al dia. És que arriba un punt que són tan lamentables que fan pena. A veure si la cosa s'arregla i sinó que deixin com estar sense cap voluntat d'arreglar res. Misèria i companyia

Uns es queden, altres sembla que marxen i altres ves a saber.

 De mica en mica les coses es van aclarint ara que estem a dos anys de les properes municipals. Aquí a Kenetlandia sembla ser que alguns no repetiran, tot és  possible perquè això de la política és molt dolç. Sembla ser que aniran a la banqueta en les properes eleccions, el rei negre, l'ambaixadora de la Tecla, el representant Aqualia i la senadora. Per altra banda sembla que el Robin, el Batman i la Rossa segueixen. Es de suposar que les altres dues segueixin perquè se les veu amb ganes en tot això de la política. A veure que passa, però de mica en mica es van apuntant cosetes. Potser tornarà a la 1a linia un dels que varen deixar a la banqueta per al proper partit. A veure que passa. Ja fa dies que vull l'olla. A veure com es va aclarint tot plegat. Paciència. 

Homenatge gastronòmic

 

Passejar pels nostres carrers i places et permet veure com tenim figures il·lustres de la vila o del món en general donant noms a aquests espais públics. A vegades aquestes distincions les trobem en edificis o sales i també en altres topònims i localitzadors d’altres espais en la nostra geografia.

A vegades aquest reconeixement es pot aplicar en fungibles. com es diu actualment.  Tot i que el mot més apropiat seria comestibles perquè al cap d’una estona de passar pel plat desapareix per acabar en algun lloc incert.

Un dels petits homenatges de la vida que sempre m’ha fet molta il·lusió i que pocs coneixen és que jo tinc un típic i popular plat italià dedicat en un dels locals més populars del Vendrell. Ni més ni menys es tracta de la pizza Antonio’s que podem trobar per 13,5 euros en el local del carrer de les Flors del Vendrell Buona Pizza.

Un d’aquests dies mentres esperes rebre la caixa amb el teu sopar comences una d’aquestes converses sense solta ni volta amb el propietari del negoci pot acabar amb la creació d’una nova proposta que combina aquells productes que un triaria per la seva pizza ideal. En aquest cas tenim: tomaca, mozzarela, bacon, gorgonzola i ceps.  El resultat de tot plegat fa més de cinc anys que dura i ja és una de les que té més demanda. Evidentment no coincideix en res amb el meu nom, però darrera s’amaga una història que ve de lluny i que potser algun altre dia explicaré. Doncs res, la meva versió païble la podeu trobar al cor del Vendrell amb oferta de beguda inclosa. Petits detalls de la vida que no fan currículum però omplen molt. Gràcies Antoniu per aquest detall rodó amb molt bon gust i apte per a tots els públics

L’ibuprofè polític, la polícia

 

 A mesura que passa el temps anem veien com aquesta dualitat que a vegades es representa entre la part tècnica i la part política d’una administració pública va mostrant un clar guanyador, com no podia ser d’una manera la part tècnica va quedant reservada a la justificació necessària per aquelles coses que el vessant polític no creu interessant. Aquesta clara superioritat quan arriben les campanyes electorals s’accentua perillosament.

Una de les eines que fan servir els poders és la policia municipal que ha de servir per anar tapant la majoria de les incidències que van apareixent en el dia a dia. Crits en una llar, doncs res, enviem a un parell d’agents i que facin diligències i ves a saber quan la cosa es  podrà arreglar. Els lladrucs d’un gos no paren en un nit tòrrida d’agost; doncs res, la patrulla alguna cosa farà. Tots aquests incidents puntuals queden derivats a la policia a banda dels problemes de seguretat i circulació inherents al cos. Sembla que en un ajuntament la immensa majoria de funcionaris siguin policies i poca cosa més. Per una altra banda, estan els serveis socials que també estan en les primeres posicions de popularitat però a certa distància dels uniformats.

El darrer dissabte de maig vaig gaudir de la Rambla del Vendrell amb el Duo Alma en un horari prudent i apte per a tots els públics a partir de les 20 hores. Feia goig veure el centre del Vendrell amb molta gent gaudint del bon ambient i donant vida als locals gastronòmics de la Rambla. Aquests com tants altres de la geografia local sempre agraeixen aquestes iniciatives que ha comptat en part amb una aportació econòmica d’aquests establiments comercials.

Els nostres polítics quan no saben com arreglar una situació envien a la policia. Això és la teoria sobre el paper. Molts cops ni contesten, ni venen i quan arriben potser la cosa ja fa hores que s’ha acabat. Per anar apagant petits focus en una població de més 50.000 persones no en tenim ni per començar. La solució és anar treballant l’urbanisme i altres aspectes lluny d’aquests polítiques del quedar bé a la que ens estan acostumant. Ja fa uns quants anys que de tant en tant fan una batuda amb un munt d’identificacions i un parell o tres de detinguts en zones concretes del municipi com la carretera de Valls. Doncs aquell dia uns quants cossos de seguretat es posen pinxos porten el gos oficial i endavant a fer una visita de control. Unes quantes imatges per anar repartint a la premsa i aquí tenim el castell de focs per un dia. Al dia següent tot seguirà i igual i aquests que potser aniran a declarar, al cap de no res ja els tornes a tenir fent de les seves per la zona.  Si alguns acumulen més de 50 detencions, algú es pensa que alguna cosa canviarà a la 51? Tot segueix igual.

Primer de tot hem de ser conscients d’haver convertit  un barri en un gueto. Quan va començar tot aquest moviment social a finals del segle passat, els indígenes que vivien allí el que volien era vendre el pis perquè a mesura que passava el temps anava baixant d preu. Doncs res, ara tenim el que tenim i la cosa segueix bastant igual tot i aquestes actuacions de xapa i pintura.

Una de les actuacions clau la tenim en el local social de Sant Joan que està mort de fàstic allí al mig de tot plegat. Aquest podria ser l’epicentre per anar canviant una mica el tarannà del barri i donar un altre aire a la zona. Potser els primers cops costaria, però de mica en mica la cosa segurament aniria canviant. Els principals interessants són els veïns de la zona que també voldrien veure alguna activitat i només cotxes de policia demanant targetes de residència. S’ha parlat molt de la Rambla del Vendrell i doncs iniciatives com la música de la tarda dels dissabtes és molt millor que personatges i espartans jugant al gat i al ratolí davant de tothom perquè cadascú sap el seu paper en aquesta història. S’han d’utilitzar altres mètodes molt més útils i eficients que fer anar la policia sempre que passi alguna cosa. No ens calen tantes càmeres ni publireportatges polítics que no ens aporten res. Una mica més de seny i tot ens anirà millor i podrem oferir una altra imatge a propis i estranys.

Molt de caliu als Nens del Vendrell

 Jo no sóc casteller, però me'ls trobo. Encara recordo fa uns anys quan els Nens van anar al Conurs de Tarragona i no van puntuar i com el 4 de 8 es resistia a ser bastit, però en els darrers anys hi ha caliu a la colla i tot va molt bé. Tinc una amiga que acompanya la filla i aquesta va als assajos com una trobada genial i s'ho passa pipa i genial. Estava super contenta amb la camisa nova que li van donar. Això és fer castells i la cosa és viu a plaça i tot el que van darrera. Enhorabona als que ho fan possible. Ho fan molt bé.

Tot un luxe musical a la Societat d'Albinyana amb l'escola de la Ka.

 

La Carmen Karavaca ha muntat la seva escola de música a les Peces d'Albinyana. Ahir dissabte a la tarda en el seu concert d'estiu va omplir la sala de la Societat d'Albinyana de música i molt bones vibracions. Va ser una gran vetllada amb els més de 50 alumnes de totes les edats i condicions que varen pujar a l'escenari a mostrar el seu art. Tot un luxe per Albinyana, perquè un dels llenguatges universals que tenim és la música i és una gran eina integradora global. La Ka viu la música i la sap compartir amb la gent des de la seva postura personal i sempre propera i escoltant a la gent. Gràcies

El dia de la marmota a la Policia Local del Vendrell

  Des de la secció sindical SPL-CME volem posar de manifest que es torna a precaritzar la plantilla de la Policia Local amb la contractació de nous agents interins, companys amb molt bona voluntat però sense la formació necessària per dur a terme la tasca policial amb un mínim d'excel·lència. A data d’avui, el nombre d’agents interins s’apropa a la quinzena, però a tocar de la temporada d’estiu sospitem que aquest nombre s’incrementarà de manera exponencial. Tornem, doncs, a la situació anterior d'excés d’interinitat al col·lectiu de la Policia Local del Vendrell. 

 La part social no ha tingut notícies per part de l’Ajuntament del Vendrell en referència a l’oferta pública d’enguany, la qual cosa fa suposar que aquestes places d’agents interins no es convocaran a curt termini, fet que posa en risc la seguretat del municipi. Darrerament s’havia aconseguit reduir l’interinatge fins a unes cotes acceptables amb les dues últimes convocatòries, que van ser fruit d’un nou escenari normatiu d’àmbit estatal. 

 Però, lluny d’augmentar la plantilla, com s’havia anunciat des de l’Ajuntament, el que va succeir és que molts dels agents interins van passar a ser funcionaris de carrera. Cal posar de manifest la manca d'exigència d’aquestes dues últimes convocatòries d’agents de policia fixes, en què el 100% dels aspirants van resultar aptes en les proves aptitudinals, psicològiques i d’entrevista, fet inèdit en processos selectius d'àmbit similar. 

Això fa pensar que aquest Ajuntament no té interès en potenciar l’actiu humà de la policia, ja que una plantilla atemorida i sense referents resulta molt més dòcil. Demanem, doncs, que totes les places ocupades de manera interina surtin a concurs el més aviat possible, inclosa la plaça d’inspector, que actualment resta vacant i està sent assumida per un sotsinspector en funcions de cap de la Policia Local.

Ara toca pagar més de 1.200.000 euros per decissió judicial. Plens del Vendrell

 

Un ple de maig dins la línia general on la part més interessant és quan participa el públic amb preguntes que molts cops no tenen resposta com és el cas dels solars ocupats per la Macarella amb qui l'Ajuntament ha fet un conveni no se sap a canvi de què si que hi ha canvi. També molt interessant el tema de personal de l'Ajuntament. Jo me lo guisso yo me lo como. Premiem als amics abans de les eleccions i a la resta que vagin demandant. La primera modificaciò de crèdt ajudant una mica mès a algunes entitats i pagant mes de 1200.000 euros a els colegues de FCC per un judici que van tenir i aquesta és la sentència en primera instància i no s'ha fer cap recurs a instàncies superiors. També va sortir un tema nou com és el repetidor que hi ha entre Calafell i el Vendrell prop de l'Institut de Calafell que sembla que produeix unes radicions superiors a les normals en un 200% . Seguim amb el tema de les urbanitzacions no recepcionades que és un tema estrella dels darrers 50 anys sense vies de solució Res seguim endavant amb idees frikis com convertir el Brisamar amb un complex esportiu tipus caldea o sigui res de res. 

Un ple on s'intenta justificar una unitat de la polícia que costa un ronyó i no va ni en rodes perquè aquest model no ha funcionat al Vendrell, però s'han de cuidar els amics i la resta que fan igual, doncs res que es vagin queixant.

El postureig polític penedesenc actua al Parlament

 

El dia 28 de maig va ser un dimecres normal d’un mes normal d’un a, però un cop més les nostres reivindicacions històriques van arribar al Parlament de Catalunya perquè tots els centres de poder ens tenen oblidats. Sort que tenim aquest poder Km 0 que no té competències i que te’l trobes a tot arreu convocant reunions i rodes de premsa per no aportar res de nou al panrama, però mira van omplint diaris i actualitat per demostrar que tot segueix igual i no hi ha voluntat de canvis seriosos a banda d’una mica de xapa i pintura. Simples canvis de nom perquè sembli que el carrer ara és una avinguda i el racó s’ha tornat a una plaça  sostenible.

Un cop més els alcaldes de les quatre capitals del Penedès van anar al Parlament de Catalunya a deixar constància de la nostra situació caòtica fruit d’una política de típic triler que explica només una part de la veritat. Evidentment per exemple al Vendrell tenim un padró de poc més de 40.000 habitants però segons el consum de l’aigua aquí hi viuen de manerra estable més de 50.000 persones sense tenir en compte els caps de setmana i les temporades vocacionals on la cosa és multiplica per dos o per tres.

Però ningú parla que totes aquestes segons residències que tenim a casa nostra tot i que no hi figurin persones empadronades també paguen els seus impostos, en especial l’Ibi i les escombraries que són les que porten més diners a les arques locals. Potser algú també paga el gual per poder estacionar quan arribi a gaudir de la nostra pau i tranquil·litat . Totes aquestes segones residències són un negoci segur perquè paguen durant tot l’any  i només ho fan servir una petita part del calendari. Quan la majoria d’aquestes persones venen a casa al cor de l’agost o a finals de setmana santa la cosa se satura. Recaptem per un any però no som capaços de reforçar els serveis quan toqui. Algunes competències que necessiten aquests veïns puntuals depenen d’altres administracions, però al final tots hi treuen el seu profit però després quan toca posar els recursos es desentenen del tema. Un altre tema és el postureig polític que es dedica a gastar un munt de diners en publicitat en campanyes vàries per demostrar que aquí estem al paradís. Hi ha moltes coses a la vida que es demostren en viu i en directe. No pots dir que tenim una ciutat neta quan el personal contractat i els serveis municipals  és per tenir mig net una petita part del poble i la resta doncs un cop al mes i  encara gràcies.

Una altra de les reivindicacions és el transport públic. La connexió entre el Vendrell i les platges, per exemple, entre setmana és nefast i quan arriba el cap de setmana és catastròfic perquè un diumenge hi ha molts pocs busos per anar del Vendrell als barris marítims com diuen alguns polítics. Doncs res, almenys en uns mesos posem un autobús llançadora entre el centre i les platges amb uns horaris clars i la gent ho te a la mà. Però clar no ho pengem tot del famós Pas Bus que està obsolet i molt curt per una vila com el Vendrell.

No anem reclamant diners a altres administracions quan després ens ho gastem en pagar sentencies judicials per sobre d’un milió d’euros quan ja porta quasi 10 anys en vies judicials. Quan es resolt en primera instància per aquesta mòdica quantitat no som capaços d’anar a un nivell superior a veure si tenim sort. Tant malament ho van fer els nostres predecessors que a la primera ja tirem la tovallola? No cal que parlem dels 6 milions que ara volen gastar en renaturalitzar un tros de la Riera de la Bisbal al seu pas pel Vendrell. Traient el ciment i posant un talús de terra als laterals. Realment algú vol aquesta obra? Serveix per alguna cosa? Ens faran pressupostos participatius per si volem posar un fanal o un paperera en una plaça? A veure si passarà com el temple del Tabaris amb un pressupost inicial que es va triplicar. Evidentment la cosa ha quedat bé, però ens ha costat un ronyó i un tros d’un altre i realment. Això és el que necessitem. No cal anar a fer el préssec al Parlament si al final tots son del mateix color que ens manen des de la implantació de la partidocràcia general. No cal fer tants numerets amb aquests publireportatges i quan es faci la festa de la rosa o el capoll s’aprofita per parlar una mica de tot amb els camarades del partit. En el fons tots són els mateixos que es reparteixen els papers de l’elenc de la política.

Històries a mida i per fortuna d'un poble al sud dels Pirineus.

 Està bé això de la igualtat, però el problema que algunes administracions no ho entenen i la seva igualtat és la meitat entre el 10 i el zero. En un poble al sud dels Pirineus va i convoquen places de funcionaris de tecnics i auxiliars i segons la llei bàsica ha de ser només oposició. Res de concurs. A pèl. Després una entrevista i el millor endavant, però d'aquesta manera es carreguen de cop tota la experiència i formació que tenen. Una mica la loteria. Però aquest mateix poblat ibèric al sud dels Pirineus altres vegades convoca places que quan les veus ja es nota per qui va perquè al sud dels Pirineus es coneix tothom. Llavors poses la lletra del DNI i ja la tens automaticament. Jo crec que no es bo ni un cosa ni una altra, però a vegades hi ha molta voluntat per fer una cosa a mida i altres vegades es desprècia el pas d'una persona per aquesta empresa o altres similars. Qui ho hauria de vetllar i fer l'informe preceptiu per arreglar tot això, es desentén olímpicament i la resta no li diu res. Això passa al sud dels Pirineus i se suposa que al nord també passen coses.

La Trama Fenicia, persones fent de titelles d'un món mig màgic

 

Benicio del Toro té alguna peli que m'ha agradat com el Laberinto del Fauno, pero aquesta Trama Fenicia és com un esectacles de titelles en persones. Hi ha una ambientació molt diferent sacàrstica que critica la nostra societat, però al final no hi ha res de l'altre món. El plantejament està molt bé, però el resultat pot agardar o no. No hi ha termes mitjos. Jo la trobo molt arriscada i per mi no encaixa, però hi ha gent que la pot trobar estupenda. Està bé per la seva originalitat, però res més. Aprofiteu que les entrades ara estan a 3,50 euros durant uns dies.

Una festa rodona al Vendrell amb el Duo Alma.

 

El Duo Alma va ser l'encarregat d'animar ahir la Rambla del Vendrell, més de dues hores de concert amb una Rambla plena de gent amb taules i cadires i ballant gaudint de la festa. Gent com la Mari i l'Albert amb aquest grup animen molt a la gent i són l'excusa ideal perquè la gent gaudexi i tothom i surt guanyant. Per anar donant vida als espais cal que la gent surti sinó la gent va a altres llocs. Molt bona aquesta iniciativa en un horari genial perquè no molesta a tothom. Un repertori molt encertat i una alegria i bones vibracions que són molt ben rebudes per la gent. No ens calen grans propostes amb aquests concerts tothom en surt guanyant. Gràcies per fer-ho possible a tots plegats i com no a la molta gent que hi varem anar encara que hi hagués final de xampions.