Ple absolut en l'obra de teatre de la Societat d'Albinyana

 

Un any més per la festa major petita d'Albinayan, el grup de teatre la Soci Mola d'Albinyana ha estrenat una nova obra de teatre sota el nom Sanatori Balneari Marisol. Una comèdia molt divertida sobre el que passa en un sanatori amb uns treballadors i hostes molt especials. La sala de la societat estava plena de gent que va guadir d'una les quasi dues hores que dura la respresentació. La societat en aquest centenari un cop més ha demostrat que està plena de vida amb moltes activitats i un públic que respon perquè hi havia gent d'altres localitats de la comarca que no es van voler perdre la representació. Tot i que feia calor, la veritat és que s'hi estava bé a dins. Enhorabona a totes aquestes iniciatives que dona vida i caliu al poble. 

Un segle de vida de la Societat d'Albinyana en un dia per recordar

 Feia dies que ho esperava i al final ha arribat el gran dia, la celebració del centenari de la Societat Recreativa d'Albinyana, la Soci, que diuen. Ha estat un acte amb un dinar, una exposició, uns parlaments, un dinar, una mica de teatre per recordar una mica la història. No hi ha faltat l'himne amb lletra i música de Blai Rovirosa i interpretat per Anna Roca, i el cor de la parròquia dirigit per Jordi Pascual. En els 50 anys no havia mai tanta gent a la societat per celebrar aquest gran esdeveniment. Hi havia al dinar 182 comensals que han ocupat totes les dues sales de l'entitat. Ha estat un acte molt ben trobat i emotiu en alguns moments al recordar totes les persones passades per aquesta entitat i d'una manera especial el darrer president que va morir de sobte el mes passat. Li han dedicat una ovació molt sentida perquè era una persona molt estimada al poble. Un dia especial que ha servit per recordar el passat i per veure que l'entitat està plenament viva adaptant-se a les noves generacions i als canvis que s'hi van produint amb el pas del temps. Hem pogut veure l'edifici del trull de la plaça de l'Ajuntament on va sorgir l'entitat que va ser inaugurada al desembre del 1930 i que durant la guerra civil va servir de cuartel. Un dia que ha servit per trobar-se persones que encara viuen al poble i altres que per un dia hi han tornat per gaudir d'aquesta data tan especial. No han faltat ni les espelmes, ni els records tot això en una societat amb ganes de seguint sent el punt de trobada del poble d'Albinyana. Entre les coses de la jornada s'ha fet una fotografia als presidents vius de l'entitat que han participat en aquesta festa.

 

El cor musical d'Albinyana també batega amb molta força

 

En aquests darrers mesos ha arribat al nucli d'Albinyana una escola de música de la Ka del Vendrell que abans estava a les Peces i buscava un lloc i ara està al costat de l'Escola d'Albinyana. Més de 100 persones de totes les edats i condicions passen per aquest punt durant la setmana. Una activitat que dona vida i alegreia a la localitat. Ahir varen fer el concert de fi de curs i la veritat és veu clarament que la gent s'ho passa teta en aquest lloc aprenent música i compartint. Un 80% dels alumnes són neurodivergents, fet que li dona un toc especial a aquesta escola d'Albinayana. Molta sort i endavant seguim compartint música i vida.

Un dia per celebrar un centenari a Albinyana

 

Ja tenim la festa del centenari de la Constitució de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca que tindrà lloc el dia 14 de juny a la Societat. Un acte per parlar de passat, de futur i també de present. Un dia especial que ajudara a que molta gent que ha marxat del poble tingui una bona excusa per tornar al poble encara que sigui per un dia. No us ho perdeu. Apunteu a les agendes.

Albinyana tanca una festa major multitudinària.

 

Una nova festa major d'Albinyana ja és història amb una gran participació de gent del poble i de fora que han omplert espectacles com el Joan Pera, el Ball de Sant Bartomeu i les Haveneres del dilluns. Una festa molt concorreguda en un molt bon ambient. No hi van faltar Hotel Cochambre per donar una mica de festa  a tot plegat. Una festa major amb molt concurrència. Ara toca les Peces que esperem que almenys sigui similar. Albinyana sempre ha tingut festes majors de referència per altres pobles veïns que potser sense tenir grans estrelles ha sabut mantenir un nivell envejable en les seves propostes.

El Ball de Sant Bartomeu torna a Albinyana després de 10 anys amb genial acollida

 El Ball de Sant Bartomeu es va representar a Albinyana per cinquena vegada després que es decidis que es faria cada 5 anys. Per la pandèmia no es va poder fer i ara tornava un altre cop al municipi després que s'estrenés pel Mil·lenari del municipi. En Manuel Bofarull que va fer una versió catalana del ball i en Salvador Arroyo són els principals artifex per fer realitat aquest ball popular que és dels pocs que es representa a Catalunya i que te les seves arrels al segle XIX. Un cop més la plaça Major d'Albinyana estava plena de gom a gom per seguir aquest recuperació d'una tradició popular que cada cinc anys torna al poble que la va acollir des dels seus principis. En la representació hi van haver alguns canvis importants com que el paper dels àngels ara el feia la coral parroquial que es va encarregar des d'un lateral de la tarima de representar aquest paper conjunt.

Tot i que hi va haver alguna dificultat en els assatjos perquè per les dates i altres circumstàncies no va ser fàcil fer assaigs conjunts però la representació va sortir molt digna. Es va tornar a viure durant una hora aquesta representació de la vida i miracles d'un dels patrons de la localitat. Alguns dels personatges ja han participat en totes les edicions anteriors, altres s'han incorporat a l'elenc. Des de la Setmana Santa que hi estan treballant tots d'una manera altruista. Enguany el director és el tarragoní Pere Navarro que també fa dos anys que dirigeix les Pàgines de Passió i a la part musical el Jordi Pascual que és el director de la coral local.

Una representació feta sense microfonia i que durant tota l'hora que dura va tenir tota la plaça amatent escoltant que deien els personatges d'aquesta història amb un final aportat per un dimoni que sempre hi posa cullerada sobre els temes de la localitat com la manca de pàrquing en alguns indrets del municipi i els tubs de goma que fa uns anys que estan en un tram del carrer Quintanes i que ningú sap perquè serveixen. Doncs res, una gran nit d'una representació que no te res a veure amb el que es pot veure actualment i curiosament per això atrau moltes persones per veure un format de teatre que ha queda descartat dels nostres dies i que sempre fa gràcia recuperar per això que representa que és el poble que recupera  el seu passat i la seva història. Un cop més ha estat un homenatge al Sr. Manuel Bofarull, mort el 2009 i a tot el poble d'Albinyana com a ell li agradava. Ara tocarà esperar el 2030. A veure com ho tenim. 

Una nova llegenda que no havia escoltat mai L'Os d'Albinyana.

 

En aquest món sempre hi ha hagut històries inventades algunes amb base real i altres no. En un setmanari anomenat Curiositats de Catalunya del 20 de juny del 1936 trobem aquest curiositat referida a Albinyana que jo no havia escoltat mai i hi ha coses que no quadren al text com que és un poble pla. Albinyana de pla no en te res. Ho mostro aquí per si algú ho veu i en sap alguna cosa més. Sempre és bo fer difusió d'aquestes informacions perquè encara hi ha molt per descobrir en la nostra història més recent.

Teatre localitzat al safareig d'Albinyana

 

A Albinyana aquest dissabte el grup torrenc @alsafareig va presentar el seu nou muntatge teatral juntament al safareig de la Canal d'Albinyana. Un nombrós públic s'hi va concentrar per gaudir d'aquesta representació d'unes dones que anaven a fer bugada i repassaven l'actualitat del poble. Una història de somnis, de promeses i molta roba bruta per rentar. Molt divertit. No cal que el teatre es faci sempre sobre un escenari. Hi ha formats que es poden representar en un lloc més adient com un safareig, un bar o una parada de tren. Molt atractiva aquesta proposta i esperem que tingui molt d'èxit i deslocalitzi una mica tot aquest món que sembla que tot s'ha de fer en un llocs concrets, però la veritat que hi ha molt per triar i remanar. Coses del passat que tornen als nostres dies per reviure una mica la nostra història oblidada, però que ha representat una peça clau en el nostre passat més recent.

Albinyana prepara el seu futur

 

 

Albinyana enguany per la festa major ha viscut una jornada històrica amb la recuperació dels castells dels aficionats locals. Al llarg del segle passat un grapat de fotografies que ens han demostrat que l’esperit casteller local s’ha mantingut ferm en la primera meitat de la centúria, però a partir dels anys 60, la cosa sembla que se’n va anar en orris.  No ha estat fins més de 60 anys després que s’han tornat a fer castells per gent del poble vestits de carrer. Una part de la gràcia a part de l’interès de les autoritats locals que s’ho han treballat, és el fet que en la localitat hi ha castellers d’altres colles properes com poden ser els Bous de la Bisbal o els Nens del Vendrell, un fet que ajuda a tirar endavant aquestes fites socials.

Per les festes major és relativament fàcil contractar una orquestra, un colla de castells i una companyia que entretingui la quitxalla, però el més complicat de tot és la complicitat social perquè la gent del municipi participi en actes conjunts que donin alegria i harmonia a la localitat. Els aficionats d’Albinyana van fer un cercavila amb sis actuacions de pilars de tres i de quatre i a la següent setmana ho van repetir al nucli de les Peces. No estem parlant de grans castells, evidentment, però parlem de veïns de la localitat que han trobat en aquest acte una manera de coneixes i participar en projectes conjunts. La història no seran els pilars de 4 però si les petites vivències de cadascun que ha participat en tot el procés i les fotos i imatges que han quedat per la posteritat. El més important no és el destí sinó el camí. Albinyana torna a donar empenta al seu caliu que la dispersió urbanística dels seus veïns ha malmès i torna a treballar com una pinya. No anirem a cap concurs de castells, però el dia a dia serà molt més social que abans, almenys en els qui ho han fet possible.

Enguany també és l'any Bofarull

 Enguany fa cent anys que va nèixer Manuel Bofarull a Badalona i el seu municipi d'acollida li ha dedicat un any. De moment portem una xerrada sobre la seva figura i un punt de llibre per Sant Jordi. Està previst que al final de l'any tinguem un llibre sobre les seves poesies. Bofarull es manté viu en el poble d'Albinyana per la tasca que ha fet i per la seva manera de ser. Aquest és el millor homenatge que se li pot donar, en silenci dins de cada veí de la localitat viu la seva persona i la seva figura. També té els seus llibres i estudis i entre tot tenim tot un personatge que va fer un gran favor al poble i al Penedès. Sempre estaràs amb nosaltres. Avui fa 15 anys de la seva mort. La seva il·lusió era fer el pregó del mil·lenari d'Albinyana de l'any 1010 però no va arribar per poc. 

Pregàries a sant Antoni d'Albinyana perquè plogui

 

Quan el poder de l'home s'acaba nomé ens queda accedir a la divinitat per aconseguir alguna de les seves peticions. Ja ho sabeu, uns veïns de la localitat d'Albinyana han organitzat aquest   24 de febrer un Via Cruzis fins a l'ermita per demanar pluja i una missa en aquesta ermita. L'acte és a les 11 del matí i la missa a l'ermita de Sant Antoni a les 12 del matí. 

Sopar d'homes per Carnaval a Albinyana

 

Des de fa un munt d'anys més que jo a Albinyana cada dimarts de carnaval es fa un sopar on només hi anaven homes. El municipi en les darreres dècades ha gaudit de grans homes cuiners que s'han encarregat de fer la teca. Avui no podia ser d'una altra manera amb un dels germans Marrassé que ha fet un arros i un conill amb bolets que ja voldrien els germans Roca tenir al seu restaurant. Una d'homes hem celebrat aquesta tradició ancestral que fa molts anys es feia a l'hora de dinar entre els pagesos.Un ambient molt cordial on s'ha parlat de tot el que marcava el guió. Pels salvadors de la pàtria us dic que el de solament dones es va fer ahir. Tot arreglat

Torna la normalitat, torna la festa major d'Albinyana

 

Aquest cap de setmana Albinyana que podria ser perfectament la capital del Vendrell perquè al Vendrell la comarca li interessa una merda i en prou feines te per cohesionar el terme. Doncs Albinyana celebra la seva festa major amb els seus ingredients  com el pregó, el ball, les cercaviles, el foc, els castells. Llavors cada familia organitza el millor de cada casa per poder gaudir el màxim aquestes dates de la millor manera. Es el dia que et trobes amics de sempre d'anys que no veus i  veus com la gent creix i es fa gran i van assolint les seves fites vitals. Et poses al dia de tot. Són dies genials enguany he viscut amb molta intensitat perquè he tingut converses molt intessants amb persones que fa anys que aprecio molt. Gràcies Albinyana per aquest tocs d'humanitat tan propers.

13 anys sense el sr. Manel

 

Avui fa 13 anys que el sr. Manel ens va deixar després d'una lenta malaltia poc a poc va anar reduint la seva activitat fins el darrer dia que ens va deixar. Una gran pèrdua que sempre trobarem a faltar i mai li podrem estar prou agraíts per la feina que ha fet. 

Albinyana també deixa espai per a la diversitat

 

Fa quasi cent anys que estan plantats aquests cipresos davant l'església de Sant Bartomeu d'Albinyana. Abans això era el cementiri municipi que a finals del segle XIX el varen passar on ara està. Llavors aquest espai amb els sis cipresos es va convertir en un lloc per jugar, parlar i esperar per entrar o al sortir de missa. Doncs algú d'Albinyana o de fora se li va ocórrer la idea fa poc de treure un d'aquest cipresos, el primer de la dreta d'aquesta foto perquè era diferent a la resta i als que acostumem a trobar en altres llocs. Enlloc de creixer cap a dins fent una mena de pinya, aquest ho fa cap a fora i queda un xic diferent, però no tè cap cosa més i ha estat sempre allí fent la tasca que li correspon.  Albinyana com tota la humanitat té dret a ser diferent. És molt avorrit que tots siguem iguals. Al final algú ha decidit que tot continuaria com l'actualitat perquè avui dia 28 de març aquest arbre havia d'anar fora. Doncs llarga vida als cipresos del Sagrat d'Albinyana i visca la diversitat.  La foto és de Ricard Ballo.

L'origen del cognom Casellas d'Albinyana

En el número 9 del carrer Major de les Peces d'Albinyana hi ha un casa mig derruïda que podria ser segons, Marc Casellas, l'origen del cognom Casellas en el municipi.  Aquesta fou abandonada a finals del XIX per Antònia Casellas Mañé, l'última hereva Casellas de la casa que més tard va formar part de Cal Jan Ramon.

Hem de recular fins el 1645 quan Antoni Casellas del terme de Madrona del Bisbat de Solsona es casa amb Maria Foguet del Vendrell. En els seus capítols matrímonials especifíca que és fill adoptiu i hereu de Joana Vitart, viuda de Joan Vitart de les Peces, el qual li fa donacio a aquest Casellas. En el 1694 n'es propietari Francesc Casellas Foguet i en el capbreu de 1750 ja ho és el fill Francesc Casellas Rafecas. Segurament d'aquí provenen els que portem el cognom Casellas d'Albinyana. 

Les Peces d'Albinyana recuperen el seu folklore popular

 L'església del Sagrat Cor de les Peces va acollir el passat dissabte dia 26 de febrer la presentació d'un llibre d'història local amb una església amb bastant assistència de veïns d ela localitat i d'altres pobles veïns. Aquest era el torn del recull de balls i cançons que va anotar el Mestre Joan Tomàs en la seva visita a les Peces l'any 1925. Un llibre que a banda del text original hi ha treballs de Marc Casellas, Salvador Arroyo i Jordi Quintana També van participar en aquest acte una neta del Mestre Tomàs, Liliana Tomàs, i els Aixarts que és una formació de música popular de les nostres contrades.  Aquest senyor va recollir els dies 1 i 2 de febrer d'aquell any un total de 40 peces variades del folflore popular, entre cançons, balls i melodies. Entre el més destacables està el Ball de Faixes que ha servit de base jutament amb el del Vendrell pel que es a la capital de la comarca, el ball de la Bandera, matinades, el ball de Marcos Vicente i no hi podien faltar els Goigs de Sant Antoni que encara es canten a l'ermita d'Albinyana. Aquesta és una nova peça de la biblioteca d'Albinyana que recull alguns dels episodis culturals d'aquest mil·lenari municipi del Baix Penedès amb unes arrels més enllà de la història com ho demostra la Cova de Vallmajor.

A Albinyana recupera un nou capitol de la seva història de la mà de Marc Casellas

 

Albinyana és un dels pobles afortunats de la comarca com Santa Oliva, Calafell, la Bisbal del Penedès, el Vendrell, on existeixen lletraferits que es passen hores i hores regirant papers vells de fa molts segles per esbrinar el dia a dia dels nostres avantpassats. Persones que ho viuen molt intensament i que en un ingent treball de formiguetes i en silenci van bastint la història dels nostres pobles. Joan Latorre, Jordi Ferran, Josep Pou, Joan Santacana, Neus Oliveres, Àngels Santacana, Marc Casellas, Xavier Nin, Benjamí Català i tants altres van pouant per trobar les nostres arrels. Segurament no trobarant ni reis, ni princeps, ni grans nobles amb el seu seguici, sinó que el seu objectiu seran pagesos, serrallers, pescadors algun poeta, mestres d'escola i alguns oficis més que sempre ens ha acompanyat. És una sort que Albinyana tinguem persones com el Marc Casellas que són dignes continuadors del gran mestre Manuel Bofarull que ens va aixecar a molts la curiositat per aquest passat amagat en els nostres arxius municipals, rectories, cases privades, darreres de les nostres parets i en alguna llibreta a les bigues. Ahir el Marc ens va presentar el seu llibre sobre Albinyana i les Peces l'epoca moderna, un treball per donar a conèixer la història del municipi durant un temps en què ha aixecat menys expectació i és la clau de la fisonomia actual. L'època moderna, segles XVI, XVII i XVIII. Un boci de la història que estava allí entre l'edat mitjana i les guerres carlines que han aixecat més polseguera entre els historiadors.

Aquesta és una gran feina per esbrinar que passava en aquest petit llogaret del Baix Penedès durant aquests tres segles. La clau han estat tres nous capbreus que Joan Latorre va situar. Doncs amb aquests peces i amb que Manel Bofarull va transcriure del 1562 ha muntat la base d'aquest gran treball minuciós, precís i amb tot luxe de dades. Una gran feina del qual els albinyanencs, penedesencs hem d'estar cofois i que són un exemple a seguir per altres municipis de la comarca que segurament també tindrien aquests fons documentals que esperen que algú els hi tregui la pols. Moltes felicitats un gran llibre que es tornarà a presentar el proper diumenge a les Peces i que es pot trobar a les oficines de la Cooperativa Agrícola. Moltes felicitats i molt content que veïns estimim la història d'aquesta manera que ens han donat aquest gran referent. No és el primer ni segurament serà el darrer. És un més en el camí d'una persona que estima el poble, la seva gent i vol descobrir les seves arreles. Endavant Marc i Nuria que molts cops l'acompanya en les seves aventures històriques. 

avui fa 12 anys que el sr. Manel ens va deixar

 

Avui dia de Sant Llorenç fa 12 anys que el sr. Manuel Bofarull i Terrades ens va deixar. Aquest badaloní afincat a Albinyana és un dels puntals de la història i identitat local. Ha estat l'encarregat de donar a conèrixer la nostra història a través dels centenars de petites i grans obres escrites en diferents formats amb un gran pes dins l'Institut d'Estudis Penedesencs i als diaris comarcals. Persona entusiasta i gran lletraferit es va encarregar de posar en ordre i difondre la nostra història una manera de polir la nostra identitat i encara millor el futur. No va poder estar present al mil·lenari de la localitat però mai estarem prou agraits a la ingent feina que va fer. Una abraçada sr. Manel. 

282 dies i llibres que fan història

 Potem 282 dies en aquest món i hi ha apunts de la vida que donen alegria al nostre dia a dia. Aquest és el cas del llibre de Marc Casellas i Xavier Nin sobre la Cooperativa Agrícola d'Albinyana que el 2019 va fer els seus primers 50 anys de vida. Aquesta és un dels simbols del poble que s'ha adaptat amb el pas del temps i més després que el Sindicat del Vendrell a finals del segle XX deixés de funcionar com a Celler i els seus socis es repartissin entre Albinyana i Bellvei.

Aquest és un llibre que explica l'esforç d'un poble majoritàriament de pagesos que uneixen les seves forces per tirar endavant una cooperativa. Una aposta que encara dura i que els permet comercialitzar els seus productes i aconseguir el material per a tirar endavant amb el conreu com adobs, productes fitosanitariis. També ha tingut un gran important el seu paper de caixa d'estalvis on molts vilatans hi tenen una part dels seus estalvis., Ha passat de mése 600.000 quilos l'any de las eva inauguració a més de 6.000.000 l'any passat. Una gran feina protagonitzada per moltes persones anònimes que de forma desinteressada han lluitat en benefici del poble i de la seva agricultura. Un llibre que explica una de les entitats més importants en la història del municipi albinyanenc. Moltes felicitats a tothom que l'ha fet possible.