Feina segura per a les professions.

 

Avui en dia en què tothom es treu un master i acaba treballant al Mercadona com la millor opció perquè els altres supers molt de catalanitat i després apliquen la misèria als sous dels treballadors. Doncs si us voleu guanyar bé la vida, heu d'estudiar algun ofici o fer-vos conductors de busos o camions i això és molt dur però és rendible. Unes poques hores al dia i anar fent. És el que es porta. No es necessiten tants títols i fan falta professions. Tot està al google, però encara falta gent que ho sàpiga fer. Vinga endavant i aquesta llista és feina segura.

Promoure nous Casals i Guimerà a casa nostra

 És molt fàcil parlar de Guimerà, Casals, Socias, Barral i tot el que tu vulguis, però el nostre objectiu és crear llocs on la gent pugui triomfar el dia de demà. Donar empenta a gent que es mouen per la cultura i es volen fer un lloc en el seu difícil món sinó caus en aquests monopolis que hi ha en tot això. Al Vendrell tenim dos locals com són el Lokal Biker i l'Alternativa que per preus raonables i gratuït i tot pots gaudir de bon ambient i bona gent. Pots passar una estona genial. No calen grans projectes, ni grup dels 40 criminals, res, gent de casa que fa i estima el que fa i es deixa estimar. Gràcies per tot això. Vosaltres feu una gran feina, els altres es posen les medalles. 

El Vendrell torna a estar a l’epicentre

 

 

El Vendrell és una ciutat amb mentalitat de poble que navega entre el mar i la muntanya i entre Tarragona i Barcelona. Està allí al mig de tot plegat. Un d’aquests pobles que tenen una cèntrica Rambla on els diumenges a la tarda, excepte quan hi ha sardanes és com una vila deshabitada.

Doncs aquest municipi amb més de 41.000 empadronats. 300 esperant torn per poder exercir aquest tràmit i 3.400 sense empadronar, ni ganes, ha tornat a l’actualitat de la península ibèrica. Aquest cop de forma accidental sense que cap persona del municipi en tingui cap culpa.

Per aquí ja han passat alguns dels màxims responsables de tot aquest operatiu. Potser quan la cosa torni a funcionar amb presumpta normalitat també ens vinguin a visitar el duo Sánchez Illa que ja varen tenir l’oportunitat de triomfar amb la pandèmia d’un fenomen molt controlat i que va acabar la vida de moltes persones i alguns ens va deixar seqüeles per sempre.

Les dades són clares. L’aventura ha de durar, en principi fins el proper 5 de març. En els mesos d’hivern quan els estudiants acostumen a anar a classe i la gent té la mala mania d’anar a treballar per poder tirar endavant les seves vides.

En aquest temps gràcies a les obres en el túnel de Roda de Berà entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, quedarà tallada la circulació ferroviària entre aquestes dues importants estacions de tren.

La solució seran els autobusos que s’encarregaran de substituir les vies per les carreteres i autovies. 83 busos cada dia s’encarregaran de portar 30.500 viatgers diaris d’un punt a un altre amb una distància d’uns gairebé 30 km que en velocitat normal pot equivaldré a mitja hora en una situació normal, però la realitat és una altra molt diferent.

Tot aquesta planificació està molt bé sobre el paper com passa molts cops en els pressupostos municipals que tot queda genial amb una partida d’altres despeses que serveix de calaix de sastre per posar tot allò que no sé sap o no es vol saber.

La realitat és que els pàrquings per aqueta flota és més que petita, tampoc no hi ha espai per la gent que ha de deixar el cotxe. L’home, de moment, va en algun mitjà sobre la terra i no pot ni volar ni evaporar-se. Llavors necessita algun lloc per deixar el vehicle.

Moltes empreses que estan per aquí al mig són subcontractades amb persones que han mirar l’horari, les condicions laborals i poca cosa més. Tenen uns sistema d’informació que potser no són del tot fiables. Llavors la lògica hispànica s’imposa i quan hi ha molta gent en comptes de dos combois en poses un i tot arreglat.

Queden uns mesos de patiments sofriments per als més pobres. Els més rics van en cotxe o es busquen una habitació per passar aquest calvari en el transport d’aquest país que fa una prova global sobre la pèrdua de la paciència humana. Ànims l’espectacle està servit.

 

Sóc gordo i què?

 

Porto 53 anys que sóc gordo. De petit no volia menjar i ma mare em portava al camp perquè menges. Jo volia ser un tiu prim i escanyolit com el Sergio Dalma, però res em tocava menjar perquè qui no menjava es moria de gana. Ells van insistir que jo menges. Al final doncs res, vaig caure en la temptació de menjar. Durant la vida he fet uns quants règims, que si el no menjar, que si el pronokal i altres règims més o menys de bàscula i control però. Arran del còvid em vaig aprimar més de 30 kg perquè vaig passar 4 mesos a l'hospital, la meitat a la Uci, Vaig sortir amb 120 kilos i res en quatre dies vaig tornar a agafar pes frondós. 

Fa mig any que vaig decidir no menjar tant perquè per aprimar-se no s'ha de menjar tant. Res de sopar, per beure només aigua i com a molt Aquarius i res més. M'he aprimat 30 kgs des del maig passat fins ara. Els primers dies eren putes, però però de mica en mica en vaig acostumar i ara em diuen sopar i ja ni hi penso i la meva panxa està acostumada totalment. La meva intenció és menjar menys i anar fent fins que es pugui. Ja sé que mai no seré el Knt perquè ell i jo tenim constitucions totalment diferents i hi ha d'haver de tot al món.  Sempre m'han dit gordo com la paruala més fina que corresponia a obès més tècnic, però ja forma part del meu adn. A mi no em molesta que em diguin gordo perquè ho sóc, si em diguessin enano em molestaria perquè faig 1,90 metres, però si em diuen gordo amb un to normalitzat no em molesta gens. Ho sóc i ja està. A un regidor del Vendrell els diables li van dir gordo comparant-lo amb el simbol d'una xarcuteria del Vendrell, ell està molt més prim que jo i no crec que li agradés gaire. Jo ho reconec i ho tinc assumit. Soc torpe amb les mans i ho sé i no passa res. No tinc agilitat per fer manualitats i la meva lletra ñes de P3 i no passa res. Sóc així. No sóc perfecte ni ho vull ser. Admeto les crítiques i endavant. Jo m'hagues hagut d'enfadar cada cop que em deien gordo, avui en dia viuria en una illa deserta. No passa res, cadascú és com és. Avui en dia gordo per molts és un insulta i s'ha de buscar una paraula per dir el mateix que soni a perfum. Res sóc gordo i sempre ho seré més o menys perquè ja va amb mi. Sense complexos. Endavant. No cal la pell tan fina perquè al final haurem d'anar amb un paquet de clinex quan ofenem a les persones amb paraules que fa quatre dies eren normals, però ara to s'han tornat tan polícament correcte que fa fàstic i estem en una societat on ja no sabem on està cada cosa. El llenguatge ens distorsiona la realitat. Estic i sóc gordo i què?

El Vendrell segueix amb la política dels trileros

 Ens anuncien  els socialistos que a la nova ordenança de residus serà més beneficiosa per tothom. Doncs curiosament es preveu recaptar 800.000 euros més en el proper exercici, 500.000 i escaig són dels comerços. Resulta que ara pagarem per superfície independentment que visqui una persona o 25 o que el pis estigui a la  Carretera de Valls o a Mas Leví, tots igual, la política igualitaria de Knt. Llavors que passa que a les superfícies entre 50 i 100 metres quadrats pagaran 3 euros menys que l'any passat i resulta que l'any passat en varen pagar 40 de més que l'any anterior que era electoral. Doncs res qui té economia vulnerable necessita un informe de serveis socials que va a tope de feina i ara es dedicarà a fer informes d'aquests perquè la gent no pagui aquesta taxa.

A més a més si compostes un 100% pots aspirar a un 20 % de reducció de la quota, pero no se sap ni quan ni com anirà. A més a més si vas a la deixalleria i portes residus també et faran descompte però no saps com ho has de demostrar. Els tres barris que fan recollita selectiva fa un parell o tres d'anys paguen com la resta de mortals. Ho sigui que tots a pagar més i a serveis socials a fer informes. S'hauria de pagar per residus i sinó per persona, ja em diràs tu un pis on viu una persona o ningú ha de pagar com un on hi viuen 5 persones. Això és igualtat socialista de la de nens i nenes?

Una fira de menjar, beure i versions.

La Fira va anar precedida de la Fira de la Salut que no va tenir gaire bona acollida. Clar entre setmana i en horari laboral, doncs la cosa no donava per més i molta gent ni ho sabia. La varen posar al mig, però clar va agafar qui passava per allí i algú més però poca gent la veritat.

El tema Fira, doncs menjar, beure i versions. La gent amb això no falla. Hi havia algú del Vendrell i gent de molt lluny. S'hauria d'abaratir costos perquè la gent de la vila hi pogues anar a uns preus raonables perquè si un dia plou doncs el negoci a la merda i sempre plou com aquest any.

Els cotxes la gent no hi va anar perquè clar és que potser la gent quan vol un cotxe el va a comprar i no espera la fira de qualsevol lloc. Això abans, però ara si vols te'l compres quan vols i no esperes al Vendrell. Molts ni es van enterar, altres tampoc es va dir molt o no es va dir a qui convenia perquè alguns es pensen que els mitjans de comunicació oficials de l'optimisme arriben a Cancún, doncs al carrer Montserrat i el Born i poca cosa més. 

Les atraccions com sempre la canalla ja ho sap prou i fa difusió.

Va ploure però es va salvar la festa. Molt bé dividir la cercavila en dos, així hi ha més espai per tothom i n o cal anar de cul. Enhorabona als Nens del Vendrell que van molt forts per al seu primer centenari. Ara aguantar perquè al Vendrell pot passar de dalt a baix en poc temps. Ja sabeu tots la història. Res que seguim endavant i una nova edició per fer història amb més p`parquing per tothom. El mercat ja està bé que no es faci perquè ningú vol anar al Puig i per quatre no cal fer-lo i tothom content.  Molt preocupant la idolatria en vers els consells socialistos. Amb la Parlon semblava que venia el president de Rusia. No cal tant que aquesta persona d'aquí quatre dies no se'n recorda ni la Vikipedia. 

 

Aquest és el panorama actual, per una banda, és clar

 Com a representants dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament del Vendrell, volem aclarir un seguit de conceptes que considerem importants i que hem parlat i reclamat a les reunions amb el govern:

 

1. La gran majoria de les nostres instàncies no reben cap tipus de resposta.
2. Pel que fa a promocions i complements, ens assabentem de les decisions només quan ja s’ha publicat el decret, i, malgrat haver manifestat la nostra opinió, hem estat ignorats en tot moment.
3. Hi ha comissions, com la d'igualtat, que en els darrers tres anys només s'han reunit una o dues vegades, i n'hi ha d'altres que ni això.
4. No compartim la política de decret d’aquest ajuntament per nomenar la majoria de càrrecs.
5. Hem participat en l’elaboració de reglaments com el de segona activitat i teletreball, i, tot i arribar a un acord, després s'ha aplicat la política que s'ha considerat oportuna.
6. Vam pactar l’afectació de l’estabilització, deixant algunes places en parèntesi per edat, i després hem estat ignorats completament.
7. Hem demanat una modificació de crèdit per dotar la partida de formació, que està exhaurida, i la resposta ha estat evasiva.
8. Hem sol·licitat que cada persona designi un beneficiari de l’assegurança i tingui una còpia de la mateixa, però no hem obtingut cap resposta satisfactòria.
9. Hem preguntat sobre la presumpta lliure disposició d’alguns permisos, depenent de qui ho demani, i hem estat informats que “ja ho mirarem”.
10. Quan ja tenien el pressupost per al 2025 en marxa i suposem que mig tencat, a mitjans d’octubre, ens informen que podem aportar propostes, les quals, com sempre, seran ignorades.
11. Estem treballant per una “pagueta” de productivitat, però ens han negat les nostres propostes basades en altres administracions, i ara entrarem en una parada tècnica a causa de circumstàncies del departament corresponent.
12. A més, hem interposat dues denúncies per falta de negociació amb el govern. La segona denúncia tindrà lloc el judici el proper 17 de novembre.

 

Continuem treballant amb una força unitària dels representants dels treballadors, davant de la política obscura i decretística del consistori.

 

Salutacions cordials,