dijous, 19 de novembre del 2026

Recuperar l’esperit d’en Benjamí Català

 

 



 

Aquest cap de setmana la Bisbal del Penedès ha viscut una cap de setmana especial. Dos dies dedicat a un veí il·lustre que ens va deixar tot just ara fa un any. El Benjamí Català era un persona que des de fa molts anys s’ha interessat per la història local i comarcal. La seva tasca de recerca ha  donat com a fruit diverses publicacions sobre aquest espai. Algunes  han sortit a la llum pública gràcies a autoedicions i altres han estat patrocinades per  entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs que en els seus gairebé 50 anys de vida ha fet una gran tasca cultural dins l’àmbit penedesenc.

Cada dia és més difícil que es publiquin llibres sobre la història local o comarcal. En alguns municipis gairebé és més fàcil que els toqui la Grossa que no pas veure un llibre sobre algun aspecte del seu passat local.

A la comarca tenim encara homenots que es dediquen a regirar arxius, repassar la premsa comarcal, buscar i fer treball de camps que ens obsequien de tant en tant amb treballs, estudis o simples articles sobre algun tema dels nostres avantpassats. Però la publicació i difusió comarcal amb el pas del temps va disminuint gradualment. Sort en tenim de l’IEP que acull la majoria que pateixen aquesta passió romàntica per tot allò que un dia es va esdevenir. Potser el problema és que hi ha una poca promoció per part de les entitats públiques afavorint aquesta recerca amb beques, subvencions o publicacions. Potser estem davant d’una nova generació poc interessada en aquesta activitat que tant havia il·lusionat a alguns dels que ens han precedit com els grans Manuel Bofarull, Vicenç Carbonell, Albert Virella, Pere Sadurní o Josep Maria Inglès que ja ens han deixat els  seus treballs a les nostres biblioteques.

Jo veig un altre factor que és el  desencís general de les noves generacions per aquest món de la història. Abans hi havia menys camps per explorar. Les plataformes televisives i el món de la informàtica entre altres avenços han fet molt de mal, restant possibles seguidors a les passions clàssiques.

La gràcia per mantenir aquest esperit es seguir picant pedra i organitzar cites culturals com les del passat cap de setmana a la Bisbal del Penedès. Una gran idea per recuperar l’esperit d’una gran i sàvia  persona i obrir portes a noves persones interessades en aquesta feina de formigueta que no et farà ric però et pot omplir d’il·lusió i de coneixements sobre el teu entorn més proper. Tota una experiència que no podem deixar perdre perquè per entendre el present hem de conèixer el passat.

 

diumenge, 15 de novembre del 2026

La Renfe, un cumul d'aventures

 


Anar en tren a rodalies és una aventura amb trens que apareixen i desapareixen de la pantalla. Es paren i ningù diu res a mig camí, però hi ha coses top com aquestes que explico.

Un dia jo anava en un tren direcció a Manresa i a mig camí, a Martorell, el maquinista avisa i tira marxa enrere per tornar a Sant Vicenç.

Un altre dia en un tren anunciava que anava a Vilafranca, fora al cartell posava Sant Vicenç i dins Martorell.Al final varem acabar a Vilafranca.

Avui un tren que anava a Martorell ha desaparegut. Ha vingut un que anava a Sant Vicenç i quan pugem a la pantalla en comptes de posar les properes parades en direcció Barcelona, les posava en direcció Manresa.

Tot és un gran desproposit. No parlem del temps i altres històries, però sort que conec el territori que un dia de Sant Vicenç de Calders vull anar a Barcelona i acabo a Caspe. 

dissabte, 14 de novembre del 2026

Un congrés multidisciplinar sobre el Riuet de Coma-ruga

 



 

Conec gent que treballa en hotels i establiments de la platja i aquest estiu no preguntaven ni pels 150 anys de Pau Casals ni pel centenari dels Nens del Vendrell. Els gran protagonista de l’estiu han estat sens dubte la degradació per fases del Riuet de Coma-ruga fins arribar a l’estat lamentable actual a l’espera de noves actuacions acordades entre veïns, polítics i derivats. Jo crec que el que s’hauria de fer és agafar el brau per les banyes i muntar un congrés sobre el Riuet allí mateix al Tabaris on hi puguin participar des d’arquitectes, biòlegs, ecologistes, físics, paisatgistes, ambientalistes, veïns,  entitats i tot un grapat de professions que podrien estar almenys un cap de setmana debatent sobre el futur d’aquest toll i del seu voltant. La veritat és que tindria molt més poder de convocatòria que la nit de l’empresa local que  no és el principal punt fort del Vendrell.

En aquest fòrum de debat podria participar gent d’altres contrades a través de connexions virtuals i altres eines modernes. Cal aprofitar la tirada que ha tingut aquest element del nostre litoral per poder treure el suc que encara pot donar de si. Tenim aquí tot un brollador mediàtic que cal explotar perquè es pugui arribar a una mena de consens entre les diferents parts amb un resultat que pugui satisfer a la majoria de gent. Encara que algú no combregui amb el que al final dicti la majoria del participants.

El pas de l’actualitat et va mostrant per diferents circumstàncies tot allò que realment interessa a la gent que alguns cops no coincideix amb el que els polítics volen imposar entre els temes d’actualitat. Aquest congrés internacional on hi poden prendre part des de l’Estat, fins la Generalitat, la Diputació i si ho furguem una mica podem tocar fins i tot Europa ara per ara és una qüestió que està allí aparcada i pot donar molt de si. Li hem d’afegir visita guiada a l’espai que està a tocar, reportatge fotogràfic de les darreres inundacions com la del passat 22 d’agost i altres elements que poden fer d’aquesta trobada realment espai multidisciplinari que podria servir per posar fil a l’agulla per una solució definitiva  que tothom mostres sobre la taula les cartes sobre el tema. Aquí ho deixo. És una llàstima que no s’aprofiti tot el rebombori que ha provocat aquest espai per trobar una solució oberta a tothom perquè aquesta obra toca molts aspectes que estan en plena actualitat per la situació de canvi climàtic que estem vivint.  

dijous, 12 de novembre del 2026

Reviure i recordar grans moments



 Varem estar 14 anys nedant junts a la piscina. Erem un grup d'uns 15. Alguns han marxat, altres no han pogut venir, però sempre que podem quedem per mantenir l'essència de quan anàvem a piscina. Erem una gran família que el covid va trencar, però encara estem aquí per reviure i pensar en el nostre futur. Gràcies per tots aquests moments.

Els lladres no truquen a la porta

 


 


El Vendrell també va viure el passat 30 d’octubre un episodi peculiar que segurament no havia viscut en aquestes dimensions fins aquesta data. Quan una cosa ha de passar s’anuncia en una data i en un lloc concret. Potser al final la cita queda en res per mal temps o indisposició, però les dates prèvies al dia 30 d’octubre van ser d’una gran expectació general arran dels fets succeïts durant la tarda del 24 a la plaça Catalunya de Barcelona. Durant la darrera setmana d’octubre tothom parlava d’aquest tema des del punt de vista que l’afectava. Els comerciants ja varen quedar de tenir tancat pel que pugues passar. Altra ja es va quedar a casa per evitar algun ensurt inesperats. Alguns joves estaven amatents a veure de com acabaria la cosa. Si algú apareixeria per allí per omplir l’escenari d’aquest marc controlat.

L’Ajuntament va fer una reunió amb els comerciants de la vila que va registrar més assistència que de costum per explicar el dispositiu preparat per aquell divendres. Es van retirar contenidors, tanques i altres elements que en un moment donat podien servir d’arma llancívola contra algun establiment i edifici públic. El Vendrell es va veure un ampli desplegament policial amb les unitats d’elit que tenim per  casa, només hi vaig trobar a faltar la Roma que és la gossa de la unitat canina de la policia local que a la mínima acció sempre apareix per allà amb nom i sense cognoms descobrint algun porret camuflat.

Polítics i comandaments de la policia es van situar davant les pantalles connectades a les poques càmeres que tenim escampades pel municipi per veure com evolucionava la cosa, tots amb el seu uniforme per donar més solemnitat a aquesta cita fracassada.

Entre les diferents versions que tombaven pel poble durant  aquesta setmana amb un divendres tarda incert. Jo era dels que pensava que aquests tipus de joves  no són tan incrèduls per filtrar un acte amb fortes connotacions vandàliques pel que havia passat a Barcelona i fer-ho realitat en el temps i hora anunciat. Intuïa que podia tenir lloc en un altre poble i en una altra hora. Això només havia estat una maniobra de distracció que havia sortit bé perquè totes les càmeres estaven apuntant a un escenari buit.

Evidentment tal com està tot també hagués estat possible que l’amenaça s’hagués complert segons l‘enunciat encara que les possibilitats eren ben minses.

Total que al final el nuvi que s’havia posat totes les gales per la gran cita a cegues va haver de tornar a casa seva sense conèixer a la seva promesa. Es va aprofitar tot el muntatge per demostrar que sobre el paper tot funciona i el més preocupant que es pot arribar més lluny  amb una imatge d’IA anònima que no pas amb una campanya institucional per a la  recollida selectiva. En definitiva que els polítics tenen por molta por i més davant d’una cita a les urnes. Esperem que aquesta posada en escena de les administracions publiques es quedi aquí pel record i no visquem cap episodi com el del dia 24 a Barcelona. Però un cop més cal recordar que el teixit comercial  al Vendrell està molt tocat i necessita d’actuacions contundents que aportin muscle. Aquesta és una realitat que la classe política local no vol veure des de la seva torre d’ivori. L’altra dia la cita d’un nuvi plantat.  

dimarts, 10 de novembre del 2026

Jo ho veig així a l'Ajuntament del Vendrell


 

Anem a fer aquest joc que mai resulta però que dóna caliu  i vidilla. Aquests dies he estat fent consultes sobre els propers resultats a l'Ajuntament del Vendrell en el proper maig. Jo veig la cosa així i segurament està equivocat però dic el que penso i a vegades penso el que dic.

Psc 6

Erc i Companyia 6

Mar 3

PP 2

AC 2

Vox 2


El Psc caurà i el vot es repartira entre Vox i la Mar. AC viurà dels rebotats de Junts i Erc i la Mar està fent molta feina de formigueta i crec que això és notarà. Pot passar de tot, però això no està fora de lloc.

Els votants de Junts són pocs i molts estan rebotats i aniran a altres llocs. A l'actual candidat li falta xispa i és massa normal per tenir representant en un poble tan catxondo com aquest.

dijous, 5 de novembre del 2026

El Vendrell és una ciutat fosca

 



 

El Vendrell realment i metafòricament és una ciutat fosca. En aquestes dates finals de l’any es veu clarament. Abans del canvi de l’hora a finals d’octubre i a finals de l’any quan les hores de llum del dia són les mínimes. En aquestes períodes passa que quan la gent és mou per anar a la feina o a escola,   entre dos quarts de vuit del matí i dos  quarts de nou, la llum del sol és minsa llavors s’ha de substituir per enllumenat artificial. Aquí que segons perquè tenim l’estalvi assimilat a l’adn aprofitem per apagar els fanals quan més aviat millor. Si el dia està més o menys clar doncs mira un està acostumat.  Quan està núvol o plou llavors entres en una dimensió desconeguda ubicada en plena foscor esperant que la claror agafi embranzida en els carrers i places del municipi i aparti la negror del nostre horitzó. Fa un any va sortir aquest tema al ple i aquí tenim els optimistes que són molt recurrents van dir que s’estava estudiant apagar més tard les llums del carrer a canvi de reduir el mateix temps en una època dels mesos d’estiu quan aquest efecte no és nota tant pel moviment de la gent al carrer. Jugades de trileros pures i dures. La solució és ampliar l’horari de l’enllumenat públic en general i ja està. No cal  treure i posar minuts al llarg de l’any perquè al final de tot sumi igual.  Arregles un franja i en perjudiques una altra.

A part de la part real d’aquest titular també és fosca perquè hi ha coses que curiosament interessen a la gent perquè són diners de la seva butxaca. Fa quatre dies es van posar en exposició pública les ordenances de la recollida selectiva que et permetia estalviar si ho fas bé i has anat a buscar la targeta i el cubell, 38 cèntims anuals que jo ja no sé ni que fer amb aquesta quantitat d’estalvi. Doncs en un ajuntament normal, no cal ni que sigui sostenible, ni integrador, ni inclusiu i potser no cal que renaturalizador fas una nota de premsa o un tall en els mitjans del partit municipals i que la gent ho miri si vol i sinó doncs res però aquestes coses s’han de comunicar. Afecta a tothom perquè la gent ha de saber que ha de pagar en impostos.

No potser que quatre anys abans de les càmeres de vigilància ja en parlem i a hores d’ara no sé sap quan funcionaran. No potser que avui anunciem que fem un dipòsit de pluvials al parc dels enamorats que pot acabar flotant pel seu pes. Dues setmanes després diem que toca canalitzar les aigües de la pluja amb uns motors que no podem tenir per manca de potència elèctrica. Al final de tot plegat no fem res. Ve tot un senyor al darrer ple i dóna una solució ràpida i efectiva que és fer canals al mar perquè surti l’aigua al mar. L’alcalde li diu que ho estudiarem. O sigui que ho deixen estar o fem una obra que no servirà per a res. Que a l’ajuntament li donin una plaqueta per transparència en la web municipal ho trobo diví. Hi ha moltes d’aquestes històries que tenen un nivell molt baix com l’ensenyament en general. A la mínima et donen el títol i després, si cal, ja t’espavilaràs.

Portem mig any del Riuet i del tema recollida escombraries i aquí tot està igual o pitjor. Tot es mou per estar igual o més malament. El Vendrell és un poble fosc en tots els sentits. Sort que el destí ens ha posat estratègicament en un bon lloc sinó les passaríem malament.