Aquesta és una comarca formada per 14 municipis
amb un Consell Comarcal que es dedica a donar serveis a les localitats més
petites de l’àmbit. Cada peça d’aquest trencaclosques funciona d’una forma
diferent del seu voltant. A part de la Idiada i alguna aventura més vetllada
des del Consell Comarcal, com la gestió de residus, cada poble fa i desfà
segons els seus criteris sense seguir ni coincidències polítiques ni veïnatge
territorial.
Dins aquest Tetris trobem alguns municipis que
són una mica referents en algun aspecte. Per una banda, evidentment els tres
municipis costaners tenen la seva idiosincràsia pròpia. Cunit és un defensor
aferri del Penedès i sempre ha mostrat un “filtreig” amb el Garraf perquè els
seus vincles econòmics i històrics són molt més forts amb Vilanova i la
Geltrú que no pas amb el Vendrell. Per la seva banda, Calafell és
una ciutat moderna que sempre ha esta el nostre “Sitges” comarcal salvant les
distàncies evidentment. Ells ho tenen molt clar. L’Ajuntament té dues cares la
A que és la oficial i la B que és una empresa de serveis que s’encarrega de tot
el que altres ajuntaments ho acostumen a cedir als grans capitals. Una
mentalitat moderna que sap on juga i que pocs saben qui és l’alcalde que surt
el més just possible. Té una ambaixada al Vendrell sota el nom de Consell
Comarcal. Al Vendrell encara li falta cohesió territorial i social. Cada barri
va al seu rotllo i l’Ajuntament també. Que és vol fer un carril bici que molt
pocs utilitzen ? doncs endavant. No sabem que fer amb més de 8 milions d’euros?
Doncs res fem un temple vora el mar per donar sortida als molts congressos que
se celebren durant tot l’any a la vila. Encara té un pla d’ajust econòmic per
uns quants anys més. Una mesura per ajudar als futurs governs locals a no
estirar més la màniga que el braç.
L’Arboç està allí a mig camí entre el Vendrell
i Calafell i sempre ha seguit el seu paper amb policia pròpia tot i que no té els
habitants necessaris que ho fa obligatori, però ells sempre han estat
peculiars. Un lloc, on de tant en tant muntem una fireta d’alguna cosa per
donar vida al comerç i així anem tirant endavant i les noies encara no poden
entrar als Diables.
Llorenç del Penedès és un poble petit i ben
parit. Allí els polítics han de seguir el que diuen les principals entitats del
poble que van marcant el dia a dia amb les seves propostes pròpies. En
aquesta localitat hi ha de tot i la gent utilitza la seva oferta local i tots
hi surten guanyant. Un exemple per a molts pobles que ha sabut trobar el
bon camí del futur. Només cal veure la Rambla i s’entén que és un poble amb un
gran futur i molt ben gestionat al llarg dels darrers temps.
La Bisbal, doncs res. Des de l’aparició de la
Idiada van entendre de què anava la cosa i van començar a convertir sor
agrícola en industrial. On abans hi havia vinya i oliveres avui hi ha naus de
logística. Algunes es veuen d’una hora lluny. Una localitat amb molta gent
forana a les urbanitzacions ha trobat en aquests nous espais una feina poc ben
pagada i que requereix força mà d’obra per omplir els tres torns diaris.
Altres localitats com Albinyana, Bonastre,
Banyeres i Masllorenç van vivint el seu dia a dia sense fer soroll. El Montmell
és un territori immens on hi ha de tot una mica i què també en la secció
callada de la comarca. Sant Jaume, Bellvei i Santa Oliva de tant en tant es
deixen notar una mica més, però sense aixecar més polseguera. Doncs res,
cadascú en la seva història.