Què és primer la renaturalització subvencionada o les persones grans?

 

Aquesta renaturalització invasiva i brutal que està vivint el Vendrell en aquesta legislatura no ens deixa veure les preferències reals que tenim a casa nostra. A principis d’aquest segle va entrar en funcionament la Residència de la Muntanyeta amb gairebé un centenar de residents. A tocar tenim el Centre de Dia Anna Serra que es va posar en funcionament després d’uns 8 anys que compta amb una seixantena de places per cobrir les necessitats diürnes en aquest camp al Vendrell. Per altra banda al cor del Vendrell tenim a la llar Santa Anna que funciona des de finals del segle passat amb una capacitat de 32 persones.

En aquest temps el Vendrell ha doblat sobre el paper el nombre d’habitants passant d’uns 20.000 als 42.000 i escaig que tenim actualment tot i que segons el consum d’aigua superem fàcilment els 50.000 habitants. En tot aquest temps no s’han incrementat una sola plaça en aquest camp. En honor a la geografia urbana també s’ha de dir que la Residència Assistida de la  Policlínica del Vendrell a tocar a terme municipal també té una oferta de 24 places.

Estem vivint un important canvi social en els darrers anys. Les cases on viuen tres generacions sota un mateix sostre s’ha quedat una mica obsolet. Tenim les de dues generacions cada dia perdent pes específic en el conjunt de la nostra societat Les famílies es van disgregant de mica en mica. La nova tendència és que cadascú visqui en el seu espai, encara que sigui petit, però això de compartir habitatge generacional sinó es per necessitats econòmiques o humanes, però les típiques cases pairals ja formen part de la història o es converteixen en cases rurals per llogar.

Tot això s’ha afegit que l’esperança de vida ha passat de 79,59 al 2000 fins als 84, 2 actualment.

Hi ha empreses que ha vist el negoci que hi ha en aquest món i han muntat les seves instal·lacions privades com la que trobem a Llorenç del Penedès amb 121 places.

Està molt bé que parlem de futur amb boniques infografies que ens dibuixen un món irreal i que segurament ens passarà com els projectes i al realitat d’aquest vial fluvial que han posat entre els dos ponts de la Riera de la Bisbal que entre el paper i la realitat és com comparar una all amb una ceba.

Al Vendrell ens volen vendre un futur de ciència ficció, però en atenció personal a les persones grans i les que tenen patologies greus estem igual que a finals del segle passat, sense avançar res en aquest camp a part de la frase típica i tòpica del ja ho estudiarem.

Si han parlat de fer una nova seu del Consell Comarcal amb unes funcions que es poden distribuir d’una altra manera fins arribar a deixar l’ens com una cosa simbòlica. S’ha parlat de fer una nova seu galàctica a l’empresa que gestiona l’aigua del Vendrell i que ens cobra uns canons fixes encara que no obrim l’aixeta, però ningú parla de les persones que és un tema clau en el nostre futur. L’excés renaturalitzador ens fa molt de mal. Fem càlculs un centenar de places de residència per a gent gran en una població d’unes 50.000 persones reals d’aquestes posem que n’hi ha 10.000 de més de 65 anys, un irrisori 1% de la la població de gent gran només podrà tenir plaça a les residències. Aquest és un tema que gairebé ningú esmenta.

Els reptes de l'optimisme vendrellenc en la darrera volta electoral

 

Fins fa quatre dies tothom pensava que el Ken i els seus comparseros ho tenien guanyat, però potser caldria utilitzar alguna marca blanca per assegurar la propera legislatura com PP algun sociata reciclat i aquestes coses que tenim per aquií. Però ara te molts fronts oberts que li costarà remuntar.

- Riuet que és la punta de l'iceberg i a cada cosa que fa la lia encara més.

- Recollida selectiva que ha deixat el Vendrell en un femer i que encara ens falta la part forta de l'estiu.

-Zona blava de juny a setembre de 9 a 21 i sense parar al migdia ni tracte especial per als veins que han de buscar-se la vida

Sorolls i problemes oci nocturn com Macarella i botellon per la zona

Policia local del Vendrell que no cobra hores extres i diu que les faci ta tia

Locals municpals com la biblioteca que fa dies que ni calefacció ni aire condicionat

Unes quantes places de l'Ajuntament que portem uns quants mesos sense resultat definitiu i la gent se les pira a altres llocs i ja t'ho faràs.

Manca de manteniment de carrers i enllumenat que fa dies que dura i la cosa continua.

Problemes entre etnies a la carretera de Valls que ja tenim la tele de Madrid que ja ens coneixen arreu.

Les escoles bressol estan totes climatitzades menys la Mestral que crema

Manca d'organització per exemple la falla del Puig es va cremar divendres i fins dilluns va estar tallada el carrer principal i no passa res.

Crema de contenidors al Vendrell i algun cotxe ja ha quedat sucarrimat

Seguim amb la inseguretat de sempre i la gent es busca la vida

Comèdia amb el parc del Botafoc que cada dia és diferent i al final hi posaran una torreta amb quatre farigoles

La passarel·la dels Nens que se la van carregar sense cap motiu

Tot aquest canvi de la Riera on ha tirat 6 milions d'euros no convença a ningú. Els camions de bombers no passen pel costat

Al Nirvana han plantat un supermercat i han tallat l'accés a la urbanització. Ja no tenen llum en condicions i ara camions a descarregar i la gent mosca.

Els socorristes posen bandera groga perquè n'hi ha pocs i no tenen ni torres de vigilància.

El top manta segueix encara que tothom ja ho te normalitzat.

Al davant de la biblioteca han posat un a tros de zona de vianants que obliga a tallar el carrer pels cotxes i fer un tomb per entrar al Vendrell. Una locura de gps.

Ara toca pagar l'Ibi.

Ningú sap com es bonifica a la gent que fan reciclatge.

Ara es gastaran un munt de diners en una nova seu de l'empresa d'aigües que es poden estalviar perfectament

Els comerços del Vendrell cada dia estan més contents per la càrrega fiscal.

Van presentar el parc del costat del Tabaris que es diu de la Música perquè te un tros de chelo de fusta, però podria tenir una gallina i podria ser el parc dels ous d'or

Alguns veins dels barris marítims es queixen que alguns bars els posen taules i cadires a la vorera i no pooden passar. 

........ HI ha més històries, però jo crec que si supera tot això és mereix com a minim ser Portant d'honor i el Teresina Martorell tot junt en un acte al Tabaris

Tot un plaer Obeses a la Granada

 

Feia mesos que no anava a un concert d'Obeses i ahir vaig tornar a la Granada del Penedès amb un directe brutal que em van portar als millors de la meva vida. Un so espectacular varem seguir els seus nous exits i un repàs als de tota la vida. Un gran concert amb la gent molt animada per gaudir d'un dels millors grups catalans que ens aporten força i energia en els seus directes. Gràcies per tot.

Moltes gràcies, Pep

 

   

Aquest passat cap de setmana ens ha deixat de forma sobtada tot un referent cultural i social d’una generació i d’un territori. Una persona incansable que ha treballat per fer realitat  un ampli ventall de projectes culturals per dotar el Vendrell d’un caliu social. Tot just en un període de temps en què el municipi ha duplicat i més la seva població acollint un munt de persones vingudes d’altres punts de la península ibèrica i que han  trobat en aquest món dels Pastorets el pal de paller per anar creant un ampli ventall de propostes culturals i socials al llarg de l’any que anaven des de Carnaval, fins a la festa de la Bicicleta passant pel seu punt més emblemàtic com han estat els 60 anys de representacions continuades dels Pastorets.

En Pep Bargalló, era el seu cap visible, però sempre ha estat acompanyat d’un estol de persones que han remat en la mateixa direcció. El “Ninyo” era una persona generosa,
propera, amb les idees clares i que sempre tenia molt assumits els seus objectius i el camí a seguir. De caràcter obert i amb  bones relacions amb moltes persones de tots els àmbits. Una persona polivalent que vivia intensament el que feia i engrescava a la gent perquè participessin en aquests projectes comuns. Tot un senyor que ha ocupat un lloc cabdal en la història recent de casa nostra pel que ha fet i el que ha representat. Descansa en pau Pep. El Vendrell i comarca sempre t’estarà agraït per tot el que has fet i el que ens has deixat aquí baix. Publicat al 3 de vuit i a la Fura el dia 10 de juliol del 2026

Resum de la festes històrics del Vendrell

 

Amb el Serrallo i Font de la Menya comença la setmana dels barris històrics del Vendrell que acaba dijous amb plaça Vella. A banda queden la Muntanyeta i el Puig i el Pèlag que són recents. Enguany han tornat les falles, els pa beneïts, els sopars de carrer, els concerts com fa segles que passa amb els seus canvis històrics. Enguany ha fet molta calor amb temperatures que han superat els 35 graus de dies i nits tòrrides per sobre dels 22 grauts. Tot un record que ens porta cada dia a viure en una mena d'infern climatològic. A més en aquesta setmana s'ha encès un foc a Aiguamúrcia i un altre a Sentmenat prop de Sabadell, entre d'altres que han cremat i que s'han anat controlant.

Les falles enguany han estat més fluixes en general que altres anys. Una nova generació ja està al capdavant d'aquesta veu popular que parlar de les coses més properes. Hi hagu creativitat com a França que han recreat el tour o al Serrallo que han posat una falla en forma de passarel·la que el Kenneth s'ha carregat i que algun dia potser tornarà. Altres curiositats és el super violoncel de cartró de la plaça Nova que era més gran que no pas el del parc del Tabaris. Els temes principals doncs la destrucció del Riuet, la contractació de Mafalda amb un concert que es retardar dues hores i que van tancar més tard quan els barris han de tancar la barra a les tres de la matinada. S'ha parlat dels problemes i les reivindicacions dels mestres després d'un any amb moltes movilitzacions  Potser un dels petits grans protagonistes va ser la mort del Pep Bargalló que ens va deixar el passat dissabte dia 4 i va ser enterrat en un acte multitudinari el dia 7 de juliol. Una persona molt vinculada  la cultura del Vendrell i molt actiu. També és important que enguany per primera vegada a la història ha passat el Tour pel Vendrell el diumenge del Barri de França. No hi falta la situació de degradació del Vendrell en temes com la brutícia dels carrers, el desgovern municipal i la manca d'aire condicionat a la Biblioteca del Vendrell. Una festa on cada cop hi ha més djs que grups a la nit tot i que encara hi ha més grups, però el cost d'aquest fa que no es puguin permetre el luxe de la contractació de grups i hagin d'apostar per dj's. Evidentment els grups són tot de versions. Seguim endavant. Ara només queden els dos darrers barris per fer les seves festes.

Les administracions no han de demanar documents que oficialment ja tenen

 

Algunes entitats públiques demanen documentació dels seus treballadors que ja tenien abans, una mesura que no està contemplada en la legislació actual. A  Catalunya i a la resta d'Espanya, aquest principi de no tornar a aportar la mateixa documentació està recollit principalment a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En concret, l'article 28 estableix que:

• Els interessats no estan obligats a aportar documents que ja estiguin en poder de qualsevol administració pública o que hagin estat elaborats per una administració.
• És l'administració qui, amb caràcter general, ha de consultar o obtenir aquests documents per mitjans electrònics, llevat que la normativa aplicable exigeixi el consentiment de la persona interessada o aquesta s'hi oposi quan la llei ho permet.

Aquest principi també està relacionat amb el dret dels ciutadans a no aportar dades o documents innecessaris, en el marc de l'administració electrònica i la simplificació administrativa.

Ni un any d'amor i concòrdia amb la policia

 

Ni un any ha durat el pacte entre el govern optimista i els sindicats de la policia del Vendrell. La necessita d'una foto obliga a prometre fum i més fum que als nous mesos ja s'ha vist que és el de sempre amb pressupostos que no arriben ni de lluny a les necessitats reals de la plantilla. Això és una mostra d'un model que està en franca caiguda i que tal com està el patí difícilment remuntarà. L'any que ve eleccions i a veure que passa, però el Titanic cada dia està més tocat i els músics ja només toquen per als quatre gats que se'ls creuen.