Segona oportunitat a la vida.

 

L'any 2021 vaig poder veure la mort cara a cara i una de les coses que vaig pensar és que hi hi havia persones que fa anys conec que es mereixien unes paraules d'agraïment per moltes i variades coses. Doncs de mica en mica he anat fent aquesta tasca que vaig veure que tenia pendent tot just a tocar a la mort. Aquest és un petit regal que moltes persones encara que tinguin 100 anys no han tingut, però als meus 51 ho vaig tenir molt clar. Encara en tinc alguns de pendents, però vaig ver perquè quan estàs alla dins no tens ni un segon per tirar enrera i tot s'acaba. Molt cops callem amb paraules coses que hauríem de dir perquè ens fa vergonya, doncs res d'això endavant i quan més coses portis al sarró el dia del demà, més feliç pots estar. Jo us ho dic amb temps i esperem que ho feu sense segones oportunitats.

Noves formes de vida pel canvi climàtic

 

 

 

No plou i la temperatura supera fàcilment els 30 graus de dia. De nit, la cosa no baixa de 20 graus i a mes la humitat que tenim fa que la sensació sigui de més xafogor.

Sortir al carrer a partir de les 10 del matí i fins a les 18 hores és un acte de valentia només justificat per causes honroses i ben motivades. A partir d’aquesta hora de la tarda tot i que la cosa no es tan tòrrida, encara fa molta xitxarra per deixar els més valents a casa.

Una hora abans de la posta de sol, es comença a estar una mica bé si fa una mica d’airet que t’acaroni la cara, sinó la veritat que costa una mica aguantar aquestes altes temperatures. Molts aires condicionats van a tot drap i altres doncs fins que l’economia ho pugui aguantar i vingui la factura de l’agost allà al més de setembre. Algunes persones per estalviar el que fan és anar pel matí i per la tarda a un centre comercial on allí s’hi acostuma a estar fresquet i de pas van comprant alguna cosa per menjar o vestir perquè cada dia en aquests grans superfícies venen més coses i variades. No crec que triguem gaire a trobar aquí alguna oferta de cotxes molt concreta entre altres ofertes que ja tenim assimilades.

Altres llocs on s’acostuma  a estar fresc són les esglésies, però aquest cop no pas pels aires condicionats sinó perquè alguns dels seus constructors ja varen preveure aquestes altes temperatures estiuenques, encara que segurament, no tan altes i algunes de baixes a l’hivern. Llavors ja van dissenyar una estructura que es pogués ventilar correctament durant tot l’any evitant aquestes temperatures extremes a l’interior. A més, com acostumen a ser edificis de sostres alts et permet una mica de pau i tranquil·litat que en els altres espais és difícil de trobar.

Moltes persones han aprofitat aquestes grans superfícies per passar algunes hores. Alguns municipis també han habilitat els centres cívics perquè la gent estès fresqueta en edificis públics, però molts sempre poden trobar més diversió en una gran comerç que no pas en un casal amb la gent jugant a les cartes.

En alguns indrets s’han obert les piscines públiques per combatre la calor. Aquí com tenim aquest platja tan autòctona amb uns monuments que semblen dutxes sempre teníem l’oportunitat de gaudir d’aquest tros de paradís amb unes xancles que no se’ns claves res a la planta dels peus ni el pedruscall que tenim a un tros de la 1a línia de mar.

Haurem de començar a canviar alguns dels nostres hàbits comercials perquè sortir al carrer al voltant de les 12 del matí o a les 17 hores és una esport fora de tota lògica i raó humana. A aquestes hores, només obert aquells llocs que poguessin garantir una certa temperatura a la clientela.

Els horaris de treball al carrer s’hauran de repartir entre el matí fins a les 10 i a la tarda. A les hores de calor, a caseta gaudint de les ombres no sé que acabem en un hospital amb un cop de calor.

De cara a les festes majors, això de fer castells a les 12 del migdia és una cosa que s’ha de buscar alternatives perquè sembla ser que en els propers anys aquest serà el clima que tindrem. Els castells al tard. També hi ha d’haver canvis en els nostres conreus. Sinó plou, ho haurem de buscar noves varietats de raïm o buscar altres cultius més adaptats a les noves circumstàncies. Permís per fer piscines  familiars i semblants quedaran  condicionades  a molts factors de subministrament. Molta misèria tot plegat.

13 anys sense el sr. Manel

 

Avui fa 13 anys que el sr. Manel ens va deixar després d'una lenta malaltia poc a poc va anar reduint la seva activitat fins el darrer dia que ens va deixar. Una gran pèrdua que sempre trobarem a faltar i mai li podrem estar prou agraíts per la feina que ha fet. 

 

 

 

 

 

Ens enganyen amb bones propostes que saben que no compliran perquè ni els interessa tocar els estatus de les grans empreses que fa anys que controlen les principals contractes municipals ni molt menys cap interès  pels salaris de la majoria dels treballadors. Sempre hi ha algun privilegiat que rep una pujada d’una quantitat més que convincent perquè això és com sempre segons per a qui hi ha diners que treuen de la cartera sense cap mirament, però per la resta doncs ja us ho fareu. Aquí tenim molt clar que hi ha classes i amics. Sinó tens sort de caure en el lloc adequat està la justícia i altres ajuntaments o la seguretat social si fa falta, ja t’ho faràs mentre el nucli dur estigui ben refrigerat perquè no entrin elements subversius.

Ens obsequien amb programes informàtics a mig fer que molt difícilment combinen amb uns altres que fa anys que tomben per la casa. Una aprenentatge exprés i quan més hores per videoconferència millor perquè així ens estalviem diners. Després d’hores i hores i de trucades d’aquí cap allà sembla que la cosa comença a funciona una mica. Molts temps per aprendre pel mig. Cada capella s’espavila com pot i tira endavant amb tota la voluntat del món. Després ja veurem com compatibilitzem programes diferents per fer les mateixes tasques vinguts en diferents etapes amb les seves virtuts i desencerts. Doncs si s’ha de picar dos cops la mateixa informació no passa res. El que s’ha de fer és un programari general compatible per tothom on tot sigui més fàcil, entenedor i intuïtiu per avançar feina i no estar dos matins per resoldre un parell d’expedients simples. No hem de trencar aquests regnes de taifes que fa tants anys que funcionen i que tenen autonomia pròpia i deixar que vagin imposant les seves històries sense tenir en compte la resta de programari de la casa. No hem vingut a lluitar contra un programa d’expedients gens intuïtiu i que cada dos per tres es penja i has de començar un altre cop. Hem vingut a treballar per un poble i per una comunitat de gent amb les millors eines que es puguin trobar i no amb aquelles que algú tingui més estima per raons diverses.

No volem que hi hagi discriminacions entre els treballadors i si uns poden fer hores extres els altres també i no s’hagin de canviar les hores per temps treball. Aquí en principi tots som igual i tan de tret un que porti una arma per controlar que no hi hagi incidents com un altre que li toqui recollir el roll Up quan acabi tot plegat. Tan senzill és això? Senzill com pagar tothom per la feina que té encomanada i no veure com molts treballadors per mil històries vàries cobra diferent d’un altre i no són els triennis. No hi ha interès en arreglar això perquè la nostra classe política és cada cop més poruga. Abans feien ara, de cop i volta es tornen inactius esperant que passin totes les turmentes que sigui possible.

Però el problema de tot això és que no hi ha diners per pagar aquestes necessitats de personal i ho van fer a mesos vistes i de mica en mica, esperant en candeletes les famoses modificacions de crèdit que massa cops només fan que treuen els diners a l’estalviador i li donen a aquell que té la mà foradada.

En aquests dies de calor hi ha espais on la veritat és que s’hi treballa a gust i altres que han de recórrer als tradicionals ventiladors penjats al sostre perquè passi una mica d’aire. Màquines amb uns quants anys a les seves esquenes i que el dia menys pensat perdran la iniciativa sense consultar-ho a ningú. Petites grans històries per a una propera legislatura perquè aquesta ja està dada i beneïda, però potser algun dia hi haurà algú que prefereixi cuidar als seus treballadors que comprar bancs que es podreixin al sol.

Temps de saturacions a les platges

 

 

 

En les properes setmanes anirem veient que els caps de setmana i algun dia particular .es nostres platges estan plenes de turistes i indígenes que aprofiten aquests mesos més apropiats per gaudir del nostre vessant mariner.

En aquest Penedès tenim un eix important de comunicacions que és el tren que porta molta gent propera a les estacions de la R-4 fins a Coma-ruga i rodalies. Només cal donar un tomb per l’estació de Sant Vicenç a l’hora d’esmorzar i la de berenar per veure el nombre de banyistes que utilitzen aquest mitjà de comunicació que et deixa a un quilòmetre de la platja. Una de les coses que es podrien provar és el foment dels autobusos dels municipis de la comarca cap a les nostres zones costaneres. Segurament aquesta mesura seria molt millor pel medi ambient que no pas inhabilitar les dutxes del litoral govern com ha fet el govern vendrellenc format per Partits de diferent tarannà, però que ves per on tots coincideixen en aquesta mesura irracional sota l’excusa de l’estalvi d’aigua mentrestant a la resta del terme es poden construir piscines privades i omplir i buidar aquestes reserves d’aigua.

Per evitar que la gent del Vendrell hagués d’agafar el cotxe i el tren que passa cada hora per anar a Coma-ruga i et deix a un quilòmetre de l’esperada aigua, no estaria gens malament que durant els matins s’habilitessin dues línies de bus que unissin el nucli antic amb un parell de punts de la Palfuriana del Vendrell, sense haver d’utilitzar el Pasbus perquè aquí la demanda està assegurada si hi ha una bona informació. Aquesta iniciativa puntual es podria portar a terme en els caps de setmana dels dos principals mesos d’estiu. Altres localitats com Cunit i Calafell també podrien apropar els veïns que viuen més lluny de la costa amb autobusos per evitar aquestes aglomeracions que ens podem trobar en certes hores a la platja. Ens estalviaríem algun ensurt i a un preu racional tothom podria gaudir de la nostra vessant marina, alguns fins i tot de les dutxes o toca portar-se una ampolleta per abocar l’aigua del rentapeus al cap. A  grans problemes millors solucions.

 

Un concert rodó de Joan Dausà a Sitges

 Un gran concert de Joan Dausà va començar ahir una nova edició dels festivals Terramar de Sitges. Fa 6 anys el vaig veure a Vilanova en directe i era molt diferent. Ahir va estar molt més animat amb cançons que trenquen els seus principals hits i la gent hi va fer trempar: Un conert espectacular amb els seus comentaris i no hi va faltar la Mariona d'Eufòria. Una vetllada rodona

El Vendrell, un present per dissenyar

El Vendrell està en una etapa crítica perquè el disseny en què es basa encara està fonamentat en un projecte de bombolla immobiliària que pretenia posar 100.000 habitants a la vila. Sort que la crisis ha anat aturant el tema i de mica en mica anem creixent per sobre de la resta de Catalunya, però sense tenir cap marc ni projecte clar.

La nostra misèria econòmica pública ens fa dependre excessivament de les altres administracions a veure si cau alguna cosa on es hi podem afegir i salvar algun tros del municipi encara que sigui amb una finalitat tan prescindible com crear un centre de convencions a Coma-ruga per aprofitar les obres d’un artista que va triomfar pintant pel falangisme espanyol. Doncs mira com que passava per aquí vàrem tirar una pedra i va caure aquesta subvenció. Hi ha moltes més coses necessàries que aquesta ara mateix al Vendrell, però haurem d’esperar que els butlletins oficials vagin publicant altres propostes més adequades a les nostres necessitats com a vila i com a capital de comarca que fa dies que tenim oblidats en algun calaix. Per la piscina al Brisamar sempre hi ha temps.

Aquest passat cap de setmana el Vendrell va viure una fita històrica amb l’aparició d’un nou saló dedicat al món del videojoc, còmics, mangues i jocs de taula sota el nom de 1 Up. Realment va ser tot un triomf perquè en dos dies van passar pel pavelló que acollia la cita més de 1.700 persones de totes les edats i d’aquí i de més enllà. Evidentment la majoria d’expositors eren gent del Vendrell amb només una persona que venia de Sant Pere de Ribes i oferia un producte diferent a la resta. La gran  majoria d’establiments del Vendrell no va desaprofitar l’oportunitat de pujar a aquest carro.

Segurament aquesta aventura que s’ha iniciat tot just després de la revetlla durarà en properes edicions, però s’ha d’anar adaptant i mirar quan es podria treure millor resultat. Ara ja hi ha unes dades prou satisfactòries que ens han de permetre buscar un llocs i unes circumstàncies potser millors que les d’aquest any.

Doncs aquesta és una nova proposta que ha sorgit des de l’Ajuntament i altres empreses locals que ha tingut èxit.

Ara falta posar el cascavell al gat i arreglar molts dels esdeveniments vendrellencs que ni representen a la vila, ni hi ha gent del Vendrell que hi participi. A més cada dia e nota més l’apatia de la gent del Vendrell per anar a veure el mateix. L’any 2020 ja enterrar definitivament el Turismar que quan es va iniciar l’any 1987 tenia una explicació, però han anat passat els anys i  panys i cada dia estava més lluny del que volia ser en un principi. Substituint aquest clàssic ja tenim el El Vendrell T’estima que és una versió plana i avorrida del Turismar, per posar algun nom, però almenys han deixat lliure la plaça Germans Trillas per fer un concert a la nit i aprofitar aquest espai quan no toca tan el sòl que de dia allò sembla una planxa per fer-hi carn a la brasa o cargols a la llauna.

Un gran repte és la Fira de Santa Teresa que sembla que es va movent cap a altres direccions, però encara no ha trobat la seva identitat  que representi al Vendrell en aquests començaments de segle.

Al llarg de l’any tenim altres cites que estan també allí com el Mercat de Nadal que va i ve amb menys o més sort. Potser també és el moment que traiem als programes electorals la construcció d’un pavelló firal per poder acollir aquestes propostes amb unes garanties mínimes   no dependre sempre de la pluja i de la Rambla. Anem parlant en aquesta campanya electoral.