Ja en tinc 55, cap i cua

 Doncs res, la vida és un tren que va passant i tu vas a dins i no saps que et trobaràs. L'any 2021 vaig estar a punt de descarrilar, però em vaig salvar dos cops en uns  pocs mesos. Ara torno a estar molt bé. Els aniversaris són una d'aquestes coses boniques de la vida que un dia a l'any algú a part de la família propera es recorda de tu. Un detall bonic i avui amb la comunicació des de l'altra punta del món ens podem parlar. Gràcies per aquest bonic dia que està quedant i res ens anem veient per realitat o virtualitat. Millor el primer, però hi ha de tot a la vinya del senyor. Molt agraït i cap a al recta dels 60. 

Un esport vintage, escriure, Magda Minguet

 Potser avui en dia el que es porta és un video i posar-lo per les xarxes. Escriure un llibre ja és una cosa vintage que no apassiona a tothom i que et posa en el grup dels de tota la vida. Hi ha molta gent que compra llibres per sant jordi i que després no llegeix ningú. He tingut la sort que una de les meves millors amigues ha escrit el seu primer llibre, la cosa promet. Ens parla de cites, d'amor, de menjar tot ben amanit amb ironia i i bon humor, fent una crítica social d'aquella que fan els bons humoristes al club de la comèdia. Però ella ho fa per escrit. El llibre es titula Vermuts i Barbuts i és de l'editorial la Campana. El podeu trobar per les llibreries del Baix Penedès i més enllà també. La Magda Minguet és la nostra Bridget Jones. No us la perdeu. Un llibre proper, sense pretensions per passar una bona estona i per compartir amb una missatge final que pot anar bé a tothom. Ja ho sabeu. Jo us aviso. Aquest llibre portarà cua perquè al menys de pèl n´'hi ha una mica. Salut i lectura.

Una Fira més a la Bisbal del Penedès

 Fa un grapat d'anys que la Bisbal del Penedès prepara una fira amb gent de dins, de fora, amb entitats locals, ajuntament i altres històries. Una manera de conèixer la població. No hi falten els espectacles de petit format. Tot ben amanit per passar un dia entretingut amb jocs o provant nous vins. Són kires Km 0 amb alguna petita excepció que són excusa ideal per donar un tomb perquè no tothom va sempre al Passeig de Gràcia o al balcó del Mediterrani. S'han de gaudir d'aquests pobles amb encant que tenim a les vores. No calen grans concerts, els petits moments són més intensos. Com sempre les puntaire al mig de tot. 

Menjar, beure i música amb cultura popular això és la Fira Farra del Vendrell

 L'any passat varem acabar definitivament amb les paelles super guays, les miraculoses assegurances i les collarets super guays. Enguany la  Fira del Vendrell la dediquem al menjar, beure i música i la cultura popular. La cosa està bé. És el que vol la gent. Aquí tenim un comerç molt fluix que no li interessa anar a la Fira perquè no cobreix gastos. La cosa a lo pràctic. Si abans hi havia burros, ara toca als pernils i la cosa és així. Doncs molt bé que sigui així i que posin els cotxes a la Rambla Cañas. Així la gent pot aparcar al Puig i qui vulgui un cotxe ja hi anirà. Fins ara es pensaven que si posaven la fira als morros la gent hi aniria però si no no vol no hi va i punt encara que ho tingui al balcó. Els polítics no són tan llestos com la gent. Doncs res. Una nova edició de la Fira Farra. La nit és jove i visca Mecano. 

Canviem l'ordre de les capitals catalanes

 

De sempre havíem estudiat les capitals catalanes per ordre de població, però ara la cosa a canviat. Al davnat de tot Barcelona i darrera Lleida amb 142.990 habitants i Tarragona amb 138.326 habitants. No és molt però li ha passat el davant. Haurem de fer un canvi en els llibres de text i adaptar a la realitat.

Els “Habilitats Nacionals”

 

En el món de l’administració pública hi ha moltes diferències i nivells, oficialment hi ha 30 nivells que van des de l’auxiliar d’equipaments al de secretari i similars que corresponen el complement de destí. Generalment estan entre el 14 i el 30 que és el màxim marcat per llei, amb una quantitat de diners que la llei de pressupostos fixa cada any, així com els salaris base de cada categoria que està regulada. A part hi ha el complement de destí que on hi ha la diferència entre les persones de la mateixa categoria i el mateix nivell. Aquest complement potser de 100 euros o de 6.000 euros segons els criteris dels qui ho maneguen.

En teoria per ocupar, els càrrecs de tresorer, interventor i secretari has de treure’t un títol a la formació a la capital del regne i després comences de segona categoria i vas pujant amb l’experiència i proves. El procés no és gens fàcil i per accedir has de tenir molts de coneixements i agilitat entre altres virtuts, però amb temps i paciència i anys es pot aconseguir si ets una persona amb uns mínims contrastables.

La realitat és que quan aquests professionals contrastats busquen un lloc de treball acostumen a demanar salaris que superen fàcilment els 50.000 euros anuals i en alguns casos superen els 100.000, en les principals ciutats i viles. Aquests funcionaris acostumen a ser molt professionals i no acostumen a caure en temptacions, abans miren a un altre lloc i aquí no passa res. En cas que l’alcalde de torn vulgui tirar endavant una iniciativa que no s’ajusta a llei, li toca signar perquè l’habilitat de torn diu que això no és correcte i no ho valida. Llavors el batlle davant la seva responsabilitat ho justifica deixant la responsabilitat sobre les espatlles del polític exonerant el funcionari de torn.

La nostra comarca que sempre ha estat molt llesta i espavilada  generalment ha posat salaris més baixos per aquests habilitats i ha omplert aquestes places amb llicenciats o administratius que feien aquestes tasques accidentalment. Llavors eren pocs els titulats que venien aquí a exercir el que s’havien guanyat a Madrid per mèrits. També hem tingut casos de secretaris de segona categoria en llocs de primera categoria, esperant assolir el primer nivell quan fos el moment. Dins aquest petit món hem tingut de tot i més. Alguns d’aquests que han vingut s’han implicat totalment en la nova entitat donant joc i agilitat a l’administració per tirar les coses endavant. Altres s’han buscat altres feines complementàries en consistoris més petits per anar agafant punts i ajudar a l’economia familiar. Altres han començat a delegar tasques i fan els serveis mínims i poca cosa més. Alguns volen aplicar tot el pes de la llei i són infranquejables, els altres són més accessibles a tirar-ho  endavant tot i que..... Alguns quan han vingut i han vist el patí, han decidit tornar a marxar abans que morir per un atac de cor.  En el món dels accidentals hi ha molta politització com en el món de la policia i a vegades quan canvia un govern també canvien algun dels habilitats buscant la bona sintonia entre el govern i i l’elit dels funcionaris de cada consistori. Hi ha molts polítics tapats que mai han sortit a cap llista  electoral i han estat al servei d’un partit i d’una ideologia. Aquests  anaven rodant per les administracions segons els colors que predominaven als consistoris. Hi ha alguns pobles petits que no poden tenir un secretari a temps complet per diners i per  volum feina, llavors tenen algun uns dies a la setmana.  Altres municipis de la comarca han optat per nomenar secretaris accidentals a persones amb grau o llicenciatura que tenen la categoria d’administratius i fins i tot d’auxiliars, cosa que trobo molt encertada. Aquestes persones coneixen el territori i saben que si cou. Millor que vingui un de fora cobri quatre vegades més que la resta de la plantilla municipal per posar quatre firmes en uns documents que han elaborat el seu personal tot i que avui en dia molta cosa funciona amb models i només cal copiar i pegar i saber adaptar, clar. Ho trobo molt encertat. Hi ha personal en aquest gremi que com en altres mons fa servir el seu càrrec per fer bossa mentre la feina la fan els seus súbdits incondicionals. En aquest món, com en els altres també hi ha els seus personatges amb herois i princeses i súbdits i servents. Tot està inventat.

 

Quan els milers d'euros són com cèntims

 En el ple del darrer dia de setembre els milers d'euros anaven com si fossin cèntims amb informes justificatius d'una línia per validar 600.000 euros. Això és pim pam. Després no tenen 1.000 euros per coses senzilles quan tot ho fem anar a milions que no saps mai si estan aquí o més enllà. Una vegades més sembla que les matemàtiques no són iguales per tothom. Cadascú fa la seva lectura, però amb la seguretat de tirar endavant el que interessa i parar el que no interessa. Res, escoltem una mica i fem el que ens convé i anem endavant. Fem ordenances que després complim una miqueta. Només cal veure els gossos que de tant en tant es troben per les platges quan no n'hi poden haver i les bicis que a l'estiu van pel passeig marítim. Sempre hi ha algú que pringa però pel 99% no passa res. Coma-ruga té un seriós problema d'aparcament que amb el Tabaris s'ha agreujat. La vida continua jo mano tu no. Ara farem una ordenança de monopatins que només seguiran quatre gats amb assegurança i casc, quan aquest vehicle el fan servir moltes persones que no es poden comprar un cotxe i són pocs el que ho fan com un luxe. Molts d'aquests estan a serveis socials com a mínim. Hem de tenir en compte a qui va dirigit la mesura. No és el mateix una taxa sobre vehicles de luxe que sobre monopatins perquè els usuaris no tenen res a veure. Seguim endavant amb optimisme i escoltant a la gent i després com sempre manant els de sempre i la Macarella  a tope de power.