Aquest cap de setmana la Bisbal del Penedès ha viscut una cap de setmana especial. Dos dies dedicat a un veí il·lustre que ens va deixar tot just ara fa un any. El Benjamí Català era un persona que des de fa molts anys s’ha interessat per la història local i comarcal. La seva tasca de recerca ha donat com a fruit diverses publicacions sobre aquest espai. Algunes han sortit a la llum pública gràcies a autoedicions i altres han estat patrocinades per entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs que en els seus gairebé 50 anys de vida ha fet una gran tasca cultural dins l’àmbit penedesenc.
Cada dia és més difícil que es publiquin llibres sobre la història local o comarcal. En alguns municipis gairebé és més fàcil que els toqui la Grossa que no pas veure un llibre sobre algun aspecte del seu passat local.
A la comarca tenim encara homenots que es dediquen a regirar arxius, repassar la premsa comarcal, buscar i fer treball de camps que ens obsequien de tant en tant amb treballs, estudis o simples articles sobre algun tema dels nostres avantpassats. Però la publicació i difusió comarcal amb el pas del temps va disminuint gradualment. Sort en tenim de l’IEP que acull la majoria que pateixen aquesta passió romàntica per tot allò que un dia es va esdevenir. Potser el problema és que hi ha una poca promoció per part de les entitats públiques afavorint aquesta recerca amb beques, subvencions o publicacions. Potser estem davant d’una nova generació poc interessada en aquesta activitat que tant havia il·lusionat a alguns dels que ens han precedit com els grans Manuel Bofarull, Vicenç Carbonell, Albert Virella, Pere Sadurní o Josep Maria Inglès que ja ens han deixat els seus treballs a les nostres biblioteques.
Jo veig un altre factor que és el desencís general de les noves generacions per aquest món de la història. Abans hi havia menys camps per explorar. Les plataformes televisives i el món de la informàtica entre altres avenços han fet molt de mal, restant possibles seguidors a les passions clàssiques.
La gràcia per mantenir aquest esperit es seguir picant pedra i organitzar cites culturals com les del passat cap de setmana a la Bisbal del Penedès. Una gran idea per recuperar l’esperit d’una gran i sàvia persona i obrir portes a noves persones interessades en aquesta feina de formigueta que no et farà ric però et pot omplir d’il·lusió i de coneixements sobre el teu entorn més proper. Tota una experiència que no podem deixar perdre perquè per entendre el present hem de conèixer el passat.
.jpeg)
.jpeg)


