Jo poc m'imaginava fa 2 anys que aniria a menjar a un Japonès o a un xino camuflat. Realment arreu està triomfant aquest menjar on el sushi i l'arròs son els grans protagonistes. Cada dia n'hi ha més al Vendrell i alguns són de molta qualitat i molt adaptat a les circumstàncies. És un menjar sa i quan superès la barrera de la vista, llavors el tastes i t'agrada. No sé perquè però està molt bo, jo que era dels tradicionals com el caldo i els peus de porc, se'm fa una cosa rara, però la veritat que m'agrada molt tot aquest món. Si seguim endavant adaptant-nos a les noves tendències.
Entrem a la setmana dels barbuts. Cada cop fa més fred al llarg de l'any a casa nostra, però si en alguna setmana de l'any en fa és en aquesta que comença amb Sant Antoni Abat que és demà. Aquest matí a les 9 i escaig estàvem a -1 grau al Vendrel segons el google. És una cosa totalment normal, però que amb els temps que estem pot arribar a ser una mica curiós. Vigileu amb la covid.
Portem 175 dies de pandèmia i aquesta variant de l'Omícron està a tope. En els darrers dies a Albinyana s'han diagnosticat 33 casos i els darrers 14 dies 67 casos. L'índex de risc és de 2672,78 i la taxa de reproducció de la pandèmia per sort està a 0,99. Unes dades molt altes que ens porten a tenir les màximes precaucions per ser contagiats. Aneu en compte que qui més qui menys té algu proper amb el covid. Quedeu avisats.
Avui fa tot just un any que vaig començar el meu frec a frec amb la mort. A les sis del matí d'un 14 de gener em va venir a buscar una ambulància que em va portar a l'Hospital del Vendrell, el mateix dia doncs cap a la Uci del Joan XXIII de Tarragona, després a planta per tornar al Vendrell per acabar a Santa Teclar on em va donar l'alta sanitària definitiva tot i que encara estava controlat pel Joan XXIII. Una història que encara no ha acabat del tot perquè encara em falta una mica per estar bé del tot, però d'on vaig aconseguir l'alta un 30 d'abril. Una història que mai oblidaré i mai podré deixar de donar a les gràcies a tothom qui em va donar suport, des de la meva famílía, amics, sanitaris i un munt de gent que em va permetre tirar endavant. Va ser una aventura molt dura on moltes vegades em preguntava que he fet jo per estar aquí, però tornem a la normalitat per tirar endavant un altre cop. La veritat que vaig estar tractat molt bé per tothom i hi ha algunes persones que em va atendre que no oblidaré mai encara que sempre anaven amb els epis i em prou feines es veia el front. Seguim endavant amb aquest brindis a la vida i a seguir endavant. Gràcies a tothom, un altre cop.
La presumpta igualtat
Molts polítics en estan venent un dels valors universals com si fos un paquet de mocadors a la sortida del metro. La igualtat és una de les grans utopies on sembla que tots hi hem de tendir, però al final alguns han de fer un gran tomb per una rotonda immensa per poder sembla que hi arriben.
Com podem veure aquesta és una de les grans mentides de la humanitat. Mai tindran els mateixos serveis qui viu en una urbanització a dos quilometres del centre de la ciutat què qui té la sort de tenir la casa a tocar amb la del consistori. Evidentment tampoc és el mateix residir en un gran ciutat ben comunicada que en un poble perdut entre carreteres enrevessades.
En els darrers anys s’ha posat en solfa la separació per sexes en l’educació. Un tema que trobo que s’ha de debatre per decidir quin és el camí més adient que s’ha de seguir, però hi ha altres mètodes que trobo molt censurables. Per exemple aquests centres que separen els diferents grups segons el nivell dels seus alumnes, formant una mena de grups elitistes al costat d’altres que recullen el millor de cada casa. Els alumnes dels primers tenen tots els punts per arribar a bon port, en canvi als segons tenen un context un xic complicat a sobre que els pot costar molt superar el marc i poder entrar en el grup dels millors.
Hi ha gent que necessita dels serveis socials per poder sobreviure en aquesta vida. A vegades et trobes amb famílies realment pobres que són totalment sinceres en les seves peticions d’un cop de mà per seguir endavant. En altres casos, veus persones amb mòbils o altres elements personals que són més cars que no pas un salari mínim interprofessional. Hi ha coses que legalment no es poden entendre, però en aquest món hi ha mercat negre i altres ingressos que poden aconseguir-se en ocupacions paral·leles o ja fora la legalitat vigent. Per altra banda, hi ha persones que són tan pobres que només tenen diners
La igualtat no existeix ni ho farà mai perquè el nostre món ja de per si és desigual per definició inherent. La nostra tasca és que cadascú arribi a aquesta presumpta igualtat des de la seva desigualtat. Hi ha mesures que jo trobo totalment fora de context com aquesta paritat en les llistes electorals. Les persones que han d’estar-hi ho han de ser per ser dignes representants de la voluntat política i no pas perquè sigui home o dona. Trobo molt encertat que hi hagi llistes formades integrament per homes com per dones, encara que la gràcia és que sigui barrejat, però no per llei, sinó per naturalesa o per pròpia definició del col·lectiu corresponent.
Quan vas pel carrer i et trobes un grup de persones que porten la mateixa vestimenta i pentinat i no és que portin uniforme ni formin part de cap coreografia, la veritat és que em preocupa una mica, perquè la gràcia és que tots trobem el nostre perfil amb el pas dels anys i tret d’unes normes bàsiques ens podem anar perfilant amb el temps per acabar mostrant a través de la nostra imatge la nostra manera de ser que no ha de ser ni millor ni pitjor, sinó diferent.
La igualtat real no existeix tret d’uns punts molt concrets a la vida en un marc molt clar i amb uns subjectes definits. Si algun dia l’aconseguíssim segurament ens trobaríem davant d’una gran desigualtat que consisteix en forçar les coses més del normal quan vols aconseguir resultats forçats en els teus objectius.
Una peli peculiar d'aquesta saga que et treu una mica de les caselles que tenies fins ara. Dura més de dues hores però passa ràpid. És bonic veure-la en cinema perquè té molts efectes especials. Hi ha un poti poti de tota la nissaga de l'home aranya.
