Un pàrquing absurd al Vendrell amb un cost, a priori, 11 milons d'euros

 Avui he anat a Tarragona i he aparcat al pàrquint de la Torroja i he pagat 1 euro per tot un matí llarg. Ho trobo genial. És del gènere idiota i una mica més gastar 11 milions d'euros en un pàrquing a les bòbiles del Vendrell amb unes 250 places de pàrquing. Europa ens dóna 4.5 milions de subvenció. Realment els nostres polítics han perdut el cap. Tenint el Botafoc si diuen que no hi ha rotació és posa un preu simbòlic i ja ho tenim i no cal tirar tants de diners al torrent. Al Vendrell hem perdut el nord i ja anem a la deriva pel torrent

El govern dels i pels amics

 

Em fa molta gràcia això del govern de tothom perquè alguns ajuntaments quan una cosa està en aquesta franja entre la legalitat o la ilegalitat segons qui ho demana no passa i segons qui és l'afectat ho salva l'alcalde. Ho entenem que tothom és igual davant el poder. Doncs això és una cosa de molt mal gust. Mira si ho fa un goven desposta i dictador doncs res, però em fa molta gràcia que ho aplique els salvadors del món i els que sempre es posen a la boca els valors com la solidaritat, la igualtat i la legalitat vigent. Patètic. Ja no cola aquesta presa de pèl sistemàtica i per decret o perquè ho salva l'alcalde a segons qui, evidentment..  El govern de les excepcions ja cansa i fa aigües per arreu.

Convertir les misèries en glòries

 He vist quatre fotos de l'acte inugural del Vendrell capital de l'esport que és una d'aquestes coses com la capital de la cultura catalana que es compra i es ven per aquests alcaldes que necessiten protagonisme. Compres et drets i vinga va com si la cosa fos per mèrits o per un concurs on tothom sortis per igual. A més crec que a Espanya n'hi ha 7 més. Una presa de pèl en tota la regla, però hi ha gent que necessiten tirar diners aquí per semblar algú i tenen al poble i al seu territori abandonats, però res això és política vendrellenca. Va venir el Conseller d'Esports que és de Tarragona a fer una visita al Vendrell i va ser rebut com si fos el Papa de Romà per la classe política i algú més. Després un festival al Pavelló Quim Tomàs amb fotos i les banderetes i totes les tonteries que marquen aquests actes. Hi ha fotos on es veuen algunes grades buides. Hi van anar alguns equips per obligació moral més que una altra cosa perquè sentiment, la veritat és que no n'hi ha o almenys està molt dissimulat. Res. Una mica de paripé per demostrar que el més important està deixat de banda sistemàticament.Festes i confetti per tothom. No he posat cap foto de l'acte perquè no em vull solidaritza amb aquesta venda de fum barata que ens volen imposar.

Per un retorn íntegre de l'entrada del Farraestoltes

 

Fa uns quants anys que es fa el Farraestoltes al Vendrell coincidint amb la rua de carnaval del Vendrell. Algun cop s'havia posat inclús algun autobús de Calafell perquè la gent vingués quan acabes la rua allà. Enguany doncs portem un hivern intens meterològicament parlant i per vent es va suspendre la festa tot i que estava tot preparat per aquesta nit. Al final no es va poder fer i la gent que havia comprat una entrada i no hi va poder anar a l'hora de demanar el retorn de l'entrada s'ha trobat aquest cartell que només recuperen una part amb un descompte per un l'any que ve. Fins ara he viscut alguns episodis en què al final l'espectacle no s'ha fet per mil coses i fins ara sempre s'ha retornat la totalitat i algun cop doncs es podia anar l'altre dia que es fes l'espectacle, però això que han fet al Vendrell mai ho havia vist. L'entrada crec que eren 35 euros i crec que aforament 999 persones. A veure si la cosa es pot arreglar perquè aquesta opció que han dit els organitzadors no és la millor. Algú hauria d'haver guardat els beneficis d'altres anys per coses com aquesta, però clar aquest no és el millor camí. A veure si es troba la solució per tornar tots els diners o que l'entrada valgui per alguna festa similar dels mateixos organitzadors que fan per la vila. També és tris que un s'enteri per l'Informer del Vendrell. Millor altres mitjans més oficials, però aquest mètode mai falla en coses d'aquestes o quan perds alguna cosa.

29 anys d'actualitat en aquest blog

 

Avui fa 27 anys vaig començar aquest blog que varem iniciar amb altres persones que durant un temps varem arribar a fer un programa de ràdio al Vendrell que es deia Pas de Vianants. Cadascú ha seguit el seu camí, però jo encara conservo aquesta eina que forma part de la meva rutina on hi vaig penjant tot el publico i altres coses que em passen pel cap. Ara mateix tinc més de 21.000 lectors en una setmana. És una xifra sospitosa, però si que tinc constància que hi ha gent que van seguint el que vaig dient. Evidenment dic el que penso amb poc filtre i això el fa una mica diferent del periodisme mercenari que tenim per aquí. Doncs res esperem seguir endavant i gràcies a tothom per seguir-lo o passar de tant per aquí. 29 anys de tradició ja fa goig i recull un tros recent de la nostra història amb comentaris fets al moment i vas veient una mica com evoluciona tot plegat. Gràcies per seguir-me.

Un sopar d’homes sense estridències

 

 

En els darrers tres anys he anat al sopar d’homes que té lloc al meu poble, Albinyana, en el dimarts de carnaval. Una tradició que es remunta a més de 60 anys de tradició. Ara fa uns 10 anys les dones també van començar organitzar el seu que se celebra tot just el dia abans, evidentment per no coincidir. Aquesta és la gràcia

En el poble d’Albinyana a part de pujades i baixades sempre hem tingut grans cuiners que no han aspirat mai a Estrelles Michelin, ni molt menys, però que han deixat molt bon regust en els comensals que han compartit els seus àpats. Recordem el Polido, el Conxito, tots dos tristament desapareguts. Ara és el torn del Jordi Marrasé que ajut alguns xicots del municipi va ser l’encarregat d’elaborar el sopar que va està format per una paella d’arròs i un estofat de conill.  Pels postres, doncs la tradicional taronja i uns postres de músic. No podíem sortir d’allí sense el cafè sol o amb unes gotes d’alegria.

Aquest cop érem una setantena de persones que van gairebé omplir la sala de ball de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca, que curiosament aquest anys es compleix un segle de la seva constitució que no pas de la seva construcció que va tenir lloc al voltant de l’any 1930.

En altres èpoques reculades en aquesta esperada vetllada es passaven algunes projeccions d’aquelles que havies de mirar amb els ulls clucs a la televisió sinó estaves abonat al Canal Plus que també ha passat a la història. També havia estat fa anys el punt de trobada per anar després a la rua del carnaval de Sitges. Ara està molt massificat i si vas en cotxe s’ha d’anar de tarda sinó has d’aparcar al poble del costat. Total que al final la cirereta final de la vetllada va ser una partida de futbolí allí mateix i una mica d’alegria pel cos per estovar l’arròs.

Aquest és un acte senzill, sense pretensions on cada comensal es porta els seus coberts per poder gaudir d’aquests plats boníssims.

Hi ha senyors de totes les edats, tot i que la majoria se situen a partir dels 55 anys. Albinyana també pateix en molts actes aquesta manca de la generació perduda entre canalla i adults que tot i viure al poble o en localitats properes no apareixen mai en les activitats culturals del municipi.

La majoria de comensals del sopar son veïns del nucli i també d’altres punts del terme municipal com les Peces, però curiosament també hi fan cap altres senyors vinguts de la comarca inclús a vegades es deixa caure algú de fora per no perdre aquesta cita anual en una hora raonable perquè a les 23 hores ja pots estar a casa perfectament.

Les converses que s’hi porten a terme generalment giren al voltant del municipi. Aquelles coses que passen en els seus temes principals com l’agricultura, la caça, els camins, el temps i tot aquests aspectes que són els grans protagonistes d’aquest tipus de trobades.

Evidentment en aquests sopars no hem d’aguantar ni cap tipus de discurs avorrit per lloar la iniciativa i els seus impulsors. Tot i aquest detall, les persones que ho fan possible sempre reben uns aplaudiments dels presents a taula que fan pujar els colors dels autors en aquest petit homenatge.

Aquest és una trobada sense més història, bàsica i senzilla, però molt amena on et poses al dia de moltes coses que a vegades passen per alt a les informacions oficials municipals i a les botigues del poble que ara tenim regentada per aquesta nova línia de comerç que de mica en mica va suplantant les botigues de tota la vida.

Aquesta és la petita crònica d’una vetllada interessant on tothom té la mateixa importància sense protocols ni xorrades d’aquesta on tothom s’hi sent a gust i està amb ganes da participar en les converses de sobretaula per fer-ho tot més enriquidor i interessant. Ara tocarà esperar un any més, però ja està bé. A Albinyana no tenim 4 hores de rua ni ens fa falta, però tenim aquestes dues trobades d’homes i dones on la gent comparteix moments sense estridències ni tonteries.

 

Les noves forces esperen el seu torn al Vendrell

 El pel de l'altre dia va ser el primer on va aparèixer el lider d'Aliança Catalana local que va preguntar unes coses sobre escombraries. Jo crec que aquest partit pot treure uns molt bons resultats fruit dels convergents, socialistes i republicans rebotats. La cosa pot donar de si. Ja veurem com va quedant però entre AC i Vox poden treure una molt bona representació. La gent ja està fins els collins que li prenguin el pel com es va veure l'altre dia. Aqui tot va de puto cul, però això si ara tenim zona blava perquè algú faci peles amb el turisme de pollastre a l'ast i patates fregides que ens visita. 

Molt curiós que algun policia faci 1.000 hores extres a l'any. És una bestialitat d'una plantilal mal planificada i gestionada. Em fa gràcia com els polítics tiren pilotes fora cap als polítics quan molts càrrecs que manen son per decret o similar i actuen com a putxinel·lis del poder. Altres estan allí marginats. Patètic tot plegat. El Vendrell necessita una nova residència d'avis que aquesta ja ha fet la seva feina i necessitem un nou espai similar per acollir la nostra generació quan siguem iaios.

Això del Consell de turism és una gran farsa a part dels escollits pel gran Ken. Ara mateix només hi ha una persona treballant en una categoria baixa, però res més focs artificials en una política que fa pena. Seguim amb els problemes eterns de les urbanitzacions fora de la llei del Vendrell. Porten més de 50 anys així i encara en queden uns quants més.