Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 18 de juliol del 2024

Vendrell versus Calafell i viceversa

 

 

 



 

Un dels principals problemes que té aquesta comarca és que tot i que el Vendrell li ha tocat el paper de capital de comarca en prou feines s’ha dedicat a cuidar les seves capelletes i zona privilegiada del Vendrell, espai que va entre el torrent del Lluch i el de la Bisbal. Aquest l’epicentre del Vendrell de tota la vida, de sempre i encara no ha variat la mentalitat, però per compensar aquest amor no correspost ha inventat les diferents festes que es van celebrant per totes les urbanitzacions, essent les més importants les dels barris marítims que cada dia tenen més pes en la societat local. L’Ajuntament com pensa en tot els hi ha plantat una andròmina nova que ningú sap perquè servirà i que de moment ja ha costat 7 milions d’euros i encara falten alguns detalls. Pocs la volen, però ningú sap perquè servirà realment, perquè això de congressos i museus no és una cosa que ens caracteritzi. Sempre la podem deixar per 50 anys a alguna entitat i que faci cursos de pintura per la tarda i sevillanes al matí.

Calafell per la seva banda des de que dissenyar el parc de la Sínia és un lloc al mig de dalt i vaig on la gent va passejar, la canalla pot jugar i tranquils. Hem d’adaptar el municipi al que vol la gent i al que necessita, però no podem tenir infraestructures que no van ni amb realitat virtual.

Cap de setmana al Vendrell, que si el Cabrot, els Nens, l’Embarcada tenim festa assegurada. Els qui viuen per la Rambla ja deuen tenir tots com a mínim doble vidre  o un apartament a Santa Oliva per poder dormir els caps de setmana. Al final vas mirant i són els de sempre fills d’aquest tros del Vendrell que fan coses. Al Vendrell la majoria de coses es fan amb una mentalitat de poble i com més maco sigui el meu acte millor.

Calafell que si una setmana especial, els motos, l’alta el turisme familiar, que l’altra l’arrossejat i l’altra el mar. No saps ni qui ho munta, però hi fan participar els establiments i altres entitats de la vila perquè tothom en surti beneficiat. La classe política de Calafell ho ha obert a tothom i no tothom sap ni qui és l’alcalde ni qui són els regidors. Ells treballen pel municipi i per tothom amb més o menys encert i no com al Vendrell que hi ha molt de residu d’èpoques passades.

Calafell està obert i la gent hi participa majoritàriament perquè es fa el que la majoria de gent vol que  es faci i no el que s’ha de fer perquè toca.

Ara al Vendrell tenim una tortuga al garatge que un dia d’aquests la tindrem a la cercavila de festa major. Quan veus les cercaviles i els correfocs hi  ha entitats amb gent, però altres hi ha quatre gats. Potser que en comptes  de posar més bèsties a les cercaviles la gent s’apuntés a les que hi ha i quan la cosa ja estigui plena doncs en fem una altra. Doncs no. Aquí sinó tens animaló no ets ningú i llavors per la festa major alguns busquen gent perquè no tenen personal. Hi ha animals per un parc temàtic. Al Vendrell potser tenim 200 entitats però la majoria són 4 i el  caporal. En comptes de sumar, la gent es fa la seva particular i a demanar subvenció.

Potser per arreglar una mica tot plegat fem com a Calafell i altres llocs evidentment que fan festes per gent que en principi no porta problemes com  els de cotxes o motos antigues i rockabillies que dóna alegria i color a la ciutat i no ens omplen els carrers de botellon. No cal que tinguem una brigada Brunete per perseguir els dolents, potser que  portem una altra festa i tots hi  guanyarem. Un exemple clar el shopping night, doncs endavant a seguir creant propostes per donar vida al poble i no discutir a veure qui tira més petards una nit.

No ens calen Viccos amb pressupost molt elevat que toqui quasi una hora més tard del previst amb un so horrible. Els seus admiradors es van cansar d’esperar i ningú va dir res. No costa gaire. Ei xatos que anem tard i la gent sap alguna cosa i no esperant allí a veure si venia amb una nau espacial.

Calafell fan les coses més coherents com les havaneres que té un preu però tots en treu profit aquí tard i de mala manera i passant de la resta. Ja n’hi ha prou. Tothom pot posar el seu granet de sorra, ei a Calafell en necessiten més. Però aneu a donar un tomb i veureu com s’ho passen els Esgangalats amb les seves festes populars entre els uns i els altres. Al Vendrell falta això, una rivalitat sana, però aquí només hi ha un equip, la resta s’ha perdut pel camí. Calafell té tres nuclis amb identitat i cadascú estima el seu. Aquesta és la gràcia. Aquí al Vendrell, zona centre i rodalies. El Tabaris és un tros de vedella en un poble de vegetarians o un oasis sense aigua entre voreres malmeses i carrers inundables o aquell “pongo” que et va regalar la sogra i no tens valor de tirar a la brossa.

Ens manca lectura bíblica

 


 

 

 

Els polítics de la costa baixpenedesenca que sembla que durant la major part de l’any cadascú va a la seva en moments claus es donen la mà per no fer el ridícul. Ara que el Ministeri de Foment ha dit que ja no reposaria la sorra de les platges eliminada en el passat temporal, els nostres manaires reietons han decidit que ells ho arreglarien a la seva manera sense l’ajuda ni divina ni de Madrid. Potser un cop de mà dels Fons Nexgeneration i ja en tenen prou per fer realitat els seus somnis.

Tu entre setmana vas a la platja de la comarca i veuràs com uns camions  enormes van amunt i avall carregats de sorra. Agafen la sorra de Coma-ruga i la portem a Calafell que tenen una platja en forma de tanga.

El que la natura va fer en una nit ens hi podem passar un mes amunt i avall camió va camió ve de dia i nit, excepte els dissabte i diumenges que ho deixen per la gent que vulgui anar a la platja. Si aquestes màquines enganxen a una persona a la sorra perquè passen arran de mar la poden deixar feta trossos. Doncs si entre setmana si algú hi vol anar que pari compte amb aquests trens de mercaderies que passen amunt i avall amb el seu valuós material.

Esperem que els Déus no s’emprenyin amb aquests seguidors del Salvador Illa i una nit d’aquesta no els hi torni a posar la sorra a Coma-ruga o al mig del mar que ja seria més difícil de trobar. Als nostres alcaldes només haurien d’haver llegit la paràbola d’aquell nen que fa un forat a la sorra de la platja i intenta posar tota l’aigua de mar allí dins. Llavors els seus pare els hi expliquen que això no es pot fer perquè el mar és immens i és impossible de dominar. Però els nostres polítics acostumats a llegir enquestes, informes opinions favorables al seus modus operandi sempre es deixen al calaix les lectures més bàsiques de la humanitat com la Bíblia que ja explica als alcaldes d’aquell temps  que davant la natura no som res i quan ens despistem ella torna ho seu lloc i no hi ha remei. Som simples humans amb aires de grandesa però hem de saber les nostres limitacions. No és normal la quantitat de ports que tenim que trenca les corrents marines i fa que tot funcioni d’aquella manera.

Que a la platja del Vendrell hi hagi ginguetes té un sentit perquè durant força metres no  hi ha bars ni similars disponibles, però no té cap sentit que sobre la sorra de Calafell hi hagi terrasses perquè ja està tot prou ple i massificat i no cal que hi posem més xixa sinó matarem el turisme de massa excés i tots hi perdem. S’ha de saber tenir uns límits. Doncs les posem a Segur que la cosa és més tranquil·la i donem una mica de vida a aquesta zona, però Calafell Platja ja està massa concorregut i més ara a l’estiu. Per acabar jo prohibiria el trenet en alguns horaris o fer una ruta alternativa a les Madrigueres perquè hi ha moments que és molt més ràpid anar fer la ruta del trenet a peu que en cotxe. Enguany al Vendrell ja tenim aigua a les dutxes. Una batalla guanyada pel sentit comú i la coherència humana i el seny davant les rareses d’alguns personatges ja oblidats de la recent història d’aquesta comarca sense ordre ni concert.

 

 

 

 

dimarts, 16 de juliol del 2024

El conjunt del Tabaris, el qüestionat destí d'uns 7.000.000 d'euros



 Avui he fet la meva visita a l'edifici del Tabaris amb guia. El xicot molt bé. Molt correcte i molt atent i molt ben explicat. Hi havia 10 persones apuntades, però al final erem uns quinze que hem aterrat en aquest temple farònic. La veritat és que està molt bé, però encara li falten coses a la part de dalt, està molt nu. Suposo que alguna pantalla, alguns focus i alguna cosa més per donar peu a què es facin coses. Ara a part del faristol i les banderetes poca cosa més. 

L'obra ha costat un rinyó per problemes amb les aigües subterrànes, clar no és mateix fer una obra arran de mar que no pas al Mas Astó i Mas Borràs on es difícil que trobin aigua als fonaments. Jo crec que un edifici a Coma-ruga era necessari, però una cosa més practica i propera per a tothom. Muntar un museu allí és una cosa que no calia i s'hauria d'haver apostat per una cosa més practica pels veïns. Perquè un museu, si, però que aportar als veïns? L'has vist un cop i ja està. Ara si estés un temps i es pogues canviar per una altra cosa doncs millor que millor. Poc funcional. Hauria de ser una exposició temporal. 

El Tabaris és com un treballador que va a la feina amb un Ferrari d'alt nivell. Bonic, xulo i què quan per una desena part podria fer el mateix servei. Hem hipotecat el Vendrell fins l'any 2030 per un ferrari que molt xulo però després el tindrem guardat que ningú el toqui.Si ho pagues tu, mira ok, però quan ho ha de pagar un poble és un altre cantar. Doncs Tabaris molt bonic, però poc funcional. A l'octubre tiraran l'edifici del costat que fa pena. En la visita es diu molt baixet que el Padrós era franquista i va treballar per les dictadures alemana i italiana 

dissabte, 13 de juliol del 2024

Albinyana torna amb força a la seva festa major petita



 Un any més el municipi d'Albinyana celebra la seva festa major petita en honor a  la Mare de Déu del Carme. Una de les tradicions ancestrals del municipi. Com cada any el poble es vesteig de joia per gaudir d'aquest dia i la gent i participa. És una llàstima que gairebé ningú de la meva generació hi participi. Hi ha gent gran i joves i la meva generació s'ha perdut. No sé pas que ha passat. És trist. Esperem que les propres generacions no ho facin. Endavant Albinyana. 

LLorenç del Penedès prepara el seu futur



 L'altre dia vaig assistir a Llorenç del Penedès a la presentació d'un llibre de Ramon Sicart i més gent que porta per nom Terra de Llorers. Un recull d'històries del municipi que ens ajuda  conèixer el passat d'un dels municipis més petit del Baix Penedès. Una feina ingent amb un resultat brutal on han treballat altres persones com la Nati Castejón o el Ramon Arnabat aportant articles sobre temes concrets del municipi. EL bonic de tot és que dins el llibre hi ha una selecció d'artistes que representen els diferents episodis històrics del municipi amb les seves obres. Una obra molt original que repassa el futur des d'un punt de vista artístic i també encara el futur sempre basant-se en el present, una gran obra de savi que ha passat moltes hores espigolant documentació i parlant amb la gent aquí i allà. Moltes felicitats a tothom que ho ha fet possible. 

divendres, 12 de juliol del 2024

Pispes a la vendrellenca. com el pa de cada dia



 El Vendrell cada dia és més insegur, hi ha petits robatoris, alguns per poder menjar i poca cosa més, però d'aquests n'hi ha. Hi ha coses que no es denuncien perquè no val la pena. Només denuncies quan ho necessites pel seguro o la documentació, sinó no cal. 

En els darrers dies mhan explicat dos casos normals dins d'aquest Vendrell que tenim. Un és el d'una dona que estava en un bar de la Ranbla amb un bocata sobre la taula, passa una senyora i li agafa el bocata i tan panxa. Un altre cas, a la zona del Mirsa, quan una noia estava manipulant el mòvil, passa un noi amb bicicleta i li pren el mòbil. Això a ple dia i normalitzat totalment. Aquest no és el camí. Hi ha gent que vol menjar i tot és molt lent i ha d'actuar. Trist però real. 

dijous, 11 de juliol del 2024

Les platges del Vendrell tornen al poder del faraó Knet I




 En la passada legislatura va sorgir una currada llista electoral de les platges que va aconseguir un regidor. Primer va entrar el Seve I el Breu i el tiu va veure el patí i li va deixar a la gran Barbara 7 km de Paraiso. El faró va pactar de seguida amb aquesta força i se la va fer seva, però hi havia una certa autonomia. Doncs durant aquest mandat es van carregar totes les fustes del muret del Passeig Marítim que eren bones i cares perquè d'aquesta manera no les havien de mantenir. Mort el gos morta la ràbia. Doncs també van deixar de demanar la bandera blava i entre el covid i la sequera doncs fora l'aigua de les dutxes. Ara que s'ha acabat aquest regne idendepent i les platges tornen al poder de Plaça Vella i els seus lobbys. Ara tornem a tenir la bandera. Això és una tonteria, perquè si compleixes no et cal, però si busques una empresa d'aquestes que viuen de fer informes per aconseguir reconeixements d'aquests doncs te la donen sense més ni més. Sempre queda millor, però tot és un negoci. Ara que li passàvem la sorra a Calafell i en tenim menys, hem decidit obrir les dutxes de la platja perquè la sorra es quedi aquí i no marxi a altres llocs. No sigui que ens quedem sense. Apa salut i aigua.