dimecres, 8 de desembre de 2021

Política i percentatges en un element clau com el català




 

Aquests dies hi ha una sentència ferma perquè totes les escoles apliquin un 25% d'ensenyament en català. Molts ja voldríem que fos això perquè el català cada dia va en retrocés. Només cal sortir al carrer i escoltar i cada dia costa més escoltar català. Hi ha llocs com Lleida, Girona i Tortosa on encara es pot escoltar bastant i això és una sort, però només cal anar per les zones més poblades de Catalunya al voltant de Barcelona i vas veient com la cosa va perdent a favor del castellà. Tv3 va fer el seu paper en el seu moment, però ara la gent no mira la tele i aposta per les plataformes o pel Youtube. Aquesta és la nostra trista realitat. Tv3 ja és una cosa de iaios. No ens desenganyem. 

divendres, 3 de desembre de 2021

133 dies, el Nadal al Vendrell, símbols



 Fa uns 6 ó 7 anys que algun lloc del Vendrell es planta un arbre artificial abans de les festes de nadal que desapareix quan tot just passen els reis. Enguany no podia ser d'una altra manera i també està allà al seu lloc que ha ocupat en els darrers anys. Aquest arbre és un dels top tens d'instagram d'aquest Vendrell que es prepara per viure aquestes festes en una situació a mig camí entre la pandèmia i la normalitat. Ara que ja ens hem polit fa dies els 100.000 euros de bons ara toca anar polint les compres de Nadal i el que toqui. Aquests dies fa fred que és el que  toca i seguim endavant a veure que ens depara els 2022.

dijous, 2 de desembre de 2021

Policies i auxiliars administratius



EL somni de molts ajuntaments de fa unes poques dècades era omplir la plantilla d’agents de la policia municipal que s’encarregaven de la seguretat pública, el trànsit i feien una mica de tot quan estaven per carrers i places del municipi. Si hi havia molts agents pel carrer doncs sembla que el municipi estava molt més segur i no passava mai res. Això era la sensació. A partir d’aquí podien passar moltes coses, però com ara i sempre la veritat és un element molt fràgil que pot caure en moltes alteracions quan no hi ha una bona voluntat.

L’altre element que predominaven en les administracions públiques són els auxiliars administratius que havien de fer de tot perquè cada dia mentre s’obrissin les portes i el telèfon del consistori tot funcionés amb una certa i aparent normalitat, sense fer escarafalls.  Sobretot calia deixar content al usuari que era qui a la fi i al cap tocava votar amb una certa freqüència a les cites electorals. Aquests eren els pilars bàsics d’un ajuntament d’un poble mitjà com el Vendrell. Hi havia algun arquitecte i algun economista perquè anessin controlant una mica el tema obres i les coses de la caixa. No hi faltava uns serveis mínims de brigada per aquelles reparacions urgents que no podien esperar i algun ofici puntual més com l’enterramorts que estaven al servei de la corporació. Quan es requeria alguna cosa més tècnica, doncs cap problema es buscava una empresa o algun professional del sector i tot arreglat. Després de la seva execució i si ho havia fet relativament bé passava la factura i tot arreglat. Amb un personal mínim s’anava sortejant el dia a dia. Evidentment al capdavant hi havia un interventor i secretari i un cap de la policia municipal que eren els que menaven tot això. Evidentment els dos primers eren interins per estalviar diners. No es podia mai oblidar la premissa local val més tenir un de casa conegut que no pas un de fora que no saps mai com sortirà.

Evidentment amb el pas del temps, fa un parell de dècades, van entrar els diferents tècnics com enginyers, informàtics, salut, medi ambient, costes, turisme, camins i ponts i anar fent fins a cobrir tot el ventall de necessitats municipals. Abans d’aquestes incorporacions en aquest tombant de segle doncs et trobaves a auxiliars fent de tècnics del que fos i la gran majoria d’auxiliars feien tasques d’administratius però cobrant la categoria inferior. Clar l’ajuntament sempre ha preferit comprar bancs perquè es podreixin al sol que no pas invertir en recursos humans.

L’Ajuntament arrossega un greu problema de recursos humans que ve de fa anys i que fins ara no han volgut solucionar tot i les repetides peticions per part dels representants dels treballadors i dels afectats. Resulta que moltes places que hi ha actualment a serveis socials, a l’Eina i al Casal Jove depenen directament de subvencions. Alguns treballadors porten més de 15 anys anant encadenant ajudes exteriors que sempre els fa dependre d’un fil. En alguns llocs això no es nota perquè si no ve l’ajuda de la Generalitat ve d’Europa i sinó de l’Estat, però altres vegades doncs quan s’acaba no hi ha continuïtat en un període curt de temps i cal esperar de la beneficència de les ajudes alienes.

En el ple d’aquest dilluns dia 29 passa una moció de l’oposició per demanar que els treballadors del Casal Jove siguin essencials, només és la punta de l’iceberg. Espero que aquesta moció serveixi perquè d’una vegada per totes l’ajuntament aposti pel valor més important que té que són els seus treballadors. Es igual el que voti l’equip de govern perquè també la majoria de mocions aprovades acaben en paper mullat per manca d’interès per fer-les realitat. Esperem que aquest sigui el primer pas per arranjar aquest greu problema funcional. En un termini màxim d’un parell d’anys tots aquests treballadors que estan a serveis socials, Eina, Casal Jove, fires i altres històries passin a formar part del col·lectiu estructural del consistori perquè la seva feina és tan necessària com la policia municipal i els auxiliars administratius fent tasques d’administratius. Ja està bé que ens dediquem a ser un ajuntament de formació administrativa perquè la gent quan pot toca el dos per un futur millor, més segur i més ben remunerat. Si es vol es pot fer però quan no hi ha voluntat política doncs no toca com deia algú.

dimarts, 30 de novembre de 2021

El concert més esperat, Sergio Dalma a Lleida



 

Després de dos anys de tenir l'entrada i després d'un parell o tres de canvis en el calendari al final varem poder gaudir del directe de Sergio Dalma a Lleida, a la Llotja. Una entrada que varem comprar per Nadal del 2019 i fins ara no s'ha produït. Hi havia moltes ganes i el cantant de Sabadell ja ha tret un nou disc en aquest llarg temps. Nosaltra anavem a la gira de 30 i tantos que va ser el seu anterior disc. Va ser un concert que va durar més dues hores amb un parell o tres de temes en català, un breu selecció de temes no tan coneguts i un repàs pels seus exits i per les seves versions de cantautors italians. No hi va faltar una versió de Lluís Llach que va sorprendre a propis i extranys. Molta energia. Terapia de grup i molt d'ambient en aquesta concert amb una Llotja amb les entrades exhaurides. 

divendres, 26 de novembre de 2021

La MAT, una nova nafra al territori

  



Per sort o per desgràcia ens ha tocat viure al Penedès que històricament s’ha considerat un territori de pas entre dues grans zones urbanes. A més és l’inici de l’eix que uneix la costa amb les terres de Ponent.  Evidentment també estem en el famós corredor del Mediterrani seguint la històrica Via Augusta que des dels romans i en diferents formats ens ha arribat fins l’actualitat. En principi estem condemnats a quedar  trinxats per una gran número d’infraestructures de comunicació i de conducció que van des de les autopistes, fins als oleoductes, vies fèrries i com no, línies elèctriques que han de travessar el nostre territori.

Per altra banda, aquest Penedès està repartit en tres comarques i escaig. Encara conservem funcionalment una estructura territorial amb molt de poder i original de la primera meitat del segle XIX com són les províncies. Evidentment no podia ser d’una altra manera i ens ha repartit en dues entitats diferents. Davant d’aquesta situació estratègica natural i la desinhibició dels seus representants polítics, la pilota finalment ha passat al poble anònim que veu que el poc que queda d’aquest territori, sinó ho parem ben aviat, se’n va fer punyetes. Petits empresaris, pagesos, hostalers i gent anònima han posat el seu crit al cel. El cas més fragant és el de Sant Jaume dels Domenys, on es van presentar 1.200 al·legacions al projecte en un municipi de 1.930 censats majors d’edat tot i els pocs dies que quedaven per finalitzar el termini. Aquest és el municipi més perjudicat del Baix Penedès perquè aquesta línia passa molt propera a sis dels set nuclis de població. Estem parlant d’entre 50 i 200 metres de distància entre els habitatges i la Mat. Tanqueu els ulls i imagineu tot just sortir de  casa veure  unes torres gegants entre 30 i 90 metres d’alçada i uns quinze metres entre pota i pota? Aquesta línia tindria una distància a Catalunya de 180 km entre la Terra Alta i Begues ( Baix Llobregat). No parlaré dels riscos que pot suposar la convivència habitual amb aquesta línia elèctrica per la nostra salut. No hi ha dret que ens facin això i per altra banda, la Generalitat per al proper pressupost ens aporta només 59 euros per habitants quan a l’Alt Camp ho doblen. Seguim discriminats, és igual qui hi hagi a la Generalitat.

La història es torna a repetir, ahir va ser el torn de la Montse Güixens


 

Ahir dia 25 de novembre de 2021 ens va dir adéu la vendrellenca Montse Güixens, una persona del Vendrell que et podries trobar a molts llocs perquè era d'aquestes que li agradava fer vida social. Una persona social, treballadora que estimava i es deixava estimar. Una persona molt popular a la vila, que la veies parlant amb la gent, gens esquerpa. Una gran pèrdua que aquesta maleïda malaltia que també es va endur fa 7 anys el meu pare el mateix dia continua fent de les seves. Esperem que algún dia podrem esobrrar aquest nafra de la nostra societat, en què lentament anem perdent persones humanes estimades. Una forta abraçada Montse on estiguis, esperem que tu també hagis estat un nou pas per a l'erradicació defintiva d'aquest mal. Tu hi has deixat la vida. Una alenada d'esperança sermpre romandrà ben viva. 

dijous, 25 de novembre de 2021

La línia recta i les circumval·lacions al Vendrell

 



El Vendrell és un municipi creatiu que en diverses formes i perversions ens vol demostrar que no sempre és millor el camí més recte. Un exemple ben clar el tenim en aquest famós carril bici que uneix la zona escolar amb l’estació de trens, a tocar a la Rambla. Fa uns pocs anys quan es va plantar l’Esclat a tocar a la carretera de Sant Vicenç va aparèixer paral·lel a aquesta via un tram marcat de carril bici que va generar algunes bromes per la seva curta distància entre altres detalls. Aquella  era ni més ni menys que la primera pedra o el primer tros d’aquest carril que ara mateix està en obres i que uneix aquests dos importants epicentres del Vendrell.

Les obres varen començar abans de la Fira de Santa Teresa i van fent el seu camí a un pas lent. Varen començar a la zona dels instituts i actualment de mica en mica es van endinsant en la recta final. La part inicial d’aquest projecte ja era utilitzada per algun ciclista en els seus primers dies d’existència, però els seus responsables no van trigar gaire a posar unes tanques que barraven el pas en algun punt i  informaven que aquella nova proposta encara no estava en funcionament. Doncs sembla que s’haurà d’esperar fins que la gran obra estigui finalitzada i inaugurada. Aquest primer tram és ideal per connectar la zona de Mas d’en Gual amb el carril bici que uneix les platges amb el nucli històric.

El problema el tenim que moltes persones tenen la mala costum d’anar entre dos punts del mapa per la via més ràpida i més quan hi has d’anar per feina o per estudi com se suposa que és aquest cas. Si tu mires el Google Maps i li preguntes per les tres millors possibilitats que existeixen per anar a peu  entre aquests dos punts, el de l’Estació i la zona escolar t’ofereix tres propostes diferents amb el seu temps i distància inclosos. La més curta és una que té el seu eix en el carrer Sant Xavier i el Quatre Fonts i passa pel centre del Vendrell. Una segona ens porta pel Tancat de la Plana i el carrer Sant Jordi i una tercera part,  que és la més llarga, segueix aquest carril bici que està mig embastat. La 1a mostra un temps de 21 minuts i 1,6 km, la segona, 23 minuts i 1,8 km i la que volen implantar és de 25 minuts i 1,9 km. Si mirem el mateix mapa en bicicleta, només tenim dues alternatives: la segona de l’itinerari a peu pel Tancat de la Plana que són 2,1 km i 7 minuts, els mateixos minuts que la d’aquest carril bici que són 2 km.

Aquest mapa del Google presenta la seva coherència perquè el centre del Vendrell hi ha molta illa de vianants on en principi les bicicletes tenen un tracte especial. Crec que els ciclistes que realitzin aquest trajecte majoritàriament aniran pel carrer Sant Xavier connectant amb  l’illa de vianants o carrer adjacents per evitar tot aquest tomb que realitza aquest carril bici que està en procés. Aquest seria el camí més curt. En aquesta proposta hi ha a més un ampli ventall de possibilitats per accedir a algun punt d’aquesta illa de vianants, ja sigui establiment o lloc d’estudis. Només cal estar una estona al carrer Quatre Fonts i veure que aquest és actualment l’eix més important de connexió de persones entre les dues bandes de la Riera de la Bisbal del nucli antic. Ara amb les obres d’aquest nexe, segurament es reforçarà aquest paper de connector.

Un altre tema important és on deixarem les bicicletes? Els centre educatius tenen el seu espai per deixar aquest vehicle, però a l’Estació del Vendrell ni en el seu entorn no hi ha cap lloc per deixar-les amb certa seguretat. L’ intrèpid aventurer corre el risc que quan torni es trobi el cadenat com a record de la de dues rodes. Aquesta és una magna obra que s’ha cobrat, de moment, gairebé un centenar de places d’estacionament gratuït en llocs estratègics del municipi. A banda, els ciclistes hauran de conviure amb altres persones en alguns dels punts més transitats de la vila amb el perill que això comporta per tothom. A veure com funciona tot plegat. Jo veig molts estudiants que van a la zona escolar amb autobús de llocs més allunyats o per l’eix del carrer Sant Xavier si van del nucli antic del Vendrell o carrers propers. Per altra banda, amb els pocs trens que tenim al Vendrell i la seva puntualitat exquisida venir en Renfe es converteix en  un joc molt arriscat.  A veure quants usuaris hi haurà i si haurà valgut la pena tot plegat. Temps al temps.