EL Vendrell brut és un dels temes més reiterat de les falles

 

Hem acabat quasi la setmana de barris i un cop més la veu popular ha fet la seva valoració del Vendrell. Els temes d'enguany doncs res, ha tornat a sortir el Knt i la seva política de postureig sense solta ni volta. No podia faltar les dots de marimandona de la regidora de festes que també és un clàssic. Enguany també ha aparegut també un dels clàssics com és la brutícia del Vendrell i la inseguretat que viu el Vendrell i la poca efectivitat d'unitats com aquests uniformats de la poli que van en una furgoneta blanca i una negra pel Vendrell. També han sortit l'esforç que fan els administradors que els fan pringar com a "butaneros" per recollir uns diners per fer una major festa major. També s'ha comentat del preu del concert dels laxen per la festa major i de la poca gràcia de la regidora de cultura i festivals varis que s'ha carregat la primavera vendrellenca. I la situació cr´ítica del comerç del Vendrell Hi hagut al·lusions a Gaza i al mossèn que el destinen a un altre lloc i la flor i la nata de la societat vendrellenca es quedarà sense el seu totem quasi messiànic. En la falla del Serrallo i Font de la Menya tot el consistori era un gran cagarro i anar fent. Doncs res. Ja tenim aquí les falles. La que m'ha agradat més és la del Serrallo i Font de la Menya perquè tenia una visió de conjunt i potser la més fluixa la de la Carretera que sempre juga a una altra lliga. Doncs res. Ja ho hem passat. Ara a esperar la festa major als versots dels Diables. Vinga endavant. Visca la festa i els aires condicionats.

El Vendrell, poble de grans superfícies i benzineres

 

 

La realitat de les nostres contrades es veu al carrer. La versió política que ens volen vendre a través de les xarxes oficials dels diferents poders públics cada dia tenen un recorregut més curt. El camp de la informació està saturat. Abans només hi havia uns sistemes oficials de divulgació i comunicació. La societat actual permet que tothom des del seu jo pugui ser un gran comunicador i pugui arribar més lluny que molts mitjans oficials.

Si mirem el Vendrell veurem que s’ha convertit en una base de les grans cadenes comercials que ens van ocupant d’una punta a l’altra del terme municipal. Fa unes poques dècades el Caprabo s’anava extenent a casa nostra, però amb el temps el Mercadona i l’Esclat han anat implantant les seves superfícies a casa nostra mentre el petit comerç i el born ha anat perdent protagonisme social. Avui en dia tenir oberta una botiga al Vendrell i pagar un lloguer és un acte heroic entre impostos i altres històries que tohtom coneix. Cada dia hi ha més locals lliures a casa nostra. Abans ens queixavem que a la carretera del dr. Robert només hi havia bancs i es va modificar l’ordenança per corregir aquesta tendència, però a hores d’ara ja no tenim ni això al centre del Vendrell. Una mica de tot que representa els nous corrents comercials que s’estan expandint a casa nostra.

Curiosament al costat de tantes cadenes comercials tenim un altre fenomen social curiós que no passa a la resta de municipis que és la proliferació de benzineres. Cada pocs metres de les carreteres principals que creuen el Vendrell en tenim una ben plantada que ofereix les seves ofertes per esgarrapar el que pugui d’aquest renyit mercat a casa nostra.

Aquesta és la nostra realitat. Cada dia és més normal que alguns serveis que teníem al Vendrell els hagués d’anar a buscar a altres localitats properes perquè aquí sembla que la cosa no rutlla i s’han de buscar la vida en altres contrades.

Tot això ha vingut agreujat perquè el Vendrell és un municipi turístic i qualsevol dia de la setmana és diumenge o potser per moltes persones qualsevol dia de la setmana és dilluns. Curiosament aquestes comerços que tenim aquí a casa nostra en la seva majoria tenen uns salaris baixos amb uns torns laborals que alternen matins i tardes i no pots participar en propostes en horaris concrets.

Evidentment si no tens ganes de treballar cara al públic sempre pots anar a la Bisbal del Penedès on per uns 8 euros l’hora podràs treballar en torns americans i podràs descobrir un altre ritme de vida.

Podem ser vila termal i ser el paradís de l’univers mundial, però la gent ve al Vendrell a comprar i a omplir el dipòsit del cotxe que és el que atrau més gent del nostre voltant. Tot això ho tenim amanit amb un programa festiu que ens dona cada cap de setmana alguna proposta festiva durant la meitat de l’any per a petits i grans.

Sempre hi ha algú que s’interessa pel Pau Casals i per omplir algunes de les 400 i poques butaques, encara força incòmodes de la Lira, però el nostre potencial és el que tenim. No ens calen estudis d’aquestes empreses que fan informes a mida que són capaces de demostrar que el Vendrell té un magnífic potencial en el comerç local. Potser si, però un cop més hem cedit els nostres solars a les grans cadenes que ens van implementan a casa nostres. Algunes ja posen barreres als pàrquings perquè alguns els cofonien amb espais públics i deixaven sempre el seu cotxe estacionat en aquest punt.

La nostra indústria és residual, però si que tenim 7 km de paradís on la gent gaudeix de les nostres emocions arran de mar.

On estan els quasi 18.000 euros de la campanya de la campanya del Fan's Ken?

 

En el ple del juny el gran protagonista van ser els quasi 18.000 euros que el PSOE va tornar a les arques municipals segons diu l'interventor. Això és segur perquè els funcionaris poden dir o no dir, però no poden mentir en document públic. Com això és cert segurament que aquests diners el partit els va fer servir per fins no del tot legals i al veure les orelles al lloc els va tornar per evitar mals majors. Si això és mentida que ho demostrin i no passa res, però en coses com aquesta no pots fer explicació de vot i sortir per la tangent.

Un altre tema és el de les excursions dels iaios que és clarament electoralista. A mi que em treguin impostos, no hagi de pagar ni alarma i pugui anar segur pel Vendrell. Jo ja em gastaré els diners com vulgui no cal que em paguin una excursió per sortir a la foto amb el Ken davant l'Ajuntament de Villagarcia de la Torre. Cadascú s'ho gasta com vol. Potser algú vol posar aire condicionat a casa abans que anar a tombar por ahi. Ja som grandets tots plegats. Menys pressió fiscal i la gent ja sap que fer amb els diners no cal que apretin tant amb impostos que s'ho estan carregant tot i totis. 

I res que el Vendrell segueix brut i descuidat i van dir del Pipi Ken de la platja que des de Sant Joan ja va. Suposo que com les dutxes els altres anys el deixaran allà i no faran cap video de tik tok. Doncs res seguim endavant i no sé que pinta lo de les pintures de Sixena al ple del Vendrell amb la literatura pròpia que tenim aquí a la vila.

Moltes gràcies per aquest aquest reconeixement Barri del Serrallo i Font de la Menya

 

Un dels millors premis que et pot donar un poble és que parlin de tu a les vies populars. Al Vendrell en tenim tres de clars com són els Diables i les Falles. Després estan el Malcasats que són més modositos amb tanta xona, tita i cul. Vull agrair un cop més a la falla del Serrallo per sortir allí amb els 21 regidors de l'Ajuntament i el crack de l'Antonio Garcia Leal en alguna de les seves versions. És tot un detall. Se m'ha insinuat molts cops que jo no estic a cap entitat i tot això. Realment és cert, però jo faig el meu paper que som pocs els qui fem. La gent alternativa que no forma part del pensament únic ha de tenir el seu lloc a la societat de la informació i jo hi poso el meu granet de sorra. Per donar una mica de caliu sinó tot és molt avorrit. Doncs gràcies i seguim endavant. Tot un detall aquest paper.  Jo no em vull dedicar a la política perquè allí dins éts una peça més de tot plegat i jo aposto per la lllibertat personal i dic el que puc dir perquè altres coses no es poden dir i altres s'han d'insinuar. No res a gaudir de les festes del barri que són les més populars de les que es fan i es desfan. 

Una pròleg genial per la millor setmana del Vendrell

 

Jo crec que les festes més autèntiques del Vendrell són els barris. Després està la festa major que és una mica de tot,però la gràcia de tot plegat és aquesta setmana que tenim a les portes. Ahir varem començar amb una interessant visita cultural portada per Salvador Arroyo per conèixer una mica la història dels darrers dos segles d'algunes cases del carrer Mar. La cosa molt instructiva perquè pots conèixer la vida d'algunes persones que no sortiran mai a la Viquidia. Esperem que la cosa segueixi i en uns anys tenim un llibre o similar per consultat. Però després d'això doncs res, una mica de música amb el Balta i el Xavi i després Guardafuegos en un concert d'hora i poc que va reunir molta gent pel grup que és davant d'un dels puntals culturals del Vendrell com és l'Alternativa. Per tancar els Carolinos que ja no vaig veure. Una gran nit amb la gent gaudint de la fresca i preparant la màquina pels barris que ja els tenim aquí. Ens veiem.

Els diners mal repartits

 

 

 

 

En la nostra societat els diners estan molt mal repartits. A mesura que passen els anys la zona mitjà va perdent pes específic.  Cada dia està més propera a forma part de les classes més pobres o com es diria avui en dia amb menys poder adquisitiu.

Avui en dia qui treballa en blanc està controlat, però hi ha moltes persones que van vivint de l’economia submergida i en alguns casos poden aconseguir més recursos que seguint les pautes legals. Això provoca que molts d’aquests que van subsistint i pagant els seus impostos religiosament se sentin defraudats per una societat que no valora la seva vocació legal. Trobo molt bé que s’ajudi a les classes més desfavorides, però s’ha de vetllar per tot aquest mercat en “b” que existeix arreu i que facilita que alguns pressumptament més pobres tinguin uns ingressos efectius molt superiors a força persones de les qui  es mostren transparents.

Després en les arques públiques està la cosa molt mal repartida. Es van contractant a persones per compromís polítics sense ofici ni benefici que estan recollides en algun despatx amb càrrecs d’aquests folclòrics que ho diuen tot i no diuen res. Persones sense competències i que no han superat cap tipus de prova per accedir al lloc. En alguns cassos la formació li està molt per sota de les responsabilitats oficials del càrrec que ocupen encara que a al realitat només serveixi per omplir targetes de visites i poca cosa més.

Per altra banda estem contractant amb moltes persones en les categories més baixes i que si que han de passar alguns tipus de prova i que després a la realitat estan portant a terme tasques i responsabilitats molt per sobre d’aquell que li atorgaria la seva nòmina. El problema de tot plegat és que aquestes persones que són el motor de les administracions estan mal considerades. Després tenim un factor prou important és que en molts casos la seva permanència és puntual. Al cap d’un temps al carrer sense cap tipus de possibilitat de tornar al mateix lloc, encara que segons els afectats poden entrar per una altra porta fent el mateix però amb un nom diferent.

Cada dia dediquem més diners a imatges i actes de postureig que no ens porten res. No fa gaires caps de setmana l’actual president de la Generalitat que porta dos anys sense presssupostos va venir al Tabaris, ara només ens falta el Pedro Sánchez, per fer una gran conferència sobre les potencialitats del Penedès. Després va seguir la seva ruta mediàtica a Tarragona per seguir amb una nova càpsulsa de què bons i que guapos que som.

Al pobre Illa perquè ningú el poses en un compromís no fes preguntes perilloses van escollir tot l’auditori entre amics i seguidors perquè al final tothom aplaudís al MH i ningú digues res en contra.

Tota aquesta parafernàlia per no res. La política es demostra sobre el terreny. Si aquest president hagués vingut en tren de rodalies des de Barcelona fins al Tabaris, doncs l’home potser hagués pogut guadir d’una altra de les escenes romàntiques que viu molta gent que no té cap opció alternativa al transport públic per anar a la feina o a estudiar.

Es gasten molts diners en campanyes de turisme de qualsevol lloc i la gràcia de tot plegat és el boca orella. Si les coses funcionen la s’ho va dient i les xarxes socials fan la resta. Quna has de començar  a ensenyar fotos bòniques població i la gent no respòn és que alguna cosa no funciona. Cadaqués no necessita participar en un curs de la televisió amb vaquetes perseguint nois joves per fer promoció. La gent ja coneix que aquest és un lloc amb un encant especial més que consolidat. Hem treballar la gent i el poble i deixar-nos de postureig que acaben avorrint a la gent. De pas repartir millor els diners entre tots perquè al final tothom es coneix.

La força del Whatsapp al Vendrell

 

Ara al Vendrell tenim una línia de bus entre l'estació de Sant Vicenç, el centre de la vila i l'hospital. Resulta que això era una cosa bàsica i esencial que molts fa dies que reclamaven, però ara sembla ser que gràcies a un grup de Whats amb 500 comerciants locals s'ha activat el tema, però la cosa ja cantava. A veure si ara que la cosa es posa crua la gent s'anima i s'organitza i el Vendrell te allò que vol la majoria no el quevolen els quatre de sempre que fa mil anys que remenen les cireres,ells o els seus titelles que proliferen arreu. A veure si quan la cosa està xunga però salvable la cosa s'anima i es va amb el cap i no amb els peus o amb els interessos dels de sempre. A veure que passarà. Alguna cosa és mou, serà una cosa sèrie o només postureig?