Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 21 de juny del 2024

Jubilacions a la feina



 Doncs els anys passen i els qui van entrar quan el Vendrell es feia gran ara ja tenen l'edat i s'han jubilat després de tenir l'edat reglamentària. En aquests temps van caient tres o quatre per any i per altra banda també entren els mateixos però sense la seguretat dels que passen a cobrar sense fitxar. Molta sort Maria i Jaume. Ja us toca. Ja heu fet molt per la casa gran i ja veieu que fa per vosaltres. Sempre us tindrem allí controlant el tema. Pero valtres a gaudir. 

dijous, 20 de juny del 2024

Del Vendrell galàctic al món de yupi



 

El Vendrell és un poble que sempre que recordo ha estat endeutat. Durant un temps resulta que es guardaven més diners que no pas factures per pagar i teníem superàvit, però això era perquè deixàvem o no pagàvem algunes factures per les que teníem diners reservats. Llavors clar que a mig exercici teníem quantitats de diners que aparentment sobraven però en seguida hi havia mil forats que tapar entre deute i factures per pagar.

Però res, l’endeutament pujava fins a doblar el pressupost del municipi, una cosa que no era molt legal, però hi hagut molta imaginació en aquest consistori en els darrers anys per justificar-ho tot. Encara en tenim per escriure llibres de literatura a dojo amb un èxit garantit.

Després d’aquesta fase quan realment érem pobres, però ningú sabia on estaven les inversions. La gent es preguntaven on estan els diners que devem? Ningú sabia, Ningú responia. Per algun forat de les despeses devien marxar perquè la gent del carrer no en veia ni cinc. Es veien petits detalls, alguna recuperació dels amics de la història, coses molt puntuals. Algunes senyals noves que s’havien de posar perquè la gent no es perdés entre rotonda i rotonda.

Després d’aquest Vendrell que devia invertir els diners en altres galàxies, va venir el Vendrell màgic. Allò que tu vas a un espectacle i et treuen un conill, un mocador, un vareta i et preguntes per a què serveix.

Doncs aquí va venir el carril bici que es va carregar més de  100 estacionaments gratuïts del Vendrell. La gent demanava pàrquing i la màgia municipal s’encarrega uns quants de ben situats i hi munta un carril bici que la gent no fa servir gaire perquè és una ruta que la gent no passa. Doncs com un colom, una subvenció europea. Aquí teniu carril i aparqueu on pugueu o aneu en bici perquè us pujarem el preu de les instal·lacions municipals perquè cada dia us resulti més car anar-hi. Després van venir les obres de les Quatre Fonts que va quedar molt bé amb el toc de la font rentapeus perquè es vegi que tot allò és obra d’una intel·ligència superior inabastable per la majoria dels humans. Ja tenim el centre del Vendrell comunicat amb l’Eina que és la nena bonica de la casa gran. On els joves han d’anar a buscar feina. Ja tenim una  via ben ampla per no tenir accidents entre els nous demandants.

Després d’aquí la gran actuació de les tres darreres legislatures i encara s’ha inaugurat però encara no està acabat. La gran obra magna del hereus del Pep Jai d’aquest principi de segle perquè va començar el pare polític i ho pot acabar el fill dels pactes segurs amb la dreta és l’obra del Tabaris i la plaça Germans Trillas. Europa, subvencions pim pam, el covid. És com si volguéssim comprar una bicicleta amb una subvenció i acabéssim comprant un cotxe elèctric d’alta gamma però que no sabem si el volem amb 3 o 5 seients, amb canvi de marxes normal o automàtic o amb tres  o cinc portes, amb remolc o sense. Tenim la carrosseria amb els seus parents a Cuelgamuros i un tastet de museu de Coma-ruga per a despistats. A veure com acaba tot plegat. Ens el volen vendre com un lloc de convencions i congressos, doncs només falta veure la llarga tradició que tenim aquí sobre aquests temes donant un cop d’ull al Google. A mi em sona un de metges o infermeres i poca cosa més que es va celebrar a l’Auditori Pau Casals fa uns pocs anys. No sé però tenim temes per parlar des de aigua a les dutxes si o no? Gossos a les platges si o no? Es podria fer un congrés sobre platges. Un altre sobre immigració ? Un altre sobre barris  degradats ? Què es el feminisme en les altres cultures? Per què no tenim un bus llançadora entre l’hospital i les dues estacions de tren del Vendrell? Dissenyar el Vendrell del 2045 que ja toca. El futur del Baix Penedès? Seguretat ciutadana, policia o agents cívics? Necessitat dels càrrecs de confiança?  

Doncs aquesta bicicleta que volíem comprar que valia un parell de milions de moment ens ha costat 8 milions d’euros i encara no està acabat el tema. Amb això posem una piscina d’estiu, una pista poliesportiva i la resta ho invertim en arreglar les inundacions cada cop que plou a la zona i amb la xarxa elèctrica de la zona, tots contents. Un cop més s’ha pensat amb la gent de fora i no s’ha pensat amb el pobres veïns i indígenes de Coma-ruga que per no res han de pujar a la capital que no els escolta i els dona joguets de luxe que no volen ni els interessa. La propera fase de la política del Vendrell han de ser coses que el Vendrell vulgui per als seus veïns no pels qui han de venir.  

el 13 d'octubre a votar



Jo crec que el 13 d'octubre a votar. Puigdemont no vindrà perquè l'agafen. L'Illa no té prou gent. Erc no té res a perdre. Els Comuns són molt pocs. Total el dia 13 octubre a votar. Vox i Aliança Catalana amunt i els altres s'ho miraran desconsolats per petardos. 

Turismar rip torna el model Soriano



 El Turismar ja fa anys que va entrar en coma i amb el coronavirus va morir del tot. Ara tenim el model Soriano que és el que es porta sense dubte. Beguda, menjar i beure. Això no falla mai. És el que vol la gent i no hi ha més. Aquesta és la fira bàsica que sempre va i per mes històries a internet. A Coma-ruga la veureu amb força i sense complexes. A partir d'aquí es pot arreglar una mica, però això és lo que ven i punt.

diumenge, 16 de juny del 2024

Els mercadillos ambulants, una caixa de sorpreses




 Feia anys que a part de la fruita no comprava res més en els mercats ambulants com el del Vendrell de divendres. Doncs aquest cop em vaig atrevir a fer la pregunta què en teniu de la meva talla? em va dir que les que vulgues. Aquí va comença el misticisme. Econòmic, de qualitat, tracte preferencial. Dissabte hi vaig tornar, ara a Vilafranca, amb un maleta. Vaig trobar un noi del Senegal que per un preu més que raonable me la va vendre. Hi tornarem ara que he vist que les meves talles també hi són presents.

Cor Zóngora torna a crear ambients simfònics



 El cant coral si està ben fet i el repertori és adequat et permet tancar els ulls i viatjar per móns fantàstics. Això és el que va passar aquest dissabte al Vendrell a l'Auditori del Tívoli amb un espectacle que es diu Aquarel·les i que dibuixa petits bocins del món que ens envolta de difernts colors. Va estar molt bé amb uns músics molt encertatats i un pianista Arevalo Carpintero que pinta molt amunt. Enhorabona.

L'Embarcada anima els dissabte tarda el centre del Vendrell



 Aquest dissabte el Vendrell feia goig perquè l'Embarcada feia la seva diada i estava plena de grups de l'entitat fent una cercavila pel centre de la vila. Ambient distés, sense presses, sense gaire calor. La gent mirant i alguns millor asseguts. Aquestes festes són les que més es viuen no cal tanta intensitat ni pressió. Sobre la marxa.-