diumenge, 1 d’octubre de 2023

1 d'Octubre, una fita per no oblidar



 Avui fa 6 anys del prime d'Octubre el dia que varem votar la independència de Catalunya i que va guanyar. Un dia que pocs oblidaran amb les òsties que la repressió espanyola va donar a mansalva aquí i alla. Un dia fruit de molt anys de treball que ens va portar als nivells més baixos de l'independenteisme per tornar a remuntar de mica en mica. Un dia per recordar on molts varem somiar, però ben aviat ens varem donar compte que era un somni. Per aquest somni alguns ha anat a presor, altres sancinats i a veure que passa amb la llei d'Amnistia. Un dia que no oblidarem i que gràcies al Pp que es va equivocar en la votació al plenari tenim un carrer.

dissabte, 30 de setembre de 2023

Sabina al Sant Jordi apoteòsic


 

Ahir al Palau Sant Jordi vaig assistir a un dels millors concerts de la meva vida. El protagonista Joaquin  Sabina amb la seva gira A Contratiempo. Ell es va despedir i va dir que n tornaria més a Barcelona de concert, però ves a saber que pot passar. Ell avisa per si de cas, esperem que torni. Tot une espectacle muntat perquè ell i les seves cançons es llueixiin i si ha de cantar uún músic, doncs no passa res. Espectacular el Palau Sant Jordi va viure un dels millors concerts. Va repassar la seva llarga trajectòria amb alguna peça nova i la gent va gaudir de valent. La mitjana d'edat eren 50 anys. Realment no tinc paraules per l'emoció viscuda ahir al Sant Jordi. No l'oblidaré mai.

dijous, 28 de setembre de 2023

Pobres per Opptimistes

 

C rec que era el 5è ple de la legislatura i encaa no n'hem fet el 3r dilluns de mes com van acordar, però tot arribarà. Un ple on l'interventor va passar olímpicament de venir i va deixar tot el pes a la jove secretària. la gent es passa el mort quan pot. Un ple que ens va dir diplomaticament que ens toca pagar la factura de l'optimisme amb la brossa amb 40 euros més i els bars 150, suposo que estaran contents quan molts ja van justos i no saben si plegar o posar un paki. Doncs res. Ens varem enterar que el Vendrell acull un dels cracks del Pp de casa nostra. Una persona que van fer fora de Tarragona perquè una dona va guanyar la guerra interna del partit i el van convidar a anar a la Canonja o no va treure cap representant, un crack dels que necessitem al Vendrell. Ja n'hem tingut tants de personatges polifacetics que no ens ve d'un. 

Res el Vendrell dreu 31 milions d'euros i els de les aigües uns 600.000 tenim de negatiu. Doncs anirem pagant i endavant.

. El Jero va dir que ell escollia els bons per anar a l'empresa de les aigües i la resta va quedar bocabadats davant aquesta clara distinció entre bons i dolents segons el partit. Això del llenguatge políticament correcte no ho te controlat encara aquest xicot de Banyeres del Penedès. Varem descobrir un cop més que les mocions se les passen pel forro i de moment al Nou Vendrell posaran glisofat per matar les herbes encara que es vagi prohibir per unanimitat a l'anteror legislatura. Al seu puto rollo. Al ple hi havia unes 14 persones. Poca gent perquè de coses interessants poques a banda pujada d'impostos que estava cantada fa dies. Som pobres, però opptimistes. Els de Fox, anar llegint amb alguna història personal i molt educats i modositos que són més inofensius que altres que els acompanyen. 

Al Vendrell es nota una clara sensació d’inseguretat ciutadana

 

 



Un dels esports que practico és anar a comprar o al barber i parar orella del que s’hi cou. És una manera de saber que preocupa realment a la gent que t’envolta. No és per fer una enquesta que llavors potser et pot mentir sinó copsar que preocupa a la gent.

Des de fa uns mesos cap aquí, d’abans de les eleccions i tot hi ha al Vendrell una clara sensació d’inseguretat. Avui he anat a un comerç del Tancat i m’han dit que inclús quan sigui més cap a l’hivern aniran a buscar a la filla que treballa en una botiga del centre i no vol que torni sola a casa. Després m’han explicat que ahir van voler arrencar el collar d’una dona i el bolso a una altra en el carrer del costat i quan les dones van cridar van sortir els veïns a ajudar-les i un dels lladres va fugir i l’altre el va enxampar un policia que estava a casa seva fora de servei, però que es va muntar un cridòria popular al carrer per enxampar aquells dos pispes.

Segons les cròniques urbanes diuen que hi hagut uns quants robatoris al pont de França i per algunes zones del Tancat.

Evidentment la policia local ja va sortir un parell de setmanes abans de les eleccions a controlar tot el que va poder del municipi i aquestes hores ha tornat a la caserna esperant les properes municipals o que passi alguna cosa que trenqui l’anormalitat normal del Vendrell. Jo ho vaig veure per pròpia experiència, anar a fer una denúncia de robatori als Mossos o la Policia és una cosa del més habitual, com anar a comprar un encenedor perquè hi ha cues a l’hora que sigui i s’ha de demanar cita prèvia davant la demanda que hi ha de persones que necessiten fer la denúncia per poder tornar a aconseguir els documents una altre vegada totalment necessaris per qualsevol cosa.

El problema ja no està en punts concrets del Vendrell, aquesta inseguretat ha crescut arreu del municipi i  anar segur a casa ja no és com fa 10 anys que podies anar a peu amb certa seguretat tot i que de pispes sempre n’hem tingut per sort o per desgràcia com passa a la majoria de ciutats, però ara la cosa ha sortit de mare. No volen donar estadístiques des de les forces de seguretat per no atemorir la gent, doncs cap problema, la gent del carrer se les munta amb més o menys encert, però la sensació és aquesta i les dades a gust del consumidor.

La solució no es tenir una unitat mòbil anti okupa perquè aquestes persones si les treus d’un lloc aniran a un altre i el problema seguirà encara que en un altre barri o localitat, però si tenen aquest procediment per aconseguir diners, difícilment el canviaran per un altre perquè tothom sap com va la justícia en aquest país i especialment al Vendrell o tot és més complicat.

Tampoc és la solució que anem agafant professionals com educadors de carrer de sis en sis mesos i quan acabin al carrer i després a veure quan en sortirà un altre i anar fent. Aquests ja haurien d’estar en plantilla com la policia, no estar sempre depenent de subvencions per quatre dies, rentar la cara i tornem amb el problema de sempre que no s’acaba. No serveixen per res aquestes escenificacions mediàtiques amb moltes identificacions i quatre tontos enxampats que no han tingut temps de guardar la droga sota la cadira i els agafen per qualsevol tonteria. Els llestos ho tenen més que controlat.

Tenim un greu problema afegit amb un enllumenat públic en moltes zones que fa pena, unes voreres en massa llocs estretes i una policia que durant anys i onze mesos apareix el just per la vila. On estan els cent agents de la policia que tenim? Estudiant com pilotar drons  o com utilitzar defenses llargues? Potser que posem fixes educadors de carrer en plantilla i no aquests de quita i pon a ritme de subvenció.

Tenim un problema greu, evidentment la tele opptimista serà difícil que ho mostri com a tal, però sempre podem anar a parlar amb l’alcalde socialista d’alguna gran ciutat a veure com ho pela per aplicar el seu model de seguretat. Aquí comencem de zero. Tot és fum com la oficina antiocupa que només uns privilegiats que  han vist el cartell. Tot  ja fa pudor a barraca i sense solució.

 

 

 

dimarts, 26 de setembre de 2023

La Bisbal del Penedès també aposta pel grafit amb un resulta exquisit



 Petits detalls, fets amb gràcia, color, història, passat i present, un poble que sap per on va, un destí, un punt de trobada de moltes persones, art, cultura. Aquestes són alguns detalls dels grafits que es poden veure a la Bisbal del Penedès que han estat pintats aquest cap de setmana passat. N'hi ha alguns que són per treure's el barret, altres més senzills, però amb més missatges, altres pel record. Una gran feina pels profeessionals en llocs molt escollits.  Moltes felicitats per aquesta feina que quedarà pels anys.

diumenge, 24 de setembre de 2023

Teatre de suspens al Garcia Lorca del Vendrell

 


Un fenomen raro anar a veure teatre al Garcia Lorca, però a vegades passen coses d'aquestes. Avi era el torn del grup de teatre de la Lira Vendrllenca amb ala seva obra Casting. Un embolic amb misteris i morts i fidelitats i infedelitats i moltes més coses en l'hora i mitja que dura l'obra. Hi ha actors que fan un gran paper com la Sílvia Benet en el seu paper d'Isabel i l'Ester LLurba com a Susanna que li donen molta credibilitat al seu personatge. També cal destacar el cervell de tot plegat que és el Josep Abelló que fa un dels papers principals com és el de Carles. Una molt bona vetllada amb  molt de moviment sobre l'escenari d'un lloc a un altre i una escenografia molt ben muntada. Molt bé família. Molta merda que teni una una obra molt divertida i que agrada  a tothom, encara aquest no és el millor lloc per fer teatre perquè la gent entra i surt i això fa que els actors es puguin despistar.

dijous, 21 de setembre de 2023

La cita prèvia, tota una estratègia

 

 



Un dels grans invents de la humanitat i que durant la pandèmia va ser clar per les relacions socials, és el tema de la cita prèvia.

Empreses grans i petits públiques i privades ho porten a terme com a remei d’un dels seus grans mals que és l’acumulació d’usuaris a les seves portes. En alguns llocs està molt clar com pots demanar cita prèvia i el sistema funciona amb certa regularitat afavorint les diverses parts afectades, però hi ha una seguit de llocs que les coses ja són una mica més complicades.

A vegades et demanen cita prèvia però no saps per on es pot aconseguir cita prèvia. No hi ha cap mitja raonable per aconseguir aquesta cita. Si preguntes et diuen, tu ens truques i et donem cita prèvia. Evidentment que te la donen però molts cops és més fàcil encertar una loteria de nadal que no pas agafar número que et donin hora. Ves a saber si darrera el telèfon a vegades hi ha algú i ves a saber si aquesta persona agafa el telèfon o està desviat a un país llatí.

Després estan els cassos de policia. Arribes a casa i et trobes que t’han robat o almenys t’ho ha regirat tot o te l’han ocupat. En aquest darrer cas al Vendrell tenim l’oficina antiocupes que en aquest cas t’ho arregla en un plis plas, però si aquest no ha estat el cas, i es tracta d’un robatori i vas a mossos o a la caserna de la polícia local el més fàcil que et diguin és que demanis cita prèvia,encara que siguin serveis que funcionin les 24 hores al dia. Però tot el caliu que  el Vendrell hem perdut en agències de viatge ho hem recuperat anant a les forces de seguretat per estafes, robatori o queixes. Hi ha un caliu en aquestes seus polícials que poc imagines sinó hi vas a fer un tomet.

Evidentment encara no sabem quan ens robaran i de moment, hem d’esperar que ho facin per anar a posar la denúncia. Potser ara que sembla que entrem en una nova era tan moderna. Abans que ens entrin ja podem posar la denúncia per quan ho facin i així ja tindrem el temps guanyat.

La cita prèvia pot ser com passa en la seguretat social. A tu t’han de fer una prova, per fins uns mesos abans no estas en llista d’espera, simplement està allí a l’ordinador navegant entre altres que han tingut la mateixa sort que tu. Quan les dades s’apropen llavors tens la sort que tens la cita prèvia amb data i tot. Ha sortit d’aquest anonimat públic per amagar les llistes d’espera i entres al principi d’un riu que algún dia et portarà a allà on toca.

Llavors amb la cita prèvia arriba el dia clau i resulta que hi ha una vaga o et coincideix amb alguna altra cosa o el metge està malalt i que es compleixi aquest somni no és gens fàcil la veritat. Abans potser t’han avisat al mòbil o t’ha trucat una noia simpatica o t’han deixat un missatge de veu.

Hi ha coses peculiars de tot aixo La cita prèvia per fer-se el dni al Vendrell és un parell de mesos més tard que no pas a Vilanova i la Geltrú. Hi ha llocs que el metge de capçalera te’l donen pel cap de tres setmanes quan potser ja estas curat del tot o a l’altre món. En algun cas si que funciona, però s’ha convertit en una excusa més per tenir una manca de personal.