8 Apellidos Marroquis, segueix la nissaga amb nous reptes

 

Tenim aquí un nou lliurament de Ocho Apellidos Marroquis que segueix als catalans i als vascos. Aquesta és una bonica història carregada de tòpics amb escenes còmiques i que mostra la realitat de la convivència d'aquestes dues cultures. Una peli que haurien de veure les musulmans i els castellans i catalans perquè es pot veure les dues visions de la situació en algun cas una mica esperpèntica. Per ser la tercera part doncs encara es pot veure molt bé i és força original. La gent s'ho passa bé en l'hora i mitja que dura la cinta. Cada peli te la seva història i et porta per nous llocs que fa que no es faci pesat com passa altres vegades. Per anar a veure aquestes festes.

Concert de festa major al desembre a l'Arboç

 Resulta que per la festa major de l'Arboç, el 4t diumenge d'agost va ploure i no es va poder fer el concert de festa major i el van passar aquest dissabte, però en un lloc tancat. Allí hi havia unes 400 persones tranquil·les gaudint dels grups com Reincidentes, Gachises i un de versions de Siniestro Total.A la porta dos agents de seguretat mirant les motxilles. De policia ni es va veure. Tot molt bé. Els pobles on no hi ha problemes no n'hi ha, el problema és quan no se sap gestiona llavors es possible que si en tenies un ara en passis a tenir un parell. Coses que passen i felictats a l'Arboç per fer gaudir a la gent d'un fet tan normal com un concert de festa major en un lloc a mig fer, però que estava ben muntat. 

Tanka i fotografia per Ramon Sicart de Llorenç

 Aquest matí tocava anar a Llorença a la presentació d'una gran obra en format de llibre on fotografies i tanka, petits poemes de 5 versos que deriven dels haikas amb dos versos més com una mena de conclusió. D'aquest llibre de 224 poemes l'Anna Casellas i Jaume Vidal varen fer una tria on apareixen la Carlota Baldrís i el Pemi Rovirosa que es  va encarregar d'uni unes estrofes de matí i vesprada per cada estació. Ha estat tota una evolució d'un poeta i fotograf que va per camps i vinyes fotografiant imatges de la natura i de tant fa una foto i li dedica un poema o al reves. 

Un llibre molt interessant, per tenir vora el llit i prendre una pastilla cada dia per anar a dormir. És un goig que es facin aquestes obres a casa nostra i tot un luxe la vesió que ha fet el Pemi Rovirosa. Esperem que sigui un bon regal per aquest Nadal perquè tot i eque es gruixut hi ha molta poca lletra ila que hi ha és com una trufa que et prens darrera el cafè Molt recomenable. Ja ho veureu. Art en estat pur per compartir. 

Per què treballar?

 

 

Realment tal com està evolucionant la societat moltes persones han escollit vies alternatives a treballar per guanyar-se la vida. Alguns obtenen més diners en alguna ajuda social que no pas complir la jornada laboral amb les obligacions que això comporta.

Les formes per aconseguir aquest finançament són molt diverses. En primer moment s’ha d’aconseguir alguna ajuda bàsica que sigui més o menys segura i a partir d’aquí anar afegint aportacions puntuals com beques, ajuda habitatge entre d’altres.

Tot això ho complementem amb alguna forma d’aconseguir diners entre la legalitat i la seva part fosca com tasques de neteja, cuidar gent gran o nadons o qualsevol manteniment cobrant en negre. Feines que encara que siguin puntuals sumen al cap de la setmana i t’aporten en total més diners que un salari normal d’una gran superfície on amb prou feines superaràs els 800 euros nets treballant tardes, diumenges, caps de setmana i diumenges de preceptes.

A part d’aquí ens podem afegir als comercials de productes de neteja, robots de cuina, miracles per aprimar i mil propostes més que amb una mica de cara i una bona agenda pots arrodonir la jugada.

Després les aplicacions com el Wallapop et permetrà comercialitzar coses que no necessites o figures que queden molt bé a taula. Hi ha tot un món aquí darrera de persones que saben treure un bon partit d’aquesta aplicacions amb una minsa inversió.

Després treballem el mercat dels pisos ocupats o el de lloguer social que no és tan ampli però que en algunes localitats està en forma.

Avui en dia a una parella que es vulgui comprar un pis petit necessitaria viure 124 anys per poder pagar la hipoteca amb un sou d’aquests que estan proliferant a casa nostra que t’obliguen a ser de Càritas perquè no arribes ni a la meitat de mes fent un  bon ús dels recursos econòmics perquè entre la llum, el telèfon, l’electricitat i la hipoteca ja tens la pagueta tota liquidada.

Sempre pots seguir vivint a casa dels pares o llogar una habitació per anar fent caixa per poder comprar alguna cosa més endavant.

La nostra llibertat econòmica s’ha acabat. Cada dia estem més lligats als bancs i depenem més d’ells per anar fent el dia a dia i no cal que portem una vida de luxe,ni molt menys. Una vida normaleta amb un nou baix ja t’obliga a anar incorporant els crèdits al teu dia a dia per anar vivint.

En els darrers anys hem vist com els productes de l’alimentació s’han incrementat d’una manera estratosfèrica i com generalment la gent té el costum de menjar alguna cosa un parell o tres de vegades al dia està obligat a pagar aquest peatge que per una raó o una altra que ens trobem cada cop que anem a omplir el cistell.

Tot aquest món cada dia més globalitzat va tancant els petits negocis i els va posant en mans de persones orientals que tenen un sistema de finançament aliè a la xarxa bancària o en multinacionals que van estenen les seves urpes on poden. Els fills d’aquells botiguers prefereixen treballar assalariats que no pas fer-se autònoms com els seus pares amb una pensió de 700 euros que no tindran ni per la hipoteca que els espera. Aquí tenim un dels grans problemes d’aquest país, els autònoms que són els que han aixecat aquest tros país més propera  a la gent i no poden en molts casos sortir d’aquest camí de penúries per arribar a cap de més sense deixar la seva etiqueta d’autònoms. Aquest és un tema que a l’estat ni li deu interessar arreglar i prefereix mantenir a molts professionals en aquests nivells bàsics amb un futur molt poc optimista quan arribi la jubilació. Per això molta gent es busca la vida abans que treballar a qualsevol preu.

 

 

 

 

Retalls d'un Vendrell participatiu

 Avui hem recordat la filmació que Jaume Domingo Mulet va fer de l'arribada de les despulles de Pau Casals al Vendrell l'any 1979. Un acte interessant on anlguns dels protagonistes d'aquella jornada han reviscut algunes anècdotes davant d'un Auditori del Tívoli ple de gent de totes les edats. Un acte senzill per recordar la dèria d'un personatges que tenia la mania de grabar moltes coses de les que veia i avui són molt importants per conèixer la nostra història. Cal dir que el Vendrell que va viure aquell trasllat fa goig per la mobilitat i la participació de la gent. Avui res és igual

Una gran peli per tot un heroi de la història

 Si parlem d'Europa hem de parlar  Napoleo que fa dos cents anys ja hi treballava amb guerres i pau i el que fes falta. Una persona amb els seus costats bons i dolents. Ell tenia clar que d'ell depenia França i va fer tot el possible per treure el màxim poder i glòria a la seva gent. Va ser un home que es va coronar emperador perquè en aquell moment ningú li feia ombra. Va arribar fins a Waterloo quan ja no va oder amb les altres forces que eren superior a ell i ja veia que havia passat el seu torn. Una gran peli que s'ha de veur en pantalla gran amb un gran treball d'ambientació i detalls que el converteixen en un dels clàssics del cinema mundial. No us la perdeu. 

El menjar preparat va guanyant adeptes

 

Només cal donar un tomb pels principals supermercats de les nostres contrades i el que s’està veient clarament és que el nou format que va agafant acòlits és el menjar preparat. Cada dia els supermercats van ampliant les seves lleixes dedicades a aquest tipus de producte que fins fa poc temps només ocupaven un petit espai dins tota l’oferta comercial de l’establiment.

Fa uns anys que la dóna es va incorporar al mercat laboral, llavors va desaparèixer la tradició divisió de tasques a la llar. Ja fa dies que tots dos membres d’un matrimoni s’encarreguen de tot una mica. Aquesta minva del  temps lliure ha provocat entre altres coses que quan hi ha més gent en un supermercat és el cap de setmana quan en teoria els membres de la família fan festa. Per altra banda, el que compren també ha patit els seus canvis i els menjars preparats cada dia són els més buscats. El gran predecessor de tot això va ser el pollastre a l’ast amb patates xip que amb un vermut et solucionava perfectament un dinar de diumenge a un cost reduït.

Ara en un supermercat pots trobar moltes coses precuinades que amb un toc de microones ho tens servit a taula i amb gust que cada dia està més proper al que trobàvem a les nostres llars. Una part d’aquests amants han optat pel menjar japonès que pots trobar en molts restaurants i que amb el mínim esforç pots sortir de taula ben content i satisfet  i amb menjar sa. Crec que una de les raons que aquest  producte avanci a marxes forçades entre nosaltres és la manca que hi ha moltes famílies de ganes i de temps per cuinar tradicionalment. Els grans àpats de Nadal i festa major cada dia hi ha més comensals que aposten directament per anar al restaurant o el menjar precuinat sense més complexes.  Aquest és el nostre futur i fins i tot gran part del present.