El ple més llarg de la història del Vendrell farcit de demagògia política

 

El Vendrell crec que aquest dilluns passat va viure el ple més llarg de la seva vida amb gairebé 7 hores de duració. Si segueix a aquest ritme s'haurà d'implantar la pausa s'hidratació com als partits de futbol. Un ple intens que ja es nota clarament que estem en campanya electoral. Hi va haver moments tensos amb les modificacions de crèdit, les 82 places que el Parven ha posat pel morro aquest estiu a la platja i les inundacions. El públic no va fallar un cop més amb les escombraries i les inundacions entre altres coses. Alguns ja són fidels a la cita i no s'ho volen perdre perquè la veritat és que va donar molt de si. L'oposició atacant per diferent costats i l'equip de govern en la seva torre d'ívori amb mentides, mitges veritats i molta demagògia anar sortejant el que li anaven disparant quasi tots els partits de l'oposició. 

En aquest ple es veu clarament que aquest món de fantasia que vol vendre l'equip de govern està tocat i enfonsat. Ara només falta passar uns mesos i la gent que no vota mai anirà a votar perquè està farta de com està tot plegat. Hi ha gent que passa de tot, però enguany li ha tocat la moral a molta gent que molt segur anirà a votar per un altre partit perquè l'actual equip de govern fa aigües per tot arreu i per molt de fum que hi posin ja níngu s'ho creu.

Melodia de tardes de diumenge

 

Un diumenge de la tarda agafes el cotxe i arribes a Llorenç del Penedès al voltant de les set per anar a veure una de les millors propostes que es fan a casa nostra com és el Llença’t. Un grup de versions amb alguns instruments de vent tot just deixa sonar les primeres cançons del seu repertori. Aquest proposta no em fa el pes tot i que al lloc hi ha molta gent  gaudint del directe. Recordo que en aquesta hora se celebra un concert per celebrar els 95 anys de l’Orquestra Melodia al cor de la capital. Torno al Vendrell. Aparco al voltant de la Rambla i veig la part de dalt de la Rambla plena de persones assegudes i unes quantes ballant tot just davant de l’escenari. Em sento jove perquè la mitjana d’edat està al voltant dels 75 anys. Veig al davant de l’antiga Biblioteca Popular algunes de les velles glòries del panorama musical del Vendrell de tota la vida com el Claramunt, el Canyelles i d’altres que no conec el nom.

Primer segueixo el concert dempeus amb un familiar d’un música històric de la formació protagonista. Com passa en molts actes públics veig l’alcalde fent relacions socials encara que aquest cop sense faristol ni micròfon, però és ell segur.  Demano permís a  l’Eusebio, que fa anys que coincidim en les festes populars per seure en una cadira de la Rambla. Em deixa ocupar el lloc a condició que quan vinguin els seus titulars jo m’aixequi. Accepto el tracte.

Em vaig posar al mig de la Rambla submergit en aquest espectacle musical recordant la meva infància quan l’Orquestra Melodia igual que la Sensació del Vendrell eren el top dels concerts que es feien al meu poble, Albinyana, per festa major. Jo em quedava sempre a primera línia perquè jo de gran volia ser músic i tocar el teclat. Els meus pares ho varen consultar amb el mossèn del poble que era qui tenia el poder. La seva resposta va ser que si aprenia a tocar l’orgue després no sabria tocar el piano. El meu somni infantil  es va autodestruir aquí. Al cap d’uns anys, quan tenia 40 anys vaig decidir recuperar aquesta il·lusió i vaig fer 5 cursos de solfeig i piano. Vaig descobrir que  el meu oïda musical està sota mínims. Llavors em van regalar un teclat que de tant en tant vaig tocant buscant a l’èter melodies amb partitures senzilles.

El Vendrell com tothom sap ha tingut Pau Casals de fam universal i moltes més coses que els polítics repeteixen i repeteixen fins la sacietat.

Hi ha altres persones i formacions que han fet possible que tot aquesta vitalitat sigui possible perquè el Mestre va tocar arreu del món i tot això. Realment la feina de carrer la varen fer moltes altres  persones anònimes que han quedat oblidades i són els que han mantingut el caliu musical a casa nostra. Moltes de les persones que han passat per la Melodia estat cabdals perquè la música estigui ben viva a casa nostra per la seva tasca d’ensenyament i difusió entre els nous professionals.

En un país normal la Melodia hauria d’haver tocat més cops al Vendrell perquè és d’aquí, però avui en dia els venedors de pacs musicals que tomben per la zona pel aposten per altres formacions que deixa de banda aquesta important orquestra que va sortir tot just cinc anys després que els Nens del Vendrell. Esperem que el centenari se celebri com es mereix. Diumenge les cadires de l’Ajuntament es van quedar curtes i es van haver de manllevar als bars de la Rambla que estaven majoritàriament tancats. Coses del Vendrell. Per acabar la tarda, cansats de ballar quan varen venir els titulars de la cadira em van deixar seure i varen marxar cap a casa. A tres quarts de deu quan va acabar el ball vaig tornar a casa amb molts records d’aquesta tarda de diumenge on molts varem gaudir de la màgia de la música feta a casa nostra. Per molts anys Orquestra Melodia del Vendrell. Ens veiem ben aviat. Espero.

Un dia per recordar

 El dia 1 d'octubre del 2017 és una data que no oblidarem mai. Molts somnis es van fer realitat per unes hores o uns segons. La cosa va anar a pitjor, però aquell dia el poble va votar i va parlar i molts encara no ho entenen. Seguim endavant encara que tot això cada dia està més diluït. 

Moltes gràcies per pensar en mi pel meu sant.

 Doncs res, avui son els àngels custodis, Miquel Rafel i Gabriel i result que faig el sant. Un dia molt conegut a Lleia perquè és un dels patrons. Un dia amb pluja perquè molts anys acostuma a plouré aquest dia. Només vull agrair a totes les persones que s'han recordat de mi en aquesta data del calendari que sempre va bé per fer un toc amb la persona que et felicita. Gràcies per tot plegat. Anem comentant la jugad.

El problema real és el futur de la platja i no pas el soroll de la petanca

 

Calafell i el Vendrell fa uns anys que estan en una mena de guerra de la sorra. La natura sàvia està traient sorra de les platges de Calafell, en especial de la de Mas Mel i per altra banda està aportant sorra a la zona de Coma-ruga del Vendrell. Evidentment estem parlant de dos reietons costaners que tot i ser del mateix partit la seva relació és com la de les dues colles castelleres vallenques.

Els entesos que no fan informes oficials diuen que tots aquests desajustos venen provocats per l’excés de ports a la costa catalana. No és normal que cada tres o quatre quilòmetres de costa tinguem un petit port per alegria del municipi en qüestió. La seva construcció ha alterat les corrents marines. Aquest fet provoca aquestes irregularitats en la distribució de la sorra en el litoral. Quan hi ha un fort temporal que arran del canvi climàtic cada cop són més freqüents al nostre litoral hi ha redistribució salvatge de la sorra que generalment perjudica a Calafell i beneficia al Vendrell.

L’any passat primer anaven els camions carregats per la sorra des de Coma-ruga fins a Calafell. Tenim un altre element al nostre litoral que pot alterar alguns mètodes bàsics com va passar amb l’espècie protegida del corriol camanegre. Arran del perill que suposava aquest transport per la zona costanera es va decidir que els camions anessin per les carreteres, fet que va provocar la queixa de veïns i conductors.

Enguany ja s’ha tirat directament per la circulació per la sorra avalat pel govern Espanyol fins una mica abans de l’estiu que es va aturar, però no es va aportar tota la sorra necessària per a cobrir amb dignitat el tram de la platja amb més mancances.

Arran d’aquest traspàs han sorgit alguns episodis que ens han fet sortir als principals mitjans de comunicació. El que no ha transcendit tant és el futur incert del passeig Marítim de la zona de Mas Mel  per la manca de sorra, però arran d’aquest espai aquest any ho hem petat amb la guerra de la petanca que s’ha mediatitzat als principals mitjans espanyols. Mitja dotzena de pisos de davant de mar es queixaven pel soroll dels jugadors d’unes pistes que abans estaven a la sorra i enguany per manca de superfície sorral s’han passat a la part interior del passeig. Evidentment el problema venia perquè els esportistes jugaven entre les quatre i dos quarts de set de la tarda, quan la gent a l’estiu acostuma a fer migdiada que és una de les coses sagrades de tot humà i més a l’estiu. Hi ha normes no escrites que no es poden trepitjar de qualsevol manera i menys per l’estrèpit del xoc de les boles de dues de dues pistes de petanca i els crits eixordadors dels seus jugadors en plena calitja estiuenca

 Tot arreglat,  com diu literalment l’alcalde de Calafell sobre el tema de la petanca “No ens preocupa ni el soroll ni les molèsties. Estem a Calafell i no a Montserrat. Tant als uns com als altres els hauria de preocupar si en un futur tenim platja o no Calafell”. El problema no és el soroll de les boles sinó la sorra. Sinó pots dormir uns taps que van molt bé.

El Vendrell que ens donen

 

Volem que la gent gran estigui ben cuidada i atesa i ens donen paella per menjar a ple sol. Volem futur per als nostres fills i ens donen pitets per als nouvinguts al món. Volem feina i ens donen festa. Volem netedat i ens aporten portes que no van enlloc. Volem natura i ens donen ciment. Volem futur i ens donen passat. Volem conèixer el poble i ens posen zona blava. Volem preguntar i no ens responen. Volem realitats i ens donen paraules buides. Tot plegat fum fum fum.

Llarga vida a l'Orquestra Melodia del Vendrell

 Ahir vaig anar a Llorenç al Llença't i després vaig anar al Vendrell on l'Orquestra Melodia celebrava els seus 95 ays de vida amb un concert i un ball que va durar fins quasi les 10 del vespre. Hi havia molta gent a la part de dalt de la Rambla encara que aquelles hores potser cap bar estava obert al Vendrell. Em va fer gràcia recordar la meva joventut al poble quan de tant en tant venia a animar la festa major i la festa petita. En aquells temps no hi havia ni discoteques ni tardeos ni similars, però quan venia una orquestra era festa grossa. Ara ja és tot light i tothom està cansat de tot. Esperem que aquesta formació clau per entendre la història musical del Vendrell arribi ben lluny i faci gaudir a petits i grans com sempre ho ha fet.