Miss Curvys al Vendrell

 

Ahir dissabte el Vendrell va acollir el concurs de Miss Curvys de Tarragona. Crec que hi havia cinc candidates per assolir aquesta fita i la cosa va estar molt renyida. En aquest concurs hi poden participar les dones de la província que fan més de talla 44. La veritat és que va estar molt animat i divertit. La gent ens ho varem passar bé perquè és la versió alternativa de les grans passarel·les, però tot fet amb amor i glamour. Una grata sorpresa per passar una nuvolada tarda de dissabte al Vendrell. Molt elegant tot plegat. 

459 dies i el Vendrell en obres

 El Vendrell després que a l'agost tiressim per terra el Brisamar que consturirem de nou, ara toca fer obres. Doncs un carril bici (segurament hi haurà més patins que bicicletes) que va de la zona escolar fins a l'Estació del tren que de moment s'ha carregat tots els estacionaments que hi havia al Francesc de Riera i uns pocs al lateral de l'Eroski. Ja veurem quantes persones el faran servir i si algú no ensopega amb l'asfalt aixecat en algun punt per les arrels dels arbres. A veure la seva utilitat o la gent anirà pel tram més ràpid que es passant per dins el nucli. També a veure com passa per la Jaume Carner que ja està molt curulla de gent a peu i en cotxe. Anirem veient en els nous capitols. També tenim obres a les 4 Fonts. S'ha acabat creuar el Vendrell pel carrer Muralla i Om. Haurem de buscar noves vies.  El Vendrell en plena transformació. 

L’Agenda de la Fura

 

Un dels punts forts de la Fura és la seva agenda penedesenca. En les tres comarques i escaig on es reparteix aquest setmanari es porten a terme molts actes de diferent tipus. Agafar cada divendres una nova edició et fa una visió general de tot el que es porta a terme a casa nostra. A partir d’aquí pots triar on anar en els propers set dies. Aquesta informació és molt més important durant l’estiu perquè els actes es multipliquen per les festes majors i similars que es porten a terme a casa nostra. L’any passat amb el Covid va passar un fet peculiar perquè hi havia localitats que no els interessava que es difonguessin els seus actes perquè era només pels veïns del municipi arran de les restriccions de la pandèmia. Poc a poc anem tornant a la normalitat d’abans i cada dia les restriccions són menys dures i aquests espectacles poden acollir més públic.

Quan van començar les xarxes socials hi havia menys gent i la informació era més fluida, però poc a poc aquestes eines s’han utilitzat amb excés i al final resulta que de tanta cosa que hi ha potser no trobes la que busques.

Una altra de les possibilitats és la consulta de la seva versió digital que t’aporta la mateixa informació i no necessites tenir el paper a l’abast.

La Fura un cop més s’ha convertit en una eina més per viure i conviure al Penedès i les seves pàgines t’aporta un tastet d’aquest territori al mig de Tarragona i Barcelona i entre el mar i la muntanya. Un espai on ens ha tocat viure i que pel seu creixement demogràfic constant segurament no s’hi està malament. L’agenda de la Fura seria com una mena d’estructura d’estat d’aquesta vegueria que ni tant sols està embastada i existeix sobre el paper i poca cosa més. No desaprofiteu aquesta eina que us aporta la Fura i gaudiu d’un cap de setmana sense haver d’anar gaire lluny.

Tornem a encetar un nou curs

  

Han passat els dos principals d’estiu i sembla que tot torna a la normalitat. Aquest estiu hem viscut un estiu un xic anormal marcat bàsicament per la pandèmia. Un cop més els principals visitants de les nostres contrades han estat les segones residències i turisme nacional. Hi havia algun francès, però no hi havia gaire gent de més enllà dels Pirineus. Hem viscut un parell de mesos sense gaires dies de pluja que ha estat un fenomen molt puntual enguany. Aquest fet ha estat positiu per als nostres establiments perquè en un parell de mesos toca recuperar un any desastrós, però sembla que anem remuntant de mica en mica cap a la normalitat. El proper capítol és que funcionin amb normalitat les dutxes de les nostres platges com passa a altres municipis veïns. Hi ha coses que no s’acaben d’entendre, però per això ja tenim nou mesos per reflexionar per millorar la nostra oferta

Una de les grans fites d’enguany ha estat l’obertura d’un restaurant amb bones vistes al port de Coma-ruga. Esperem que la proposta duri en els propers mesos i any perquè la comarca té necessitat d’aquest tipus de propostes un xic diferents de les que podem trobar a casa nostra.

Un lloc més ampli que de mica en mica torna a trobar la seva fisonomia després d’uns anys de deixadesa i oblit que l’havia portat a una situació límit. En aquesta zona marítima també hem pogut descobrir el disseny d’una nova plaça dura que ha posat uns petits jardinets protegits amb tanca on abans hi havia pàrquings. Un punt  de trobada on hi falta l’ombra i no estaria gens malament un disseny més pragmàtic per a tothom deixant les coses boniques per altres espais no tan claus com aquest que és un dels epicentres del Vendrell, en especial a l’estiu.

Un estiu que es podrà recordar per  la seva festa major amb un dels punts forts al centre de la pista d’atletisme del Tancat. Un dels referents d’enguany serà el Toni Moog i la polseguera que va aixecar en directe i a les xarxes. Jo em vaig quedar amb les ganes de mig concert del Petit Comitè perquè per culpa de la pandèmia i del cap de cartell només varen poder tocar mitja hora. Aquí va fer el que sempre ha fet, ni més ni menys, la veritat. Ell ja té el seu perfil artístic muntat i és difícil que surti dels seus esquemes per a un públic que té molt clar que trobarà.

Ens varem quedar sense castell de foc, però si amb cercavila de foc i cercavila de grups de cultura popular. Un 2021 que també havia de ser peculiar.

Enguany un dels protagonistes de l’estiu han estat els pocs efectius de la policia local, inclús en algun cap de setmana abans de la temporada forta la caserna s’havia quedat sense efectius en algun cap de setmana durant el torn de nit. A grans problemes s’agafa  uns pocs vigilants de seguretat que controlin la centraleta i si fa falta que desviïn les trucades a Mossos. Aquí no passa res.

Pel que fa la sanitat pública doncs com ja estem acostumats que encara que sigui un dels pilars bàsics es van retallant serveis als usuaris. Aquest cop van ser el Pades de l’hospital comarcal que durant un mes va estar parat per vacances dels seus treballadors. No hem tingut Festiuet, però la pista d’atletisme ha acollit dos concerts de grups que estan de moda entre els més joves, una nova proposta de festival que apuntava molt amunt, però al final es va quedar amb una oferta mínima. Ves a saber qui devia pagar aquesta nova proposta lúdica vendrellenca? Potser els barris marítims que enguany s’han quedat amb uns migrat actes simbòlics de festa major.

Doncs seguim endavant apurant aquest any de pandèmia en què molts vendrellencs s’han hagut de vacunar a Vilafranca, Vilanova i la Geltrú o Tarragona. Només uns pocs al Vendrell i la majoria de la comarca a Calafell en un gran pavelló, un municipi que apunta símptomes de capitalitat que el Vendrell maig ha tingut.

 

 

El proper capítol de tot plegat és la Fira de Santa Teresa o millor dit del Pilar perquè és quan en realitat s’escau aquesta nova cita festiva del Vendrell. A veure com ho resoldrem tot plegat. Enguany pel camí hem perdut el Nuba, l’Estil, la Gramola... i veure si perdem la MAT.

454 dies i un plaer escoltar a Gonzalo Boye

 

El passat divendres dia 10 de setembre ens va visitar el conegut advocat Gonzalo Boye que porta les causes més importants dels polítics exiliats catalans. La Lira es va omplir quasi de gom a gom perquè a més al meu poble, Albinyana, feina els actes comarcals de la Diada i clar a tot arreu no s'hi pot ser. Aquest és un advocat que entenc perquè té un llenguatge planer i directe i no està per tonteries. Va explicar algunes coses de com estava tot plegat i després va ser el torn de preguntes en què va respondre a les qüestions del públic. El que va quedar molt clar per a tots perquè ho va repetir tres o quatre vegades és que l'any que ve a l'estiu els polítics catalans exiliats ja podran tornar a casa. Jo no ho veig tant clar, però la veritat és que ell ho ha de tenir molt clar i ell és l'especialista. 

Una vetllada interessant que va explicar com funcionaven les cloaques de l'estat per perseguir el moviment independentista català. És una persona que crea confiança entre la gent que l'escolta. Molt interessant la veritat. M'he llegit el seu llibre, Aquí lo dejo, i espero que aviat atacaré l'altre de les Cloacas. Un bon inicia de la Diada al Vendrell. Com a nota destacable, una senyora caure per les escales de la part baixa de la Lira, sort que no era de la part alta sinó acaba a urgències directament. Les cadires són incòmodes, el passamans simbòlic i les escales perilloses. Ho tenim quasi tot. Sort que es veu i s'escolta força bé. 

La nostra història km 0

 

 

Encara avui  en dia a tots els llocs és molt més fàcil conèixer les gestes i projectes dels seus cabdills al llarg de la història que esbrinar el que feien els seus avantpassats, si aquests eren persones corrents que no havien tingut la fortuna de formar part d’una de les elits de la societat. En aquesta comarca tenim un grapat de joves aventurers que s’encarreguen de cercar les seves arrels, els seus orígens, esbrinar també, de pas, quins pocs mobles tenien en les cases dels seus avantpassats, buscar amors i algun desamor en els llibres de la rectoria. Persones que estan portant a terme una ingent feina de rastreig documental en diferents tipus d’arxius, documents familiars i anant a peu fins al lloc per conèixer de primera mà si encara queda alguna traça d’alguna gesta del passat que hagi arribat fins a nosaltres. La gran majoria d’ells no tenen cap suport econòmic de cap entitat pública o privada per portar a terme la seva tasca i esmercen moltes hores i també diners. Al llarg de la història sempre hi hagut persones que s’han dedicat a fer aquest treball ingent remenant papers grocs i ja darrerament podent consultar alguns documents a través de l’ordinador on line. Algun cop s’han vist publicats els seus fruits i molts altres cops malauradament han quedat oblidats en algun calaix.

En aquesta comarca del Baix Penedès que sempre hem tingut persones dedicades a aquesta feina d’historiadors quilòmetre 0 des de Jaume Ramon i Vidales, fins al jove Marc Casellas o Joan Latorre passant per molts altres com el gran Manel Bofarull, Benjamí Català, Salvador Arroyo, Pere Ferrando, Jaume Ruart, Josep Maria Inglés, Alfons Vidiella, Neus Oliveres, Josep Pou, Àngels Santacana, Joan Santacana, Jordi Ferran, Xavier Nin i tants altres que no em voldria deixar que des d’una vessant o altra han treballat per donar a conèixer aquesta part de la història que encara està amagada en algun plec de papers esgrogueïts o en algun arxiu perdut.

En aquesta comarca a causa de la gran immigració rebuda en les darreres dècades i què moltes localitats ens hem convertit en ciutats dormitoris tenim una clara pèrdua de la nostra identitat. Molts baixpenedesencs actuals tenen les seves arrels a molts quilòmetres de la comarca i aquest encara és el millor dels casos, perquè una part molt important només coneix aquest Penedès en la versió mínima perquè estan arrelats a una de les grans ciutats que envolten Barcelona i aquí poca cosa coneixen a banda del que necessiten pel dia a dia.

Per altra banda cada dia és més fàcil trobar baixpenedesencs en alguna part lluny dels seus orígens perquè tenim una comarca amb la taxa d’atur més alt de Catalunya i unes circumstàncies socials que no són les més optimistes per tirar endavant. Tot i aquesta nova versió més variada, però també descafeïnada de la nostra història que estem vivint ara, no podem oblidar aquestes arrels que configuren el nostre passat fins que molts es van apuntar al negoci del totxo sense tenir en compte les seves conseqüències.

Per fer front a aquesta necessitat de recuperar la nostra història més propera alguns ajuntaments com la Bisbal del Penedès ja fa anys que porten a terme una gran tasca amb la publicació anual com a mínim d’un llibre per repassar algunes de les vessants culturalñs d’aquest municipi des de les barraques de pedra seca, fins a la seva història, entitats edificis i molts altres que tenen la sort de formar part d’aquest corpus bisbalenc que amb el pas dels anys va agafant consistència i volum.

Altres localitats com Calafell tenia el premi Climent Rollant que fa uns anys va desaparèixer per art de màgia com altres cites literàries de la localitat dedicats a les nova pedrera de lletraferits i historiadors. Al Vendrell de tant en tant apareix algun  llibre amb col·laboració d’altres entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs que després de la desaparició de Caixa Penedès està en hores baixes per la reducció de les seves aportacions econòmiques.

A partir d’aquí alguna cosa més puntual es va fent a Cunit i a altres localitats, però en general estem mancats d’algun finançament per donar una oportunitat perquè aquests joves segueixin la seva gran passió en benefici de tots. Evidentment hi ha propostes culturals que donen més vots però no tenen més transcendència, però en el fons invertir en aquests homenots baixpenedesencs tots hi sortim guanyant i ens permet entendre millor el futur.

 

Un 11 setembre que pinta molt light

 

Eguany sembla que tindrem un 11 de setembre light. Ara la cosa està molt desinflada per diferents motius, però la política catalana després del punt d'inflexió està agafant una ruta típica de CiU en la seva època daurada. Aquí i a Madrid ja els va bé. Els presos polítics claus varen sortir de la presó i ara cadascú a casa seva i no molesteu a la resta que podem tenir sustos. Entre tots plegats ens ajudem a tirar endavant, però no fem el burro que patirem. Cadascú apga els focs a casa seva i tots dos endavant perquè ens necessitem abans que entrin altres forces que ens treguin del poder i tots hi perdem en aquesta jugada. Seguim endavant amb optimisme i política light. Si plou el dissabte ja tindrem tots una bona excusa.