Camela, disme on vius i et diré que necessites

 

Tal com està el Vendrell avui en dia el grup icònic que el representa és Camela. Així va ser en la seva primera actuació al Vendrell als seus 28 anys d'història. Ens varem reunir unes 5.000 persones per escoltar aquest grup madrileny que no va fer un repàs dels seus èxits de tota la vida. Hi havia un públic de tot tipus, d'aquí i d'allà i tots se sabien les cançons.  L'invent va costar 39.930,00 euros, però ja se sap enguany és any electoral i ss'ha de tirar la casa per la finestra i ja anirm pagant d'aqui als 2050 que el pla d'ajust no ens el treu ningú de sobre. El concert va començar amb una aparició estelar dels 3 de la llista del Psoe a l'Ajuntament, però es van quedar sense so i van haver de tornar al cap d'una estona per dir que visca l'optisme i l'orgull i poca cosa més. Després va venir una noia trans que era dolenta, no tant com el Tony Moog i la pobre tia va haver d'escoltar des de tot el públic com la gent cridava Camela perquè tothom tenia molt clar que venir a fer al concert i no pas a aquests monòlegs que mai haurien de sortir de l'ascensor. El concert molt bé els currantes dels adminstradors de festa major van fer pela llarga. A veure si allarguen l'encesa del campanar o el castell de focs o apostin per portar un altre grup tipus Pets al Vendrell perquè amb aquest govern segons que no vindrà mai. 

Més de la meitat del públic, el so no se sentia gairebé. Al principi sonava molt bé. Un concert que passa de tant en tant i esperem que a la partida que quedi ens portin algu de nivell perquè la festa major ha quedat relegada a segon terme  i hem d'animar al personal sota qualsevol concepte, Molts ens ho varem passar teta ahir. Vendrell és Camela i l'evolució és el Barrio. A veure si hi ha sort. Em vaig quedar en ganes de fer un Aboi que és la beguda que han tret els administradors i porta resolis.

Que no ens preguin el pèl

 

Estem en una legislatura que per diferents motius pot obrir les portes a l’entrada de l’extrema dreta en els nostres consistoris i per tant ens hem de conscienciar, relativitzar i descartar els seus missatges que de mica en mica anirem trobant a les xarxes socials, rodes de premsa, mítings i altres eines de comunicació i manipulació social. Molts cops agafen una impressió general i la converteixen en una realitat tergiversada i a partir d’aquí generen una resposta racista que de en mica va entrant dins la consciència social.

Per evitar aquest tipus de discursos el polítics han de dir la veritat i reconèixer les seves errades i deixar de convertir les misèries humanes en fites històriques per la humanitat. Quan el vent no es favorable, llavors callen i atorguen perquè la gent en faci la seva lectura que potser més o menys real però que no fa cap favor el mutisme dels polítics.

Hi ha coses en aquest Vendrell que sembla que encara no estan del tot acceptades pel que es podria anomenar anormalitat

Una de les grans gestes de les darreres setmanes es organitzar un concert familiar un diumenge de juny amb Gisela a les 12 del migdia en una plaça sense ombres a tocar a la platja amb un termòmetre que superava els 25 graus i una xitxarra que imposava a petits i grans encara que les gorres eren les grans protagonistes. Davant aquesta situación climàtica que podria generar més mal que bé es va ruixar amb una manega els participants en aquest esdeveniment. No podem jugar d’aquesta manera amb les persones que requereixen unes condicions mínimes quan es pensa fer una cosa perquè les coses es fan i es desfan i no sorgeixen com a bolets en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Un altre tema és un dels clàssics que esperem que el proper estiu s’acabi solucionant amb el nou equip de govern que sigui  ens tregui de sobre aquesta absurditat de tancar les dutxes de la platja quan es perden molt més  en les fuites de la xarxa d’aigua municipal i també en els oasis de palmeres que hi ha a les platges perquè estem recreant espais idíl·lics artificials que no pertanyen a les nostres latituds. Si com diu l’equip de govern si obrim les dutxes potser tindrem talls d’aigua a les llars és que tenim un problema perquè anem molts justos de cabal aigua i potser que fem un altre pensament i llavors deixem de donar llicències per construir piscines familiars i controlem més el consum de l’aigua de les famílies que en tinguin una casa i per suposat res de rentar el cotxe amb aigua de l’aixeta.

Aquests són dos petits detalls juntament a l’eliminació total dels grafits del pont de sota la via del tren per la zona del Puig. Ara tot el blau hem deixat que aquest espai sigui ideal per aquells que volen deixar la seva signatura sense cap tipus de criteri estètic. Ens hem carregat de mala manera la història de 4 edicions de Cultura Urbana del Vendrell que va començar a la Riera de la Bisbal per seguir per aquest túnel on hi passa molta gent cada dia.  En canvi hi ha moltes altes espais al Vendrell que estan molt més malmesos que aquest esperant una mà de pintura o la retirada d’herbes i altres elements corrossius.  Evidentment quan tot això es calla sistemáticament o es surt per la tangent el resultat negatiu es pot multiplicar per molt i aquests actes entre altres coses fa créixer la dreta. Les victòries s’expliquen i els desastres es comenten no només de trofeus viu l’home sinó encara estaríem caçant animals a cop de garrot.

Carregant piles el grup de natació

 

Després d'aquests anys per oblidar tornem a estar dempeus el grup de natació que som com una família aquàtica. Un cop seguim amb el bon ambient i com si fos una gran família ens ho passem bé. És una joia arribar després de tants anys en aquest punt on el bon rollo i la sinceritat és el que domina. Seguim endavant amb noves històries que tots en gaudirem.

Camela i les festes del Barri

 Aquest divendres coincideix un concert multitudinari de Camela al Vendrell amb una altra proposta de les festes del barri que duraran fins el dia 9 de juliol amb activitats per triar i remenar. Aquestes festes aniran carregades amb les falles que enguany segurament veurem menys paper perquè ja és tot un luxe, però no faltaran idees per dibuixar aquests portaveus de la sintonia popular. Les festes del barri mantenen la seva trempera i aquí ho obrirem tot en un d'aquests concerts de l'època Buira com són els Camela. Una nit amb un Vendrell a tope de power

Blaumut i Albert Jordà a Tarragona

 Un camp de Mart amb menys de la meitat del seu aforament ple, però tot i la poca gent tothom s'ho va passar teta, després que el concert comences una hora més tard del previst. Aquesta és una de les coses que no entendre, quan per que si es canvien les hores dels actes sense avisar, crec. Va ser un gran concert on la gent s'ho va passar teta.A mi Blaumut ja no és el que era. El penúltim disc és genial, el darrer no mata o l'haurem d'escoltar més. Els músics ho varen donar tot i la gent no va perdre pistonada. Un concert en família, però gran.

El pitjor lloc per la caserna de la policia municipal del Vendrell

 

 

 

Hi ha una de les coses que no acabo d’entendre. Resulta que segons diuen els polítics, l’any que ve, això vol dir anant bé en un parell o tres d’anys es vol passar la caserna de la policia municipal des de la seva ubicació a tocar a carretera de Calafell a un lloc més apartat com és el Jané Parera, tot just al costat de l’escola de Primària Marta Mata aprofitant l’estructura que es va construir ara fa més de 10 anys per fer-hi un esplai d’avis. Es vol aprofitar aquesta estructura que cada dia està més malmesa per ubicar-hi la caserna de la policia. L’edifici actual consta de tres pisos d’alçada i al seu voltant es pot aprofitar el terreny per fer estacionament per a vehicles oficials i similars.

Jo crec que aquesta no és la millor alternativa per aquest local. Jo el destinaria al seu destí original o a alguna mena d’hotel d’entitats o similar perquè l’edifici que tenim actualment al Camí Reial ja fa dies que s’ha quedat obsolet pel creixement registrat en el municipi en les darrers dècades, situant-nos clarament per sobre els 40.000 habitants tenint en compte que un nombre important de veïns es poden permetre el luxe de no estar empadronats i encara que físicament visquin al Vendrell poden estar registrats en algun altre municipi.

Aquell nou destí no es un lloc perquè no està ubicat en un lloc cèntric en bones comunicacions. Tot i que després d’obrir l’Esclat les comunicacions d’aquella zona han millorat molt, al Vendrell històricament hem dissenyat unes vies més estretes del que s’hauria d’exigir convertint aquests carrers amples de nom en autèntiques avingudes de nom i de fet. Aquí sempre s’ha escoltat molt al constructor per això tenim el que tenim amb carrers estrets i unes voreres que fan pena amb uns fanals al mig que si vas amb alguna persona amb cadira de rodes les veus magres per poder arribar fins a la propera cantonada.

La caserna ha d’estar en un lloc ben comunicat i no pas en un tros del municipi amb difícil accés a llocs del terme. Si fem les coses, ho hem de fer bé i no pas tapar forats amb els draps d’un altre sant. Tenir una visió àmplia del que volem i on volem, no pas això de fer per fer que tant ens caracteritza en aquest municipi que no té un model de creixement i que des dels 2000 tenim un pla general que demana urgentment una revisió i tots els polítics que entren al consistori demanen una nova lectura i quan acaben en prou feines han anat tallant quatre herbes que no els deixa veure la superfície.

La caserna hauria d’estar a la zona de les Matas o a la Cometa en un lloc cèntric on en un tres i no res es pugui accedir arreu amb bones comunicacions. Potser un dia passa un accident per carnaval i els policies no podrien accedir amb els seus cotxes de la caserna perquè està passant la rua. El Vendell ha de deixar de pensar amb els peus i començar a fer una política raonable que durant prous anys hem pagat les conseqüències d’aquest tapa forats  indiscriminat sense ordre ni concert.

 

 

Un concert memorable al Vendrell, Zoilo i els nous temps

 El concert del passat dissabte al Vendrell ha de passar a la història com una estafa o com el principi del futur, però normal no és. No sé el que va costar, però suposo que no era econòmic. El concert de Zoilo en un tros del parquing del Puig va durar 26 minuts. D'aquest llarg temps va repetir tres vegades el seu hit. Una gran decepció i presa de pèl. Fa anys el Miki Nuñez va actuar dins un altre grup amb una o dues peces a la Rambla Cañas i no es va notar tant, però lo de l'altre dia pels anals de la història. Aquest només tenen una canço i clar aviat s'acaben. La culpa no és seva perquè en un altre context no es nota tant.13.000 euros va costar l'invent.