La festa escolar de la bicicleta del Vendrell

 

La festa de la Biciclet va tenir la seva forma més interessant amb els fantastames i tot això. Avui en dia és una festa escolar, o només hi van els Pastorets com a entitats. Al Vendrell es parla molt de les entitats i en dies com aquestes qui més qui menys hi hauria d'anar encara que fos sense carrossa, però hi ha un problema que pel recorregut de la festa no pots corre i has de parar tot l'estona i això és una merda perquè un dia que hi pots anar resulta que hi ha massa gent i no funciona. Potser que el dia de la Bici sigui una altra cosa on la gent puguin pedalar i no un darrera l'altre com si fos un seguit de bicis a pedals.A l'hora dels premis s'hauria de fer dos nivells, un per escoles i un per entitats. Una entitat no pot competir amb una escola, són mons diferents. Doncs això que es faci una festa per poder anar en bici i no per pujar i para cada dos segons. Cada cosa al seu temps., però aquí ningú te collons de tocar res. Així anem.

Un shopping night que conserva el tipus amb elegància

 

Aquest era la desena edició del shopping night que ha estat un de les grans conquestes al Vendrell d'aquest segle. El Centre del Vendrell va estar molt animat fins a les 12 de la nit amb la possibilitat de rematar la vetllada al Tivoli. Hi havia  un parell de tendes noves que van tenir moltes visites, algunes van treure coses al carrer, altre estaven obertes, però no varen registrar cap afluència especial. Els que fan els calers són els del menjar que amb preus racionals que no econòmics es trauen un bon jornalet durant la nit. 

Hi havia gent ahir, però no com els primers anys. Cal dir que uns núvols van estar pensant a veure si deixaven anara un ruixat, però al final 4 gotes i prou. Hi havia caliu en especial a les places menys a la vella que era una nit normal. A la Rambla a tope de manbo i en un lloc amb dj o dansa o un música la cosa s'anava omplint sense els nivells d'altres anys. També hi ha botigues que enguany no han participat i altres s'hi han apuntat. Ahir el Vendrell tornava  a fer goig. És el dia de les sabateries i algunes botigues de moda que no paren, però altres establiments s'ho han de mirar. Gent com la Cortineta negra s'espavilen cada any per fer una cosa diferent i sempre tenen bona acollida. . No res. ahir era un poti de tot, però la gent va agunar perquè feia un dia genial per això. Vaig veure molts pocs polítics que ja no estan en campanya i devien fer la seva vida o a descansar que ja toca. 

Ara et toca decidir

 

Ara et toca decidir i dir que prefereix per tu i els teus. Després no et queixis. En cas que la teva opció no hagi resultat la guanyadora, es que potser hi ha altres vots que siguin més beneficiosos per a tots plegats. Pensa que el poble com el client mai s’equivoca.

Pensa amb el cap i no amb el cor perquè el govern de la ciutat és el més proper tens i si passa alguna cosa és on vas primer a tocar. Agafa tot el que t’han dit i fes una selecció entre allò que has escoltat i el que es possible que facin, pensa que en el teu consistori possiblement no tinguin gaires diners i si fan alguna obra espectacular segurament hipotecaran els generacions que vénen.

No facis dels que parlen amb més seguretat i convicció potser són els que tenen la paraula més fràgil i si algun d’aquest passa pel teu costat vigila no t’hagis pres la cartera. No en facis cas del que diguin i pensin els veïns, només has creure en tu i en les persones més properes. Tot està calculat i previst avui en dia.

Votant has aportat el teu granet de sorra per un futur millor. Pensa que si vas de revolucionari i et quedes a casa al final el teu vot serà pel partit més votat encara que et caigui com el cul i el mateix passa si votes en blanc. Hi ha partits que segurament no trauran cap regidor, però altres si que en poden treure un o dos que poden girar la balança municipal. No és més ric qui té més vots sinó aquell que en necessita menys per fer el que vol. Dóna oportunitat a gent nova que alguns ja fa massa anys que s’arrosseguen pel món de la política sense pena ni glòria. Pensa que ara tens la clau  a les teves mans. Ho has d’aprofitar, no siguis tonto. Potser al final tots són iguals, però t’asseguro que no és el mateix discutir segons amb quins personatges que s’hi presenten. Ara manes tu. Tens temps, no tens excuses. Aprofita que molts no han pogut fer i altres vegades estava tot marcat. Vota i no et queixis potser demà ja serà massa tard i per un vot un partit ha pogut entrar al consistori i es podrà canviar la truita. Tu ho pots fer. Després no et queixis.

Els convergents votants de PSC al Vendrell

 

En aquestes eleccions municipals del Vendrell hi ha molts de la linia dura de CDC que han passat directament a votar socialistes amb l'excusa que al davant hi anva un antic dirigent socilista. Això es pensar amb els peus i fer un mal favor al partit. Gent que s'ha guanyat la vida i es guanya les garrofes amb el que queda de Cdc que vagi fent proselitisme a favor del senu contrincant de tota la vida és molt patètic. Però al Vendrell cadascú va per ell i Cdc entre els uns i els altres està més que finiquitat. 

Una legislatura on el pacte és bàsic

 

El proper 17 de juny entrarem al Vendrell en una nova legislatura amb una clara majoria socialista, però hi ha un seguit de circumstàncies que la farà del tot diferent. Tot i que es de suposar que a hores d’ara l’alcalde ja haurà pres un cafè amb el representant del Pp per tenir un govern tranquil els propers quatre anys a canvi d’alguna cosa que es pot complir o no, però s’ha de públic el pacte.

Aquesta seria l’estratègia que es va seguir a la passada legislatura i tot va anar com una seda. Ara es podria repetir fàcilment en nom d’un progrés i una pau per la vila.

Llavors tindríem tota la resta a una mena d’oposició de tots colors amb unes representacions mínimes per partit menys Vox que al final ha arribat al consistori. Tal com està el Vendrell és lògic perquè no s’ha fet cap gestió amb dos dits de front dels grans problemes del Vendrell com la seguretat i l’ocupació i al final la gent ha buscat el remei rapid. Dos de Vox  i dos del Pp per si un no es queda per assabentat. Per altra banda també tenim una nova treballadora de la Casa Gran que amb uns amics s’ha muntat un partit i s’ho han currat molt i al final han entrat dins el consistori. Ella coneix com funciona la casa i aquesta etapa d’aprenentatge de 4 anys per saber on s’han posat alguns regidors quan entren a l’Ajuntament ja els té més que superats. A veure com anirà tot plegat. El Psc ha millorat els resultats del 2019 amb un regidor i per altra banda l’oposició ha perdut un regidors respecte  la legislatura passada. Doncs el missatge està clar que la gent del Vendrell està d’acord amb el que fa l’actual equip de govern que s’ha quedat a dos regidors de majoria absoluta. Calafell ha viscut el mateix que al Vendrell, però millorat perquè ha tingut un regidor més que li donarà menys maldecaps per poder governar el municipi.

Ha baixat la participació com a tot arreu per molts motius que afecten a tothom i que és una cosa en què els principals líders polítics haurien de parlar per buscar una solució. Al Vendrell ha quedat un gran partit color vermell i una oposició feta d’un arc iris que és molt difícil que arribin a alguna acord entre ells. Un cop més donar l’enhorabona als guanyadors perquè la gent els hi ha donat la raó i a l’oposició una mica més de treball en equip perquè presentar 11 candidatures només pot beneficiar a l’equip guanyador.

A l’Arboç, quasi, per un regidor no s’aconsegueix desbancar a l’actual equip socialista que fa unes poques legislatures que porta les regnes de la localitat. Aquest cop han estat a punt però els hi ha falta uns vots per aconseguir el seu objectiu.

A la Bisbal del Penedès els tocarà negociar a l’equip guanyador per aconseguir fer un govern sòlid. Poden triar, no els falta gaire, però el just per dormir tranquil durant quatre anys.

Cunit ha tornat a repetir uns resultats semblants a la passada legislatura i vist el que varen fer doncs, la meitat de legislatura repartida pels dos partits amb més regidors i anar fent sense gaires més problemes.

Sant Jaume dels Domenys és un joc de dos sobre tres. Els dos qui pactin manaran i l’altre a l’oposició. La cosa ha quedat molt igualada. Ja podrien fer un govern d’unitat, però massa gent dins l’olla per poder entendres bé. Al meu poble, Albinyana. Amor i pau quatre anys més amb una oposició més petita que mai.

Avui el Vendrell pot entrar al segle XXI, nomès depèn de tu.

 Avui és un dia molt important pel Vendrell. Tu decideixes que vols. Decadència pa i circus o una política amb cara i ulls.

Quasi tots contra un i aquest no va mirar a la cara a ningú, debat del Vendrell

 

Encara que la tele Vendrell em tingui censurat el meu programa super perillós i atòmic, ahir vaig veure el debat electoral del Vendrell. Primer de tot, l'espai era massa petit, estaven allí apinyats i faltava aire entre mig. No el van voler amb públic perquè tenen por de la gent, però ja podien buscar un espai més gran i no tos atapaïts allí com a bons germans.

El qui més em va agradar va ser el Llasat, pim pam. tranquil com aquell que no vol però aquí les tens. Sense perdre la compustura i per feina i a la diana. No cal més. 

Sito, molt bé, però se li veu massa bona persona i li costa estar callat quan val més callar que no seguir la corrent al poder que t'està mentin a la cara, un cop més. 

Lidia, bé, complint el paper que li tocava al seu rollo i allí al mig anar desgranant coses del programa.

La Barbara, en su línia tapant el que li corresponia per formar part del govern i dedicada al turisme en cos i ànima. 

Yolanda, marcant paquet en temes claus del seu programa com l'habitatge. No va ser dura, però tampoc fàcil de seduir pel poder.

Kenneth, va fer el discurs que es portava ben estudiat de casa i més d'un moment hagués pagat per fotre el camp d'alli i estar en un altre lloc. Nerviós, pilotes fores va voler ser original amb  noves dades d'un crèdit però aquest no era el lloc per mostrar com s'endeuta el municipi. No mirava a ningú. Aquesta nit segur que ha dormit tranquil i esperant que el proper com el d'ahir trigui a passar. Al seu rollo. Demostrant el que no és. Qüestió de fe.

Mar Vazquez, dos minuts amb foc d'ametrelladora contra el govern. pim pam toma lacasitos. Una mica mes d'amor i jo venia a .....

La resta més policia, més policia i més policia. 

Llàstima que la cultura no hi estès inclosa en aquest debat. Per això estem on estem. Seguim endavant.