dijous, 29 de febrer del 2024

Més Xatonada menys xató



El Vendrell està vivint en una pèrdua d’alguns dels seus valors que s’han mantingut amb una identitat en els darrers anys, però com tot passa en aquest peculiar municipi. El xató servit li faltava una mica txitxa i estava elaborat per una fonda molt popular de la comarca, però ubicada a uns pocs quilòmetres del Vendrell. Abans es cuinava al Vendrell, però de mica en mica com aquí no hi ha la relació qualitat preu que deu demanar hem d’anar a l’interior de la comarca per demostrar que som bressol del xató per poder servir més de 1.000 racions d’aquest plat. Una mica  com algunes de les anxoves de l’Escala que sembla que vénen del Marroc, però aquí les apadrinem i les fem nostres, però si t’hi fixes porten la matrícula africana.

L’any passat amb la darrera edició organitzada per la Mari Luz Ramírez per primera vegada en la història de la xatonada es va poder escollir entre dos elaboradors diferents. Un venia de Calafell i l’altre era el que enguany s’ha emportat l’exclusiva en el repartiment de la festa vendrellenca. Si seguim aquest estratègia potser que en posem un parell de tres de plats diferents i que la consumidor agafi el que més goig li faci. No cal que tothom aposti per l’oficial. Per gustos els colors. Però això d’escollir al Vendrell no és el seu fort en molts àmbits de la societat local.

Generalment fins ara sempre que s’havia repartit xató d’una manera o una altra hi havia una copeta de vi o aigua per anar remullant la boca mentre un anava menjant. Doncs enguany aquest element tradicional de totes les xatonades també ha desaparegut del kit del plat de xató que també valia 7 euros com sempre.  

Una de les coses bones de la Xatonada d’enguany és que es va intentar aprofitar els dos dies del cap de setmana, amb maridatges, vermuts i dj nocturns fins  a les tantes. La idea és bona però posar un maridatge al poc abans d’acabar la xatonada el diumenge  no és la millor opció. La gent a aquelles hores vol marxar a casa perquè generalment són dies de fred i qui fa el xató ja fa hores que tomba per la Rambla. No per acabar més tard serà millor la xatonada, perquè la gent vol marxar a casa i entre el sorteig del regal dels nens i l’etern moment de conèixer els guanyadors la cosa s’allarga. Es fa tot una mica pesat. Ja només queda per a moltes famílies recórrer al tradicional pollastre a l’ast i les patates xips per endreçar el calendari d’aquest diumenge.

Un altre tema és intentar que el comerç local es vagi afegint amb la festa amb  parades de dolços, pa, embotits, oli. Encara tenim parades que podien estar perfectament substituïdes per gent de la comarca i no anar al Pirineu a buscar formatge quan el tenim aquí al Polígon de les Matas i de primera qualitat. Són petits detalls per fer un xatonada més propera i que ens representi d’alguna manera.

Un altre tema, enguany el tema dels cursos de fer xató anar ho portava una organitzava una empresa de serveis municipals i en la xatonada infantil han participat 89 nens. Jo recordo que no fa gaires anys la cosa era molt superior més de 200, però tota aquella gent que van ser el motor del xató de mica en mica ho anat deixant, molts per edat.  Els costa agafar gent nova que segueixi amb embranzida. La Xatonada del Vendrell no és el fruit d’una persona o un col·lectiu. Aquí dins hi ha restaurants, pagesos, polítics i una mica de tot sinó no s’hagués començat i no hagués durant 38 anys com ara. Sempre que s’ha fet la xatonada  ha fet fred. No sé si és una cosa que va unida, però aquest cap de setmana no  va ser l’excepció. Ja tenim el model dissabte “Sorifarra” adaptat i diumenge doncs la Xatonada de sempre amb la unitat canina vigilant que fos escarola i no una altra cosa. De polítics tombant pocs i hi  havia parelles de converses interessants

 

dimarts, 27 de febrer del 2024

27 anys de blog, gràcies a valtres




 Avui celebro 27 anys de blog. Ves qui ho diria. La persona que va nèixer quan aquest projecte va sortir potser ja es pare, ja vota, deu tenir hipoteca i ves a saber si algún prestàm. Aqui estem perquè en una societat amb pensament únic sempre es bo que algú remeni les cireres  a veure si fan soroll. Un lloc on el periodisme és una professió en perill d'extinció en el seu esperit literal, això ajuda a pensar. En un món on tothom es bo o dolent doncs ens ajuda buscar els punts mitjos. Gràcies a tothom per passar per aquí. No vull ni vull un Teresina Martorell perquè encara soc jove i no soc ni dona ni binari.Només aspiro que la gent passi pe aquí  a donar un cop d'ull. Vinga a veure si plou sinó morirem de sequera o de beure Bezoya.

Genial la peli de Bob Marley


 

Aneu al cine a veure al peli de Bob Marley. Segurament el trobareu totalment diferent a  tal com el teniu a la imatge. Un tiu molt llest que sap controlar un munt de persones al seu costat i que fa les coses pel seu país i per la humanitat. Si un tiu que pensa,raona  i encara que si que fumava estava molt seré quan tocava.Tot un personatfe que avui he descobert amb les més populars de les seves cançons. Genial. Tot un fenomen mundial.

dilluns, 26 de febrer del 2024

Políticament incorrecte, una peli de sofà i manta





Políticament incorrecte és una peli que explica el cas dels dos principals liders del pais es troben que els numeros 2 dels respectius són una mica més que amics. Una proposta divertida entriguda i veus una mica com va tot aquest món de la política. Hi ha algun moment més guay, però es pot veure a casa perfectament.

diumenge, 25 de febrer del 2024

Albinyana demana que plogui.



 Un centenar de persones pugen aquest dissabte dia 24 des de l'església d'Albinyana fins a la de Sant Antoni per portar a terme una missa per demanar que plogui. A veure si la cosa funciona perquè sinó tant els ceps, com les oliveres aniran morint de sequera, no parlem dels sembrats que  ja no surten. L'agricultura està sentenciada a mort, només cal un miracle i que no sigui massa tard. No es pot esperar mñés. La foto és del Marc Casellas.

divendres, 23 de febrer del 2024

La Festa major de l’hivern, carnaval

 





Hem passat potser les setmanes més dures de l’hivern amb una petita recuperació de les finances familiars i ens trobem amb el carnaval en tots els formats escampats per aquest Penedès, quan toca, una setmana abans i ja dins la Quaresma. Suposo que tenim una butlla papal i no podem ser excomunicats perquè aquestes celebracions entre música i disfressa més enllà del calendari preceptiu marcat per l’església.

Carnaval és la lluita a de la persona amb poca roba ballant al carrer  contra temperatures gèlides a totes hores del dia seguint les diferents rutes. Enguany no parlarem de pluja que ja ha caigut fora de  les nostres previsions més realistes. Carnaval és un dels grans negocis de professionals amb equips de música, artistes del tall i confecció  i perruquers  que tenen molta feina perquè els protagonistes de la festa tinguin la seva millor imatge. Aquest és un dels grans negocis de les farmacèutiques i remeis de l’àvia.

Hi ha festes per totes les edats i a tot arreu. La gent no es pot queixar. Evidentment també tenim uns menjars més greixosos que aquests dies proliferen en moltes taules de casa nostra, deixant a una segona posició el gall d’indi baix en sal.

Carnaval és alegre i festiva, no té res de reivindicació ni res que se li assembli. La gent va a passar-ho bé fent allò que li agrada en les diferents rues intentant participar com a més millor en les rues organitzades.

A gaudir d’aquest Carnaval que és un dels punts del Penedès que ens uneix. Potser algun ho converteix en atractiu turístic i fa venir gent de’altra punta del món a gaudir d’aquests dies entre nosaltres, però de moment a la resta seguim oferint sol i platja i una mica més amunt vi i cava. Vagi bé.

dijous, 22 de febrer del 2024

Potser que implantem els serenos

 



En moltes poblacions fins fa uns anys hi havia la figura del sereno que era l’encarregat de mantenir la seguretat durant la nit en els nostres pobles i comarques. Un personatge històric que ja era l’encarregat d’encendre i apagar els fanals de la via pública quan la cosa era rudimentària.

Evidentment aquest personatge va acabar en algunes localitats perquè amb l’enllumenat públic automàtic i l’aparició de la policia urbana, el seu paper havia quedat obsolet. No fa gaires dies vaig llegir a la premsa comarcal que en algunes localitats de l’Alt Penedès volien tornar a instaurar aquesta figura. La seva tasca seria mantenir la seguretat en la localitat durant la negra nit i llavors també es podia trucar i acompanyava als vianants en alguns dels punts més perillosos de la localitat quan era de nit i s’havien de moure per aquests espais. Treballadors municipals convertits en la versió malpagada de la policia municipal amb unes competències també limitades en aquest però que permetien anar d’un lloc a un altre de la localitat als vianants quan les condicions no eren les més idònies dins la foscor.

La veritat és que no és cap idea absurda. Tenir un grup de serenos a que puguis demanar a les tantes de la nit que t’acompanyin a casa o a la farmàcia o a casa d’algú  és un servei que no t’oferirà un policia municipal que només vindrà en el cas que hagi passat alguna cosa i partir d’aquí mirar si alguna càmera del carrer ha detectat alguna cosa i llavors buscar qui ha estat. En cas que tot funcioni et pots trobar que el presumpte lladre en un parell de dies estigui al carrer després d’un mal tràngol per a la persona en qüestió.

En nostre personatge amb un walkie talkie i un mòbil pot fer la feina d’acompanyament i pot fer de mesura dissuasòria davant qualsevol pispa que pugui aparèixer pel carrer de forma sobtada amb alguna intenció més perillosa que demanar foc o on està la farmàcia més propera. Amb aquest problemes hem de recuperar solucions de tota la vida que havien quedat obsoletes però es poden reaprofitar.

Ara estem pagant el creixement desmesurat d’una comarca que fa 60 anys va multiplicar-se sense solta ni volta omplint els calaixos de constructors, arquitectes, notaris, ajuntaments i venedors de mobles, però que amb el temps s’està veient que és una autèntica ruïna perquè no es pot arribar a tot arreu amb uns serveis dissenyats per uns pobles que no tenen res veure amb la realitat d’aquells temps. Els diners han marxat i ens quedat amb els problemes. El qui viu a la punta de la urbanització vol els mateixos serveis que el del centre del poble i els polítics parlen d’igualtat però ja tenen previst que uns veuran cada dia l’escombraire i altres només un faran un parell de cops a l’any i abans de les eleccions municipals.

Els serenos serien la versió nocturna dels agents cívics que són figures que hem tret de les nostres relacions de llocs de treball perquè als nostres ens va la policia municipal, poc preparada però porta uniforme,mal equipada però queda molt bé amb cotxes vells, però la franja de fora el vehicle llueix amb molts organigrames i departaments, però són els que són ni més ni menys i vegades serveis sota mínims.

No només es pot viure d’agents de xoc més propis de pel·lícules americanes i cadells de gos que ves a saber com sortiran quan els hi toqui trobar plantacions. Esperem que sigui més efectiu que l’olfacte humà.