El voluntariat per la llengua, un flotador social

 

 

Em dic Miquel Casellas i visc al Vendrell. Fa uns 10 anys que practico aquest esport social del voluntariat per la llengua. M’hi vaig posar perquè sempre m’ha atret aprendre coses d’altres cultures i què millor que fer-ho a través de les seves persones. Fins aquesta edició els que m’havia trobat eren persones nascudes a la Península Ibèrica, però en aquesta darrera experiència tinc la sort de  tenir dos aprenents de l’altre costat de l’Atlàntic, en concret de Brasil i Argentina. Es tracta d’una noia jove que no arriba als 30 d’anys i d’un xicot que tot just passa del mig segle. Una proposta molt interessant que estic vivint en aquestes setmanes fins que s’acabi el curs.

L’altre dia en una trobada de voluntaris em va preguntar què com definiria aquesta tasca de voluntari. Jo no sabia quina paraula trobar i al final donant tombs a la situació crec que una paraula adequada seria flotador social. Perquè a part de la llengua que és l’eix central del voluntariat també hi ha molt tema cultural, professional i tot allò que es pot anar afegint d’una persona que acaba d’aterrar en un lloc nou amb una llengua que pot entendre més o menys segons del seu origen. Depèn del perfil de l’aprenent els principals interessos varien. No és el mateix un metge jubilat que vingui a gaudir d’una plàcida vida a casa nostra que el d’una persona que ha fer mans i mànigues per aconseguir papers i entrar en el món laboral per poder omplir l’olla cada dia.

Molts cops el voluntari s’ha d’encarregar d’ajudar aquestes persones a trobar el camí més adequat per assolir les seves fites. Estem en una societat saturada d’informació i sinó tens algú que conegui una mica el territori és fàcil perdre’t en branques que no porten enlloc.

Aquesta és un grata experiència que m’ha aportat una gran satisfacció personal a part d’una moltb bona connexió amb els aprenents que he tingut fins ara.  En molts cops és una excusa per bastir una bonica relació que s’allarga en el temps i sempre tens el millor somriure quan al cap d’un temps els trobes pels carrers practicant allò que fa dies tu vas ajudar a consilidar en la seva vida social. Una bonica experiència real on al final tothom i surt guanyant i és molt grata i recomenable.

 Publicat al blog del Consorci per la Normalització Lingïstica.

Més d'11.000 gràcies per passar per aquí

 Estic molt cofoi d'arribar a aquesta xifra de més d'11.000 visitants en una setmana.Són unes dades espectaculars. Cada dia els mitjans estan més lluny de la societat i llavors s'ha d'anar buscant nous camins de comunicació on des de diferents punts de vista es pot arribar a entendre la realitat. Però els mitjans de comunicació que són com el Boe de les administracions cada dia tenen menys lectors perquè estan en un altre planeta només per polítics i assimilats. Gràcies per passar per aquí.

Una jornada castellera extra al Vendrell

 Una gran diada avui amb la  5 edició de les colles campiones del Concurs de Tarragona que el Vendrell va guanyar en la seva època gloriosa amb el Jan Julivert de cap de colla, però se fa cinc anys se la van treure de les mans i encara segueix i serveix per anar escalfant motors de cara al mes d'agost  que és el plat fort de l'any. Avui hi hagut molt bons castells amb un la Colla Vella de Valls que a carregat un 3 de 9 amb forle, un 5 de 9 amb folre i un pilar de set amb folre. Els Nens un solid 4 de 8, han carregat un torre de set que ha caigut a mig desmuntar i han tancat amb un cinc de set molt sòlid. Els veds han fet un 3 de 9 amb folre i un 4 de 9 amb folre i aleta. Quan han descarregat el pilar de 8 amb folre i manilles durant uns segons han cridat Botiflers que no se sap a qui anava dirigit.  La Colla Jove dels xiquets de Valls ha passat de venir i res. Feia força calor a la carretera del Dr Robert i he sentit comentaris que millor a la tarda perquè no apreta tant el sol tot i que no ha estat un dels dies més calorosos del que portem de primavera. Cal destacar que a part de les camises no hi havia moltes persones mirant aquesta actuació. És una cosa que ja ha passat més cops i no acabo d'entendre perquè hi ha jornades castelleres com la de Festa Major del Vendrell que si que hi ha gent, però aquí de públic sense camisa hi havia poca gent barrejada entre les colles.

A seguir sumant i ja en van 8

 Doncs avui com tocava hem celebrat l'aniversari de ma mare. Molt contenta amb moltes ganes de seguir endavant caminant per la vida alegre i fresca com està Gràcies a tothom per les moltes felicitacions rebudes i a seguir sumant amb alegria i optimisme

Per molts anys mare

 

Avui ma mare fa 80 anys i està com una jove de 50. Ella viu tranquila al poble amb el seu ritme el seu estil Compartint moments amb les amigues, altres de solitud en la casa on ha viscut els darrers 60 anys. Per molts anys i endavant a seguir vivint i gaudint d'aquesta màgia que és la vida sense estrés i sempre amb ganes de viure.

Saturació de postureig

La gent ja està farta d’aquest postureig que tenim a casa nostra on suspendre a un alumne que s’ho mereix cada dia està més proper a cometre un crim social de conseqüències socials imprevisibles.

Els professors ja estan farts d’aguantar joves que no volen i no tenen cap ganes d’estudiar. Persones que potser el seu futur està en un lloc lluny de les aules, però com no tenim una solució per aquestes cada dia més nombrosos casos els tanquem en una aula i els entretenim en alguna cosa per passar el temps, però per poca cosa més. Potser durant aquest estacionament personal algun cas aïllat es pot salvar, però també pot resultar que una persona que tenia un comportament normal acabi caient en aquest pou sense sola que no porta enlloc.

Tenim una societat que no passa el seu millor moment, començant amb les famílies que hi ha noves formulacions que cada cop aposten per situacions més conflictives. El problema de l’habitatge, la convivència, la immigració, la salut, el cost de la vida amb altres temes estan provocant una evolució molt més ràpida que no pas el sistema pot assimilar. Aquests fets provoca que cada dia hi hagi més alumnes que necessitin una atenció social que l’actual sistema no pot atendre en totes les seves dimensions reals.

Llavors tota aquesta situació està agreujada per uns salaris congelats des del 2011 i una alternança de governs de caràcter neoliberal que han anat fent canvis i més canvis en els decrets que regeixen el sistema públic educatiu que la societat no  ha tingut temps de pair.

Un sistema que no vol penalitzar els pitjors alumnes perquè no caiguin en una espiral negativa de conseqüències imprevisibles. Abans hi havia alternatives per persones que no volien estudiar que en molts llocs al final els ha sortit millor que no estudiar una carrera i acabar amb un contracte d’auxiliar administratiu en un museu. Aquestes persones que abans optaven per aprendre un ofici ara són minoritaris. Perquè hi ha moltes empreses i similars que agafen tot aquest personal amb molts números per caure descatalogats  i els porta a fer cursos de qualsevol cosa amb un nom bonic per acabar on estava abans de començar, però ja sense esperança. Negocis que han aparegut en aquesta societat on hi ha molts interessos per contentar. S’ha de quedar bé amb tothom i repartir molts diplomes que justifiquen continguts més que dubtosos. Aquest postureig que ens fa admirar les caixes i ja no ens preguntem que hi ha dins. Sabates o potser estan totalment buides, realment plenes d’aire i d’interessos de persones que han fet el seu modus vivendi aprofitant tot aquest sistema de façana, però sense contingut i sense interès real que es pugui redirigir per on toca.

Mentir més que parlar. Tema Riuet

 El Ken i la seva tribu ha parlat en nom del PPsoe que si hi ha massa gent allí que es petit que els partits de l'oposició ho aprofiten que li la qualitat de l'aigua. Això ho diu una persona que des de que va entrar es dedica a fer campanya per les properes eleccions amb els diners de tot i aquells 17.000 euros que va tornar i no havia pres. Després ara s'ho ha carregat i ha dit doncs mira com hi havia massa gent en fem una destrossa i ja està. D'aquesta manera no hi haurà problemes. Una persona que posa bancs i fanals al mig de la Riera dels Aragalls, fa passeig pluvials per sobre la vorera del carrer, es carrega passarel·les i diu que després la farà més xula diu que si vas 13 vegades a la deixalleria comarcal et poden bonificar el rebut de la brossa  quan es mentida no mereix cap mena de confiança . A més s'ha carregat un punt fort dels iaios com és el riuet on la majoria d'usuaris ja estan jubilats. Que millor no ho podia fer el noi?