dimecres, 14 d’abril de 2021

397 dies i el Covid en primera persona


 
Portem 397 dies de pandèmia i m'ha tocat viure les conseqüencies del covid 19 en primera persona. He passat tres mesos menys un dia en l'hospital del Joan XXIII de Tarragona i les darreres tres setmanes a l'hospital del Vendrell. Han estat uns dies amb un final incert que al sortosament ha acabat bé, però fins la darrera part del partit no saps com acabarà tot plegat. El guió no serveix de gaire. Vull agrair primer de tot totes les mostres de suport i anims que he rebut durant aquests tres llargs mesos de família, amics i companys de feina. Molt content i m'han ajudat a tirar endavant. Moltes gràcies a tots els sanitaris que han vetllat per la meva salut durant aquests dies interminables molts cops. Han estat molta gent entre les dues ucis que he passat i els dos hospitals que he estat ingressat. El tracte molt correcte i professional i he de dir que la nostra sanitat pública està sota mínims i necessita més professionals perquè el xiclet en què treballen no pot  donar més de si i estan molt cremats.
No sé si les vacunes són bones o no, però no recomano a ningú una traquetomia amb respirador i l'angunia de veure com la canula s'omplia cada dos  per tres de mocs que no deixen respirar i és una agonia que és fa molt llarga. Seguim endavant, ara a casa ja en recuperació de l'atrofia muscular d'aquests mesos de quietud. Vaig estar un mes entubat i això va donar molt per somiar, però els meus somnis eren bons i no vaig passar mals pensaments. Seguim dempeus amb ganes de tornar a la realitat i recordar que el covid existeix i et pot fer molt de mal. Molts han quedat pel camí. Gràcies a tothom durant aquests mesos i esperem que aviat tornem a una realitat on la mascareta sigui un record i el covid un passat superat.


divendres, 15 de gener de 2021

Recollida de residus

 


El nostre futur passa per una bona recollida selectiva dels residus que produïm. A banda que ens hem anar d’acostumar tots plegats a anar a omplir l’ampolla amb l'oli, el moscatell, el vermut entre d’altres a la botiga com feien els nostres avis. Avui en dia el plàstic és el gran rei de la nostra societat. Aquest abús que estem fent fa unes dècades ens pot provocar clarament que ens carreguem el nostre medi ambient que tenim a tocar. No és com una roda del cotxe que li podem posar una de recanvi. Encara no hem inventat un nou marc natural on puguem desenvolupar les nostres vides. Per tant mentrestant això no sigui possible hem de vetllar pel nostre medi ambient.

La pedagogia de la recollida de residus ha de ser transversal i global. Ha de començar a les escoles i ha d’acabar amb uns bons hàbits familiars. Per altra banda a banda d’aquest vessant divulgatiu s’ha de dissenyar un sistema pràctic i efectiu de recollida selectiva on quasi totes les opcions siguin viables. En aquesta comarca tenim tots els casos que es poden donar i un cafè per a tots no pot ser de cap manera una solució efectiva per a tothom. Cada nucli ha de tenir el seu sistema dissenyat segons les seves característiques. Potser tot això no es pot portar a terme en un any ni en dos, però s’ha de treballar en un projecte integrador per a tothom.

Coneixent com funciona aquest tros de país el més idoni perquè la gent ho portes a terme és que independentment de les sancions que es puguin establir per aquells que en fan cas omís s’ha premiar a les persones que ho porten a terme correctament. Aquest és la classe magistral que ens donen els carretons dels supermercats amb la seva moneda que fa que la immensa majoria en faci un ús responsable. Aquí està la clau de moltes coses que ens esperen.

dimarts, 12 de gener de 2021

305 dies. Sopar dels Barbuts del Vendrell, suspès

 


Després de 27 edicions seguides del sopar dels Barbuts enguany també cau per la  pandèmia. L'any passat es a fer al local social del Tívoli, però enguany cadascú a casa no cal caure en perills innecessaris amb sanitat local i comarcal saturada. Seguim endavant amb mesures que acabem amb més contagis cada dia. Vinga endavant.

En aquest 2021 apostem per la normalitat


 

Per aquest 2021 que ja estem vivint hem de demanar tornar a la normalitat que l’any passat va ser l’excepció. No ens calen grans noves passes en la nostra societat, simplement que tot torni a ser una mica normal i que la mascareta deixi de formar part de la nostra vestimenta imprescindible quan sortim al carrer o estem amb els amics compartint unes cerveses.

Hem de tornar a les abraçades i els petons que la pandèmia ens ha prohibit fora de la nostra bombolla. Uns elements tan fonamentals i  tan necessari per seguir el camí diari per la vida i que mai no havíem demanat als reis, però potser enguany aquest ha estat una de les peticions amb més seguidors en un any diferent. Per aquest 2021 hem de seguir lluitant contra la soledat que cada dia va agafant força en la nostra societat. Una taca que ens allunya de la nostra condició humana i ens fa més vulnerables.

Ens diuen que potser en el mes de febrer hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya i que potser haurem de votar en pavellons esportius per evitar el risc de contagi. Hem de tenir molt clar que guanyi qui guanyi i a la fi sigui quina sigui la coalició que acabi formant el nou govern de la Generalitat amb el nou president, aquí tot seguirà més o menys igual. Res no canviarà en una administració pobra sense recursos que ha d’anar tapant forats a mesura que l’acció del govern va avançant dia a dia. Els propers anys seran molt durs i aquests pilars de la societat del benestar seguiran igual d’insegurs com ara i cada cop serem una mica més pobres. D’una manera o una altra ens aniran dient que contractem una assegurança de vida, un pla de pensions i també una alarma per la llar perquè els serveis públics cada dia arriben menys lluny perquè encara estem pagant les retallades dels exercicis anteriors i no es veu llum al final del túnel.


Pel que fa al Vendrell seguirem en aquesta política grisa d’anar practicant el gran esport d’aquest municipi que respon al lema qui dies empeny anys passa. No hi ha més, sobre la marxa. Estarem entretinguts amb les obres de la nova sala de convencions del Tabaris de Coma-ruga a veure com acaba tot plegat. Potser  tenim aquí un nou forat econòmic com fa deu anys l’Escola de Música del Tívoli i que  encara no hem acabat de fer net.

El Vendrell seguirà endavant fent com sempre ha fet sense canviar res del seu dia a dia. Potser alguna espurna podrem veure en alguna apartat municipal com la recollida selectiva, però l’essència serà la mateixa de sempre. Gent jove repetint el que van aprendre dels seus mestres que sempre varen practicar aquest exercici d’anar escombrant endavant, passant els problemes a les noves legislatures fins que algun dia es produeixi algun miracle i algú ho vulgui arreglar realment.

Cada dia els polítics estaran més lluny de la realitat i els pobres contribuents els tocarà anar  pagant cada cop una mica més per tenir cada vegada una mica menys. Hi ha gent en la nostra sort que tindran la sort de treballar, però un ampli sector de la nostra societat seguirà havent de recórrer als ajuts socials i els treballs precaris. Cada dia hi ha menys classe mitja i la gent va entrant en aquest món d’anar sobrevivint d’aquí i d’allà anant aconseguint recursos migrats.

Uns pocs seran gent molt llesta i formada, però una important majoria es quedaran en aquest món depenent d’aquests pocs que són els qui guiaran realment el món encara que a molts no els arribaràs mai a veure la cara ni pel youtube.

Seguirem aprovant mocions que només es queden en paper mullat sense més transcendència i seguirem evitant parlant de temes com la delinqüència, l’ocupació d’habitatges i els principals reptes socials que hem de superar per sortir d’aquest sot on estem posats fa anys. Sort de Pau Casals i companyia que ens fa allunyar-nos del nostre dia a dia que restà amagat sota l’estora sense que ningú hi posi mà.

dilluns, 11 de gener de 2021

304 dies i aqui la tercera onada a tope

 Portem 304 dies en aquest món de la padèmia. Entre les coses bones, però insuficients és que ja tenim mit miler de vacunats al Baix Penedès. La part trist de tot això és que 34 professionals de l'hospital del Vendrell estan de baixa pel Covid. Una xifra molt elevada en un centre on hi ha molts postius per Covid. Seguim endavant el polítics ja somien en les eleccions a veure si al final es poden fer. 

dissabte, 9 de gener de 2021

302 dies. Dia de neu per quedar-se a casa



 Avui portem 302 dies i com es venia anunciant fa dies aquesta nit ha negat a gran part de Catalunya. Aquí a les parts baixes del Baix Penedès res de res, però hi ha molts llocs a tota Espanya amb neu des de Madrid fins a la comunitat Valenciana. A veure com acaba tot plegat. Avui és dissabte i entre la pandèmia i la neu no hi ha gaires alternatives. Seguim endavant. De mica en mica torna a la normalitat. La canalla dilluns al cole i els programes de la tele que van parar per festa tornen a ocupar el seu lloc. Estem en uns nivells molt alts de covid aneu amb compte. Aquestafoto és del Passeig de Ronda de Lleida que m'han enviat els meus sogres. 

divendres, 8 de gener de 2021

301 dies i a nous temps noves tecnologies


 

Avui dia 8 a les 10 ha tingut lloc el comiat de la nostra amiga i heroína Ramona Vila a Igualada. Una persona que estimàvem molt perquè es deixava estimar i perquè una d'aquests persones íntegres que et trobes a la vida i des del primer moment sempre hi ha molt bona connexió i empatia. Una de les novetats de la Funerària Anoia és que hem pogut seguir tota la cerimònia de comiat a través del youtube, tota una innovació ideal en aquest temps de pandèmia. Si les coses haguessin estat normals, el tanatori d'Igualada hagués estat ple de gom a gom per amics i familiars, però aquesta pandèmia tan freda ens fa allunyà els uns dels altres. Una cerimònia emotiva on ha parlat un dels seus  molts amics, en Pep Solé Vilanova, que ha llegit paraules de comiat del grup de herois i heroínes d'Obeses, d'una cosina seva de Barcelona i d'ell mateix. 

Evidentment no hi ha faltat ni la música d'Obeses amb cançons com el nostre temps que ens il·lustra sobre el ràpid pas de la vida i també la seva preferida com la sal al mar que ens explica una escena d'amor a la vora del mar. Sempre et recordarem Ramona per tot això que ens has ensenyat sense demanar res a canvi. En tots els concerts vindràs amb tots nosaltres gaudint plenament d'una de les coses que et feia més feliç com era la música d'Obeses. Tot una sort haver coincidit en aquest camí que és la vida. gràcies per tot i ens algun dia ens tornarem a veure per gaudir dels concerts dels millors.