Quan la gent està farta i l'any que ve hi ha eleccions municipals doncs....

 Aquesta Setmana Santa el Vendrell ha viscut un dels moments més bruts que es recorden per tot mil factors que ha coincidit per una desidia de polítics i empresa que s'ha traduït en uns barris marítms plens de basura i merda al voltant i fora dels llocs de contenidors de recollida. A més l'empresa també es va apuntar a la festa deixant una seixantena de contenidors en un solar vora la via perquè la gent que hi passes s'anés preparant de tot plegat. Doncs res que la gent esta emprenyada, molt emprenyada perquè paguen un ou per un coeficient de metres quadrats que no te res a veure ni amb el que recicles ni amb les persones que hi viuen. Una cosa sense solta ni volta. Clar hi ha eleccions i alguns partits de dretes perquè tot això segons els woke ho fan les dretes ha muntat una trobada de puntes de coixí per demà davant del Consell Comarcal que sembla que no té gaire culpa perquè  ho gestiona l'Ajuntament, però a més a més el Ramonet i el Ken no es porten gaire bé i juguen a tennis a veure qui te la culpa. Res que suposo que això ve la dreta reaccionària però la merda se l'hagut de menjar molta gent de tots els partits. Ja ho sabeu aquest divendres a veure que passa. No se si hi haurà molta gent, perquè la gent es queixa i després no fa ni instàncies que després ningú contestarà i ja una manifestació ja costa més. Però aquí està veure que passa.

Reconèixer els errors i alguna cosa més

 

 

Donar a conèixer el nostre territori no només és anar a Madrid a finals de gener amb el Fitur o fer un parell de fotografies amb el conveni Corner de la Diputació de Tarragona que es dedica a fer un tour nacional i internacional per donar a conèixer el nostre territori arreu.

Promocionar el turisme és tenir la cosa endreçada, en especial en els moments de màxim afluència de visitants a casa nostra. Encara que no ho sembli el boca orella fa molt en el nostre país i la veu de moltes persones anònimes que es queixen d’una situació penosa. No només de fotos boniques amb filtre viu l’home. El que ha passat aquesta Setmana Santa als barris marítims del Vendrell ha estat un greu despropòsit. La cosa ja estava cantada i al final la tempesta a estat pitjor que la més dolenta de les previsions. Primer de tot, els avisos del canvi de model de recollida d’escombraries es va enviar per correu a les segones residències. Situació que va provocar que moltes persones es van trobar amb el nou panorama quan van venir decidits a gaudir d’uns dies d’esbarjo en les nostres meravelloses platges. Els qui es van assabentar abans i van poder anar a algunes de les reunions prèvies el mausoleu del Tabaris van col·lapsar l’atenció. Alguns dies no van poder atendre tots els veïns perquè hi havia molta per l’horari i persones que portaven aquest servei previ d’informació i lliurament de material.

Doncs res, entre els que no van poder ser atesos i el qui s’ho van trobar la Setmana Santa ha resultat molt caòtica amb molts contenidors envoltats de bosses d’escombraries pels seus voltants. Després s’hi van afegir uns petits detalls prou importants com que l’empresa concessionària va deixar uns quants contenidors vells en un solar a tocar a la via del tren perquè els visitants poguessin veure un tastet del que es preveia en aquests dies caòtics. Altres més agosarats van decidir trencar el mecanisme d’obertura amb targeta d’aquests contenidors intel·ligents perquè tot plegat fos una mica més intens.

Tot plegat sense que cap polític ni assimilat reconegués públicament tot aquest desencert en la gestió d’aquest canvi de model que ja veurem com anirà en els mesos d’estiu, què de moment, que ja tenim a tocar. És molt fàcil fer rodes de premsa per no dir res i en canvi és molt difícil fer-les quan algú ha de dir alguna cosa important encara que sigui un cop més ho hem fet malament.

Pau Casals era popular i no al servei dels polítics del Psoe

 

Avui he anat a la plaça Nova del Vendrell en l'acte d'inici dels 150 anys del naixement de Pau Casals. Un acte amb molt de polític entre ells l'Enterramorts i el ministre que no vol donar el Guernika  a la ciutat basca. Han actuat 10 grups de cultura popular, però menys les sardanes i els castells ho han posat tot junt allí com un matxembrat. Potser no cal tants, però els que hi hagi que es puguin lluir però no aquest Max MIx com li agrada fer al Ken i als seus deixebles. Hi havia professors emprenyats i indepes que han cridat consignes de les seves al principi i després han marxat. L'enterramorts no estava a la plaça Nova.

Aquells dies tontos que acaben molt bé

 

Hi ha dies tontos que comences d'una manera rara i acaba tot molt bé. Tot va rodat amb bona gent i bon ambient. Ahir dissabte va ser un dia que no vaig fer res de l'altre món, però hi va haver moltes emocions i sensacions. La gràcia és quan et trobes gent que comparteix amb tu emocions i sensacions. Llavors només es tracta de deixar-se anar i volar. Vinga que un altre dia segur que repetim. 

Un Roger Mas que ens fa vibrar el cor

 

Quan va sortir la programació del Temporada del Vendrell volia anar a veure Roger Mas i la Cobla Sant Jordi a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, però vaig passar de comprar les entrades. Divendres vaig veure que hi havia unes quantes entrades lliures i res em vaig decidir i a primera lìnia. Em va agradar el concert perquè va fer alguna versió com la Llorona i la Bien Pagaa que van estar molt bé. M'ho vaig passar molt bé, però he de dir que a mi m'agrada quan actua sol amb la seva guitarra en un ambient més intimista. Ahire era una orquestra i era una altra versió, però jo sóc el prefereixo en un altre ambient més proper.

Una gran farsa empresarial, Ranking Games

 

Resulta que fa uns anys se celebren els Ranking Games que són unes proves on empreses on entitats competeixen. Se celebren a diferents llocs de Catalunya i dura un matí de dissabte. Doncs res, ahir dissabte vaig anar a donar un tomb pel pavelló Quim Tomàs. Alli estan els 24 equips participants. Hi havia Guardia Civil, funcionaris, entitats i altres històries. La idea és molt bona perquè és manera de fer entitat i fer empresa. El que trobo és exagerat és tota la  cosa mediàtica. Allí hi havia una estructura per retransmetre l'arribada de la l'home a Mart. Un munt de pantalles i tots un munt de professional retransmetent allò com si fos un gran prova olímpica. Evidentment darrera tot això hi ha FCC que és l'empresa reina dels residus i la neteja al Baix Penedès. Es va gastar un paston en muntar tot això que no calia perquè la gent que hi anava jo crec que no estava per què la veissin des d'Austràlia. La idea és bona, pero sense aquesta part de propaganda també es podria fer.. M'agradaria saber qui s''ho mirava perquè allí hi havia molta més gent a la pista que no pas a les grades que estaven gairebé buides. Una mica de màrqueting amb els pobres que hi van participar que els hi van donar coca i beure. Tot un detall. No cal tanta parafernàlia per no res tot i que la idea és molt bona, però sobredimesionada empresarialment.

Un Vendrell adaptat a la realitat

 

Està bé que el Vendrell celebri i honori algunes gestes del seu passat com els 250 anys de l’orgue, els 100 dels nens del Vendrell, els 60 dels Pastorets i un llarg etcètera que podíem anar construint sobre aquest teixit social i històric del Vendrell. Està bé tenir aquestes persones i gestes, però el Vendrell necessita treballar en el futur sense oblidar el futur. Viure del passat sempre és bonic, però ens ha de servir per anar preparant el futur mentrestant bastim el present.

Vist que el turisme que majoritàriament ens visita no és el que gasti més diners dels que aterren a les nostres contrades hem de ser capaços de crear sectors alternatius on la gent de la comarca pugui guanyar-se la vida durant tot l’any. Tenim en algunes localitats com la Bisbal del Penedès que està apostant clarament pel sector logístic però està fent una greu destrossa del territori. Només ens cal pujar a algun turonet i veure les immenses naus industrials plantades allí al mig trencant l’harmonia del paisatge que tant havien defensat els nostres avantpassats.

Està molt bé tenir en Pau Casals, però en el seu honor hauríem de tenir un conservatori oficial i no una escola de música que no aporta títols oficials i obliga als seus estudiants a passar per les proves requerides en l’ensenyament reglat per accedir a etapes superiors.

Per evitar desplaçaments potser que també tinguem una delegació d’hisenda a casa nostra. Fa un any aproximadament que tenim la representació de la Diputació de Tarragona que ocupa l’espai de l’antiga biblioteca del Vendrell, però jo encara no he vist entrar cap presumpte usuari en aquest edifici públic. De cues, cap ni una. La relació de la Diputació amb els seus administrats és principalment a través d’altres organismes com Base, però la relació principal és entre entitats públiques i no pas entre ciutadans. Potser que hi hagi una delegació però que tingui el lloc que li correspongui per volum de feina i no pas un gran edifici amb una persona i amb poquíssimes o cap visita real. Potser que tinguem uns mitjans de comunicació comarcals com correspon i no que el Vendrell destini uns 700.000 euros del seu pressupost local a cobrir uns mitjans que en el fons se’n beneficia tot el Baix Penedès d’una manera o altra. Treballar el tema del transport amb les grans capitals que tenim oblidat. A finals dels segle passat vaig ser capaç d’estudiar una carrera anant i venint cada dia de Barcelona en tren. Avui seria impossible. Si hem construït gairebé una ciutat dormitori, hem de donar les comunicacions perquè la gent hi pugui accedir. Ens falta dissenyar un futur clar i un present adaptat a les persones i no a les grans empreses constructores que estan fent l’agost a casa nostra.