Una peli espanyola protagonitzada per Javier Bardem que mostra les relacions en una empresa de balances. Una història que com los Lunes al sol és una sàtira del que passa en moltes empreses i el que fan per aconseguir els seus objectius. No hi falta l'amor i les relacions no tan equilibrades entre els seus treballadors. Val la pena anar-la a veure perquè molts s'hi poden trobar identificats. Ja ho sabeu.
Paraules que van i venen, somriures, mots, notes, sensacions, emocions, sorpreses, silencis. Aquests són els elements claus d'una bona conversa com la que varem veure ahir al vespre a l'Auditori Pau Casals amb Gerard Quintana i Xarim Aresté de mans de Gemma Ventura. Una manera de conèixer el valor universal de la música que arriba a tothom encara que no hi entengui. Una matèmatica universal amb sons. Un plaer descobrir aquesta nova vessant d'aquests dos cantants catalans. Tot un luxe.
Una nova Fira de nous espais al Puig que deixa l'embús que hi havia a la Rambla a la zona de jalu i ara el porta a la plaça de la Sardana, però allí hi ha molt més espai que no pas a la Rambla. Els estands de la Rambla passen al pàrquing del Puig molt ben aprofitat, però es una llastima que es perdin places de parquing quan se suposa que la gràcia és que vinguin de fora. Per altra banda, s'ha dotat de vida la Rambla del Vendrell amb altres opcions que no creen la gernació d'altres vegades. A la fira hi falta representació comarcal podria ser la fira del Vendrell com la de Matadepera. Aquí hi ha un problema que suposo que en les pròperes dècades s'arreglara. La fira està molt ben feta seguint els patrons polítics actuals. Seguim endavant. No plou i això és important.
Després de quasi 486 dies de pandèmia anem tornat de mica en mica a la realitat. Ara el que ens queda de moment es portar la mascareta a l'interior dels locals obligatori. Cada dia hi ha menys gent al carrer que la porta. Esperem que no reboti i de mica en mica anem a la normalitat. Els hospitals ja deixen passar familiars amb certa normalitat i aquesta fira del Vendrell serà molt semblant al normal. Seguim endavant.
L’Ajuntament del Vendrell està configurat
per 21 regidors que integren el màxim orgue col·legial d’aquesta administració
local. Políticament està dividit en dos grans grups. Els que tenen el poder i
els que els toca fer d’oposició. Després hi ha un o dos elements que van jugant
diferents papers de l’auca segons el que tenen al davant.
Avui en dia que tenim el futbol com un
dels esports principals a casa nostra podríem tenir un molt bon equip capaç de
derrotar a qualsevol element sobre el terreny de jo. Primer de tot posaríem en
Soriano de porter. Aquest jove fixatge provinent de la pedrera vermella es pot
enfrontar a tot tipus de pilotes vinguin d’on vinguin amb els seus punys
enèrgics. Ha tingut grans mestres internacionals en el seu art com en Iceta i en Sánchez.
En la zona central de la defensa hi podem
posar na Peris, una jove i contundent jugadora que s’ha format en els equips
amateurs de la localitat. El seu joc és molt inesperat i peculiar i mai sabràs
com resoldrà la jugada. El seu joc en els darrers anys s’ha consolidat a l’eix
de la defensa tot i que pot arribar a jugar a totes les parts del terreny de
joc. Al seu costat esquerra
l’acompanyarà en Herrera, un jugador versàtil amb molts partits a les seves
cames i que sempre és ben fidel al seus colors. A la banda dreta tenim en
Mercadé, provinent d’una de les formacions locals amb més solera de la vila. Un
estil peculiar que sempre sap fer servir l’estratègia necessària per evitar que
el davanter contrari arribi a porteria, però sempre d’una manera neta i pulcre
sense causar cap lesió al contrari.
Al mig del camí posarem en Martínez, un
jugador força jove que ha passat per altres punts sobre el terreny de joc, però
que sembla que aquest és el més escaient per a la seva tècnica. Integrant
destacat del combinat provincial i amb molts de números per formar part de la
selecció catalana i fins i tot espanyola. Ha sorgit del planter i s’ha
convertit en un jugador referent en aquestes contrades. Ell serà l’encarregat
de distribuir el joc i d’iniciar els atacs amb profunditat per aconseguir el
màxim resultat. En els darrers temps és mostra més segur en la defensa que en
l’atac. Per portar a terme aquesta missió anirà acompanyat del seu gran amic en
Santos a la banda esquerre. Tots dos formaran un tàndem que no tindrà res que
envejar el format en el seu temps per la parella Jané Domingo. Al seu costat dret trobarem na Ramírez que
serà una peça clau per obrir joc a la davantera i poder arribar amb seguretat i
contundència a la porteria contrària. En aquesta zona central també jugarà per
lliure el gran central en Mañé, una persona jove amb molta empenta i molt bona
visió en el camp de joc. Molts equips ja s’han fixat en les seves grans
habilitats. Les seves faltes directe prop de l’àrea han sumat molts punts en
jugades decisives. Ell serà l’encarregat de portar la pilota endavant pel
lateral esquerre principalment i gaudirà de certa llibertat segons l’evolució
del partit per moure’s sobre el camp per frenar l’equip contrari.
Com a davanter centre tenim en Navarrete,
un xicot nou a la gespa local, però que segur que sempre s’ho deixa tot al camp
per treure els tres punts per al seu equip. Ell sap esquivar molt bé la defensa
local i té molt bon regateig per esquivar la defensa contrària i és un dels
especialistes en llançament de penals. Ell estarà acompanyat en aquesta missió
per la Na Moreno, una jove que ja ha jugat en altres lligues i torna amb força
després que el titular d’aquesta posició hagi fixat per un altre equip. Una
jove imprevisible que amb les seves passades en profunditat al davanter centre
pot crear moltes situacions de perill. A l’altre costat trobarem un clàssic
al món del futbol professional perquè
venia d’altres esports equips amb un pes destacats a la comarca. Ella és
en Llasat que gaudeix d’una llarga trajectòria professional
en aquest esport després d’unes dècades de parada tècnica. Una jugador molt
temut per la defensa perquè pot jugar amb molta facilitat amb un gran joc
dialèctic amb les dues extremitats inferiors per posar la bola a la porteria
contrària. S’ha format a l’ombra d’uns dels grans jugadors comarcals de tots
els temps fins que els diferents estils de joc els van separar. Sempre ha
mostrat molt de seny i tranquil·litat per superar els darrers jugadors abans de
posar la bola en la xarxa contrària. Des de el primer moment és molt evident la
seva dilatada experiència i seguretat per aconseguir el seu objectiu. Sap
resoldre amb eficiència en els moments complicats del partit quan s’han de
treure els tres punts d’on sigui.
L’entrenador titular és en Carnicer, un
jugador que va estar més de 40 anys actiu en el món del futbol local i
nacional, tindrà com ajudants en Domingo en la part física i preparació de
porters. Un combinat que portarà la
samarreta vermella amb petita estelada en el braç esquerre i un petit Tobies
dibuixat en el braç dret. Desitgem molta sort en aquest equip que està molt
preparat per superar tots els reptes. En
els propers mesos el davanter centre serà substituït per motius de feina per
una jove promesa de l’equip local, na Vaquero, una jove jugadora que segurament portarà moltes victòries a l’equip
local per les moltes qualitats que tothom li reconeix.
El dia 13 d'octubre de 1996 va obrir la tele local que tenim ara mateix a mans del consistori local. Tot just abans d'aquesta hi havia una productora encapçalada pel Miquel Garcias que ocupava el paper de tele local a un local de Fàtima. Recordo que quan aquesta empresa va complir un any va muntar un pica a pica on no hi va faltar de res i allí podies avorrir el menjar de tantes coses que hi havia per engrapar. Aquest és un dels episodis més golafres que recordo en la meva vida. Després va venir la tele municipal que sempre ha tingut un director o gerent clarament de la corda de l'Ajuntament. A vegades s'ha portat més professionalment i a voltes més políticament, però tots dos ingredients mai han faltat en diferents proporcions. Inclús quan manava l'Arribas van portar una tia de Tarragona del Psoe que no sabien que fer i la posar aquí a dirigir el cotarro. Quan van guanyar els convergents va tocar el dos, evidentment. Tenir una tele local és un luxe. És una llàstima que no s'aprofiti més aquest pilar de municipi que paguem entre tots 600.000 euros cada any per tirar endavant. Una tele a poca publicitat, perquè sempre ha estat una cosa secundària o terciaria per als seus responsables que sinó arriba de la casa gran s'hi posa una mica més i d'algun lloc ho traurem. Una llàstima perquè aquesta tele podria ser comarcal amb l'ajut d'altres municipis de la comarca i així podríem fer més coses perquè les eines les tenen i falta una mica més per arribar més lluny, però en aquesta comarca cada poble va al seu rollo i només es troben a la plaça Sant Jaume un cop cadd 20 anys per fer-se la foto.
Aquesta tele té molt bons professionals que fan el millor que poden i saben per portar a terme la seva tasca. D'aquí cap allà amb les càmeres que després no es queixin sinó surt una notícia o només la meitat de temps d'una altra entitat. També un mal de cap pels presentadors que a vegades s'han de trobar pel carrer amb vilatans que els hi exposen queixes i peticions de la seva feina professional. Han de donar resposta a la gran frase, això quan surt? Per altra banda, a part de ser comarcal també hauria de ser lliure d'anar on vulgui i no ser una obra social de qualsevol partit, quatre amics o entitat de la vila o comarca que es tira un pet i ja vol que ho vagin a cobrir. Hi ha moltes coses importants que no es veuen per la tele i altres xorrades que les hem d'aguantar perquè falta un criteri més professional i menys polític del quedar bé per anar endavant.- No passa res, al final es vendre un producte. Per això molts cops només trobes a les rodes de premsa els pobres de la tele perquè la resta passa olímpicament de coses vanals per a molta gent.
Ara tenim una tele amb els serveis bàsics que cada dia té mé gràcia anar a post que interessi per internet i no mirar la tele perquè hi ha molta cosa d'altres llocs i repetida. Vas a internet i mires el que vols, no cal veure tot el que passa i més en una localitat amb poca identitat grupal i cada barri és com Andorra. Moltes felicitats i per molts anys i endavant. Esperem que algun dia es posi la graella de la programació i també de la ràdio que és la gran oblidada de tot plegat, una gran pena perquè la seva màgia arriba molt lluny. Per molts anys i endavant per una tele més plural, comarcal i amb una mica més de contingut. Espero que alguna cosa es faci per celebrar aquesta efemèride. A veure si salta la sorpresa.
La cosa està canviant i podem dir que partir del 15 d’octubre la restauració, el comerç i la cultura recuperen el 100 % de l’aforament en interiors i exteriors. Per tant, teatres, cinemes, botigues, bars i restaurants podran funcionar amb l’aforament complet. Això sí, la mascareta continua sent obligatòria en els recintes tancats.
També desapareix la restricció d’aforament a universitats, equipaments cívics, fires, congressos, mercats ambulants, parcs d’atraccions, activitats lúdiques en espais tancats, activitats relacionades amb el joc i esports a l’exterior. En canvi, en esdeveniments esportius a l’interior l’aforament màxim serà del 80 %. Aquest seran dels pocs que encara mantindran les restriccions, per tant la Fira del Vendrell serà dels actes quasi lliure de mesures. A veure com anirà i esperem que la gent cumpleixi les normes bàsiques que són poques i no podem anar enrere.
