Què faríeu amb 330 X 14 metres?

 

 

 

Al  Vendrell volíem arreglar un edifici amb un pressupost d’uns 3.000.000 d’euros i al final n’hem invertit més del doble. Ara ja hem acabat amb el Tabaris, bé encara li queda dotar el pis de dalt dels elements necessaris per fer conferències, projectar pel·lícules i altres esdeveniments públics com són pantalles, focus, connexions entre d’altres. Ara hem de preparar les noves obres per la seva inauguració cap al final de la legislatura per demostrar que s’han fet coses i que han de tornar a repetir els mateixos al front del consistori. Això és el que marca la tradició.

Aquest tipus d’actuacions se solen fer als llocs més cèntrics perquè la gent ho vegi i sigui conscient que la vila està en plena transformació. Si apliques aquest política de reformes als barris com els Masos o l’Oasis són pocs els que se n’assabenten i no interessa per fer campanya, llavors toca actuar en zones cèntriques perquè l’electorat ho vegi i si ho pateix millor que millor per estar més convençut.

La propera gran obra faraònica serà l’Avinguda Sant Vicenç que té una longitud de 330 metres i 14 metres d’amplada. Durant molts anys aquesta avinguda ha tingut dos carrils amb els dos sentits i dues voreres força amples tenint en compte el que es porta a la vila. Es pot estacionar a ambdós costats. La via està encapçalada per dues rotondes. En els darrers anys s’han incorporat elements a la calçada per evitar que els cotxes circulin a gran velocitat.

Les obres segons el seu canal  oficial de difusió es començaran a l’estiu del 2025. Una època ideal per fer obres públiques, quan el Vendrell està buit de persones i turistes i les que hi ha estan a casa seva sense gairebé utilitzar el vehicle privat. La nova via incorporarà un carril bici que es carregarà tota una filera d’estacionament públic, dins la campanya municipal  “Aparca on puguis” que va començar amb el infrautilitzat carril bici que va des de l’estació de tren fins a la zona escolar. Si ara tenim un carril amb molt poca utilització de ciclistes, ara en tindrem dos per repartir els nombrosos usuaris i així descongestionar aquesta via alternativa. Evidentment les voreres seran més amples que les actuals i tot el cablejat anirà soterrat.

Llavors dins de la normalitat que sempre s’aplica a la vila del Vendrell se suposa que aquest carrer serà de pujada i el President Companys de baixada. Això seria la lògica, però aquí ho acostumem a fer al revés i l’avinguda seria de baixada i el President Companys de pujada.

En una via ben organitzada tan l’Avinguda Sant Vicenç com el President Companys donarien a l’antiga N-340, però aquí algun capital privat s’ha imposat a l’interès públic, llavors algú amb poca visió de futur va autoritzar en el seu temps que el President Companys tingués un tap al final. Això complica  les coses si es vol aplicar aquest pla d’atac per a la nova infraestructura viària. Un puja i un baixa.

Arran de l’obertura d’un gran superfície en aquesta zona es va obrir una altra via paral·lela que va descongestionar l’Avinguda Sant Vicenç, llavors la circulació s’ha anat repartint entre els dos accessos amb dobles sentit de circulació i s’han acabat molts dels problemes.

Ara mateix hi ha problemes més seriosos al Vendrell que no pas refer una nova Avinguda Sant Vicenç. Primer de tot, no ens calen nous carril bici que la gent no utilitza i no hi ha una via prou ràpida per posar un carril de tornada perquè el carrer President Companys no reuneix les suficients condicions. Aquests diners es poden utilitzar per millorar moltes vies del Vendrell que estan en males condicions i que estan a les urbanitzacions o zones de platja. Renovar l’enllumenat d’algunes zones de les platges que amb quatre gotes tenim la zona sense llum, posar un autobús llançadora entre les dues estacions de tren i l’hospital, dotar de més personal algunes àrees de l’Ajuntament, netejar els embornals de la via pública, rebaixar les quotes per l’ús de les instal·lacions esportives municipals, renovar edificis com el Sindicat del Vendrell i adquirir la casa de Benvingut Socias al Tancat per a ús social i no com han fet amb una planta del Temple de Tabaris. Doncs res, si voleu ho pregunteu a la gent. No dieu que sou participatius, democràtics i transparents?  doncs endavant, pregunteu i la gent us respondrà, no espereu rebre les queixes a les xarxes socials. O només ho consulteu amb els propers que  mai s’oposen a cap coma de les vostres sàvies decisions.

 

 

Els concerts de festa major haurien de tenir un preu simbòlic

 Crec que els principals concerts de festa major haurien de tenir un preu simbòlic d'uns 10 euros. Aquesta forma evitaria molts problemes com els que ara trobem. Si son gratuïts hi va tothom i llavors pots trobar de tot allí. No cal que hi hagi tanta gent, sinó que la gent hi vagi perquè li agrada no per passar l'estona. Avui en dia entre que es gratis i no es cobra entrada i molts fan botellon, els qui organitzen no treu ni un duro i a més hi pot haver problemes perquè hi ha gent que hi van perquè no tenen res millor. Hem d'acabar amb aquest món és gratuït per tothom ens toca pagar canons de la claveguera per la cara sense cap sentit i amb uns ibis més alts de Catalunya. Una mica de seny per favor. La cultura de tot és gratis no és gens bona per ningú. Al final, algú paga i potser el qui té menys culpa.

LLetger o Lleger?

 La Maria Garcia Figueras va pronunciar ahir a la Societat de Lleger una conferència sobre quin era el nom correcte d'aquest barri de Sant Jaume. Històricament apareix Lleger, però arriba un punt sobre els anys 40 del segle passat que va creixent el nom de Lletger. Jo crec que tal com va explicar la Maria el nom correcte és Lleger perquè sempre s'ha conegut per Lleger i crec que va portar prou documents per seguir aquesta denominació del nucli. El seu origen seria germànic d'un nom propi de persona que podria correspondre als seus primers habitants. El problema de tot és que l'Institut d'Estudis Penedesencs afirma que és Lletger, però la majoria de gent té clar que és Lleger. 

No hi ha ningú més cec que aquell qui no vol veure

Fa dos anys vaig demanar per instància  i per conducta verbal seguint l'esglaó tornar a la ràdio el Vendrell després de la pandèmia i de la malaltia que vaig estar més a l'altre barri que aquí, però bé al final en vaig sortir. Em van dir que tranquil que quan es reuneixi el consell d'administració que em dirien alguna cosa. Total que no m'han dit res i curiosament ara es reuneix el consell d'administració per muntar unes proves per ser gerent amb una entrevista i tot això, ja m'enteneu. Doncs res doncs com tinc fe, va i em presento, perquè jo estic llicenciat en filologia. 

 Em presento perquè a les bases posava què: Títol acadèmic requerit: "estar en possessió del títol universitari de llicenciat/da o estudis de grau en l’àmbit del periodisme i la comunicació"

 

Jo dic

jo vaig dir “Segons l'article 3.5 "estar en posessió del títol universitari de llicenciat o estudis en l'ambit del periodisme i la comunicació. Aquest article no exclou de manera clara altres titulacions relacionades amb la comunicació com la filologia que és la base del llenguatge. Segons la Gran Enciclòpedia Catalana "ambit" es tradueix per "Contorn, volt, perímetre, d’una cosa." Segons el mateix diccionari en el terme "filologia" Ciència que estudia la llengua en totes les seves manifestacions. La comunicació está basada en el llenguatge per tant la filologia segons aquest redactat poc clar i sense especifcar que hagis de tenir la carrera de periodisme obligatòriament s'ha d'inclouré dins els admesos. Espero sigui acceptada la meva reclamació per un text ambigu que no justifica de cap manera la vostra exclusió”.

 

Ells em diuen:

"La titulació universitària d’accés presentada per l’aspirant senyor Casellas és la de llicenciat en Filologia, en l’especialitat de Filologia Semítica (Àrab), títol expedit l’any 1992 per la UB. Aquesta carrera, que pertany a la branca d'Arts i humanitats, és diferent als estudis requerits de grau en l’àmbit del periodisme i la comunicació, que s’engloben dins la branca de Ciències socials i jurídiques. L’interessat tampoc aporta cap màster en el terreny de la comunicació i periodisme que complementi la seva llicenciatura i, en conseqüència, no pot ser admès en no complir amb el requisit de titulació exigit a la convocatòria"

I un havia de dir alguna cosa més 

Davant l'article número 1 de les bases: "La Societat Municipal EL VENDRELL COMUNICACIÓ S.L.M. és una societat mercantil de capital social íntegrament municipal que té per objecte la gestió, administració i explotació del servei dels mitjans de comunicació locals de titularitat municipal, i té com a finalitat garantirla participació ciutadana, la difusió cultural i la informació d’interès local i comarcal."

Jo dic

“En l'article número 1 de les Bases es pot llegir "com a finalitat garantir la participació ciutadana, la difusió cultural i la informació d'interès local i comarcal, doncs segons he pogut veure no hi ha cap membre del Vendrell ni comarca en el tribunal d'aquest procés. cosa que suposa una greu mancança per poder valorar els candidats segons aquest capítol”.

Ells em diuen

“El tribunal qualificador que serà nomenat pel Consell d’administració d’El Vendrell Comunicació, S.L.M. estarà compost per una presidència, quatre vocals i una secretaria, d’acord amb els criteris següents:

-   Presidència: una persona nomenada amb coneixements sobre la realitat de la comunicació audiovisual local, preferent del Vendrell i el Baix Penedès, o amb experiència prèvia en tasques de direcció o gerència de mitjans audiovisuals.

-   Vocals: una persona proposada per la Junta de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; una persona proposada per la direcció del Departament d’estudis de comunicació de la URV; l’interventor de l’ajuntament del Vendrell o persona en qui delegui; i una persona especialista en selecció de personal de la plantilla de l’Ajuntament del Vendrell.
-  La secretaria del tribunal haurà de ser ocupada per la Secretària General de L’Ajuntament del Vendrell o la persona en qui delegui.”

Conclusió: doncs res, que al tribunal no hi ha ningú del Vendrell ni comarca com a titular i jo crec que la comunicació sense la llengua en molts casos seria una utopia. Aquí em quedo. Si encara espero després de dos anys que em diguin alguna cosa del consell d'administració quan a la tele hi han hagut mil canvis, no podria esperar altra resposta. En la història de la ràdio local crec que només hi hagut una periodista amb càrrec de director durant els seus 43 anys d’història i aquest va ser per llaços familiars.

Més info:

https://www.elvendrell.net/ajuntament/oferta-docupacio-publica/9-oferta-publica-docupacio/oferta-publica-docupacio/8377-processos-selectius-ordinaris

Una Festa del Vendrell sense rock oficial

 

Si mirem el programa de festa major del Vendrell ens hem deixat el rock a fora que si rumba, regaton, folk, però de rock original ben poca cosa o res, potser els Estopaos, però és un de tants grups de versions que tomben por ahi. Fins ara un dia de la festa major del Vendrell tenia un dia de rock pels vintage que encara ho seguim, però ja veig que aquí seguint les modes. D'aquí quatre dies amb dos djs i dos de versions i un de hip hop ens petem la festa major. Sort del Lokal Biker que han programat pel dissabte anterior un concert de rock sinó molt malament tot plegat pels quatre nostàlgics d'aquest estil. Visca Pau Casals man que pierda. 

Vendrell versus Calafell i viceversa

 

 

 

 

Un dels principals problemes que té aquesta comarca és que tot i que el Vendrell li ha tocat el paper de capital de comarca en prou feines s’ha dedicat a cuidar les seves capelletes i zona privilegiada del Vendrell, espai que va entre el torrent del Lluch i el de la Bisbal. Aquest l’epicentre del Vendrell de tota la vida, de sempre i encara no ha variat la mentalitat, però per compensar aquest amor no correspost ha inventat les diferents festes que es van celebrant per totes les urbanitzacions, essent les més importants les dels barris marítims que cada dia tenen més pes en la societat local. L’Ajuntament com pensa en tot els hi ha plantat una andròmina nova que ningú sap perquè servirà i que de moment ja ha costat 7 milions d’euros i encara falten alguns detalls. Pocs la volen, però ningú sap perquè servirà realment, perquè això de congressos i museus no és una cosa que ens caracteritzi. Sempre la podem deixar per 50 anys a alguna entitat i que faci cursos de pintura per la tarda i sevillanes al matí.

Calafell per la seva banda des de que dissenyar el parc de la Sínia és un lloc al mig de dalt i vaig on la gent va passejar, la canalla pot jugar i tranquils. Hem d’adaptar el municipi al que vol la gent i al que necessita, però no podem tenir infraestructures que no van ni amb realitat virtual.

Cap de setmana al Vendrell, que si el Cabrot, els Nens, l’Embarcada tenim festa assegurada. Els qui viuen per la Rambla ja deuen tenir tots com a mínim doble vidre  o un apartament a Santa Oliva per poder dormir els caps de setmana. Al final vas mirant i són els de sempre fills d’aquest tros del Vendrell que fan coses. Al Vendrell la majoria de coses es fan amb una mentalitat de poble i com més maco sigui el meu acte millor.

Calafell que si una setmana especial, els motos, l’alta el turisme familiar, que l’altra l’arrossejat i l’altra el mar. No saps ni qui ho munta, però hi fan participar els establiments i altres entitats de la vila perquè tothom en surti beneficiat. La classe política de Calafell ho ha obert a tothom i no tothom sap ni qui és l’alcalde ni qui són els regidors. Ells treballen pel municipi i per tothom amb més o menys encert i no com al Vendrell que hi ha molt de residu d’èpoques passades.

Calafell està obert i la gent hi participa majoritàriament perquè es fa el que la majoria de gent vol que  es faci i no el que s’ha de fer perquè toca.

Ara al Vendrell tenim una tortuga al garatge que un dia d’aquests la tindrem a la cercavila de festa major. Quan veus les cercaviles i els correfocs hi  ha entitats amb gent, però altres hi ha quatre gats. Potser que en comptes  de posar més bèsties a les cercaviles la gent s’apuntés a les que hi ha i quan la cosa ja estigui plena doncs en fem una altra. Doncs no. Aquí sinó tens animaló no ets ningú i llavors per la festa major alguns busquen gent perquè no tenen personal. Hi ha animals per un parc temàtic. Al Vendrell potser tenim 200 entitats però la majoria són 4 i el  caporal. En comptes de sumar, la gent es fa la seva particular i a demanar subvenció.

Potser per arreglar una mica tot plegat fem com a Calafell i altres llocs evidentment que fan festes per gent que en principi no porta problemes com  els de cotxes o motos antigues i rockabillies que dóna alegria i color a la ciutat i no ens omplen els carrers de botellon. No cal que tinguem una brigada Brunete per perseguir els dolents, potser que  portem una altra festa i tots hi  guanyarem. Un exemple clar el shopping night, doncs endavant a seguir creant propostes per donar vida al poble i no discutir a veure qui tira més petards una nit.

No ens calen Viccos amb pressupost molt elevat que toqui quasi una hora més tard del previst amb un so horrible. Els seus admiradors es van cansar d’esperar i ningú va dir res. No costa gaire. Ei xatos que anem tard i la gent sap alguna cosa i no esperant allí a veure si venia amb una nau espacial.

Calafell fan les coses més coherents com les havaneres que té un preu però tots en treu profit aquí tard i de mala manera i passant de la resta. Ja n’hi ha prou. Tothom pot posar el seu granet de sorra, ei a Calafell en necessiten més. Però aneu a donar un tomb i veureu com s’ho passen els Esgangalats amb les seves festes populars entre els uns i els altres. Al Vendrell falta això, una rivalitat sana, però aquí només hi ha un equip, la resta s’ha perdut pel camí. Calafell té tres nuclis amb identitat i cadascú estima el seu. Aquesta és la gràcia. Aquí al Vendrell, zona centre i rodalies. El Tabaris és un tros de vedella en un poble de vegetarians o un oasis sense aigua entre voreres malmeses i carrers inundables o aquell “pongo” que et va regalar la sogra i no tens valor de tirar a la brossa.

Ens manca lectura bíblica

 

 

 

 

Els polítics de la costa baixpenedesenca que sembla que durant la major part de l’any cadascú va a la seva en moments claus es donen la mà per no fer el ridícul. Ara que el Ministeri de Foment ha dit que ja no reposaria la sorra de les platges eliminada en el passat temporal, els nostres manaires reietons han decidit que ells ho arreglarien a la seva manera sense l’ajuda ni divina ni de Madrid. Potser un cop de mà dels Fons Nexgeneration i ja en tenen prou per fer realitat els seus somnis.

Tu entre setmana vas a la platja de la comarca i veuràs com uns camions  enormes van amunt i avall carregats de sorra. Agafen la sorra de Coma-ruga i la portem a Calafell que tenen una platja en forma de tanga.

El que la natura va fer en una nit ens hi podem passar un mes amunt i avall camió va camió ve de dia i nit, excepte els dissabte i diumenges que ho deixen per la gent que vulgui anar a la platja. Si aquestes màquines enganxen a una persona a la sorra perquè passen arran de mar la poden deixar feta trossos. Doncs si entre setmana si algú hi vol anar que pari compte amb aquests trens de mercaderies que passen amunt i avall amb el seu valuós material.

Esperem que els Déus no s’emprenyin amb aquests seguidors del Salvador Illa i una nit d’aquesta no els hi torni a posar la sorra a Coma-ruga o al mig del mar que ja seria més difícil de trobar. Als nostres alcaldes només haurien d’haver llegit la paràbola d’aquell nen que fa un forat a la sorra de la platja i intenta posar tota l’aigua de mar allí dins. Llavors els seus pare els hi expliquen que això no es pot fer perquè el mar és immens i és impossible de dominar. Però els nostres polítics acostumats a llegir enquestes, informes opinions favorables al seus modus operandi sempre es deixen al calaix les lectures més bàsiques de la humanitat com la Bíblia que ja explica als alcaldes d’aquell temps  que davant la natura no som res i quan ens despistem ella torna ho seu lloc i no hi ha remei. Som simples humans amb aires de grandesa però hem de saber les nostres limitacions. No és normal la quantitat de ports que tenim que trenca les corrents marines i fa que tot funcioni d’aquella manera.

Que a la platja del Vendrell hi hagi ginguetes té un sentit perquè durant força metres no  hi ha bars ni similars disponibles, però no té cap sentit que sobre la sorra de Calafell hi hagi terrasses perquè ja està tot prou ple i massificat i no cal que hi posem més xixa sinó matarem el turisme de massa excés i tots hi perdem. S’ha de saber tenir uns límits. Doncs les posem a Segur que la cosa és més tranquil·la i donem una mica de vida a aquesta zona, però Calafell Platja ja està massa concorregut i més ara a l’estiu. Per acabar jo prohibiria el trenet en alguns horaris o fer una ruta alternativa a les Madrigueres perquè hi ha moments que és molt més ràpid anar fer la ruta del trenet a peu que en cotxe. Enguany al Vendrell ja tenim aigua a les dutxes. Una batalla guanyada pel sentit comú i la coherència humana i el seny davant les rareses d’alguns personatges ja oblidats de la recent història d’aquesta comarca sense ordre ni concert.