Una campanya electoral peculiar al Vendrell

Al Vendrell estem vivint una campanya electoral força peculiar. Esperant que l’actual primer partit de l’oposició mostri les seves cartes i els seus peons,estem vivint una cosa bastant monocromàtica amb algunes pinzellades de formacions alternatives que van fent petites coses aquí i allà per demostrar que hi són, però si una persona ve al Vendrell es pot pensar clarament que aquí tenim llista única com fa uns anys i que només cal saber si aconseguirà la majoria absoluta amb més o menys seguretat, però poca cosa més.

L’oposició natural al Psc que són els socis de Cdc s’han afanyat a pujar al carro electoral guanyador, alguns amb posicions que els garantirà segurament convertir-se en regidor en les files optimistes. Aquest traspàs que sempre s’ha produït ens indica clarament que la diferència entre les dues formacions és minsa. A més quan els toca sumar vots ho fan sense complexos. Ara que el Procés està a l’UCI encara els hi resulta molt més senzill perquè no cal ni anar a buscar mocions compromeses perquè tota la política catalana ha tornat al rollo autonòmic com a molt arriscat.

Aquí tenim tenim equip de govern que no es cansa de dir que treballa per tot el municipi i algunes urbanitzacions encara esperen centre civics, sense escombriaires pel carrer i l’esperada màquina de neteja que deixa el terra molt net. No cal que parlem de l’estat de l’asfalt d’algunes zones i l’enllumenat públic que convida a jugar a fet i amagar a primeres hores de la nit. Espais del Vendrell que han de calcular el que fan a la setmana per reservar el Pasbus i els porti als seus destins no sigui que truquin molt tard i ja no es pot fer res.

Una llista majoritària on hi ha com a mínim un 30% de musulmans en els seus actes públics. Això no es reflexa en les primeres posicions de la llista que a banda de buscar algú convergent i de les platges per compensar la resta corresponen a una generació de vendrellencs de tota la vida   Per què no posem un descendent del Ksar al Kabir entre els 10 primers?. La política és  practica, no és un ciència abstracta.

Els actuals polítics parlen d’un programa electoral amb un museu de Coma-ruga dins la joia de la corona, però no som capaços de mantenir dignificat les restes de les Guàrdies que estan a la carretera de Sant Vicenç proper a un dels supermercats que s’han convertit en punt de trobada del vilatans de tota la vida.

Unes eleccions que saps de bones a primeres que Podemos ja se sumarà directament als resultats del Psc. Una coalició que pot anar bé però si abans d’acabar el partit un ja es rendeix poca cosa té a fer en aquesta coalició a part de quatre petites coses en un pacte vergonyós.

I tots aquestes estrelles caigudes de l’olimp que van apostant per una nova vila. Jo les veig pactant amb el govern per unes 50.000 a l’any que correspon al seu salari i un parell de càrrecs de confiança per premiar als que els han ajudat i també han aportat diners a la campanya.

Doncs res estem en un partit de futbol desigual entre una combinació d’un Barça Madrid contra petits equips de segona i tercera divisió que van fent petites jugades sense coordinació ni ritme que no s’acaben de dilucidar. Alguns ja han passat per altres formacions locals, altres no sé sap ni d’on surten i volen viure de les sigles del partit que defensen.

Tot molt estrany, a veure que passa a les properes setmanes. Si la cosa segueix així tenim optimisme assegurat fins que al 2028 tornin a baixar el Tobies del campanar per posar oli a la maquinària.

Brutal concert de Noctambuls al Lokal Bike

 

Aquest dissabte he viscut un dels concerts mès memorables de Noctambuls al Lokal Bike del Vendrell amb tot l'aforament complert, amb unes dues hores de directe per repassar els seus tres àlbums i no oblidar alguna versió de Sangtrait,. Va ser genial no hi va faltar el seu antic cantant, Pep Fillat que va col.laborar amb una canço del grup. El heavy i el punk i altres estils són estils que potser hi ha poca gent, però la que hi està és fidel i s'apunta a tot el que facin. Ahir molts varen suar de valent amb un local ple fins la bandera. A tope. Esperem nous concerts i noves nits com la d'ahir.

Tres anys oficials de covid

 

Després d’aquests 3 anys de covid oficial que tenim a aquest país sembla que les coses tornin a la normalitat. Hem passat molt ràpid d’anar totalment en mascareta a anar i practicar la vida com com s’ha sempre. En aquest hivern tot i no ser hi hagut un embús considerable de centres hospitalaris amb els passadissos plens de gom amb el personal saturat i moltes coses que val més que no sabem.

Si que sembla que es van aportar uns pocs diners més a la sanitat pública després del 2021, però encara la cosa ha quedat molt curta per les necessitats que hi ha per cobrir. La sanitat encara està molt per sota de les nostres necessitats bàsiques, en especial en comarques com la nostra que en els darrers anys s’ha multiplicat en població i els recursos han quedat igual. A hores d’ara l’ampliació de l’hospital del Vendrell ja hauria de de ser una realitat amb la seva Unitat de Cures Intensives que es una fonamental en ple funcionament que donaria una mica d’aire a altres centres tensionants de la capital de la província.      

El Covid ens va demostra que érem totalment vulnerables i encara ho seguim sent encara que tinguem més experència en ser fràgils, però ens la poden torna a donar quan menys ens ho esperem.

Un altre problema que tenim és que en cas de dubte sempre fem cas al polític per sobre del tècnic. Quan els especialistes van començar a parlar de parar el món, ningú s’ho creia, però ben aviat es va haver d’actuar perquè la situació era irrevesible sinó adoptavem dràstiques. Els tècnics i especialistes segueixen estan al servei del poder. Seguim construint armes per destruir-nos els uns als altres, però si un dia ens ataca un meteorit, no sabrem on passar el nostre preuat cap.

Seguim endavant enamorats de la Visa que intenta soluciona els nostres problemes, però les terratrèmols, la sequera, el fret i altres trastorns climatològics ens estan dient alguna cosa  que potser no sabem entendre encara, però per la majoria la cosa està més que clara.

El virus que potser d’aquí 30 anys sabrem la veritat de tot plegat, ens va posar a prova i la veritat que no hem avançat el que caldria.

No sé quin futur ens separa, però tal dia com avui hauria de ser el Dia Mundial de l Covid, perquè per primer cop en moltes dècades tot el món va remar cap a un costat. Aquest és el principi bàsic si volem arribar a algun lloc a univers, com a planeta i no anem perdent gent pel camí.

Del covid hem après una mica com científics, però molt poc com a persones.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

Una digna mereixedora del Premi Teresina Martorell, Maria Ramon

 En uns jardins del Museu Deu ple de cadires, però només amb la meitat ocupades es va lliurar el passat dissabte al matí la onzena eidició del Premi Maria Ramon i Cavallé. Una vendrellenca vtv que s'ha de dedicat principalment a l'educació de família de solera de tota la vida que ha fet de  profe a tota una generació. Està molt bé, i la dona s´ho mereix perquè està a tot arreu i compleix amb la cultura i amb el poble i fa poc li van donar un premi de literatura infantil. 

Ara també s'hauria de pensar en dones que no hagin estat mestres o similars. Per una mica de varietat igual que molts carrers del Vendrell són polítics i artistes, també hi ha altres gremis que s'han de potenciar. per la propera edició. 

Brutals las Migas a l'Auditori Pau Casals, excepte el foco dels trons

 Com no podia ser d'una altra manera las Migas en el seu concert van fer gaudir de principi a final a la gent que va omplir l'Auditori Pa Casals. Allí estavem tots preparats per gaudir aquesta interessant barreja entre flamenc Pop per quatre noies que porten 19 any sobre l'escenari, tot i que de la primera tongada només està a actualment la Marta Robles que és l'ànima del grup.

Un concert genial amb un públic entregat i un grup que es va emocionar i tot per la bona acollida. Genial tot plegat,

excepte un parell de focos de mitja alçada que van deixar sense poder veure a uns quants assistents al concert perquè els donava la llum a la cara. Es van queixar i els xicots de la sala ho van dir als del grup i sembla que van baixar la intensitat del foco, però que et posin un foco a la cara et deix cegato. Llàstima d'aquest desencert. Els focos no poden il·luminar directament a la gent si són continuos perquè et deixa sense veuere i més amb un públic assegut que no et pot moure. 

Gran concert las Migas, no us les perdeu. Té un cache alt, però val la pena. 

Nadie salva a las Rosas, una trhiller d'un àrab amb fortes arrels al Vendrell.

 Crec que aquesta és la segona o tercera vegada que és presenta l'obra un autor àrab resident a Catalunya. Aquesta és la seva segona creació i porta per nom Nadie salva a las rosas. Una mena de trhiller amb una mica de tot que reflexa la nostra societat actual, la real, no pas la que ens volen ensenyar els polítics. Un llibre proper que enganxa i que ens mostra el nostre entorn vist des de baix, tal com el veu l'autor sense filtres ni històries vàries. Un honor que un company de facultat de filologia semítica presenti un llibre al Vendrell. Ahir va estar acompanyat per Kevin Prados i Alba Vinyes i un munt de gent que li van donar suport i molts es van emportar ell llibre a casa.

Reptes de futur pel Vendrell

 

 

 

Aquestes dies que polítics i derivats estan enfeinats en anar configurant un programa electoral molt bonic i formós que després no podran complir per manca de pressupost o per pactes amb altres formacions sinó s’aconsegueix la desitjada majoria absoluta que ha de servir per tenir una legislatura sense gaires ensurts.

Us proposo unes idees que anirien a tots prou bé.

Agafar el pàrquing xic de la Pep Jai i aplicar com a molt  les mateixes tarifes que les que hi ha en el solar del carrer Cerdanya. No estaria malament que els dies festius aquest fos completament gratuït, però és molt millor això que el que teníem.

Crear una entitat municipal que s’encarregui d’anar a buscar empreses a l’exterior i facilitar els procediments perquè s’estableixin a casa nostra. No pas com ara que és un lloc amb bons professionals però que cada programa tenen un futur incert i no saben que serà del seu futur, esperant noves subvencions i ajudes que han de venir de no sé on, per tornar a repetir el mateix, però amb altra gent. La història sense fi.

Tenir tota la gent de l’Eina treballadora municipal per donar seguretat i donar-li un aire més de promoció econòmica i tecnològica i no com ara que dansen com les subvencions van i venen en el mercat. Aquesta hauria de ser un dels pilars del Vendrell si es vol sortir d’on som i no el recurs per tenir ocupada a la gent una temporada i vinga vagin passant.   

Un altra dels temes que s’haurien de reconvertir és tot el personal del Ventall que treballa a la Brigada i a la residència de la Muntanyeta passin a formar part de l’Ajuntament del Vendrell. Una mesura per garantir les condicions laborals de les persones que treballen al consistori i no com ara que hi ha com a dos perfils ben marcats entre els que provenen d’un lloc i els que venen de l’empresa pública. Evidentment que la persona que porta el cementiri ha de formar part de la plantilla municipal no d’una empresa aliena que de mica en mica ho va ocupant tot com un pop amb uns llargs tentacles.

De cara al Vendrell, doncs arriba a un acord amb els propietaris del sindicat i almenys salvar alguna cosa perquè al pas que anem ja només podrem guardar les tines soterrades perquè la resta amb el pas del temps es va degradant allí al mig del poble esperant que torni un altre pla  de barris perquè el primer no va fer-hi res de res en aquesta infraestructura centenària.

Arreglar el solar del Botafoc per tenir una bona zona de parquing i concerts i tot això perquè és un lloc ideal de fàcil al centre de la vila, les floretes ja les trobarem uns metres més amunt si volem, però hem de ser una vila pràctica i no un voler i no poder com ara.

Doncs convertir el local  municipal de Sant Joan en un lloc viu amb moltes i variades activitats per trencar l’ambient d’aquesta zona pot donar força i varietat a aquest espai del Vendrell que també està allí deixat de la mà de Déu i esperant que algú li doni la seva oportunitat no només de la Lira ha de viure el texit social del Vendrell. Res us desitjo molta festa des de Sant Joan a la Fira que no s’ha d’assemblar gens amb el que tenim fins ara. Doncs aquests són quatre apunts per si em vol fer cas. Ho dic perquè ho conec una mica, sinó em dedicaria a la política. Com tenen vetat el meu programa de ràdio, doncs mira, aquí ho exposo.