dilluns, 1 de juny de 2020

50 anys de l'Escola Àngel Guimerà del Vendrell


En el 2009 l'actual Ceip Àngel Guimerà del Vendrell va celebrar el seu mig segle de vida. Jo com alumne hi vaig anar. Varen fer diferents activitats durant unes setmanes. Un dels moments més intensos va ser el sopar de totes les promocions que han sortit d'allí. Hi ha havia molts representants de les promocions recents, però de la meva n'erem pocs, però va servir per recordar vivències i històries de la meva formació en aquest centre. Jo vaig estudiar tot el segon cicle de 5è a 8è. Els primers cursos els vaig fer a Albinyana. Una de les coses que més recordo són les escenes de menjador on hi havia una colla que jugavem junts.

80 dies i visita a Calafell


Avui estem a dia 1 de juny. Pocs imaginàvem quan va començar tot això que avui encara estaríem a casa sense poder sortir de la nostra regió sanitària. El Pedro Sánchez va dir que el primer de juliol s'obrien les fronteres internacionals per rebre turistes i si anem a aquest pas potser encara algunes zones no podran sortir i els estrangers a podran venir. Hi ha coses que no s'entenen. Avui és el dia que alguns alumnes en fase 2 poden anar al cole, però ha sortit aquest matí una escola del Catllar on no ni ha anat ningú perquè no val la pena pel que queda per acabar el curs. Realment és una d'aquestes altres coses que no s'entenen. Ahir vaig anar a Calafell i la veritat que hi ha de tot. Hi ha gent que ho respecten i altres 'ho salten a la torera. També hi havia molta gent sense mascareta. A vegades fa una mica de cosa la veritat. Esperem que això no reboti sinó tornarem enrere com els crancs. Hi ha botigues obertes, però el més preferit ara per ara són les terrasses dels bars i restaurants. La gent no té humor per comprar per moltes coses que tots coneixem. Vinga endavant. Ara anem a pels cent en la darrera recta d'aquest circuit que de mica en mica va creixent.

diumenge, 31 de maig de 2020

Records de la història recent d'Albinyana


El 2004 varen publicar un dels principals llibres d'història local de la localitat com el Folclore d'Albinyana redactat per Manuel Bofarull i Salvador Arroyo on jo vaig tenir l'honor de fer un petit pròleg. Aquest lllibre va tenir molt d'èxit en la localitat i rodalies. Vam fer presentacions als dos nuclies principals d'Albinyana i varem recordar alguns dels episodis de la nostra història local més rcent. Aquí va ser un principi que després al 2010 es faria la primera representació del Ball parlat de Sant Bartomeu que es va fer el 2015 i ha de tornar el 2020 segons votació popular. També es va fer una exposició de fotografies de la colla de ball de Bastons que els anys 40 va existir al poble.

79 dies i gent de fora de la comarca ens visita


Aquí al Vendrell les forces de seguretat munten els caps de setmana controls perquè no vingui ningú de fora de la nostra regió sanitària, però de de tant en tant s'escola algú des del primer dia i tenim visita. Suposo que altres els han enganxat aquests controls i han fet marxa enrera però controlar tot això és molt díficil  perquè hi ha moltes urbanitzacions a casa nostra i els efectius policials són ben pocs.
Ahir vaig veure el nou pas per la riera de la Bisbal a les Madrigures i jo crec que si baixa poca aigua encara, però aquest tubs són estrets i quan baixi una mica més d'aigua encara que no sigui de pluja o s'embossi tornarem a estar com estàvem. Algun dia el Vendrell de cara al segle XXII haurà de pensar en arreglar aquest tema perquè això mereix una solució perquè aquell pont de fusta sobre el passeig marítim arregla ben poca cosa. De mica en mica el comerç va tirant endavant i la gent va a les terrasses. Hi ha terrasses que ho respecten i en altres punts s`'h passen pel forro. A veure que passarà.

dissabte, 30 de maig de 2020

Normatives a les parets


Als pobles molts cops hi havia rajoles que recordaven algunes normatives bàsiques que es posaven a l'entrada de less poblacions i que actualment ja formen una mica part de la història tot i que el problema malhauradament encara existeix però es gestiona de diferents maneres.  Aquí una foto del camí d'Albinyana que porta al cementiri i també a altres localitats com la Bisbal del Penedès. Un record del passat que cal preservar.

78 dies i ja tenim concerts a l'aire lliure en la nova realitat


Ja portem 78 dies a casa i de mica en mica estem preparant la nova realitat. El festival Cruïlla de Barcelona ja ha programat alguns concerts en els nou nou format. A veuere com evoluciona tot plegat, El proper dilluns la canalla ja pot tornar a l'escola. Només qui vulgui, però la comunitat educativa del Baix Penedès encara no tenen molt clar com anirà tot això perquè encara hi ha molts dubtes i la gent té por.
De mica en mica els bars i terrasses de la comarca es van omplint de mica en mica i les perruqueries es van normalitzant. Ara el que va a preu d'or són els guants. Un paquet de 50 guants de plàstic han passat de 4 a 20 euros. Sembla que el tema mascaretes ja el tenim controlat. Ara falta a veure que passa amb els guants de plàstic que diuen que tampoc no són tan necessaris per combatre la pandèmia i generen falça seguretat.

divendres, 29 de maig de 2020

Una bona excusa pel Km 0




Una de les oportunitats d’aquesta pandèmia la tenim en la potenciació del consum del Km 0. En aquesta comarca tenim una gran riquesa agrícola que no només està en el vi sinó també en altres productes com els préssecs, melons, oli, verdures, peres i tants altres que es van produint al llarg i ample de les tres comarques penedesenques. Ara que els nostres moviments estan limitats en el territori és l’hora que els pagesos i venedors de tots aquests productes facin servir les xarxes socials o les botigues obertes per oferir els seus productes.  Després de tot això que estem vivint ja res tornarà a ser igual com abans. Hem d’aprofitar les noves regles del joc que de mica en mica s’aniran marcant sobre el camí per intentar aprofitar el màxim possible els nostres recursos.
Una bona manera és que les diferents cooperatives que hi ha en el territori treballessin com si fossin una gran cadena comercial i s’intercanviessin els seus productes per poder oferir el millor de nosaltres en tot aquest territori. Aquesta és una manera de fer front des del km 0 a les grans cadenes que estan instaurades en el territori.
A partir d’aquí i a la recerca d’un producte final de qualitat estan els establiments de restauració que podien aprofitar aquesta xarxa per adquirir els seus productes que després serviran en els seus restaurants. Hem de treballar perquè preu i qualitat vagin  en la mateixa línia, s’ha de buscar que un nombre màxim d’establiments confiïn en els nostres productes. La gastronomia també és cultura.
No sé que passarà enguany amb el turisme però també hem de tenir en compte les persones que viuen en aquests municipis perquè puguin gaudir dels seus productes. La gent no es mourà tant com altres anys per por i per tema econòmic. Convertim el nostre Penedès en una excel·lent oferta cultural per als seus habitants.