dijous, 8 de desembre de 2022

Les misèries de la política

 



 

Hi ha moltes empreses publiques que donen ajudes als seus treballadors per estudis, ulleres, plantilles, lents entre altres. La gent que ho veu des de fora pot pensar que quina colla de privilegiats que hi ha allí dins. La veritat és molt lluny d’aquesta peculiaritat. El que sempre han fet els polítics es gastar quan menys millor en personal de la casa.

Si molts ajuntaments tinguessin el règim retributiu de Cambrils i Sitges no estaríem parlant d’aquestes misèries que en el seu moment es varen posar per a veure si el capítol de personal tenia una partida més petita. Al llarg dels anys l’únic que fan es discutir sindicats i polítics sobre unes xifres simbòliques que per uns no representen res i per altres menys, en comptes de dotar a tothom d’un salari digne pels temps actuals.

Ara estem en uns mesos tranquils perquè en un parell d’anys només podran ser interins un 8% dels treballadors de l’administració. La resta hauran de ser de carrera i per això hauran de passar unes proves per aconseguir aquesta fita. Encara que en els casos dels més veterans només cal presentar els mèrits i se suposa que ningú altre voldrà ocupar la seva plaça sembla que la cosa estigui més segura, però en aquest món res no és segur fins que tens el blat al sac i ben lligat. Quan tots aquesta nova massa de personal sigui funcionaris i puguin dir de les seves es preveu que hi ha hi haurà caliu com a la sanitat pública o a ensenyament que són els caps de llança d’aquesta protesta general contra l’estat.

Estem vivint una inflació brutal. No cal seguir les dades oficials, tu vas a comprar a una gran superfície encara que no sigui de les més cares i el que abans compraves amb 50 euros, ara no ho pots fer amb 100 euros. Per altra banda, els interessos de les hipoteques que havien estat sota zero comencen a pujar perillosament i aniran afectant a tothom a mesura que es vagin revisant les clàusules.

L’electricitat i el gas s’ha convertit en un luxe per moltes famílies que algunes han  hagut de recuperar la catalítica que et permet controlar el que gastes amb la bombona de butà.

 Si s’ha d’abonar preus abusius per algun informe doncs no passa res encara que sigui quasi la còpia del que la mateixa empresa ha venut al poble del costat. Però com aquí hi ha moltes empreses que estan acostumades a vendre productes a les administracions que no funcionen com alguns programaris que estan just embastats i els professionals de la casa han de suar a veure si va tot allò. Al final tornen a parar la mà per consultes quan l’únic que fan es actualitzar un programa a mitges que algun polític il·luminat ha comprat acceptant sense consultar a la majoria dels qui realment ho faran servir.

No passa res, qui dies passa anys empenys.

Després aquests que s’encarreguen de pujar i baixar les finestres de les administracions veuen que les promocions es fan per simpatia del cap amb els manaires de torn o simplement de l’orgull personal per demostrar a la resta de petits reis de taifes del poder local que no són ningú perquè ell fa el que vol mentrestant els altres no es cansen de fer informes que només acaben en alguna destructora.

Ja n’hi ha prou de relacions de llocs de treball adaptades a uns pocs i quan una majoria fa anys que espera amb una caixa de ciris a la mà, altres amb un llumí han pujat més que la resta amb anys treballant a consciència i creient que era possible.

Personatges que fan i desfan a consciència amb un clar interès personal i no hi ha ningú que els hi pari els peus, encara els hi posen una catifa més ampla perquè pugui arribar més lluny amb les fites personals de fer créixer un negoci a mida que s’han muntat a l’ombra de l’administració i aprofitant molts dels seus recursos.

Moltes històries de persones que tenen encomanades missions conjuntes i gairebé ni es parlen per poder dissenyar una tàctica conjunta i cada pal tira de la seva corda a veure qui té més força. Al final només queda el postureig d’uns pocs sobre un vaixell tocat i enfonsat.

dimecres, 7 de desembre de 2022

Tradicions del Vendrell que no es poden perdre

 


Al Vendrell hi ha tradicions que no es poden perdre. Una és el calendari dels Pastorets que reben puntualment abans del Nadal els socis de l'entitat presidida pel molt Honorable Josep Maria Bargalló i que et pots trobar en molts llocs del Vendrell perquè fa uns anys se soci dels Pastorets estava de moda, ara les coses han canviat, però jo sóc un nostàlgic del Bargalló i la seva gran creació amb uns pocs més que han superat de tot. Una altra dels clàssics és el calendari de l'any que cada any fa algú del Vendrell del Vendrell. Fa dos anys la Peris, una vendrellenca normal que feia fotos molt xules de les seves anades i vingudes pel Vendrell. Ella ho feia a posta i van sortir molts fans. Despres va venir el Merencio que va fer el segon calendari i enguany els Són Rumores que es donen una visió del Vendrell. Aquest és el grup més autèntic del Vendrell i comarca i que a lo tonto enguany han fet molts concerts i tots molt bé i animats perquè s'ho valen, s'ho pelen bé i para que buscar més grups d'aquests trompetilles de merda que totes les canóns son igual. Doncs res ja queden pocs exemplars del calendari.

diumenge, 4 de desembre de 2022

Ja tenim les llums de nadal aqui










El Vendrel ja té el seu enllumenat de Nadal que ves va encendre el passat divendres a la tarda. Hi havia molta gent que va assitir a la plaça Vella a veure l'encesa i la xocolatada. Més llums que altres cops.

Els inestables tornen a omplir la Lira fins la bandera



 Els inestables del`Vendrell varen omplir el dissabte dia 3 de desembre la Lira. La sala va quedar per un minuts plena de gom a gom amb el seu espectacle Rumors. Una comèdia d'embòlics que dura més dues hores que narra la celebració de 20 anys d'un matrimoni de en un pis de nova york. allí tenen llocs dos tres i passen moles coses que fa la una comèdia agil i trepidant. Jo crec que s'ha de retallar una mica de l'obra que resulta massa llarga i arriba un punt que la gent ja desconnecta. La lira té unes cadires que no es pot estar més d'una hora i mitja perquè sinó resulten molt incòmodes. 

El protagonista principal és el nostr Enric Batlle que és el puntal que tot vagi rodant sobre ell i la resta de personatges giren molt sobre aquest personatge. Una obra divertida, però massa llarga i massa embolicada. Més tisores per una obra que no té ni solta ni volta. La Lira plena de gom i la gent s'ho va passar teta.

divendres, 2 de desembre de 2022

Experiències interessants

 



Fa unes poques setmanes vaig anar a veure Blaumut a l’Auditori de Vilafranca del Penedès. Ves per on que després de la mitja part del concert va venir la part més interessant quan un grup de joves amb instruments de corda d’una escola de música local varen pujar a l’escenari per tocar conjuntament un parell de peces amb el grup protagonista del concert. Crec que molts dels alumnes allí presents mai oblidaran aquests 10 minuts de glòria davant la mirada de tothom compartim unes partitures que fa uns mesos que estudiaven atentament.

Avui en dia està tot inventat, però només falta que algú tingui una petita gran idea  i totes les parts hi accedeixin a tirar endavant la proposta.

Hi ha moltes escoles de música a casa nostra, però són pocs els qui després tiren endavant d’una manera professional perquè quan acaben els estudis es queden allí i massa cops guanya l’altra opció i la música queda abandonada per a moments casolans o amb amics.

Aquí al Vendrell aquest any hem fet una gran campanya per donar a conèixer grups novells en concerts organitzats per l’Ajuntament en llocs diferents. És un primer pas, però massa poques vegades ja no es dóna tot això i els futurs músics es queden aquí frustrats en aquest tema. Aquest és una de les assignatures que tenen pendent moltes entitats públiques de casa nostra que es gasten moltes euros en gent de fora  i els d’aquí res de res. No cal organitzar grans concerts per la gent dels pobles veïns

 

dijous, 1 de desembre de 2022

Hospital saturat del Vendrell


 

El Vendrell tenim un hospital saturat que et pot fer estar 48 hores a boxes sense alta ni anar a planta amb malalts per les diverses plantes. Aquest hospital ja es va fer petit amb un parqing insuficient que no ha crescut. Cada dia hi ha hi ha més ciutats dormitori perquè la veritat és que la industria res de res. Sort del petit comerç que va aguantant el tiron perquè les grans superficies porten els seus beneficis ves a saber a on. No tenim futur i estem  com la tele sense programes claus perquè la tele només interessa si surten els polítics però per la resta. Si ara viuen sense el perquè poden viure amb serveis mínims, ja es buscaran alguna empresa que els filmarà les 24 hores i els posarà davant la càmera de les xarxes socials. Aquesta és la nova realitat. La clau del govern guanyar a qualsevol preu, ara falta saber si els rebotats reflectiran el vot donant el sufragi a altres partits o cauran hipnotitzats per l'optimisme. 

Un Vendrell esmaperdut sense el seu programa televisiu referent

 



 

Molts vendrellencs fa dies i setmanes que deambulen tristos i afligits pels seus carrers i places. Això els valents que surten de casa, la resta no gosa ni a sortir al carrer per no donar a conèixer el seu afligiment. El programa més transgressor de la televisió local fa dies que no s’emet. El Per què? Va tenir la seva darrera emissió el 28 de setembre del 2022. Dos mesos d’aquesta data que no han passat fàcilment per la majoria de ciutadans  que necessiten saber i conèixer de primera la mà les grans fites que fan els nostres manaires explicats per ells mateixos en aquests 20 minuts i poc de glòria que ofereix als regidors amb cartera perquè la gent conegui com serà el futur d’aquest Vendrell.

Ningú sap que ha passat, però tothom intueix algun motiu obscur que ha portat a retirar aquest referent de la graella televisiva local. No ha estat suficient els reportatges que s’han passat sobre el Vendrell recent. La ferida segueix aquí i no hi ha res que ho pugui subsanar.

Si el Per què? torna a ser un cop més el que mereix més Ondes i Gaudis també tenim la regidora més destacada d’aquesta legislatura. Alguns regidors passaran sense pena ni glória per aquest consistori, però si hi ha una persona que ha destacat sobre la resta ha estat la Barbara Perís que amb declaracions contundents i mesures polèmiques com tancar l’aigua de les dutxes serà recordada durant uns quants anys i possiblement ha estat en la persona que ha dedicat més hores al consistori perquè te la podries trobar qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora en aquests 7 quilòmetres de paradís que ella s’ha encarregat de gestionar no sense decisions polèmiques. Persona espontània que ha pujat en fama com el preu del gas i de la llum. És possible que aparegui en alguna altra llista electoral sinó els seus antics companys majoritaris de coalició segur que li fan un forat en els primers llocs de la llista per no deixar perdre una de les icones de la legislació.

El concert de la legislatura va ha estat el de Camela que es va fer ves a saber per quin motiu però que va resultar el que tenia que ser. Hi ha coses que no es poden controlar. Un concert que va demostrar com ja he dit altres cops per aquestes pàgines que el Vendrell és territori Camela o el Barrio per si un altre any es vol seguir la mateixa línia.

Moltes persones van descobrir on estava el Vendrell aquell dia i altres varem passar dues hores escoltant un dels clàssics d’ara i sempre perquè hi ha coses que mai moren.

L’epicentre de les actuacions del consistori ha estat aquesta legislatura el Pont de França que ha passat de ser un punt on vianants i vehicles el compartien. A partir d’ara els vehicles s’hauran de conformar amb el pont Sant Jordi i aquest passarà a ser només per vianants per unir les dues parts principals del Vendrell. En aquesta zona s’han arreglat un dels punts més concorreguts del Vendrell com és el carrer de les Quatre Fonts que també s’ha dedicat principalment als vianants amb una nova font ubicada en un dels seus laterals.

Ha començat una curiosa campanya municipal per acabar amb alguns dels grafits dels darrers anys. Les primeres víctimes han estat el pont de sota la via del Pèlag i el segon una al·legoria a la Covid que estava ubicat en el pont del mercat municipal i que també ha estat tret de les parets del municipi per ves a saber. Aquest feia referència al Covid i era prou important per mantenir uns anys més.

Són petits detalls d’aquest Vendrell que ha viscut la covid com la resta de l’univers i que moltes petites coses han anat canviant encara que sembla que tornem a estar en aquesta normalitat enrarida.