diumenge, 22 de setembre de 2019

Impressionant la baixada de l'Àliga de Tarragona


Feia anys que no anava a la Festa Major de Tarragona. Ahir em varen convidar a veure la baixada de l'Àliga des de la catedral. Un esdeveniment que no havia vist mai ni de prop ni de lluny. La sensació va ser brutal veient tot el carrer i la plaça plena de gent i botant al so de la txaranga corresponent. Hi ha havia una festassa sota als meus peus que també m'arribava a mi.Va ser una sensació impressionant que no recordo haver viscut mai i em va venir al cap la Patum de Berga que encara no he vist mai. Una nit màgica amb grans amics a taula i després a gaudir d'aquest acte tradicional que fa enfervorir als tarragonis i altes persones vingudes d'arreu per veure aquesta petita cercavila nocturna pel casc antic de Tarragona. Genial. Gràcies a vosaltres per fer-ho possible. Al final de la cercavila un gegantó de l'ampolla de la més coneguda beguda tarragonina.

Ramon Mirabet, un gran descobriment musical


Un dels artistes que he descobert aquest any ha estat Ramon Mirabet. Arran del disc Polièdric dels Laxnbusto el vaig veure per primera vegada en dos dels seus 4 concerts. Llavors l'he anat seguint. Vaig anar a Lleida a Barcelona al Maremagnum i ara tocava a Sitges, la seva segona residència. És un cantant català que canta amb anglès que en un principi em va costar entrar en la seva música, però a mesura que el vas escoltant et va encantant. És una persona molt senzilla i molt humana i això ho transmet en els seus directes. Hi ha algunes cançons que fan que el públic es posi a cent. També en el seu repertori incorpora algunes balades bestials. Si fa un concert proper de vosaltres us aconsello que l'aneu a veure. En gaudireu.

divendres, 20 de setembre de 2019

No et prometem el paradís, però si una oportunitat



No et prometem el paradís perquè sabem que no te’l podem donar, però si que et podem garantir una difusió d’aquelles persones que han decidit provar sort en el món de l’art i la cultura.
No ens calen tenir grans festivals amb artistes de primera ordre que omplen estadis arreu, sinó que hem d’aconseguir que els nostres veïns participin de les nostres activitats més nostrades. No ens calen grans titulars als mitjans de comunicació més mediàtics mundials sinó que només desitgem que la gent ens conegui per allò que som i per allò que fem. A casa nostra tenim artistes i professionals que tenen un gran nivell i els hi hem de donar l’oportunitat que la gent els conegui i poc a poc vagin pujant en aquesta escala imprevisible que és la fama i la popularitat. A mesura que vas ascendint vas veient com noves portes es van obrint i nous camins es veuen més clars que abans.
Si tenim escoles de música i tenim festivals, però la gràcia que algunes dels alumnes que algun dia han passat per aquests centres privats o públics presentin la seva oferta en algun dels nostres espais, Les nostres comarques són riques en creació musical i en també tenim força auditoris, però només ens cal veure quants llocs tenim perquè aquests joves puguin donar a conèixer el seu art als seus amics i parents, els primers passos sobre els escenaris. Molts han de sortir d’aquí per anar a altres contrades a oferir a altres allò que han après entre nosaltres. Aquest és un treball a mig i llarg termini que s’ha de fer perquè no ens podem quedar de braços creuats quan uns joves et demanen un lloc per fer el seu primer concert encara que sigui a un preu simbòlic. Aquesta és una de les nostres mancances actualment tot i que hi ha algun viarany obert que permet veure una mica de llum, però ara per ara és totalment insuficient. Aquí també s’ha d’invertir en futur.



dimecres, 18 de setembre de 2019

Memòries del rei de les nostres platges


Fa uns pocs anys vaig publicar una breu descripció del personatge que representaria la filosofia del Riuet de Coma-ruga sota el nom de Barbie Riuet. En aquest article es  mostrava el perfil de persones que visiten les nostres platges i en especial aquesta zona mediàtica del nostre litoral més internacional. Hem de ser sincers a la realitat i hem de donar el protagonisme a qui li toca i no és més que el corriol camanegre que actualment té un risc mínim. Un ocell de la família dels caràdrids de 16 centímetres d’alçada que fa anys i panys que va escollir el nostre litoral per tenir-hi també la seva caseta vora el mar. La cosa anava molt bé fins que varen venir els turistes i els plans de construcció del litoral amb el límit actual que ha obligat a posar-hi ordre abans no decideixi tocar el dos per altres llocs on estigui més tranquil.
El nostre corriol que és una au voladora pot habitar al llarg dels nostres 7 quilòmetres de costa, però té una especial predilecció per la zona de les Madrigueres i Sant Salvador, tot i que òbviament l’animal no hi entén de fronteres i límits i te’ls pots trobar Coma-ruga i fins i tot més enllà, però ara amb la nova versió de les Madrigueres en aquest espai al voltant de la part final de la Riera de la Bisbal s’hi troba com peix a l’aigua tot i que és un ocell.
El nostre protagonistes fa uns anys tenia que anar amb els peus de plom no sigui que algun dels cotxe o vianants de les Madrigueres acabessin amb la seva existència en el pàrquing ubicat en aquest espai i el volum de persones que hi transitaven en especial a l’estiu. Però en la passada legislatura vàrem fer un gir de 180 graus i el que era un lloc per posar-hi cotxes ho hem anat transformant en una reserva natural de la costa Daurada, tot això gràcies a la crisis de la construcció sinó ja haguéssim vist tot allò ple d’habitatges amb vistes al mar amb dos espais reduïts naturalitzats per cuidar la consciència ecologista dels seus responsables i fer la cosa més atractiva comercialment.
Ara tenim la cosa controlada majoritàriament i entre les forces que s’han de controlar estan els brètols que s’encarreguen de fer malbé els passos o els qui tiren deixalles en aquest espai natural entre altres dolents de la proposta.
La natura és sàvia i veient el que tenia que suportar el pobre ocellet ja va decidir que les seves postes serien a l’abril o al maig que són mesos tranquils a no sé els quatre dies de setmana santa, però la natura va complicar la cosa i va fer que aquests animalons poguessin tenir segones postes en el mes de juny quan ja comencem a tenir una certa afluència en aquests espais marítims.  Els tres ous que acostuma a fer en les seves postes necessiten 25 dies per ser covats pels seus dos progenitors. Aquí és on està el perill si la cosa es desmarxa una mica en el temps i hi ha visitants que fan coses que no haurien de fer.
Realment aquest és el rei de les nostres platges i si l’obra de la Seu com va ser el pont sobre  la Riera de la Bisbal de sant Salvador que va estar tants mesos aturat una part de la culpa la té el rei de tot aquest territori que primerament va ser verge, després, no tant i ara volem conservar el que hem creat artificilament i que recuperi el seu esperit original en la mesura del possible.

Aquest personatge ha d’aguantar la pressió de la modernitat que s’accentua en els mesos d’estiu amb els cotxes i els vianants ocupant el seu espai natural. També li toca suportar les estridències del castell de foc de Sant Salvador que es tira dels seus espais preferits a casa nostra. El nostre rei que tot i les seves dimensions reduïdes l’hem de tractar com li pertoca. Ja en té prou d’ingerències en el seu terreny natural que a punt va estar de no tornar-lo a veure mai més. 

diumenge, 15 de setembre de 2019

Museu de les Il·lusions de Barcelona

Al carrer Pintor Fortuny 17 del Raval de Barcelona hi ha un museu que només són pintures dibuixades a la paret i al terra, el seu nom és Museu de las Ilusiones de Barcelona. És una planta baixa ple de dibuixos i et marquen des d'on s'ha de fer la foto i quina postura aconsellen. En una hora i poc el tens mirat i remirat. És un museu modern, es diu museu per dir alguna cosa que quedi bé, però podria ser qualsevol cosa. La idea és original i allí pots passar una bona estona simulant en fotografia que puges per unes escales, ets devorat per un dinosauri i mil coses més. Pel que veig de tant en tant van canviant alguna pintura, però està molt divertit, la veritat.

dissabte, 14 de setembre de 2019

Castellfort, un poble amb un altre estil de vida


Després de la Diada he estat tres dies a dos pobles dels Ports de Morella, en concret Castellfort i Portell. La meva mare es filla de Castellfort i per coses de la vida va anar a parar a Albinyana. He trobat uns pobles amb moltes cases tancades on es veuen massa cartells en venda o lloguer de cases. Pobles petits on molta gent que pot marxa perquè tothom busca les comoditats tot i que en aquests pobles hi ha moltes comoditats per la seva situació. Són pobles tranquils, on la majoria d'habitants són avis tot i que de tant en tant sents xiscles de petits grups de canalla que tomben pel poble. Localitats petits amb pocs establiments amb el mínim on la gent compra el mínim perquè prefereix anar a les botigues d'altres localitats i de mica en mica la tenda és més una obra social que una altra cosa. Localitats on cuiden el turisme amb bones carreteres i tot molt ben marcat perquè el turisme ha de ser un dels punts de la seva riquesa. Sort de fàbriques com la Marie Claire de Vilafranca del cid i altres persones que són funcionaris del govern i viuen de vigilar el bosc. Dos llocs tranquils on es viu una altra vida.


dimecres, 11 de setembre de 2019

Hi havia més densitat de concentrats que en altres Diades


Sis han estat els autobusos que han sortit avui del Vendrell per anar a la Diada, menys que en altres èpoques, perquè hi ha gent que està desencisada de com va tot i altres opten per altres mitjans de transport. Avui tocava la Gran via de les Corts Catalanes en el tram 16, prop del carrer Calabria. El carrer es va omplint de poc a poc, però avui ha estat un dels dies amb més gent concentrada per rajola que altres vegades. Feia dies que no estava la gent tan junta com avui, potser el tram era més curt que en altres anys, però la gent estava com una llauna de sardines i la veritat que costava moure's en els moments centrals de l'acte. Una Diada saludable amb molt bon ambient, veient gent que fa dies que no veus de la comarca o altres llocs. Molt bon rotllo, tot i que ens havien dit que no hi havia sonorització enguany si que n'hi havia a cada tram. Molt bon ambient com un dia festiu i a casa hem estat mitja hora per sortir per la Diagonal. Molt bon ambient. He trobat que hi hagut massa parlaments per arribar a dir el mateix entre una cosa i una altra i quan ha arribat els Segadors, molta gent ja havia tocat el dos. Un dels moments més emotius és quan passen per tots els trams una estelada gegant que tapa a la gent. Ara tindrem una tardor calenta a veure que passa tot plegat. El poble ha respost, un cop més. Ara només falta que ho facin els polítics que tenen la paella pel mànec. A veure com acaba aquesta etapa que acabem i una nova que potser aviat començarem. Al novembre a votar per Espanya i potser també a Catalunya. Un gran dia de bon rollo i la pluja ens ha perdonat.