Hi ha petites presumptes errades que val més dissimular

 Fer de jurat a un carnaval avui en dia és motl complicat. De les quasi 50 carrosses que es van presentar al Vendrell n'hi havia alguna, un parell o dos que destacaven una mica sobre la resta. Altres poques estaven per sota la mitjana, però una trentena llarga eren si fa no fa en la mateixa línia. Depèn del jurat triar una o altra, però la cosa ja depenia del jurat que podia apreciar una cosa o una altra sense que es pugui dir que no està bé, perquè eren similars. Ara és molt trist, tot i que som persones i que som humans que a les 2 de la matinada tinguis un guanyador i a les 12 del migdia del dia següent el que estava en segona posició passa a 1a posició. Poden tenir raó o no, però jo crec que vist el poc marge que hi ha si és que t'ho has equivocat o algo t'ho empasses i no passa res. Això és molt lleig que  10 hores després et diguin no no, al reves el 2n primer i viceversa. Això és Vendrell i no passem de poble amb mentalitat de poble, però ja toca canviar. 

La rua més llarga de la història del Vendrell

 

Aquest divendres, dia 13 de febrer entre la pluja de la tarda i el vent de la nit va tenir lloc la rua més llarga que jo recordo de carnaval. Va arribar a tres hore 50 minuts. El record estava fa uns pocs anys en dues hores i mig i enguany a tope de power. Evidentment a les ultimes carrosses hi havia quatre gats en els punts importants. Però res seguim endavant amb aquestes super rues que van donant tombs pel Penedès., durant tres cap de setmana, de moment potser algun dia tindrem carnaval com els Tres Tombs de Sant Antoni que durant un parell o tres de mesos. El Carnaval com sempre amb alguna carrossa i comparsa que s'ho havia currat bastant, però dins la normalitat acceptable. Seguim endavant. No es va fer el Farraestoltes pel vent i res seguim endavant.

Només els grans resisteixen

 

 

A mesura que passa el temps anem veient en les nostres pobles i viles com molts establiments familiars regentats per famílies centenàries amb un llarg historial van tancant les portes o en els millors dels casos fan un canvi de nom a favor d’un nouvingut de terres llunyanes. Aquesta és la nostra realitat. Són poc els indígenes que aguanten aquesta embranzida marcada sobretot pels nous costums socials. En una societat on la classe mitjana va perdent pes específic et vas trobant que una petita minoria es mou pels llocs tradicionals que encara tenen el seu públic específic i una gran majoria, cada dia més, van apostant per llocs grans on puguis estalviar temps i diners.

Al final ens trobem a casa nostra o grans superfícies comercials que de moment ho vas a buscar tu, però ben aviat el servei a domicili agafarà embranzida ra i després tenim grans xarxes de petits establiments en mans de grans col·lectius que es van implantant en el nostre territori sense fer gaire soroll. Avui en dia no es pot competir amb aquest ampli teixit comercial que actua com una franquícia potser de caire universal que es va desplegant en el territori. Avui en dia una família que té un local cèntric el més rendible és buscar una feina amb un bon horari i amb un salari normal i llogar el local a una d’aquestes nissagues que acostumen a pagar els rebuts religiosament. Fa temps anar entrar a alguns d’aquests establiments feia cosa, però avui en dia tot es va normalitzant. Ara avancem a velocitat de microones amb un destí totalment incert. Aquest és un dels preus de la globalització que ens toca pagar a tothom perquè en molts temps tot ha canviat. Abans anar a comprar un diumenge pel matí podria ser un sacrilegi. Avui en dia és un fet totalment normal i assimilat en el context actual.

Un cop d’ull a la realitat política del territori

 

 

A aquestes alçades de la pel·lícula ja es va veient una mica com es poden presentar les properes eleccions municipals del maig del 2027. La majoria d’ajuntaments mantenen la pressió fiscal per aquests anys previs a les urnes. Després dels comicis de cop i volta ja faran la sotragada que toca, però ara no hem de quedar malament amb l’electorat. Per altra banda ja han sortit alguns candidats com l’Albert Rovira al Vendrell i poca cosa més. Sembla ser que com que en aquest país no tenim limitat el nombre de legislatures que es poden encadenar per part de l’alcalde. Tot apunta que en la majoria de municipis repetiran candidatura els alcaldes. Des de l’incombustible batlle de Sant Jaume dels Domenys fins a les noves promeses de la política comarcal com l’alcalde de Santa Oliva passant pels més visibles com els batlles dels tres municipis costaners. Alguns dels quals des del dia següent a la possessió del present mandat ja varen començar la campanya electoral per al 2027.

Per altra banda, també al consistori del Vendrell el company solidari i silent del Psoe al poder en alguns punts de l’ordre del dia del plenari fa explicació de vot que consisteix en què després de la votació de cada punt del plenari exposa la seva postura sobre el tema en qüestió. En resum intenta que es vegi que també té personalitat fora del partit del Pedro Sánchez, però amb les explicacions que ha fet fins ara és millor que no digui res com ha estat la seva posició en tota aquesta legislatura. Millor tenir la boca tancada que parlar per no dir res. Queda molt millor. No cal aixecar falses expectatives o no hi ha res.

Evidentment en aquesta comarca passarà com a la majoria de Catalunya on al dreta entrarà amb força en els consistoris perquè la gestió que han fet en molts municipis, sobretot en els més grans, ha estat força nefasta. Llavors el vot de càstig sense cap mena de dubte anirà cap aquests nous partits que ningú vol però que molts voten. A veure si resulten perillosos a l’hora de repartir el pastís. La gràcia en molts llocs no és guanyar, sinó aconseguir una combinació numèrica que et permeti tenir el poder. Si ets qui té millors resultats, però no hi ha més regidors a l’oposició i no pots pactar amb ningú estàs venut. Llavors tots els partits a part de mirar el melic miren qui tenen al voltant per arribar a una entesa consolidada i no caure en aquesta inseguretat en què viuen els presidents de Catalunya i d’Espanya que van per la mínima en els millors dels casos.

En les propers eleccions hi ha uns pocs que votaran un partit determinat i hi ha uns molts que potser no pensen votar, però en cas que uns dies o setmanes abans dels comicis es visqui un caos de país com ha passat aquests dies amb el transport públic, en especial la Renfe i la climatologia adversa pot passar de tot. Molts dels pilars bàsics del sistema com l’ensenyament, sanitat i transport estan a nivells freàtics. Prova d’això són les vagues de sectors públics que estan previstes per aquest mes de febrer. La gent cada dia està menys anestesiada per aquesta política de “hi estem treballant” o “ho tenim sobre la taula”. Tal com ens tracten als usuaris alguns serveis públics com el tren és de tonto en amunt. La gent ja està farta d’aquests jocs dels trilers de poca monta. La gent cada dia vota menys persones i vota partits i a les properes en alguns partits no cal ni que facin actes polítics perquè val més no dir res que posar la pota. Perquè una cosa és el líder i l’altra els seus incondicionals. Segurament hi haurà sorpreses, però després no diguin que no s’ho esperaven. La cosa està cantada. Potser la millor solució per arreglar una mica el patí és tocar fons i anar pujant, però tants anys en aquests nivells de subdesenvolupament no ens han portat enlloc. La cosa està animada i cada dia la gent fa menys cas als mitjans subvencionats perquè ens han aixecat massa la camisa i han perdut credibilitat. Aquest és el futur que tenim i la gent ho sap. Ara falta saber com s’anirà concretant tot plegat. Toca esperar una mica. La cita és al  al maig del 2027 si abans no ha passat alguna cosa que ho hagi precipitat tot plegat. Anirem esperant en uns mesos força intensos.

Què són serveis essencials?

 El canvi climàtic provoca que cada dia tinguem més jornades com avui que només han de funcionar els serveis essèncials, però que són aquests?. jo crec que els d'urgència sanitaris, de manteniment, de mobilitat i poca cosa més. El que fa que un país no s'aturi del tot. Tot el que pot esperar unes hores no és essencial. Estem aquí en un país on no t'agafen els telèfons ni et contesten les instàncies en una situació normal ara arriben les coses essencials i hem de saber que és i que no doncs tancat i tothom que pugui a casa i si algú s'ha de moure que siguin per coses immediates. Tot això s'hauria d'escriure legalment en diferents nivells de serveis bàsics, però tot ben acordat per no generar confusió

La rua de Carnaval de Sant Jaume dels Domenys, justa a la fusta

 Un cop més he aanat a la rua de Carnaval de Sant Jaume dels Domenys que sempre és una setmana abans que la majoria de pobles del Penedès. Doncs res, quasi dues horetes unes 30 i escaig carrosses i molt bon ambient. Sembla que el carnaval és millor de nit, però allí de dia feia bona temperatura i  es veia tot molt bé. Una rua curta que no han d'anar per carrers morts de fàstic i d'una durada racional. Això de més de tres hores passant carrosses que són quasi totes clòniques es fa pesat. Val més menys i millor. Al final la gent ja queda saturada de carnaval que és cada any com el dia de la marmota, però res anem fent i seguim endavant.

LLorenç del Penedès, capital del Baix Penedès

 

Llorenç del Penedès te uns 2.500 habitants i 4,6 kms quadrats i és el terme més petit del Baix Penedès. L'altre vaig anar a unes jornades culturals alternatives que no són d'aquestes que fan els polítics per penjar fotos i no parlar de res. La conclusió de tot plegat és que al poble hi ha molta vida. Tenen molts tipus de comerços fins i tot una merceria com el Vendrell que només en té una i té 50.000 habitants. A Llorenç la gent va de la resta de municipis veïns perquè hi ha de tot i bon tracte i bon preu. És on hi ha més indígenes de la població perquè la gent que hi va ho fa perquè vol i no perquè és més barato i no cal pagar per anar a Barna en tren. Un poble tranquil on la gent és coneix amb una residència d'avis i motla vidilla social. Tot un luxe Llorenç que s'ha convertit en la capital del Baix Penedès perquè el Vendrell fa anys que ho ha deixat de ser i amb la nova renaturalització ens dediquem a llençar diners al torrent perquè anem sobrats. Un exemple a seguir. Els joves del Vendrell van Llorenç perquè tenen de tot i es troben molt més segurs.