Un dia de la dona de flors i violes

 

 

 

 

En aquests dies estem veient molt actes en defensa de la dona arran de la celebració mundial el dia 8 de març d’aquesta data. Tenim pancartes, xerrades, llegida de manifestos, debats, exposicions, caminades i mil històries més que hem pogut anar veient a través de les xarxes socials. Aquestes mesures són de caire puntuals que aposten per la conscienciació social, però que hem de ser capaços d’anar una mica més enllà.

Primer de tot dotar a la comarca d’un servei d’atenció a les dones amb més professionals que atenguin aquest serveis, cobrint baixes i no esperar dos mesos a què et donin un hora. El mateix es pot dir en el tema judicial amb un jutjat que hauria d’agilitzar la seva tramitació i sentència ferma sense haver d’esperar un any fins que hi hagi sentència amb el risc que això suposa per a les persones. Pocs recursos també per allunyar, encara que sigui temporalment, a les víctimes de la violència masclista després de la denúncia.

Una altra mesura és que molts partits a l’hora de potenciar els caps de llista en les seves eleccions posin una dona. Aquesta serà una manera de visualitzar el paper femení en la nostra societat. Tradicionalment els homes són els qui han ocupat aquest paper i ara dins la mateixa formació s’ha de donar un pas important a les dones. No és gens normal que en un govern d’Espanya i de Catalunya no hem tingut mai una dona de presidenta. En molts pobles de la comarca no han tingut mai cap dona com a màxim autoritat local. Aquest és un tema que s’ha de treballar en tots els àmbits i és una porta a donar a la dona el paper que realment li correspon.

Per altra banda també s’ha de treballar l’entrada d’homes en professions que al llarg de la història han estat feminitzades com el món de la infermeria, neteja, l’hostaleria i tants altres. També s’ha de treballar el vessant contrari com fomentar l’entrada de la dona en camps que fins ara tenen un pes poc específic com les forces de seguretat, agricultura i ramaderia, enginyeria i similars.

Per fomentar el feminisme ens calen més eines com escoles bressol i residències d’avis on petits i grans puguin estar atesos a uns preus raonables en uns horaris amplis que no obliguin a la dona, i a l’home de pas, també a destinar més temps del necessari a atendre aquestes necessitats.

Llavors a nivell general per potenciar el paper de la dona s’han de potenciar els serveis públics perquè tinguin uns nivells presumptament normals i no hagis d’estar 3 hores en tren per cobrir en tres hores el que habitualment es feia en un hora o esperar tres anys per una operació de catarates. No només de fotos i imatges viuen les persones i perquè tot funcioni s’ha de treballar altres camps que milloren les condicions de les dones evidentment i de pas també dels homes. Cada dia és el dia de la dona tot i que crec que fins que no hi hagi el dia de l’home en el calendari no estarem del tot ben normalitzats. 

 

Un altre que vol sucar el melindro el 2027

 

Aquest divendres el crispeto torna a provar sort amb una nova formació que ja ho va intentar al 2019 però al final no es va presentar a les eleccions i anava del Vendrell mega guay i voliar pactar i al final no va fer res com una crispeta que fa xof i no passa d'aquí. Doncs res, suposo que ho volen intentar un altre cop. A veure si tenen collins o es queden en una bossa de crispetes com l'altre cop. Són els mateixos de sempre però repetinats. Una secció del grup ja s'ha passat directament al club de fans del Ken i queden els orginals. A veure com va tot això. Jo no li veig futur perquè el Vendrell veurà com puja la dreta dreta. Vinga endavant al Ken ja li va bé que hi hagi partidets que vagin difuminant els seus presumptes adversaris. Vinga ja ho tenim aquí. A sucar el melindro i a veure que passa. Ells ja saben com és el seu Vendrell ideal. Fa 60 anys que l'estem vivint i patint. La resta, pura literatura.

Segueixo fidel a l'Edu de Porland's

El Lokal Bike va acollir ahir un concert amb un grup mític del Vendrell com els Porland's. Jo els vaig seguir a principis del 2000 quan tocaven aquí i allà. Ahir em vaig trobar amb un nou cantant amb una versió molt més enèrgica i dinàmica, però jo ho sento em quedo amb l'Edu Fernández ,perquè hi ha cançons que a part de la lletra i la música una part clau la posa el cantant i aquí ha canviant radicalment. La intenció és molt bona. Sembla que la cosa és temporal i algún dia tindrem el seu lider original, però de moment prefereixo viure una mica del record. Aquesta és una manera d'acostar els grans temes dels Rolling Stones del Vendrell a una nova generació més jove, però jo em quedo amb els clàssics. Ahir el Lokal va omplir de gent el Lokal que està una mica menys de 100 persones tot i que feien concerts amb la Banda del coche rojo en una carpa no gaire lluny i un dj, però els vtv vintage de tota la vida teníem molt clar on havíem d'anar i pocs van fallar a la cita. Endavant amb la bona música i el rock no subvencionat.

100 anys 100 pilars, un acte amb molta emoció tot i la fina pluja

 

Els Nens del Vendrell celebren el seu centenari i de retruc el monument als castells de Josep Cañas també celebra 50 anys. Doncs res, una gran idea és fer 100 pilars de quatre al voltant d'aquest monument a tocar a l'antiga N-340. Estaven convidades unes 50 colles, però pel mal temps d'avui s no han vingut totes, però sembla que si que s'han fet uns 60 pilars. però la gràcia és la intenció i els números finals no són tan importants. Hi havia caliu i s'ha fet en un dia de plugims que amb el retard de mitja hora de l'actuació ha parat durants uns moments la pluja els 10 minuts nececessaris per fer l'actuació. Han vingut colles de tot Catalunya i ha estat breu com toca i molt emotiu. Com era normal ha parlat a l'escenari el tutor de Josep Cañas destacant la seva figura i persona. Una tarda especial que amb un temps millor hagués estat esplèndia però al final doncs ha mantingut el tipus i s'ha pogut realitzar perquè trobar una vetllada on puguin venir tantes colles no es gens fàcil la veritat. Enhorabona als Nens i endavant. Avui en dia hi ha unes 100 colles que fan castells, principalment a Catalunya però n'hi ha altres parts del món com USA, Índia, Anglaterra i molts altres gràcies als catalans amb vincles en aquests territoris i al repte que suposar fer castells. Curiosament ara fa uns 50 anys quan es va inaugurar el monument als castells en tot arreu n'hi havia unes 15. No cal dir que el nombre s'ha multiplicat exponencialment en aquest mig segle. Doncs res, seguim endavant amb el centenari dels Nens del Vendrell

No totes les subvencions són bones

 

Agafant el fil de la polèmica que fa setmanes que dura sobre el nou finançament singular que ens volen aplicar. Només cal dir que és una nova aixecada de camisa d’aquest govern que constantment ens diu val més això que res i ens amenaça amb la possibilitat que amb la dreta seria molt pitjor. Però clar, no diu que la política que fa aquesta presumpta esquerra ja li ha manllevat a aquesta dreta que ens vigila. Ens toca arreglar aquest problema d’una vegada definitiva. No és moment d’anar posant més pegats per un model que no és ni de bon tros el millor per nosaltres. El cafè per a tots és una política que no ens aporta res de nou. Només entretenir una mica més al personal.

Moltes administracions públiques estan a la cerca constant de subvencions i ajudes públiques vinguin d’on vinguin. Molts cops encara que no toqui s’aprofita les ofertes que hi ha en aquest camp. Encara que no sigui una necessitat primordial un ho demana i si cau tot això que tenim, però molts cops s’ha de posar una part econòmica de la butxaca per cobrir el cost real de l’obra o servei.

El que necessiten molts municipis és tenir un pla de futur a 15 o 20 anys vista i treballar sobre un pla concret i no anar donant pals a l’aire segons d’on vingui l’ajuda. De res serveix tenir diners i invertir-los en obres que no tenen ni solta ni volta. Hem de ser valents i crear models que beneficien a la majoria de la població i no pas als quatre de sempre. Demanar diners està bé però en un projecte de futur i no de qualsevol manera com un nen prepotent. Hem de tenir seny social. No només dilapidar diners i diners com un nen mimat que només vol guanyar eleccions a qualsevol preu perquè al tonto del poble sempre li toca pagar el pastís.

 

 

A la recerca dels diners fàcils

 

 

La nostra societat cada dia té més amants de les pràctiques per aconseguir diners fàcils encara que no siguin processos ni segurs ni legals. Com sabut per la veu popular els diners no es fan treballant. S’han de buscar altres mecanisme per aconseguir en poc temps grans quantitats de diners.

Hi ha activitats més o menys lícites. La política et pot portar de porter de discoteca a assessor de ministre d’una manera força ràpida. Una posició que et pot permetre alts ingressos i ampliar la cartera de contactes. Altres carreres menys lucratives et poden portar a esdevenir assessor d’un ajuntament sense horari ni tasques concretes ni la formació adequada. En el fons treballes pel partit encara que sigui dins un edifici municipal pagat per la resta de veïns del municipi.

Després tenim també aquests concursos televisius com OT, Eufòria i tants altres que a persones que fins ara podien tenir un perfil totalment normal es converteixen de cop i volta en grans artistes dels principals mitjans de comunicació amb una data de caducitat definida difícil de superar. Quan acabin el seu torn seran uns altres els afortunats. Ells cauran a l’oblit com tantes altres figures els han precedit en aquet efímer camí. No cal ni saber gaire música ni tenir dots especials. Simplement cauré bé davant la càmera i jugar  a aquest joc pervers. Altres personatges no cal ni que surtin sobre escenari. H poden fer en altres programes de relacions socials com Gran Hermano, la Isla de las Tentaciones on et toca vendre la teva intimitat i que tothom sàpiga que fas i deixes de fer en la teva vida diària. Quan acaba ela temporada, doncs res, un altre cop al calaix i alguna entrevista molt de tant en tant per no tenir un perfil desaparegut del tot.

Un altre món no tant lícit és el món de la droga que manté a moltes persones en el seu dia a dia. Els Mossos d’Esquadra ja alerten del  perill de les màfies d’aquest sector a casa nostra. Això vol dir que ja estem en nivells preocupants. En aquest país des de sempre hi hagut aquest comerç fora de legalitat que ja estava abans amb el contraban de tabac. De mica en mica s’ha anat adaptant a les noves necessitats del mercat. Hi ha molts establiments molt ben situats que se suposa que paguen grans lloguers que amb la venda de carcasses de mòbil per exemple evidentment no poden cobrir ni de bon tros la despesa del lloguer. Simplement són tapadores amb alguna cosa al darrera que manté tota aquesta estructura que no té res a veure amb el que oficialment ofereixen al mercat.

Després hi ha tot un grapat de persones que viuen de les xarxes socials i similars. Aquests a part de diners reben material de roba o altres objectes perquè puguin promocionar en les seves aparicions a les xarxes. Potser les seves percepcions no són tan quantioses en diners en metàl·lic, però per altra banda tenen un remuneració interessants en espècies que també poden arribar a compensar en certa manera les seves visualitzacions.

El perfil d’una persona que estudia i s’esforça per ser aconseguí un treball honrat i digne a base d’anar pujant per les escales de mica en mica cada dia està més en desús. Les noves estratègies socials i laborals d’una manera o altra potencien tots aquests perfils turbo que estan entre la legalitat i la il·legalitat que aconsegueixen uns forts ingressos econòmics. Evidentment en molts casos estem parlant de treballs efímers que pots baixar amb la mateixa velocitat que has pujat i sense pietat, però que són temptadors i atrapen a molta gent.

Tenim sort d’aquestes vies alternatives de vida que permeten que molta gent pugui viure en aquesta via microones. Els mètodes tradicionals no funcionen i cada dia estan més pervertits. Ja no són gens atractius i qui es pot busca altres sistemes encara que sigui muntar una empresa per vendre fum i crear necessitats que realment no existeixen a la resta de mortals, però de tant insistir al final semblen fonamentals. Trobar treballadors cada dia costa més perquè la gent va a la recerca del diner fàcil i sinó a buscar ajudes que li poden resultar més beneficioses treballar amb sous baixos i precarietat continua

Voluntaris per la llengua, tota una experiència humana.

 

Ahir dimarts vaig participar en una mena de voluntariat per la llengua exprés que es va fer al Vendrell pel CNL. Erem uns 4 voluntaris i uns vint estudiants vinguts d'arreu. Va anar rotant entre els diferents grups i va ser molt interesssant com veus aquestes persones que fa pocs mesos  que són aquí s'interessen per aprendre català. Hi ha gent que fa dècades que hi són i ni un borrall i aquestes persones doncs hi posen tot el seu interès. Realment aquesta és una grata experiència per tothom que hauria d'arribar més lluny.