Un espectacular i provocador festival de drons de Coma-ruga

 Potser que ens dediquem als drons perquè el castell de focs de Sant Joan va ser bastant penós, però els 400 drons van ser espectacular pel nivell del Vendrell perquè no estem davant de la visita del Papa a la Sagrada Família. Un espectacle que va durar uns 14 minuts i poc perquè aquests aparells tenen unes piles de 20 minuts i la durada ha de ser inferior sinó tots caurien abans per manca de bateria. Va sortir, el corriol camanegre, el Pau Casals, la llauna de sardines del Tabaris, els Nens que fan 100 anys, la Tortuga que organitzava l'acte per allí i com no, no podia faltar un esment al Riuet que va ser una provocació pels tots els que estaven alli perquè sempre que es riguessin de la gent que ho veia després de com l'han deixat. Molta molta gent, dels actes més concorreguts a les platges amb cotxes aparcats a on podien i cues i un ambient dens, però el resultat va ser molt bo amb aquest toc provocatiu del toll del Riuet i no hi podia faltar l'escut optimista del Vendrell amb la farigola al mig. Seguiem endavant i aquest festival ha vingut per quedar-se.  

Aromes optimistes a les Madrigueres de Sant Salvador

 

En aquestes èpoques de l'any que fa calor i tenim la costa plena de turistes i segones residències allí al costat de la desembocadura de la Riera de la Bisbal tenim un emissari submarí que bombeja l'aigua de les platges a la depuradora de Santa Oliva. Nosaltres som així de xulos i tirem la merda riera amunt. La depurem i torna a baixar per la riera, però només la part més aprofitable. Doncs per aquella zona del costat de l'emissari fa molta pudor perquè clar estem tractant amb merda i fa molta calor en aquestes temporades. Suposo que molts veïns ja s'han acostumat perquè fa anys que hi és. Ens remuntem al segle passat. La gent ja coneix el percal però a aquestes coses costa acostumar-se i la gent d'allí deu estar contenta de totes aquestes olors. No sé si seria possible alguna modificació perquè no fes tant de mala olor ara que estem en plena renaturalització. Va sortir una plataforma per recuperar l'aigua de la depuradora per regants, però clar està tant feta malbé que entra molta sal i això ja no se salvarà, però almenys si es pot disminuir aquest impacte olorífic i de pas també ambiental. 

Pista E. Manchon I quan la pilota surt fora de la pista?

 Aqui a la llauna de sardines del Tabaris de Coma-ruga li hem de posar cosetes, un parc amb un violoncel de fusta que estat prsentat socialment amb foto però que encara està en obres i al costat tenim una pista de futbol sala amb unes petites grades que per quedar bé amb el Barbes li hem posat Eduard Manchon. Ja hem fet la inauguració i tot això. Però clar en una pista de futbol sala nosaltres que som optimistes li hem posat el nom d'un jugador de futbol. Però res això a aquestes alçades ja és igual. El problema és que la pista no te xarxes per costat i algun dia es trobaran alguna pilota volant per algun costat  i per allí està l'avinuda Generalitat de Catalunya que té bastant de cotxes i sobretot a l'estiu. A veure si hi posen tanques a tot al seu voltant perquè després no passin coses. Es pot fer una reinauguració si es vol, però així la canalla no pot jugar tranquila sinó que juguin a caniques i ens evitarem problemes.

Un emocionant i merescut homenatge a Maria Gay a Santa Oliva

 Un centenar de persones va assistir el passat divendres dia 26 a un homenatge a Maria Pitxot que era més popular pel seu nom artístic de Maria Gay que va nèixer a Barcelona l'any 1876 i va morir a Nova York el 1943. Maria Gay es considerada com una de les primers artistes espanyoles que va aconseguir una veritable carrera internacional en el món de l'òpera en un dels moments que no era gens fàcil aquest cami per a les dones. Va ser tota una revolució en el seu temps. L'homenatge va anar a càrrec de Griselda Ramon i Àlex Jordi al piano. Van repassar algunes de les peces més emblemàtiques d'aquesta cantant lírica catalana des de cançons populars fins a un frament de tots conegut de la Carmen de Bizet. La sala es va omplir de gom a gom per aquest acte que anava amb taquilla inversa.

És d'agrair a totes les persones que ho han fet possible perquè aquesta és una manera de donar a conèixer el nostre patrimoni i en especial aquelles persones que per algun motiu han estat desbancades dels primers llocs de la popularitat a casa nostra. Va ser un acte molt emocionant on els autors van anant combinant música i biografia comentada d'aquesta gran diva catalana que va actuar en els principals teatres del món. Tot un encert i molt bona la seva resposta en un ambient molt amè i amb ganes de repetir. Tota una petita gran gesta amb un gran final ple d'emocions i satisfacció per part dels allí presents. 

Cal triar el millor per la majoria de gent

 

 

 

A un any de les eleccions municipals que són les que interessen més als polítics el Govern Optimista local anuncia la gratuïtat dels P0 a les escoles bressol municipal, una iniciativa que completa el cost zero per als cursos P1 i P2 d’aquests centres educatius que fa uns pocs anys que ja en gaudeixen.

Els pressupostos locals són com els comptes casolans. El que tu inverteixes en un lloc no ho fas en un altre espai. Si tu arregles la teulada potser no tindràs diners per pintar la casa i aquest és el sistema en què s’han de triar les preferències per tenir a la majoria de gent contenta. Està bé aquesta mesura, però potser que aquesta bonhomia del govern arribes a més gent amb altres mesures com la baixada de la pressió fiscal. Tenim un IBI urbà del 1,16% que és molt elevat en comparació a molts municipis catalans que està en el 0,805% en la mitjana de localitats de més de 20.000 habitants. Després tenim el tema de les escombraries que pagues segons superfície del domicili sense tenir en compte cap més factor. A l’ordenança s’inclouen unes bonificacions per portar residus a la deixalleria comarcal que no s’apliquen. Hi ha barris que fa un parell d’anys que reciclen i que no reben cap tipus de reducció en la quota per aquest esforç diari.

No cal que parlem del rebut d’aigua que el que pagués pel consum es ridícul al que de bones a primeres i sense obrir l’aixeta pagues uns 30 euros de canons fixes. Un sistema que en cap cas promociona l’estalvi del consum d’aquest líquid bàsic.

No parlem de les persones que han hagut de contractar una alarma per al seu domicili perquè el municipi està en els punts més elevats de la província de Tarragona en les taxes de criminalitat.  En les darrers anys entre robatoris, furts i ocupacions les empreses de seguretat han fet el seu agost en les nostres contrades.

No parlem del tema de l’estacionament a la via púbica que amb la inauguració el carril bici infrautilitzat es van treure del mapa unes 100 places d’estacionament dins del municipi. Ara hem tingut els més de sis milions d’euros per llençar a la Riera de la Bisbal en una obra sense solta ni volta que no porta enlloc i que només respon literalment a una presumpta renaturalització absurda. Unes 150 més d’estacionament del lateral de la riera ja han passat a la història. La taca blava estiuenca ja ha sortit als barris marítims. Segurament s’anirà estenen després de les properes municipals

 Pel que fa a esports ara poden entrar gratuïtament des del 2024 als complexos esportius municipals amb una discapacitat igual o superior al 33%. Negocis clars, mateixes instal·lacions, al juliol del 2024 hi havia 3.500 abonats i al març del 2026 van arribar als 5.637 que representa un 61,1% d’augment i. Una de les dues instal·lacions tanquen cada cap de setmana per a l’ús general. S’han d’aplicar millores que afectin a tothom i no per un costat et donen quatre cèntims i per altra costat et prenen dos euros. A nivell general, cada dia pagar més per un pitjor servei  i unes obres públiques que no porten enlloc la passera dels Nens per refer i bocana del Riuet que presumptament s’ha de recuperar. Un desencert total entre focs d’artificis i fotos a dojo.

Avantprojecte, Projecte executiu, primera pedra, presentació i inauguració. Protocol d'inauguracions optimistes

 

Dissabte passat vaig anar d'excursió al jardinet amb el xelo de fusta enganxat en una atracció infantil. Estava tot tancat i era inaccessible tot i que divendres varen fer la prsentació. Realment cal fer xorrades d'aquestes quan encara està per acabar. Suposo que ho faran per la festa major de Coma-ruga i tindran xixa per unes poques fotos més i un discurs amb faristol inclòs. L'única cosa que té d'especial és un xelo gran duns 5 o  6 metres i enganxat a un atracció infantil. Llavors tenim una nota de sol per donar més contingut a tot això. Si haguessin posat un pollastre de fusta podria ser el parc de la vida sana i ho posem com a renaturalització i li posem una cresta de gallina per fer-lo més xaxi. Res moltes tonteries i inauguracions absurdes en parcs que ara per ara encara no s'hi pot entrar. 

Una nit de rock KM 0 a Bellvei: Guardafuegos, The Beast i Leby

 Bellvei és un poble que està al mig de tot arreu amb un casal tancat un parell o tres de bars per una població d'uns 2.500 habitants, però que es preocupa una mica per tot els sectors del públic, de les sardanes, fins a les havaneres, les catifes que és propi de la loclalitat i altres històries. Ahir dissabte va ser el torn del rock fet al Penedès Hi havia un grup de versions amb joves que estaven per la vora dels 18 anys que van demostrar que són uns craks i que la cosa promet. Que uns joves facin versions de clàssics de la nostra època és una gran gesta. No està tot perdut encara. Doncs van tornar a viure grans temes de Judas Priest, Iron Maiden, Metalica entre d'altres que van donar canya a la nit. Després va tocar Leby que és una mica de trap and roll vaig escoltar dues caçons i la cosa anava tipus Fito i Fitipaldis, Estopa i derivats. Però jo anava principalment per Guardafuegos tot i que els altres dos grups també estaven molt bé, però jo els havia escoltat mai.

Guardafuegos ha tornat per aquestes contrades després de la gira de caps de setmana que es fa per la penisula, perquè en aquest país de músics i pintors apostem bàsicament per les versions que està bé però també s'ha de donar lloc a la creació local que encara que no ompli tant com les versions de sempre també tenen dret a viure i són el menjar de futur, sinó estem acabats musicalment revivint temps i temps els clàssics dels segle passat. 

Hi havia unes 400 persones tot i que a Llorenç de Calafell tocaven els Rock And Busto i els Fonders que estaven desapareguts en combats. Després hi havia Veneno en la Piel en aquell mercadillo del Turismar que no es ni fira ni turisme ni del Vendrell, potser. Res que va ser una nit màgica amb els Guardafuegos tocant els darrers temes que han pujat a les xarxes. Un grup modest, proper que té el sants cullons de tocar i escoltar la resta de grups. no com alguns que venen toquen i se'n van. Ells alli donant suport  a la resta. Enhorabona als organitzadors i als grups participants i a tots els clàssics que ens varem trobar. Una trobada entranyable que no ens calen grups d'aquests grans promotors que regnen pel territori i que sempre et colen el que ells tenen amb grans ofertes que al final sempre és el mateix. Un festival fet amb gent d'aquí que també mareixen la seva oportunitat ni no cauen en aquestes màfies musicals que tomben per aquest pais. Enhorabona i endavant.