Imagina que cada perfil sigui un plat, doncs la Magda Minguet ho elabora amb gràcia, humor i irònia, Vermuts i Barbuts

 

La Biblioteca del poble de Calafell es va omplir de gom a gom per assistir a la presentació d'un Bestseller català que segurament portarà molta cua. L'autora Magda Minguet, mestra, historiadora de l'art, periodista, foodie, entre altres moltes coses ens presenta aquesta seva primera obra sota el nom de Vermuts i Barbuts. Un llibre de cites on els protagonistes són els plats que identifiquen a cada persona. Una obra amena, divertida que repassa amb ironia molts elements de la societat des dels paletes, taxistes, hipsters i persones amb incontinència "number 2". 15 capítols on passen moltes coses que ens porten a llegir com si fos una película d'humor divertida com Algo pasa con Mary o Casa en Flames amb un humor inteligent i que és fruit d'una persona de la generació X.

Encara falta molt per Sant Jordi, però si voleu passar una bona estona aqui teniu una gran eina que se us farà curta i ja demanareu una nou capítol o alguna droga similar. Un somriure clar i directe, sense xorrades ni discurs polític que posa moltes paraules sense dir res. Us el recomano, ja ho veureu que és d'aquells que tens ganes d'acabar en seguida i pel format i la lletra entra molt bé. Ja ho sabeu. Editorial la Campana, 15 històries, d'amor, de menjar, sexe i el que passa quan un menja massa o quan un no té diners per pagar ni les pastes pel tió. Res Aquí el teniu. No ho desaprofieu. Val la pena. Ho dic perquè ho penso sincerament, ja ho veureu. 

El món dels conductors de busos molt calent i no pel sol

 Ultimament he anat força en bus. Hi ha molts conductors que van deixant anar el seu estat. Es queixen dels horaris que fan moltes hores i no poden quasi ni descansar. També es queixen que molta gent es passa pel forro les normes de circulació i aparca i para on vol i no poden passar. Es queixen de la descordinació de tot plegat. Aquí cada loco son su tema.  Es queixen que hi ha persones que creuen sense mirar i clar para un bus no es parar un cotxe. Es queixen d'algun maleducat que han de suportar en el trajecte. Alguns han patit atacs de cor per la feina. Hi ha molt de caliu en aquest gremi i la cosa està molt calenta. A veure si amb tot això aviat hi haurà sorpreses. La dinamita està, només falta l'espurna.  

Fires, firetes i firones

 

El Carrer dels Cafès ha acollit una mini Fira de la Salut organitzada per Santa Tecla i altres que hi han près part. Això es fa un dia entre setmana perquè la gent vol cobrar i clar si es fa un altre dia la gent vol cobrar i no hi ha diners i el que passa. Llavors agafen un dia laboral van a la fira i és com si estessin allí. El problema és que en comptes de tenir una fira amb estands super xulos de fusta amb gent d'aquí, de Perafita i Extremadura entre d'altres potser que posem uns estands més econòmics que hi puguin anar aquestes fires i que una part dels diners es dediqui a pagar la gent que ho fa. El que trobes a la Rambla ho pots trobar a mil llocs començant per les fires tematitzades que estan arreu. Siguem originals i invertim en la gent de casa i fem una fira de la Salut i no cal tant de menjar i beure que això ja està més vist que el pàrquing de l'Estació de Sant Vicenç. Ja no tenim ni matalassos ni paelles, doncs ara ens toca buscar un tema que no sigui el més fàcil i senzill, menjar i beure i versions. Més bàsic ja no ho podem tenir. 

Una olla de cols amb 14 municipis i un consell

 

 

Aquesta és una comarca formada per 14 municipis amb un Consell Comarcal que es dedica a donar serveis a les localitats més petites de l’àmbit. Cada peça d’aquest trencaclosques funciona d’una forma diferent del seu voltant. A part de la Idiada i alguna aventura més vetllada des del Consell Comarcal, com la gestió de residus,  cada poble fa i desfà segons els seus criteris sense seguir ni coincidències polítiques ni veïnatge territorial.

Dins aquest Tetris trobem alguns municipis que són una mica referents en algun aspecte. Per una banda, evidentment els tres municipis costaners tenen la seva idiosincràsia pròpia. Cunit és un defensor aferri del Penedès i sempre ha mostrat un “filtreig” amb el Garraf perquè els seus vincles econòmics i històrics  són molt més forts amb Vilanova i la Geltrú que no pas amb el Vendrell.   Per la seva banda, Calafell és una ciutat moderna que sempre ha esta el nostre “Sitges” comarcal salvant les distàncies evidentment. Ells ho tenen molt clar. L’Ajuntament té dues cares la A que és la oficial i la B que és una empresa de serveis que s’encarrega de tot el que altres ajuntaments ho acostumen a cedir als grans capitals. Una mentalitat moderna que sap on juga i que pocs saben qui és l’alcalde que surt el més just possible. Té una ambaixada al Vendrell sota el nom de Consell Comarcal. Al Vendrell encara li falta cohesió territorial i social. Cada barri va al seu rotllo i l’Ajuntament també. Que és vol fer un carril bici que molt pocs utilitzen ? doncs endavant. No sabem que fer amb més de 8 milions d’euros? Doncs res fem un temple vora el mar per donar sortida als molts congressos que se celebren durant tot l’any a la vila. Encara té un pla d’ajust econòmic per uns quants anys més.  Una mesura per ajudar als futurs governs locals a no estirar més la màniga que el braç.

L’Arboç està allí a mig camí entre el Vendrell i Calafell i sempre ha seguit el seu paper amb policia pròpia tot i que no té els habitants necessaris que ho fa obligatori, però ells sempre han estat peculiars. Un lloc, on de tant en tant muntem una fireta d’alguna cosa per donar vida al comerç i així anem tirant endavant i les noies encara no poden entrar als Diables.

Llorenç del Penedès és un poble petit i ben parit. Allí els polítics han de seguir el que diuen les principals entitats del poble que van marcant el dia a dia amb les seves propostes pròpies.  En aquesta localitat hi ha de tot i la gent utilitza la seva oferta local i tots hi surten guanyant.  Un exemple per a molts pobles que ha sabut trobar el bon camí del futur. Només cal veure la Rambla i s’entén que és un poble amb un gran futur i molt ben gestionat al llarg dels darrers  temps.

La Bisbal, doncs res. Des de l’aparició de la Idiada van entendre de què anava la cosa i van començar a convertir sor agrícola en industrial. On abans hi havia vinya i oliveres avui hi ha naus de logística. Algunes es veuen d’una hora lluny. Una localitat amb molta gent forana a les urbanitzacions ha trobat en aquests nous espais una feina poc ben pagada i que requereix força mà d’obra per omplir els tres torns diaris.

Altres localitats com Albinyana, Bonastre, Banyeres i Masllorenç van vivint el seu dia a dia sense fer soroll. El Montmell és un territori immens on hi ha de tot una mica i què també en la secció callada de la comarca. Sant Jaume, Bellvei i Santa Oliva de tant en tant es deixen notar una mica més, però sense aixecar més polseguera. Doncs res, cadascú en la seva història.  

Ja en tinc 55, cap i cua

 Doncs res, la vida és un tren que va passant i tu vas a dins i no saps que et trobaràs. L'any 2021 vaig estar a punt de descarrilar, però em vaig salvar dos cops en uns  pocs mesos. Ara torno a estar molt bé. Els aniversaris són una d'aquestes coses boniques de la vida que un dia a l'any algú a part de la família propera es recorda de tu. Un detall bonic i avui amb la comunicació des de l'altra punta del món ens podem parlar. Gràcies per aquest bonic dia que està quedant i res ens anem veient per realitat o virtualitat. Millor el primer, però hi ha de tot a la vinya del senyor. Molt agraït i cap a al recta dels 60. 

Un esport vintage, escriure, Magda Minguet

 Potser avui en dia el que es porta és un video i posar-lo per les xarxes. Escriure un llibre ja és una cosa vintage que no apassiona a tothom i que et posa en el grup dels de tota la vida. Hi ha molta gent que compra llibres per sant jordi i que després no llegeix ningú. He tingut la sort que una de les meves millors amigues ha escrit el seu primer llibre, la cosa promet. Ens parla de cites, d'amor, de menjar tot ben amanit amb ironia i i bon humor, fent una crítica social d'aquella que fan els bons humoristes al club de la comèdia. Però ella ho fa per escrit. El llibre es titula Vermuts i Barbuts i és de l'editorial la Campana. El podeu trobar per les llibreries del Baix Penedès i més enllà també. La Magda Minguet és la nostra Bridget Jones. No us la perdeu. Un llibre proper, sense pretensions per passar una bona estona i per compartir amb una missatge final que pot anar bé a tothom. Ja ho sabeu. Jo us aviso. Aquest llibre portarà cua perquè al menys de pèl n´'hi ha una mica. Salut i lectura.

Una Fira més a la Bisbal del Penedès

 Fa un grapat d'anys que la Bisbal del Penedès prepara una fira amb gent de dins, de fora, amb entitats locals, ajuntament i altres històries. Una manera de conèixer la població. No hi falten els espectacles de petit format. Tot ben amanit per passar un dia entretingut amb jocs o provant nous vins. Són kires Km 0 amb alguna petita excepció que són excusa ideal per donar un tomb perquè no tothom va sempre al Passeig de Gràcia o al balcó del Mediterrani. S'han de gaudir d'aquests pobles amb encant que tenim a les vores. No calen grans concerts, els petits moments són més intensos. Com sempre les puntaire al mig de tot.