Un sopar d’homes sense estridències

 

 

En els darrers tres anys he anat al sopar d’homes que té lloc al meu poble, Albinyana, en el dimarts de carnaval. Una tradició que es remunta a més de 60 anys de tradició. Ara fa uns 10 anys les dones també van començar organitzar el seu que se celebra tot just el dia abans, evidentment per no coincidir. Aquesta és la gràcia

En el poble d’Albinyana a part de pujades i baixades sempre hem tingut grans cuiners que no han aspirat mai a Estrelles Michelin, ni molt menys, però que han deixat molt bon regust en els comensals que han compartit els seus àpats. Recordem el Polido, el Conxito, tots dos tristament desapareguts. Ara és el torn del Jordi Marrasé que ajut alguns xicots del municipi va ser l’encarregat d’elaborar el sopar que va està format per una paella d’arròs i un estofat de conill.  Pels postres, doncs la tradicional taronja i uns postres de músic. No podíem sortir d’allí sense el cafè sol o amb unes gotes d’alegria.

Aquest cop érem una setantena de persones que van gairebé omplir la sala de ball de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca, que curiosament aquest anys es compleix un segle de la seva constitució que no pas de la seva construcció que va tenir lloc al voltant de l’any 1930.

En altres èpoques reculades en aquesta esperada vetllada es passaven algunes projeccions d’aquelles que havies de mirar amb els ulls clucs a la televisió sinó estaves abonat al Canal Plus que també ha passat a la història. També havia estat fa anys el punt de trobada per anar després a la rua del carnaval de Sitges. Ara està molt massificat i si vas en cotxe s’ha d’anar de tarda sinó has d’aparcar al poble del costat. Total que al final la cirereta final de la vetllada va ser una partida de futbolí allí mateix i una mica d’alegria pel cos per estovar l’arròs.

Aquest és un acte senzill, sense pretensions on cada comensal es porta els seus coberts per poder gaudir d’aquests plats boníssims.

Hi ha senyors de totes les edats, tot i que la majoria se situen a partir dels 55 anys. Albinyana també pateix en molts actes aquesta manca de la generació perduda entre canalla i adults que tot i viure al poble o en localitats properes no apareixen mai en les activitats culturals del municipi.

La majoria de comensals del sopar son veïns del nucli i també d’altres punts del terme municipal com les Peces, però curiosament també hi fan cap altres senyors vinguts de la comarca inclús a vegades es deixa caure algú de fora per no perdre aquesta cita anual en una hora raonable perquè a les 23 hores ja pots estar a casa perfectament.

Les converses que s’hi porten a terme generalment giren al voltant del municipi. Aquelles coses que passen en els seus temes principals com l’agricultura, la caça, els camins, el temps i tot aquests aspectes que són els grans protagonistes d’aquest tipus de trobades.

Evidentment en aquests sopars no hem d’aguantar ni cap tipus de discurs avorrit per lloar la iniciativa i els seus impulsors. Tot i aquest detall, les persones que ho fan possible sempre reben uns aplaudiments dels presents a taula que fan pujar els colors dels autors en aquest petit homenatge.

Aquest és una trobada sense més història, bàsica i senzilla, però molt amena on et poses al dia de moltes coses que a vegades passen per alt a les informacions oficials municipals i a les botigues del poble que ara tenim regentada per aquesta nova línia de comerç que de mica en mica va suplantant les botigues de tota la vida.

Aquesta és la petita crònica d’una vetllada interessant on tothom té la mateixa importància sense protocols ni xorrades d’aquesta on tothom s’hi sent a gust i està amb ganes da participar en les converses de sobretaula per fer-ho tot més enriquidor i interessant. Ara tocarà esperar un any més, però ja està bé. A Albinyana no tenim 4 hores de rua ni ens fa falta, però tenim aquestes dues trobades d’homes i dones on la gent comparteix moments sense estridències ni tonteries.

 

Les noves forces esperen el seu torn al Vendrell

 El pel de l'altre dia va ser el primer on va aparèixer el lider d'Aliança Catalana local que va preguntar unes coses sobre escombraries. Jo crec que aquest partit pot treure uns molt bons resultats fruit dels convergents, socialistes i republicans rebotats. La cosa pot donar de si. Ja veurem com va quedant però entre AC i Vox poden treure una molt bona representació. La gent ja està fins els collins que li prenguin el pel com es va veure l'altre dia. Aqui tot va de puto cul, però això si ara tenim zona blava perquè algú faci peles amb el turisme de pollastre a l'ast i patates fregides que ens visita. 

Molt curiós que algun policia faci 1.000 hores extres a l'any. És una bestialitat d'una plantilal mal planificada i gestionada. Em fa gràcia com els polítics tiren pilotes fora cap als polítics quan molts càrrecs que manen son per decret o similar i actuen com a putxinel·lis del poder. Altres estan allí marginats. Patètic tot plegat. El Vendrell necessita una nova residència d'avis que aquesta ja ha fet la seva feina i necessitem un nou espai similar per acollir la nostra generació quan siguem iaios.

Això del Consell de turism és una gran farsa a part dels escollits pel gran Ken. Ara mateix només hi ha una persona treballant en una categoria baixa, però res més focs artificials en una política que fa pena. Seguim amb els problemes eterns de les urbanitzacions fora de la llei del Vendrell. Porten més de 50 anys així i encara en queden uns quants més.

Treballant el Llorenç del present i del futur

 El ple del passat dijous a Llorenç va donar de si. Hi una seguit de projectes claus que el present equip de govern està tirant endavant sense endeutament. Primer de tot la reforma del casc antic amb un soterrament del cablejat, asfaltat, voreres i altres amb un pressupost d'un milió d'euros. Després tenim la nova escola de música on l'Ajuntament li toca posar 15.000 euros i la resta entre les altres administracions. Un altre tema que no va sortir en aquest ple va ser el nou espai verd del municipi. Unes projectes que donaran un nou aire al municipi des d'un punt de vista urbanístic i cultural perquè el municipi tingui la qualitat de vida que es mereix. Evidentnment portaran despesa però és una aposta sèria per un Llorenç millor. L'actual equip de govern té àmplia majoria i ho està portant endavant amb amor i seny. Anirem parlant.

Gràcies per tots els moments pubilla de Penedès Profund

 

La nostra realitat ens marca que abans una persona entrava en una empresa i estava tota la vida. Doncs res, ara les noves generacions ja no juguen a aquest joc i quan poden es van movent d'un lloc a un altre dins uns limits territorials assequibles per la movilitat diària i el teletreball. Ahir divendresa varem despedir a la Núria Galtes del Vendrell que ara estarà a Bellvei. Va entrar en un procés selectiu i per aquests coses que passen quan les coses es fan doncs que sembla ser que vindrà tot un personatge que fins ara estava a la mancomunitat Penedès Garraf que és la masia de l'Ajuntament del Vendrell. La majoria dels nous càrrecs presumtament més importants venen d'aquest consorci curiós de pobles que comparteixen serveis. La gent toca el dos i es va buscar altres llocs amb salaris interessants. Doncs ella va començar l'any 2019 fewnt coses de cementiri i a secretaria com una becària amb moltes reserves sobre aquesta paraula i ara presumptament li toca marxar. Però pot passar de tot i pot tornar o no algun dia. El Penedès és molt petit encara. Ella és jove. Va passar per la política local i després es va passar de bàndol del funcionari high level. Però res, és molt jove i encara té moltes milles per fer i compartir. Molta sort Núria. Ella que és jurista m'explicava les coses tal com són i jo les entenia. Hi ha advocats que em parlen de dret i no pillo ni jota. Ella és clara planera i pim pam i al pan pan i al vino vino. Gràcies per aquests anys a cal Kenet i molta sort a la vida. Aquí has après moltes coses perquè aquí és com un master de les coses tan super guays que sempre s'han fet dins la legalitat vigent. Una abraçada i estem en línia. Ja saps on som, al mig de tot arreu i enlloc està el Vendrell. Sempre tindràs un esmorzar i un copa de cava per compartir.

Els primers 5 segons són la clau

 

 

En aquesta societat que tenim on va tot tan ràpid el punt clau  de qualsevol vídeo o similar són els cinc primers segons. Molts visionadors en aquest breu temps decidiran si seguiran endavant o passaran a la propera opció. Cada dia és més important el temps de durada d’una pel·lícula o una sèrie. Inclús en alguns llibres a part del nombre de  pàgines que depèn de la impressió poden trigar més o menys temps a llegir ja et fan una previsió de temps de lectura que tu hi pots dedicar. Fa uns anys vaig preguntar a un grup de rock català com és que els seus concerts només duraven una hora mitja. La seva resposta va ser que ho feien perquè el seu manager els havia dit que és aproximadament el temps que una persona pot estar atenta. A partir d’aquí pot arribar a cansar. Moltes són les formacions que apliquen aquesta durada i com a màxim allarguen a dues hores. Comptats són  els qui superen els 120 minuts sense parar.

Quan era jove, recordo que el ball de nit de festa major del meu poble començava a les 12 de la nit i acabava a les 4 de la matinada. Això sí, a mig camí de la nit feien una paradeta de mitja hora perquè els músics poguessin descansar. El concepte de temps cada dia és més important en les nostres vides perquè cada dia té més valors en les nostres agendes.  Evidentment encara pots anar a veure una pel·lícula com Avatar amb 197 minuts de durada, però aquest exercici ja només està reservat per a uns seguidors fidels sobre un producte molt concret. En un principi tu no pots fer una proposta teatral o cinematogràfica normaleta de més de 90 minuts sinó aportes res de nou al panorama. En el tema de les xarxes socials el fenomen és multiplica exponencialment. Ens han ensenyat que la quantitat és molts cops sinònim de qualitat quan realment la cosa és al reves. Si ho pots dir en dos minuts no en facis servir quatre.

Els dos vendrells cada dia més allunyats

 

El Vendrell enguany viurà unes quantes efemèrides importants com el centenari dels Nens del Vendrell, els 150 anys del naixement de Pau Casals, els 60 anys de Pastorets i unes quantes més que el nostre líder espiritual es va encarregar de reunir en una vetllada clamorosa en la no menys eclèctica llauna de sardines de Coma-ruga.

Doncs res, enguany ens toca gaudir de tot un reguitzell d’actes de tots colors i tipus que s’aniran duent a terme en aquest petit boci de Catalunya ubicat al mig de tot plegat.

La vila també li tocarà viure aquest 2026 uns altres reptes que tot i que no són d’aquest nivell social també afecten a moltes persones i possiblement el seu abast efectiu és molt superior als qui es veuran tocats per aquesta agenda fantàstica.

El punt clau d’aquest exercici és el tema de la recollida selectiva de les escombraries. Ja tenim uns quants barris a tocar del cor espiritual de Vendrell i a les platges que ja el van aplicant de mica en mica. Al principi doncs,  la gent encara no està avesada a tot aquest nou procés.  Quan un deix una bossa al terra per qualsevol motiu pot provocar  altres actituds similars que generen un cúmul de merda en la via pública. Ja anirem veient com aquest sistema es va implementant arreu. La gràcia és que algun dia i d’alguna manera les persones que el practiquen d’una manera eficaç puguin veure compensat el seu esforç d’alguna manera econòmica, ja sigui amb descomptes a la taxa, bosses d’escombraries gratuïtes o una foto a les xarxes oficials amb el líder espiritual del moviment optimista local.

Un altre tema és que l’actual equip de govern farà un nou pas en la seva campanya de suprimir estacionament públic i cèntric del Vendrell. Ara li toca a la Riera de la Bisbal amb uns jardinets integrats que faran la delícia de propis i estranys. Tots els estacionaments dels lateral seran convertit en arbrets de flors, violes i romaní. La majoria de la gent frisa per aquest gran canvi en el centre del Vendrell. Només cal donar un tomb per la vila per escoltar l’esclat de felicitat que viuen els seus veïns amb aquests canvis claus que poden ser el més significatius per la història nacional d’aquest mil·lenni i del proper potser també. Per la gent que no té la sort de viure al voltant de la zona zero de la plaça Vella del Vendrell aquest estiu si va a la platja al passeig de Coma-ruga o a tocar a Calafell doncs res podrà ajudar a la gran empresa Vendrellenca Parven a seguir endavant amb el seu negoci amb l’estacionament del Vendrell després d’explotar durant més de 20 anys dos espais amb aquesta finalitat en dos terrenys que no estaven gens encabits en el que ells coneixen com la legalitat vigent.

Un Vendrell que com tantes ciutats està perdent a marxes forçades el teixit comercials autèntics. Cada dia tenim més grans superfícies a casa nostra que de mica en van situant a totes les latituds del terme municipal per tenir els diferents coberts i de mica en mica anar ofegant el comerç de tota la vida encara que ara hagin fet com ja fa anys que funciona a Calafell convertir tot el teixit comercial central en un mena de gran superfície a l’aire lliure. Seguim entre les estadístiques de negatives en fracàs escolar, renda per càpita per habitant, seguretat, reciclatge, atur i alguna més. Però res aquí estem la mar de feliços i contents en aquest populisme de pa sucat amb oli que ens volen vendre des de les administracions públiques de casa nostra. No tenim ni construcció de nous habitatges socials, ni grans empreses que ens vinguin a veure. Uns recursos econòmics precaris que està convertint el Vendrell en una ciutat dormitori on cada dia hi ha més gent que li importa menys la gran majoria de coses que es fan i es desfan. Evidentment quan ve Camela la gent surt al carrer, però molts cops només t’els trobes en la caixa d’alguna gran superfície o ja directament obrint la porta al repartidor d’alguna cadena de comerç on line. Aquesta és la nostra realitat. Enhorabona als lloats, però no podem deixar de deixar de tocar els peus a terra que molts cada dia estan més ofuscats en la seva torre d’ivori..

 

Stranger Things a la kenetiana, la poli local en un nou capítol

 

Al Vendrell passen moltes coses molt més interessants que les que surten als canals socialistos que tenim per aquí. Aquesta és la resposta d'Inspecció de Treball a la denúncia del sindicat Splcme que ha presentat a fiscalia, antifrau i ara tenim la de Inspecció de Treball. La cosa va per aquí encara que alguns ens volen vendre que vivim en un mon de flors i violes. Donc res, un petit tastet del que s'hi cou i no surt.