diumenge, 6 de juliol del 2025

Moltes gràcies per aquest aquest reconeixement Barri del Serrallo i Font de la Menya


 

Un dels millors premis que et pot donar un poble és que parlin de tu a les vies populars. Al Vendrell en tenim tres de clars com són els Diables i les Falles. Després estan el Malcasats que són més modositos amb tanta xona, tita i cul. Vull agrair un cop més a la falla del Serrallo per sortir allí amb els 21 regidors de l'Ajuntament i el crack de l'Antonio Garcia Leal en alguna de les seves versions. És tot un detall. Se m'ha insinuat molts cops que jo no estic a cap entitat i tot això. Realment és cert, però jo faig el meu paper que som pocs els qui fem. La gent alternativa que no forma part del pensament únic ha de tenir el seu lloc a la societat de la informació i jo hi poso el meu granet de sorra. Per donar una mica de caliu sinó tot és molt avorrit. Doncs gràcies i seguim endavant. Tot un detall aquest paper.  Jo no em vull dedicar a la política perquè allí dins éts una peça més de tot plegat i jo aposto per la lllibertat personal i dic el que puc dir perquè altres coses no es poden dir i altres s'han d'insinuar. No res a gaudir de les festes del barri que són les més populars de les que es fan i es desfan. 

dissabte, 5 de juliol del 2025

Una pròleg genial per la millor setmana del Vendrell


 

Jo crec que les festes més autèntiques del Vendrell són els barris. Després està la festa major que és una mica de tot,però la gràcia de tot plegat és aquesta setmana que tenim a les portes. Ahir varem començar amb una interessant visita cultural portada per Salvador Arroyo per conèixer una mica la història dels darrers dos segles d'algunes cases del carrer Mar. La cosa molt instructiva perquè pots conèixer la vida d'algunes persones que no sortiran mai a la Viquidia. Esperem que la cosa segueixi i en uns anys tenim un llibre o similar per consultat. Però després d'això doncs res, una mica de música amb el Balta i el Xavi i després Guardafuegos en un concert d'hora i poc que va reunir molta gent pel grup que és davant d'un dels puntals culturals del Vendrell com és l'Alternativa. Per tancar els Carolinos que ja no vaig veure. Una gran nit amb la gent gaudint de la fresca i preparant la màquina pels barris que ja els tenim aquí. Ens veiem.

dijous, 3 de juliol del 2025

Els diners mal repartits

 

 



 

 

En la nostra societat els diners estan molt mal repartits. A mesura que passen els anys la zona mitjà va perdent pes específic.  Cada dia està més propera a forma part de les classes més pobres o com es diria avui en dia amb menys poder adquisitiu.

Avui en dia qui treballa en blanc està controlat, però hi ha moltes persones que van vivint de l’economia submergida i en alguns casos poden aconseguir més recursos que seguint les pautes legals. Això provoca que molts d’aquests que van subsistint i pagant els seus impostos religiosament se sentin defraudats per una societat que no valora la seva vocació legal. Trobo molt bé que s’ajudi a les classes més desfavorides, però s’ha de vetllar per tot aquest mercat en “b” que existeix arreu i que facilita que alguns pressumptament més pobres tinguin uns ingressos efectius molt superiors a força persones de les qui  es mostren transparents.

Després en les arques públiques està la cosa molt mal repartida. Es van contractant a persones per compromís polítics sense ofici ni benefici que estan recollides en algun despatx amb càrrecs d’aquests folclòrics que ho diuen tot i no diuen res. Persones sense competències i que no han superat cap tipus de prova per accedir al lloc. En alguns cassos la formació li està molt per sota de les responsabilitats oficials del càrrec que ocupen encara que a al realitat només serveixi per omplir targetes de visites i poca cosa més.

Per altra banda estem contractant amb moltes persones en les categories més baixes i que si que han de passar alguns tipus de prova i que després a la realitat estan portant a terme tasques i responsabilitats molt per sobre d’aquell que li atorgaria la seva nòmina. El problema de tot plegat és que aquestes persones que són el motor de les administracions estan mal considerades. Després tenim un factor prou important és que en molts casos la seva permanència és puntual. Al cap d’un temps al carrer sense cap tipus de possibilitat de tornar al mateix lloc, encara que segons els afectats poden entrar per una altra porta fent el mateix però amb un nom diferent.

Cada dia dediquem més diners a imatges i actes de postureig que no ens porten res. No fa gaires caps de setmana l’actual president de la Generalitat que porta dos anys sense presssupostos va venir al Tabaris, ara només ens falta el Pedro Sánchez, per fer una gran conferència sobre les potencialitats del Penedès. Després va seguir la seva ruta mediàtica a Tarragona per seguir amb una nova càpsulsa de què bons i que guapos que som.

Al pobre Illa perquè ningú el poses en un compromís no fes preguntes perilloses van escollir tot l’auditori entre amics i seguidors perquè al final tothom aplaudís al MH i ningú digues res en contra.

Tota aquesta parafernàlia per no res. La política es demostra sobre el terreny. Si aquest president hagués vingut en tren de rodalies des de Barcelona fins al Tabaris, doncs l’home potser hagués pogut guadir d’una altra de les escenes romàntiques que viu molta gent que no té cap opció alternativa al transport públic per anar a la feina o a estudiar.

Es gasten molts diners en campanyes de turisme de qualsevol lloc i la gràcia de tot plegat és el boca orella. Si les coses funcionen la s’ho va dient i les xarxes socials fan la resta. Quna has de començar  a ensenyar fotos bòniques població i la gent no respòn és que alguna cosa no funciona. Cadaqués no necessita participar en un curs de la televisió amb vaquetes perseguint nois joves per fer promoció. La gent ja coneix que aquest és un lloc amb un encant especial més que consolidat. Hem treballar la gent i el poble i deixar-nos de postureig que acaben avorrint a la gent. De pas repartir millor els diners entre tots perquè al final tothom es coneix.

dilluns, 30 de juny del 2025

La força del Whatsapp al Vendrell


 

Ara al Vendrell tenim una línia de bus entre l'estació de Sant Vicenç, el centre de la vila i l'hospital. Resulta que això era una cosa bàsica i esencial que molts fa dies que reclamaven, però ara sembla ser que gràcies a un grup de Whats amb 500 comerciants locals s'ha activat el tema, però la cosa ja cantava. A veure si ara que la cosa es posa crua la gent s'anima i s'organitza i el Vendrell te allò que vol la majoria no el quevolen els quatre de sempre que fa mil anys que remenen les cireres,ells o els seus titelles que proliferen arreu. A veure si quan la cosa està xunga però salvable la cosa s'anima i es va amb el cap i no amb els peus o amb els interessos dels de sempre. A veure que passarà. Alguna cosa és mou, serà una cosa sèrie o només postureig?

dijous, 26 de juny del 2025

Els Castells no només són números

 



 

Jo sóc de la minoria de persones que creu que els castells no haurien de ser víctimes de concursos per punts segons les construccions. La gràcia de la cultura popular és justament això que pertany al poble. Estem parlant de cultura on els resultats no són claus per saber la seva vàlua. Trobo molt encertada la política dels Minyons de Terrassa que també comparteixen aquesta filosofia. Per tant, sistemàticament s’abstenen de participar en el concurs de castells de Tarragona que cada dos anys ens representa com un mana d’olimpiades d’aquest fet cultural de casa nostra. Durant unes hores unes quantes  colles classificades estan reptades a donar el màxim de si per aconseguir aquest preuat trofeu que fins ara s’ha reservat a a algunes de les poblacions comennçades per “V” com Valls, el Vendrell i Vilafranca del Penedès. El Vendrell s’ha apuntat al carro i ja tenim dues edicions d’una cita amb els guanyadors del concurs en una cita principis de juny.

Els castells com la majoria d’activitats culturals és el fruit d’una colla de gent que es troba puntualment per passar una bona estona i donar a ales a la seva passió en la construcció de torres humanes. Aquesta activitat no requereix ni una formació especial, ni un requeriments concrets sinó que està oberta a totes les persones encara que parlin altres llengües i practiquin altres creences. Una de les activitats més inclusives que tenim a casa nostra, doncs en una mateixa activitat trobem persones de curta edat omplint la part superior dels castells i altres que ja fa anys que porten canes que estan ubicats en les parts baixes de la formació.

A banda de l’excusa de l’acvitat, el seu tarannà permet ampliar la seva oferta a altres propostes prou interessants socialment, com les colònies per a la canalla, dinars i trobades populars i una activitat que ha portat a terme els Nens del Vendrell com és la recollida de recursos per fins solidaris sota el projecte “Fem Pinya”. Una manera d’ajudar als sectors més perjudicats de la societat.

El Vendrell és una de les colles amb més tradició a casa nostra. Les seves arrels se situen a cavall entre el segle XIX i XX. Si en un principi donaven un cop de mà a altres colles en la seva bastida de castells. Un bon dia van decidir quedar al torrent i fer la seva colla pròpia per importar aquesta afició tan temptadora que de mica en mica s’anava estenent pel Penedès.

Els Nens del Vendrell crec que ha estat l’única colla que ha tingut l’honor de guanyar el concurs en la seva època gloriosa i també ha tingut la dissort de tornar a casa amb zero punts. Són dos extrems d’aquesta entitat que el proper any celebra el seu primer centenari. Això vol dir que la tradició ha passat per diversa intensitat a casa nostra fins arribar  a l’actualitat on se situa entre les millors del panorama casteller.

La gràcia no són els punts obitnguts d’un concurs o d’un seguit d’actuacions ni la posició en el rànquing casteller sinó l’ambient que s’hi viu. L’altre dia una companya em deia que la seva filla va a gairebé tots els assajos dels Nens perquè ho comparteix amb les amigues.Allí passen una estona molt entretinguda i agradable. En les darreres setmanes una de les seves màximes il·lusions era aconseguir una de les samarretes que es van lliurar a la colla abans de la jornada de colles campiones del 8 de juny. Al final la noia ho va aconseguir juntament amb altres més per aquest treball setmana a setmana per tirar la colla endavant. Els Nens estan en molt bona forma de cara al centenari i per aquesta nova temporada que tot just acaba de començar amb intensitat. Doncs a seguir endavant amb aquest bon rollo que actualment es viu a al local de la Riera de la Bisbal.  La gràcia no són els punts aconseguits sinó aquest caliu que es viu en el seu interior que els pot portar molt amunt, però sense perdre aquest il·lusió que actualment viu la colla que és la màgia i la força que els tira endavant.

dimecres, 25 de juny del 2025

6 milions d'euros llençats al torrent de la Bisbal i una de iaos en bus


 

El 2027 tenim eleccions municipals i ja es comencen a preparar coses. Ara el gentil Ajuntament de Kenetlandia ha preparat un cap de setmana pagat pels iaios a algun municipi relacionat amb el Vendrell, pel 2026 Prada de Conflent i per enguany doncs potser Villagarcia de la Torre o Estepa o algun termal, però per aquí anirà la cosa. Doncs res has de tenir 65 anys i poder estar minimament bé per anar un finde fora. Aquesta és una nova proposta política perquè queda molt bé i la despesa tampoc no es tanta si comptem els diners que es perden en altres xorrades com publiciat, promoció i projectes que no van enlloc. Ja fa anys que l'Ajuntament passa de les seves tasques de servei públic i manté uns serveis públics municipals de pa sucat amb oli molt inferiors a les necessitats del Vendrell i ho arregla o pagant hores extres a la policia i dient que posarà les famoses càmares que encara no han arribat i estan a l'espera de que algún dia arribin i que funcionin tot seguit de la inauguració i falta algú que les miri i quan passi alguna cosa que la policia hi pugui anar perquè sinó ja no serviran per a gaire gran cosa.

El que em preocupa són els sis milions d'euros que ara volen destinar a la renaturalització de la Riera de la Bisbal, una obra que no servirà per a res i com sempre ens costarà un ull de la cara per no res. El Tabaris va costar 7 milions d'euros però al final menys natació s'hi fa de tot i és un lloc molt concorregut que hauria d'estar en un altre lloc del Vendrell i allí fa falta un altre tipus d'equipament. Ara això de la riera que volen fer és llençar diners al torrent.

I ara el grup de FemVendrell presenta una moció sobre el tema de les pintures de Sixenna al Mnac. A veure que no tenim prou coses al Vendrell per discutir, per no res, sobre una cosa que no ens va ni ens ve. No res, potser que parlem de coses d'aquí i no de martingales polítiques entre PP I PSOE. Apa vagi molt bé i abans de repartir medalles i medallons a petist i grans en una festa de l'esport potser que arreglem les pistes que tenim a l'aire lliure i abaratim els preus dels serveis municipals. Això de la nit de l'esport és un acte polític de repartir pongos a tothom que amb el temps no saps ni que fer amb ells.

diumenge, 22 de juny del 2025

El Vendrell ja té pipican a la platja



 El Vendrell ja tá pipican de gossos a la platja. Encara no ha passat pel filtre del postureig municipal però ja funciona. Està davant de l'Alberg de Santa Maria, tot just davant de les noves casetes dels firaires que sembla que les hagin comprat en un lloc de segona mà perquè això avui en dia ja no es porta. Alguna oferta devien enganxar. En aquest pipican no té accés a l'aigua perquè no es pot per llei podem trobar una font una tanca que l'envolta i unes quantes papereres als laterals. Les llums les que hi ha a la zona i res més. No hi ha cartells que l'anuncii, però ben aviat ja es deuran posar perquè ara està sense identificar. Ja ho sabeu. Ja s'ha aconseguit una zona de gossos a la platja. Ara només es falta que es netegi i la gent que tingui gossos el faci servir com toca.