Un segle de vida de la Societat d'Albinyana en un dia per recordar

 Feia dies que ho esperava i al final ha arribat el gran dia, la celebració del centenari de la Societat Recreativa d'Albinyana, la Soci, que diuen. Ha estat un acte amb un dinar, una exposició, uns parlaments, un dinar, una mica de teatre per recordar una mica la història. No hi ha faltat l'himne amb lletra i música de Blai Rovirosa i interpretat per Anna Roca, i el cor de la parròquia dirigit per Jordi Pascual. En els 50 anys no havia mai tanta gent a la societat per celebrar aquest gran esdeveniment. Hi havia al dinar 182 comensals que han ocupat totes les dues sales de l'entitat. Ha estat un acte molt ben trobat i emotiu en alguns moments al recordar totes les persones passades per aquesta entitat i d'una manera especial el darrer president que va morir de sobte el mes passat. Li han dedicat una ovació molt sentida perquè era una persona molt estimada al poble. Un dia especial que ha servit per recordar el passat i per veure que l'entitat està plenament viva adaptant-se a les noves generacions i als canvis que s'hi van produint amb el pas del temps. Hem pogut veure l'edifici del trull de la plaça de l'Ajuntament on va sorgir l'entitat que va ser inaugurada al desembre del 1930 i que durant la guerra civil va servir de cuartel. Un dia que ha servit per trobar-se persones que encara viuen al poble i altres que per un dia hi han tornat per gaudir d'aquesta data tan especial. No han faltat ni les espelmes, ni els records tot això en una societat amb ganes de seguint sent el punt de trobada del poble d'Albinyana. Entre les coses de la jornada s'ha fet una fotografia als presidents vius de l'entitat que han participat en aquesta festa.

 

El cor musical d'Albinyana també batega amb molta força

 

En aquests darrers mesos ha arribat al nucli d'Albinyana una escola de música de la Ka del Vendrell que abans estava a les Peces i buscava un lloc i ara està al costat de l'Escola d'Albinyana. Més de 100 persones de totes les edats i condicions passen per aquest punt durant la setmana. Una activitat que dona vida i alegreia a la localitat. Ahir varen fer el concert de fi de curs i la veritat és veu clarament que la gent s'ho passa teta en aquest lloc aprenent música i compartint. Un 80% dels alumnes són neurodivergents, fet que li dona un toc especial a aquesta escola d'Albinayana. Molta sort i endavant seguim compartint música i vida.

El arte de entender el caos de Laura Colet

 

La meva exveïna del Vendrell acaba d'autopublicar un llibre amb el títol El arte de entendre el caos. Es un llibre ecrit en dual POV on els dos personatges de la novela es van alternant els capítols. El tema és l'amor i crec que d'adolescents. Encara no l'he llegit. Quan acabai en faré una resenya. L'autora és diu Laura Colet i és del Vendrell. El llibre és pot comprar per Amazon. Doncs res aquesta és la primera proposta literària d'aquesta jove de trenta i poc que aposta per l'amor. Us la recomano tot i que no l'he llegit la seva autora és una persona amb molt de carisma i a part és mestra. Vinga ja ho sabeu. No espereu al proper sant Jordi. Un llibre per llegir ara a l'estiu.

Rara avis

 

 

 

 

En els quasi dos anys que porta inaugurat aquest punt de trobada de Coma-ruga i comarca anomenat Tabaris avui he parlat amb una persona que encara no l’ha trepitjat. Una cosa molt peculiar tot ser una persona de Bellvei amb una feina al Vendrell. Evidentment no forma part d’aquestes empreses, sindicats, entitats, col·lectius que han passat en algun moment per aquest modern espai del nostre litoral. Molts són els que ja ho han fet unes quantes vegades per diferents motius, però a la vida sempre hi ha gent que se surt d’aquesta mena d’obligacions que ens volen imposar des d’un lloc o un altre.

Quan torni a trobar aquesta persona li preguntaré si també serà capaç de realitzar una altra activitat durant la vesprada del 12 d’agost del 2026 quan se suposa que la immensa majoria de la població estarem almenys amb unes ulleres homologades per poder veure aquest fenomen astronòmic de l’eclipsi solar que no es tornarà a repetir fins el 17 de novembre del 2180. Uns temps que encara potser encara tindrem vigent el pla d’ajust de l’ajuntament del Vendrell i jo diria que Renfe ja podria començar a ser puntual. Esperem que aquest dia no hi hagi cap boirina que amagui aquest fenomen puntual en la nostra història

No podem deixar en el tinter fer-li esbrinar una altra obligació per aquest any. On estarà durant el matí del cinc de juliol quan una etapa de 182,4 quilòmetres del Tour de França entre Tarragona i Barcelona passi per la nostra estimada vila. Un petit detall, l’Ajuntament de Barcelona ha pagat gairebé 10 milions d’euros per mostrar-se al món durant un dia en aquest esdeveniment mundial. Ens tenen entretinguts en tots aquests focs artificials  que ens esperen a la cantonada mentrestant seguim tenint desateses totes les coses bàsiques de la nostra societat com la sanitat, l’educació, el manteniment de la via pública, la seguretat. Ens venen cada dia més fum perquè estem mirant el sol durant un minut mentrestant l’estora dels nostres peus està més malmesa.

Encara hi ha persones que són capaces de triar el gra de la palla per no caure en aquesta riera renaturalitzada que ens volen imposar en el nostre dia a dia. Un dels pilars bàsics de la nostra personalitat és la formació, però amb el nivell que tenim cada dia hi ha més ovelles que segueixen el ramat i són incapaces de fer el seu propi camí i marcar el seu estil com en el seu dia varen fer Pau Casals i Àngel Guimerà sense haver de buscar gaire lluny. Les rara avis són una espècie en vies d’extinció cada dia més necessària en el nostre dia a dia.

 

 

 

Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga

 

Ahir em van dir una persona que coneix el territori que Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga. Aquesta és una història que una persona es va inventar i que aquest expresident argentí mai va estar per les nostres contrades. Si que va estar a Madrid, però a Coma-ruga res de res. Hi ha un cambrer que diu que el va servir, però sembla que és mentida. Ho exposo aquí en honor a la veritat. Tampoc no hi ha cap prova objectiva que ho certifiqui.

Tots contents i enganyats, però sempre mal informats

  

 

La platja de Coma-ruga enguany no lluirà  l’esperada Bandera Blava perquè una de les condicions és que no hi pot haver platja de gossos si es vol tenir aquest símbol de qualitat a les platges. Hi ha unes normes. Quan tu saps que te les saltes doncs poden passar coses com què enguany no podrem lluir aquest emblema. L’any passat al voltant de Sant Joan es va posar mig d'amagat aquestes noves instal·lacions sobre la sorra de la platja, però ningú sabia oficialment per a què servia tot i que era totalment funcional. Al cap d’unes setmanes es va posar la corresponent cartelleria per informar d’aquest nou espai al nostre vessant marítim. La cosa era sospitosa perquè els nostres polítics generalment posen els anuncis abans de fer les obres. A vegades fins i tot no s’arriben a fer les obres, però el cartells ja hi és per si de cas. En aquest cas va ser al revés. Doncs res, la solució devia ser que si això passava ens treien la insígnia i no es pot dir missa i al mateix moments repicar les campanes. Els nostres polítics que són un artistes en quedar bé amb tothom sabien que no podien dissimular aquest actuació que va durar uns pocs mesos sobre la sorra perquè després va desaparèixer totalment el seu rastre sobre la sorra.

Doncs en un poble normal amb una presumpta transparència i un govern proper al poble s’explica i no passa res. Llavors s’opta per una o per l’altra opció. En aquest cas amb o sense zona de gossos. No passa res. Tothom ho sap. A més a més d’aquest secretisme tampoc es va dir al principi que aquest espai quan l’estiu acabés havia d’anar fora. Llavors es valora i es decideix públicament el que es fa. El que no potser que la gent es vagin assabentant de tot per capítols quan són coses que els responsables de tot plegat des de bon principi i abans de qualsevol cosa ja ho saben. La Bandera Blava la dóna la Fundació Europea d’Educació Ambiental que és una entitat del vell continent que aplega més de 100 organitzacions no governamentals.

És com una mena de segell de qualitat per complir un seguit de normatives que tothom coneix abans de presentar-s’hi. Llavors les regles estan clares abans de començar la partida. Si tu decideixes tenir una zona de gossos o un pàrquing com abans hi havia a les Madrigueres, doncs no cal ni que et presentis perquè no la tindràs. Però pots complir amb la resta de condicions marca aquesta fundació i tot i no tenir la bandera pots estar satisfet perquè tu prefereixes tenir content els amants dels peluts perquè tindran un espai sobre la sorra tot i que no tindrem bandera blava. Això s’explica i ja està. Però aquí només s’expliquen les coses boniques i moltes coses no interessen explicar. Encara que després ens donin el Segell de Transparència i no siguem capaços d’explicar tot això bàsic. Ni tant sols fer una roda de premsa per dir enguany a l’estiu tindrem zona blava a una zona de la platja. Però clar és que ja ha començat el passat de juny. Al meu poble aquesta data encara està dins la primavera, però res seguim amb la desinformació constant encara que hi ha algú espavilat que ven títols  de transparència i capitalitat per treure uns calerons i deixar la classe política contenta i al poble enganyat. 

El voluntariat per la llengua, un flotador social

 

 

Em dic Miquel Casellas i visc al Vendrell. Fa uns 10 anys que practico aquest esport social del voluntariat per la llengua. M’hi vaig posar perquè sempre m’ha atret aprendre coses d’altres cultures i què millor que fer-ho a través de les seves persones. Fins aquesta edició els que m’havia trobat eren persones nascudes a la Península Ibèrica, però en aquesta darrera experiència tinc la sort de  tenir dos aprenents de l’altre costat de l’Atlàntic, en concret de Brasil i Argentina. Es tracta d’una noia jove que no arriba als 30 d’anys i d’un xicot que tot just passa del mig segle. Una proposta molt interessant que estic vivint en aquestes setmanes fins que s’acabi el curs.

L’altre dia en una trobada de voluntaris em va preguntar què com definiria aquesta tasca de voluntari. Jo no sabia quina paraula trobar i al final donant tombs a la situació crec que una paraula adequada seria flotador social. Perquè a part de la llengua que és l’eix central del voluntariat també hi ha molt tema cultural, professional i tot allò que es pot anar afegint d’una persona que acaba d’aterrar en un lloc nou amb una llengua que pot entendre més o menys segons del seu origen. Depèn del perfil de l’aprenent els principals interessos varien. No és el mateix un metge jubilat que vingui a gaudir d’una plàcida vida a casa nostra que el d’una persona que ha fer mans i mànigues per aconseguir papers i entrar en el món laboral per poder omplir l’olla cada dia.

Molts cops el voluntari s’ha d’encarregar d’ajudar aquestes persones a trobar el camí més adequat per assolir les seves fites. Estem en una societat saturada d’informació i sinó tens algú que conegui una mica el territori és fàcil perdre’t en branques que no porten enlloc.

Aquesta és un grata experiència que m’ha aportat una gran satisfacció personal a part d’una moltb bona connexió amb els aprenents que he tingut fins ara.  En molts cops és una excusa per bastir una bonica relació que s’allarga en el temps i sempre tens el millor somriure quan al cap d’un temps els trobes pels carrers practicant allò que fa dies tu vas ajudar a consilidar en la seva vida social. Una bonica experiència real on al final tothom i surt guanyant i és molt grata i recomenable.

 Publicat al blog del Consorci per la Normalització Lingïstica.

Més d'11.000 gràcies per passar per aquí

 Estic molt cofoi d'arribar a aquesta xifra de més d'11.000 visitants en una setmana.Són unes dades espectaculars. Cada dia els mitjans estan més lluny de la societat i llavors s'ha d'anar buscant nous camins de comunicació on des de diferents punts de vista es pot arribar a entendre la realitat. Però els mitjans de comunicació que són com el Boe de les administracions cada dia tenen menys lectors perquè estan en un altre planeta només per polítics i assimilats. Gràcies per passar per aquí.

Una jornada castellera extra al Vendrell

 Una gran diada avui amb la  5 edició de les colles campiones del Concurs de Tarragona que el Vendrell va guanyar en la seva època gloriosa amb el Jan Julivert de cap de colla, però se fa cinc anys se la van treure de les mans i encara segueix i serveix per anar escalfant motors de cara al mes d'agost  que és el plat fort de l'any. Avui hi hagut molt bons castells amb un la Colla Vella de Valls que a carregat un 3 de 9 amb forle, un 5 de 9 amb folre i un pilar de set amb folre. Els Nens un solid 4 de 8, han carregat un torre de set que ha caigut a mig desmuntar i han tancat amb un cinc de set molt sòlid. Els veds han fet un 3 de 9 amb folre i un 4 de 9 amb folre i aleta. Quan han descarregat el pilar de 8 amb folre i manilles durant uns segons han cridat Botiflers que no se sap a qui anava dirigit.  La Colla Jove dels xiquets de Valls ha passat de venir i res. Feia força calor a la carretera del Dr Robert i he sentit comentaris que millor a la tarda perquè no apreta tant el sol tot i que no ha estat un dels dies més calorosos del que portem de primavera. Cal destacar que a part de les camises no hi havia moltes persones mirant aquesta actuació. És una cosa que ja ha passat més cops i no acabo d'entendre perquè hi ha jornades castelleres com la de Festa Major del Vendrell que si que hi ha gent, però aquí de públic sense camisa hi havia poca gent barrejada entre les colles.

A seguir sumant i ja en van 8

 Doncs avui com tocava hem celebrat l'aniversari de ma mare. Molt contenta amb moltes ganes de seguir endavant caminant per la vida alegre i fresca com està Gràcies a tothom per les moltes felicitacions rebudes i a seguir sumant amb alegria i optimisme

Per molts anys mare

 

Avui ma mare fa 80 anys i està com una jove de 50. Ella viu tranquila al poble amb el seu ritme el seu estil Compartint moments amb les amigues, altres de solitud en la casa on ha viscut els darrers 60 anys. Per molts anys i endavant a seguir vivint i gaudint d'aquesta màgia que és la vida sense estrés i sempre amb ganes de viure.

Saturació de postureig

La gent ja està farta d’aquest postureig que tenim a casa nostra on suspendre a un alumne que s’ho mereix cada dia està més proper a cometre un crim social de conseqüències socials imprevisibles.

Els professors ja estan farts d’aguantar joves que no volen i no tenen cap ganes d’estudiar. Persones que potser el seu futur està en un lloc lluny de les aules, però com no tenim una solució per aquestes cada dia més nombrosos casos els tanquem en una aula i els entretenim en alguna cosa per passar el temps, però per poca cosa més. Potser durant aquest estacionament personal algun cas aïllat es pot salvar, però també pot resultar que una persona que tenia un comportament normal acabi caient en aquest pou sense sola que no porta enlloc.

Tenim una societat que no passa el seu millor moment, començant amb les famílies que hi ha noves formulacions que cada cop aposten per situacions més conflictives. El problema de l’habitatge, la convivència, la immigració, la salut, el cost de la vida amb altres temes estan provocant una evolució molt més ràpida que no pas el sistema pot assimilar. Aquests fets provoca que cada dia hi hagi més alumnes que necessitin una atenció social que l’actual sistema no pot atendre en totes les seves dimensions reals.

Llavors tota aquesta situació està agreujada per uns salaris congelats des del 2011 i una alternança de governs de caràcter neoliberal que han anat fent canvis i més canvis en els decrets que regeixen el sistema públic educatiu que la societat no  ha tingut temps de pair.

Un sistema que no vol penalitzar els pitjors alumnes perquè no caiguin en una espiral negativa de conseqüències imprevisibles. Abans hi havia alternatives per persones que no volien estudiar que en molts llocs al final els ha sortit millor que no estudiar una carrera i acabar amb un contracte d’auxiliar administratiu en un museu. Aquestes persones que abans optaven per aprendre un ofici ara són minoritaris. Perquè hi ha moltes empreses i similars que agafen tot aquest personal amb molts números per caure descatalogats  i els porta a fer cursos de qualsevol cosa amb un nom bonic per acabar on estava abans de començar, però ja sense esperança. Negocis que han aparegut en aquesta societat on hi ha molts interessos per contentar. S’ha de quedar bé amb tothom i repartir molts diplomes que justifiquen continguts més que dubtosos. Aquest postureig que ens fa admirar les caixes i ja no ens preguntem que hi ha dins. Sabates o potser estan totalment buides, realment plenes d’aire i d’interessos de persones que han fet el seu modus vivendi aprofitant tot aquest sistema de façana, però sense contingut i sense interès real que es pugui redirigir per on toca.

Mentir més que parlar. Tema Riuet

 El Ken i la seva tribu ha parlat en nom del PPsoe que si hi ha massa gent allí que es petit que els partits de l'oposició ho aprofiten que li la qualitat de l'aigua. Això ho diu una persona que des de que va entrar es dedica a fer campanya per les properes eleccions amb els diners de tot i aquells 17.000 euros que va tornar i no havia pres. Després ara s'ho ha carregat i ha dit doncs mira com hi havia massa gent en fem una destrossa i ja està. D'aquesta manera no hi haurà problemes. Una persona que posa bancs i fanals al mig de la Riera dels Aragalls, fa passeig pluvials per sobre la vorera del carrer, es carrega passarel·les i diu que després la farà més xula diu que si vas 13 vegades a la deixalleria comarcal et poden bonificar el rebut de la brossa  quan es mentida no mereix cap mena de confiança . A més s'ha carregat un punt fort dels iaios com és el riuet on la majoria d'usuaris ja estan jubilats. Que millor no ho podia fer el noi?

Una dona amb molta fe pel darrer ple de maig

 El darrer ple de maig va tenir dos grans protagonistes a part de la modificació de credit que treu diners de parcs i jardins per comprar impressores i per pagar hores extres més que previsibles, però la política dels trileros és aquesta i no dona per més.

Un dels grans protagonistes va ser la Maria Carme Cardó que va donar un parell o tres de cases a l'Ajuntament perquè en un termini de cinc anys les arreglés i fes una cos a relacionada amb la cultura i el català i tot això. Si en aquest termini no ho fa ho perd. A veure que passa i si es veritat que ho arriba a fer o es queda allí com tantes coses en el tinter però potser que ho hagués donat a alguna fundació o altre que potser si que ho hagués fet. Si la cosa està com ara que no hi ha un duro ho veig difícil, però tocarà esperar el termini previst. També va deixar una casa buida per fer una residència o centre de dia al centre del Vendrell i està allí esperant una renaturalització.

L'altre tema central que ens ha portat a la primera línia mundial ha estat el riuet. El Ken va fer un projecte que després se l'ha passat pel forro i ha fet unes obres que no tenen a veure amb el projecte amb aigua estancada i un nivell de mig metre que no arriba ni als genolls. Aquell manantial que sembla que ara portava aigües brutes i que durant tot aquest temps ningú ha dit ni mu. Ara fem una zona inundable amb mosquits inclosos perquè hem de fer obres per guanyar eleccions on es vegin  i si hi van els iaios millor que són els que voten, però potser li ha sortit el tiro per la culata perquè els iaios estan rebotats i a veure que passa amb el futur. Ell evidentment es treu la responsabilitat de sobre entre tecnics i altres administracions ell sembla que està allí manat per tot i és que porta tot el cotarro d'esquena als demes quan no interessa. La cosa promet. En dies 2.000 firmes ja tenim a fer punyetes la majoria del PPSOE al Vendrell. Anem esperant.