El voluntariat per la llengua, un flotador social

 

 

Em dic Miquel Casellas i visc al Vendrell. Fa uns 10 anys que practico aquest esport social del voluntariat per la llengua. M’hi vaig posar perquè sempre m’ha atret aprendre coses d’altres cultures i què millor que fer-ho a través de les seves persones. Fins aquesta edició els que m’havia trobat eren persones nascudes a la Península Ibèrica, però en aquesta darrera experiència tinc la sort de  tenir dos aprenents de l’altre costat de l’Atlàntic, en concret de Brasil i Argentina. Es tracta d’una noia jove que no arriba als 30 d’anys i d’un xicot que tot just passa del mig segle. Una proposta molt interessant que estic vivint en aquestes setmanes fins que s’acabi el curs.

L’altre dia en una trobada de voluntaris em va preguntar què com definiria aquesta tasca de voluntari. Jo no sabia quina paraula trobar i al final donant tombs a la situació crec que una paraula adequada seria flotador social. Perquè a part de la llengua que és l’eix central del voluntariat també hi ha molt tema cultural, professional i tot allò que es pot anar afegint d’una persona que acaba d’aterrar en un lloc nou amb una llengua que pot entendre més o menys segons del seu origen. Depèn del perfil de l’aprenent els principals interessos varien. No és el mateix un metge jubilat que vingui a gaudir d’una plàcida vida a casa nostra que el d’una persona que ha fer mans i mànigues per aconseguir papers i entrar en el món laboral per poder omplir l’olla cada dia.

Molts cops el voluntari s’ha d’encarregar d’ajudar aquestes persones a trobar el camí més adequat per assolir les seves fites. Estem en una societat saturada d’informació i sinó tens algú que conegui una mica el territori és fàcil perdre’t en branques que no porten enlloc.

Aquesta és un grata experiència que m’ha aportat una gran satisfacció personal a part d’una moltb bona connexió amb els aprenents que he tingut fins ara.  En molts cops és una excusa per bastir una bonica relació que s’allarga en el temps i sempre tens el millor somriure quan al cap d’un temps els trobes pels carrers practicant allò que fa dies tu vas ajudar a consilidar en la seva vida social. Una bonica experiència real on al final tothom i surt guanyant i és molt grata i recomenable.

 Publicat al blog del Consorci per la Normalització Lingïstica.