La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 31 de desembre de 2013

Un carrer pel Manolo Escobar


 
Deixem enrere un any en què ni el Govern de la Generalitat s’ha atrevit a elaborar un pressupost, per tant, hem anat sobrevivint del prorrogat de l’any anterior. Ens han deixat  dues grans figures molt populars en àmbits totalment diferents. Per una banda, Manolo Escobar al mes d’octubre. Som moltes les persones que vàrem passar rebobinant amb el bolígraf els cassets d’aquest fenomen de masses quan érem joves i només hi havia dos canals a la televisió. L’altre gran mite finat és el Nelson Mandela que tot i ser molt més políticament correcte que l’anterior sempre ens ha quedat una mica més lluny que el “porrompompero” del nostre galant representant de la copla. A veure si li dediquem també un carrer a aquest gran mite folklòric hispànic.
No s’han celebrat cap tipus d’eleccions ni referèndums. El Vendrell ha viscut una cosa inèdita fins ara: un alcalde cedia el  bastó a un altre batlle enmig de la legislatura.
La resta segueix més o menys dins la seva òrbita sense gaires novetats amb els elements claus que continuen aguantant la nostra societat com són el futbol, la fórmula 1 i tota aquesta programació televisiva que ens fa compartir a tots escenes domèstiques que no haurien de transcendir més enllà de la llar familiar. Ara per ara les discussions, les reconciliacions i altres tipus de relacions humanes són notícia i tenen un públic força considerable més que no pas el canal Parlament. Per tant, venen. Això és el que interessa als mitjans de comunicació.
Aquí a la comarca no hem tingut gaires novetats. Calafell per fi ha vist com obria el seu mercat nadalenc a l’ombra d’una gran superfície que de mica en mica es va imposant a casa nostra. Al Vendrell hem vist consolidar una nova manera de vendre els nostres productes amb propostes de tots aquells productes ofereix la comarca. Un gran èxit en la segona edició del Vine... tast i a la seva ombra han sorgit el Vine... tastets. També a principis de juny va aparèixer el Shopping night al Vendrell que va deixar bocabadats a propis i extranys que no havien vist mai fora de festes tradicionals tanta gent al carrer al voltant de la música, tallers i altres propostes que van omplir de gom a gom el centre del municipi. Un nombre considerable de veïns ja comencen a donar-se compte de les coses bones i millors que tenim a casa nostra. Hem estat capaços que aquests productes tan nostrats siguin els protagonistes d’aquests mercats que han aparegut amb empenta moguts per molta gent anònima del Vendrell que han decidit reivindicar el que és nostre.
Un any que vàrem continuar amb el Turismar model bàsic convertit en autèntica andròmina. La revetlla es va continuar celebrant a la platja tot i la proposta d’interior que va ser un autèntic fracàs. Per la festa major ens vàrem atrevir a canviar la data de l’encesa del campanar, però després d’algunes escenes prou conegudes per tots aquesta tornarà al dia del Correfoc. Un dels esports clàssics del Vendrell com l’hoquei ha viscut dues jornades històriques quan l’equip local ha s’ha emportat la Cers i la Copa del Rei. Una gest inèdita fins ara. El mateix passava en les tradicions quan els Nens del Vendrell van aixecar per la Fira de Santa Teresa la tripleta de vuit. Tota una gesta que ens demostra que els Nens cada dia són més grandets. Ja es plantegen seriosament construccions de nou. Un repte que fins fa pocs anys era totalment impensable. Poc a poc i amb la feina ben feta en una colla integradora de gent d’arreu que passen a posar-se la camisa vermella.
Un any en què la comarca ha tornat a batre records en dades de l’atur, en PIB i fracàs escolar. Realment aquestes dades no ens aporten gaire optimisme. Sort que a l’estiu van venir un bon grapat de turistes russos que ens varen salvar la temporada estiuenca, però la cosa cada cop sembla que s’ensorri una mica més, però la vida continua igual. Uns pocs tronats es manifestaven durant uns divendres a la plaça Vella del Vendrell, però eren quatre gats i van durar poc. La gent ja ha perdut l’esperit de queixar-se i prefereixen optar per l’opció més fàcil que és quedar-se a casa amb la calefacció apagada i una manta per combatre les baixes temperatures.
La vida continua el més pobre té smartphone i connexió wi-fi. Si després han d’anar a Caritas a buscar menjar i roba no importa.  Sinó tens internet al mòbil no ets quasi ningú en aquest món basat en les xarxes socials. Els contenidors  cada dia tenen més seguidors a casa nostra i ja no tenim ni un gram de ferralla per replegar en algun torrent de la comarca torrent. La vida continua emmarcada en unes economies públiques i privades ensorrades que no les aixeca ni el Mag Lari més inspirat. La vida de color blanc, negre, rosa o gris, però toca tirar endavant com també hem fet aquest darrer any. Només unes pocs cabells blancs de més, però la resta continua igual. Encara queda molt per l’anomenat “reset” social. De moment un carrer al Manolo Escobar segurament també seria d’una gran acceptació per tots aquells que hem estat fidels al seu art.  Ell ha estat molt més proper a la nostra vila i comarca que el Mandela que és més de caire universal i galàctic. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i al EixDiari

divendres, 27 de desembre de 2013

La missa del Gall al Vendrell

Fa uns anys que vaig a la Missa del Gall al Vendrell. Cada cop que hi vaig hi ha menys joventut i la mitjana creix i creix. Aquest és un dels actes anuals que per la seves característiques hauria d'atraure més gent de totes les edats i més en un lloc de 38.000 veïns. Ja sé que la gent passa cada dia més de l'església, però hi ha una sèrie de tradicions que s'haurien de mantenir com en altres pobles i fer que aquest ofici en particular i tot en general estigui més proper al poble. En el moment que la religió abandona la base perd el seu encant. Hi ha molta gent que va a missa encara que la seva fe no sigui molt nítida, però és un lloc de recollida i per entrar en una mena de pau comunitària amb actes o festes que s'hi pugui estar proper, però aquí al Vendrell, cada dia està més gent del poble.

dimarts, 24 de desembre de 2013

25 de desembre i no és Nadal





Fa tres mesos que les grans superfícies ja  vàren iniciar tota aquest campanya nadalenca per tenir-ho tot a punt pel dia 25 de desembre. Fart de tot aquest pròleg més que repetit enguany el dia de Nadal, el nostre protagonista s’aixecarà ben d’hora, ben d’hora per anar a fer uns quants quilòmetres per preparar alguna Sant Silvestre de la província. Tot seguit ho rematarem amb una bona xocolata amb xurros ben calenta per recuperar el que ha perdut.
En un dia en què el nostre personatge anònim vol gaudir de la jornada festiva s’apropa a un cinema per veure la sessió matinal que el portarà directament a l’hora de dinar. Crispetes i una beguda refrescant l’ajuden a digerir millor la trama de la darrera creació del Woody Allen, un xic espessa. No hi havia ningú més al cinema. Tot el personal d’aquell multicinema al servei del nostre protagonista d’avui. A qui se li acut anar a veure una pel·lícula el dia de Nadal? El proper pas és agafar el cotxe i anar a un lloc diferent per no caure a la rutina. Avui no trobaria gaires alternatives a caure embadalit d’una hamburguesa  proposta gens menyspreable d’una cadena mundial acompanyada d’unes patates i una beguda light. Un bon postre de gelat rematarà l’àpat central. El proper pas quan tothom està a casa amb els torrons i les neules el portarà  a donar un tomb per la platja. Totalment solitària amb una buidor preocupant quan veus ningú coincideix en espai i temps. Avui tot és força evident perquè els motius són prou conegudes. Ni els “top mantes” apareixen en a l’horitzó
Per la tarda i després d’una breu migdiada s’agafarà l’ordinador i començarà a buscar bitllets d’avió per a unes vacances merescudes a l’estiu. Avui és un bon dia perquè la xarxa estarà totalment lliure de cercadors de millors preus per fer realitats somnis a mig termini. Podrà aconseguir la seva fita o no, però passarà una estona distreta. Per la tarda passejarà solitari per aquells carrers i places cèntrics que durant els darrers dies previs era molt difícil proposar-se anar en contra el sentit de la majoria de vianants. Avui trobarà  ben buits i tranquils. Si coincideix amb algun bar algun lloc obert es prendrà una infusió. Tot seguit arribarà a casa. Traurà de la nevera la bossa d’amanida preparada i fàcilment es presentarà un primer plat. Anirà seguit per llom a la planxa.
En aquesta casa, no hi haurà cap garlanda de Nadal ni cap element que li recordi que és 25 de desembre. Tindrà el telèfon fix de casa despenjat, no sigui que algú s’equivoqui i el truqui per desitjar-li un bon Nadal. Tampoc no vol patir problemes innecessaris. Vetllarà perquè no li entri cap trucada tendenciosa pel mòbil.
Ja està fart del Nadal. Del dia que tothom ha de convidar  gent a casa o li toca anar a les cases d’algú. Del dia que s’han de posar els millors mantells i coberts a taula per compartir el millor àpat amb parents i amics més afortunats
Durant molts anys la família el convidava a compartir taula en aquesta data tan senyalada, però al cap d’un  temps es va afartar de fer-ho i cada any se li feia més costa amunt.
No regalarà res a ningú ni espera tampoc cap obsequi. Potser amb les rebaixes s’anima a fer un present als seus parents més propers, si realment necessiten alguna cosa. Ja no ens cal esmerçar temps i diners en coses innecessàries que al cap d’un temps poden acabar a la deixalleria en el millor dels casos.
El dia següent tampoc celebrarà Sant Esteve perquè evidentment manté una ferma coherència en la seva política festiva nadalenca.
El cap d’any el passarà dins el llit tapadet i sense pensar en res. No li cal celebrar la simbologia quan representa passa del 31 del 12 a l’1 del 1.. L’únic canvi de l’any rellevant  per ell coincideix amb el seu aniversari que tot i que no suposa cap novetat, però vist amb perspectiva va assimilant que al llarg del temps alguna cosa si que va canviant.
El nostre protagonista és modern i  actual. No ho fa per anar en contra corrent simplement perquè el dia 25 de desembre no té res a celebrar. Ja ho complir amb escreix amb tot el protocol familiar establert quan era petit. Anava copsantque la hipocresia i l’engany l’anaven dominant. Ara vol ser més que una persona íntegre i coherent. Tothom sembla que l’entengui, però pocs s’atreveixen a fer realitat una vida paral·lela sense caure en la temptació nadalenca.  Jo crec ha estat bo  mostrar el seu calendari per aquests dies quan sembla que tothom compleixi amb els ulls closos e que marquen les tradicions. Aprofitant l’avinentesa us desitjo un Bon Nadal a tothom per si de cas el celebreu sinó tranquils que demà ja serà 26. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'EixDiari a partir del 20 de desember del 2013

 




dilluns, 23 de desembre de 2013

La legalitat mai ha estat cega

Avui em fa molta gràcia tot això de la legalitat com si encara tot depengués de Déu i dels seus allegats. Sembla que no es pugui tocar una coma de la Constitució per fer res. Ara amb tot això de la consulta resulta que tothom la vol i no es pot fer perquè a Madrid no ho volen. Es queixen de la gent que comet petit furts i sempre està al carrer perquè la llei ho permet. Hi ha veritables lladres en forma de bancs i banquers i altres per una simple col poden seure en el banc dels acusats. La justícia no està cega, està molt malament i això no interessa que s'arregli pas.

Els nous triomfadors

Ja no guanya el millor sinó el que és més comercial o més suport té. Això també s'ha vist en el món del cant coral dins el concurs Oh Happy Day. Dels tres finalistes crec que el que va guanyar era el menys millor que els altres dos, però s'ho havien muntat bé i com era per votació popular van batre als altres dos que ho feien millor. En el món mai triomfaras per ser el millor. Ho pots fer per estar en el lloc i el moment oportú, per ser fill de qui ets, per anar a esmorzar amb segons qui, per ser submís, per copiar l'examen del veí, però equivocar-te d'escala, per tenir molt de morro, per ser més barato, per ser més rapid apuntant un número i mil coses més però per ser el millor és molt difícil.

dimarts, 17 de desembre de 2013

Descomptes a jubilats, joves i....


Quan tot anava bé hi havia un cert ordre social. Llavors, presumptament, els sectors més dèbils econòmicament eren els estudiants i els jubilats. Per uns i pels altres varen sortir avantatges i descomptes en multitud de sectors públics i privats. La resta de la gent, en principi,  gaudia d’un estatus que li permetia tirar endavant ja sigui a través d’un sou o en algun negoci o convertit en beneficiari d’algun tipus d’ajuda pública.
El panorama actual ha canviat moltíssim i més en la nostra comarca on les estadístiques ens col·loquen en les primeres posicions de la llista d’aturats de Catalunya. La crisis afecta a tots els sectors de la nostra societat. Els jubilats en general acostumen a gaudir d’una paga més o menys segura i seguint el calendari vital habitual potser ja no tenen cap hipoteca  per acabar de liquidar. En canvi, la seva generació precedent s’enfronta a una alta taxa d’atur amb uns salaris cada dia més migrats. No es poden escapar dels efectes de l’esclat  de la bombolla immobiliària quan tots els somnis eren possibles a mig o llarg termini. Aquesta explosió dels somnis ha provocat que cadascú hagi de pagar durant un temps el preu de la seva ambició.
Clar ens trobem amb parelles  joves que estan a l’atur tots dos i ja sense cap tipus d’ajuda. Tot això afegit a els terminis d’una hipoteca que fa uns anys quan treballaven tots dos era raonable però avui en dia s’ha convertit en una muntanya que no poden salvar de cap de les maneres. Han d’invertir el poc que tenen en subsistència i aguantar nous capítols esperant que  els seus efectes secundaris siguin el més lleus possibles. Molts d’aquests haurien de tenir continuar amb els beneficis mínims del Club Super 3, però en versió adulta, tenint en compte que no és cap caprici sinó una necessitat vital de supervivència.
Molta gent no només fa esport només per tenir el cos més sa sinó per passar una estona amb bona companyia i també serveix per evitar prendre unes quantes pastilles més en el calendari de medicació. Altres opten per anar a la biblioteca i llegir llibres i revistes que ajuden a passar més ràpid el seu temps lliure.
Aquests descomptes també s’haurien d’aplicar en els transports públics perquè fos més fàcil poder sortir d’aquesta situació incòmoda a aquestes persones que no tenen un lloc de treball. Llavors, seguint aquest debat, la propera aportació és ¿qui és fa càrrec d’aquesta minva d’ingressos?  En aquesta situació que en èpoques anteriors era raonable aquests beneficis dins un sentit de la norma potser el més coherent ara per ara i en honor a la igualtat és que ningú tingui un descomptes. Una forma que presumiblement pot abaratir les despeses i que a curt o mig termini resulti per tothom un xic més econòmica.
Altres unitats familiars com les famílies monoparentals, les famílies nombroses, les qui tenen un discapacitat al seu càrrec i altres casos que de mica aniríem trobant si féssim un radiografia social al que ens envolta.
Aquest és un d’aquest temes que encara ens hem d’actualitzar. Oferir descomptes als jubilats i pensionistes fins fa quatre dies era assumible per la resta de la societat, però actualment és una decisió que deixa de banda altres sectors socials que també estan condemnats a patir durament els efectes de la crisis a grans trets.
A banda, tot això respon moltes vegades més a qüestions electoralistes que d’altre caire. Evidentment ara la cosa s’ha complicat i davant les retallades millor intentar mantenir el que hi ha i no obrir noves facilitats a altres col·lectius que ens pot portar a una situació insostenible. Treure els descomptes vigent també pot portar queixes dels qui fins ara en sortien beneficiaris, doncs seguim endavant i els propers ja diran alguna cosa.
Tot això afegit a què els recursos públics cada dia són més minsos i el presumpte coixí que fins ara ajudava a cobrir aquests descensos s’ha esvaït. Llavors amb una mica de fum s’ha d’intentar dissimular  la situació fins  que els temps millorin. Mentrestant silenci i anar fent.Article publicat al Diari del Baix Penedès al Baix Penedès Diari a partir del 13 de desembre del 2013

dilluns, 16 de desembre de 2013

Un dissabte molt animat ak Vendrell a ritme de batukada

Dissabte passat al Vendrell estava relativament buit, ni les llums de Nadal ni la pista de patinatge fan miracles per omplir de gent el Vendrell. Però vull destacar la Batucada de Sambatek que va omplir amb vuit grups el centre del Vendrell de ritme i marxa. La veritat és que va estar molt bé, molt animada i no hi va faltar la solidaritat amb les cistelles i la xocolata. Realment iniciatives com aquesta que surten de la normalitat fan falta per donar una mica de caliu al poble. Suposo que la gent era a Barna o a altres llocs, però el més guapo va ser la batucada. Enhorabona als organitzadors

Tots uns crakcs els Love Venkanding

En aquests sortetjos que la gent no hi participa perquè té por que no guanyarà res em vaig atrevir a enviar un mail. Llavors resulta que em van tocar dues entrades a la Lira per veure Love Verkanding, una obra amb actors vendrellencs com la Maite Heras. Jo no tenia ni idea del que anava a veure, però aviat vaig connectar amb la trama sobre l'escenari en una proposta jove, fresca, original i entretinguda. La trama dura una hora i quart, no cal més, però la recomano a tothom perquè a part de passar una bona estona pots veure gent jove fent coses diferent molt ben fetes i que enganxen. Molta sort i endavant.

divendres, 13 de desembre de 2013

Sembla que els catalans no sabem ni fer preguntes

No cal tantes tonteries en aquest món. Ja som grandet i la diplomàcia ja només es fa servir per mantenir el serrell arregladet. No cal tantes preguntes que només emboliquen. La pregunta hauria de ser. Vol que Catalunya sigui independent? si i no i no cal tantes xorrades. Tot això és per embolicar a la gent. Jo crec que si aixó es planteja i arriba a ser vinculant encar vindrà la Brunete i ens posarà tots a la presó per sergreguecionistes. Jo crec que a Madrid no ho entendran i si ens tenen manies encar més. Però és igual ja, no ve d'un pam, però posats a fer la pregunta clara i el xocolata espés. Com no es faci la consulta, els polítics que ho hagin muntat val més que es busquin feina perquè almenys per elecció directe no crec que tinguin gaires vots, però després els poden enxufar en alguna empresa publica o privada. Estem davant un joc perillós que a part per fer una mica de fum i tenir a la gent sense calefa a casa entretinguda amb la ditxosa consulta ens pot portar algun mal de cap. A veure que passa i estarem a l'aguait.

dimecres, 11 de desembre de 2013

Congelar o no congelar

Ara toca decidir que paguen els veïns d'un municipi el proper any. Hi ha pobles que congelen com Calafell. Altres com Vendrell o Cunit ho pugen en uns moments que tot va molt just. No hi ha un més bo que altre perquè en el fons si pagues més i tens millors serveis o almenys conserves els que tens ja està bé. El problema ve quan puges impostos i baixes serveis, llavors en realitat estan pujant el doble del que toca pagar.  Les ciències polítiques són meravelloses, tu pots deure la teva casa al banc amb una hipoteca i pots tenir superàvit que pots destinar a inversions o també no pots tenir un deute amb proveïdors de quatre xavos i pots estar en números vermells. És qüestió de posar-hi valor quan parles amb públic sobre aquests temes. Al final a tot arreu tant si pugen com no pugen ens tocarà pagar més perquè de diner públic res de res i d'una manera o altra s'haurà de pagar o es perdran serveis que s'hauran de pagar. O sigui pobres i enganyats, tant els uns com els altres.

Séptimo, una peli fluixeta

Jo tenia moltes ganes d'anar a veure Séptimo amb la Belen Rueda perque desde que aquesta noia ha deixat la tele té pelis que estan molt bé. Aquest cop ha fracassat. La cosa promet, però a l'hora de la veritat és bastant dolenta. No la recomano pas a ningú. És un lapsus en su camino

dimarts, 10 de desembre de 2013

Si posem segells a les cartes als Reis Mags



Enguany els reis mags, el pare Noel, i el caga tió han decidit muntar una empresa amb seu social a Andorra per evitar impostos i donar un servei més acurat. Si fins ara amb un tros de bastó, un plat de verdura o una carta n’hi havia prou, a partir d’ara s’hauran de pagar unes tarifes públiques per poder fer viable aquest servei social. Els bastons per donar cops al tronc de fusta es vendran en uns grans magatzems i només tindran validesa per un any. Només el podran utilitzar dues persones. Si es vol renovar la llicència pagant la meitat del seu cost podrà ampliar-ho un any més. Les cartes als reis d’orient també seran gestionades per empresa de missatgeria d’àmbit mundial. No cal dir que en el cas del pare Noel abans que visiti una llar se li haurà d’haver fet una transferència en euros a un número de compte de Lapònia. Aquestes són algunes de les mesures que han acordat els principals protagonistes d’aquestes setmanes al veure que ja no tenen subvencions de ningú i encara els hi resten per cobrar les dels dos anys passats. Feia temps que ho volien aplicar a nivell terrenal, però al final ho han hagut de fer sinó perillava seriosament l’apartat fantàstica d’aquests dies tan esperats.
Per altra banda, en el país on mai passa res i on tot és gratis s’ha decidit omplir tots els carrers i places de llums de Nadal que estiguin oberts tota la nit perquè mostrar que vivim en una esplendorosa època econòmica. Evidentment, serà possible que a les tres de la matinada puguis anar pel mig del teu poble amb els llums del vehicle apagats perquè les garlandes nadalenques supliran amb escreix les mancances lumíniques de la fosca nit.
Ara que el canvi climàtic ha fet els seus efectes i un pot menjar els torrons amb màniga curta en una terrassa a l’aire lliure s’ha decidit per unanimitat plantar una gran pista d’esquí al mig del poble on petits i grans puguin anar sobre dos pals ajudats per uns monitors d’una ong molt generosa que en tot moment vetllaran perquè tothom estigui ben satisfet. Per tal que petits i grans puguin gaudir d’aquestes festes com es mereixen també quedarà instal·lat un pessebre gegant amb totes les seves figures de mida natural perquè la gent es puguin fer fotografies i puguin gaudir d’aquest ambient tan nostrat.
Per un acord de les entitats públiques s’ha fet un fons comú perquè cada família comparteixi l’esperit bàsic del Nadal. A cada família es lliurarà una caixa de polvorons, tres caixes de torrons de diferents tipus. No hi pot faltar les “tres maries”: una de cava i una de vi negre i una de blanc. Això serà repartit pels respectius  presidents de les entitats públiques de la localitat fruit d’un conveni signat amb finançament europeu per la preservació de les tradicions històriques del municipi. No hi faltarà un xec d’euros per gastar en els comerços municipals i donar més vida als negocis de proximitat. Una part s’ha de destinar obligatòriament a comprar regals de reis..
Vist que la jerarquia  catòlica no passa pel seu millor moment, la parròquia ha decidit establir un preu econòmic de cinc euros per cada ofici tret de  la missa del gall que costarà el doble. En el cas que el client vulgui participar de l’eucaristia comunitària s’haurà d’aportar una mica més per poder sufragar l’adquisició de les sagrades formes.
Mentrestant als carrers, en aquests dies tan especials les zones blaves i els pàrquings municipals seran totalment gratuïts per a tots els usuaris.
Les campanades de cap d’any seran retransmeses per un canal privat i s’hauran d’abonar a una quantitat extraordinària aquests cinc minuts que canvien un any i més d’una manera d’entendre el món. El més car seran els retransmesos des de la porta del Sol de Madrid que també cobrarà entrada per a qui ho vulgui viure en viu al centre de la península ibèrica. Els tiquets seran venuts en un grans magatzems que s’acompanyaran d’una ampolla de cava i dos copes per servir. A partir d’aquí les entitats públiques facilitaran tot el que faci falta per entrar amb molt bon peu perquè l’economia va amb força i empenta cap endavant.
L’arribada dels reis es realitzaran només en pavellons privats i s’haurà d’abonar una quota per assistir-hi amb descomptes  familiars. Aquest és un breu retall social d’un situació aparentment irreal. Quan l’absurd és cada dia més comú a les nostres rutines  a vegades pots arribar a escenes com aquestes que ens són més properes del que sembla. Article publicat al Diari del Baix Penedès, BaixPenedèsDiari i a l'Eixdiari a partir del 4 de desembre del 2013


diumenge, 8 de desembre de 2013

El Vinetast consolida una nova filosofia del Vendrell

El Vendrell és un poble diferent i motl curiós en la manera de comportar-se socialment. A vegades sembla que estem al segle XXI, però la majoria de cops ens estem donant cops de caps en repetir models del segle XX peti qui peti. Aquest cap de setmana ha estat un dels epicentres per atraure el comerç al Vendrell amb diferents atractius entre el mercat del divendres en ple funcionament, la pista de gel al centre del Vendrell i el born obert divendres al matí. No oblidem les llums de Nadal obertes des del dimecres per la vesprada. El divendres al Vendrell estava molt buit. La cosa es va animar a partir de les 12 del matí. Abans d'aquesta hora hi havia quatre gats movent-se pel centre, però tot just abans del migdia la cosa es va animar una mica, però no gaire perquè aviat s'havia de dinar. Per la tarda hi va haver gent, però tampoc no era res de l'altre món, la veritat. Dissabte va tenir el seu punt clau a última hora del dia. però la resta del dia no hi havia gaire gent. Hi havia botigues noves de marques conegudes que estaven realment buides. Cap al tard es va animar. Jo suposo que la gent va tocar el dos  del Vendrell. La nit va anar a prendre algo al Vinetast. Diumenge normalet amb més gent cap a les 2 del migdia. La pista de gel va tenir força concurrència en aquesta matinada de diumenge.
El Vinetast va gaudir dels seus punts màxims, tal com he dit, el dissabte a darreres hores i el diumenge cap al final del matí. Concluions que no per estar més dies oberts hi haurà més gent. Val més un parell de dies i qui vol ja s'hi atansarà a donar un tomb. EL Vinetast respon a una fira dels productes que nosaltres tenim a casa nostra i que a més són de gran qualitat. Això xoca amb l'esperit de fins fa quatre dies que no ens creiem ni valoràvem el que teníem i poc a poc s'ha anat creant un seguit de complicitats per donar una forta empenta a allò que es fa a casa.A més que ho hem de vendre a la gent de fora i els hi hem de dir: mireu el que tenim. Per què no ho veniu a veure? Aquí és la gràcia de tot plegat perquè aquests dies han vingut gent de fora encuriosits pel que s'ha fet al voltant de la pl. Nova. Persones interessades en els nostres productes. Aquesta gent ha participat en els tallers i els tastos que s'han realitzat a casa nostra. Aquest és l'enoturisme, el km 0 o diga-li com vulguis perquè la gràcia és que la gent vingui. El Vinetast és una filosofia que de moment només podem veure l'aparador i una mica més, però és una manera de vendre una comarca molt diferent a coses com el Turismar i fires i firetes amb gent de fora que es fan a casa nostra aquí i a altres localitats. És una gran tasca la que fa la gent per reunir durant un parell de dies tot el que s'ha pogut veure a la pl. Nova. La gràcia de tot no són les dades perquè el negoci és cobrir despeses i encara gràcies, però es nota el caliu entre els uns i els altres que s'ajuden a fer-ho realitat. No estem davant d'uns pocs i  grans herois que ho fan possible sinó de moltes persones anònimes que des de diferents maneres han posat un any més el Vine...tast en ple funcionament. Persones que estimen el territori. Persones que aporten el seu oli, vi o pastís del que sigui. Persones del Vendrell i comarca que tenen alguna cosa a compartir amb la gent. 
A darreres hores del diumenge vaig preguntar a les noies que ho portaven quants tiquets havien venut. Estaven atabalades i no m'ho van saber dir, però en el sorteig de productes va sortir un set mil set-cents i escaig. La cosa pot anar per aquí. Però el més important és que la gent s'ha implicat i així és com hem d'actuar davant el nou segle. No ens calen omplir rambles, places i carrers amb grans tendals, floretes i mil històries si els protagonistes són les coques de Perafita i les anxoves de l'Escala. Si nosaltres no ens estimem ningú ho farà. Hi havia cares noves i algunes que ho hi eren. Coses de la vida. Vull donar l'enhorabona a totes les persones que ho han fet possible. Esperem que hi hagia una nova edició i altres variants com el vine tastets. Aquesta és l'aposta del Vendrell que ha de fer per tirar endavant. S'han de canviar moltes coses. Aquests ja s'han mogut. Esperem que hi hagi un efecte dominó. 
Conclusions: molta gent aquests dies va anar a comprar a altres localitats perquè al Vendrell tot i que ha millorat encara li falta una oferta com a Vilanova i Vilafranca i falta en algun cas aquest tracte comercial que a vegades en algun establiment local encara es troba a faltar tot i que va millorant. Tot i la campanya algun establiment no va obrir aquests dies i encara continuava el dubte si aquella botiga o l'altra estarien obertes o tancades, però divendres i dissabte si que hi havia molta botiga oberta. La pista de gel és un alicient per molta gent que busca els establiments del CIT per treure uns tiquets i poder esquiar ben baratets. Pel que fa a l'enllumenat de Nadal tot i l'esforç més que lloable de força botiguers queda bastant pobre. A la vida hi ha coses que es fan o no es fan, però tal com està queda pobre la veritat. Això és un tema per parlar hores i hores i tothom no quedaria content. És una cosa de preferències com tantes altres coses a la vida. Sembla que hi hagi una rivalitat al carrer entre els que paguen i els que no l'enllumenat. Esperem que això s'arregli ben aviat i que aquesta filosofia dle Vinetast o del shopping night es vagi imposant. Costa perquè al Vendrell és una ciutat amb mentalitat de poble on hi viu molta gent, però només es veuen els de sempre. Poc a poc i bona lletra ho anirem aconseguint entre els uns i els altres fent pinya com els Nens del Vendrell que han trencat aquestes barreres que encara estan ben vives en altres col·lectius. Per il.lustrar això poso una cara simpàtica i amable de l'Alex que representa un nou tarannà com el Toni, l'Alba, el Pep, el Tomàs, la Laura, el Nando, la Rosa, l'Alfons, el Gerard, l'Antoni, el Pau i tants altres que fan possible que el Vinetast es consolidi i de mica en mica la seva filosofia es vagi extenen com una taca d'oli en una poble que costa molt moure una rajola excepte les de la pl. Vella quan plou.


3 bodas de más, una molt bona estona al cine

A vegades a Espanya es fan coses que valen molt la pena i altres cops s'aposta per un producte dolente amb algun actor mediàtic. Avui és el torn de 3 bodas de más. Una història d'una jove amb els seus ex i les noves aventures actuals. Una proposta desenfadada divertida en algunes escenes i que trenca amb altres propostes anteriors. Us la recomano si voleu passar una bona estona al cine amb un argument amb tocs frikis que ens porta a moments estelars. Per aquestes festes sempre va bé un bon somriure entre tants de torrons i polvorons entre altres menges.

dijous, 5 de desembre de 2013

La crisis, La Constitució, el Vendrell

Aquestes tres paraules permetran que el dia 6 de desembre el Vendrell visqui un dia diferent. Potser un gran exit, potser un fracàs o un dia normal. Només falta veure com anirà tot plegat. En un dia de festa que estiguin moltes botigues del Vendrell, per no dir quasi totes, qui hi hagi mercadillo, que el born estigui obert que hi hagi Vine...tast. A sobre que per primer cop es planti una pista de patinatge al cor del Vendrell. Això fins ara no ha passat. Suposo que la crisis i que de mica en mica la vila entra en el segle XXI perquè anem una mica endarrerits. Jo crec que entre tots ho aconseguirem. Aquest divendres serà un divendres diferent al Vendrell. Entre tots decidirem com serà.

dimecres, 4 de desembre de 2013

Els exprimidors humans

Hi ha temes que sorgeixen de converses absurdes. Ahir al jacuzzi estàvem parlant de les persones, en general manen alguna cosa o els ho sembla, que utilitzen a les persones i al cap de poc els deixen abandonats a la vorera sense pena ni glòria. És el moment que el canvien per un nou model o simplement prefereixen passar de tothom. Això passa en grups de diferents tipus com laboral, entitats, amics i altres. Potser són trepes, potser són manipuladores, potser no son res més que individus, però és un tema que afecta molta gent.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Ja no ens calen lots de Nadal



Fa un temps que acostumo a escriure sobre aquestes dates un article sobre el lot de Nadal. En pocs anys hem passat de lot, paga doble, dinar gratis d’empresa a només la paga doble i resar perquè el proper any ens la  conservin. Aquests diners que trenca la rutina pressupostària d’alguns treballadors i jubilats serveixen per revitalitzar el comerç local.  Els diners de la paga de juny de juny, en teoria, s’utilitzen per finançar les vacances, però ara toca celebrar aquestes festes tal com marquen els costums locals. Aquesta és la teoria. En la practica molta gent les dedica a coses extraordinàries dins el dia a dia de la llar:  pagar alguna reparació del cotxe, arreglar la caldera que de tant en tant cau víctima de la calç o guardar-ho per la compra de roba en les rebaixes de gener.
Abans el Nadal començava després de Santa Llúcia, però ara com hem caigut tots víctimes del consumisme i de les grans superfícies acostumem a preparar amb interès aquesta cita anual tot justs abans de Tots Sants. Hi ha uns moments que en els  mostradors es barregen panellets, moscatell, torrons, cava i neules.
No ens calen que ningú ens aporti cap lot de Nadal que després serà una excusa més per practicar retallades o simplement tancar l’empresa per manca de liquiditat. Després d’aquesta mena de guerra encoberta amb un munt de petites batalles que es lliuren arreu sense que enlloc s’escoltin trets ni es vegin taques de sang. La nostra realitat es comprova quan veus que cada dia hi ha més gent buscant alguna cosa que posar-se a la boca en els contenidors dels nostres carrers i places sense vergonya i a plena llum del dia. Ja no cal dissimular com feien els primers aventurers. Ara ja és una cosa prou normal on pot acabar el menys pensat perquè tothom gira amb uns resultats que poden afectar a tothom.  Una mena de loteria amb resultats negatius sense que ningú compri cap número. Simplement la vida te’ls deixa a la porta de casa perquè hi juguis obligatòriament encara que no vulguis.
Enguany, no cal que ens el donin . Si pensem una mica tampoc calia que mai ens haguessin  donat mai res. Ara haurem de pagar tota aquesta bondat  que fins ara ens lliuraven amb un somriure a la boca perquè semblava que es preocupaven per nosaltres i per les nostres famílies d’una forma altruista.
Només ens han de donar el que ens correspon. No necessitem que la gent passi a utilitzar els serveis de benestar social sinó que hi hagi les oportunitats perquè tothom tingui accés a un lloc de treball on pugui gaudir d’un sou digne. No necessitem beneficències ni similars sinó que tots tinguem les mateixes oportunitats.
No ens serveixen gaudir de duplicitats de vies públiques per anar al mateix lloc. Agafem les vies de peatge, traiem o reduïm considerablement el preu a pagar i tots hi sortiríem guanyant. No com ara que estem tirant un munt de diners duplicant infrastructures que a part de construir-les resulta que s’han de mantenir. No ens serveix de res tanta millora insostenible. 
No ens calen tants auditoris perquè després no podem omplir amb una programació mínima. El mateix fenomen passa amb els equipaments esportius que no hi ha gent perquè els seus preus encara que estiguin per sota del preu de cost és privatiu per molta gent.
No ens calen miracles. Ens calen realitats. No volem promeses. Hem de ser com la majoria de metges que sempre et plantegen les pitjors de les probabilitats dels casos davant de qualsevol problema que tinguis. Els polítics en canvi et vénen per un vot un número de loteria en cada elecció que t’hauria de portar cap a la lluna i tornar sense cap despesa. Avui en dia comprar productes de Nadal fins i tot ens pot resultar molt més econòmic que no pas fa uns anys per la competència actual dels mercats.
Les despeses actuals ens vénen per les noves comoditats que de mica en mica s’han convertit en durs llastres en les nostres economies. Aigua, gas, telèfon, electricitat ja no són simples apunts en la llibreta del compte corrent, ara són cites mensuals que provoquen més d’un trasbals.Article publicat al Diari del Baix Penedès i a l'Eixdiari a partir del 29 de novembre del 2013

Ja tenim tema a les cues del Vendrell

Un dels temes que parla la gent del Vendrell és la conveniència d'una pista de gel  a la vila. Uns diuen que com que la gent no va a comprar al Vendrell ja patinarà a Vilanova, Reus o on faci falta. Altres diuen que això animarà el comerç local. Uns apunten que aquí hi ha molta gent que ho passa malament i que algun dia dia si, però molts dies la pista estarà mig buida. Altres diuen que s'hauria d'haver invertit els diners en altres coses com ajuda social o Caritas. Són temes que a mesura que passen els dies es van descobrint com evoluciona. A veure que passa amb aquest cap de setmana en què el Vendrell es vol omplir de compradors.

diumenge, 1 de desembre de 2013

El Guggenheim de Calafell: mercat i supermercat

Alguns l'han batejat per la seva imatge com el Guggenheim de Calafell. No estic parlant de cap museu ni res semblant. Només es tracta de Mercadona de Calafell. Una obra que ha durat una legislatura i mitja des de que algú va començar a parlar seriosament d'aquest projecte faraònic. Jo hi vaig anar sobre les 8 de la tarda de dissabte. Hi havia gent, pero la veritat és que jo m'esperava més gent perquè al Vendrell quan van inaugurar el primer semblava que vinguéssim d'una guerra o que donessin directament les coses, però res de tot això ha passat a Calafell. Tot i ser el dia de la recollida d'aliments la gent que hi havia era normal per un dia normal que no denotava que s'havia inaugurat el dia abans. He de felicitar als paradistes del nou mercat de Calafell que tenen les parades la mar de xules i ben posades i bufones. Molt atractives, la veritat. Tot ben cuidat des de la decoració fins el vestuari. Molt bé. Quan vaig entrar dins el Mercadona vaig veure que donava la sensació que era més petit que no pas el del Botafoc i el de Coma-ruga. Els passadissos són lleugerament més estrets que la resta de la comarca. La distribució també és diferent als altres Vaig veure que dins la gran superfície  hi havia també peixateria i també carnisseria com fora el mercat. Jo creia que no hi seria perquè vindria a completar l'oferta del mercat. A partir d'aquí es pot fer una gran casuística amb moltes variants: des de la gent que diu que qui compra al mercat no compra a la gran superfície fins qui diu que la gent compra a tot arreu. És una cosa que ja s'anirà veient sobre la marxa. De totes maneres jo crec que potser una putada pels paradistes del mercat aquesta duplicitat, però clar qui vol peix del Mercadona no anirà al Mercat i viceversa. Conec gent que ho veu com a complementari i altres com una dualitat entre dos conceptes ben diferents. Jo sé que algunes parades del mercat han tocat el dos i s'han buscat un local a la platja de Calafell. A la resta ja veurem com evoluciona. Jo, el dissabte que era el segon dia m'esperava més gent. Sobre les noves contractacions vaig veure treballadors d'allí que estaven al Botafoc i a Coma-ruga. Suposo que això és normal i més al principi. La gent de Calafell que anava al Mercadona de Coma-ruga ara ja no cal que vagi tan lluny. Són la mateixa gent, però amb distribució diferent. Els calafellencs ja tenen més propers els iogurts de pruna.

Canyelles, una senyora fira de Santa Llúcia

Avui he anat a la fira de Santa Llúcia de Canyelles. He quedat bocabadat perquè hi havia molta molta gent a tot arreu amb moltes paradetes a part de les coques de Perafita. Hi havia de tots els gustos, de gent del poble i de gent de fora. Tot molt ben organitzat i amb molt de caliu. Feia goig. Realment un poble petit com Canyelles és d'admirar que organitzi una senyora fira com la que ha preparat aquest cap de setmana. Avui és veien moltes parades i molta gent i el més bonic molta gent comprant. A vegades la gent passeja i passeja però no fa l'acte de comprar. Avui es veia cua per comprar de tot, en especial el menjar. L'escudella, la famosa escudella estava molt molt bona. Aquí al Baix Penedès no hi ha res que li faci sombra. És la fira de Santa Llúcia de la Vegueria amb diferència amb la resta.

El Consejero moltes estrelles que no brillen

Una peli que prometia molt perquè hi havia un gran elenc d'actors resulta que amb tanta màgia és una mica avorridota i més del mateix. No ha fallat el Ridley Scott que és el seu director, però entre la Cameron Diaz, la Pe, el Bardem i el Brad Pitt es veu que el bon home ja es va col·lapsar i no calia buscar un bon argument perquè els seguidors fidels no fallarien. Potser aquest és el cas, però la veritat és que molt fluixa, tot i que té un gran elenc. He de destacar ara que anar al cine és més econòmic amb ofertes, bonos i xorrades vàries, la gent hi va més. Al final el negoci el fan amb les crispetes i begudes, però allí s'hi veu gent que és el que interessa. Molt bé pel canvi d'actitud dels responsables al veure que hi havia quatre gats.

La rostada al centre del Vendrell

La rostada del Vendrell que cada any se celebrava a les instal·lacions de la Cooperativa Agricola del Vendrell de cop i volta ha desaparegut per raons desconegudes. Però com passa a la vida, a la plaça de les Garrofes avui ha sorgit la iniciativa privada a càrrec del Tomàs de la Farmàcia, el Mas Perdut, del Toni de la Bona Carn i també del Pep de la Puntual que estava allí al tema. Estava tot preparat perquè hi hagués molta gent, però al final no crec que haguèm passat de les 30 persones. Feia un dia molt bo en un dia que no hi havia duplicitat a la comarca. No sé si és la novetat del centre, la poca informació que hi hagut, però esperem que l'any que ve si la cosa es torn a fer trobi una millor acollida. Ha estat una llàstima aquesta punxada d'aquest acte social adreçat a tothom. La proposta era molt bona amb mongetes i tot, un ingredient que fins ara no estaven presents en aquest plat tradicional de casa nostra. Esperem temps millors i amb més resposta popular. Avui ha estat una micota trist, la veritat sigui dita. Siguem optimistes.