539 dies quan s'ajunten la fam i la gana

 Aquí al Vendrell hi ha molts serveis que estan per sota de les necessitats bàsiques de la seva demanda. Un d'aquest és el manteniment dels parcs públics però aquest greuje públic està afegit a el comportament d'uns pocs, crec i espero, que són els que danyen les coses públiques El desinterès o serveis insuficients afegit a la mala llet d'uns pocs doncs són els que provoquen escenes com aquesta que es repeteixen al llarg del municipi en distintes formes i variants. Potser aquest estarà pot en ser arreglat, però en algun cas passen setmanes. Aqui com a tot arreu hi ha gent guarra i destroyer, molts no crec que siguin però malauradament es deixen notar.

538 dies i sovint no s'hi pensa

 

Diuen que pensem en santa Barbara quan sentim tronar, però hi ha coses que sempre hem d'estar amatents pel que pugui passar. Jo un cop mes vull donar les gràcies a la gent de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona pel tracte que vaig tenir durant la meva estada de tres mesos a causa del Covid. Vaig fer l'altre dia una visita rutinària i vaig poder recordar espais, vistes i inclús em vaig trobar amb algun professional que em va atendre durant la meva estada. Un record molt viu que quan arribes a les seves immediacions t'ataca de cop i va passant per la teva ment un munt de records de dies passats.

Un gran centre amb molts professionals del qual els tarragonins hem d'estar ben cofois per la gran feina que fa a vegades lluny de les xarxes socials i mitjans de comunicació, però són moltes petites històries que són l'engranatge del seu dia a dia.

Els mètodes optimistes

 

 

Tota cultura, tota generació i tot col·lectiu ha de tenir uns mètodes globals que aplica en  la seva rutina. Encara que a vegades també es puguin donar excepcions que en el fons vénen a justificar uns procediments força clarividents.

Els clubs socials també gaudeix d’uns sistemes que els defineixen. Alguns cops han estat instaurats per aquest nova generació política, però molts altres són heretats dels seus avantpassats que també es van enfrontar de la mateixa manera als seus grans reptes.

Un dels punts claus d’aquesta filosofia política  i social és donar la màxima importància a les xarxes socials. A través d’aquests mitjans de comunicació es multiplicaran les seves gestes, les seves fites, els seus somnis i també els seus projectes de futur. Evidentment com indica el seu nom, la immensa majoria de material utilitzat en aquest mostrador virtual al públic serà de coses bones i positives, només en  casos imprescindibles es donaran a conèixer imatges o informacions que no veuen el got mig ple. Això pot passa forçats per alguna informació provinent d’una altra font que no sigui l’oficial.

Llavors està el mètode principal que és anar escombrant sota l’estora de la propera legislatura. Si es pot pagar en 25 anys millor que liquidar-ho en 10 o en 5 anys. Encara que el preu sigui més alt per culpa de l’interès no passa res, els propers ja trobaran una solució millor que la nostra. Per passar tot això i davant de les peticions i queixes de la gent no hi faltaran mai les eternes reunions, els informes de qui faci falta i una sobredosis de bones paraules per encaminar el projecte optimista. Això sí, ningú es mullarà.  Davant el precipici imminent es buscarà l’informe d’algun professional que interessi per justificar alguna decisió política que no es pot demorar més en el temps. En cas que les existents no resultin al gust es buscarà altres entitats o professionals fins a topar amb el text clau.

Llavors es van aportant solucions per anar solventar els problemes del dia a dia. Per exemple, quan la cobertura de fusta del mur del passeig marítim demanen a crits una restauració contundent donada el seu estat, llavors amb bon criteri es treu totes aquestes andròmines i es deixa el mur pelat per evitar que el problema es torni a repetir en el futur. Solucions convincents que sempre compten amb gairebé tot el suport popular.

Si un banc de formigó es trenca i sembla que aquest no té gaires usuaris, doncs es fa desaparèixer de la toponímia local i tot arreglat. 

En les escoles públiques també tenim solucions contundents per marcar un punt d’inflexió i treballar que tot vagi a bon port. Llavors tenim el canvi de nom del centre. Aquest és un mètode molt nostrat per demostrar que totes les problemàtiques d’un centre han quedat en el passat. Es fa una neteja de cara, nou personal responsable del centre i endavant amb alegria i optimisme que a partir d’ara amb la nova denominació segur que tot bufarà de cara.

Els mètodes optimistes aposten clarament per l’aparició de noves cites culturals, festivals de fama mundial i espectacles per carrers i places per repartir la cultura i la música per tota la geografia del municipi, evidentment per la zona central i poca cosa més. A l’hora de lligar els números els perjudicats d’aquesta política expansiva són les retallades en els grups de cultura popular i també en les festes del barri que cada any van veient com la cosa pública va minvant i han de treure els recursos d’on poden.

L’optimisme ha de tenir els seus mitjans de comunicació i xarxes socials que han de potenciar aquest tarannà positiu i avançar amb velocitat per sobre del present per assegurar-se el futur.

Evidentment l’optimisme divideix la vila en diferents zones d’afectació i de millores. Algunes tindran el gairebé el 100% dels serveis i altres el que correspongui segons la seva situació en el mapa municipal i el seu tarannà i pes electoral. 

 

A Albinyana recupera un nou capitol de la seva història de la mà de Marc Casellas

 

Albinyana és un dels pobles afortunats de la comarca com Santa Oliva, Calafell, la Bisbal del Penedès, el Vendrell, on existeixen lletraferits que es passen hores i hores regirant papers vells de fa molts segles per esbrinar el dia a dia dels nostres avantpassats. Persones que ho viuen molt intensament i que en un ingent treball de formiguetes i en silenci van bastint la història dels nostres pobles. Joan Latorre, Jordi Ferran, Josep Pou, Joan Santacana, Neus Oliveres, Àngels Santacana, Marc Casellas, Xavier Nin, Benjamí Català i tants altres van pouant per trobar les nostres arrels. Segurament no trobarant ni reis, ni princeps, ni grans nobles amb el seu seguici, sinó que el seu objectiu seran pagesos, serrallers, pescadors algun poeta, mestres d'escola i alguns oficis més que sempre ens ha acompanyat. És una sort que Albinyana tinguem persones com el Marc Casellas que són dignes continuadors del gran mestre Manuel Bofarull que ens va aixecar a molts la curiositat per aquest passat amagat en els nostres arxius municipals, rectories, cases privades, darreres de les nostres parets i en alguna llibreta a les bigues. Ahir el Marc ens va presentar el seu llibre sobre Albinyana i les Peces l'epoca moderna, un treball per donar a conèixer la història del municipi durant un temps en què ha aixecat menys expectació i és la clau de la fisonomia actual. L'època moderna, segles XVI, XVII i XVIII. Un boci de la història que estava allí entre l'edat mitjana i les guerres carlines que han aixecat més polseguera entre els historiadors.

Aquesta és una gran feina per esbrinar que passava en aquest petit llogaret del Baix Penedès durant aquests tres segles. La clau han estat tres nous capbreus que Joan Latorre va situar. Doncs amb aquests peces i amb que Manel Bofarull va transcriure del 1562 ha muntat la base d'aquest gran treball minuciós, precís i amb tot luxe de dades. Una gran feina del qual els albinyanencs, penedesencs hem d'estar cofois i que són un exemple a seguir per altres municipis de la comarca que segurament també tindrien aquests fons documentals que esperen que algú els hi tregui la pols. Moltes felicitats un gran llibre que es tornarà a presentar el proper diumenge a les Peces i que es pot trobar a les oficines de la Cooperativa Agrícola. Moltes felicitats i molt content que veïns estimim la història d'aquesta manera que ens han donat aquest gran referent. No és el primer ni segurament serà el darrer. És un més en el camí d'una persona que estima el poble, la seva gent i vol descobrir les seves arreles. Endavant Marc i Nuria que molts cops l'acompanya en les seves aventures històriques. 

534 dies i les platges del Vendrell sense dutxes

 L'any passat la gent ho vaig mig entendre pel Coronaviurs, però enguany era la sostenibilitat i la gent no ho ha acabat d'entendre. Això que a les platges no vagin les dutxes és una cosa que no té sentit i ha provocat que alguns banyistes hagin anat a municipis limítrofs per poder dutxar-se després d'anar a la platja. El que si que anaven eren els rentapeus que alguns aprofitaven per omplir ampolles d'aigua i tirar-se les a sobre. A banda alguns d'aquests rentapeus deixaven anar més aigua per dalt que pel sortidor. Un desgavell. Enguany no hi ha excusa per no anar les dutxes de les platges perquè quan un va a la platja i no té una dutxa a l'abast van molt bé i aquest és un servei bàsic a l'estiu. La cosa enguany ja s'acaba i esperem que per l'any que ve a part dels festivals que es poden fer a qualsevol lloc s'arreglin aquestes dutxes per les moltes persones que les fem servir. Si es vol sostenibilitat que s'arreglin també els rentapeus i les fuites de la xarxa d'aigua perquè la dutxa és un servei que beneficia a tothom. 

530 dies i torna la festa major del meu poble

 

Enguany Albinyana torna a tenir una festa major peculiar marcada per la Covid. Hi ha els actes centrals religiosos, infantils i el vermut de sempre, però també tenim a les escoles humor, poesia i música. Un any diferent tot unificat en què les diferents barriades no han celebrat res per la covid i tot s'ha centrat al nucli d'Albinyana on al juliol ja va actuar Toni Moog. Un any diferent, però seguim endavant per sobre dels segles perquè ja portem 1011 anys d'història per aquest municipi del Baix Penedès. Ens adaptem al que toca en cada moment. 

Nous calendaris DC & PM

 

 

Si ara fos a fer podríem tornar a començar un nou calendari mundial. No cal esperar a la vinguda de cap profeta ni el principi de cap nou món per encetar una nova era, tenim tots els indicatius necessaris per començar de zero ara mateix, inclús a nivell mundial. Per una banda tot el món en major o menor grau ha viscut el coronavirus que ha assolit segons la universitat de Washington 6,9 milions de morts al món tot i que les xifres oficials de la pandèmia no arriben a la meitat d’aquestes dades preocupants. Aquestes xifres aportades per la universitat americana equivalen quasi a la població actual de Catalunya. Unes dades que fan posar els pèls de punta quan encara no hem estat capaços de posar el peu al coll a aquest virus que ens trasbalsat el món.

Tot el que hem viscut podria servir perfectament per tornar a començar a contar els anys a partir de què es va detectar aquest virus en algun lloc del món. Un sistema que ens serviria per tornar a començar a comptar de zero i seguir endavant amb pas ferm i amb nova numeració. Aquest seria un fenomen laic i que ha passat per tota la geografia terrestre sense distinció ni de religió ni color de la pell. No es tracta d’imposar una fe o un estat sinó que estem parlant d’un fenomen mundial i que segurament marcarà els propers anys perquè tot i que la cosa sembla que s’acabarà sempre veiem que hi ha capítols nous que ens amaguen noves sorpreses.

Ara que vivim en una velocitat microones i sembla que de cop i volta tot agafa velocitat menys la llista d’espera de la seguretat social és un bon moment  per tornar a començar. Tot que la majoria de països del món fan servir el model cristià encara n’hi ha uns quants que mantenen la dualitat de calendaris per celebrar les seves festes.

En aquest nou calendari mundial es poden afegir noves fites rellevants per l’imperi de l es targetes com el Black Friday, el Black Monday com a dates oficials i treure alguns sants del calendari que han quedat obsolets com el 8 de desembre o potser també el dia 6 de desembre que encara aixeca butllofes a la sensibilitat d’una part important de la població d’aquest tros de país que tenim als nostres peus.

Seguint nomenclatura que ja tenim assimilada a partir d’ara seria l’any 1 D C i abans seria l’any 1 A C. Ja tenim aquestes inicials assimilades, doncs només falta que les apliquem. Queden molt lluny els segles de l’edat mitjana i el renaixement i tot això que estudiàvem en els llibres de text.

Ara passen els anys d’una manera molt ràpida i el que abans podia passar en un segle ara en un any ens ho polim i ho deixem per a la història posterior en molts i variats formats que esperem que es puguin conservar i no quedi en el bagul dels records.

Per als més de casa nostra i que sempre han admirat el que diuen ha estat el millor jugador de tots els temps també tenim una gran solució que es podria aplicar per crear un nou calendari encara que fos més modest amb una projecció més propera, però no per això menys important.

Després de la gran trajectòria que ha fet l’astre argentí Messi al Barça, a partir d’ara es podria començar a comptar un nou calendari des de la data en què va deixar el seu club de tota la vida per provar sort en altres competicions futbolístiques. Aquest jugador que ho  ha guanyat tot ha marcat una etapa en aquest club de futbol i de retruc a Catalunya perquè posats a comptar potser hi ha més persones que s’identifiquen amb l’himne del Barça que no pas amb els Segadors. L’esport no té fronteres. ni llengües ni religions. Estaríem en l’època PM (Post Messi)

Ara que estem vivint moments de canvis intensos a nivell mundial, aquí la meva aportació per buscar dos eixos prou importants i justificats per buscar uns valors que marquin el nostre temps que vivim al moment intentant no prémer massa el pedal. A vegades hi ha coses que no es mouen mai i també s’haurien d’adaptar a les noves formes de pensar i aquest gran canvi que ha fet aquest planeta en les darreres dècades i anem en baixada i a veure on arribarem.

Una retrobada després de 29 anys

 

Temps era temps en què erem joves i somiavem somnis de mentida que es podien fer realitat. Varem viure cinc anys intensos estudiant àrab i altres històries a la universitat central de Barcelona. Després varem perdre el contacte  i sort de les xarxes socials ens hem trobat 29 anys del darrer adeu.  Vides paral·leles  però sempre units per una llengua i una cultura com és l'àrab i l'islam. Una desena de joves que veiem el món de d'una altra òptica cap al sud. Erem els raros de la pel·licula perquè no estudiávem ni anglès ni castellà ni res similar. Viviem en els nostre món amb moltes coses per parlar. D'aquell grup ningú és dedica al que va estudiar encara que alguns ho fan de retruc. Van ser anys de somnis i il·lusions que amb el pas del temps es tornen a recordar amb alegria i amb ganes de seguir repassant el passat per entendre millor el present i el futur.

582 dies i 1a visita al Museu Apel·les Fenosa del Vendrell

 

Quan ja porta més de 19 anys obert encara no havia entrat al Museu Apel·les Fenosa del Vendrell. Mira que he passat vegades per aquest carrer, però sempre deia un altre dia ho faré. Ahir al final vaig entrar a fer una visita. He de dir que fa uns 3 anys varem entrar per un concert a la nit dins el festival Eva als seus jardins. Jo em pensava que era més gran, però la part més important està als jardins i dins hi ha un parell o tres de saletes més a banda de l'exposició temporal. Per als no entesos en mitja hora es visita de sobres, per als intel·lectuals sembla que la cosa pot durar més. En aquestes vitrines hi ha un munt de motlles petits d'estàtues i  rostres humans. Un lloc tranquil per gaudir de l'art i de la natura i una visió del món d'un artista que va triar les nostres contrades per a la seva residència. La veritat és que val la pena anar-hi. La seva escultura és peculiar amb moltes figures femenines que tenen molts punts en comú de les seves línies.  

581 dies i recordant l'adolescència

 

Sempre he estat un seguidor de Sopa de Cabra, des de que van començant. Erem un grup de joves que en aquell moment els seguiem on podíem. Els seus concerts eren apoteòsics i hi havia caliu i energia per tot arreu, però van desaparèixar i van tornar al 2011 amb tres grans concerts al Palau Sant Jordi i a partir d'aquí han anat fent concerts encara que no molts, però sempre n'hi havia un que ens queia prop. Ahir varem tornar a la màgia d'un dels millors discs de la música d'aquest país, el Ben endins, un directe que molts ens sabíem totes les cançons. A Sopa els passa com a molts grups que la gent vol recordar els grans temes i encara que en facin de nous aquests vells són els que atrauen més públic. No sé si som un grup de nostàlgics, però per nosaltres Sopa va ser un punt de trobada de la nostra joventut i una excusa i una banda sonora i molt més. 

Ja estic vacunat pel coronavirus

 Ja tenim la vacuna posada. Després de passar la covid doncs he pres aquesta mesura per evitar un possible contagi o que els efectes siguin més lleus. Molta gent jove a Calafell que avui estava obert a tothom. Hi havia molta gent  però anava tot molt ràpid. A veure si hi ha efectes secundaris. Jo crec que tothom s'hauria de vacunar. Jo he viscut l'infern de la covid, l'entubament i les ucis i la veritat que no ho recomano a ningú si es pot evitar o almenys que tot sigui més lleu. La covid és real i encara la tenim entre nosaltres. No feu el tonto que el virus no perdona i si tots no hi col·laborem no sortirem mai d'aquestes onades, Una única dosis de Pfizer. Al febrer passat vaig deixar de tenir la covid i ja em tocava, la resta de temps que vaig estar a l'hospital va ser recuperació.

Indicadors peculiars del Vendrell

 

 

Al Vendrell hi ha un seguit d’indicadors que ens apunten la situació de la ciutat que s’han de vincular a altres dades que ens aporten les estadístiques.

Una dada prou important és que des de la part de dalt de la via del tren de la costa aquí al Vendrell no tenim cap hotel ni similar. Fa uns 10 anys varem tenir un establiment nou a tocar a la Riera de  la Bisbal que va durar uns pocs telediaris. Això ens indica que aquí passa un fenomen curiós perquè encara que en tinguem en el nostre vessant costaner, durant alguns pocs mesos de l’any l’oferta és molt minsa. Això que la nostra població en el millor dels casos funciona com un satèl·lit d’altres comarques limítrofes com el Garraf o el Tarragonès. Hauríem de tenir una personalitat pròpia en aquest sector i que hi hagués uns quants motius per quedar-se a dormir en un hotel del Vendrell.

Una altra de les peculiaritats d’aquesta presumpte capital de comarca és cap infraestructura pública com un teatre o auditori pot acollir més de 450 espectadors en una situació normal lluny de qualsevol pandèmia com la que estem vivint. No tenim cap lloc amb  cadires i escenari fix que tingui la capacitat per reunir ni 500 ni 1.000 persones. Estem parlant d’una comarca que supera els 100.000 empadronats sense contar els residents habituals i els qui ens venen a visitar o les segones residències.

Una de les peces claus de la vila que ha marcat les relacions socials en les darreres dècades són els pocs vincles entre el vessant marítim i el nucli de població del Vendrell. En totes les localitats es pot donar en major en menor grau, però aquí tenim una mena d’apatia en uns grau més que preocupant de vides paral·leles.

Un altre punt a tenir en compte és que ens estem carregat les principals indústries històriques del nostre passat. Pel que fa al món de la ceràmica ja fa dies que un dels hereus d’aquesta tradició va deixar el seu vessant professional i ara gaudeix d’una merescuda jubilació. La cosa ha quedat aquí sense que es vegi una pedrera que pugui sortir de la vila. Per altra banda, per analitzar el futur de l’agricultura només cal donar un tomb i veure l’estat lamentable de l’edifici de la Cooperativa del Vendrell a la carretera de Valls. Un edifici més que centenari que es va perdent en el silenci del pas dels anys. Varem tenir un pla de Barris a final del segle passat que l’havia de reformar i allí es va quedar cada dia una mica més demacrat.

Per altra banda, el Vendrell és un dels llocs on ha proliferat més les benzineres entre les que hi ha i les que diuen que han de fer tindrem una sortidor per cada 100 habitants. Realment aquest és un clar element que potser ens ensenya que aquesta és una ciutat dormitori. Abans no fa gaires anys n’hi havia un parell o tres, però ara la cosa ha augmentat considerablement seguint el traçat de l’antiga N-340.

Un altre dels grans triomfadors del Vendrell que poc a poc s’ho han fet seu ha estat l’arribada dels grans supermercats. Podem dir que els tenim quasi tots els més destacats del mercat i alguns els tenim fins i tot duplicats i triplicats. Això vol dir que de mica en mica ens hem carregat el comerç tradicional de tota la vida que no han pogut fer front a l’arribada d’aquests monstres comercials.

En els darrers mesos per diferents raons han tancat alguns dels restaurants de nivell mitjà més cèntrics del Vendrell. Una gran pèrdua perquè donaven vida i bona companyia cultural als seus usuaris. Esperem que aquests clients orfes aprofitin altres similars que tinguin propers i no vagin a les localitats veïnes. 

Un Vendrell curiós i peculiar on tenim un mica de tot per triar i remenar. Mar i muntanya i veïns de tota la vida i altres que ni tant sols saben on està l’Ajuntament del Vendrell. Un lloc amb molt poca indústria i que dels serveis i del turisme intenta tirar endavant i buscant el seu futur en aquest segle XXI intentant frenar una de les seves xacres com és l’atur i la baixa renda per càpita de molts dels seus veïns. Tenim cinema i molts supermercats orientals que ja estan integrats a la geografia de molts vilatans.

 

577 dies i segueixen improvitzant amb les vacunes

 

El tema del covid sembla que a vegades tirin en un a ruleta i fan el que diu la sort. A nosaltres que hem passat la covid ens van dir que havíem d'estar sis mesos per vacunar-nos després de passar la malaltia, doncs ara la cosa ha canviat i amb dos mesos en tens prou.  Jo crec que ara tenen vacunes i van per feina abans que la gent torni de les vacances i intentar evitar al màxim una sisena onada. Tot i que hi hagi gent vacunada també poden agafar la malaltia encara que se suposa que no tan greu com si no ho estessin. Esperarem una mica a veure com evoluciona tot plegat perquè aquests canvis de ritme a vegades et deixen fora de lloc. 

avui fa 12 anys que el sr. Manel ens va deixar

 

Avui dia de Sant Llorenç fa 12 anys que el sr. Manuel Bofarull i Terrades ens va deixar. Aquest badaloní afincat a Albinyana és un dels puntals de la història i identitat local. Ha estat l'encarregat de donar a conèrixer la nostra història a través dels centenars de petites i grans obres escrites en diferents formats amb un gran pes dins l'Institut d'Estudis Penedesencs i als diaris comarcals. Persona entusiasta i gran lletraferit es va encarregar de posar en ordre i difondre la nostra història una manera de polir la nostra identitat i encara millor el futur. No va poder estar present al mil·lenari de la localitat però mai estarem prou agraits a la ingent feina que va fer. Una abraçada sr. Manel. 

els 40 anys de la Planas

 La  Montse Planas ja té 40 anys i aquests dies ho anat celebrant amb amics i parents. Aquesta pubilla vendrellenca és una de les persones que viuen i senten el Vendrell a la sang. Persones que treballen perquè tot millori des de l'entitat o des d'on faci falta perquè sempre han cregut en el seu poble. Persones que els agrada compartir les festes més nostrades amb amics i parents i gent que gaudeixen d'aquest sentiment compartit de vendrellisme. Encara que per coses de la vida visquessin fora ella viuria amb intensitat el que passa a la vila i rodalies. Persones que donen un cop de mà perquè tots ens hi apuntem.

Complir 40 anys a la vida pot significar una nova etapa vital perquè ja comences a tenir una mica més prespectiva de la vida i et permet parlar amb petits i grans perquè ni uns ni els altres estan tan allunyats de tu. Hi ha alguns valors que als 40 canvien una mica i es veuen en una altra prespectiva amb una mica més de profunditat. Als 40 ets una persona jove amb moltes coses per fer i compartir. Moltes felicitats Planas i endavant amb aquest esperit i no canviïs encara que hagis de renovar el teu dni de tant en tant. Gràcies per ensenyar-nos a estimar el Vendrell tal com és amb les seves tradicions i projectes.

Turisme de proximitat

 Enguany un cop més estem veient a les nostres platges turisme de proximitat. Hi ha molts catalans i de la resta de la península. També es pot veure algun estranger, sobretot francesos, però de russos n'hi ha pocs i gent alemanya tampoc és que n'hi hagi gaires. Un cop més podem dir que el turisme local ha salvat la temporada. Aquests dies anar per algun passeig marítim potser una autèntica odissea i val més buscar un bon horari per no trobar tota la marabunta que assola aquests espais. Queden poques setmanes i s'ha d'aprofitar.

No volem ser els millors

 

De petits ens han ensenyat que hem de ser els millors. Aquesta és la nostra fita vital que hem d’anar superant per etapes fins arribar a dalt de tot. A partir d’aquí doncs fer el que costa més que és no tornar a baixar amb més o menys rapidesa. Igual que les variants dialectals de pobles i comarques es van perdent per la influència dels mitjans de comunicació i de la sensació que sinó parles com els presentadors del Telenotícies no ho fas correctament. En aquesta societat que tothom vol ser original, en especials els joves, després dels trobes pel carrer i sembla que tots vagi uniformats perquè vesteixen i es pentinen totalment igual. Llavors et preguntes on està l’originalitat de ramat, per cert aquest és un terme que hem inclòs en el nostre dia a adia arran de la pandèmia.

La gràcia és que hi hagi una diversitat social i aquesta sigui respectada pet la resta de la societat que ens envolta. En la nostra joventut estava de moda ser advocat, però amb el pas del temps s’ha demostrat que altres tasques que havien de passar per formació professional han tingut millor futur que no esdevenir un llicenciat en dret. Una part important de la gent es mou per les modes i les tendències que els van portant d’un lloc a un altre, però altres preferim seguir el nostre camí sense tancar les orelles al que passa fora, però no pas convertir-se en un més de les noves tendències.

Ara que alguns municipis estan dissenyant carrils bici per als seus usuaris, ja poden anar pensant en el carril monopatí perquè cada dia hi ha més persones que utilitzen aquest vehicle per moure’s dins el municipi. Els nostres polítics sempre van més lents que els moviments socials. No cal ser els millors sinó els més actualitzats.

 

 

 

 

 

 

 

 

A la Pepita

 

Mare, ens ho has posat molt alt:
un gran exemple de bondat, generositat, humilitat, honestedat... senzillesa per damunt de tot.
El teu exemple és el nostre a seguir. No defallirem fins a igualar-lo, si més no, per davall teu.
Ho has donat tot i més pels teus.
Has estat molt forta i decidida als moments decisius; sempre seguint els teus principis.
Has tingut moments molt durs al curs de la vida que hem compartit.
Ens n'hem sortit i, el que un temps enrere dèiem,que us retrobaríeu al cel tots tres, ara ha arribat aquest moment.I,més enllà, esperem ésser de nou tots junts per sempre.
Les teves arrels són més llunyanes del poble on vas néixer. Amb molt d'orgull vas arribar a Arbeca; poble on t'has fet estimar i molt. Així, el portes dins per sempre més.
T'estimem molt i, molt i molt et trobarem a faltar i, et portarem dins nostre i per sempre més, tots i cadascun de nosaltres.
Ara, ha arribat el moment de descansar, t'ho mereixes i molt.
Descansa en pau.
Arbeca, 24 de juliol de 2021
de Ramon M Perelló Timoneda

 

 

Els grans guanyadors de la pandèmia

 

 

Ara que sembla que la cosa ja va perdent contundència. De mica en mica tornem a la normalitat encara que de cop i volta i sense previsions ens hem trobat en una cinquena onada inesperada que esperem sigui el més suau possible per seguir aquest procés de lenta recuperació social en general que estem vivint tots plegats després de la greu tempesta perfecta de la covid.

Els grans beneficiaris de tot aquest procés han estat en primer terme les empreses de missatgeria que han multiplicat els seus ingressos perquè molts nous clients no han tingut més remei que caure en les seves mans. Unes furgonetes conegudes per tots que te les pots trobar a tot arreu quasi a qualsevol horari repartint els productes que algú ha demanat. Aquests professionals durant aquests mesos passats han fet més hores i més quilòmetres que ningú que donar resposta a totes les seves peticions.

Un altre dels grans beneficiaris de tot aquesta pandèmia han estat els supermercats que durant aquests darrers mesos han fet l’agost cada mes per moltes raons que tothom coneix i que hem anat superant en diverses fases. Molts que eren seguidors del petit comerç de proximitat han hagut de recórrer a aquests espais, alguns dels quals han ampliat els seus horaris a tots els dies de la setmana sense cap respecte pel diumenge ni dies festius.

Un altres dels sectors que ha vist com els seus pacients augmentaven exponencialment han estat els dels psicòlegs i similars que s’ha vist agreujat per una pandèmia que ens abocava a eliminar alguns trets propis de l’ésser humà com les relacions i el contacte humà. Uns dies molts durs que no han passat desapercebuts per a ningú. Aquests dies de confinament ha afectat sobretot a joves i a gent gran que han estat reclosos en residències lluny de les mirades i les abraçades dels seus éssers més estimats. S’han viscut situacions molt dures que han passat factura a moltes persones a curt o mig termini.

En aquests dies s’han venut més tablets i ordinadors que mai. Aquests han servit per suplir encara que sigui virtualment aquestes mancances humanes perquè en alguns moments s’ha convertit en l’única manera de tenir un cert contacte amb la família o amics. Dins d’aquest apartat també han triomfat les webcam que han estat l’eina bàsica perquè aquesta conxorxa virtual pogués funcionar per posar en contacte les diferents parts.

Una mica de retruc de tot això han estat les empreses d’alarmes que amb tot això han vist com els seus clients es multiplicaven. Alguns sense pietat han ocupat segones residències o similars al veure que els seus propietaris durant mesos no feien acte de presència. Aquest fenomen s’ha vist especialment en llocs com el nostre amb moltes segones residències. Una de les poques armes efectives per evitar que et trobis algun inquilí inesperat quan vagis a la platja el cap de setmana es recórrer aquests ulls virtuals que vigilen les 24 hores per tu. La seva aparició es va produint en cadena. Quan veus un parell en un edifici al cap d’uns pocs mesos pots veure en la majoria de casos que l’efecte s’ha multiplicat en la resta d’habitatges. Una part important tenen l’enganxina pertinent a la façana.

Evidentment els altres que han triomfat aquests dies han estat els fabricants de mascaretes que durant unes setmanes anaven a preu d’or, però amb el temps s’ha anat normalitzant amb l’augment de la producció. Crec que aquest element l’haurem de tenir sempre en algun calaix de casa per si de cas. El futur que ens espera cada dia està més lligat amb aquest tros de tela que ja forma part de les nostres vides i les hem pogut dissenyar amb els nostres colors i motius. Evidentment el gel hidroalcohòlic i els guants també han viscut una gran empenta en la seva fabricació i venda. Han estat també claus per frenar tota aquesta pandèmia.

Aquests potser han estat els sectors més afavorits per aquests anys peculiars, però darrera hi ha molts altres que ho han passat molt malament fins el punt que alguns no han tingut més remei que tancar les portes. Ha estat un any i mig molt dur per la majoria de la societat arreu del món, però en totes les partides algú ha de guanyar.

565 dies i m'importen un pito els Jocs Olímpics

 Aquests dies he vist alguna cosa dels Jocs Olímpics del Japó. La veritat és que no he vist cap competició i no m'interessa el més mínim el que passa allà. Potser el que m'arriba més és que algú es retira per ansietat o per covid. Realment un jocs olímpics sense públic són molt freds  i molts no han pogut o no han volgut anar. Esperarem temps millor i aquests que passin com bonament puguin. Jo els que vaig viure van ser els de Barcelona quan tenia 22 anys, per la tele i ho anava seguint. A partir d'aquí la veritat és que he perdut pistonada.