Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 30 d’agost del 2012

Els semàfors de l'Avinguda Baix Penedès.

A banda que els semàfors de l'Avinguda Baix Penedès estan descordinats. Quan surts d'un en seguida es posa verd el següent, com passa a la Rambla del Vendrell que quan acabes de passar el semàfor que ve del dr. Robert en seguida tens vermell el del davant del Centre Cívic l'Estació són coses que no les entenc, Segurament tenen la seva explicació peró jo no la trobo. Doncs a vegades pel que sigui no van alguns dels semàfors de l'Avinguda Baix Penedès del Vendrell. En aquesta via hi ha moments punta coincidint amb les escoles, però la resta del dia es podien obviar perfectament. No té cap sentit passar a les 9 de la nit i estar esperant el semàfor que es posi verd quan per allí no hi ha ningú. Seria molt més interessant posar un semàfor a l'Avinguda Baix Penedès amb la carretera de Sant Vicenç o una rotonda com ja fa anys es va fer una roda de premsa per dir-ho que no pas els semàfors de l'Avinguda Baix Penedès que millor que estiguin parats.

El twitter a la nostra mida

Cada dia m'estic familiaritzant més amb el twitter. Si vols donar un cop a la finestra de l'actualitat i més vols estar en presumpta línia directa amb alguns dels seus protagonistes no hi ha res millor que el twitter. Estem en una societat de titulars, per això el cos del text s'ho llegeixen poques persones, només en aquells casos que interessen. La nostra pressa per no anar enlloc i per fer moltes coses pel camí ens porta a tenir cada dia una vida més propera al twitter. En un matxembrat de titulars del que a tu et motiva tens més que suficient. Si en vols més doncs a través de la xarxa ho pots mirar per algun mitjà.

dimecres, 29 d’agost del 2012

El primer dia de verema

Avui ha estat el primer dia de verema d'aquest any. Això de ser fill de pagès una de les tradicions familiars que s'han de complir com el dinar de festa major en família. Enguany la verema és curta i no hi ha gens de podrit. Suposo que farem via i acabarem abans que els anys passats perquè no hi ha tanta collita. Aquesta és una feina que m'agrada perquè sempre es fa amb gent nova i aprens coses i ho passes força distret. Suposo que d'aquí un anys anys això serà tasca de museu perquè l'agricultura cada dia està més proper a un parc temàtic, però alguna cosa sempre quedarà.

dilluns, 27 d’agost del 2012

Una festa major més nostrada

Aquí al Penedès sempre hem tingut una capital que és Vilafranca que ens agradi o no ens agradi ha volgut i molts cops ho ha aconseguit ser el centre del Penedès. El Vendrell va una mica al seu rollo i entre una cosa i l'altra es dedica, a l'estiu, més a distreure els turistes i a fer una mica de promo del que tenim que d'altres coses. Aquesta setmana comença la Festa Major de Vilafranca on molta gent participa d'una manera o altra. Diuen que ja han cobert un 75% del seu cost. Això al Vendrell és impensable perque aquí com a molt podem cobrir un castell de focs senzillet i poca cosa més. Però de mica en mica ens haurem de fer nostres les festes major i busca mètodes per al seu finançament sinó viurem com h passat a l'Arboç correfocs sense petards. A veure que ens depararan els propers mesos.

Torna la rutina

Tot a punt per començar una nova vida, la de la rutina que ens dura 11 mesos. Ara ja s'ha acabat la calor encara que algun dia en tinguem una mica, ja no és allò de les nits d'estiu amb ventilador vora el llit. Aquesta setmana molts aprofitaran per comprar coses abans que no pugi l'IVA i els altres faran un primer sondeig a la retalitat i a buscar nous projectes personals per als propers 9 mesos de curs personal en la cosa que sigui.

diumenge, 19 d’agost del 2012

La riquesa d'un poble

En aquest país encara funcina que alguns pobles per alguns motius tenen un nivell millor que la resta. A vegades passa quan hi ha polítics amb dos dits de front ( cada dia menys), però també funciona si hi ha una central nuclear, un gran centre per llençar residus i altres històries que no són ni el turisme ni la platja. Potser corren perill per si un dia el generador els hi fot un pet, però mentrestant viuran millor i el dia que peti rebrem tots i nosaltres no haurem gaudit dels seus avantatges.

divendres, 17 d’agost del 2012

Febres temporal: Mercadona de Coma-ruga

La febre temporal d'aquest estiu ha estat el Mercadona de Coma-ruga que en alguns moments feia angunia passejar pels seus passadis. Jo no entenc els moviments de la gent. A vegades  sembla que reparteixin coses gratis o que hi hagi grans ofertes. Amb el temps la cosa es va calmant, però en un principi és molt agobiant i pot provocar l'efecte contrari quan la gent no se sent a gust i tria un altre lloc. A veure quan es torna a la normalitat.

HI ha coses que són molt clares.

ARA MATEIX: ara sí que sí.

Sicosis col·lectives que poden ser perilloses

Estem vivint moments de sicosis col·lectiva arran de la calor que estem vivint. Quan per la televisió és diu que el risc d'incendi és molt elevat, la cosa és veritat, però sembla que tot allò que està sec es pugui encendre d'un moment a un altre. Per haver-hi foc hi ha d'haver algun element que ho facilit d'alguna manera com pugui ser un vidre o similar, però no tot començara a cremar d'un moment a un altre. Fa un temps quan un pagés encenia un foc per fer el dinar en una barbacoa sense cap risc més d'un ja trucava als Mossos o als bombers avisan d'un possible incendi. Home ni tanto ni tan calvo.

La bandera del bany es penja massa tard al Vendrell

Una de les coses que no entenc és que a les platges del Vendrell no pengin la bandera fins a les 11 del matí. El dia que hi ha bona mar, doncs no passa res, però a vegades com el dia 15 d'agost que feia mala mar no se sabia com actuar: si banyar-te o no. Hi ha moltes famílies que quan pengen la bandera ja han tornat a casa i més en aquestes temperatures que hem tingut aquests darrers dies. S'hauria de penjar més aviat perquè la gent sapigues a què atenir-se encara que sempre hi ha gent que no en fan ni cas.

Els divendres negres també a l'Ajuntament del Vendrell

 Els treballadors de l'Ajuntament del Vendrell i dels seus patronats cada divendres des de 20 de juliol es vesteixen de negre en horari de treball i surten cinc minuts al carrer en senyal de  protesta per la darrera retallada a la funció pública que deriva del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competivitat. La cita és cada divendres a les 9 del matí a la plaça Vella i durant cinc minuts es guarda silenci per acabar tots junts aplaudint a favor d'aquesta protesta en contra d'aquestes retallades governamentals.  En algunes concentracions s'han superat les 100 persones tot i que en el mes d'agost hi ha un volum considerable del personal aprofita per fer vacances. S'espera que la inciativa prengui força en els propers mesos quan molts treballadors es reincorporin a les tasques diàries.

Una setmana diferent

Aquesta és la setmana en què la poca gent que treballa ha d'assumir les tasques de les persones que fan vacances. Són els dies dels excessos dels establiments costaners que estan a curull de compradors. Dies en què costa trobar aparcament i l'aire condicionat és un dels principals aliats. En aquests si et passa alguna  cosa i ha de venir un tècnic en cas que algu agafa el telèfon pensa que estaràs un temps més alt del normal perquè es pugui solucionar i això que no falti una peça que hagi de venir de lluny. Dies de festes majors i trobades familiars. Uns dies diferents amb les seves coses bones i també les dolentes.

El balcó de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Una de les coses que trobo molt encertades és que la gent pugui pujar al balcó de l'Ajuntament en els dies de festa major. A Vilafranca, els veïns s'hi poden apuntar i fan un sorteig i els agraciats hi podran pujar en un dels dies. Però aquesta iniciativa només estarà oberta als veïns empadronats de Vilafranca. Jo crec que s'hauria de deixar que la gent de fora també hi prengués part encara que només fos d'una manera mínima, però hi ha gent que per diferents motius també hi voldria estar allí sobre en aquestes dates tan importants.

Els Verds i l'alcalde protagonistes del Penedès Televisió

 Al Vendrell fa uns pocs mesos que compartim canal amb Vilafranca Televisió a través del Penedès Televisió. Jo de tant en tant poso la tele i en alguns cops he agafat aquest canal penedesenc. El que m'he trobat fins ara majoritàriament són castells i bocins de ple o actes institucionals a l'Ajuntament de Vilafranca. Algun cop si que ha sortit el Vendrell, però poques vegades. No sé si la culpa és meva perquè les hores que poso aquest canal coincideix amb les emissions de la part vilafranquina o és que la nostra quota és inferior. Jo crec que a la comarca del Baix Penedès podríem tenir una tele pròpia, però com cada municipi va al seu rollo així no ho aconseguirem mai. Mentrestant visca l'alcalde i els verds de Vilafranca que és el que veiem més i el Jordi Llavina, també.

Gran acollida d'una campanya del Museu Deu

A vegades pel carrer et trobes amb companys de feina que et comenten coses d'altres departaments. Avui ha estat el torn de la Silvia que m'ha explicat el gran èxit de la promoció Sal del mar i entra en el Vendrell organitzat pel Museu Déu. Una manera apropar al Vendrell la gent que ens ve a visitar. Aquesta és una lectura i promoció global de tot el que tenim. El Vendrell ha estat tradicionalment una vila tancada i les entitats i associacions que tenim a vegades ens demostren que aquest esperit encara dura. Ara falta que entre tots siguem capaços de vendre un producte coherent i global a tots els visitants, des de Pau Casals, fins a al vinya, passant pels boters, ceràmistes i fragments de la nostra història. Aquest és una excel·lent mostra que les coses ben fetes poden tenir molt bona acollida, però hem de sortir d'aquest mala costum que teníem de posar-nos medalles sense tenir en compte e veí del costat. Una cosa que passa a nivell local i com no, a nivell comarcal. Esperem que la crisis ens ajudi a recuperar aquests plantejaments erronis.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Les multes, un residu del passat gloriós

Un dels costums dels polítics es posar multes quan et saltaves alguna norma. També com a excepció hi havia l'opció de fer cursets o algun treball per la comunitat. Però tal com estan les nostres finances avui en dia, pagar una multa és un luxe i s'haurien d'anar treballant alternatives per canviaar la conducta incívica o antisocial del multat. Ja sé que són coses motl difícils, però al final els que no tenen res al final no paguen mai perquè en prou feines tenen per posar-se una cosa a la boca. A veure si també es va evolucionant en aquest aspecte. Algú es pensa que posar una multa als negritos de la platja i confiscar la mercaderia soluciona alguna cosa?
Una de les coses que mai canvien són les festes major de les platges vendrellenques. Aquí sempre tenim la botifarrada, la sardinada i la fideuada, uns quants grupets que cada dia són més migrats, el castell de focs que no falti i algun concurs divertit per entretenir a la gent. Això fa anys i panys que ho he vist així encara que ara és la versió més cutrona, però ja va bé perquè la gent sortirà igual que vagi un grup que un altre. La gent el que vol és sortir. Però ja toca que tots plegats fem una lectura i ens actualitzem amb les noves tendències.

Present i futur dels woks xinesos

En els darrers mesos he estat observant un fenomen curiós no sé si és real, però em dóna la impressió que la cosa va per aquí. Fa un parell de mesos vaig anar a les Gavarres a Tarragona un dissabte al migdia i vaig veure que un wok que hi ha allí no tenia ningú. Una fenomen totalment rar quan aquest restaurant estava fins dalt en aquestes hores. A vegades passant pel wok que hi ha a Roda de Barà en un horari prudent a l'hora de dinar o sopar he pogut observar el mateix fenomen. Jo crec que un dels establiments més perjudicats per la crisi és aquest tipus de temples del menja on podies menjar el que volguessis a un preu raonable. Hi havia llocs on la qualitat era superior a altres, però sempre hi havia gent. Ara la poca gent que surt preferix pagar el que pot menjar i deixar-se estar d'excessos que a la fi de comptes pagues per menjar-te un plat més del normal i un parell o tres de dolsos més que en un menú normal. La racionalitat ens acompanya i la crisis també es deixa notar.

divendres, 10 d’agost del 2012

El any més sense el sr: Manel Bofarull

El dia de Sant Llorenç del 2009 Albinyana i el Penedès perdia una de les persones que més l'estimat. Un Badaloni afincat a Albinyana havia fet d'aquest municipi i el seu entorn la seva gran passió en descobrir els seus secrets històrics que tenia amagats en els plecs de la memòria. Ell ens deixava però ha quedat el seu treball i la seva feina silenciosa des de les seves golfes de cal Sogues amb la màquina d'escriure i el paper de copiar. El fruit del seu treball es pot trobar en incomptables treballs, articles i estudis i perduraran molts anys en tots nosaltres en el record de tots aquells que ens van precedir amb les seves penes i alegries, tristors i  penúries. Aquest és un petit homenatge a aquest Homenot Albinyanenc que va estimar el seu poble com un més de la família. Mai es perdrà el seu llegat i sempre es mantindrà viva la seva persona en el nostre poble i en la seva memòria. Llarga vida al sr. Manel. Els seus escrits ens emocionen i les seves paraules mesurades branden dins nostre evocant temps reculats que sempre seran present i futur.

dijous, 9 d’agost del 2012

Fenomens curioses al cor d'aquest estiu de "la que està caient"

En aquests mesos que estem passant per una situació complicada es van veien una sèrie de fenòmens curiosos. Per una banda, a les platges del Vendrell almenys hi ha una gran afluència de persones que a les 10 del matí es quan es produeix la màxima concentració de banyistes. Quan fa més sol doncs evidentmentment la gent torna a casa o a comprar que també s'està fresc. En aquesta situació també he vist una considerable obertura de nous comerços com pastisseries, roba i bijuteria barata i similars que es van entaforant pel centre del Vendrell. Algunes com una franquícia del Prat de la Riba registra grans cues en hores puntes a preus d'escàndol. Diuen que no fa la competència als forns de tota la vida perquè la qualitat no és la mateixa. Però segur que ho noten. La gent surt en qualsevol cosa que es faci, però la veritat és que no gasta gaire, però les botigues es veuen plenes de gent que mira

dimecres, 8 d’agost del 2012

Moltes felicitats l'Obrador i Jané Ventura

La societat civil vendrellenca té coses molt interessants. Aquest cop toca parlar del maridatge entre els vins i caves Jané i l'Obrador amb l'Oriol Rossel. Ells van iniciar això que ara està tant de moda que s'anomena maridatge. Aquest cas els nuvis són els bombons i les núvies el vi i el cava. Aquesta iniciativa ha tingut molt bona repercussió i ha emplenat les gairebé 50 places de cara maridatge i ja en portem tres fins ara. Vull felicitar a les persones i les empreses que han estat valents i han fet realitat aquesta proposta per la bona resposta que ha tingut. Si hi ha crisis i els temps no són els millors, però jo crec que la societat és justa i prèmia allò que realment agrada a la gent i es troba a faltar en la programació diària. Enhorabona i endavant amb aquesta i altres propostes culturals i gastronòmiques.

Prometheus comença bé, però massa "alienada"

La darrere proposta de Ridley Scott la veritat és que em va deixar una xic decepcionat. La idea comença bé al buscar en el nostre passat signes de la vida galàctica, però quan comença la gràcia de tot plegat apareix una clar influència dels aliens i les pelis que van protagonitzar i es carreguen la part original de la història. L'argument està ben plantejat, però no el sap acabar i recórrer a un mite com és l'alien que ja està prou explotat en el cinema. Hi ha moments molt durs que no són recomanables per a les persones que no vulguin patir al cine.

dilluns, 6 d’agost del 2012

El problema del top manta

En aquest país quan alguna cosa no funciona el que s'ha de fer és distribuir alguns tríptics perquè la gent en faci cas. En aquest país que només les bones persones fem cas a les senyals de trànsit i quan vas a 120 per autopista i tothom t'adelanta et dones compte que ets un pringat perque si posessin multa a tots els que passen de 10 en una setmana recollim els diners per rescatar els peatges de casa nostra. Això que han fet és llençar els diners. Aquí hi ha una sèrie de gent que esta aquí i clar això és la base. Sinó tenen res a fer doncs és facil que caiguin a les màfies i similars, però clar sinó els donem una solució doncs el problema serà igual. Els podrem trobar com a camells com a quinquis. Dintre de tot, això és el millor que poden fer, no? Algú els ha deixat entrar i ningú els vol treure doncs aquí estaran i ens haurem d'acostumar. Això  és pura hipocresia.

En un món virtual

Cada dia la majoria de gent està més avesada a utilitzar mitjans virtuals des de comprar fins a tenir obertes compes en oficines bancàries a la xarxa amb pocs punts de servei físici. No sé com serem en el futur, potser no caldrà ni tenir galeries comercials, ni botigues ni comerços. A l a xarxa segurament ja podrem fins i tot olorar els ambientadors de la nostra llar i a partir d'aquí comprar-ho tot. Estem en uns moments de grans canvis. No fa gaires anys una noia va dir que tenia una càmara analògica i tothom se li va riure a la cara perquè això era una cosa obsoleta. Potser un esport com anar de compres aviat es convertirà per un passeig per galeries virtuals que podrem trobar a la xarxa.

Valoració de la festa major del Vendrell

La festa major del Vendrell valorada en la meva darrera enquesta ha tingut una bona acollida amb 3 vots ha estat l'opció més valorada que l'han trobat bé. Amb dos volts l'han vist mal i amb un sol vot l'pció de justa. Doncs aquí queda aquest petit tastet del que pensen de la festa major del Vendrell.

diumenge, 5 d’agost del 2012

Premsa comarcal al Baix Penedès

La premsa comarcal al Baix Penedès està molt tocada. el Baix Penedès està amb un serveis mínims i un futur imprevisible. el 3de vuit amb poques pàgines  i menys gent fa el que pot. La Fura doncs segueix en el seu estil. El Diari de Tarragona doncs en el seu estil i amb menys pàgines. Del Camp no passa pels seus millors moments. Aquí amb la tele hem de compartir el canal amb els de Vilafranca que entre el ple, els castells i el Jordi Llavina ho tenen tot bastant copat. Si haguéssim estat una mica més espavilats podríem tenir una tele comarcal, però al Baix Penedès encara que no rimi tothom procura per ell.

Una cantada d'havaneres igual que els altres anys.

Calafell es de dedica a organitzar diferents actes públics per atraure gent als seus carrers i places. Enguany fa nou anys que organitza la cantada d'havaneres de Calafell amb molt molt bona acollida de la gernació de persones que estan allí escoltant mitja horeta d'havaneres a càrrec dels bons i millors grups de casa nostra. Tot amb un gran muntatge amb un presentador xic i tot força acurat. Per tenir controlada a la gent a l'hora de fer el rom cremat, doncs es fa pagar un euro per tasseta i et donen un mocador per moure'l amb els sons de la bella lola. Una gran iniciativa que de mica en mica va agafant pes a casa nostra amb un públic fidel que ja instaurant aquesta cita dins la seva agenda. Jo crec que es podria fer algun tipus de variació perquè cada any és el mateix a part d'algun reconeixement és tot bastant copiar i pegar. A veure si amb l'any que ve ara que la cosa ja funciona hi ha algun petit canvi per jugar una mica amb el factor sorpresa. A veure que passa.

dijous, 2 d’agost del 2012

Llarga vida a la Barretina del Vendrell

Un dels establiments que són punts de referència en aquest Vendrell que anava per tenir grans restaurants i ha acabat servint tapes i cerveses com la  Barretina que ahir va complir 5 anys.. L'Ian i la Roser han convertit aquest punt de tapeo en un dels epicentres de moda del Vendrell i comarca servint tapes amb simpatia i professionalitat i adaptant-se a les noves tendències. Ells saben el que la gent vol i ho fan amb gràcia i sense ser pesats com en altres llocs. Espero i desitjo que facin molts anys més i el que va ser una propesta d'uns joves emprenedors arribin a altres punts del Vendrell o de la comarca. Heu fet una gran tasca aquí al Vendrell i la gent això ho veu i us recompensa amb la seva visita i consumició. Era una tasca difícil en els temps que corren, però el carisma és una cosa molt útil avui en dia encara que mai surti als currículums i és més que necessari. Per molts anys parella i que les clients puguem seguint gaudint d'un ambient molt peculiar.

Homenatge a ca la Kika

Al centre del Vendrell hi havia una botiga que obria 365 dies l'any i on hi podries trobar de tot. Era portat per la família Ramon, però tothom els coneixia per ca la Kika. Allí podries comprar des d'una escombra fins a una cervesa un diumenge per la tarda quan el més normla és que tot estés tancat. Ara el nou horari comercial que volen establir des de Madrid va en aquest sentit: com més hores un establiment té obert més diners fa. Una teoria totalment falsa perquè en aquest país es confonen les hores amb la productivitat. Aquest és un petit homenatge a un dels establiments precursos d'aquestes noves tendències que ens volen imposar.

Qué esperar cuando estás esperando. Molt recomanable per a embarassades

Una de les pelis divertides i amenes de l'actual cartellera és qué esperar cuando estás esperando. Un títol original per un grup de parelles que tenen  en comú que han de tenir un fill, algunes els toca adoptar. La veritat que és un títol molt distret per a les aventures d'aquests joves que et permeten viure l'embaràs i els primers dies del nadó des de diferents punts de vista. Molt aconsellable per aquests dies de calor intensa.