Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 31 de març del 2011

Una persona sense eines adequades no pot canviar la roda

Avui he descobert que si tens una punxada a la roda encara que tinguis gat, eines i altres elements no la podràs canviar, perquè resulta que una màquina prem els tornillos tan forts que una persona humana no les pot moure. Una presa de pèl, però és així. Has de trucar a l'assegurança perquè t'envii algu que ho faci.

La caixa de les sabates o viceversa

En l’època medieval la cort era l’epicentre de poder. En ella hi vivien molts nobles que volien ascendir en l’escala social per això un savi va elaborar el manual del perfecte bufó i el va adaptar perquè la gent de totes condicions pogués ascendir de nivell fins arribar a les altes instàncies. Llavors va arribar la democràcia i un hereu d’un noble cavaller el va trobar, Hi va veure negoci fàcil i el va vendre a un polític per un grapat de monedes d’or. Ell tot content el va començar a aplicar al seu voltant. Aviat el va comercialitzar a un preu elevat entre amics i parents. Al cap d’un temps s’ha estes per tots els racons del món. Molts en fan ús més o menys encertat, però gairebé tots el guarden sota el seu coixí pensant que és l’únic exemplar sobre la terra.. Un dia un senyor me’l va ensenyar. La meva intenció és resumir alguns fragments que encara retinc en la meva ment. El seu contingut estava format per un munt de consells pràctics que va servir al bufó recollir la gràcia reial en format de diners, al noble per assolir més poder i al polític per guanyar eleccions. La primera és que hem de canviar l’ordre dels factors. Del més important no és parla mai. Sempre hem de perdre hores i hores discutint sobre coses trivials amb independència del resultat que s’assoleixi que tampoc no tindrà més transcendència. El tema no seran les sabates de la caixa. Això ni ho esmentarem. Aquí hem de centrar-nos àmpliament de com les presentarem si amb un recipient groc, lila o rosa si fa falta. Per solucionar problemes, que molts cops vindran donats per coses sense transcendència, no aplicarem solucions dràstiques ni útils. El mètode que emprarem serà reunir com més gent millor al voltant d’una taula i entre tots buscar una solució per allò que presumptament ens preocupa. Llavors en aquest punt on els creadors i les persones amb una ment oberta al món podran plantejar als presents perquè no hi posem un llacet quedarà tot molt més bonic. Al final s’obtindrà un resultat sobre el color del llacet de la capseta de les nostres sabates que encara ningú ha vist ni veurà durant tot aquest llarg procés. En aquest pas és on apareix la persona interessada en fomentar la participació social. Ell, és segons el rol, el qui li toca plantejar que la gent del carrer també hi prengui part en aquesta decisió tan important per al conjunt de la ciutadania. Llavors s’organitza una comissió on hi participen els diferents sectors socials i partits polítics per acabar de decidir si al llacet li posem ribet daurat o platejat. Es fan una núnio de reunions pertinents i entre tots es pren una decisió per majoria dels allí presents que ha de satisfer a la massa social. A partir d’aquí vénen les rodes de premsa, declaracions en diferents mitjans més o menys afins per presentar aquesta gran decisió que ha comptat amb la participació de les persones que a través dels seus representants socials o de l’entitat corresponent han pres part en un projecte comú que serà bàsic en la nostra societat. Per tirar tot això endavant necessitarem una subvenció que serà la que posarà els diners pertinents per fer-ho realitat. S’agafarà una persona en un procés més o menys aparentment transparent. Ella serà l’encarregada de preocupar-se del ribet, de la cinta, de l’etiqueta adhesiva de la caixa i fins i tot pel material de la caixa. Encara que no ho faci bé no tindrà més transcendència, l’efecte social ja s’ha exprimit el suficient i ja no interessa. Ja es treballarà en un nou element com per exemple la corbata. Però algú ha vist les sabates? Ningú. La gent del carrer tindrà la sensació que estem parlant del contingut i no hem passat del continent. Aquesta versió elaborada sobre una cosa material amb cos tangible també es estrapolable a coses immaterials com la igualtat, l’atur, la cultura, el que queda de Pau Casals o de l’Àngel Guimerà, del Carles Barral, el comerç, la cultura, l’esport, l’educació, l’ensenyament. Un petit apunt que pot servir com a exemple. Aquí a Catalunya fa molts anys que es parla d’immersió lingüística, però realment aquesta dóna fruits fora de les aules?. A quants patis de l’escola parlen català? Algú s’ho ha plantejat això? Alguna cosa està fallant en tot això. És que aquest manual només és aconsellable de cara a la galeria i per a un parell d’eleccions. Més enllà la veritat que ningú garantitza res de res o hem de seguir encarats a la paret per no veure la realitat del dia a dia. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 1 d'abril del 2011

dimecres, 30 de març del 2011

Per Nadal a comprar turrons al Mercadona del Vendrell

La notícia més esperada no era ni era ni la primera pedra del Casal d'Avis, ni el Primera pedra del nou CAP que ves a saber quan estaran. La gràcia de tot plegat ha estat que el Cruyff es passes pel Vendrell i que per Nadal ja podrem anar a comprar els turrons al Mercadona del Botafoc. Ja era hora. Mira que ha costat, però això si que és un gran pas que ha donat el Vendrell en general i els amants dels iogurts de pruna en particular.

dimarts, 29 de març del 2011

Petits consells per aquesta campanya electoral

Esperem que en aquestes properes municipals es faci servir la publicitat en els mínims llocs. Esperem que algú pacti el sou dels polítics en solidaritat amb els mileuristes que cada dia aixequen aquest país. Esperem que els polítics diguin per on retallaran i que posin les coses com més clares millor.

Encontraras Dragones, passable.

Sota el títol Encontraras Dragones s'amaga una mena de biografia de Josep Maria Escrivà de Balagué. La proposta no està gens malament, però el deixa força bé. No li troba gaires defectes i el vesteix de bastant humà. És una peli que es deixa veure sense més pretensions. No es mulla gaire tampoc.

diumenge, 27 de març del 2011

Els polítics OT

A part dels fòssils també hi ha els polítics OT que són aquell que de cop hi volta surten del no res. Pot passar de tot, realment que siguin bons o nunca más se supo. Es bo apostar per gent nova i és el que s'ha de fer. Esperem que sàpiguin justificar la seva elecció. Els de les darreres eleccions i anteriors han anat desapareixent com per art de màgia, almenys al Vendrell.

Reorganitzar els horaris comercials

Una de les tasques pendents d'aquest país es racionalitazar els horaris comercials, sobretot. No és normal que estem treballant fins a les vuit del vespres amb 3 hores al mig sense fer res. S'ha de parar al migdia, però una hora i mitja com a molt i a les 6 tot tancat perquè la gent puguessin fer altres coses. A vegades ens riem dels horaris europeus que ben aviat ja sopen, però així poden aprofitar millor el dia.

dissabte, 26 de març del 2011

Us recomano que aneu a veure las Arenas a Barna

En el segon dia de funcionament he anat a les Arenas de Barcelona. Hi havia molta gent, al matí encara es podia passar però a la tarda era agobiant. Està molt bé, fa patxoca. Hi ha moltes botigues encara que les típiques com Mango, Zara i Berscha, ni rastre, pero si que hi ha una botiga Desigual genial i un Mercadona, i un Fnac. Encara hi ha alguns establiments tancats, però ben aviat obriran portes. Dalt de tot hi un de la cadena el Mussol que encara no funciona. Hi hauram de tornar. Hi ha altres franquícies que no estan a gaires llocs i allí si que estan. A dalt hi ha una terrassa amb bones vistes, en especial a la piscina de l'hotel del costat que ja se li ha acabat la intimitat. Vull felicitar a tots els que avui han procurat que la cosa no es col·lapses. La veritat que han tingut feina, pero estaven molt ben organitzats. Us el recomano que l'aneu a veure. Està fet amb gust i amb estil conservant l'esperit de l'espai.

divendres, 25 de març del 2011

La Generalitat vol actuar contra la crisis

Segons la darrere enquesta la Generalitat vol actuar contra la crisi amb 2 vots i amb només un vot és pura propaganda. O sigui que la gent creu en aquesta comissió que s'ha creat al voltant de la nostra xacra social.

Les enquestes, tenen un valor relatiu

Una de les coses xorres que estan de moda són les enquestes. Ara amb les eleccions municipals n'hi ha de tots els gustos. Jo crec que pot passar de tot perquè encara hi poden haver molts canvis i no se saben moltes coses. No és bo posar massa bons resultats en les enquestes perquè llavors la gent no et vota i confia que et votarà un altre. Millor posar una cosa justa perquè la gent hi confii i et doni un cop de mà votant-te. A més en llocs com el Vendrell si passes alguna cosa com el ue va passar els Pisos Planas o algun incident inesperat podria canviar d'un dia per l'altre un parell de regidors, perquè hi ha molta gent que encara no sap qui votarà i potser ni sap qui votarà. Hi ha gent que no diuen la veritat quan se'ls hi pregunta. Ho trobo molt bé. O sigui que fins a les 10 del dia 22 no sabrem els resultats, l'alcalde a mig juny perquè amb tants de partits pot passar de tot.

Els crítics anònims: Trolls

Una bona amiga d'Albinyana em va ensenyar una paraula màgica per definir a les persones que escriuen al blog i no s'identifiquen i generalment ho fan per no deixar gaire galdós al interessat. Jo crec que tothom ha de dir el que pensa de les coses, però el que ha de fer la gent és dir el nom i cognoms per donar-se a conèixer. És molt fàcil criticar anònimament. Ja som grandets. Si no són capaços de dir qui són tampoc s'ha de donar més importància el que diuen. Tothom té dret a ser feliç com vulgui.

Mala inversió en les memòries de legislatura

Aquest matí amb la premsa dle divendres m'han donat la memòria del Consell Comarcal del Baix Penedès. Potser a les persones que no tenen la sana costum de comprar diaris no els hi arribi, però els que si que ho fem hem tingut aquesta possilitat de conèixer aquest document amb un paper millor que el de l'Ajuntament del Vendrell, però amb menys pàgines. Dos estils, Uns en forma de bustiada i altres més selectiu. No sé, però aquests diners si s'haguessin fet servir pel sopar d'avis de la comarca que van fulminar pel morro estarien molt millor invertits, encara que potser hi ha demandes més preocupants en el món dels serveis socials.

Un profe modern

Avui he anat a veure com sortia l'etapa de la Volta a Catalunya des del Vendrell. Un profe estava allí amb els seus alumnes. Hi ha pares que es pensen que com més hores estan a classe o més deures facin els nens aprendran més. És mentida. Avui en dia no és un problema d'aprendre coses, és de saber triar el bo i el dolent i de ser el suficient madur. Felicitats a aquest mestre que ha sabut donar la millor classe en el dia d'avui. Evidentment la Dolça Tello l'ha entrevistat per a TV3.

dijous, 24 de març del 2011

On està la crisi?

El Vendrell ha entrat miraculosament en els llocs de la llista d’Ajuntaments més endeutats de Catalunya i fins i tot d’Espanya. Això és el que ens recorda la Hisenda Pública. Jo crec que allà estan ben equivocats i jo continuo pensant que aquí tenim una economia més impol·luta que els tubs de l’orgue del Vendrell recentment estrenats. Al principi d’aquesta legislatura l’il·lustríssim consistori es va estrenar comprant el teatre Brisamar de Coma-ruga per 1,2 milions d’euros. Una infrastructura que en el dia de demà pot convertir-se en moltes coses genials i fantàstiques amb moltes possibilitats, però la primera actuació ha de passar ineludiblement per un enderroc o per una reforma integral que la posi al dia després d’haver-se quedat atrapada en el passat i amb unes condicions gens aconsellables per als seus usuaris. Aquí hi ha uns quants milions més a invertir que els deixarem per a èpoques millors. Un altra aposta d’aquest consistori que ha estat el seu suport incondicional a la restauració de l’orgue. Realment segons dades oficials aquí hi han posat 120.000 euros. Una quantitat gens menyspreable pels temps de crisi que diuen que corren. No dic que sigui una mala inversió, però amb els diners a la mà s’ha de valorar quin és el millor destí. Si s’ha optat per apostar aquest instrument barroc en perjudici d’altres actuacions algú ha d’explicar els motius d’aquesta elecció. Aquí no hi postures bones ni dolentes, simplement s’ha de triar un camí amb les repercussions positives i negatives que això comporta. A part el CIT per la seva banda, aprofitant la situació va muntar l’any passat una programació paral·lela amb teatre i música sota el nom de l’Oci del Soci. Realment és necessari el CIT en aquests moments, quan aquí sembla que tothom s’escudella com vol?
Els darrers exercicis sempre els hem tancat amb superàvit econòmic. Un gest molt difícil per al que diuen que impera en les nostres economies. En aquest municipi turístic ens hem dedicat a fer festes majors a tot arreu, barri per barri amb el seu castell de focs, les seves orquestres i el que faci falta perquè no hi falti de res. La crisi no s’ha notat gaire. Potser en comptes de grans orquestres hem anat a buscar conjunts més ajustats i els grans castells de foc els hem reduït en alguns minuts, però allí estava la pólvora al cel demostrant que era festa major i tot anava sobre rodes. No hem escatimat gaire ni en les festes dels barris ni res, encara que aquestes colles de joves i no tan joves s’han hagut de moure de valent per aconseguir fons per fer realitat, un any més la festa grossa de la seva barriada. Hem continuat complint amb la resta de calendari anual com la Xatonada, els Tres Tombs ( que enguany l’ha organitzat la Comissió de Festes), la Fira, l’Entimostra i el Mercat de Nadal, encara que el de l’any passat era com una mena de vestigi arqueològic d’allò que en algun dia va arribar a semblar. Els anys vinents potser la notarem una miqueta més el que fins ara ha estat només una sensació.
Entre tot això i més hem donat subvencions per reformar façanes, per modernitzar establiments, per comprar un pis i moltes altres coses que ha continuat el seu ritme sense gaires variacions com els llibres escolars que l’ajuntament adquireix per a uns cursos determinats.
Hem incrementat el nombre d’equipaments que abans per fer audicions amb la incorporació de la Nova Escola de Música i el seu Auditori. El nou orgue també és un altre candidat per a una nova programació cultural. A banda de la nova Lira, versió reduïda, que li hem donat un nom nou perquè sembli encara més del segle XXI. Ara només ens toca omplir tots aquests espais i a més dels que ja teníem amb una programació cultural a gust de tothom.
Tot això a bon ritme i sense notar gaire la situació actual que diuen que hi ha. Mentrestant els nostres titulars ens parlaven de la prohibició de portar burca en els edificis públics. Una mesura que afectarà a un nombre indeterminat de persones. Un altre tema que ha marcat aquest any passat l’actualitat ha estat la zona de tolerància a la platja perquè tots hi tinguin cabuda en l’oferta comercial. Tot plegat em recorda que això de la crisi no va amb nosaltres. S’ha creat una comissió per combatre el forat que sempre queda folklòrica en aquests alçades preelectorals. Em sabria de molt mal gust que es publiques la ja tradicional guia de la legislatura. Una manera fàcil de llençar els diners per la simple intenció de voler quedar bé de cara la galeria i salvar el que no s’ha fet en 4 anys.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de març del 2011

Els nous amics interessats

Tinc amics que s'han muntat en la política, el que es porta ara és el PP, hi han decidit prendre partit per sortir de l'atur i del que faci falta. És una opció com una altra, però hi ha gent que no vol reconèixer aquests nous amics interessats.

Memoria de legislatura, una despesa innecessària

Crec totalment innecessari repartir per les cases una memoria de gestió de l'actual legislatura com ha fet l'Ajuntament del Vendrell. Hi ha coses molt més prioritàries que això en els temps que corren en un lloc amb molts mitjans de comunicació. Ens hem d'actualitzar i ara no toca assumir aquesta despesa per dir que bonics i bé que ho fem..

dimecres, 23 de març del 2011

Empat sobre l'enquesta del perill nuclear

Empat sobre si la gent se segura del perill nuclear o no. La cosa està empatada a dos vots. És una enquesta no vàlida.

Les hipoteques, on tot s'hi valia

Jo crec que en el tema de les hipoteques és un dels punts on hi hagut més quinquis en aquest país, des del banc que et donava el 130 del valor del banc, fins els tassadors i passant per tota la gent que es dedicava a construir pisos i vendre'ls. Ara és molt trist que hagis de pagar per una cosa que ja no tens i que el seu valor és la meitat del que un dia algú va dir que era, que també hauria d'assumir la seva responsabilitat, però aquí no hi ha cap innocent. Si ara és pot fer que tornant les claus, ja et desentés del pis haurem fet un pas per posar ordre en aquest munt de mentiders i interessos no sempre prou confessats.

dimarts, 22 de març del 2011

A Hisenda ni retallades ni res.

Ara estan de moda les retallades a motls departaments de la Generalitat i Estat com Cultura, Ensenyament, Salut i altres. Però en aquest país on no es retalla mai és a Hisenda. Aquí si que funcionen com un rellotge i els altres n'haurien de prendre exemple. Tot i això hi ha gent que pot amagar coses, però realment els ulls d'Hisenda arribe a tot arreu. Si funciones com treball, quasi no tindríem atur en aquest país,

dilluns, 21 de març del 2011

Les marques vials a vegades no es veuen

Hi ha punts de la xarxa viària comarcal que té les ratlles de la carretera molt mal pintades. Un dels més preocupants pel seu volum de trànsit és el coll de Calafell que la línia blanca quasi no es veu en alguns trams. A veure si algú li dóna un toc de pintura encara que sigui ara abans de les eleccions per quedar bé.

diumenge, 20 de març del 2011

Dues pelis clòniques

No havia vist mai una peli com avui que he vist una peli que era com una altra, clonada. Avui era el torn de Bienvendos al Sur que és el mateix que Benvenidos al Norte, però en un altre punt cardinal. A la peli passen les mateixes escenes, són calcades, però hi ha algun matis que els fa diferents. Al ser una peli italiana perds molt perquè un dels jocs està en la llengua i clar la posen en castellà en una mena de versió sudamericana, que no queda gaire bé. Ja ho sabeu és igual que l'altra, pero amb el nom mig canviat.

dissabte, 19 de març del 2011

La gent prefereix anar a 140 km/h per autopista.

La gent vol anar a 140 km/h per autopista. Això és el que diuen els resultats de la meva darrera enquesta per 5 vots. 4 vots aposten per anar a 120 i 3 a 130 km hora. Només una persona vol anar a 110 km per hora i ningú a 100 km/h. La gent vol més velocitat que l'actual.

Qui té la veritat.

Ahir hi havia al diari del Baix Penedès la carta d'un senyor que deia que hem d'anar en compte amb els blocs i tot això perquè hi escrivia molta gent sense propietat i que per escriure s'ha de saber i coneixer el tema i dir la veritat... Això em fa gràcia. qui té la veritat? Jo no. Al blog jo escric el que vull qui no estigui d'acord que m'ho rebatri. Hi ha motls polítics que fan de polític i no en tenen ni un borrall. Per tant, llibertat per a tothom. Per favor.

Una manera molt teatral de parlar de la vagina


El Casal Familiar del Casal Sant Magí està vivint una bona època. Han entrat nova gent amb ganes de fer coses i de fer-lo servir com a centre i plataforma cultural que s’ha ofert als grups que vulguin posar en escena els seus muntatges teatrals. El passat dissabte dia 12 va ser el torn del grup de teatre de l’Associació d’Arts i Cultura de Coma-ruga que es van atrevir amb una obra difícil amb un títol que no deixa indiferent “Monólogos de la vagina”. 10 actrius, la gran majoria a partir dels 55 anys van posar sobre l’escenari aquesta obra reivindicativa d’aquesta part fonamental de la sexualitat femenina. La platea rondava els tres quarts d’entrada, la veritat que no estava gens malament la resposta de públic que va tenir.
Les intèrprets van ser Alba González, Berta Vecín, Laura Montequi, Maria Guerrero, Mercedes Garzón, Pilar Hernández, Pili Plasín, Raquel Bartolomé, Regina Gordián i Roser Camús. La tasca realitzada per la seva directora Sílvia Basseda un cop més és digne d’elogi perquè ha fet un gran treball amb totes elles. L’essència està garantida. Hi va haver algun petit moment de confusió i nervis a l’hora d’entrar, però això no és res amb el bon paper global que van realitzar sobre l’escenari. La gràcia que cada actriu li va donar el seu toc personal i propi, cosa que va donar més qualitat i varietat al muntatge. El repte no era gens fàcil. Espero que pugui arribar a altres llocs perquè és una obra molt diferent a la resta de les que estem acostumats a veure. Parla d’un tema que encara és una mica tabú a la nostra societat i no és rebut per part del públic amb la naturalitat que es mereix. Si altres grups voleu estrenar les vostres propostes ja sabeu on teniu el vostre lloc.

Article publicat al Baix Penedès el dia 18 de març del 2011

divendres, 18 de març del 2011

La màgia de la ràdio


Una programació especial de 30 hores serà un dels protagonistes d’aquest cap de setmana. Ràdio el Vendrell celebra els seus primers 30 anys en antena. Una emissora local que s’ha encarregat durant aquests tres dècades de donar veu als veïns del Vendrell. En un principi només hi havia una emissora local a Catalunya, Ràdio Rubí. La següent va ser la del Vendrell. No podem oblidar que abans de la democràcia també hi havia una emissora al municipi Molts pobles de la comarca amb el pas del temps també gaudeixen d’aquest privilegi de la comunicació. Banyeres del Penedès, Bellvei, Calafell, Sant Jaume, Cunit i altres han dotat d’una emissora el seu municipi. El problema es basa que en la majoria de cops, no és treu prou el suficient partit d’aquesta inversió i de les avantatges que això suposa. La gran majoria d’aquestes ràdios locals són municipals i el seu objectiu és donar a conèixer l’actualitat del municipi. A partir d’aquí falta saber, si es dona el suficient espai en els diferents protagonistes de la realitat o només s’entrevisten “els de sempre”. L’altre problema, és que fem amb la resta d’hores de l’àmplia o curta programació. El més senzill és posar música amb quatre falques publicitàries i algunes paraules per amanir el temps. A partir d’aquí el que faci falta. En aquesta comarca on cada poble segueix els seus passos obviant els seus veïns s’han arribat a fer programes que han compartit les diferents ràdios, però una cosa tan senzilla com és, massa cops es torna massa complicada. Encara s’ha de crear aquest esperit de comarca. Aquest camp també n’és orfe. Aquest intercanvi de programes podria ajudar a les ràdios, en especial a les més petites, per omplir les seves graelles de continguts interessants.
L’epicentre de les ràdios i molts cops la seva essència al principi són els informatius locals. A partir d’aquí es va creant l’oferta pròpia. Això a emissores com el Vendrell i Calafell ja fa dies que ha estat superat. Hi ha programes amb més audiència que no pas els noticiaris locals. Algunes emissores segurament tancarien si els polítics de torn no les poguessin utilitzar per descriure els somnis daurats i les seves aventures d’herois de còmic en paper. La gràcia de la ràdio és apropar a la gent i fer que tots siguin partícips al voltant d’un tema, d’una persona o algun vincle que actua com a nexe d’unió. Llavors es produeix la màgia.. En els nostres temps hem trencat les fronteres. Si abans la ràdio arribava en un radio d’uns pocs quilòmetres, avui en dia es pot escoltar a l’altra punta del món a través de les noves xarxes de comunicació. Sobre el dial s’ha de competir amb les principals cadenes nacionals. Per aquesta dura missió gaudeix d’una arma molt important: parlar d’allò que ens és més proper. Hi ha centenars de mitjans que ens permeten conèixer quasi al moment el que passa a Austràlia, però n’hi ha poques que ens diguin si l’Avinguda de Sant Vicenç està embussada per un cotxe avariat. No per parlar del Barça som més excel·lents ni per mostrar la cartellera del Liceu som més exquisits. Però a vegades oblidem la gràcia d’aquestes emissores que es parli de nosaltres, del nostre entorn més immediat. Aquestes entitats de primera línia de l’actualitat ja estan cobertes per un munt de mitjans. El seu paper es donar veu els qui, pel simple fet de moures en un àmbit local, no tenen aquest poder de convocatòria. No per això són menys importants, simplement juguen en una altra lliga que no arriba a tot arreu, però igual de necessària. Aquesta teoria tampoc ens de tancar en banda i ignorar aquests fets més mediàtics, però hem de tenir clar el nostre àmbit principal i perquè ens escolten.
Entre les assignatures pendents, falta gent que facin programes amb segell propi, amb personalitat. L’actualitat dels espais informatius també podria arribar a més llocs, però falten recursos i més en aquests temps que corren. S’hauria d’obrir la ràdio a altres persones que també tenen coses que explicar. A vegades sembla que siguin els de sempre que vagin rodant. Però hi ha moltes històries personals que es mereixen la seva oportunitat. Esperem que el 107.1 de la FM segueixi molts anys donant veu i posant sintonia a la nostra vila i que la gent se la faci més seva. Entre tots farem una ràdio que arribarà a més persones amb més contingut.

Article publicat el 18 de març del 2011 al Diari del Baix Penedès

Perdre's en una urbantizació

Aquesta tarda he fet una ruta improvitzada per les Pedreres de Santa Oliva. La veritat és que m'he perdut amb el cotxe. Hi ha llocs que estan urbanitzats de qualsevol manera i ja comencen a ser considerables. És més fàcil perdre's en una urbanització que en una gran ciutat. Un cop em va passar en plena nit en un polígon industrial. Les vaig passar magres.

dimecres, 16 de març del 2011

Joan Baro, un artista integral


Avui al programa de ràdio hem entrevistat a un artista integral, fa música teatre i el que faci falta. La veritat que avui en dia és molt difícil viure d'aquest món i no acabar muntant un grup de versions. Ell ho ha intentat i de moment ho ha aconseguit. Molta sort Joan Baro i als Cronistes i Jornalers molts concerts per tots.

DIstància entre el Vendrell i el Camp de Tarragona

La distància entre el Vendrell per autopista i l'Estació de l'Ave del Camp de Tarragona i per dins a Valls és totes dues de 40 minuts seguint els senyals i tot. Avui ho hem provat i ens ha donat el mateix temps. Per Valls hem anat pel Coll de Sant Cristina.

dimarts, 15 de març del 2011

Els líders i els partits

HI ha partits que només tenen líder. Hi ha partits que tenen de tot menys liders. Hi ha líders que no tenen partit. Hi ha partits que no tenen ni líder ni partit. Hi ha gent nova, hi ha gent que ha fet de la política una professió. Hi ha de tot, però amb tanta varietat jo crec que quedaran els de sempre.

Els dies de pluja són mal temps?

Em fa molta ràbia quan diuen plou i diuen que fa mal temps. Doncs no. El dia que plou també fa bon temps perquè els homes i les plantes i tot ésser viu necessita l'aigua, perquè naltres som aigua i perquè què més bonic un dia de pluja enmig de dies de sol i temps serè.

dilluns, 14 de març del 2011

Torrente IV, no us la perdeu

Som molt els que aquest cap de setmana hem anat a veure al cine Torrente IV. La mateixa història de sempre, allò que es pensa que no es diu, unes quantes guarrades i molts populars de la tele i de les revistes del cor. La cosa supera a l'anterior. Es nota que aquí hi ha diner, però sap donar-li com si fos una altra etapa, es veu una evolució dins el món Torrente. És una xorrada veure-la amb 3 D, però si voleu passar una bona estona i esteu vacunats una mica contra tot no us la perdeu.

diumenge, 13 de març del 2011

Judith Alberich és la preferida a Cunit

A Cunit l'enquesta dóna uns resultats més pobres, però guanya l Judit Alberich amb 3 vots i la Montse Carreras amb dos vots. Per l'opció altres, només hi ha un vot.

Els dels bars també ens prenen el pèl

La gràcia dels quicos. Els quicos són les eines necessàries per tornar a repetir una consumició en un bar. Ells te'ls donen gratis pero saben que és una inversió per seguir consumint. La veritat que molts cops ens sentim els amos de la pista i ens prenen el pèl des dels bancs fins els bars amb les coses salades.

Imagineu que passaria aquí si tinguessim el terratrèmol del Japó

No vull ni pensar que ens passaria aquí amb un terratrèmol com al Japó. Entre centrals caducades nuclears i petroquímiques jo crec que val més que agafem un santcristo i resem una mica perquè no crec que sortíssim vius de tot plegat. Aquí ho tenim tot.

dissabte, 12 de març del 2011

Baix Penedès feta perquè faci sol cada dia de l'any

En dies com avui de pluja més o menys normal durant unes hores es demostra que la comarca està feta perquè faci solete i poca pluja. Voreres mal fetes, carreteres inundades i a vegades impracticables. Abans de fer grans obres hem de mirar una mica que passa a la comarca quan un dia plou normal. No parlo de cap calamitat.

Es busca a Ana Maria Valle Medina del Vendrell

ANA MARÍA VALLE MEDINA DE 31 AÑOS. DESAPARECIÓ EL DÍA 4 DE MARZO. VESTÍA CAMISA A CUADROS GRIS/MARRÓN, CHALECO, VAQUEOS OSCUROS Y BOTAS NEGRAS. SI ALGUIEN CONOCE SU PARADERO, POR FAVOR LLAMEN A ALGUNO DE ESTOS TELÉFONOS. MUCHAS GRACIAS.
112 Emergencias
646507542 Marta
607903425 Verónica

Esports, Economia i Temps els reis de la Informació

Les notícies com canvien. Abans els esports i el temps i l'economia eren coses gairebé residuals dels informtius. El que interessava era l'actualitat amb política societat i altres. Ara es ven més premsa esportiva que mai i el temps és seguit per moltes persones encara que només és quan es troba a l'ascensor. No cal que parlem de futbol ni F1 que per qualsevol cosen sobre el Telenotícies de TV3. Clar hi ha coses com els esports que no es pot manipular en excés. El resultat marca la notícia i el temps fa el que fa. La resta de notícies de tan manipular-les s'han tornat avorrides.

dijous, 10 de març del 2011

La dura vida del polític

L’atur creix irremediablement en aquest ambient hostil de crisi generalitzada que afecta a quasi tothom.No hi ha cap sector que se salvi d’aquesta situació patètica que cada dia va a pitjor i no es veu llum al final del túnel. De tant en tant, es deixa veure algun emprenedor que munta el seu propi negoci, però són pocs els que veuran que la cosa tiri endavant. Massa hauran de tancar al cap de pocs mesos quan es donen compte que la realitat és molt dura.
Jo només he trobat, de moment, una professió que de moment et permet tirar endavant amb uns horaris lliures i unes remuneracions que en cap cas seran de mileurista. No hi ha necessitat de seguir cap horari laboral fix. En el perfil es demana disponibilitat absoluta les 24 hores del dia i 365 dies a l’any. És una llàstima que les persones que vulguin accedir a aquesta nova professió haurien de ser més de les que el mercat laboral oferta. Hi ha molts gent que fa anys que ja coneix els beneficis de l’ofici i es resisteix a deixar la poltrona a qualsevol preu. Actuen com un colom en mans d’un mac. Primer estan en una institució donant la cara i potser a la propera te la trobes 23 pobles més amunt fent d’assessor d’imatge d’un altre que ha escollit aquest camí. No saps mai on poden estar. Els clàssics sempre repeteixen al mateix lloc i no hi ha ningú que els faci fora més de dos llocs avall del lloc on estaven. Les bases del partit es resignen a mantenir els de sempre. Si es queixen segur que trobaran les portes barrades en aquest selectiu món que és la política.
Una professió amb moltes avantatges. Persones que fins el moment tenien nocions mínimes de català t’apareixen en els diaris signant interessants aportacions intel·lectuals en una ampli ventall de debats socials, polítics i econòmics. Després quan te’ls trobes pel carrer penses, ondia¡ Mira que s’ho tenia amagat el punyetero que davant un teclat té un català impecable. Ves qui ho diria? Però són coses que només els polítics i quatre més ho poden fer. A la resta de mortals això no els acostuma a passar. Perquè quan els tornes a veure en viu i en directe veus que aquella inspiració màgica només es dóna en moments puntuals d’aquella persona pública.
Un altre de les avantatges d’aquest gremi són els amics i parents que descobreixes quan estàs quan regentes encara que sigui un mil·límetre o gram de poder. Persones que fins aquell moment potser ni et dirigien la paraula, ara et saluden efusivament i t’expliquen penes, desgràcies i a veure si hi pots fer tu més que la sort. S’ha d’aprofitar el temps perquè quan es torni a l’anonimat i només es posseeixi el control de les carteres de la política familiar més estricta, totes aquests nous contactes desapareixeran tan ràpid com han vingut. Serà qüestió de fer una depuració de la llista de telèfons del mòbil.
Persones que fins aquest moment no havies trobat a gaires llocs a part de la cua de la caixa del supermercat i a ara te’ls trobes en tot tipus d’esdeveniments públics amb la parenta, la canalla i si fa falta el germà per donar més cos a la situació. Si fins aquell moment havies fet una vida una mica al marge del teu poble i dels seus tresors, ara descobriràs les seves escoles bressol, la llar de pescadors, els centres culturals i les festes que s’hi fan des de l’arrosejat fins a la xatonada i el que faci falta. Per altra banda, els veïns et coneixeran i quan puguin s’acostaran a tu i després d’un breu alabança de la teva tasca, ja pots començar a treure la llibreta o el Ipod per anar apuntant queixes i suggeriments i potser algun record d’altres trobades similars en èpoques passades. Per altra banda, també toca fer un recorregut per bars, restaurants i altres punts d’interès culturals amb motiu de multituds celebracions que es van succeint quan menys t’ho esperes. Tot això sempre servit amb un somriure encara que tinguis mal dia i preparat per alguna pregunta o comentari inesperat que pugui sorgir. Ha de saber lidiar el brau. En tot aquest món coneixeràs un grapat de gent que de mica en mica has d’anar posant al facebook i alguns al teu mòbil per poder prendre el pols del teu poble el millor que puguis.
Per tot això, només et demanen almenys saber llegir sense que ho sembli i treballar com a grup i això dels individualismes res de res. Les decisions es prenen entre tots i encara que no sigui així ho ha de semblar. A les llistes municipals tot i que encara hi continuen molts vestigis arqueològics més propis d’un museu encara hi ha algun lloc vacant en nous partits i projectes amb empenta que s’hi estan gestant. Al lloro s’ha d’aprofita i no perdre el tren.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 11 de març del 2011

La piscina vella del Vendrell es renova molt poc a poc

Feia dies que un vestidor de la piscina vella del Vendrell estava tancat perquè feien obres. No se sabia que passaria alli dins perquè en un mes que estava tancat es poden fer moltes coses. Resulta que han canviat els bancs i han posat penjadors que ja està bé, però clar jo em pensava que amb un mes haguessin fet un tunejat que no el coneixia ni sa mare, però res. Bancs nous i pnejadors que per cert són xulos. Ara toca canviar les taquilles. Pel proper exercici?

Els millors càrrecs que pots tenir a la vida

El càrrec més important que et pot tocar a la vida és president d'una comunitat de veïns o d'una entitat sense un puto duro. A partir d'aquí ja has de fer perípecies per contentar a uns i els altres. Esic. Un alcalde d'un poble molts cops és una mena de titella que balla als interessos dels seus seguidors i dels seus compromisos. Alguns si que ho fan amb gràcia, altres ni això.

dimecres, 9 de març del 2011

Chica desaparecida en Vendrell

Chica desaparecida en Vendrell

Els representants musicals, negoci en hores baixes

Una de les coses curioses que tenen aquests professionals que cobren uns diners per portar a terme el seu paper és que els grups d'un lloc els fan tocar a un altre lloc ben llunyà. Per exemple els de Baix Penedès toquen per Lleida i Osca i viceversa. Suposo que ho fan perquè ni els contracte directament i ells perdi la seva gràcia. Avui en dia aquest és un negoci que està condemnat a desaparèixer perquè internet és la gràcia de tot plegat, però encara duren. A veure que passarà amb això de la crisis. Segurament el que s'emportaran ja no serà tan sucós i falta a veure si tindran tanta feina.

dimarts, 8 de març del 2011

Un futur raro

Això de posar la màxima a 110 és una autèntica xorrada. Amb aquests exemples ja no sé a qui haurem de seguir i fer cas perquè aquest tipus de mesures no es poden justificar per enlloc. Potser algun dia ens diran que hem de portar els bolsos oberts perquè no amaguem armes i coses d'aquestes. No sé cap a on anem, pero no m'inspira massa confiança.

dilluns, 7 de març del 2011

Carnicer nou alcalde del Vendrell segons enquesta del blog

El proper alcalde del Vendrell segons l'enquesta d'aquest blog serà el Martí Carnicer, per 11 vots a favor. En segona posició el Benet Jané amb 7 vots i altres opcions només han aconseguit 3 vots. La cosa està clara només falta esperar.

El carnaval i el botellon multitudinari

El Carnaval s'ha convertit en una festa on la gent veu molt, potser massa. A vegades penso que alguns es pensen que és un botellon gegant. Ha perdut la seva gràcia de crítica social. Això ja fa anys i ara és com una mena d'excusa per posar-se fins el cul del que faci falta. A la rua d'aquesta setmana hi havia molts portals i cases pixats i altres històries que us podeu imaginar. Hi ha gent que va molt bé, però uns pocs o no tant pocs no ho saben interpretar. A veure si de cara el futur la cosa s'arregla o esperem que algun dia passi algo perquè algu faci algo.

En tiempos de Brujas, una proposta de sobretaula

Una peli normal amb una barreja curiosa entre el Senyor dels Anells i alguna del Nicolas Cage tipu aventurilla. Estan bastant bé els paisatges, però la cosa no dóna molt de si. És una peli per passar una bona estona i ja estona no té gaires gran coses que es pugui destacar. Típica de la migdiada de dissabte i si t'adorms una estona no perds gran cosa.

dissabte, 5 de març del 2011

El Track va millorant

Enguany al Track ja no tenim finalistes que estan a tots dos llistats, el general i el del Baix Penedès. Àixò em sembla molt bé perquè dones més oportunitats a la gent. El que crec que costa és comparar artistes de diferents estils. Ja sé que en aquest país com més grups tens ets més important, però elTrack hauria de buscar un estil. No pots comparar un "serrat" amb uns "Heroes del Silencio" en el mateix concurs. Es com si comparessis una bici i un turisme en un concurs de vehicles. Ara li falta la concrecció i de mica en mica anirà perfilant el bon camí. Que guanyi el millor, sigui d'on sigui encara que costi triar.. Això és el més important.

divendres, 4 de març del 2011

Un dels millors carnavals de Catalunya

El Baix Penedès és una de les comarques amb un millor carnaval pel fet que ho fan diversos pobles i és compatible una cosa amb una altra. Llavors la veritat és que té gràcia. Ara la festa no té cap espertit crític i la gent s'ho ha a passar bé amb mil històries. Encara queda a algun lloc el sermó del Rei Carnestoltes que tenia que tenir suc, però això són excepcions. Esperem que no plogui i la gent gaudeixi d'aquesta festa que ens avisa que l'hivern s'acaba.

Més gent ociosa en temps de crisi

Avui al polònia ha sortit molt bé aixo de la crisi. Com l'estat no té peles, doncs no donarà diners a la gent per la llei de la dependència. Com molts estan a l'atur doncs els podran cuidar a casa. Ara hi ha molta gent sense feina que es podria organitzar per ajudar als més necessitats, però clar falta que algú s'hi posi i la cosa costa.

dijous, 3 de març del 2011

COSES DE MESTRES: DISCURS DE SHAKIRA A OXFORD UNIVERSITY

COSES DE MESTRES: DISCURS DE SHAKIRA A OXFORD UNIVERSITY

Els tres magnífics de Wikipedia

Si analitzem la versió castellana de la Wikipèdia una mena d’enciclopèdia universal dins la xarxa veure que al Vendrell només ens situa tres personatges famosos, el Pau Casals, que sempre ha ocupat el primer lloc del rànquing per la seva tasca musical i humana en vers la pau. Després ja tenim un personatge un xic controvertit que tot i això no se li poden negar les seves acurades traduccions del rus al català. A part d’aquí, uns hi trobaran tot un heroi i per altres la cosa no està tan clara. Depèn de que escrigui aquesta història, però no trobaran mai la unitat que hi ha al voltant del mestre Casals.
Els tercers en aquest rànquing i que encara estan en plena forma i en actiu són els vendrellencs Lax’n’Busto. Un grup que enguany celebra el seu primer 25è aniversari i tindran la gran oportunitat de tocar al Liceu barceloní el proper 15 d’abril, un concert memorable. En la versió catalana hi ha més personatges que en la castellana surten esmentats però sense redactat.
Ens hem deixat de banda el gran Àngel Guimerà que va saber convertir en genials obres alguns de les situacions dramàtiques que sempre han acompanyat a la nostra existència humana. Unes obres que no perdran mai la seva vigència perquè encara que els anys passin les nostres misèries es gronxen en l’ona de l’actualitat per no passar mai de moda. Hem perdut pel camí Apel·les Fenosa, un artista amb una petjada prou important en el nostre Vendrell. Ni el gran Jan Toldrà Fabregat i les seves idees al més pur Leonardo Da Vinci amb castell de foc reial inclòs.
Estem parlant d’una enciclopèdia a la xarxa, però cada dia és més important aquesta base de dades immensa que et permet obtenir tota mena d’informació més o menys verídica. Potenciar els nostres artistes en aquests nous mitjans es tan important com fer-ho en paper i en els mètodes tradicionals. A les biblioteques del futur no hi haurà llibres. Només uns quants terminals d’ordinadors on podràs aconseguir tota la informació que vols ja sigui directament a través de la web o en format escanejada d’un original en paper. Seran grans espais perquè com els habitatges cada dia seran més petits, la biblioteca serà com una mena de punt de trobada per accedir a la cultura d’una forma més econòmica i àmplia que a casa.
Pau Casals representa l’ahir, l’avui i el demà. La veritat que l’hem fet servir per moltes coses i sempre el citem per quedar com a senyors. Ara falta saber si en realitat era així o només és la conclusió que en traiem d’un grapat de fets i frases memorables en un molt crucial de la nostra història. Serà qüestió de submergir-nos en la seva biografia i veure altres opinions que no tenen perquè compartir aquesta mena d’aurèola universal que s’ha anat bastint al voltant de la seva figura menuda.
L’Andreu Nin era un polític que es va deixar emportar per les seves idees revolucionàries per acabar a l’antiga URSS en els màxims òrgans de decisió. Després va tornar cap a casa nostra i sembla que va trobar la mort en algun revolt de carretera del centre de la Península Ibèrica. La seva actitud política en un moment convuls de la història espanyola va aixecar les crítiques dels qui no acaben d’entendre algunes de les seves decisions un xic tèrboles.
Els Lax’n’Busto són fills d’un temps i d’un país. No s’han dedicat ni a fer cap revolució més enllà de les reivindicacions d’algunes de les seves lletres més contundents, però que tampoc no han passat d’aquí. No han tingut l’oportunitat de defensar la identitat catalana en la seu de la ONU en uns moments que estava menystinguda pels nostres manaires. Ells van començar aquí com un grup d’amics i s’han dedicat en aquest quart de segle de portar arreu el no, del Vendrell. El fruit d’aquest treball és més d’un un ja ens conegui com el poble dels Laxen. Tot un detall que no podem passar per alt. Aquest any fan 25 anys. No cal que fem un monument a la plaça Vella perquè no en tindrem ni per un macroconcert perquè les finances no aguantaran l’estrebada, però alguna cosa si que es mereixen. Les coses s’han de fer quan toquen, després no es poden gaudir com es mereixen.

Article publicat el 4 de març al Diari del Baix Penedès.

dimarts, 1 de març del 2011

Els Laxen no aconsegueixen cap premi Enderrock

Millor artista 2010
1. Els Pets 15,4%
3. Gossos 15,2%
2. La Gossa Sorda 15,1%
4. La Troba Kung-Fú 10,7%
5. Mishima 9,7%
6. Teràpia de Shock 9,2%
7. Buhos 8,4%
8. Beth 8,1%
9. Mazoni 4,2%
10. Plouen 4,1%

Millor disc
1. Fràgil (Els Pets) 17,6%
2. Ordre i aventura (Mishima) 15,3%
3. Dia 1 (Gossos) 12,1%
4. L’últim heretge (La Gossa Sorda) 11,8%
5. Segueix-me el fil (Beth) 10,7%
6. A la panxa del bou (La Troba Kung-Fú) 9,5%
7. Tota la nit (Teràpia de Shock) 9,5%
8. L'ingenu és lliure (Ix!) 5%
9. Ancoratge (Plouen) 4,8%
10. L'embaràs d'Agniezscka (El Corredor Polonès) 3,7%

Millor directe
1. Els Amics de les Arts 26,3%
2. Els Pets14,5%
3. La Troba Kung-Fú 11,9%
4. Gossos 10,9%
5. Lax'n'Busto 10,3%
6. Teràpia de Shock 7,9%
7. Mishima 6,6%
8. Mazoni 4,7%
9. Plouen 4,6%
10. Els Trons 2,3%

Millor cançó
1. “Flor de primavera” (La Troba Kung-Fú) 14,1%
2. “Tots els botons” (Beth) 13,2%
3. “Tot torna a començar” (Mishima) 12,2%
4. “Draps de cuina” (Els Pets) 11,8%
5. “Dia 1” (Gossos) 11,8%
6. "No miris enrere" (Teràpia de Shock) 11,3%
7. "El que val la pena de veritat" (Els Pets) 11,1%
8. "Bon vent" (Plouen) 5,8%
9. "Cigarrets" (El Corredor Polonès) 4,5%
10. "T'amagues" (Bizarre) 4,3%

Una xorrada la velocitat màxima a 110

Hi ha mesures que fan riure com baixar de 120 a 110 la velocitat màxima. Si en aquest país si tu vas a 120 t'adelanta tothom que la gent només frena quan hi ha radar. Si n'hi ha algun mòbil, doncs mala sort. Aquestes coses no s'entenen de cap de les maneres. Sembla que els polítics visquin en un altre món i la resta de mortals en un molt diferent.