dilluns, 31 de desembre de 2018

Molt bon any a tothom


Un any ple de sort, d'alegria, de bons moments, de petits detalls de somriures, d'il·lusió de camins oberts. Us desitjo un any optimista on guanyi el millor i potser no serà el de més vots. Us desitjo un any ple de coses per explicar i per viure. Un anys sense fotos, però amb molts records per compartir amb els més propers.

divendres, 28 de desembre de 2018

Resum de les notícies d'avui


A partir del dia 1 de gener la seu oficial de l'Ajuntament del Vendrell estarà ubicada a l'edifici de l'Eina. Aquest és l'evolució natural d'un procés que fa mesos que dura i que de mica en mica ha fet que aquest edifici del camí reial tingui cada dia més més específic en els simbols del Vendrell.

En aquesta data l'actual alcalde de la vila passarà el seu testimoni al seu jove deixeble Kenneth que exercirà com a màxim autoritat local fins a les properes eleccions municipals on es presentarà revalidar el seu càrrec.

S'ha decidit per unanimitat dels polítics i representants de les entitats que en la propera festa major la banda Santa Anna desfili en al cercavila que aplega a la resta d'associacions de la vila i d'aquesta manera es superarà un greuge que ha viscut aquesta entitat en els darrers anys.

La comarca enguany organitzarà una rua conjunta pels carnavals de Calafell, el Vendrell i Cunit. Hi haurà una comissió gestora sorgida del Consell Comarcal que s'encarregarà de coordinar aquests tres esdeveniments tan important a la nostra comarca. S'unificaran les inscripcions i els premis es repartiran segons unes pautes consensuades pels tres municipis.

Un grup inversor nipó ha decidit comprar l'únic hotel del nucli del Vendrell i obrir-lo tot l'any ubicat a la riera de la Bisbal. Aquest grup vol aprofitar la situació de la vila per rellançar el turisme nipó a casa nostra.

Els representants dels municipis del Baix Penedès aniran a Madrid per demanar una estació de l'AVE al Vendrell. Els municipis encara no s'han posat d'acord sobre la seva ubicació final. 

El Club d'Esports Vendrell i la Unió Esportiva Tancat estan preparant un conveni unificar-se i oblidar la rivalitat sempre sana que ha existit en els darrers anys.

Les candidates d'ERC i PdCat han decidit participar en la llista única en les properes municipals davant de l'amenaça de la dreta a casa nostra. Ha estat una negociació complicada, però al final s'ha arribat a un acord.

Sant Salvador i Coma-ruga estarà unida per un pas soterrani que creurà l'actual riera de la Bisbal. Les queixes de l'actual pont sense accés ha portat al Ministeri a emprendre una actuació determinant.

Les cadenes Zara i Viena han anunciat que properament obriran franquícies al Centre de la vila mogudes per la pressió popular i per el considerable nombre de peticions que han tingut en els darrers anys. 

El pàrquing de la Rambla del Vendrell es construirà a la carretera del Dr. Robert per aprofitar les obres de les noves canonades d'aigua que es pensen conduir per al proper. Serà una obra lenta, però al final els vilatans tindran la zona que molts somien fa anys. 

Els barris marítims del Vendrell seran reconeguts com a entitat descentralitzada que serà un primer pas cap a la seva total independència.

Gràcies a les millors del govern Sánchez al Vendrell tindrem tren cada mitja hora en direcció Barcelona en els dos sentits. Aquest és el fruit de moltes mocions que s'han presentat al respecte.

Calafell i Cunit estan apropant posicions per passar a dependre del Garraf. Els seus responsables polítics sempre han vist amb bons ulls potenciar la relació amb Barcelona perquè a Tarragona el seu pes cada dia és més mins.

La televisió del Vendrell i la de Calafell uniran esforços per tenir una única plataforma televisiva comarcal. Encara no s'ha decidit qui serà el seu nou director. La resta de la comarca es mostra poc receptiu a la iniciativa. 

Els partits tradicionals estan preparant un document perquè en la propera legislatura els càrrecs polítics només cobrin dietes de desplaçament a banda del salarí mínim interprofessional que els de decicació plena cobrarien integrament. Es considera que aquest càrrec ha de ser de servei al poble i no d'altre cosa com s'està convertit en alguns llocs. 

El Consell Comarcal tornarà a recuperar el servei metereològic que fa uns anys que s'ha perdut. Aquest és un servei que reclamen molts ciutadans. 



dimecres, 26 de desembre de 2018

Temps de voreres aixecades


A un breu temps de les properes eleccions municipals que són les que aparentment interessen  a més gent és quan la monotonia de l’administració és transforma miraculosament i s’adapta al calendari.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada. Estem en una societat on la memòria no dóna gaire de si, llavors de recórrer a refrescar-la perquè la gent estigui al corrent de tot el que es fa en el seu benefici.
Calafell ja té un pla de voreres per a diferents zones del municipi i el Vendrell també té pendent les obres que s’han de fer a una part del carrer Dr. Robert que compleix tots els requisits d’una obra en campanya. Tot apunta que els diners aportats per una empresa concessionària del servei d’aigües i clavegueram anirà cobrant en els propers anys els diners aportats en aquesta obra. Els electors veuen les obres i el pagament va dirigit cap el futur quan ves a saber qui serà el responsable del consistori, però independentment de la seva identitat tindrà un seguit de compromisos socials que no podrà esquivar gràcies a la feina dels seus predecessors en el càrrec que sempre s’han preocupat pel qui vindrà després d’una manera no gaire positiva.
No cal fer gaires grans obres que ens situïn a nivells perillosos d’endeutament, uns pocs professionals demostrant a tothom que aquí estan treballant per tota la ciutadania del municipi.
Cada partit polític té un perfil de votant que ha de mimar més que mai. Un dels col·lectius més treballats durant aquests propers mesos són els jubilats perquè és un col·lectiu que acostuma a complir amb els seus deures davant l’urna. Llavors cada consistori els cuida d’una manera o altre. A vegades es fan trobades de gent gran amb àpats a preus més que populars. Altres ajuntaments els hi ofereixen el transport públic gratuït i altres també ho combinen amb tiquets per aparcar a la zona blava durant un temps marcat. Petites estratègies que ajuden a captar vots com la reducció en algun impost municipal com l’IBI per als més grans de 65 anys.
Prova d’aquesta política és l’estructura que tenim encara al Tancat del Galan que s’havia de convertir en un Casal de Gent Gran i encara està allí des del 2011 quan Benet Jané volia tornar a repetir al front del consistori vendrellenc. D’aquella data enguany hem posat les pedres següents a la primera pedra del CAP del Botafoc que es va posar aquell any i que ha estat ben quieta sense cap més moviment fins l’actualitat.  Ara només falta saber si contractaran nous professionals de la sanitat per donar servei al nou equipament o, tal com diuen els entesos, seran els mateixos, però més repartits.
Els nostres pressupostos no tenen la dimensió d’altres que ens han portat fins a una situació crítica i hem de saber aprofitar els pocs recursos que tenim. Llavors amb una mica d’arranjament de voreres és una feina que sempre queda bé i pot ajudar  guanyar algun vot indecís que encara trobem en l’electorat.
Per complimentar tot aquest apartat no hi faltaran les innombrables rodes de premsa per no dir res i les diferents trobades amb pica pica final que en realitat és la gràcia de tot plegat perquè si en 4 anys no han dit gran cosa, tampoc és ara qüestió d’esvalotar el galliner.
En aquest joc  hi participen tots els partits d’una manera o altra, però els clàssics que fa 40 anys que ens governen amb barba o sense sempre s’han decantat per les voreres i places cèntriques per fer-hi petits retocs per semblar que allò és el fi d’alguna cosa quan en realitat és el principi del no res.

            

Nadal vendrellenc en versió oficial

Aquest any l'enllumenat del Vendrell és molt patètic tot i que ha costat 8.000 euros. Potser val més que aquests diners el destinin a altres coses perquè pot donar més de si. Es pot destinar a propostes per animar els carrers. Val a dir que divendres a la tarda abans de Nadal la cosa estava molt justeta, però dissabte i dia 24 al matí estava tot a petar. El mercat de nadal de la Rambla Cañas molt igualitari i equibrat pel territori però 4 gats, en canvi al del centre del Vendrell molt de caliu.

dilluns, 24 de desembre de 2018

Molt bones festes a tothom



Molt bones festes a tothom i que tingueu u  pròsper 2019 en bona companyia.Encetem un nou any on es podem deixar portar per l'optimisme  i les bones sensacions. Un any diferent que només nosaltres hem depintar d'aquell color que més ens omli i ens faci realitzats. No busquem grans somnis sinó petits detalls de cada dia com un somriure, un cafè o una conversa interessant. En aquest petit bocí de la vida és on trobem la gràcia de tot plegat. Ens estan preparant per als grans esdeveniments i ens estem deixant el dia a dia que hem de cuidar. Molt bones festes a tothom i un pròsper 2019 a tothom.

divendres, 21 de desembre de 2018

Potser no necessitem aeroports


No necessitem aeroports que ens portin autobusos amb viatges organitzats que omplin els nostres espais públics. No volem grans creuers que ens atansin viatgers programats per passar unes hores entre nosaltres i treure el màxim profit a la comarca.
No volem ser un parc temàtic de ningú i de res, només volem que aquesta comarca que sembli que només pugui viure del turisme comenci a treballar el que té. Molts encara desconeixem el que tenim a casa nostra i ignorem la nostra realitat. Aprofitem empreses com la Idiada i el polígon que tenim als Monjos que és un dels grans desconeguts de la comarca.. Treballem perquè els nostres centres educatius i aquestes empreses col·laborin per formar nous professionals que necessiten. Durant anys només ens hem dedicat a preparar administratius amb sous d’auxiliar administratiu i tot això ja forma part de la història. Estem en el món de la especialització i tecnificació.
No hem de ser el pol d’atracció de cap companyia de creuers americana, però hem de treure el màxim profit a les nostres vinyes. No hem de contar els litres de vi que produïm sinó la qualitat del producte. Al final acabarem venent aquest excedent vinícola a un preu més barat que el sifó.
No cal que siguem ni els més guapos ni els més llestos, simplement que una sèrie vingui a les nostres contrades per enregistrar alguna de les seves escenes. Llavors ja podem tenir una bona difusió. No ens calen Logis Penedès per construir grans naus amb un grapat de treballadors mal pagats. La nostra comarca necessita una coordinació entre els diferents municipis. Una fita molt difícil d’aconseguir sobre el paper perquè en el fons no som ni capaços de coordinar un cap de setmana de carnavals. Molt trist tot plegat.


dimecres, 19 de desembre de 2018

COMUNICAT DEL SPL CME, A TOTS EL MEMBRES DE LA POLICIA LOCAL DEL VENDRELL




Al llarg de les dues últimes legislatures com tots sabeu ens em trobat amb una resposta per part d’aquesta administració local, de negació dels drets dels treballadors, incloent del pacte en vigor, fent la mes restrictiva de les interpretacions de la norma, de manera maliciosa i continuada per com sabeu,  precaritzar i abaratir el cost de la Policia Local.
Des dels delegats d’aquest sindicat, més enllà del resultat, hem donat sempre la cara, intentant reconduir aquesta situació des de la negociació, i també com tots sabeu amb totes les eines al nostre abast, notes de premsa, assistència al plenari intervenint en precs i preguntes, síndic de greuges, concentracions amb llegit de manifest i xiulet en ma a la plaça Vella etc.
Com sabeu, no sempre que hem convocat  aquest col·lectiu l’assistència ha estat tot lo nombrosa que podríem desitjar. Tenir por o pensaments negatius, no aporta, a més mai s´ha animat, més ven al contrari a qui no sigui funcionari de carrera a assistir-hi, tot i que l’assistència a aquests actes reivindicatius si estan convocats en forma i notificats son del tot legals.
Tant mateix, com sabeu els afectats, sempre hem defensat , a tot el col·lectiu inclòs i especialment  els més vulnerables, policies interins i comissions de servei, donat que són,” el sac dels cops” denunciant la seva situació de no passar de trams i cobrament de vacances per tots i cadascun dels mitjans a dalt anomenats. Ha tall d’això els interins de borsa del 2017 els van pagar o compensar les vacances a posteriori, per després reclamar a petició nostre les vacances no satisfetes dels agents que varen prestar servei en període estival els últims anys. Els companys de l’Arboç en comissió de servei finida estan a l’espera de judici pel tema dels seus trams mitjançant el nostre servei jurídic.
Fem aquest comunicat, perquè en aquest moment, conflueixen dos qüestions en un moment crític, finalització de la legislatura política, amb la marxa del alcalde Martí Carnicer, que  ha encarregat l’elaboració d’una RLT, (Valoració de llocs de treball), que pensem que pel que em vist serà lesiva pels interessos de tot el nostre col·lectiu, pel que seria primordial convindré accions concretes, a més del que podem fer els delegats de rebuig si cal d’aquesta RLT que en el seu moment tindrà que passar pel ple. I per altre banda  la arribada de la nova secció sindical del CSIF, que tot i ser enriquidor sumar, si es va en el mateix sentit de la millora del col·lectiu, els anunciats de la cartellera més que fer  projecte , sembla orientat a fer critica dels  altres sindicats, sense veure de  més enllà de l’acte de promoció inicial cap moviment per sumar.
Tant mateix, només es publicita el president, desgranant-se al darrera diversos policies, que tenen poc en comú, alguns no han mostrat mai cap perfil reivindicatiu, un nouvingut suposat autor intel·lectual, més altres comandaments Inter mitjos,  no seria difícil entendre el  pretès nou  rol sindical d’alguns,  si no es per expectatives de promoció piramidal o horitzontal. Una part d’aquest entorn, no ha assistit mai a cap manifestació o acte públic reivindicatiu, altres una bona part són els que van dinamitar l’última iniciativa de no fer hores extraordinàries, son personatges populistes de llengua fina i mirada baixa.
Demanaríem, als afiliats i nova secció sindical del CSIF, que sàpiguen tenir iniciativa i valentia per saber liderar el seu legítim i enriquidor  projecte sindical apartant aquests elements, per poder convindré un projecte comú d’entesa i acció sindical per la millora de tots.
A tall de comentari, recordar que la primera acció referent al tema Hores Extraordinàries  va donar com a resultat el quadrant de 8h i 15 mnts, guanyant 8 dies de festa.
La segona, l’anomenada per alguns com poc encertada,” es allò que n’hi ha que només volen estar quan es guanya”, i aquest es un aspecte difús, ja que aquestes accions també serveixen per desgranar el gra de la palla per saber amb que i qui pots comptar.
Referent als decrets d’alcaldia, per cobrir la manca de personal en hores extraordinàries, les veus critiques deien que els promotors teníem que anar a la via Contenciós administrativa, Bueno a dir que entre instància prèvia al Ajuntament més contenciós estaríem parlant de 12 a 18 mesos fins a tenir  una sentència, pel que aquesta critica no té cap raonament.
Amb aquest escrit no es pretén començar cap campanya electoral abans de més d’un any per la promoció de noves eleccions, sinó que no seria bo que en un moment crític com aquest, que segurament caldrà fer accions per la defensa dels nostres drets, si hi ha una formació que pels seus integrants no es suma a convenir accions consensuades concretes, tothom que busqui una excusa còmoda per no fer res ho tindrà fàcil.
Pel que animem a tothom que exigeixi als delegats valentia i projecte per convenir accions comunes. Això es responsabilitat nostre dels delegats electes però també de les seccions sindicals amb representació o no, que poden actuar com a persona jurídica, pel que hem de crear les condicions per sumar, això també ho han de promoure des dels comandaments fins l’últim policia interí, companys som tots i tots defensem el nostre lloc i condicions de treball.


Apa bones Festes Nadalenques a Tothom,


COMUNICAT DE PRENSA DEL SPL-CME, DE LA POLICIA LOCAL DEL VENDRELL,



L’Alcalde Marti Carnicer, i el seu projecte d’amortitzar la Policia Local.
Aquestes dos últimes legislatures, a la Policia Local del Vendrell, no s’ha implementat per funcionaris  de carrera  cap baixa o jubilació, podent-ho fer per temes legals pressupostaris o de intervenció, apostant per fer contractacions de policies amb borsa de treball i comissió de serveis per tindre una plantilla més precària i menys reivindicativa.
Aquests policies, els que estan en situació d’interinatge i fins ara els de comissió de serveis, no cobren les retribucions vigents en el pacte, i paritàries posteriors entre treballadors i Ajuntament. Uns han litigat en la via Contenciós administrativa, d’altres els interins per la seva situació de precarietat de moment encara no, si que des de la Junta de Personal s’han denunciat aquests fets al Síndic de Greuges, sense rebre aquest el retorn a dia d’avui de la documentació demanada a l’Ajuntament. Val a dir que, tampoc han cobrat les vacances no gaudides una part important dels policies interins que treballen durant el període estival durant aquests últims anys, i que tampoc poden gaudir de manera ordinària per la naturalesa del seu contracte. Fets aquests tots denunciats, tan en premsa com al mateix Plenari Municipal en torn de precs i preguntes.
A tall d’aquest menyspreu, es la contractació de vigilància privada pel control del “Top Manta”, al Passeig de Comarruga. Fet insòlit al llarg de tota la geografia catalana.
Això a portat a que hi hagi una fugida de funcionaris a altres administracions, a tall d’exemple il·lustratiu, el mateix cap de la prefectura, esta opositant a diversos municipis de la geografia Catalana.
Tots aquests són uns fets inacceptables en una Vila capital de comarca, cap de Partit Judicial, que no són gratuïts sinó se segueixen un guió, per abaratir el costos dels serveis públics.
A tall d’exemple, avui en dia s’està elaborant una RLT,(valoració de llocs de treball), evidentment l’empresa suposadament objectiva i independent, però que cobra de l’Ajuntament tenint una relació prèvia a l’Eina, ha valorat el fet de que la policia ha de portar arma exactament igual que la custodia que fa un auxiliar administratiu de la caixa de recaptació en una finestreta de atenció al públic.
Quan posem el nom del Sr.Marti, no es un acte gratuït, sinó que els regidors competents en aquestes matèries, com tothom pot veure al Ple Municipal i en el funcionament del dia a dia fan un cec seguidisme, sense prendre decisions de primera mà en cap tema.
Hi havia pressupostat una quantia per contractar part dels agents en borsa de treball que van fer baixa després del període estival, contractació que tot i estar pressupostada no s’ha portat a terme, fent que no es puguin mantindré el nombre de policies operatius al carrer, així com mínim de patrulles establertes per garantir tant la seguretat pública així com dels mateixos policies.

SPL CME,
 sindicat professional majoritari a la Policia Local del Vendrell.

Dinars amb els polítics

Abans quan era jove anàvem a dinar de Nadal on hi havien polítics, però amb el temps vas descobrint que darrera el política hi ha una persona. Alguns cops aquesat persona té molt bon rotllo i es preocupa pels seus treballadors i en altres casos només es dedica a la política. Rodes de premsa xorres i grans titulars que nomes es miren els més fidels. La persona s'ha esvaït i ha quedat el polític que en dates com aquesta està molt nerviós a veure que pot passar. En aquests moments ja no vas a dinar amb aquestes persones que han fet de la política professió que estan a 50 llocs i no estan enlloc que ni es creuen les seves mentides. Cada cosa al seu temps.

Un lot de Nadal molt nostrat


Enguany a la feina ens han repartit aquest nostrat lot de Nadal molt oliós. Feia potser 8 anys que no teníem lot i ara que no anem bé, però ho hem d'intentar superar hem tingut aquest detall aque alegrarà l'esmorzar o el berenar de moltes persones que el podran compartir en aquestes festes tan entranyables. Està bé perquè és una cosa de casa nostra i ningú s'ho esperava. Les estadístiques apuntaven a vi o cava, però visca l'olivera i els seus derivats que ha estat la guanyadorà d'enguany.

diumenge, 16 de desembre de 2018

Una família entre onades i sureres.


Un any més. Un cop més amb gent nova, però amb els de sempre tornem a celebrar el sopar de Nadal de piscina. Aquest és un club social que fa més de 14 anys que estem nedant amb diferents monitors, però la colla principal estem allí compartint petites històries i un cop a l'any tenim doncs aquest sopar de Nadal. Un plaer coincidir amb vosaltres perquè ja som una família que dos cops a la setmana ens veiem entre sureres. Endavant i gràcies per tot.

30 anys d’aniversari dels principals culpables del teatre amateur al Vendrell



Una Lira amb tres quartes parts llargues d’aforament acollia la celebració dels 30 anys del GTIV “Grup de Teatre Inestable del Vendrell”, un col·lectiu cultural polifacètic que igual que et munta una obra de teatre seriosa com “Maria Rosa” de Guimerà és capaç de donar vida i color a moments puntuals de la societat, com la inauguració d’ una festa major actual presumptament ubicada en ple franquisme, i com no, recrear als personatges de la festa del Vi de Sant Vicenç en això tan popular actualment com són els mercats i fires històrics. Aquest és un col·lectiu d’amics i amants del teatre, la música, la festa, la literatura que de tant en tant anaven fent un muntatge, al seu ritme, sense presses, ni seguint un calendari precís. Sobre la marxa aquesta vintena llarga d’artistes i tècnics marcaven en seu ritme en les seves creacions. No hi havia cadència, ni cita obligada, tot anava fluint com la vida. Fa uns anys que són el cor i l’ànima del Ball de Malcasats que es representa el darrer dia de Festa Major del Vendrell ininterrompudament des de la seva recuperació el 2001. Una cita que inexcusable, però la resta flueix. L’any passat varen estrenar Cal Dir-ho una versió nostrada d Eugène Labiche, Alfred Duru i Jean-Luarent Cochet. En els propers anys suposo que tornaran a una nova proposta i altres que et pots trobar puntualment. Són persones molt actives que són sinònim d’alguna recreació i teatre al Vendrell i comarca amb una versalitat que pot donar molt de si. A grans trets sempre han tingut molt bons vincles amb els Pastorets del Vendrell que ja porten mes de mig segle sobre els escenaris.
En el muntatge del diumenge passat era un tastet d’algunes de les seves obres més reconegudes com “Les noces de Fígaro” o “Fe de rates” que va ser la seva primera proposta artística.  No hi podien faltar ni les recreacions de la Festa del vi de Sant Vicenç, ni una aproximació al Ball de Malcasats, tot això ben amanit i sense que la durada total superi amb escreix l’hora i mitja que és un temps més que raonable sense aixecar-se de la cadira.
Tot l’elenc i membres dels Inestables són una gran família i s’encarreguen de posar la nota d’humor i gràcia a un bon grapat d’esdeveniments que tenen lloc al Vendrell i també han actuat puntualment en altres punts del territori Tots ells són persones que tenen taules i porten a terme aquell paper on es troben més a gust, perquè ells són capaços d’adaptar els textos que protagonitzen al seu tarannà amb gràcia i bon gust. Tenen tres dècades d’experiència i alguns més han passat per aquest elenc, però la majoria que ha entrat no ha sortit i poden aparèixer en algun del seus muntatges seriosos o puntuals. Moltes felicitats per aquests primers 30 anys i heu de seguir sent durant molts anys aquesta colla d’activistes culturals capaços de compartir un bon grapat de sentiments i sensacions amb un sol somriure.


divendres, 14 de desembre de 2018

Un Nadal cada dia menys nostrat

  
El Nadal ja ens visita un altre cop amb els carrers embellits i l’optimisme de petits i grans que esperen que algun personatge màgic li faci arribar algun obsequi. És el temps en què les targetes de crèdit treuen fum perquè amb els salaris que tenim actualment la cosa no dóna gaire de si i s’ha de recórrer al món virtual. Quan arribi el gener ja tornarem a la dura realitat i a tornar a equilibri l’economia familiar.

Ara que el Black Friday i el Cyber Monday sembla que ens acompanyin de tota la vida juntament amb el Pare Noel, només que els personatges de tota la vida estiguin passant a un segon terme. El Caga tió és una de les tradicions que es mantenint amb força a casa nostra, el que no entenc com és encara que alguns municipis insisteixen en portar entre nosaltres personatges Disney per entretenir la quitxalla. Hem de ser capaços en aquesta proposta general de crear estructures d’estat de cercar personatges nostrats que formin part del nostre món de fantasia. El timbaler del Bruc, el Gegant del pi, la Castanyera, Serrallonga. El món anglosaxó ens ha imposat de mica en mica la seva llengua i molts elements de la nostra cultura. En canvi nosaltres encara estem treballant amb el xupa xupa i el pa amb tomàquet. Ens queda molt per fer per fer-nos un lloc en la nostra societat globalitzadora. Està molt bé que tinguem lleis per regular el que faci falta, però si la nostra cultura no s’imposa en la societat a través dels diferents camins de la cultura, acabarem tots absorbits per la cultura que ens ve de fora amb el Manga inclòs. No és pot lluitar contra aquests fenòmens mundials, però hem de seguir mantenint una petita trinxera d’aquells elements més nostrats per tenir uns elements mínims d’identitat pròpia.

dimecres, 12 de desembre de 2018

Àpats de Nadal per quedar bé



En aquestes setmanes abans de Nadal és quan se celebren més àpats grupals amb diferents, col·lectius, entitats o amics que et pots trobar al Whatsapp. Des de companys de classe d’anglès, dibuix o ceràmica, fins a departaments d’empreses públiques i privades i el que faci falta, però aquest esperit consumista que ens mostra el camí aconsella fer algun tipus de trobada al voltant d’una taula abans del canvi d’any.
Els més agosarats prefereixen anar de sopar i després fins que el cos aguanti en alguna discoteca o bar depèn de la resistència i la paciència de cadascú. Els més formals i educats acostumen a optar per un dinar a una hora prudencial amb una petita o llarga sobretaula segons l’animació i empatia dels comensals.
Llavors per si es vol donar una mica d’alegria i color a tot plegat toca fer algun tipus de joc o regal com l’amic invisible que aquest dies és quan agafa més rellevància al llarg de l’any. Depèn de moltes raons i dels límits imposats als assistents la cosa pot derivar a un regal realment útil o simplement alguna cosa sense solta ni volta per arrencar un somriure.
Això és una mena d’assaig general de tot plegat d’unes festes que es perllongaran fins el primer cap de setmana de gener,  per després deixar-nos al principi de les portes del desert que comença al gener i no saps mai quan acaba, potser alguns ja ho tindran resolt per Carnaval i altres ho hauran de perllongar fins després de Setmana Santa.
Hi ha àpats de Nadal que hi vas perquè hi ha bon rotllo i la veritat és que t’ho passes bé. En tots els col·lectius a l’igual que el gall i el que no sap mai que fer sempre hi ha personatges tan importants com l’especialista amb acudits amb accent andalús i el que sempre li passen coses surrealistes que no té inconvenient en compartir a taula amb altres persones.
Depèn d’on vagi  a consumar la menjada comunitària pots saber en quina divisió jugues. Alguns que són de classe alta sempre busquen el lloc més sibarita on potser després has d’anar a un bar a menjar un entrepà de pernil per domesticar el cuc que portes dins. Aquí sempre si has d’anar perquè el que interessa és l’aparença i s’ha de quedar bé. Després ja ho acabaràs arreglant amb el banc o algú tindrà menys regals, però s’ha de començar amb bon peu.
Després estan els que busquen un menú de bar de persones dedicades al món de la construcció i no són precisament arquitectes. En aquest punt pots demanar vi de la casa i per un preu mòdic pots acabar molt més content que amb un altra proposta amb el doble o triple de pressupost.
Els de menys recursos, doncs ho tenen molt fàcil perquè cadascú porta una cosa de casa i també la veritat és que si hi ha bona harmonia la cosa pot acabar molt bé. Corres el perill que en aquestes trobades, cadascú expliqui la recepta de cada cosa que ha portat i si ho apuntes tot a l’arribar a casa tens feina en ordenar els apunts d’aquesta cita de baix cost.
Aquests dies de Nadal és quan encara sembla que està viva la paga doble, que és un dels elements com els acomodadors de cinema en vies d’extinció.  Aquest element, per als afortunats que encara la tinguin, és una gran ajuda per fer front a tot aquest mes i una mica més en què el Nadal i el seu esperit s’apropia de les nostres targetes de dèbit primer i després les de crèdit.
Aquestes són les històries puntuals que moltes persones tenen ja marcades en el seu calendari del google des d’unes setmanes abans. A vegades hi ha coincidències en aquest programa de a taula, però sempre tenen alguna excusa per escollir on millor et sents. Algunes propostes d’aquest tipus d’àpat per correu acaben sense resposta per part de cap dels convidats. Llavors alguna cosa passa. Aquest és una alarma col·lectiva que s’ha de corregir per altres vies.





dimecres, 5 de desembre de 2018

Una cortina de fum darrera el "Procés"


Estem en un moment de crispació social molt important en l’àmbit públic. Durant els darrers anys hem anat vivint amb el narcòtic del Procés perquè s’ha demostrat que tot aquest moviment independentista que va sorgir del poble i que els nostres polítics es varen apropiar ha donat un resultat molt preocupant. Un govern repartit entre les presons i l’exili. Un moviment social que ha fet que les presons catalanes figurin dins els llocs d’interès de Catalunya. Aquests centres penitenciaris que fins ara es miraven de reüll per molta gent són el punt de trobada de moltes persones que demanem la llibertat dels presos polítics. En aquest apartat estem esperant nous capítols que poden arribar després de les sentències dels presos polítics a veure com reacciona la gent i els seus representants davant d’uns dictàmens que poden generar un ampli rebuig social veient com va tot el procés.
Mentre vivíem amb intensitat aquests dies, mesos i anys immersos en tota la ingent informació, programes, debats, tertúlies i el que faci falta per tenir informat o entretingut al personal, els sectors públics seguien igual o pitjor en serveis i pressupost amb importants retallades de professionals  perquè durant un temps tota la culpa la tenia més enllà de l’Ebre i nosaltres havíem estat simples víctimes. Tot aquesta campanya ens venia que la república catalana havia de ser la solució per tot i després d’aquí  tots feliços i contents en aquest somni independentista que ens han imposat per aire, terra i mar.
El problema de tot plegat que ara quan la gent comença a baixar del núvol s’ha donat compte que estem pitjor que abans, per una banda hem anat patint les retallades en el sector públic i el Govern no ha estat a l’alçada d’aquest Procés fent una declaració d’independència forçada per la situació que va durar uns instants. Es varen trobar davant d’un precipici. No varen saber actuar perquè aquest gegant del Procés que havien fet per entretenir al personal amb unes estructures d’Estat que no existien s’ho van haver de menjar amb patates.
La situació que tenim a Catalunya és dolenta i molta culpa la tenen a Madrid, però aquí també hem fet una gestió molt patètica i també tenim alguna petita responsabilitat. Només cal posar el cas del Vendrell que hem estat capaços de duplicar el pressupost anual en deute que estarem pagant fins la meitat de la propera dècada. Hem deixat una vila sense inversions i si hi ha algun cèntim en aquest capítol l’haurem de tornar a una empresa concessionària que no pots treure l’aigua clara en cap moment.
Ara que volen vendre una imatge optimista encara tenim el mateix deute que pressupost municipal i amb aquest panorama encara ens volen vendre un Vendrell optimista.
¿Realment valia la pena comprar un edifici en ruïnes com el Brisamar per 1,2 milions d’euros que estarem anys a poder rendibilitzar mentre es va degradant més i més? Valia la pena comprar un solar per 3,3 milions d’euros a la Palfuriana? On estan la resta d’inversions que ens va portar a ser també líders en aquest rànquing? Ara tenim els Plans Feder per Coma-ruga, però ja ens anirem a la propera legislatura amb uns canvis importants en alguns elements urbans d’aquesta zona, però deixarem intactes els problemes endèmics de Coma-ruga com les seves inundacions pluvials.
Està molt bé tot aquest tema del Procés i espero sincerament que algun dia puguem decidir quin és el futur per al nostre país sense que es reparteixin bastonades arreu. A hores d’ara és ridícul i vergonyós tenir un president d’una vegueria sense pressupost, ni personal que va pels ajuntaments a fer-se la foto per saber que existeix, però res més.  És mediàtic i poca cosa més obrir delegacions de la Generalitat arreu del món, però és més important atendre els serveis bàsics i més en un món on les xarxes socials i els mitjans de comunicació et porten on vulguis ben aviat. Tots plegats ens ho hem de fer mirar. El més trist que uns  són víctimes d’aquest joc perillós per portar el país a una situació sense marxa enrere i amb un futur incert i les butxaques buides

diumenge, 2 de desembre de 2018

Els treballadors públics reclamen més seguretat a la feina.


Els representants dels treballadors de l'Ajuntament del Vendrell també va participar en aquesta aturada per demanar més seguretat en els centres de treball després d'alguns episodis lamentables que s'han viscut en els darrers anys. Durant l'acte es va llegir aquest manifest per part de la representació sindical.
Des de CCOO i UGT, volem condemnar l’agressió patida durant l’exercici de la seva activitat laboral, per una treballadora d’una empresa del Tercer Sector Social, contractada pel Consorci de Benestar Social del Gironès - Salt.
Manifestem la nostra solidaritat vers ella, la seva família i amics, així com a la resta de professionals de serveis socials que dia a dia estan duent a terme el seu treball amb la màxima implicació i professionalitat.
Tanmateix, volem posar de manifest la precarietat existent en el sector. Massa sovint, se’ls atribueix responsabilitats que no els corresponen en bé de l’èxit de politiques poc efectives, improvisades i a la manca de recursos per poder donar la resposta social adequada. Cada cop són més habituals i gairebé s’han normalitzat les desqualificacions, els insults, les intimidacions i les agressions vers les nostres companyes i companys.
Per aquests motius considerem que és del tot necessària la presa de consciència i el suport dels poders públics, dels agents socials i de la ciutadania, per reforçar el Sistema Públic , on el major actiu del qual són les persones que es dediquen a garantir els drets socials de tota la ciutadania.
Per tot això, us convoquem a les concentracions unitàries de 15 minuts, que tindran lloc el proper divendres dia 30 de novembre a les 12:30 hores, davant dels centres de Serveis Socials dels Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i centres de Treball de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya

Super López, l'heroi tipical Spanish

Avui he anat a veure Super López, però era una cosa que m'ha costat decidir fins el darrer moment perquè m'havien parlat molt malament. La veritat és que és típica i tòpica made in spain freaky, però tot i això té la seva gràcia . Un superman a la espanyola és una cosa que sempre pot donar molt de si si està ben portat. Aquí dóna bastant el nivell que cal esperar en aquestes propostes de sobretaula d'un diumenge després de dinar. Us

Tanquem una nova etapa amb Gossos


Gossos amb el concert d'ahir al Kursal tanca una etapa de 25 anys de música a casa nostra. Jo els vaig descobrir en directe fa uns 10 anys quan varen venir al Vendrell a la plaça Pep Jai que em van semblar genials  partir d'aquell moment amb la Mònica, la Gemma, La Mar, el Manel, La Montse i altres hem anat seguint aquest grup sempre que podíem perquè nosaltres teniem molt clar que els primers eren els Laxen Busto, però fa dos anys quan els Laxen va fer la seva paradeta dels 30 anys amb la Maria i el Víctor els hem seguit arreu. Cada concert és únic i no és repetira. Hem gaudit de concerts de Festa Major d'auditori, de discoteca de local de iaios, allí hem estat gaudint de la seva música i com no de les seves persones. A vegades erem quatre gats, però en altres cops la pista estava curulla de gent. Són molts moments que queden en els records i algun en fotografia o vídeo. Han estat dos anys molt intensos, plens de moltes coses que no oblidarem mai. A l'igual que van parar els Laxen varem tancar una nova etapa, ara és el torn dels Gossos. Nosaltres ara, de moment anirem seguint els Obeses que també tenen un directe brutal i altres propostes que varen sorgir. Gràcies a tothom perquè Gossos ens ha aportat moltes bones històries records i un tros de la nostra vida. Una abraçada a tots els que ho heu fet possible.

divendres, 30 de novembre de 2018

Qui va al teatre a casa nostra?


Aquesta és la gran pregunta que s’ha de resoldre. Saber qui és el perfil de persones que compliran els nostres teatres i auditoris. Llavors a partir d’aquí hem de treballar per potenciar que aquest públic fidel no deixi les seves obligacions vilatanes i ens ompli sempre totes les funcions que portem a terme.
Algun ajuntament de casa nostra ho té molt clar i sap que les padrines a partir dels 60 anys són les que compliran aquesta tasca social i cultural en el seu municipi. Llavors hem d’afavorir aquest públic necessari. Com ho hem de fer per treballar aquest sector social? Primer de tot, tot i tenir pàgina web en funcionament que et permet vendre entrades online hem d’obrir la finestreta un parell o tres de dies abans que a la xarxa perquè la gent que vulgui comprar l’entrada en persona ho faci. No sigui que faci dues hora de cua i algun espavilat internauta li hagi furtat la primera fila, doncs res de res. Després d’aquesta  onada de compradores compulsives davant  les oficines del teatre ja es podrà adquirir per la xarxa. La segona fase és aplicar grans descomptes amb tres o quatre espectacles de la temporada a la butxaca. Si et muntes una programació trimestral mínima d’una cita per mes pots aconseguir que tot et costi a meitat de preu. La programació es variada i encara que no porti cap actor mediatic català gaudeix d’una àmplia oferta amb música, dansa, rock i comèdia, una mica de tot i de qualitat sense caure en el reclam televisiu com es veuen obligats altres ajuntaments que els costa molt omplir aquests espais públics.

NI un petit detall nadalenc als col·laboradors de ràdio el Vendrell


Un cop més és molt trist que entitats com Ràdio Televisió el Vendrell amb un pressupost anual de 600.000 euros no tingui 50 euros per un petit detall als seus col·laboradors. Nosaltres som els que també aportem el nostre granet de sorra a aquesta emissora municipal. Altres administracions del voltant ho tenen molt clar, però aquí al Vendrell res de res. Abans es feia un petit lot i un sopar de col·laboradors. Ara res de res. No ho fem per això ni molt menys però no cal ser tan rastrero en aquest món i gasterse'ls en residus com el Plaça Vella.

Una aplicació del Vendrell. Entrem al segle XXI


El Vendrell ja té la seva aplicació de mòbil per accedir als descomptes, cinemes, agenda, promocions, entitats, urgències, premsa i mil coses més. Una proposta senzilla però és un pas de gegant en aquest caos que és el Vendrell. Hi podeu accedir si poseu al Play Store Viu el Vendrell. És un primer pas.

dimecres, 28 de novembre de 2018

6 triennis i 2 anys al servei de l’administració


El passat dia 15 de novembre va fer 20 anys que treballo al servei de l’administració local del Vendrell. Això a efectes de triennis que és una de les coses amb més interès de tot plegat correspon a 6 triennis i 2 anys de servei. Sinó passa res en el novembre del 2019 tindré dret a un nou trienni en la nòmina que pot suposar que amb aquesta quantitat em puc finançar perfectament un cafè diari durant tres setmanes en jornada laboral. Petits detalls que amb el pas del temps ajuden a passar el dia amb una mica més d’alegria i optimisme.
He tingut la sort de veure el procés en què el Vendrell quasi ha doblat la seva població gràcies a un boom de la bombolla immobiliària que va transformar el Vendrell en un municipi farcit de grues de la construcció a una localitat on l’obra nova sigui quasi inexistent.
En aquests anys he vist com una part de l’arxiu de la casa gran anava en fitxes de paper a convertir-se en una base de dades on es podrien introduir noves entrades i consultar a través de l’ordinador. Jo sóc fill d’un grup de gent que va entrar en un pla d’ocupació on potser hi havia 10 persones que havia de durar un any. Nosaltres havíem de reforçar l’administració durant aquest temps per fer tasques concretes en diferents departaments de la casa. Quan el termini va acabar, la majoria de nosaltres ens vàrem quedar a formar part del personal de la casa i a partir d’aquí hem anat consolidant el nostre pas per l’administració local. Alguns dels companys no es varen quedar i varen tornar a l’atur o a altres empreses. Aquest és una de les coses positives d’aquella política laboral. La gent que entrava temporalment tenia la possibilitat de quedar-se en l’administració i fer, com nosaltres, per consolidar un lloc de treball. Aquesta política amb perspectives ara no s’aplica. Actualment hi ha un ordinador amb una cadira que cada sis mesos o un any és ocupat per una persona que cedeix l’espai a un altre un cop acaba la seva relació amb l’administració. Aquest professional temporal rebrà una formació i una experiència que al cap d’un temps s’haurà de repetir amb un altre perfil i anar fent. Hi ha professionals de la casa que porten una llarga llista d’alumnes que han seguit aquest procés enganyós perquè no hi ha possibilitat de continuïtat i es perden esforços i recursos que l’administració perd cada cop que una persona marxa de la casa. No són llocs de reforç ni molt menys sinó que són llocs necessaris perquè cada dia l’administració pugui pujar i baixar la finestreta per atendre al ciutadà. Evidentment en una política actual on els titulars i les estadístiques són les que predominen aquest entrar hi sortir és ideal perquè cada mig any sembla que tinguem gent nova, però mai tenen dret a al foto els professionals que han de sortir per la porta d’enrera perquè ja no tenen contracte amb l’administració.
Entre les polítiques estatals i el d’ajust de l’ajuntament per compensar els excessos en una època que les despeses anaven pel boc gros, actualment hi ha un greu problema per una manca de treballadors fixes i amb un excés preocupant de treballadors interins sense plaça que estan esperant que un dia puguin aconseguir la plaça. Als polítics no els preocupa gens tot aquest panorama perquè tots tenen molt clar només hi estaran 4 anys i després ves a saber que pot passar. La seva filosofia és qui dies passa anys empeny i si podem posar el bony a la propera legislatura millor que ho solucionem  a aquesta.
En l’època que vaig entrar a l’Ajuntament, els sous no eren dels millors que hi havia al mercat i després amb el boom immobiliari es va demostrar científicament, però en aquelles èpoques érem uns il·lusos que apostàvem per la seguretat en el treball i un horari racional i  cobrar cada 25 de mes amb algunes excepcions marcades pel calendari i altres fenòmens inexplicables. Nosaltres formem part d’aquesta administració que cada dia ha d’obrir les portes a la gent més propera.He treballat per dos alcaldes i una alcaldessa dels dos partits que s’han repartit el poder des de que va entrar la partidocràcia va substituir a la dictadura. Moltes gràcies a totes les persones que he conegut a una banda o l’altra del mostrador. Això és com una gran universitat, sense títols però amb moltes experiències que t’aporten molts coneixements i professionalitat per saber com agafar el toro quan ve massa carregat.





 

diumenge, 25 de novembre de 2018

4 anys sense tu, pare

Un matí plujós d'hivern ara fa quatre any ens vares deixar. Després d'una llarga malaltia ens vares dir adéu, en tot moment amb el cap serè i conscient, en tot moment controlant cada detall al teu voltant, però ja sabies que ara ja no podries fer-hi gran cosa, des de la teva cadira era molt difícil vigilar les oliveres, els ceps, el carrer, el mercat del divendres. Sempre tindrem un record per tu pare. No t'ho oblidarem mai

dissabte, 24 de novembre de 2018

Un sopar multicultural units pel català


Els voluntaris per la llengua del Vendrell varem celebrar el sopar de Nadal en un restaurant del Tancat. 23 persones entre professors i alumnes varen participar d'aquesta trobada informal per fer caliu i punt de trobada social a totes les persones que participen en aquest projecte cultural. Durant el sopar tots els participants vàrem intercanviar experiències i opinions sobre  com anava aquesta experiència per fer més proper el català, la cultura i la societat a aquelles persones nouvingudes. Hi ha gent tot i que fa pocs mesos que està aquí entre nosaltres parla un català envejable, però tots d'una manera o altra posen el seu granet de sorra per conèixer més i millor aquesta llengua que els permet apropar-se als seus veïns, amics, parents i companys de feina. És molt important la seva implicació perquè en aquest com altres casos si hi ha voluntat al final s'aconsegueix. Hi ha gent que mai han fet cap esforç ni per parlar ni per entendre el català tot i que fa un munt d'anys que són aquí però amb el castellà poden anar a tot arreu. Els membres d'aquesta taula fan un gran esforç per aprendre català perquè tenen molt clar el que significa.

dijous, 22 de novembre de 2018

EL SERVEI A LA CIUTADANIA VENDRELLENCA EN PERILL PER UNA MALA GESTIÓ DELS RESPONSABLES DE PERSONAL


Els representants dels treballadors volem posar de manifest la situació precària en alguns departaments del consistori vendrellenc que han provocat que alguns serveis s'hagin de tancar per manca de personal derivat d’una mala gestió municipal en aquest aspecte.

Vist la manca d'accions per arreglar el problema per part dels responsables polítics, ho varem comunicar per escrit al consistori el passat dia 12 de novembre de 2018,  perquè prengués mesures en aquest tema que distorsiona el funcionament normal del consistori i de retruc perjudica la ciutadania del Vendrell. Un problema general que ve de lluny, però  s'ha agreujat en els darrers mesos per no voler atendre unes mancances de personal que han acabat repercutint en altres companys, en un efecte dominó fins arribar a una situació insostenible com la estem vivint actualment a les portes d'aquest Nadal.

Els departaments de l’Ajuntament del Vendrell, que es troben en situació precària per una manca de personal per diversos motius i situacions esdevingudes, són l’Oficina de l’Empadronament, Serveis Socials, Servei d’Atenció al Ciutadà, Secretària, Servei Català, Biblioteca i Esports, Residència d’avis la Muntanyeta.

És lamentable que el personal dels diferents departaments municipals estiguin assumint aquest volum excessiu de feina i aquesta pressió laboral provocat per una clara manca d’interès del consistori per posar fil a l’agulla en aquesta situació precària que venia anunciada i que s’ha agreujat   fins el punt extrem d’haver tancar al públic alguna oficina municipal, acció que ha acabat  repercutint en la ciutadania del Vendrell.

Des dels representants dels treballadors esperem que el Consistori actuï de forma immediata per tal que ni les persones del Vendrell ni els treballadors  visquin més aquesta lamentable situació que perjudica a tothom i que es manté sense que es vegi una solució ni a curt ni a mig termini.  

El Vendrell, 22 de novembre de 2018

Signat

Junta de personal de l'Ajuntament del Vendrell
Comitè de l'Ajuntament del Vendrell i de la Residència d'avis la Muntanyeta.


dimecres, 21 de novembre de 2018

La cosa pública promociona el capital privat


Des de fa uns anys els pilars públics d’aquesta societat de mica en mica es va erosionant per una manca d’inversió, per una deixadesa global, per la pressió d’unes empreses que estan esperant el seu torn i per un interès amagat per part dels grans capitals d’aquest país per ocupar el seu lloc.
Mestres i ara metges a casa nostra han iniciat concentracions, actes de protesta i vagues per reclamar allò que els correspon per conveni, per precedents i que de mica en mica amb excuses de mal pagador els hi han anat traient de les mans d’una forma legal i educada. Han anat veient com les condicions laborals i els salaris han anat empitjorant en els darrers anys d’una forma considerable. Abans eren uns sectors apreciats i on el diner públic arribava sense embuts de mica en mica la canonada s’ha fet més petita i estreta i cada cop arriben menys recursos i més malament. Això ha provocat que la paciència si encara no estava malmesa s’acabés d’esgotar cansats de promeses buides. Tot aquest procés ha estat lent, però contínuo i sense treva fins arribar a una situació actual insostenible.
Aquest tema afecta a tot en general, però on potser es nota més és en seguretat, sanitat i ensenyament. La plantilla actual no arriba als 17.000 efectius en totes les seves escales per un territori com Catalunya queda molt curta i tot i tenir en alguns municipis policies locals encara tenen molt territori per cobrir i moltes tasques assignades que a vegades queden sobre el paper per manca d’efectius. Llavors per evitar aquesta mancança pel que fa al nostre toca posar alarmes en els nostres domicilis i treballar el tema de l’assegurança de la llar i també del vehicle per si algun dia ens passa alguna cosa. Els grans beneficiaris d’aquesta mancança és el capital privat.
Un altre element prou important és la sanitat. Aquí és clau tal com és pot veure amb l’aparició de mútues i centres sanitaris privats cada dia amb més serveis. Això que tinguis visita per l’especialista al cap de mig any és una cosa que no va enlloc. Si vols servir els sistemes alternatius sempre tens urgències amb el risc que a la mínima se satura i més en les nostres comarques que volem que vinguin turistes durant tot l’any però poca cosa fem per si aquests visitants tenen algun ensurt sanitari i han d’acabar a algun box de la nostra xarxa sanitària. Els turistes que volem només ens aporten beneficis en hostaleria, restauració i comerç, però ningú pensa que a vegades acaben allargant les llargues llistes perquè t’atenguin a urgències.
Un altre dels punts importants que de mica en mica estem desasistint és l’ensenyament. De mica en mica aquí i allà i ara que sembla que hagi passat la crisis o simplement ens hi hem acostumat hi ha molta gent que escull un centre privat per als seus fills perquè en el públic si que fan molt bé la seva tasca, però no tenen recursos per treballar amb un seguit de circumstàncies que potser fins els darrers temps no s’han agreujat. Una retallada en els diners i l’arribada d’alumnes que no coneixen la llengua dificulta el seu funcionament normal. Sempre ha passat això, però les dades actuals són més difícils de sortejar. No oblidem també altres problemes socials derivats d’una societat poc cohesionada també deriven en aquest element bàsic.
Al final, dedueixes fàcilment que tota aquesta situació de precarització de la sanitat pública és la millor promoció que es pot fer de la sanitat privada. Molts cops en el mateix centre sanitari pots descobrir les dues vies: per un costat tens els sis mesos per un especialista i per altra un parellet de setmanes perquè et visiti el mateix metge que amplia els seus ingressos amb aquestes consultes paral·leles a la pública.
Estem anant cap a una societat lliberal on l’estat cada dia té menys paper i menys poder perquè les seves arques estan buides i han de dependre del capital privat que és el qui marca les constants i les realitats de tot plegat.

 

divendres, 16 de novembre de 2018

Per un partit penedesenc


En les properes eleccions municipals possiblement en molts municipis es batran tots els records de llistes de partits que es concorren a la cita electoral. Tindrem per triar i remenar, posats a fer no estaria gens malament que alguna persona amb imaginació, temps lliures i un grapadet de bitllets s’atrevís a endegar un partit d’esperit penedesenc que es presentes en la majoria de municipis possible. Evidentment hauria de tenir uns trets característics generals, però el seu punt fort seria la seva aposta inqüestionable pel Penedès. Aquesta seria una manera de vehicular uns vots que es distribueixen en diferents formacions. Si arriba a aconseguir representativitat el següent pas és intentar entrar al govern si es compleixen uns criteris bàsics per poder imposar el seu tarannà i esperit a l’equip de govern.
Es poden fer moltes mocions, vegueries i el que faci falta, però en el fons qui mana són els partits. La majoria de sigles estan dirigides des de Madrid o Barcelona o són marques blanques que mai saps per on van. Llavors el millor camí per fer territori és jugar al joc que toca i entrar directament en el terreny de la política amb unes sigles prou entenedores en un moment en què tot el ventall polític està bastant trinxat per disputes i rivalitats internes que encara no hem acabat de pair.
El Penedès s’ha convertit en un cinturó més de Barcelona i estem allí convertits en una mena de zona dormitori on hi ha una mica d’indústria, comerç i molta gent que cada dia va i ve de la capital catalana perquè ha estat aquí on ha trobat el seu lloc ideal per viure.
Per reivindicar la nostra realitat ens tocar jugar el paper que més rendiment ens pot donar. Està bé que tots lluitem per idees universals o nacionals, però en el fons hem de preservar el més proper que tenim a casa i aquesta podria ser una bona manera de donar empenta a la nostra identitat.

dimarts, 13 de novembre de 2018

Un optimisme molt sospitós



Un dels candidats a l’alcaldia el municipi ha començat ja la seva campanya electoral de manera suau, però està allí a les xarxes socials i intentant traient el màxim possible el cap per algun mitjà perquè és vegi i arribi al seu missatge a més gent millor dels seus votants.
Evidentment, aquesta candidatura ha d’anar acompanyada d’un slògan, d’un propòsit que emmarqui una mica els 6 mesos que tenim per endavant. Aquest cop l’adjectiu triat és “optimista”. En aquest terme es  poden resumir moltes coses que queden incloses dins el seu ampli context, per altra banda també sembla que hem aparcat una mica altres propostes que en les darrers dècades s’han fet populars com “El Vendrell que volem”, “el Vendrell de tots” “ Una vila per viure”. Obvie’m aquestes històries que formen part del nostres passat electoral i anem a posar un somriure a la nostra vila.
Si mirem les estadístiques d’atur, fracàs escolar i renda per càpita no les podem incloure dins aquesta etiqueta optimista, però aquest objectiu ens amaga totes aquestes dades dins d’una calaixera on durant uns mesos no hi podem tornar i hem de cercar tot allò que ens fa feliços per viure en aquesta vila al mig de tot arreu.
El nostre optimisme segons la propaganda pot basar-se en què a la propera legislatura tots aquests serveis que tenim externalitzats a altres empreses com la recollida d’escombraries, la neteja de carrers, el manteniment de parcs i jardins, el servei municipal d’aigua ja no ens quedaran excessivament curts per a les nostres necessitats La sensació és que en alguns d’aquests casos com la neteja viària, hi ha uns carrers que estan molt nets, però en altres els veïns celebren amb cava el dia que veuen un escombriaire, sort de les pluges intenses que posa al seu lloc les fulles que ningú recollirà.
Hi ha alguns temes interessants que s’han de repassar per conèixer el seu estat vigent. Un  és el tema de la illa de vianants que fa anys que es parla de la segona part del Dr. Robert és una ampliació que ja fa pressupostsos que es demana i encara està pendent de fer. Suposo que haurem d’esperar a les eleccions municipals perquè aquest tram d’aquesta cèntrica via passi a formar part definitivament de l’illa de vianants.
Torna a apostar per la logística per treure aquesta comarca de la situació preocupant d’atur. Realment val la pena malmetre el cor de la comarca per ficar grans naus on treballin quatre “toreros” i un parell d’administratius? El nostre futur no passa en destruir el territori a qualsevol preu. Ja som una comarca trinxada gràcies a les vies de comunicació de tot tipus que ens passen i de moment encara hem d’esperar una hora per al proper tren en la línia entre el Vendrell i Barcelona. Si som agosarats i anem a l’estació de Sant Vicenç de Calders, per tenir la cosa una mica millor doncs sinó hi vas entre les 6 o les 7 del matí has de passar per una zona que està en estat mig salvatge amb unes escales que el dia que plou resulta  més arriscat que pujar al Pedraforca. Els terrenys no són municipals, però entre els uns i els altres la casa sense escombrar.
Potser si que ens interessa que d’una vegada per totes es netegi la zona del Balneari de Coma-ruga que allò està en franca decadència, però tots hem de recordar que en aquesta zona per sort o per desgràcia hi viuen gent i quan cauen 4 gotes allò sembla un estany per recordar els seus orígens. Solventar aquesta problemàtica a hores d’ara és una tasca de milions d’euros, però encara que tinguem un espais rescatats de l’oblit les persones que viuen en aquesta zona continuaran tenint els mateixos problemes que fins ara sense que es vegi cap solució a mig o llarg termini.
Si hem d’arreglar el Vendrell primer hem de ser realistes i després ja en parlarem. Precisament aquest no és el municipi ideal per anar d’optimistes perquè fins que no siguem conscients de la nostra problemàtica real, no la que surt a l’endolcit programa de la televisió local Per què? de la televisió local, no en podrem sortir.

 

dimecres, 7 de novembre de 2018

Una gran peli Infiltrado en el Kkklan

Infiltrado en el Kkklan és una peli que reflecteix des de dues vessants la lluita racista als USA. Una peli molt interessant fins el darrer moment on vas veient l'evolució dels dos moviments oposats quasi a vegades d'una manera simètrica units per la polícia que fa de nexe entre els dos. Una gran proposta per anar a veure el cine. Molt real i és una bona manera de conèixer la realitat d'un país que només arriba a trossos.

La normalitat ens hauria de fer por



Cada dia que passa assimilem coses que potser no haurien de ser normals, però de mica en mica s’hi van tornant. Això és una cosa que ens hauria de preocupar. Un dels fets és que un col·lectiu important de joves que van a l’institut o a la universitat ja tenen el consum de porrets com un a cosa totalment normal i tolerada. Abans hi havia moments al llarg de l’any que es veia una certa pràctica, però ara aquest element d’elaboració pròpia ja forma part de les nostres rutines i ningú hi pot fer res per trencar aquest hàbit establert en el nostre dia a dia.
Un altre de les normalitzacions que ens hauria de preocupar perquè fa que moltes persones es preguntin perquè són tan burros de seguir el sistema tradicional. Aquest és l’ocupació de pisos. Realment ja ho tenim assumit com una cosa tan habitual que no ens escandalitza. Llavors els que estan pagant lloguer o hipoteca acaben creient que no cal complicar-se tant la vida pagant cada mes religiosament al banc per una cosa que al cap de 40 anys potser anirà a nom teu si ho pots acabar pagant. 100 euros i pots escollir en el mercat alternatiu i bones ofertes en els subministraments.
Un altre de les històries que tenim ja més que assumides és l’ús que fem de la xarxa per aconseguir material audiovisual per als nostres televisors, reproductors de mp3 i el que faci falta. Evidentment encara hi ha gent que no sé perquè va al cinema potser perquè ho pot veure en pantalla gran, però la resta és molt fàcil d’aconseguir i d’una forma totalment gratuïta. Evidentment això funciona perquè  les grans empreses telefòniques treuen partit a tot aquesta xarxa de pirateig d’una manera indirecta.
Un altre element són això de colar-se gratuïtament en els trens. Evidentment, al final moltes persones que compraven el bitllet religiosament acaben practicant aquest esport que si algun dia t’enxampen doncs pagues els diners i encara hi pots tenir beneficis perquè en rodalies hi ha menys revisors que cabines telefòniques a la via pública.
El nostre dia a dia està canviant a ritme de microones. Això que un diumenge d’estiu en un poble costaner la gent anava a la platja ja ha passat a la història. Avui en dia molts són els que aprofiten aquestes hores del vermut per anar de compres en alguna gran superfície i poder comprar per tota la setmana. Fa anys només hi havia una botiga al Vendrell que ja feia un mena de servei 365 dies a l’any, però els preus eren una mica més cars que la resta d’establiments, però evidentment tot tenia un preu.
La normalitat afecta a llocs tant sensibles com aquestes feines de  6 mesos i al carrer que és el que es porta. Trobar una feina fixa amb un salari de més de 1.000 euros és una cosa que costa bastant. Llavors l’empresa pública ha volgut fer el paper de gran salvadora de la situació actual i el que fa són contractes amb joves de 6 mesos i després al carrer. En la immensa majoria dels casos cap d’aquest contractat tornarà al mateix lloc i seguirà buscant aquestes ofertes de sis mesos amb l’excusa d’agafar experiència per una feina. Una gran mentida, t’hi pots tirar 10 anys agafant practica per acabar de caixer en un gran supermercat que cada dia és el somni de moltes persones perquè les alternatives no són gaires positives.
Aquest és la nostra realitat que tenim a casa nostra. Ens estem acostumats a moltes coses que no acaben de ser normals de tot o potser si que ho són, però l’herència dels anys anteriors pesa massa perquè les acabem d’assimilar d’una manera raonable. Llavors estem en aquesta època de transició que potser en els propers anys s’acabarà regularitzant i ja ningú serà tan burro de pagar el pis d’un lloguer i podrà fumar un mai entre classe i classe mentre el professor canvia d’aula. Petites històries que estan entrant en la nostra rutina i nosaltres estem aquí mirant com tot això està evolucionant i la cosa es va assimilant i al final el de tota la vida passarà a ser un anacrònic perquè serà tan burro de comprar un bitllet del Vendrell a Sant en tren quan ja pocs practiquen aquesta obra social. 

dissabte, 3 de novembre de 2018

Enquesta a sis mesos de les municipals al Vendrell


Aquesta és la primera enquesta realitzada per Convenç Vendrell sobre les properes municipals. Ja n'aniran sortint. Aquí un tastet.




dijous, 1 de novembre de 2018

No us perdeu Bohemian Rhapsody

Gran peli la de Bohemian Rhapsody. És un musical molt ben interpretat que no amaga el preu de la fama. Passa molt ràpid i està molt proper al dia a dia de Freddy Mercury. Hi ha molta música interpretada pel protagonista del mateix film. Hi ha moments que il·lustren molt bé la relació entre els membres del grup i els seus productors, managers i amants. Aquesta és una de les pelis que s'ha de veure en pantalla gran per gaudir de la música que hi té un pes molt important. En gaudireu i al sortir el primer que fareu serà posar Queen.

dimecres, 31 d’octubre de 2018

La màgia pura i la relació de llocs de treball


La màgia és un art que ens envolta. Els seus professionals no sempre porten barret de cop ni fan sortir un conillet de darrera el folre. En molts àmbits trobem grans artistes que amaguen el seu art de moltes maneres. És una llàstima que massa cops no se’ls reconeix el seu art i s’han de buscar altres professions que no són la seva. Avui parlarem d’aquests professionals i la seva relació amb la relació de llocs de treball (RLT). Un dels punts claus de qualsevol empresa pública o privada, petita o gran és la relació de llocs de treball. En aquest llistat basat en un organigrama de funciona s’estableix tots els professionals d’aquell centre amb les seves tasques i també el seu salari.
Aquesta és la base de tot plegat i un dels eixos de qualsevol empresa perquè funcioni correctament, on cadascú ha de realitzar el seu paper dins l’organigrama general. Això és un document ben viu que s’ha d’anar actualitzant quan les coses canvien i adaptar-se als nous temps. Estem vivint a un ritme microones i hem d’estar preparats perquè la realitat no ens deixi obsolets.
Això es pot realitzar de moltes maneres. La potestat final sempre és de l’empresa, però no està gens malament que els treballadors hi puguin dir la seva i posicionar-se sobre aquesta important eina tot i que també  pot passar olímpicament dels treballadors i dels seus representants, però sempre seguin uns protocols bàsics de dir  això és el que hi ha i punt.
Hi ha moltes maneres de fer-ho. La més fàcil i econòmic i bàsica és que els treballadors o representants s’asseguin en una taula uns dies i ho vagin valorant i seguint uns criteris presumptament objectius doncs que s’arribi a un acord per fer-ho realitat, sense cap empresa exterior. A la xarxa hi ha la documentació necessària per fer-ho sense necessitat de llençar cap diner.
Altra sistema és que els responsables del negoci contracti una empresa perquè ho faci amb uns criteris pactats entre les dues parts. No hi pot faltar el seu pressupost ni els terminis.
El tercer sistema és una barreja de les dues agafant el pitjor de cada part. Aquest sistema consisteix en què l’empresa fa una relació de llocs de treball segons l’interès dels manaires de torn i es convida als treballadors o seus representants perquè hi prenguin part com a convidat de pedra. Evidentment el paper dels treballadors és purament testimonial i ha de servir perquè aquests donin el seu acord a un resultat que no té res a veure amb la seva possible visió del procés, però que es necessari per quedar bé davant de la galeria i tirar-ho endavant compartint la responsabilitat amb uns actors que només han servit de convidats de pedra en tot el procés. Totes les cartes estan marcades des d’un bon començament i llavors el mag ja sap on està l’as guanyador des d’un bon inici de la partida i encara que es moguin tots els elements porten a un resultat ja esperat d’antuvi.
Tot aquest darrer procés en el cas de l’Ajuntament del Vendrell no s’ha elaborat per cap inspiració divina ni perquè hagués sortit en una d’aquestes mocions fruit de la política ficció de la casa.
L’aparició de tot aquest moviment tel·lúric ha estat perquè hi havia un seguit de professionals que ocupaven unes places noves que no podien veure compensades econòmicament la seva tasca perquè no existien a l’antiga relació de llocs de treball. Llavors aquesta mancança entre d’altres petits detalls ha portat al consistori vendrellenc a tirar endavant una RLT en el darrer any de la legislatura amb presses i voluntat que tot estigui arreglat pels propers quatre anys i alguns casos pendents també estiguin apunt. Evidentment si ara teníem els trams amb tres posicions possibles ara tindrem 189 llocs de treball diferenciats. La diferència que en la versió actual hi havia 89 salaris diferents i a al propera ens aproparem als 200. Un gran avanç per la convivència i igualtat dins un col·lectiu de treballadors que ronda les 500 persones. Si aquesta política l’apliques igualitària a 40.000 pots arribar a nivells galàctics. 





  

divendres, 26 d’octubre de 2018

Aneu a veure Maremar de Dagoll Dagom

Molt interessant Mare Mar de Dagoll Dagom. Jo us aconsello que l'aneu a veure. La història és una mica rotllo, però es va entenent molt bé. La gràcia són les cançons del Llach que no n'hi ha gaires, però estan molt bé i tal com expliquen la història és una forma molt senzilla però està tot molt aprofitat. Jo aconsello que l'aneu a veure. Val la pena.

dijous, 25 d’octubre de 2018

De la crisis a la precarietat

 Érem tots rics i feliços i presumptament vivíem per sobre de les nostres possibilitats. Llavors va venir la bombolla immobiliària i tot aquest somni que tenim a les nostres mans es va convertir en realitat. La princesa es va quedar en una trista granota que volia torna a la bassa. Llavors qui més qui menys va implementar la seva forma per sortir d’aquest pou que va ser més llarga que els més avantatjats aventuraven. De mica en mica ens hi vàrem anar acostumant i així anant passant dies i anys fins els nostres dies. Ara per ara ja hem superat aquest entorn de crisis i les aigües han tornat al seu lloc, però la gran majoria de treballadors han entrat en una situació de precarietat laboral per la normativa laboral vigent que ha fet molt més fàcil acomiadar als treballadors i per altra banda el mercat laboral que ha rebaixat considerablement els seus salaris.
Tot això és nota molt més en zones com el Baix Penedès que s’ha entossudit a viure del turisme que ens visita. Una font d’ingressos, almenys a casa nostra, cada dia amb menys poder adquisitiu i amb més amplitud temporal. Feia anys que no veia tants de turistes i tants de dies a les nostres platges. Hi havia estius que es concentraven en les primeres setmanes d’agost, però enguany amb un temps favorable hi havia visitants durant molt bona part del juliol, agost i fins a la Diada que va baixar considerablement. Ara el gran repte és allargar aquesta temporada durant altres mesos l’any per donar vida a l’hosteleria i altres establiments que viuen d’aquest visitants puntuals de casa nostra.
Estem cansats de veure  professionals que realitzen un molt bon grapat d’hores a la setmana i potser el contracte no arriba ni de bon tros a la seva realitat i falta que aquestes siguin compensades d’alguna manera. Aquesta situació fa especialment feble la nostra costa. 



Un tasca social els voluntaris per la llengua


La meva profe de català m'ha engrescat enguany de participar en Voluntaris per la Llengua, un espai de trobada amb catalanoparlants de persones que estan aprenent català. Al Vendrell som 20 de persones que participen en aquest intercanvi durant una hora a la setmana durant 10 sessions. Aquesta és una forma molt lloable per facilitar que persones de fora aprenguin el català i també que coneguine el territori on viuen perquè això és un altre dels pilars d'aquest projecte endegat pel CPNL. Molt content de formar part d'aquest grup de persones que faran aquesta petita gran tasca per apropar el Vendrell i el català a altres persones que poden haver nascut a l'Aragó o a l'Equador. Un paper de formigueta perquè tothom trobi el seu espai en la nostra societat i en aquest municipi no gens fàcil.

dimecres, 24 d’octubre de 2018

Aquí no ens calen llistes independentistes unitàries



  
En uns moments en què quasi cada persona podria tenir el seu partit i costa moltíssim que una formació mantingui una mínima estructura des de l’ANC estan demanant que els independentistes s’uneixen de cara a les properes municipals.
Aquesta proposta que queda molt bonica, però en molts casos com al Vendrell i Calafell són molt difícils d’aplicar. Primer de tot perquè les dues formacions principals d’aquest corrent ja han triat caps de llista, almenys al Vendrell i cada partit segueix la seva estratègia individualment dels que facin la resta del mateix àmbit.
En la nostra realitat a vegades és més fàcil muntar projectes semblants amb altres formacions ubicades en un altre punt del marc electoral que no pas barallar-ser per uns vots en un espai que estar a tocar.
Al Vendrell en aquesta legislatura tot i que varen anar de la mà en un bon començament al cap de poc temps aquesta relació es va trencar i es van situar en posicions diferents del poder local.
La gràcia de tot plegat, almenys aquí al Vendrell és que cada formació vagi individualment a les urnes i partir d’aquí que segons els resultats i si les condicions són favorables que es posin a treballar en un projecte conjunt per tirar el municipi endavant.
Segons el que es va veient actualment a les properes municipals del Vendrell es poden arribar a presentar fins a 10 candidatures diferents sense que cap tingui, a priori cap mínima sensació d’una majoria de regidors, fet que pot acabar en un municipi ingovernable en la propera legislatura.
Ara mateix al Vendrell hi ha coses molt més importants que la lluita independentista que és una cosa que queda una mica lluny de les seves competències, tot i que aquí som persones valentes i som capaços d’elaborar mocions pel que faci falta i les retoquem una mica i queden aprovades per una unanimitat esfereïdora.
Ara mateix al Vendrell no ens calen ni grans profetes que ens portin la felicitat universal, ni organitzar marxes populars per declarar la independència a la plaça Sant Jaume. Aquí ens cal una mica de seny i tenir un municipi mínimament net i que quan ens vegin els turistes doncs a l’igual que poden gaudir del patrimoni que s’amaga a Vil·la Casals també puguin passejar pels nostres carrers i places sense sortejar tifes de gos, trossos de paper i altres petits detalls que es poden trobar en les nostres vies públiques.
Pel que fa a com enllestir el programa electoral es pot tornar a agafar el de  les passades eleccions municipals fer un retoc d’alguns termes i actualitzar-los i la cosa està més que enllestida.
Al Vendrell ens deixem emportar per molts miracles que quan acaba el mandat encara estan allí fent cua per la seva realització i es poden tornar a aprofitar per la propera legislatura.
Per  la idiosincràsia vendrellenca molts vots quedaran fora de l’àrea de cobertura local. Encara que els partits muntin la seva paradeta a la Rambla, molts votaran en clau catalana o espanyola perquè estem en una localitat que s’ha convertit en una ciutat dormitori i són molts que trepitgen la vila en moments puntuals i la seva vida la fan en altres municipis del cinturó urbà de Barcelona.
El problema de l’independentisme com tantes altres coses és que n’hi ha per donar i vendre i val més que surtin les opcions més importants i la gent es posicioni a la urna que no fem una candidatura per quedar bé amb molta ambigüitat i que es trenqui a la primera de canvi perquè no es pot materialitzar ni en una moció d’aquestes de pa sucat amb oli a la que ens tenen tant acostumats.
 

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Preparant la festa dels cinquantons del Baix Penedès


L'any que ve tots nosaltres fem 50 anys que és una edat amb molt de sentiment. Llavors ja ens varem reunir per començar a moure alguna cosa. Primer de tot hem fixat una data que tothom se l'apunti a l'agenda: el 19 d'octubre del 2019. A partir d'aquí està tot per decidir. Tenim un mail baixpenedes69@gmail.com i un grup de facebook baixpendesencs nascuts l'any 1969 . La gent que vulgui participar en l'organització de la festa que ens envii un mail i anirem fent. Hi ha molt per fer i ens queda menys d'un any.

La Fira d'Albinyana rep més visitants que mai


Com albinyanenc estic molt content de dir que avui la 12 edició de la Fira d'Artesania d'Albinyana ha estat un gran èxit de participació i de públic assistent. Durant tot el dia d'avui el poble ha estat molt bé de visitants que s'han volgut apropar per conèixer aquesta mostra que enguany anava al voltant de la carbassa. Vull felicitar a totes les persones que ho han fet possible des de dins el poble i des de fora que han apostat per aquesta fira que és una de les noves propostes del municipi per donar-se a conèixer. Una nova excusa per visitar aquest preciós poble del Baix Penedès on no ha arribat, almenys en el nucli antic, el boom construtor del segle passat. Una Fira que el poble s'ha fet seva i l'ha sabut vendre a la gent. Ha fet un dia explèndid de temps i la gent com no, han vingut a aquest bell indret. Una gran tasca per a tots i gràcies a tots per venir al poble. Ja estan treballant en una nova. Moltes felicitats cracks.

divendres, 19 d’octubre de 2018

Ola de crimenes, friki per veure a casa

Una peli friki made in Spain protagonitzada per Maribel Verdú sota el nom de Ola de crimenes. De riure no en fa gaire. Es una peli una mica absurda on la mentida és la gran protagonista amb greus conseqüències. No és res de l'altre món, però es pot veure perfectament a casa.

dimarts, 16 d’octubre de 2018

Seduïts i enganyats



Les empreses públiques com les privades en la seva gran majoria acostumen a regatejar el salari que els toca als seus treballadors. Ells prefereixen posar bancs de fusta al mig del bosc que després acabaran podrint-se per manca de manteniment i que ningú farà servir que no pas invertir aquells diners en personal. Evidentment, els polítics viuen dels titulars i de les vegades que apareguin apuntant coses bones en els mitjans de comunicació. L’adquisició d’uns bancs poden aportar més segons de glòria que augmentar el salari als treballadors un 1%. Ells es creuen llestos i sempre han optat per la primera opció.
El pas del temps ha provocat una manca de confiança dels polítics envers la massa dels treballadors, sempre hi ha el grupet fidel de la llibreta i el bolígraf que els acompanyen a tot arreu. Últimament ha afegit el telèfon mòbil perquè mai hi pugui faltar la comunicació entre els polítics i aquests satèl·lits que giren al seu voltant. Llavors està la resta de treballadors que són les formiguetes que fan la feina perquè a la resta entre reunió, xerrades, curs, concurs, trobada no els sobra gaire temps per fer realitat les coses importants per la ciutadania anònima.
A sovint sorgeixen casos especials quan el polític obvia totalment als seus treballadors. Llavors  encarrega a alguna empresa tota la burocràcia necessària per demanar una subvenció, realitzar un estudi sobre algun nimietat del municipi però que es venuda com una cosa d’alt nivell.
En aquests casos s’agafa alguna empresa amiga i s’aboca una quantitat de diners considerable pel que al final resulta tot plegat. Segurament el fruit de l’estudi estarà enquadernat i amb tot luxe de detalls, però una part important del seu contingut possiblement serà totalment prescindible pels objectius demanats. Després tenim les pàgines compartides amb estudis realitzats per altres municipis. Així anar fent fins arribar a què la base d’aquell treball surt molt més car que no pas encarregar-ho als propis treballadors.
Aquests diners invertits d’una altra manera permetrien la contractació d’una persona o dues durant un any per fer aquest treball i encara sobrarien calers per destinar a altres temes en benefici de tot plegats i no pas d’una empresa amiga.
El més divertit de tot plegat i ens indica el punt de demagògia existent és quan el polític de torn apareix davant el ple agraint la feina feta pels seus treballadors públics per aconseguir aquella subvenció. Aquesta actitud realment em preocupa i es una mostra de la situació lamentable on hem arribat.
El mínim que es pot fer en aquests casos agrair a l’empresa la tasca realitzada i informar a la ciutadania del cost real d’aquest servei. Tampoc aniria malament exposar els motius perquè s’ha triat una empresa i no una altra. Sembla vesteix una mica millor.
Estem parlar de fer vegueria, de fer comarca de fer territori, però hem de començar a casa nostra per les nostres institucions i serveis públics. De mica en mica com un castell anirem fent pinya i construint un territori millor per tots plegats, però és una tasca que ens inclou a tots.
Aquesta és una manera d’incentivar els treballadors i estalviar molts diners. Unes quantitats que poden servir per compensar aquells que han tingut un paper important en l’elaboració d’aquesta documentació necessària per alguna finalitat econòmica al fi i el cap.
Al final de tot plegat, molts cops els qui sense fan la feina bruta de tots aquests processos són els mateixos treballadors que s’han d’encarregar de subministrar informació i dades a l’empresa per construir els seus grans projectes. La crisi ha ajudat una mica a posar cadascú al seu lloc i a limitar una mica aquest tipus de praxis que malauradament encara es porten a terme massa sovint a casa nostra.