Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 27 de maig del 2014

Tornaran a retornar els clàssics de la política baixpenedesenca?


Estem a les portes d’unes eleccions europees que per alguns poden ser vistes en clau municipal. Ens queda massa lluny Europa quan ens volem desempallegar d’aquesta Espanya que ens demana més que ens dóna. Si algun dia aconseguim l’enyorada fita també  haurem de fer una neteja entre la nostra classe política i d’alts càrrecs de confiança. No estem tots rodejats de sants i  persones honestes que només procuren pel bé comú. Si Espanya fos Islàndia possiblement no haguéssim arribat a aquests nivells, però en un país amb la literatura picaresca que tenim no podem aspirar a gaire més.
Tot apunta a què el proper any tindrem eleccions municipals a casa nostra. Aquestes són les que realment interessen a la nostra classe política. Pocs dels nostres conveïns van a ocupar càrrecs a Madrid o a Barcelona on tenen quatre anys de pau econòmica i política. La majoria s’han de guanyar les garrofes  en ajuntaments, consells comarcals i empreses amigues.
El panorama polític d’aquesta comarca no sembla que hagi d’aportar gaires a cares noves.  En la majoria de casos crec que es tornaran a repetir les mateixes fesomies en els partits tradicionals: Jané, Fonts, Olivella, Pallarès Carnicer, Triadó, Güell, Parera. Segurament són cognoms que tornarem a veure encapçalant les llistes d’aquesta cita electoral.
El problema és que els principals partits s’han trobat amb una sèrie d’individus qui   han trobat molt de gust a això d’escalfar la cadira. Fins i tot dóna la sensació  que alguns estan patrocinats per una empresa de cola adhesiva. Els actuals s’han carregat un parell de generacions de joves  líders polítics que els seguien, però el greu problema està en què la resta del partit no ha dit res sobre aquesta adhesió. Sembla que aquest ramat silenciós estigui ben  preparat per practicar la política del “si, buana”. Tot i això, cal recordar recordar unes primàries en un partit a la capital de la comarca. Aquest si que és un fet realment històric i digne de figurar en els llibres d’història comarcals i fins i tot d’àmbit català.
Un altre problema que sorgeix és que aquí a la comarca tenim dades molt preocupants i que tampoc no s’ha fet gaire al respecte per anar superant. Reconec que és una feina lenta i d’anys, però no sembla  que s’aposti vagi en aquest sentit. Potser la feina es fa a nivell del subsòl, però no aconsegueixo intuir cap indici, ni senyal sobre aquest presumpte moviment.. L’alt nivell d’atur, el greu problema del fracàs escolar i en general el nivell formatiu de la gent acompanyat per la renda de les famílies de la comarca són dades que no ens ajuden gens a seguir avançant. Malvivim d’una mentida històrica quan diem que la nostra economia es fonamenta en el turisme i el comerç. Només cal donar un tomb pel Vendrell i a part d’uns punts molt concrets, veiem que la cosa està molt fluixa. Tenim visitants, però ara falta que deixi anar els seus calers. Una imatge clara la podem trobar en  la Fira de Turismar de la que he parlat llargament en altres moments.  Dins la comarca, el municipi que sembla que tira menys crec que és el Vendrell. La resta es va espavilant. Només cal veure Llorenç del Penedès, Cunit que ha sortit del greu forat negre de les finances municipals amb seny i valentia, Calafell i fins i tot Albinyana. El Vendrell està atrapat en el laberint del temps i no sap sortir. Sembla que tampoc tingui moltes ganes.
Tot això provoca: manca de regeneració política i situació econòmica preocupant que la gent deixi de confiar en els partits de sempre. Llavors es produeix el boom dels partits populistes que no es que siguin gaire menys populistes que els altres, però aquests encara manca domesticar una mica perquè no se surtin del guió pactat perquè res no es mogui gaire.
Quan tenim la majoria de líders de les properes llistes municipals dels principals partits polítics més que clars, només ens falta saber qui anirà darrera. Cada dia hi ha més polític sense cap més altre ofici ni benefici que ha de viure. Les hòsties per entrar dins dels primers llcos entre la resta de possibles regidors potser molt intensa, però sempre de cara cap endins, com a molt al twitter.  Després ja  tindran temps per continuar queixant-se contra aquest populisme que va creixent, però que durant 35 anys han anat fomentant l’aparició d’aquestes formacions que són fruit d’una política d’esquena a la gent. Alguns apunten que la solució és que un d’aquests nous professionals  de la política porti el bastó de comandament de la política local. Si els salvadors ens han portat  fins aquí, potser es que ho deixem en altres mans. A partir d’aquí en parlem.  Altres partits que fa anys que toquen poder mostren un greu problema perquè no tenen cap candidat. Són una penya que en comptes d’anar en moto els diumenges al matí queden un dia per la tarda i parlen de política, però clar ningú vol anar de número 1. Estan obligats a anar al mercat a buscar candidat. Alguns només aguanten una legislatura, altres una mica més. Per als que estan els primers dels partits de tota la vida s’han d’espavilar per no anar gaire lluny darrera del  líder i quedar-se a les portes de ser escollits. Sinó millor que es passin a altres formacions que potser tindreu més sort. El votant no té gaire bona memòria. Comença el compte enrere i els dubtes i les guerres internes i la pau política  a nivell local que és la que tenim més propera. Només ens cal esperar un any per veure que diu el poble, que diuen que mai s’equivoca. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eixdiari


dilluns, 26 de maig del 2014

Estadístiques.

Una de les xorrades més grans son les estadístiques amb visió de futur, entre elles les electorals. Jo crec en la gent que es viva i que pot canviar d'opinió més a sovint del que li tocaria fer per estadístiques. Això s'ha vist en aquestes elecccions on es pot observar l'esperit massoquista de la gent votant el PP i la gent que ja està farta de promeses i ha votat ERC i partits com Podemos. La societat és viva i gràcies  a això de tant en tant hi ha sorpreses inesperades amb alegries i decepcions. La premsa ha de viure d'alguna cosa i la resta de mitjans també, però ho veig una feina que pot ser util de cara al present i passat però no a futur.

Competències per muntar negocis propis

Aquest cap de setmana he anat a un establiment recent inaugurat i han fet algunes coses que crec que no s'han de fer. Primer de tot, quan demanes els gustos de gelats que tens et diuen que esta a la carta i tu li dius que no hi són pas. Ells et diuen que si que hi són. Al mirar-ho veuen que efectivament no hi són. quan al cap de mitja hora els preguntes perquè no et porten la comanda que et diguin que fan servir productes naturals i l'elaboració és lenta. Després al cap d'un quart d'hora et reconeixen que han perdut la comanda. A l'hora de pagar et pregunten tres cops que has près. Tothom té dret a la vida, però s'ha de tenir una mica de  competència quan es vol muntar un negoci propi. Intentar ser prudent i assumir la culpa en un principi i si no la tens doncs no passa res, pero que el cambrer reconèixer que s'ha equivocat no és un bon camí. El tema no es tardar molt o poc sinó fer que tot sigui una mica coherent i tingui una lògica i tractar al client amb un cert respecte i reconèixer les faltes. Per servir a la gent has de tenir alguna cosa com per jugar a basquet es millor que siguis alt. Evidentment tothom pot muntar el que sigui i jugar a basquet però ha de reconèixer que ha d'intentar superar uns trabes i sinó ho fa almenys dissimular-ho amb elegància.

dijous, 22 de maig del 2014

Seny i ordre a les entitats públiques

A arreu hi ha entitats públiques que s'han fet autèntiques burrades amb el tema personal: Convocar un munt de places abans de les eleccions amb gent del teu partit, donar pel morro a polítics d'altres localitats places d'altres ajuntaments, crear una mena de taula salarial amb unes normes que nomes s'aplicaven als pringats de torn, enxufar gent en llocs que no tenien ni idea de com engegar un ordinador, fer concurs de mèrits a mida del interessat,  contractar gent que mai ningú ha vist al lloc de treball, pagar bufandes i dietes que eren molt més grossos que el salari. Amb la crisi, la tendència ha afluixat, però perquè funcioni primer de tot s'ha de tenir una bona maquinària ben estructurada per sobre de partits i amics. Abans les coses anaven com anaven, però cada dia la gent està més preparada i les xarxes socials s'ha carregat molts noticiaris interessats de partit. Aquesta és una tasca que s'ha de fer poc a poc, però si es vol que tot tiri endavant s'ha de crear una bona estructura amb gent preparada per fer allò que sap fer millor i s'ho passi bé. Potser no cal tirar ningú al carrer, però una mica de posar ordre i seny no aniria gens malament si realment es vol que la cosa funcioni. sinó endavant i no passa res.

Un ametller amb menys visites de les esperades

He anat un parell o tres de cops a l'Ametller del Tancat i no he trobat gaire gent. No sé si l'hora no era la correcta però jo em pensava que hi hauria més gent comprant. Aquesta és una zona on hi ha diferents verduleries de fa temps i ja tenen un client consolidat. A veure que passa en les properes setmanes perquè quan s'obria un comerç d'aquest tipus la gent hi anava com mosques a la mel, però aquí molt tranquil. 

dimecres, 21 de maig del 2014

Tot un honor desfilar amb els moros i cristians de Lleida

Una de les cites culturals a Lleida al llarg de l'any correspon amb la desfilada de Moros i Cristians. Jo fa uns 15 anys que la conec de prop i algun cop he participat. En aquesta dècada i mitja he anat veient com ha evolucionat. Fa uns anys hi havia més gent, però la crisis ha provocat que molta gent no s'ho pogués permetre, llavors ho han anat deixant, però també hi ha gent que s'ha incorporat a la festa. Enguany he desfilat dins el boato de la cort. És emocionant participa en aquest acte i en una jornada que la gent estava al carrer gaudint de la desfilada i del bon ambient que hi havia. Darrera hi ha moltes hores de treball per part dels seus responsables i un cop més s'ha vist el seu fruit amb la participació de la gent. És una d'aquestes coses que agraden i no sé sap el motiu, però estàs allí immers en el treball de molta gent que hi creu i tu també hi dones un cop de mà. Espero tornar a participar a la propera cita. Endavant moros i cristians de Lleida. La foto és de la Roser Català del Vendrell

dimarts, 20 de maig del 2014

Símbols del Vendrell

El municipi del Vendrell té un seguit de símbols que tothom coneix i que amb el temps van patint petites actualitzacions segons el camí de la història. Avui en dia podem dir clarament que la plaça del Germans Ramon i Vidales a tocar l’Ajuntament i a la rectoria del municipi és un dels espais més visitats i més fotografiats del municipi. La veritat és que fa goig aquest indret entre parets. Amb aquest ús hem perdut un solar que podia haver acollit algun tipus de dependència municipal, però jo crec que s’ha fet un bon ús tenint en compte que el principal objectiu de la classe política és el recapte de vots. Aquest espai va tornar a posar en circulació un projecte que fa anys i panys que tomba pel Vendrell. Aquest consisteix en eliminar aquesta illa de cases per fer una plaça Vella més gran que arribés al carrer Major, però arran d’aquesta actuació i d’algunes obres que s’han portat a terme en aquesta illa avui en dia això és cada cop menys inviable. La veritat que tampoc ens cal una plaça gaire més gran. Potser dins el calendari anual amb motiu d’alguns actes de la festa major és quan es concentra més gent en aquest rectangle. Fins ara ha estat suficient per respondre a la seva demanda. El dia que aquí ens atrevim amb altres esdeveniments com fan a Vilafranca del Penedès per Sant Fèlix ens ho podríem plantejar. Crec que seria molt més senzill canviar de plaça. L’espai públic que està menys utilitzat és la Rambla Cañas. A banda de la trobada de bèsties de foc, cinema a la frescota, ben poca cosa s’hi fa en aquest espai amb pendent que està massa obert i que no té gaire esperit acollidor a part de mostrar una silueta un xic peculiar.
No podem deixar de banda alguns símbols històrics del Vendrell com l’Àngel Tobies i el seu campanar que el sosté fidelment. El Portal del Pardo que és un dels punts més fotografiats del municipi fins que va aparèixer aquesta placeta abans esmentada prop seu que li ha resultat ser una dura competència.
Pont de França en les seves proximitats també hi té molt a dir pel seu significat històric en la nostra comarca. Entre els nous elements que mereix un lloc d’honor està la cascada de la Rambla que ens ha ajudat a recuperar un dels elements més nostrats del nostre municipi de principis del segle XIX. Per nosaltres que som persones que ja fa anys i panys que ens movem pel municipi no ho valorem prou, però hi ha coses que tot i tenir tan properes no ens donem compte i per altres persones són prou importants. Com a dada curiosa, un dia vaig tenir la sort de compartir un parell de paraules amb Sergio Dalma, alter ego de Josep Capdevila. Un cantant que va passar alguns estius  i caps de setmana a casa nostra, en concret a Sant Salvador. Ell em va esmentar el born del Vendrell. Ell recorda de quan pujava amb la família a comprar en aquest espai més que centenari que fa pocs anys va patir una gran reestructuració.
Punts d’interès són la Rambla del Vendrell que durant la majoria de mesos de l’any està més buida del que s’espera, però per altra banda i gràcies a la crisis, la vida saludable que tots els metges recomanen ha pujat amb molt d’èxit la via verda. Un camí que va entre el Vendrell  i els barris marítims i que sempre hi pots trobar gent, molta més que no pas a la Rambla del Vendrell.
Fora del nucli, tot i que jo crec que és força lleig, tenim l’estany dels peixos a Coma-urga que dóna a un dels punts més internacionals que presenta el municipi: el riuet de Coma-ruga. Aquest és famós per les propietats curatives de la seva aigua que sempre surt a igual temperatura. Aquí a Lleida i Saragossa, Madrid, si parles amb algú que hagi estat per la nostra platja quasi segur que coneix i, generalment ha posat els peus dins, l’aigua del riuet. És un dels punts més populars que tenim i que acaba de donar cert sentit a alguns dels hotels que estan a les seves proximitats.
El Vendrell també és popular per les seves comunicacions viàries amb les dues autopistes que es troben en el seu terme municipal i de la xarxa ferroviària a Sant Vicenç de Calders. .
Vendrell també és popular per ser l’Ajuntament de Catalunya amb més regidors d’un partit després que el seu líder fos destituït pels seus a Vic. Vendrell és famós per les seves platges familiars i ara també tenim l’hoquei que tot i no ser un esport gaire mediàtic es va imposant als grans mitjans de comunicació. El Vendrell és la tercera ciutat més important de la província de Tarragona i encara no ho tenim gaire assimilat. Publicat a partir del 14 de maig del 2014 al Diari del Baix Penedès al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari


dijous, 15 de maig del 2014

Un pregoner del Vendrell escollit quasi d'estranquis

Tal com molt bé diu l'Albert en un comentari a l'altra entrada hi hagut molt poca difusió de l'elecció del pregoner de festa major. Crec que només va durar un dia per la darrera fira d'entitats. S'hauria d'haver fer més difusió i que la gent ho conegués i pogues votar. Aquest és el proper any, esperem que l'any que ve que en principi hi ha la mateixa comissió en prengui nota i ho faci diferent. Inclús al final ficar tres o quatre canditats i la gent que voti. Enguany sembla que hagi estat una votació d'un club d'amics i vinga aquí el teniu perquè com vosaltres segurament no ho sabeu, nosaltres l'hem triat tot i que és un concurs públic, però mira ves per on.. Mira per ser el primer any, doncs amb un calçador i una mica de paciència ho podem mig disculpar, però de cara al proper any no crec que sigui el millor camí. Un pregoner i un castell de foc com deu mana, no la misèria dels darrer any és un bon inici de festa major. A partir d'aquí endavant. Potser millor fem una encesa del campanar i passem del castell de foc. Una altra alternativa. A veure si la comissió de festes té les mans lliure per decidir el que vulgui i que intenti aplicar les restriccions el millor possible i no retallar de tot arreu  per tenir tothom content i enganyat. La gent quan se li explica les coses acostuma a entendre-ho. Evidentment l'escollit no en té cap culpa de tot això. Com més gent hi hagués participat la seva elecció hagués estat molt més meritòria.

dimecres, 14 de maig del 2014

Marc Rodero, el gran pregoner de la Festa Major del Vendrell

Ja se sap el pregoner de la Festa Major del Vendrell. Havia de ser una persona mediàtica i molt popular entre els ambients festius de la localitat amb un llarg passat a la comissió de festes. Ell protagonitza un dels espais més vistos de la tele local, perquè en pocs minuts ha de preveure el temps del Vendrell i comarca. Això marca els plans de moltes persones que gràcies als seus savis consells decideixen anar a fer una barbacoa o quedar-se a casa mirant el plus. Ell és prou conegut arreu perquè durant molt temps s'ha parlat d'ell amb motiu de la festa i molts cops al dia es pot escoltar a la gent comentar les seves previssions sobre el temps. No podia ser un altre. El Marc Rodero, persona totalment integrada al Vendrell, persona que saluda a tothom i persona de tracte afable serà el nou pregoner del Vendrell Després de la tifa de l'any passat i quan encara tothom recorda el "què t'hi dit de fa dos anys" tornem als clàssics, a la gent de casa que no cobra un puto duro per encetar una nova edició de la festa major. Allí estarem escoltant al marc que suposo que no passarà per alt la previsió de la festa major, una festa major que cau en dissabte i que només tindrem dos dies per gaudir. Dilluns serà un veritable dia de gos o un dia en què molts faran festa. Molt bé Marc, tot un honor. Has entrat entre els vendrellencs il.lustres d'aquest principi de segle XXI que per molts és la segona part del XX però amb una mica de photoshop. Salut i inspiració pel gran dia. Enhoraona home del temps de la tele local. Si ho mirem amb objectivitat política: persona ideal per anar a llistes electorals.

dimarts, 13 de maig del 2014

A l'espera del Shopping night

Ja s'està treballant seriosament amb la segona edició del shopping night que crec que tindrà lloc el dia 7 de juny al Vendrell. L'any passat va ser tot un èxit, millor que una festa major. Tothom es va sorprendre. Si aquest any es manté el nivell ja serà un gran fita i esperem que se superi. Ja estan buscant noves ofertes i alternatives per a la gent que vinguin al Vendrell en horari no comercial. Ja queda menys. 

Moviments en horaris laborables

Al Vendrell hi ha molta gent que tomba en horaris laborals. Això vol dir que possiblement està a l'atur. Si tu et poses a donar un tomet per les 11 del matí veuras gent, més del que seria normal, amunt i avall caminant amb més o menys celeritat. Això és un dels indicadors que no treballen. Potser fan el torn de nit o de tarda, però segurament esperen trobar una oportunitat per poder treball.

Visca el zapping

Fins el dia que tots els partits no tinguin si és que n'han de tenir, això és un tema a discutir, el mateix temps a tots els mitjans públics per fer propaganda d'unes eleccions no hi haurà democràcia. Ara estem en una partidocràcia de dos o tres partits. El dia que els partits populistes que diuen ells, un exercici que també han abusat excessivament, agafin el poder s'hauran d'inventar alguna cosa per poder sortir a les notícies perquè si els altres apliquen el que ells han fet no sortiran ni als petits anuncis. La gent ja està farta d'aguantar propaganda electoral i després la crònica dels principals partits. visca el zapping i visca el comandament a distància.

Festes Major & CiA

  
La calor ens porta les festes majors a la comarca. La majoria de municipis tenen la seva festa grossa coincidint amb els mesos de juliol i agost. En aquestes dates   es pot anar de festa en festa cada cap de setmana sense sortir de la comarca.
L’any que ve hi ha eleccions municipals. Enguany segons la tradició toca festa grossa, però clar els pressupostos estan molt migrats i ja no donen gaire de si. Els més espavilats tiraran de veta i els propers ja s’ho trobaran. Ells ja hauran quedat bé. Els més coherents voldran deixar pagades totes les factures sense que en quedi cap pendent.
Cada municipi en aquestes cites té el seu protocol.  Hi ha un seguit d’elements que s’han de continuar fent costi el que costi. Ningú gosa trencar els esquemes, ni fer plantejaments arriscats per la festa grossa, no sigui que la gent s’emprenyi i l’any vinent no els voti.
Curiosament en aquesta comarca hi ha una tradició peculiar que es repeteix massa vegades al llarg de l’any. Molts cops quan hi ha un grup oferint música en directe, la gent es posa a la barra i passa olímpicament dels músics. Aquesta és una reacció massa comuna que dóna molt mala imatge i fa sentir molt malament als pobres músics que no saben com atraure el públic al davant de l’escenari.  Suposo que a altres llocs també hi passa, però aquí és massa usual.
Evidentment si porten grups de primera línia nacional això no passa, però en molts de grups que actuen a casa nostra acostuma a ocórrer. Els que ho porten millor són els grups de versions que tenen millor reacció amb la gent.
Un dels problemes de les comissions de festes són els compromisos. A part de les tradicions centenàries de cada poble, hi ha un seguit de voluntats i lligams que per decret diví no es poden trencar. En aquest cas la comissió de festes es troba lligada de mans i mànigues per fer realitat la seva voluntat i acaba comportant-se com un putxinel·li d’aquestes amistat de terceres persones. No els donen la suficient llibertat per tenir més màniga ampla sense haver de trencar aquests vincles inconfesables.
Un altre problema de la comarca és la manca de teixit industrial i empreses fortes que donin suport a les festes. Hi ha  municipis que hi ha un munt d’empreses que hi col·laboren en aquest tipus d’actes aportant diners o infrastructures. Aquí no passa, tot al contrari, les poques que hi ha no paren de rebre visites de persones que representen interessos públics perquè aportin diners. Evidentment tal com està el patí, al cap d’un parell de visites interessades o trucades amigues ja estan farts de donar diners a uns i els altres. En el fons, la majoria vénen d’instàncies públiques, encara que uns fan música clàssica i els altres pallassos per la mainada.
Sempre s’han fet les festes amb més o menys encert, però després d’aquesta època en que tot era gratis ara pagar encara que sigui 50 cèntims per un got de rom és una cosa que  la classe política no acaba d’entendre que s’hauria d’implantar. No fa gaires anys tothom recorda els envelats i els balls de societat on la gent amb una quota o pagant un tant per entrada hi anava i no passava res. Però la cultura del gratuït a l’igual que s’ha carregat les botigues de cd’s també ha fet molt de mal en aquest món de les activitats festives. La gent s’ha desacostumat a pagar en coses públiques encara que sigui per un preu simbòlic que no cobreix ni de bon tros el cost del que allí s’hi ofereix.
Per altra banda, com que els polítics no saben dir que no les festes majors s’han multiplicat. Al meu poble, Albinyana, abans només es feia festa a Albinyana i a les Peces i a la resta és feia algun acte simbòlic. Ara cada urbanització té la seva pròpia festa major. Evidentment ningú és capaç de negar als nous nuclis aquest dret que s’han fet seu,  ni reduir dràsticament el pressupost. Clar davant de tota aquesta situació és molt complicat fer una festa major a gust de tothom. Llavors es proposen alternatives que lluny de fer una cosa amb cara i ulls es prefereixen fer 5 castells de focs de 7 minuts en comptes d’un com toca de mitja hora. En definitiva han d’estar tots contents i enganyats. Aquest és un dels temes que arran de la crisis estan agafant importància, pa i circ per tenir a la gent entretinguda. El creixement desmesurat de les urbanitzacions de la comarca i la manca d’una política amb cara i ulls obliga a que tothom tingui el seu conjuntet i el seu castellet de foc com a signe d’identitat perquè després ningú es queixi i voti als altres que això si que realment  fa mal. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès, Diari a i a l'Eix Diari a partir del 7 de maig del 2014



diumenge, 11 de maig del 2014

Campanya electoral

A la gent, a la majoria li importa una merda Europa. El que vol és menjar i viure i tenir uns mínim garantits. Potser Europa és molt important, però m'agradaria pregunta i això realment ho haurien de dir per què val el nostre vot a Europa? Què hi pintem allí? Segurament si fessim unes eleccions al Parlament del Marroc hi hauria més interès que no pas Europa perquè per molts d'aquí tenen més proper al sud del Mediterrani que allà dalt tan fred i amb poc sol. Aquestes eleccions seran com unes locals. ERC pot pujar, PP és mantindra i CiU encara rebrà un vot de confiança esperantl el 9 de novembre on el Mas és juga el tupe. Suposo que pujaran partits populistes perquè a ningú li importa Europa o potser si, pero són la minoria.

"Xorrades" Calafell

Calafell és un poble que sap quina és la seva situació que una de les fonts d'ingressos és el turisme, llavors fa coses o deixa fer coses per atraure turisme d'aquí o d'allà. Pot agradar o no però almenys és mou i fa alguna cosa que pot resultar atractiva i molts cops funciona. En el pont de l'1 de maig va fer la promo del turisme familiar. L'exit estava cantat perquè eren 4 dies que la gent podia venir. Doncs el municipi estava a tope. Suposo que sinó ho hagués fet també, però si algú que s'ho pensava doncs al final va decidir venir. Avui s'ha corregut la cursa contra el cancer. Doncs moltes persones s'han apuntat a participar. Fa goig veure les fotos de la gent. Tenim que tres o quatre fires temàtiques, que no m'acaben de fer el pes, però bé sempre hi ha algú que hi cau i tot això que guanya el municipi. Hi ha el carnaval d'estiu i el d'hivern que també és un altre punt a tenir en compte. Que si la trobada de rockabillys que si els tunnig, xatonada, tres tombs i mil històries més fa que la gent hi vagi. Pot agradar o no, però la gent hi va. Es poden millor moltes coses, evidentment, però almenys han tirat endavant una proposta diferent que pot atraure a la gent. Altres municipis doncs fa 40 anys que fan el mateix i contents i cofois de reviure coses que fa fa anys que han quedat caduques.

dissabte, 10 de maig del 2014

Radiografia a un any vista.

Un twit de CiU Vendrell, no sé si volent o amb altres intencions apuntada al cap de llista actual de la formació que tornarà a repetir en les properes. Jo crec que l'actual alcalde farà el mateix. Les vacants estan a ERC perquè tot i no voler fer cas als savis consells que saltes del vaixell dels quatre fantàstics en el seu moment, en un any es poden fer moltes coses i amb un canvi de lider i una mica de discurs facil es pot tenir un bon resultat. Crec que C's agafaran segur un regidor del PP com a mínim. I els altres que pululen per allí poden mantenir perfectament el seu nombre sinó pugen. Molta gent va de guays per la vida, però en el fons no vota políticament correcte, però com la gent vota en secret i veu el que veu i sent el que sent i tots molt amics, però jo ja estic fart de tot això. Doncs pim pam i anar pujant o mantenir el tipus. Només cal veure que sempre hi ha gent als basars del Vendrell i a una cadena de pastisseria barata que està rebossar. Potser no és el més el més hones políticament correcte, però la gent ja està cansada que dels salvapatries i escura heraris públics.

Costa Daurada, Penedès, Penedès Marítim....

El Penedès està caracteritzat amb el vi. Resulta que la nostra comarca per coses de la vida també té platja. Ara que identifiquem el vi amb un territori li hem de donar el vessant de platja que el Penedès a priori no té. Llavors aquí ve el Penedès Marítim del Jaume Casañas i els seus colegues de Cunit i Cubelles, però clar resulta que som Costa Daurada perquè a la Diputació l'interessa, però ves per on que si hem un parc li hem de posar BCN World perquè ven. Una mica friki tot plegat. Pobres turistes quan ens visiten es deuen fer un cacao difícil d'explicar.

dimecres, 7 de maig del 2014

Aquest dissabte a la Rambla del Vendrell amb la Fira d'entitats

Aquest dissabte a la Rambla del Vendrell té lloc la tercera edició d ela Fira d'entitats amb 41 participants. Després de la manca de peles per fer l'Entimostra, les entitats es van posar la manta al coll i s'ho van muntar al seu aire. Una iniciativa política tunnejada en nom dels seus protagonistes. Si aquest cap de setmana no sabeu que fer o voleu conèixer de primera mà les entitats del Vendrell, ens veniu a veure i veureu què s'hi cou. Allí estaran i faran mostres i altres històries per donar-se a conèixer. Us esperem. L'horari és de 10 a 10.

dimarts, 6 de maig del 2014

Agricultura presumptament insostenible


L’altre dia vaig passar per una gran superfície comercial i vaig veure que venien un sac de patates de cinc quilos a un euro. Quan veus això penses en la gent que vol estalviar amb un hort per conrear fruites i verdures  per al seu autoconsum. En cas que sobri alguna cosa, alhora de vendre-ho, ho té molt negre si estem parlant en clau econòmica.
Avui en dia tenir un hort amb la seva despesa d’aigua, pesticida, adob i hores que hi passes realment el cost final d’un producte és molt més elevat que no pas si el vas a comprar.  Evidentment que no valorarem ni el gust, ni el goig, ni la presentació ni altres valors que s’acostumen a escoltar en aquests casos, però realment si som materialistes i mirem el preu, És molt més econòmic comprar que no pas produir. Evidentment entenc la postura contrària amb tota la càrrega emocional que vulguis, però les coses són així.
Avui en dia, molts pagesos tenen el seu hortet i quatre arbres fruiters, però és dediquen bàsicament al conreu extensiu de la vinya, els cereals o el que faci falta. Tenir uns pocs arbres o quatre plantes és un cosa que ho podríem qualificar de petit plaer, però de negoci cap. Les grans superfície ja fa dies que s’han carregat aquests negocis i els preus estan rebentats.
Estem en el món de la cultura ecològica, sostenible amb un gust que enamora a propis i estranys i mil coses. Si toquem de peus a terra si hi ha gent que utilitza aquests canals per abastir-se, però alguns ho fan una temporada i després cauen en la temptació global i opten per millors preus.
La gràcia de tot això també està en què et portin les fruites i verdures del dia a casa, però amb tot el mal acostumats que alguns estem potser ens agraden més els espinacs que no pas les bledes. Clar, per arreglar tot això hi ha altres sistemes com el intercanvi de productes, però això ja és un altre pas a donar entre la gent involucrada.
Les coses han canviat molt en els darrers anys i avui en dia vivim en un món globalitzat on hi ha moltes coses que són insostenibles. El que passa en el tema de l’alimentació també passa en el món de la roba, evidentment salvant les distàncies i les marques, però per la gent que no som grans detallistes ni vivim de les etiquetes no hi trobem grans diferències.
Evidentment que podem viure al marge de la societat. Les normes de mercat que imperen s’acaben imposant en les nostres vida. Hi ha gent que ho fa, que ho intenta dia a dia, però costa tal com està tot tot. Hi ha persones que viuen alienes al mòbil, però la nostra societat per un motiu o altre va creant aquest tipus de necessitats virtuals que és molt difícil mantenir-se al marge. Més si no tens la sort de treballar en altres àmbits i t’has de moure amb col·lectius integrats dins la societat.
L’agricultura ecològica està molt lluny del que es fa ara majoritàriament a la nostra comarca excepte en alguns casos molt concrets. Quan veus per la carretera aquests remolcs plens a vessar de grans de raïm collits amb màquina dedueixes que realment encara anem un pas enrere. El proper pas, millor dit l’actualitat ja consisteix en la qualitat i no pas en la quantitat. Massa pagesos són els que al final de la campanya presumeixen interiorment d’haver collit una quantitat o altra de raïm. Aquest no és el nostre futur. El que hem de mirar és poder mesurar les nostres fites amb la qualitat i no pas amb la quantitat com hem fet tants anys. Treure al mercat envasos de vi embotellat com si fos sifó a preus reduït no ens dóna ni prestigi i tampoc ens aporta diners. El que s’ha de fer com ja fan alguns és seleccionar molt bé la nostra matèria prima per aconseguir un molt bon producte. Aquesta mentalitat costarà canviar, però amb el pas del temps, per força major s’hi hauran d’anar acostumant perquè fer vi per després destinar a fer alcohol és un exercici que no agrada a ningú i de beneficis pocs.
Segurament passarà el mateix amb l’agricultura ecològica que també tindrà el seu temps i els seus nombrosos practicants, però aquesta crec que no coincideix amb etapes de crisis majoritàries com la que estem vivint actualment. Una època en què la majoria de gent a part del producte també ens hem de mirar el seu cost real. Aquest és el gran inconvenient actual que no és cap destorb per aquelles persones que s’ho poden permetre. Temps al temps. Ara per ara mana l’economia de mercat i els preus. Alguns tenen el luxe de poder viure al marge, però la majoria encara no ho podem fer.  Demà ja ho veurem. Article publicat a partir del 30 d'abril del 2014 a l'Eixdiari, Diari del Baix Penedèsi  BaixPenedès Diari






Sempre endavant, Dolors

Com passa el temps, avui fa dos anys que la vendrellenca Dolors Ortiz ens va deixar als 50 anys. Com passa el temps. Encara se la veu passejar per aquests carrers del Tancat i riure en tertúlies i trobades d'amics. Encara queda un lloc llliure en els concerts dels Laxen. Encara pots sorgir en qualsevol moment en qualsevol carrer del Vendrell. Estàs aquí. No has marxat. Sempre estaràs amb nosaltres encara que potser a nosaltres no ens ho sembli. Seguirem endavant perquè sabem que tu ens vigiles i ens ajudes a tirar endavant.

dilluns, 5 de maig del 2014

Ameu a fer el vermut al celler de l'avi de Calafell Platja

Un dels descobriments recents gràcies als responsables de la Puntual del Vendrell, persones de morro fi i de preu raonable ha estat el Celler de l'Avi de l'Avinguda Sant Joan de Déu, 49, de Calafell al costat mateix del monument al pescador. a tocar al mar.  ja veureu unes taules petites i rodones amb un unes cadires de fusta que ens porten als vermuts de societat de tota la vida. Alli trobareu un vermut molt bo. No puja de seguida, però al cap d'una estoneta ja veureu que es deixa notar. A més es deixa acompanya molt bé per unes olives amb una salsa insuperable. També podeu agafar fuet, formatge i altres elements. Un lloc ideal per fer el vermut o fer un vinet. És econòmic i el cambrer és super agradable ni el pesat que no saps com treurete'l de sobre ni aquell que ni et mira als ulls. Us el recomano per sibarites de baix cost. Ja ho veureu. Hi xalareu. Al costat del mar, mentre la gent moderna es fot un crepe valtres alli podreu donar sortida al bon gust i sabor.

Avui a Pas de Vianants l'ensenyament al Vendrell a debat

Aquest programa de la ràdio d'avui s'ha fet amb microones. Fa dies que voliem parlar del tema, però al final ens hi hem llençat al darrer moment. Un dels pilars bàsics de la nostra societat és l'ensenyament. Avui parlarem amb el Kenneth Martínez regidor del Vendrell i amb representants d'algunes escoles del Vendrell com pot ser la Teresina Martorell amb entre un 80 ó 90% d'alumnes amb arrels foranes. Parlarem de diversos temes que ens afecten, però no passarem pas per alt el tema de la sectorització escolar. Us esperem a ràdio el Vendrell al 107.1 de la FM o per internet. A les 19 i poc entrem en antena i allí estarem fins a les 20 hores.

dissabte, 3 de maig del 2014

Un mal dia pel Vendrell i pel Barça

Avui el Barça ha empatat amb el Getafe i ha dit adeu a la lliga. L'Hoquei Vendrell ha caigut davant el Porto. Podria un dia diferent, però les coses han anat així. No hi hagut miracle en cap dels dos casos perquè la vida és com és i no es pot fer res més. A mi no m'agrada gaire el futbol, però de tant en tant si m'ho trobo miro alguna cosa. Vaig gaudir de valent amb la darrera copa del Rei del Hoquei Vendrell, però avui no hi hagut sort. això va com va. En un partit poden passar moltes coses i no sempre es pot guanyar. Buscarem altres històries per anar seguint i esperem que acabin millor que aquests dues.

divendres, 2 de maig del 2014

Un morro que se'l trepitja

Aquesta tarda he anat a Calafell i he vist davant d'una geladeria dues noies que s'han passat 4 hores amb un tallat sense consumir res més. Evidentment si el cambrer els hi diu que marxin és un maleducat. Elles tenen la raó. Ara amb la crisis i abans també, a vegades hi ha gent que es passa i ha de tenir dos dits de front i deixar pas a un altre i que el local faci negoci. No és qüestió d'estar cinc minuts, però tampoc tota la tarda alli a primera fila de mar amb un cost d'un euro i poc. Hi ha gent que té un morro que se'l trepitja.