Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 30 de juny del 2012

Interessants propostes gastronòmiques el Vendrell

El Vendrell està aglutintant restaurants d'un cert nivell que de mica en mica es van esparcint pel centre. Tenim l'Stil al carrer de Mar i una mica més abaix tenim el Petit Vendrell. Al Sant Magí tenim el Miquel Soria. Són tres propostes interessants que ofereixen una bona relació de qualitat preu a uns preus racionals pels temps actuals. Al Vendrell hi hagut grans restaurants com el Pi o el Kik que amb el temps han anat despareixent i a vegades li ha faltat això que ara està sorgint. També tenim al secció tapes com el Niu o la Barretina i l'Estepa. Però en la varietat està la gràcia. A veure si aquesta cojuntura gastronòmica té exit i tira endavant.

divendres, 29 de juny del 2012

Enhorabona Xènia Rovira pel 9,5 a la selectivitat

La vendrellenca Xènia Rovira ha tret la nota màxim de selectivitat de Tarragona amb un 9,5. Aquesta jove vendrellenca de 18 anys ha estudiat Batxillerat Científic al Institut del Baix Penedès i l'any que ve  vol estudiar Física a la UB. No sempre hem de sortir al Vendrell per coses dolentes. Tenim gent que també fa història pel ser el bo i millor de casa nostra. Enhorabona Xènia.

Tothom pot ser periodista


Les noves tecnologies permeten que tothom pugui ser periodista per uns segons. El mòbil és una de les eines claus perquè en qualsevol moment i en qualsevol lloc, sempre que hi hagi cobertura, es pugui donar a conèixer a la societat una notícia més o menys important. Si la fotografia és potent amb un simple títol n’hi ha prou per commoure a la societat. Abans la gent es queixaven de la via pública, recollida de residus, equipaments. Ara no costa més que agafar una foto penjar-la a alguna de les xarxes socials i a esperar. A Calafell hi ha un grup de blocaires que estan en continua activitat i fins i té una forta influència en els manaires locals. Al Vendrell, com diu el refrany, cadascú va per ell i està a anys llum de l’ambient de Calafell en aquest aspecte, almenys. Aquest facilitat per ser un “una granota Gustavo” també passa amb altres professions com la música. Amb un ordinador i un software competent, et pots crear una cançó que et tregui temporalment d’una economia anodina. Només cal imaginació i una mica o molta sort, però les eines són ben senzilles i a l’abast de quasi tothom. Per altra banda, aquest periodisme en forma de butlletí oficial per necessitat o devoció té les hores comptades a part dels interessats en la matèria. La nostra comarca, com la majoria d’aquest país hem mort d’èxit. Aquesta nova situació real ha fet que cada dia la gent confií menys en els polítics i en els seus mitjans oficials de comunicació. Les noves xarxes socials aporten molta més informació contrastada i inèdita que els grans mitjans de comunicació que encara serveixen de referència, però el seu poder no assoleix nivells tan destacats com abans. Aquests mitjans clàssics s’han ubicat en aquest panorama com a punt de referència de les informacions que es poden trobar a la xarxa. Una mena de garantia informativa sobre la veracitat d’una notícia. Molts mitjans de comunicació local, per no dir la gran totalitat, en el moment que els polítics municipals no apareguin en la seva graella amb alguna excusa tenen les hores comptades i més amb aquesta crisi que no perdona. A finals de l’any passat vaig entrevistar al programa de ràdio Pas de Vianants de ràdio el Vendrell a una jove parella de músics. Ella era anglesa nascuda a Reading, una població de més de 250.000 habitants. Li va sorprendre que al Vendrell que no arribem als 40.000 declarats tinguessin ràdio i televisió quan al seu municipi no es podien permetre el luxe de tenir una ràdio municipal. Són coses que a nosaltres no ens sobten perquè localitats com Sant Jaume dels Domenys, Banyeres i Bellvei també tenen emissora municipal. Evidentment mal aprofitada perquè els polítics es pensen que posant una emissora ja està tot arreglat. Se n’obliden del manteniment de la infrastructura que acaba passant la major part de la seva emissió connectada a una gran cadena catalana. En aquesta comarca és molt difícil que els diferents municipis s’ajudin a realitzar programes conjunts. En algun cas s’han compartit programes, però encara estem en uns nivells molt baixos que el nostre localisme preocupant no ens deixa avançar més endavant. Un altre element és la immediatesa. Avui en dia vivim en una cultura microones. Tot funciona molt ràpid. Abans una cosa que tenia lloc el dilluns, divendres encara mereixia un esment amb fotografia en les pàgines d’algun setmanari, però avui en dia això la caducitat és més manifesta. D’un dia per l’altre et pot haver canviat moltes coses. Per això els diferents mitjans a banda del seu format clàssic en paper o a través de la ràdio o la televisió tenen la seva versió ràpida a través del twitter o del facebook entre d’altres plataformes emergents. Tots aquests canvis ens permeten que tothom pugui fer de periodista, ara només cal tenir clar cap on es decanta cadascun i saber interpretar tota la massa informativa que tenim al nostre abast. Aquesta és la nostra tasca: entendre el que ens diuen.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 29 de juny del 2012

Estratègies comercials

Es nota molt quan vas a una botiga i la gent són amos o llogaters o milllor dit en molts casos es nota. Hi ha una relaxió pel que fa als venedors que en el primer cas no insisteixen perquè acabis comprant una cosa i en el segon sempre d'una manera més o menys educada intenten provocar que no surtis amb les mans buides.

Abaratir l'estacionament de vehicles

Una de les maneres de potenciar el comerç local és ampliant el pàrquing gratuït. La gent no vol pagar per deixar el cotxe una estona i anar a comprar. En molts municipis es podria donar una hora gratis a aparcar i d'aquesta manera tots hi guanyaríem. Potser que perdrien molts diners, però a vegades es gasten diners innecessaris en promocions i el que s'ha de fer no es fa. A veure si algú en pren nota i começa a avançar en aquest terreny.

dimarts, 26 de juny del 2012

Nous actors aquest dimecres a Calafell

On està la Julieta és l'obra que demà a dos d'onze de la nit ens presenten a l'Auditori de Calafell. Una peça d'Eva Llanguas Sole amb els alumnes que fan un curs teatral en aquest municipi baixpenedesenc. L'any passat ja hi vaig anar i la veritat que la qualitat és motl bona. Esperem i desitgem que passem una bona estona amb aquestes joves promestes del teatre comarcal. L'entrada és gratix.

Horaris europeus

El proper curs més de 300 instituts faran classe intensiva al matí. Jo crec que en aquest país confonem molt les coses. Ens pensem que com més hores estiguin tancats dins un institut més profitós és l'ensenyament. Com més gran sigui un llibre millor és o com hores passes al metge millor professional sigui. Hem d'anar canvaint alguns conceptes que ens consten d'assimilar, però com diuen els castellans no or tot el llueix. El proper pas seria adaptar els horaris de les botigues a Europa. Així tothom en treuria més profit. Van venir els xinesos que obren totes les hores i alguns comerciants per no perdre le negoci fan el mateix. En realitat ens putegem nosaltres mateixos.

Kenneth millor candidat a l'alcaldia del PSC al Vendrell

L'enquesta sobre qui ha de ser el proper candidat del PSC a l'alcaldia del Vendrell ha donat un resultat aclaparador. En primera persona amb 7 vots se situa el Kenneth, en segona posició el Martí amb 2 vots i amb un vot empaten l'Albert i l'Aymerich. La Laia i el Martin es queden sense cap vot. La cosa està més que clara o no?

dilluns, 25 de juny del 2012

L'aire condicionat.

Un dels invents més agraits que tenim és l'aire condicionat que ens ajuda a passar millor l'estiu. Jo a casa no en tinc i faig servir el joc de finestres obertes o tancades i crec que és suficient per passar l'estiu. A més com cada persona té un temperament a vegades hi ha autèntiques batusses sobre aquest comandament a distància.

diumenge, 24 de juny del 2012

Incompatible amb la música màquina. L'edat?

A vegades el pas dels anys ho notes perquè quan estas a un lloc veus que allí ja no hi combines. Això és el qeu em va passar ahir i l'any passat amb la revetlla de Coma-ruga, que estava plena de gent escoltant música. Hi ha grups de música que et poden agradar o no, però hi ha propostes musicals que res de res. Millor a casa amb un bon llibre. He de reconèixer que per edat ja sóc incompatible amb la música màquina. Em faig gran. Aquí a la comarca en comptes de fer un parell o tres de concursos de rock potser que facin un de música màquina. Econòmic i èxit garantit. Què més vols?

dissabte, 23 de juny del 2012

Per molts anys cinquantons del Vendrell i comarca

A les meves mans ha arribat una foto dels baixpenedesencs que enguany fan 50 anys. La poso en aquest blog perquè en quedi constància. La festa la varen fer el passat dissabte. La comitiva va sortir de la plaça Pep Jai per anar al Centre Cultural Garcia Lorca on varen fer una festa. Com a record els hi varen donar un barret de palla amb una cinta roja. Aquí queda el testimoni. Per molts anys.

Una gran nit amb els Lexu's i els seus incondicionals al Morell

A vegades els moments inesperats són els més agradables. Això és el que va passar ahir en un poble del costat de Tarragona que s'anomena al Morell. Allí un grup d'amics van decidir convidar a un grup nou de rock en català, els Lexu's, Una formació del centre de Catalunya amb tres discs en el seu historial i que per molts són coneguts per una cançó seva a Pulseres Vermelles i perquè molt a sovint surten alguns dels seus vídeos per la tele. Va ser una festa molt especial amb gent de totes les edats que va gaudir d'aquesta vetllada especial. Una manera de conèixer i gaudir de la bona companyia i de la bona música que es fa a casa nostra. Gràcies a tots per ser-hi.

divendres, 22 de juny del 2012

Objectiu: Turismar

Una dels fenomens curiosos que vaig seguint darrerament és la guerra de preus entre diferents establiments similars. Aquest és un tema que des de sempre ha funcionat d’una manera més o menys declarada, però en les circumstàncies actuals tothom fa mans i mànigues per intentar atraure el màxim nombre de clients perquè facin la màxima despesa en els seus locals. Si fa quatre dies els anuncis ens venien millor cuina, plats elaborats i exquisits entre d’altres meravelles. Avui ens trobem que l’oferta va dirigida als descomptes en els preus dels menús. Aquesta minva en la despesa també queda palesa en el pressupost que els responsables del restaurant destinaran a l’adquisició de productes i com no, a pagar els seus treballadors. Tothom pateix els danys col·laterals de les rebaixes dins el funcionament intern de l’establiment. Aquest guerra pel menú més econòmic afavoreix directament aquells restauradors que han decidit mantenir la seva proposta alhora potencien la seva oferta i milloren la qualitat del seu servei. En una societat podem trobar tots els nivells socials. Evidentment que hi ha un percentatge més alt que apostarà per reduir costos, però sempre quedaran les persones que buscaran una qualitat garantida i prescindiran del seu cost perquè és un aspecte totalment tribal. En un municipi hi ha d’haver de tot una mica. Tots les opcions enriqueixen l’oferta local. És un greu error que tothom ara es dediqui a reduir costos per ser competitius. Has de saber situar-te dins l’oferta local i comarcal per saber fins on pots arribar per tenir garantits els teus clients i captar-ne de nous. Un restaurant que per pura competivitat redueix a la meitat la seva oferta molt possiblement està totalment perdut en el mercat actual. Té poc futur per patir la rivalitat actual en aquest àmbit. Si segueix aquest camí, ha de saber que mai podrà competir amb un restaurant que de bon principi ja et permetia dinar per 4 euros amb dos plats i postres amb beguda inclosa. Aquest és un dels mals endèmics del Vendrell que ara més que mai es nota en carrers i places. La gent no venia a viure al Vendrell perquè fes gal·la d’una gran oferta comercial, ni gaudis d’unes infrastructures fantàstiques. Venien perquè estava a prop de Barcelona, tenia platja i els preus que hi havia eren competitius. Segurament abans havien fet el tastet a Sitges, Vilanova i la Geltrú, però allí els hi resultava tot força més car que aquí al Vendrell, començant per l’adquisició de l’habitatge. Aquestes pretensions d’ofertes tot l’any ens ha portat que és difícil trobar establiments que hagin apostat per la qualitat sense preocupar-se gaire pel preu. Aquí hem fet aquesta política i ens hem trobat en un municipi que on sembla que el cavall guanyador són les propostes de baix cost, deixant molt obert el ventall destinat a aquelles propostes que apunten en una altra direcció. Això ha provocat que moltes d’aquestes persones amb un nivell adquisitiu mig i elevat han de marxar obligatòriament a altres municipis perquè en aquest panorama el ventall que poden trobar al Vendrell és ben minso. No és que de cop i volta haguem de canviar el nostre model i ens haguem de convertir en la versió costanera de Sant Cugat del Penedès, però hem de tenir clar tots plegats on volem anar i que tothom hi té el seu paper en una oferta global. Tornant a agafar el model dels restaurants, al centre del Vendrell tenen força empenta un parell o tres de restaurants que han sabut trobar el seu lloc en l’oferta gastronòmica de la vila. No han caigut en aquest parany que a la llarga ens perjudica a tots. Tot i tenir molts clients, el marge de benefici és ben minso si volem vendre una qualitat mínima. Molta feina per acabar amb els calaixos buits per un valoració totalment errònia entre la despesa invertida i els ingressos esperats guiats pel que fan els propis veïns. Aquí tenim algun hotel de cinc estrelles que ha de portar els seus clients a municipis costaners perquè l’oferta que tenim se situa per sota d’aquest nivell. Sempre hem buscat vendre menús de 7 euros. Abans hi posàvem el cartell de 10 euros i un petit benefici que teníem, Ara per la competitivitat ja hem posat el seu preu real, encara que hem trobat productes més econòmics i de no tan bona qualitat i ens atrevim a guanyar una mica menys per client. En nom de tot això també hem retallat el salari als nostres treballadors. La nostra imatge utòpica la podem veure en Turismar. Una mercat que no és fira, que no ens representa i que en poc beneficia a la resta de la vila a part d’alguns establiments colindants. No cal dir parlar de la imatge que dóna arreu. Un any més us convido a gaudir d’aquestes paradetes al costat del mar per veure la realitat dels nostres somnis comercials fets realitat. Article publicat el 22 de juny del 2012 al Diari del Baix Penedès

dijous, 21 de juny del 2012

La cançó de l'estiu.

El Vendrell sempre sortim per coses negatives, el deute, plataforma, batusses entre mossos i marroquins i altres mil històries. Però això s'ha acabat. Hem inventat la canço de l'estiu, genuina i vendrellenca amb rumba i tot un reportatge del Vendrell que tenim. Felicitats a tots els que l'heu fet possible

.http://www.youtube.com/watch?v=TwmJVgh3-70&feature=share

El futur de les 4 fonts

La pregunta del milió d'ahir a la ràdio en l'entrevista a les 4 fonts era si es presentarien a les properes eleccions municipals com a partit, plataforma o dins altres partits. Evidentment dins aquest quartet hi ha gent amb més ganes i gent amb menys. Però jo crec que alguns si que ho faran. Ara falta saber com és traduirà tot això. És una cosa que anirem estudiant en els propers anys. Molts dels seus articles acaben dient que no estan d'acord amb els polítics que tenim, doncs es necessita una alternativa i qui millor que uns joves preparats de 25 anys. Temps al temps.

http://www.rtvelvendrell.cat/radio/programa/pas-de-vianants-27http://www.rtvelvendrell.cat/radio/programa/pas-de-vianants-27

Mercadona i Àrea de Guissona els que triomfen

Els establiment que actualment tiren més al Vendrell i no tinc estadístiques perquè no les necessito i no hi crec són l'Àrea de Guissona i Mercadona. La resta està perdent pistonada amb la crisis i l'estiu. Per diferents motius que tothom coneix aquests dos punts de venda són els que registren més clientela. La crisis si que afecta, però a alguns més que als altres evidentment.

Festes majors per subscripció popular

No fa gaires temps en alguns pobles cada veí pagava un tant per la festa major de la localitat. Jo crec que tal com estan les coses avui en dia no estaria malament que s'apliqués aquesta taxa. Seria una forma de valorar una mica més el que tenim. Estem massa acostumats a què tot és gratis i ara pagarem els excessos dels anys anteriors. Així es podria sanejar una mica l'economia i de pas tenir una festa on tothom sàpigues el seu cost.

Un mòbil multiusos

Jo crec que el que s'ha de posar en funcionament és un mòbil multiusos. Et pot servir com a ordinador, com a telèfon, com a claus, com a ràdio, com a cd, per localitzar-te si et perds, com a càmera, com a termòmetre i per saber la pressió sanguinea. Evidentment ha de ser petit i molt pràctic. Algunes funcions ja les té, però ara li falta algunes quantes que en poc temps també en podrà gaudir.

dimecres, 20 de juny del 2012

Interessant xerrada sobre les dones de la llar

Neteges cases? Cuides nens o avis? Tens contracte? Saps si tens dret a l’atur? Ve algú a casa teva a netejar, a cuinar, cuidar nens o avis? Saps si hauràs de pagar més? Saps com es gestiona el teu contracte? Vine i pregunta els dubtes que tinguis! Xerrada sobre la nova Llei de regulació dels treballadors de la llar Dimarts 26 de juny de 2012, a les 19 hores, al Centre cívic L’Estació del Vendrell

dimarts, 19 de juny del 2012

La saturació social

La televisió actual ens ofereix moltes cadenes per acabar escoltant la ràdio. Tenim moltes sales de cinema per no anar al cine. Molts llibres de cuinar per comprar menjar preparat. Molta informació per estar out de tot. Erem molt rics i resulta que no teníen un cèntim. Moltes incoherències en la nostra societat ens converteixen cada dia en menys humans i en un xic més màquines de copiar i enganxar.

dilluns, 18 de juny del 2012

Noves oportunitats

Ja tenim aquí l'estiu. Arriben les festes major amb menys recursos que mai.. Jo crec que potser una bona oportunitat per provar coses noves i descobrir nous valors que tenim prop de casa. Esperem que hi hagi sort i la gent tingui gust i sàpigui destriar el gra de la palla.

Fidelitat

Moltes persones s'omplen la boca parlant d'objectivitat, participació i democràcia, però són els primers que actuen d'esquena a la gent i fent el que volen en nom de la comunitat. Al seu voltant tenen la colla de seguidors subvencionats que li riuen les gracietes, però tot dura el que dura.

diumenge, 17 de juny del 2012

Consell pràctis per la nit de Sant Joan a Coma-ruga

Ja tenim aquí a punt la revetlla de Sant Joan de la plata de Coma-ruga que ho organitza la Comissió de festes, però que coincideix amb Turismar. Enguany ja no hem de buscar gent de l'altre punta de Catalunya perquè vingui a animar la ballaruca. Per un cantó tenim els Clau de Sol, pels de tota la vida i uns dj's per a la gent que li va altres històries. Diuen les males llengües que la música que hi haurà no serà maquinora com l'any passat i que agradarà a tothom. Això espero. No és que l'altre no agradés perquè hi havia un ambientasso a les 6 del matí que pa que, però enguany serà per a tots els públics i la gent com jo ( que no m'agrada la màquina) també s'ho passarà bé. Ja ho sabeu. Alguns comerciants pagaran el castell de focs que l'any passat va ser víctima de la retallada de l'Ajuntament. Però no hi pot haver ni un Turismar sense castell de foc ni una festa major sense malcasats.

Albinyana planta cara a Ensenyament

Sembla ser que la setmana passada una profe d'Albinyana se li acabava el contracte i no li van renovar per uns pocs dies. Van agafar els alumnes i els van repartir entre la resta de classes. Davant aquest fet l'Ampa i l'escola van organitzar com una mini protesta perquè li renovessin per 15 dies que quedaven de curs. Evidentment no els hi van fer cas de moment. Inspecció d'ensenyament ha posat una denúcnia per aquesta protesta al centre, ( suposo que li devien dir d'una manera més diplomàtica i políticament correcte). Però la cosa sembla que ha funcionat i la profe el proper curs tornarà. Enhorabona a tots els ho han fet posssible.

dissabte, 16 de juny del 2012

Unes pràctiques massa utilitzades

HI ha cadenes importants que quan vas a comprar t'ofereixen grans preus, però amb una excusa o una altra te'ls rebaixen a la meitat. Llavors ho has de comprar perquè et surt a la meitat del que tu et pensaves al principi. Quan ho has comprat, mires a una altra botiga i veus que ho has pagat més car que allí i sense que tant sols t'apliquessin grans descomptes. Sort que la gent de mica en mica ja s'ha habituat a aquestes pràctiques comercials.

divendres, 15 de juny del 2012

Esqueles, un dels anuncis més populars

Un de les pàgines que més criden l’atenció en la premsa escrita d’avui en dia és la secció de necrològiques on s’inclouen les esqueles del dia. Aquest és un dels pocs elements objectius de les notícies que contenen els mitjans de comunicació. Si endinsem en l’actualitat, en el temps i en els esports, a part dels resultats, la immensa majoria d’informacions que llegim les rebem transformades i adaptades a uns criteris i a unes necessitats subjectives. Som conscients plenament que ens volen vendre la moto. El més fiable i objectiu dels diaris són les esqueles. Només es tracta d’anuncis dedicats exclusivament a informar del decés d’una persona. A vegades apareixen els aniversaris d’aquest fet dolós que ens recorda la memòria del traspassat. En un breu espai de temps i generalment amb la presència d’una creu que acostuma a identificar aquest tipus de publicitat hem de tenir el màxim número d’informació del finat. Primer de tot el seu nom i cognoms en unes lletres que acostumen a destacar un xic sobre la resta. Si la seva parella ja el va precedir en aquest repòs etern s’acostuma a posar el seu nom per donar una mica de sentit familiar a tot plegat. Tot seguit vindran els afligits familiars i parents que aniran desfilant en una columna centrada distingint clarament l’afinitat i la consanguinitat. Els primers i més propers aniran amb el nom i cognoms. Els darrers ja només podran figurar amb la relació de parentiu amb el difunt. A partir d’aquestes dades anirem esbrinant una mica qui és aquella persona i tot el seu arbre familiar que apareix exposat als seus peus. A vegades, s’adjunta el renom amb que és conegut el protagonista perquè això dels noms i cognoms encara és una cosa massa moderna, en especial en els pobles petits on la gent s’acostuma a denominar pel sobrenom de la casa on ha nascut. Entre les dades que no hi poden faltar està els anys de difunt. En temps no gaire llunyans acostumava a esmentar si aquesta persona havia rebut el sagrament de l’extremunció i gaudir del passaport de mínims garantits per entrar al regne del cel. Les noves tendències fan que aquestes dades de caire pietós siguin cada dia més obviades. Si es tracta d’un recordatori individual segurament trobarem algun poema o oració per recordar l’anima del difunt. El més popular és la Vall del Riu Vermell i un poema de Joan Margall, entre d’altres que en seguida ens vénen al cap. Els més agosarats opten per un obra pròpia i fins i tot escrita per l’homenatjat preveient el seu pas per aquests moments difícils En aquest anunci no hi faltaran els grans títols o càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva vida, en especial els honorífics i més pomposos que sempre ajuden a bastir de glòria del mort. La gràcia és que cada entitat en què el difunt havia gaudit d’un paper destacat publiqués la seva pròpia esquela dedicada i amb mida similar a la resta per poder comparar-se amb al conjunt d’aportacions publicitàries dedicades a la glòria del difunt. Abans és valorava la importància dels difunts pel nombre de capellans que participaven en el seu funeral. Ara ja només es mesura pel nombre d’esqueles que apareixen en els diaris més importants, en especial la Vanguardia que és el més especialitzat en els òbits de la gent més selecta del país. La Creu de Sant Jordi t’assegura una publicitat gratuïta en el món del tràgic desenllaç. Vet aquí una de les finalitats d’aquest guardó tan nostrat. Altres mitjans de premsa a les persones finades els hi dedicaven una breu biografia del que havia estat el seu pas per la vida. En molts casos, el primer que coneixies d’ell sorgia en aquest tràgic moment, però mal més tard que mai. Evidentment en els seus àmbits eren persones que gaudien d’una ferma popularitat. Un dels moments més durs és el condol. Perquè has de fer el cor fort en uns moments en què la persona està força desintegrat i amb poques ganes de guardar el tipus. Però és el que marca les tradicions. La família i amics estan allí aguantant fins el darrer moment. Els moments durs vénen quan la família que llunyana ha estat acomiadada i les restes del difunt reposen en un nínxol o en una caixeta per ser esparcides entre el mar i la muntanya. Llavors de trobes de cara a cara amb els moments en què et cau el món a sobre i comences de zero. Un altre apartat són els epitafis que és una de les coses que dóna per un article a banda. Les esqueles sempre tenen el seu públic. Alguns és el primer que miren quan tenen un diari a les mans. Només al donar un cop d’ull aquí al Vendrell. Molts dels veïns de tota la vida quan veuen un paper a la porta de l’església van a veure directament qui ha estat aquest cop. Aquest és un dels anuncis amb més seguidors encara que molts no ho volen reconèixer aquesta curiositat encomanadissa. Article publicat el 15 de juny del 2012

dijous, 14 de juny del 2012

Poc amant de la informació esportiva

Sóc una de les persones que no m'agrada el futbol, però hi ha moments en què t'ho mires quan l'ocasió s'ho val. No més de tres cops l'any acostuma a  passar això. Evidentment no veure cap partit de l'Eurocopa per  interès, també pot ser que no facin res en altres cadenes i acabi mirant el joc d'alguna selecció. Ja sé que les notícies esportives són més seguides que les d'informació general, però jo de moment em decanto per les notícies de casa nostra. Ja sé que no serveix per molta cosa, però té la seva gràcia. La veritat.

Ja tenim aquí l'estiu.

Ja tenim l'estiu amb Sant Joan. Ara la comarca canvia una mica la cara i es prepara per l'estiu. Any de retallades, però el caliu que hi ha durant els propers mesos no els trobes a la resta de l'any. Ara toca gaudir del present amb més o menys pressupost, però sempre amb alegria.

Un any de balanç: bons contra dolents.

A mi m'agrada els polítics del Vendrell que quan manen tot els va bé i si estan a l'oposició doncs molt malament. Aquí encara no som capaços de reconèixer els nostres errors i rectificar. Copiant i anar fent. En aquest any hem començat a veure que sembla ser que no tenim un cèntim. Ara només falta que ens conscienciem i apliquem les mesures correctes que no pasen per retallar el sou als treballadors. La vida continua copiar i pegar. Avui en dia el qui colpeja primer és l'Armengol i sus secuaces. Els altrs només poden desmentir. O sigui qui si anem així. Jo tinc ben clar qui guanyarà a les properes municipals. Guanyarà sense sortir al camp.

Una rumba vendrellenca serà la cançó de l'estiu

Un grup de gent del Vendrell de tota la vida que ronden els 40 anys han muntat un video sota el nom Què t'hi dit que t'hi dit? aquí hi ha gent dels Porland's, dels Laxen, gent del mercat. És una mena de vídeo promocional del Vendrell que viu al seu rollo respectant les tradicions i els bars de tota la vida. Esperem que tingui molta sort i ben aviat soni als quatre vents. Una música rumbera amb la penya més canyera del Vendrell. Ja veureu com aquest proposta ens fa arribar molt lluny. Potser més enllà d'Eurovisió. Apa-li molta sort companys. Jo també surto un poquet.

Les escoles d'Albinyana es reboten

Avui m'han arribat veus que demà dijous al matí a Albinyana els escolars, els pares i els profes volen fer una cacerolada en contra de la nova distribució de les classes pel proper any. A veure si tenen sort i els hi fa cas algú, però malauradament el nostre futur és aquest. Caminar una mica enrera i tornar al nostre passat. És una llàstima. Molta sort paisanos.

Les dictadures dels nostres partits

El dia que els partits polítics no siguin autèntiques dictadures on discrepar només es fa en petit comitè llavors potser ens podrem començar a plantejar moltes coses per democratitzar una mica més la nostra societat. Parlem de Cuba i Corea pels resultats a les eleccions i els partits que ens representen fan el mateix amb uns líders que en algun cas fins i tot són hereditaris. Encara hem de superar aquest trauma partidista i que dins el partit tothom digui el que pensi i que guanyi la majoria. La professionalitat de la política ha aconseguit que hagim arribat a això. Ningú vol perdre el sou de polític. Per això estem on estem.

dimarts, 12 de juny del 2012

Pobres del tot quan no hi ha valors

Estem en una societat descontrolada. La gent passa de tot. Tira la brossa quan vol i on vol. Ja no és educada ni al carrer ni als transport públic ni en altres llocs. La gent intenta prendre el pèl a l'altra gent. No confia ni en les institucions ni els seus representants. Si posen els Segadors criden uns si posen l'himna nacional criden els altres. Així no ho arregalrem mai. Si que algunes conductes es poden sancionar, però a la fi sempre paguen els mateixos pringats que tenen quatre duros i la resta com no té res no li fan res. Avui en dia s'estan perdent els valors. Aixo és el més preocupant de tot. Podem ser rics o pobres, però sinó tenim valors, llavors si que som pobres del tot.

No us perdeu las chicas de la sexta planta

Us aconsello efusivament que aneu a veure las Chicas de la sexta planta. Un senyor parisenc descobreix en sis minyones una forma de viure la vida amb gràcia i alegria molt lluny de la família de corsé que li tocava que rol. És una d'aquestes propostes fresques i alegres que t'ensenyen a veure dues visions de la vida i que són un crit a  l'optimisme i la senzillesa de les persones lluny de fer allò que toca. Us l'aconsello. Sortireu plens d'alegria i satisfacció del cinema. No us la deixeu perdre.

diumenge, 10 de juny del 2012

On va la gent de marxa?

Una de les coses curioses d'avui en dia són els concerts. Ahir al Foc i Rock de Llorenç del Penedès estava molt ple de gent amb només 4 grups de la comarca. Fa un parell de mesos a un concurs que van fer a les Matas erem unes 20 persones com a molt. No hi havien ni els altres membres dels altres grups entre el públic. Venien allí a l'hora, tocaven i marxaven. Jo no sé quins criteris segueixen per omplir o no una plaça o un lloc i ja parlo de concerts gratuïts. No estem parlant de diners. La veritat és que jo no sé on es posa la gent, en especial al cap de setmana. Si que molta gent no surt, però és que molta altra deu anar a Barna o a Salou o en festes privades perquè als llocs comuns res de res.

dissabte, 9 de juny del 2012

La meva impressió de la presentació de l'ACN al Vendrell

 El passat divendres es va presentar al Vendrell l'Assemblea Nacional Catalana. La cita era a les 20 hores per anar en una mini manifestació cap al Centre Cívic l'Estació. Jo vaig anar directament a l'Estació. La sala gran estava plena a curull amb gent a les parets i tot. Jo no m'imaginava tanta repercussió com la que vaig veure tant sols obrir la porta. Hi havia gent de totes les edats i gent que no havia vist mai pel Vendrell, que ja és bo. A la taula va començar el Llasat fent una mica d'història de tot plegat i va seguir el Pep Riera que la veritat és que el van haver de tallar perquè ja començava a divagar una mica. Això no es pot fer gaire quan han de parlar 4 persones més. Vaig trobar molt interessant la forma com va parlar el xicot que veni ade la Conca de Barberà que va fer una exposició justa  a la fusta amb un llenguatge entenedor. Evidentment a les 10 van tancar. Fora de la sala hi havia una tauleta per adhesions que no sé va anar a parar perquè les responsables d'aquest centre havien tancar. Fora plovia.. La gent és veia molt animada i disposada a seguir endavant amb aquest proejcte que demana un referèndum per la independència l'any 2014. A veure que passa.

divendres, 8 de juny del 2012

El nostre model Ikea

En aquesta comarca tenim 14 municipis que van des de la problemàtica d’una ciutat com Vendrell fins Bonastre que viu en el seu món envoltat de muntanyes. Aquests municipis dins de la comarca generen un seguit d’iniciatives al llarg de l’any de diferents tipus com cultural, social, esportiva, gastronòmica, ocupació. Fins ara ens podíem permetre el luxe que cada localitat seguis els seus propis passos sense tenir en compte a la resta del veïnat. La nova situació econòmica obliga que per fer realitat alguns projectes s’han d’unir esforços entre els uns i els altres. Una tasca no gens difícil de portar a terme dins un cúmul de personalismes que ningú és capaç de controlar dins la seva autonomia local. Fina ara ens hem permès molts luxes com crear polígons industrials mig buits en cada municipi. Alguns també han optat per plantar pavellons insostenibles al costat del poble veí si era necessari. Ara hem de començar a canviar una mica la nostra mentalitat independentista model Ikea. Si continuem en aquesta camí perdrem els pocs recursos que encara tenim sense obtenir un mínim benefici esperat. Evidentment és lògic que cada municipi tracti el tema de l’atur des de la seva autonomia, però tal com està tot avui en dia potser que construïm una bossa comarcal que aplegui totes les demandes de feina i les poques ofertes que puguin aparèixer. Potser si que amb aquest model algun treballador li perill el seu lloc de treball, però si la cosa està fet amb el cap més que amb els peus es poden reorientar aquests professionals per donar una més àmplia i més atractiva oferta única. El plantejament actual és muntar petits bars, un quasi a tocar de l’altre. Millor que entre tots muntem un restaurant on tots hi tinguin cabuda. Evidentment aquest plantejament als nostres polítics no ho entenen. Si ho fan són incapaços de fer-ho realitat sempre. Una de les moltes absurditats que fa dècades que tenim a la comarca i que ningú ha estat capaç de posar les cartes sobre la taula. Què el president del Consell Comarcal sigui alhora alcalde del Vendrell o Calafell és una cosa que no té cap sentit, però clar només vol ser una mena de plataforma política per aquella persona perquè en aquestes localitats és on, a priori, el pastís a repartir és més gran. Una entitat que està feta i destinada principalment als petits municipis no té cap sentit que estigui encapçalada per un dels grossos que ja té prou feina a casa si la vol fer, evidentment. Una semblança seria com si Santa Oliva tingués un regidor de Ports i Costes, però una cosa semblant passa al nostre consell comarcal i el regidor de Seguretat Ciutadana. Un càrrec per justificar un total de 33.400,61 euros anuals per dedicar-hi 1.720 hores. Malaguanyats diners. Fa uns anys cada municipi tenia la seva cooperativa i era feliç elaborant el seu vi. Va arribar el moment que s’havia d’invertir una quantitat de diners en unes instal·lacions que permetessin elaborar un producte més acurat i amb més mercat. Aquest fet va provocar que aquesta independència s’acabés. Algunes cooperatives van començar a unir esforços per crear sindicats més moderns que apleguessin més d’una localitat. Gràcies a aquesta posada en comú, els pagesos van poder aguantar al peu del canó uns quants anys més fins que torni a sortir alguna nova prova marcada pel destí. El mateix que he comentat amb la gestió d’ofertes de l’ocupació a casa nostra també succeeix amb el turisme. En comptes que cada municipi, en especial, els tres costaners vagin cadascú al seu aire, potser que el que facin és unificar esforços. A un rus o japonès tant li fa que Pau Casals era del Vendrell o era de Bonastre. El que vol és tenir una oferta que englobi un ampli territori al voltant d’una persona o d’un tipus d’activitat. Si que s’han fet coses, però són iniciatives puntuals que mereixen una coordinació més àmplia per començar a canviar el xip i que venguem un producte unitari. Al matí platja. A la tarda recórrer les serres del Montmell que també és una proposta més que atractiva per tothom. Mentre anem endavant amb aquesta visió de gran cadena suïssa ho tenim tot molt magre perquè perdem molts diners inútilment que ens podríem estalviar si fóssim un xic més oberts i comptéssim amb el veí del costat. Article publicat el 8 de juny del 2012 al Diari del Baix Penedès

dijous, 7 de juny del 2012

Fires per tuti.

En aquesta comarca del Baix Penedès sembla que sinó ets una fira no ets res. Tots els pobles en tenen una o quasi tots, alguns tres o quatre. Però en els moments actual no és el més idoni muntar fires on tot s'hi val perquè al no tenir paradistes estan obligats a agafar-ho tot. Aquesta és una manera de fer calers, però en comptes de fer tantes fires el que es porta avui en dia és la fira selectiva i de productes concrets no com aquí que pots comprar una assegurança al costat d'un formatge de cabra. El vi ja està molt explotat, però podríem trobar alguna cosa original que ens portés gent, reconeixement i com no també bon negoci per al municipi. Abans de fer una fira s'ha d'estudiar una mica i fer-ho amb cara i ulls. Això d'acabar venent fuets i pernil i coques de perafita ja està molt sobat. Si es vol gent muntes una xurreria, i unes poques botigues més de bijuteria barata i segur que omples, però no li diguis fira quan és encara gràcies un mercat de tot una mica. Aquest és un tema important perquè el dia que algú tingui la mala sort de fer una fira com deu mana potser ja no hi anirà ningú perquè ens haurem carregat aquesta paraula aplicada a la nostra comarca.

L'Àrea de Guissona resisteix a la crisi

Una de les botigues que té més compradors al Vendrell és l'Àrea de Guissona. En els dos establiments que hi ha al Vendrell no han notat gaire la crisis perquè quasi sempre que hi vas hi trobes força gent. Aquesta empresa catalana, que per alguns és admirada i per altres molt criticada, ofereix productes amb una bona relació qualitat preu i que et permet omplir el rebots amb una mica de tot. Al final la gent a l'igual que la societat es posiciona a un costat o altra del poder adquisitiu. El problema son els establiments que es queden pel mig.

Queixar-se

Una de les bones costums de la gent és queixar-se. El problema és que molts cops els objectes de la queixa estan immunitzats contra aquesta iniciativa personal. És bo queixar-se i també seria bo que servis d'alguna. Si es continua obviant el que diu la gent i el que es veu al carrer cada dia és més perillós que un dia per qualsevol tonteria la gent s'afarti i entri en un bar en una ajuntament o en banc i es carregui al primer que trobi. Potser aquell anirà al psiquiàtric o a la presó, però serà una víctima més de la nostra negligència.

dimarts, 5 de juny del 2012

La llibertat de la natura

Aquest diumenge passat tenia que ploure molt. Inclòs parlaven de 20 litres en una hora. Al final no va caure ni una gota, però estàvem tots conscienciats que ens mullaríem. Encara la natura té un mínim de llibertat que li permet canviar en el darrer moment. Esperem que duri. Sinó les coses serien massa avorrides.

dilluns, 4 de juny del 2012

Albinyana, un poble sense escombriares.

En el meu poble, Albinyana, no hi ha escombriaries que netegin els carrers. Cada dia passen a recollir la brossa i ja està. Hi ha unes poques papereres mal repartides i no pass res. Els veïns al matí netegen la seva part de la façana que dóna al carrer i tiren aigua al carrer. Aquesta petits cinc minuts diaris cada dia serveixen perquè en el municipi estigui net. Evidentment hi ha pocs bars i la gent que hi ha és educada o almenys no són els primers que tiren un paper al terra com passa en altres llocs que quan veuen un paper al terra es veuen amb llicència de tirar-ne un altre. Són maneres de fer país que a hores d'ara van molt bé per viure tots en unes condicions una mica millors.

Fuera de Juego una peli més del mateix

Una de les pelis noves en cartellera que no crec que duri gaire és en Fuera de Juego, una espanyolad amb Fernando Tejero que quan la veus sembla que hagi estat un remake d'una anterior seva perquè al final totes semblen iguals, però amb un títol diferent. No és de les millors que ha fet com dias de futbol, però té la seva gràcia. Per passar una estoneta divertida i desconectar del dia a dia. Res més. Sense més pretensions.

diumenge, 3 de juny del 2012

"El Tapat" millor candidat per a l'alcaldia vendrellenc per CiU

Segons la meva darrera enquesta el darrer candidat de CiU  a les eleccions municipals del Vendrell hauria de ser el Tapat, qui és? Molts ja saben a qui em refereixo. Molts altres només han de preguntar a la gent del Vendrell de tota la vida i hi trobaran una resposta molt possiblement adequada. El nostres protagonista amb 11 vots que representen un 64% dels vots guanya per majoria absoluta. El Josep Maria amb 3 vots, el Jaume amb 2 i el Benet amb només un vot queden en una posició molt minoritària. La cosa està molt clara. Ara només falta que la federació nacionalista faci cas al que diu la veu popular, si que és una veu amb molt poca participació, però és una veu objectiva sense trampa ni cartró.

Una setmana de treva esportiva

Hem acabat la lliga de futbol. Ja ha jugat el Barça i l'Atlètic i aquesta setmana no hi havia Formúla 1. Llavors hem tingut una setmana de treva en el món esportiu. D'aquí una setmaneta torna el futbol a la tele amb l'Eurocopa. Encara que alguns no considerin l'Espanyola la seva selecció ho miren com si fos una varian del Barça. Aquí tots contents. Aprofiteu que més endavant tenim les olimpiades. Esports per a tots els gustos.

divendres, 1 de juny del 2012

Un any després

L’any 2011 el Vendrell va tornar un altre cop a recuperar un govern d’unitat amb una oposició monotemàtica que navega per altres viaranys més que previsibles. El nou projecte protagonitzat per CDC, PSC, PP I JpV tenia una tasca no gens fàcil sobre el taulell per redreçar una situació força preocupant per les estadístiques que ens arriben d’altres administracions. Unes dades que es poden veure al carrer en molts i variats formats. En aquests 12 mesos d’amor confés a quatre bandes el municipi ha anat aplicant una versió copia i enganxar del política del dia a dia sense avenços i marcat per les retallades. Unes pressions que apunten de tots els cantons: des de l’enorme deute acumulat en exercicis anteriors fins a la manca de liquiditat d’altres administracions que no han abonat allò que tenien pactat amb el consistori. El que havia de ser una mena de bàlsam per a tots els mals amb energia renovada per fer un gran canvi al municipi no acaba d’engegar ni prendre cos i és manté surant per la inèrcia. A hores d’ara encara una pressupostos en aprovació inicial. Això és el que realment preocupa. Evidentment en els plens cooperatius passen temes que demostren arreu que som un municipi amb inquietuds variades i diverses, però del que realment interessa res de res. Anar fent i encara gràcies amb un pla d’ajust que ens guia en els propers 10 anys. Un dels temes estrelles d’aquest any és el pagament de guals amb efectes retroactius per moltes famílies. Calafell per la seva banda continua amb aquest govern bicèfal amb un grapat de petites aventures que van sortint a través dels mitjans de comunicació. Si el carril bici de Segur. Carnaval a l’estiu. L’aparcament dels vehicles particulars dels regidors. Entre una cosa i l’altra es van muntant fires variades als diferents nuclis del municipi que donen vida i caliu a la localitat marcada per la gran activitat de blogs. Allí sempre es pot trobar un bon formatge o fuet que a fi de comptes és la realitat més propera de la política casolana. Cunit que és un poble eixerit segueix els seus propis viaranys. Ha vist com això de la Costa Daurada hi ha bons i no tan bons s’ha afanyat a parlar amb els seus veïns de Cubelles per crear una marca pròpia. Anar fent. Ha estat l’únic ajuntament de la comarca que ha reconegut públicament que no té ni un ral i ha fet una política adaptada a la situació real. Altres encara confien que els toqui la grossa de Nadal com a mínim, sense comprar números. No els hi han aprovat els seu pla d’ajust, però els que si que han vist aprovat un model bàsic per anar fent tampoc ho tenen gens galdós L’Arboç segueix la seva lluita pròpia perquè el CAP no tanqui per les nits. Aquests herois anònims mereixen el nom d’un carrer a la localitat abans recórrer sempre als mateixos personatges de l’Enciclopèdia Catalana que potser no han passat mai ni per aquesta bonica localitat del Baix Penedès a cavall entre la Vegueria Vilafranquina i el Camp tarragoní. Hem de donar protagonisme als nostres herois i veïns i no sempre utilitzar els grans clàssics. La Bisbal del Penedès segueix amb la seva política de grans gestes. El futur de l’actual alcalde depèn, en gran manera, de la capacitat de creació de nous llocs de treball per als seus veïns i votants. Ja veurem com evoluciona aquesta base logística del Corte Inglés que ha de donar feina a tota localitat i mitja comarca. Un repte molt difícil. Ja veurem com evoluciona tot plegat. El proper pas serà demanar una parada de l’AVE amb l’excusa de la Idiada. Tot arribarà. A la resta de la comarca amb el Logis Penedès també aportarà feina per a tots. No ens hem de preocupar. Allí a part de professionals de la logística també n’hi haurà de molts altres sectors. Els que primers estaran seran els pagesos que vendran les seves terres després que l’agricultura passi per uns moments fosquíssims com molts altres sectors de l’economia de casa nostra. Ja veurem si queda com las Vegas dels Monegros on els propietaris ni van arribar a cobrar la totalitat de les finques que van vendre a aquesta multinacional. De moment ja tenim ITV al Baix Penedès que és més econòmica que les que tenim aquí al voltant. La vida continua endavant. Més pobres que rics, però amb una societat emprenyada que cada dia té més ganes de canviar alguna cosa. També abunden els “passotes”, però si la meitat de baixpenedesencs que voten canvien el xip potser altres poblacions viuran el que van viure a Bellvei i a Masllorenç ara fa un any aproximadament. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 1 de juny del 2012