Les fites d’un bon vendrellenc

 

Les fites d’un bon vendrellenc comencen de ben petit protagonitzant l’escena final dels Pastorets del Vendrell. Amb uns pocs mesos ja toca està a l’escenari principal de la Lira, en silenci mentre es representa la tradicional escena coneguda per tothom.

A partir d’aqui, ja toca esperar uns anys i endollar el nen perquè formi part dels Nens del Vendrell que pugi ben amunt per bastir els seus castells d’aquesta colla quasi centenària. A banda toca, anar prenent part en les diverses entitats del Vendrell, castells, diablons, Patatuf  i anar seguint per acabar amb els Malcasats que és juntament amb els Pastorets una de les entitats on es cou el vendrellisme més selecte i pur. Evidentment en una època s’ha de passar per alguna entitat coral de grans o petits i ballar sardanes amb els Dansaires del Penedès que han portat aquest símbol del país als llocs més emblemàtics de la geografia mundial.

Mentre el nen estigui en aquest galimaties ha d’estudiar anglès i també fer taekwondo que són dues eines bàsiques per tenir un millor autocontrol i poder relacionar-te amb l’altre mig món. Òbviament ha d’anar a aprendre música a l’escola de Música Pau Casals, unes nocions bàsiques s’han de tenir abans que diferenciar els tons  sigui massa complicat per la nostra oïda

Aquest nou vilatà, el dia de la Patrona l’ha de saber abans que el nom de pila del pare i la mare. Sempre tindrà molt clar quin és el seu barri. Per les festes dels barris ha d’estar al Vendrell. Si potser en format vacances per poder gaudir de la setmana més autèntica de la vila. De petit ha de donar un cop de mà a les activitats que es fan al seu barri, ja sigui pintant la falla o venen números de loteria.

El nostre vendrellenc il·lustre ha de començar a publicar algun estudi sobre història local, la importància de l’esperanto a casa nostra, importància de la carbasseta en l’evolució de Pau Casals, on està l’estàtua d’Apel·les Fenosa sobre Pau Casals? Entre molts altres. Am un parell o tres n’hi ha prou.

La gràcia és que a aquestes alçades ja comenci a sortir en les falles dels barris o en els Versots dels diables. Clar indicatiu que va per bon camí i tot seran flors i violes.

Després el nostre personatge s’ha de posar en alguna entitat veïnal o cultural o viceversa i ha d’aguantar quants més anys millor de president. Si n’hi pot estar 25 que no n’hi estigui 10. És una clara mostra de valor i importància en aquest tros de vila regalada que en parlava el poeta Carner.

A partir d’aquí ha de caure per ser Administrador de festa major Santa Anna, ho pot fer dels 18 al 65 anys, sense cap problema. Llavors també hauria de ser Portant de Santa Anna que també és una tasca més tranquil·la que administrador de la festa i et dóna un grapat de privilegis que un vendrellenc viu amb alegria i il·lusió.

Després queda bé ser d’un equip esportiu. El que té més pedigrí és l’hoquei Vendrell perquè és el que tenim més amunt de la classificació com el Tobies que està allí mirant com evoluciona aquesta ciutat amb mentalitat de poble que sembla que cada nucli sigui independent del  costat, però ves per on tots van a demanar subvenció a la plaça Vella.

 

 

 

Sonic Brother, un luxe

 Escoltar els Sonic Brother és tot un luxe pels sentits. Avui tocava a l'Esclat de Creixell. Una república independent on hi ha mig Vendrell que passen dels turistes. Dues hores de concert que han posat els pels de gallina als allí presents amb un parell de temes propis. Una joia el que tenim a casa nosta.

Després de l’explosió electoral ve la fumera

 

 

El gran resultats electoral del Psoe al Vendrell va deixar a propis i estranys garratibats. Ni els més opptimistes apuntaven tan amunt, però el poble va dir la seva i aquest és el seu veredicte sigui o no més encertat, però és que ha de ser acceptat per principis democràtics.

Una posició que va fer massa tarda a la carrera electoral, alguns personatges que l’inconscient de la gent ja feia dies que tenia jubilat i els partits emergents que són fruit del que passa al voltant van donar el que van donar, però com era d’esperar els clàssics van tornar a unir les seves forces per no deixar el pastís del poder en mans d’aquestes tribus que van sorgint com a bolets aquí i allà.

Evidentment un cop el pacte firmat pels segons de la llista, no sigui que al final la gent es creguin les similituds que hi ha entre les dues formacions presumptament antagòniques del panorama polític espanyol derivades en l’àmbit local.

Format el nou govern, la xemeneia informativa que va treure tanta merda durant els darrers sis mesos va a tornar a engegar per seguir deixant anat material tòxic fins a la propera cita electoral que encara ens tocarà esperar uns quants anys.

Evidentment no cal fer un gran estudi dels principals problemes de la població per saber a part del mal funcionament dels alimentadors elèctrics del costat del mercat municipal  per saber quins són.

Ràpidament el nou regidor de seguretat ciutadana es va posar mans a la feina amb una bateria de mesures que havien de deixar corpresos els seus convilatans innocents i esmaperduts .

Primer de tot seguint l’esperit del seus incombustibles antecessors que encara que teníem la Casa endeutada més amunt del transformador de sobre la teulada tot i que superava els límits permesos, la solució era la legalitat vigent. Per tant tocava fer una nova ordenança de convivència i civisme que ja anys que rutlla per la casa gran inspirada en un altres dels altres grans estadistes que ha tingut al Vendrell que es mereix també un lloc per les seves gestes i discursos mediàtics.

Si ja en tenim una, que no té gaires suports , doncs en fem un refregit en un ple mateix seguint les instruccions del mestre de cerimònies que passarà a la història per al persona ha consensuat més mocions entres les diferents parts. Després s’han guardat en el cofre dels tresors del capità perquè alguna algun cop torni a ser debatuda amb el mateix final feliç que l’anterior.

Després crearem una oficina antiokupes integrat pels “rambos” amb el seu birret, a banda d’un paleta i i un manobra i algun lampista espavilat pel tema connexions. Algún tècnic que faci algun informe per dir el que és evident en paraules més boniques. Aquesta podria ser una nova unitat amb el seu sac de ciment, gaveta, ciment i llanterna per quan s’hagi d’actuar per la matinada. No saps mai quan passarà això. Els polítics no saben com solucionar el greu greu greu problema del lloguer al Vendrell i han de crear aquestes unitats que semblen virtuals per evitar allò que alguns han de fer quan ja no saben o anar. Un poble amb els lloguers molt alts, índex atur molt elevat, sense pisos disponibles de lloguer amb un comerç poc legal que veu tothom per carrers i places, doncs que ha de fer la gent, okupar. El top manta, encara que agafin un parell de pobres manters és com si amb una regadora volguessin arreglar el problema de la sequera al món. Gràcies a Déu no tenim cap incendi a la vora, de moment, toquem fusta, però fum en tenim molt, massa i tot per poder respirar.

Campeonex, un lliçó d'humanitat

 

 Avui li he vist una peli molt esperada com la segona versió de Campeones de Javier Fesser.Si t'ho vas passar bé a la primera, la segona seguint els mateixos principis està millor perquè és una peli que sap posar-se al dia amb les noves tecnologies. Hi ha gags molt bé que demostra els nostres nivells d'humanitat. Us la recomano. Potser sortiu amb una llagrimeta als ulls. Una lliço que molts haurien d'aprendre.

Albinyana, la generació perduda

 

Ahir vaig anar al sopar que organitza la Societat del poble per tothom que s'hi vulgui apuntar per obrir a taula el que és la festa major. HI ha via unes 120 persones, principalment d'Albinyana, però també n'hi havia de les Peces i urbanitzacions. Hi havia diferents edats, però el que no hi havia era gent de la meva edat entre 45 i 60 anys.No se que passa pero la gent d'aquesta edat no s'apunta. Dels que varem pujar junts per edat potsr no hi havia ningú més a part de jo. No ho entenc. Hi havia els pares, els germans petits, però la meva generació està out.,encara que visqui al poble. No ho entenc. És molt trist. 

Nous tours per als turistes

 

 

 

 

 

Està bé que anem fent tours que la gent conegui els nostres persones il·lustres, però també hem de donar conèixer persones i propostes que no han seguit el model del políticament correcte i han triomfat per uns altres cantons.

Aquí al Vendrell, ja que en el tema museus anem una mica perduts, hem de començar a crear almenys una sala dels Laxn busto. Potser ara pot semblar una trivialitat, però han fet més per la vila que la majoria de cares que estan a les escales de l’Ajuntament, però clar al no ser polítics dels qui manen ni persones de missa setmanal no han tingut aquesta sort. Potser ens veuríem sorpresos i tot com passa en el Museu de Cervera dedicada una part als Germans Márquez que aguanta el nombre de visites del museu de la localitat.

Després tenim els elements amb els dies comptats. Podríem comptar amb el centenari edifici del sindicat del Vendrell amb les les seves tines, pous elaborades per un gran arquitecte modernista que estan esperant que algú faci alguna cosa, si seguim aquest ritme al final ho  perdrem tot perquè haurem arribat massa tard i malament, com acostuma a passar.

A la zona de les platges tenim el Brisamar que està més de l’altre món que d’aquest, però ja representa un estructura amb els dies comptats sinó s’aplica alguna solució ràpida i eficaç. No gaire lluny d’aquest cinema hi ha un parell o tres de casetes modernistes que eren l’enveja del seu temps i que estan actualment en un ambient fatal.

Tenim un ambient de poble siutuat al voltant de l’església amb carrers cèntrics amb botigues de tota la vida  renovades per oferir un millor servei a la vila. Un lloc on encara es respira el Vendrell d’abans. Altres llocs aquest Vendrell ha desaparegut per donar pas a una vila dominada principalment per persones arribades d’altres continents en les darreres dècades que ha anat creixent fins els  nostres dies sense complexes ni miraments, on el català i el castellà s’hi pot trobar en la seva mínima expressió.

En aquest passeig es pot veure el Vendrell de la crisis immobiliària amb kilòmetres de voreres amb els seus fanals i les seves caixes de cables saquejades perquè no ha passat mai d’aquí. Ha estat víctima del saqueig i espoli humà sense que ningú fes res per tornar-ho  al seu lloc.

Tenim el Vendrell de les promeses electorals amb la seva estructura al Tancat de la plana que havia de ser un esplai d’avis, després la caserna de la policia municipal fins a nova proposta a veure que ens diuen.

Aquest és el Vendrell de les dues estacions de tren on per una cada dia les circulacions són menys previsibles i per l’altra cada dia n’hi ha menys, coses del destí. Ens han tret uns peatges que ens varen fer famosos al món sencer per les cues, però com no  espavilem en els tornaran a posar perquè algú ha de pagar la festa.

Aquesta és la nostra història , el nostre present i el nostre passat. No podem oblidar tampoc el futur.                                     

Del Baix Penedès al Senat i després a l'anonimat.

 El Vendrell al llarg de la seva història ha tingut uns quants senadors, Començant pel gran Pep Jai que és més conegut per la plaça que per altra cosa, doncs amb el temps s'ha anat dilunt fins a quedar en no res. No crec ni que estigui a les escales de l'Ajuntament, ves per on, que és el mínim que mereixia abans que la plaça. Hem tingut al gran Pep Maldonado que ara també està missing en la política i enguany és el darrer que monta la seva party a la Platja en honor al Manchon amb els seus colegues.  La gran Helenna Arribas va passar per l'alcaldia pel Senat i després nunca más se supo. Diuen les males llengües que esta per la platja del Vendrell, però es veu ben poc fora de campanya electoral. Despres la meva paisana Maria Jesus Sequera que tambe va pasar pel Senat i pel centre de formació de l'Ajuntament de Santa Oliva, per estar uns quants anys a l'oposició eterna al costat del Quim Nin, però al final ja li votava tot a favor quasi. A Ara està despareguda en combat i de la política res de res. Coses que passen amb motiu.

Per altra banda tenim ara de Senadora a la Imma Costa que va ser alcaldessa del Montmell, però un partit nou li va fotre el lloc i ara està  al Senat, Doncs molt bé. A vegades me la trobo per la Bisbal del Penedès. Aquesta pubilla no diu ni ase i bèstia. Ara la propera que caura serà la Nuria Rovira que va entrar de xiripa i encara la veurem de ministra de l'agenda 30 amb el Kenneth de Madrid. A veure si el senat acaba amb ella  o és un pas per arribar més alt. Temps al temps. Les cadires de la Lira s'han de canviar. 

Flower Market a Roda de Barà, molt interessant

 

A la vida hi ha gent que té idees originals, com unir, en un espai a l'aire lliure música, food trucks, jardins de llums de colors, animals, petits i grans, beure, menjar, diversió un bon pàrquing. Tot això per una entrada de 3 euros es el que podeu trobar al Flower Market de Roda de Bara, a l'entrada de la carretera que abans portava al Arquus. Està molt ben indicat. Un lloc tranquil on passar una bona estona amb fa família mentre els nens juguen amb els animals o es fan fotos amb les flors de colors. Una proposta interessant que no molesta a ningú i que segur que atraruà molta gent que busca amor i tranquil·litat.

Un estiu realment dur per molts funcionaris

Aquest serà un estiu dur per molts funcionaris que porten uns quants anys d’interins en la seva plaça la qual encara no s’havia convocat en els darrers 20  anys. Això ha provocat un seguit de situacions peculiars, algunes delicades i altres mostren una mala gestió de l’administració pel que fa al personal amb la conformitat del treballador que mentre no es convocava la plaça anava treballant esperant que algun dia la cosa se soluciones de la forma menys traumàtica. Doncs la solució ja ha arribat. Els més antics només han de fer concurs de mèrits per tenir la plaça en propietat i els més nous han de fer concurs de mèrits i una prova sobre el seu lloc de treball.

Aquesta mesura ha afectat a totes les administracions i encara pot durar fins a principis del proper any perquè hi ha un munt de gent implicada. El procés encara que sembla bastant ràpid s’han de supervisar molts documents per anar puntuant els aspirants adequadament  perquè d’un dècima et pots trobar dins o fora l’administració. Les places són les que són i tothom busca almenys assegurar-se la plaça.

Aquest batibull es va fer popular quan fa un parell de mesos els mitjans de comunicació van mostrar la gran descoordinació i descontrol que hi va haver en el que va fer la Generalitat per als seus treballadors que va suposar la cerca d’una altra empresa i la destitució de la tècnica que ho va portar a dirigir.

Hi havia entitats públiques que no tenien gairebé ningú fix a la plantilla. Aquest procés ha suposat un trasbals perquè fàcilment un de categories inferiors pot aspirar  a un de superior i després de la regulació les truites s’han canviat totalment. El  manat s’ha convertit en manaire.

Altres casos són aquells que porten molts anys en l’entitat  i estan a l’ombra de la jubilació. Llavors diuen que si un funcionari perd la seva plaça tindrà la seva compensació econòmica. Potser és millor presentar-se, fer un examen pèssim i cobrar la    compensació establerta que treballar un parell o mes de mesos per anar a la vida de jubilat.

Llavors el que s’ha donat  ha estat el regne de la selva, hi ha gent que s’ha presentat a més d’una plaça per si de cas la seva fallés i anar sobre segur. En especial la gent que només depenen del seu currículum. Algun d’aquests després tindran feina en saber quin triar perquè hi haurà departaments amb molts de canvis interns després d’acabar tot aquest llarg procés que ha reformat l’administració.

Tot aquest procés produirà canvis importants  que tot torni a la seva normalitat. Aquest és un procés silenciós però des de fa més de dos anys que fa que moltes persones afectades no puguin dormi més d’una nit per la incertesa que els suposa aquestes proves obertes a tothom perquè  no saps a qui poden portar  en el teu lloc de treball. Una mena de jocs de les cadires amb els participants incerts que poden venir del poble del costat i  deixen a un que porta 20 anys en un tres i no res fora de cobertura.

A veure que passarà quan acabi tot això i els nous ajuntaments apareguts en el mes de juliol comencin a aplicar la seva política de debò amb un nou personal.

Aquestes proves s’haurien d’haver de fet com a molt dos anys després  el treballador hagi entrat en l’administració, sinó la cosa és molt dura. Una persona amb 25 anys de servei i que ara hagi de fer unes proves amb el risc que això suposa una injustícia per totes les parts i no és la millor part de tenir una administració al servei idoni dels ciutadans. A veure com acabarà tot plegat.  De moment nervis i moltes incerteses. La llei de la selva per alguns. 

14 anys del seu traspàs i 100 anys del seu naixement

 Avui dia 10 d'agost, dia més tòrrid de l'any, ens va deixar el sr. Manuel Bofarull i Terrades ara fa 14 anys. Tot just un any abans del mil·lenari d'Albinyana. Una gran persona, viva encara i que segur que encara busca paperots per allà on està per descobrir 1.000 històries dels seus avantpassats. Un homenot que abans de morir va rebre un reconeixement del poble, tot un detal. Doncs a partir del 1 de desembre del 2023 també se celebren els 100 anys del seu naixement. Una fita que segur que Albinyana celebrarà d'alguna manera. Una gran persona, Un gran mestre per molts .

Festes majors pobres aquest 2023

 Enguany he vist que moltes festes majors fan el just i poca cosa més. Una de les més currades ha estat al del Vendrell que va ser un luxe, però molts pobles han eliminat coses per què s'ho van petar abans de les eleccions i ara esta escurats i el proper any a pujar l'IBI.

Festiuet Vendrell versus Havaneres Calafell

 

En aquesta comarca som tan originals i ens ho parlem tot tant que organitzem els mateixos dies els esdevenments més multitudinaris de la comarca. el primer cap de setmana d'agost, a Calafell toca havaneres i al Vendrell Festiuet. Tot a la sorra. Els pares i els avis van a Calafell  i els fills i nets doncs al festiuet. Hi ha més gent al Vendrell que a Calafell. En un lloc gratuït en un un parell d'hores ho pelen i a l'altre lloc doncs 12 hores fins qeu surti el sol. En un lloc hi guanyen els bars i restarants del poble que estan més que plens, en l'altre doncs botigues per comprar material. En un lloc hi ha gent d'arreu d'Espanya i en l'altra d'arreu de Catalunya. Son dues coses complementàries unides per un trenet que va ple fins a les tantes. Ara ja ho hem superat. De les havaneres ningú es queixa perquè a les 12 muts i a la gavia del Festiuet encara que el posin dins de mar algú es queixarà i mira que més que enguany ja toca dins el port: No res. Seguim endavant.

Una festa major amb un toc tristot

Aquesta era la primera vegada a la història que tenim previst els minuts que duraria la efemèride, ni més ni menys que 5.760 des de Sant Jaume fins al final del dia del Gos, quatre dies de festa, ball, espectacles per a totes les edats.

La festa major va començar amb una gran presentació a càrrec de diferents anyades d’administradors, músics i altres persones que es van sumar a la proposta
, creant un espectacle diferent per veure una mica com es veia tot des de dins l’organització. Un text molt treballat amb un molt bona recreació per part de músics i actors que ho van fer realitat. Alguns ho han qualificat com el millor pregó que mai s’ha fet. Està molt bé, però ara la idea ja s’ha realitzat amb excel·lent resultats. L’any que ve a veure que fem. El concert d’aquella nit al Botafoc, impecable amb cues de més de mitja hora per treure el tiquet de la beguda, sort que enguany a l’aplicació hi havia la possibilitat de baixar-se els codis pels gots i beguda, però amb tanta gent a vegades hi havia problemes de connexió, però això va treure pressió a la caseta de la venda.

Els concerts molt bé, els grans triomfadors van ser els Tarraco Surfers amb les seves versions de grups de tot tipus. Al dia següent aquesta cercavila que no acaba amb  un burro fruit del treball de recerca del Nil i un àliga nova daurada amb les ales recollides que venia a substituir a la que ja teníem, però ningú ha dit ni ase ni bèstia de la pobra àliga del Vendrell que ha desaparegut per art de màgia. Ara tenim la petita i una nova que no té res a veure amb la que hi havia. Misteris del cel. Per altra banda, ha sorgit un altre grup de cultura popular anomenat els Muntanyesos que també van desfilar. Total que entre els Diables que potser es van allargar una mica i la cercavila començaven els castells una hora més tard del previst amb la mala sort que el primer 3 de 8 que carreguen fa llenya amb un desena de contusionats de diferent nivell. Esperem que aviat estiguin tots recuperats. Aquesta caiguda va marcar el tarannà de la festa major perquè va ser un cop fort per moltes persones i es va haver de suspendre la diada i posa els Nens en una situació compromesa segons quins castells vulguin assolir.

Això de la cercavila sigui tan llarga ja fa massa anys que dura i s’haurien de fer els castells per la tarda a les 19 hores i tot aniria millor que no pas a les 15 hores amb la panxa buida allí amb una solana monumental en una plaça sense ombres. Sinó repartir la cercavila en dos dies, però aquesta fórmula actual  no va ni en rodes. Per fer un castell de focs de 8 minuts i una encesa del campanar de 15 potser que fem una encesa del campanar de 25 minuts i queda la gent satisfeta d’una cosa i no a mitges de tot plegat. El protocol que digui el que vulgui sinó ho arreglem una mica, al final semblarà una rua d’un safari d’animals, això sí, protegits pel totpoderós i ara “opptimista” lobby “missero” del poble.  

Enguany hem obert un altre espai per festes com és l’Avinguda Sant Vicenç, una mica millor que la Rambla Cañas que és un lloc totalment desemparat enmig del no res. Hi havia molt de caliu en els espectacles que es portaven a terme. La gent hi prenia part. Hi havia ganes de festa i sortir al carrer.

Un dels actes més esperats, com no podia ser d’altra manera va ser el Ball de Malcasats que va omplir de gent la plaça Vella del Vendrell mentre repassava l’actualitat d’aquí i d’allà amb el seu llenguatge que li és característic.

En els Versots dels diables i els Malcasats ha entrat en força la Mariona, la regidora més jove del consistori que està en aquest món de la cultura popular des de fa anys i ara porta la corresponent regidoria. Per altra banda, tampoc han faltat al·lusions al Llasat i al paper de l’oposició i del govern municipal que segueixen la tònica de l’altra legislatura. Moltes felicitats als administradors i companys per fer-nos gaudir d’una gran festa major, una  de les millors que recordo. Sort als nous que han de suar per superar el nivell.