Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 31 de març del 2016

Primavera al Corte Inglés

Ja han passat els dies grissos i amb el canvi d'hora el dia és més llarg. La gent ja està més distreta anant a passejant o donar un tomb. La gent surt més al carrer i pel temps és una mica més optimista que en els mesos més foscos. És nota molt el temps en la manera d'actuar de la gent, som animals racionals. Com les plantes tiren al sol nosaltres també ho fem encara que tinguem llum a casa. És una cosa natural i evident que no podem evitar. El millor que podem tenir és llum natural, atrapat en un despatx amb llum artificial és un fàstic i no saps mai on estàs. A gaudir tots de la primavera que aviat ens vindrà la declaració de renda.

dimarts, 29 de març del 2016

Les caramells de Llorenç fan molt de goig


Fa molt de goig com Llorenç del Penedès celebra la seva Pascua. Unes 4 corals de diferents edats es posen a cantar davant del temple i després ho fan en diferents punts del municipi. Des dels més petits, Russinyols, fins els més grans, passant pels més mediàtics, Gòtims posen veu i música a una tradició arrelada en el nostre passat. Ells han sabut inventar, renovar i adaptar-se als nous temps. Una corrúa de gent els segueix i entona les seves peces. Una gran tasca d'aquesta quasi 30 de cantaires preparats per la Roser Esteban que té el mèrit que li facin cas. Això es donar vida als pobles i fomentar la cultura i les tradicions.


dissabte, 26 de març del 2016

Pocs pisos de lloguer

Una de les frases que darrerament estan agafant empenta és que hi ha pocs pisos de lloguer. La gent ja opta directament pel lloguer social o directament la patada a la prota. Això de lloguer de tota la vida és una cosa que cada dia va quedant una mica desfasat perquè ocupar un pis avui en dia és una cosa molt normal. Alguns encara van de bones persones i optan pel lloguer. Els propietaris que tenen pisos de lloguer els prefereixen vendre o deixar buits abans que tenir problemes amb els inquilins que els hi resulti més cara la salsa que els cargols.

divendres, 25 de març del 2016

Comerços tancats


A vegades pels mitjans de comunicació ens anuncien tots cofois i contents que ha obert un nou supermercat que donarà feina a 100 nous  llocs de treball, per exemple. Però mai ens diuen quantes pèrdues pot comportar aquest nou espai comercial en el petit comerç de proximitat de tota la vida. Aquests supermercats grans i les franquícies han anat marcant  el tarannà de les botigues de tota la vida. La seva amplitud d’horaris, els xecs regals, totes les fórmules de descomptes que trobem al llarg de l’any han fet que aquests altres establiments històrics hagin hagut de pujar-se al carro per ser competitius. Arriba un moment crític que entre els impostos i taxes que s’han de pagar, els preus dels lloguers, la mobilitat de la gent i la competència fa molt complicat muntar un negoci i que pugui funcionar sense caure en les mans d’una franquícia. Els fills d’aquests botiguers que sempre  han format part del paisatge urbà prefereixen anar a treballar a una gran superfície o franquícia amb un horari clar i sense gaires problemes més. Un altre  fenomen són les compres realitzades a través de la xarxa.
No oblidem els enormes basars orientals. Molts ciutadans afirmen: Jo no compro mai res en cap d’aquests espais nouvinguts. Després te’ls trobes encara que sigui la vigília de carnaval per comprar una màscara per sortir de gresca. Les petites botigues treballen a través d’associacions per tirar endavant, però són víctimes d’aquesta mena conspiració general que aconsella entrar de caixer en una gran superfície abans que seguir venen vetes i fils en el negoci familiar. És llei de vida. Després estan els ajuntaments que a l’hora de muntar fires absurdes posen uns preus  a les parades inabastables  per aquests comerços, Al final vénen els de forans de sempre amb un producte que segur trobem en la mateixa localitat. Article publicat a la Fura

El carisma de l'Antoniu

L'antoniu té un bar molt popular al Vendrell i fa tapes i montaditos. L'antonio és jove i ell i la dona poc a poc van anar creant aquest establiment. Ara ja té més gent contractada i fa horari de senyorito perquè al matí no hi anava gent, pet tant, no calia tenir obert. Poc a poc ha anat adaptant-se a la gent perquè ell sap que el client sempre té raó. Ell ofereix el de sempre amb ofertes, però tampoc no ha ampliat més l'oferta. Sap on està el seu espai. En canvi el del costat ofereix des de creps, gelats, tapas i només li falten escudella catalana.  L'Antoniu sap el que més li convé i té les idees clares. Ell té carisma i gràcies a això ja fa 8 anys que està aquí al peu del canó amb molta clientela i fixa. Ell té carisma. Això es porta o no.

Una Setmana Santa en un país laic?

Aqui estem en un estat laic i les festes que tenim són de caràcter religiós. Potser algun dia en comptes de Setmana Santa tindrem setmana de la primavera i per Nadal, setmana de l'hivern i anar fent sobre la marxa. Aquest calendari que tenim indica el país que tenim que per un cantó vol anar de progre amb igualtat d'oportunitats i no ha canviat gaire des de que va morir els Sisquet. Abans portaven corbata i ara només traje, però la cosa no varia gaire, la base és la mateixa.

Els Jocs Esportius del Mediterrani, 2017. ¿?

Fa uns anys oposar-se públicament a la celebració d'un esdeveniment com aquest et podia posar cara a la paret per maleducat i tot això. Jo ja he vist més d'una crítica a aquests jocs. Estem en una situació econòmica difícil i les administracions tenen molt bones paraules, però poca liquiditat. A més a més una de les obres claus és la construcció d'un Palau d'Esports a Tarragona que ningú vol fer per no perdre diners.  Cada dia queda menys per aquest gran esdeveniment. Realment estem preparats? Valdrà la pena l'esforç dedicat perquè la nostra fama arribi a Xipre i Grècia i a Egipte. Les coses han canviat molt en els darrers anys. Ara tenim una patata calenta que ara per ara no crec que fos bo acceptar, però alguna cosa hem de fer, no podem tirar enrere a aquestes alçades. A veure com acaba tot plegat. Potser ens haurem de limitar a fer una versió de pa sucat amb oli perquè no donem més de si.

Miracles a la vendrellenca


L’any passat a finals d’abril se’m va convocar a mi i a unes 15 persones més a una reunió al Museu Déu del Vendrell per parlar de la festa major que s’havia de fer al municipi. Es va acabar la reunió tots molt contents perquè ja es preveia una segona cita i mai més es va saber res. Jo no sé si aquesta iniciativa ha seguit viva d’alguna manera, però almenys en el meu entorn no conec ningú que hagi seguit la tanda de convocatòries per decidir el futur de la festa local que enguany per primera vegada a la història oferirà als treballadors al municipi dos dies de festa consecutius amb un dilluns que per molts vilatans serà una clara provocació a agafar pont.
En aquesta reunió hi van prendre part, polítics, gent que volia ser regidor, gent que passava de la política i gent molt vinculada a algunes entitats cabdals del municipi que tenen un paper primordial en la festa major.
Aquest tipus de reunions és el que s’anomena participació ciutadana. Encara que alguns ho entenguin que era per fer un reglament, unes votacions, unes reunions i etc. Això que es va fer al Museu Déu era participació ciutadana d’un tema que permet que moltes persones hi puguin dir la seva des de diferents angles de vista i de la seva experiència pròpia en aquest esdeveniment.
Una de les riqueses del Vendrell és la seva festa major i la multitud de persones que hi participen i se la fan seva. Un dels temes d’aquest esdeveniment era l’elaboració d’un protocol evidentment molta gent hi va estar a favor, sempre que hi hagués un marge de maniobra per poder tocar coses sense haver de fer cap canvi important. Un dels temes que van sorgir diferents vegades sobre la taula és el paper dels administradors de la Festa Major. Fins on arriba el seu poder per decidir coses i incorporar canvis?
En la història del Vendrell sempre hi hagut un pal de paller a l’ajuntament i al seu voltant anaven voltant moltes entitats que rebien subvencions i organitzaven sopars populars quan corresponia. Els organitzadors de la festa major crec jo que vetllats pels poders polítics o els poders fàctics han hagut d’anar trampejant la situació per dissenyar la seva festa major. En aquest país de capelletes quan alguna iniciativa no quadrava amb algun il·lustrat de la vila llavors saltava l’automàtic i es tornava a la seva versió anterior. Aquí no ha passat res.
La llibertat d’un poble i també la d’un grup es fonamenta en tenir ben clareta les responsabilitats de cadascun. Quan una cosa no està escrita i no consta els de fora tenen tots els punts de perdre la seva aposta. Estaria bé que la Festa Major del Vendrell tingués un protocol i posés cadascú al seu lloc. Evidentment hi podia haver una mena de consell de savis i el que faci falta, però s’ha donar ales a què es vagin fer canvis en la seva programació dins d’una paràmetres acceptables, evidentment. Aquesta és l’eina més important que haurien de tenir les persones que tenen encomanada la missió d’organitzar la festa major. Ells també haurien d’escollir els llocs més indicats on es celebren els principals actes i els seus horaris.
Ara que ja comença a fer-se el dia més llarg no estaria gens malament començar poc a poc amb aquest exercici de participació ciutadana ja de cara al 2017. Ara ja hi ha força cosa decidida. Primer de tot hem de saber on arriba la festa major del Vendrell, si només al rovell de l’ou de la zona de la plaça Vella i rodalies o també l’exportem a altres barris de la localitat amb algun acte. Abans ja anava bé que es fes d’aquesta manera, però dóna al casualitat que no podem obviar que la població del municipi del Vendrell s’ha duplicat i triplicat en alguns casos, clar la proposta s’ha d’actualitzar. Hem de seguir fent concerts gratis per tothom sigui d’on sigui o potser que hem pagar encara que sigui testimonial i així podrem fer més coses i controlar una mica la situació i evitar queixes dels veïns d’algun barri amb el “botellon” i els derivats. Potser si canviem el llocs dels escenaris principals no ens traurem el problema de sobre sinó potser millor que apostem per oferir una altra tipus de proposta i deixar constància d’alguna manera que la cultura no és gratuïta.
Potser si realment som una vila i abans que Coma-ruga i les Madrigueres siguin entitats descentralitzades fem una mica de pinya i siguem capaços de fer un acte en altres punts del municipi perquè també som Vendrell. Aquesta és una manera de fer país i municipi i que no sembli que en aquest terme hi hagi 3 ó 4 pobles diferents i cadascú segueixi practicant la seva història personal.
Esperem que aquest miracle de voler plantejar-se la festa major de la vila sigui una realitat sinó seguirem com sempre. Unes poques setmanes abans de l’esdeveniment tindrem els principals actes que s’hi porten a terme. Un dia abans que comenci es podran recollir els programes de mà pels llocs habituals. A veure si enguany o el proper o abans del 2026 veiem algun miracle vendrellenc i tinguem clar quina és la nostra festa major si hem de fer més min rèpliques de la patrona o amb una mida  de butxaca ens serveix per tot. Article publicat a l'Eix Diari i  Baix Penedès a partir 19/3

dijous, 24 de març del 2016

Baix Penedès a tope aquests 4 dies

Aquests dies de Setmana Santa si fa bon temps es quan la zona de la costa del Baix Penedès es posa com si fos el 15 d'agost o inclús més. S'ha de controlar els moviments amb el cotxe perquè pots anar a Calafell a les 18 hores i haver d'aparcar a dalt una urbanització. Això només dura 3 dies, però la veritat és que és molt intens, la gent té ganes de festa i vacances i això els passa a molta gent. Nosaltres al tanto de no caure en cues aglomeracions innecessàries.

L'Arboç també s'adapta ales nous temps


La setmana passada l'Arboç acollia la primera edició de Food Truck amb 11 furgonetes. El temps no va acompanyar, però diumenge feia molt bon dia i la gent hi va anar. Hi ha petits detalls que s'han de canviar, però hem d'aposter per coses noves i adaptar-nos als nous tems. Fins i tot alguna va acabar les existències de la demanda que tenien, perquè com passa sempre la gent va a un parell o tres a la resta no hi va tanta gent. Esperem que la comarca sàpiga d'una vegada que ja estem al XXI i no ens cal muntar fires perquè si. Vinga endavant.

dilluns, 21 de març del 2016

El pregon, riure sense complexos

Gran peli del Dani de la Orden amb el Buenafuente i el Berto Romero, tot i que són dos artistes que ja em cansen una mica, però a la peli vaig riure com fa anys que no ho feia sobretot en l'escena de la processó. Al principi de la trama apunta alguna història diferent, però a mesura que avança la cinta la cosa s'anima. Molt recomenable especialment per a les persones que anem al cine a riure sense complexos. Molt apropiada per aquesta setmana santa.

dissabte, 19 de març del 2016

Gran concert de la Dharma a la Lira


Feia molts anys que no veia a la Dharma en directe. El darrer cop deu fer uns 10 anys a Calafell i allò era sicodèlia a part d'un parell o tres de cançons de sempre. Però aquest cop ho feien a la Lira a un preu econòmic hi havia altres entitats del Vendrell i no tenia alternativa i vaig caure. La veritat és que va ser un concert memorable on tothom s'ho va passar pipa. La cita va durar més de dues hores hi van prendre part el Ball de Bastons, els Grallers del Baix Penedès, l'Esbart Vila del Vendrell, la Patatuf i el Ball de Cintes. Varem recordar els seus grans exits de tota la vida amb un escenari ple de música i molts cops persones del Vendrell ballant o tocant. Molt interessant aquest espectacle integrador d'un grup que ho pot fer pels seus vincles amb la cultura popular. Va ser un d'aquests dies memorables molt viu amb la gent dempeus. Una gran experiència. Gran encert. Brillant idea.

divendres, 18 de març del 2016

Integració, assignatura pendent





La zona de ca l’Escori del Vendrell va viure el passat dissabte dia 5 de març una experiència molt enriquidora. Suposo que va passar desapercebuda per molta gent perquè la publicitat que se’n va fer va ser minsa i no crec que arribés a tot arreu. Inclòs alguns veïns del barri quan van veure tot aquell xivarri es preguntaven que passava aquella tarda ventosa d’un dissabte d’hivern.
Aquest és el segon any que es fa. La primera cita va passar més d’incògnit. En aquesta segona tot i que queda molt per fer, hi havia més caliu. En la seva organització intervenen diferents entitats públiques i privades del Vendrell amb una presència especial dels representants dels seus veïns.
Ara que podem parlar amb una persona que està a 3.0000 quilòmetres de distància i saber que fa cada moment, ignorem el que està fent el veí del costat, ni potser no sabem ni qui és. Jo que sóc de poble;  ara no tant, però fins fa quatre dies sabies molt bé qui formava el teu veïnat i inclòs les hores que acostumaven a entrar i sortir de casa. Aquesta base de dades popular ja està en desús, per això s’han inventat les alarmes i els guàrdies de seguretat, però quan un veïnat coneix a grans trets la gent que té més propera per distància és una eina molt segura per evitar furts, robatoris i etc. Ara ens tanquem a casa davant l’ordinador o la televisió i ens despreocupem del nostre entorn físic.
Aquí en aquesta comarca ens dediquem a fer rodes de premsa per sortir als mitjans que serveixen de ben poca cosa que si un conveni per aquí, una taula rodona  per allà amb alguna excusa, però en aquest país no es fa feina de carrer i massa feina de despatx i burocràcia. Encara ens creiem un món irreal que els polítics han anat bastint els darrers anys i què no se sustenta en la realitat que tenim més propera. Només cal sortir al carrer i donar un cop d’ull als protagonistes anònims de la nostra societat actual. Fins que no toquem de peus a terra ens serà molt difícil començar a arreglar una miqueta tot això. Ens vàrem quedar amb les festes de les comunitats autònomes que fa 40 ó 50 anys van deixar marxar els seus fills perquè allí no hi havia futur. Els que estan entre nosaltres són molt més d’aquí que no pas d’allà. Els nostres vincles passen pel seu folklore i la seva gastronomia que això no falla mai, però encara tenim pendent el tema de la integració dels nouvinguts  de fa uns 50 anys. Aquest és un tema no resolt.
La nostra política passa per enviar de tant en tant als Mossos, la Guardia Civil, la Policia Local, la Polícia Nacional fer una batuda en algun focus de la zona més decadent. Fer unes quantes identificacions i si entre aquests que han de mostrar la seva documentació trobem algú que està en recerca o captura o li han caducat els papers d’estrangeria, doncs ja tenim el titular de la nostra pel·lícula amb molts efectes especials i les cameres per distribuir després als mitjans de comunicació.
La integració és un exercici social on intervenen homes i dones d’un espai que comparteixen zones comunes, però que a vegades no s’ha donat l’ocasió de crear propostes conjuntes. Aquesta á la base de la integració perquè sigui real. Una activitat feta al carrer amb els principals protagonistes entre els veïns. No necessitem ni grans discursos salvadors del món, ni grans herois sinó que les persones comparteixin una proposta conjunta. Aquesta és la gràcia de tot plegat. Això que és el segon any que es realitza en un barri s’hauria de fer en altres punts del municipi on la gent viuen però no comparteixen espais. No és necessari gaire pressupost només voluntat política de fer-ho realitat i un garbuix d’entitats, associacions i persones que ho facin possible sobre el terreny. La gent ja vindrà amb uns quants cartells i a través de les xarxes socials. No hi pot faltar el boca orella. El sistema del dominó que una persona porta a una altra a la cita.
Aquesta és la nostra assignatura pendent i més en un grup de gent que està per sobre dels 50 anys que es pot permetre el luxe de no haver de canviar d’idioma sinó és mou d’un perímetre. Les noves generacions ja han anat a escola, ja conviuen amb altres joves vinguts d’arreu, però la gent que més gran no ha tingut tantes oportunitats de participar en aquest tipus d’iniciatives interculturals.
Esperem que la festa dels barris del Vendrell que tots coneixem i que se celebra a principis del mes de juliol també estigui completada per aquesta festa dels barris amb un gran caire integrador i participatiu de la gent. Aquest és el nou repte per cohesionar la nostra societat i apropar les realitats que conviuen aquí al Vendrell. És la millor manera d’excloure comentaris fora de lloc i realitats mal intencionades que només beneficien a uns pocs i on tots hi perdem. Aquesta és la política que toca fer encara que no hi hagi ni mitjans de comunicació ni grans discursos, però no ho podem oblidar que tots formen part de la mateixa societat. Article publicat a l'Eix Diari i al Diari del Baix Penedès


dimecres, 16 de març del 2016

Potser millor que dissabte tallem l'autopista.

Dissabte dia de Sant Josep es vol tornar a tallar la N-340 per reclamar millores. Ja fa molts anys que aquí ens tenen per no res. Ara els polítics locals s'han afegit a la campanya per demanar millores tallant carreteres, potser ja era que ho fessin. Ara és un mal moment perquè a Espanya tenim un govern provisional que encara s'ha de constituir un de ferm. Però si estem així és perquè tots aquests polítics que ara surten al carrer són els que fa que fa anys que en aquest país paguem peatge per anar a tot arreu. Són els polítics que no han estat capaços de demanar el que ens pertocava a Catalunya inclús en governs de minoria a Madrid. Ara toca protestar, però en el fons els que més putegem són els pobres que van per la N-340 i no poden pagar-se l'autopista, potser que anem a tallar l'autopista d'aquesta manera segur que ens fan més cas que no pas en aquest tipus de talls a mida. En el tall de l'Arboç no hi havia tanta gent com s'esperava tal com es va muntar, però més endavant va sortir per la tele un tall al Vendrell que eren unes 10 persones i tots els entrevistats per la tele tenien accent de l'Ebre. A veure que passa dissabte, però crec que no és el millor moment ni el millor lloc de putjar-nos. Tallem l'autopista i ja veuràs com sabran que existim.

La cal de l'aigua del Vendrell. Cada cop més


La zona càlcaria on està situat el Vendrell fa que les seva aigua potable porti molta cal i sigui dura, però fa uns 5 anys ença la duressa ha augmentat i ara cada dues o tres setmanes depèn de molts factors t'has de dedicar a netejar les aixetes d'aigua calenta perquè cada en surt menys fins un dia que ni surt calenta. Una cosa és la cal i l'altra és la porqueria que arrastra l'aigua en forma d'arena que es pot comprovar quan obres el filtre. Les canonades estan brutes i per tant tots rebem la nostra part de porqueria d'aquestes canonades. Moltes famílies ja tenen descallcificador i poc a poc és necessari sinó només és qüestió d'anar renovant rentavaixelles, calentadors i rentadores, allí on l'aigua fa més mal. Abans no passava tant, ara cada dia és nota més. Una despesa que moltes famílies tenen a part de pagar l'aigua. Aquest és el cànon de l'aigua que hem d'abonar per poder banyar-nos en aigua calenta. No hi pot fer res l'empresa d'aigües per evitar això? 


dilluns, 14 de març del 2016

Vendrells

Hi ha un clar Vendrell format pels barris marítims que viuen el seu món amb les seves festes majors, etc etc. Després estan el Vendrell de les urbanitzacions que també van a la seva història. Després tenim el barri ferroviari del Vendrell que viu la seva pròpia realitat i cada dia tenim més el Vendrell del Barri del Tancat. Un espai diferent amb molta gent que no baixa gaire al poble i on hi pot haver de tot i amb uns trets diferents a la zona del Vendrell. L'altre dia em varen comentar que aquest tancat volia muntar una mena d'associació de botiguers independent del centre, però la veritat que no hi ha gaire comerços i els que hi ha també presenten històries força variades. A veure com acaba, però la veritat que el cor del Vendrell i l Tancat cada dia estan un xic més separats. Tots ens trobem a passejar pel passeig marítim de Calafell.

Avolim les zones blaves

Abans quan hi havia activitat en els municipis la zona blava era una eina perquè hi hagués regeneració de vehicles. Però la crisis ha provocat que la zona blava molts cops sigui un element dissuassori a l'hora d'anar a estacionar i a l'hora és una excusa motl bona per anar a un altre lloc on puguis aparcar als morros. La gent funciona així no calen explicacions. Jo crec avui en dia que la zona blava no té cap sentit. Un poble com Cunit que està lliure de zona blava amb parquings que donen al mar quasi és la millor promoció que és pot fer. Més illes de vianants i menys zona blava que ja només té sentit recaptatori.

divendres, 11 de març del 2016

Protocols socials segle XXI



Hem de fer un protocol per ocupar pisos. Primer de tot hem de tenir una fe pública sobre que aquell edifici està inhabitat. Després toca una comprovació per funcionaris que no s’ha registrat activitat en els darrers anys. No hi pot faltar la cèl·lula d’un enginyer, electricista, fuster, dissenyadors de mobles i paleta conforme les condicions d’aquell habitatge són idònies per a la seva ocupació. Només faltaria que una nit quan tothom fos es registrés un curtcircuit i tots els hostes haguessin de sortir al carrer amb el pijama posat.
Després els hi hem d’enviar un comunicat a l’empresa del gas, de l’aigua i de l’electricitat que a partir d’ara col·laborin en la tasca social de la nostra societat i si tenen la gosadia de comprovar els comptadors almenys que no enviïn cap factura perquè saben prou bé que han de ser solidàries i no cobrar res a els seus hostes. Ja hi ha prou gent que paguen els seus consums cada mes i que vagi fent que també han de deixar lloc per a les obres socials perquè no només la Caixa fa obres socials en aquest país.
En cas que hi hagi alguna avaria d’algun element de la llar es posaran en contacte amb serveis socials del municipi perquè arrangi el desperfecte i que l’habitatge estigui sempre en perfecte estat d’habitabilitat. Les persones són el més important.
S’enviarà una carta a una empresa de telefonia perquè tan aviat com pugui instal·li connexió wifi en tot l’edifici. A aquestes alçades aquest element és necessari per poder accedir a la xarxa amb els mòbils o tablets. No sigui que per manca de connexió perdin alguna ajuda social o arribin tard a una entrevista de feina.
Tots els seus hostes podran empadronar-se en aquest habitatge durant el temps que faci falta perquè s’ha convertit en el seu habitatge habitual.
Segons aquest protocol queden exonerats de pagar qualsevol despesa comunitària perquè viuen en un lloguer social i no poden fer front a la despesa de l’ascensor ni a la neteja de l’escala. Òbviament seran lliurats a tots els veïns les claus de l’ascensor i altres departaments de la comunitat.  La resta de veïns han d’assumir per aquest protocol que sobre ells recaurà tot el cost de la comunitat i el benefici anirà per tots els membres per igual encara que no abonin la preceptiva quota.
En cas que alguna família que gaudeix d’aquests protocols socials troba un habitatge amb unes millors condicions per a la seva situació, doncs es reservarà dos mesos el seu pis anterior i no es donarà un nou lloguer social fins transcorregut aquest termini.
En cas que algun veí es queixi per algun mala practica dels seus beneficiaris trucarà al departament responsable de lloguers socials per manifestar la seva queixa. Naturalment aquesta haurà de ser escrita amb un mínim de tres signatures de la resta de veïns de l’immoble perquè pugui ser tramitada.
Les persones que gaudeixen d’aquesta condició tindran oficina municipal que vetllarà per la seva situació amb diferents professionals que s’encarregaran de temes bàsics com la salut, el treball i l’escolarització dels menors.
Hem de protegir a aquestes noves víctimes de la societat de consum. Atès que els recursos de les administracions són migrats, la resta de contribuents d’una forma solidària i anònima participaran per obligació moral en aquests projectes socials. Això és el que preocupa.. Aquests que tot just arriben a la fi del mes amb un salari mileurista i els toca pagar tots els impostos, taxes i el que faci falta continuaran contents i cofois amb les seves aportacions perquè no estan inclosos en aquest grup reduït de lloguer social que es va estenent com una taca d’oli per les nostres contrades empobrides després del bluff de la bombolla immobiliària. Aquesta política ha d’anar acompanyada d’inversions i fer que la gent aprengui a pescar. Alguns no han pescat mai ni en tenen cap intenció. S’ha d’ajudar als pobres, però invertir perquè la societat estigui equilibrada i la gent es pugui guanyar les garrofes i no dependre sempre de serveis socials.




dimarts, 8 de març del 2016

365 dies a l'aany són el dia de la dona i de l'home: de les persones

Jo crec que fins que no hi hagi el dia de la Dona no estarem normalitzats. Aquest tipus de cites estan molt bé, però no és només un dia a l'any sinó cada dia durant tot l'any. Suposo que la cosa funciona perquè als polítics i entitats els permet fer activitats sobre el tema, però la realitat és una altra i aquest dia hauria de ser cada dia de l'any. 

dilluns, 7 de març del 2016

Cien años de perdón, una bona proposta cinematogràfica

Una de les pelis més interessants d'aquesta setmana és l'espanyola Cien años de perdón on el Lluís Tosar torna a fer de dolent de la peli en un paper que li és molt propi de les darreres aparicions al cinema. Li està agradant i la veritat ho fa molt bé. La peli està molt bé perquè es pot veure que darrere un simple robatori també estan posats els serveis d'espionatge del país, una mena de radiografia de com funciona el país. Molt recomenable i es necessita un diccionari de castellà argentí perquè un parell de personatges principals parlen amb argentí i hi ha algunes paraules que tenen un sentit molt diferent del de casa nostra.

dissabte, 5 de març del 2016

Dos vots per 50,0000 euros



El govern de l’Ajuntament del Vendrell no arriba a la majoria absoluta per tirar endavant en solitari els seus projectes i els seus plans de present i futur, llavors toca negociar amb la resta dels 5 grups que formen el consistori. Evidentment la part divertida és quan el grup més gran de tot el consistori és de 4 regidors i el més petit és de 2, per tant hi ha un poti potí amb unes diferencies força minses. En la histròria recent del Vendrell sempre hi hagut uns pactes que han mantingut un equip de govern sòlid tret de la legislatura entre el 2007 i el 2011 amb un Benet Jané de CiU que aprovava els comptes amb el suport o l’abstenció dels 2 regidors del PP i dels 4 de PXC encara que aquests  darrers no formessin part del govern, però els altres ja feien la feina.
Hi ha coses que no entendre mai i que de tant en tant es va repetint en el nostre entorn. No comprenc a les persones no afiliades que van dins la llista d’un partit polític i després presumeixen públicament que són independents. Si tu vas en una llista concreta és que assumeixes les consignes de la formació sinó no hi series. Com si pugessis a un cotxe i no estiguessis d’acord amb la voluntat del conductor. Doncs en aquest cas toca anar a peu i ja està, però no cal que diguis coses que no tenen sentit.
Un altre tema que discrepo són aquests partits que aproven el pressupost d’una entitat pública i es consideren oposició. Si tu dones el teu suport als eixos d’un exercici polític com és un pressupost en realitat estàs conforme amb el que faran els regidors de l’equip de govern. Deixa l’oposició i agafa una cartera i treballa amb les persones a qui has donat ales per tirar endavant un pressupost. Després està la versió més dissimulada que es votar en blanc, però en el fons permets a l’equip de govern fer realitat la seva planificació pressupostària per aquell any.
Doncs els dos regidors populars del Vendrell han votat a favor d’aquest pressupost entre altres coses suposo perquè els veïns de les platges disposin d’una minsa quantitat 50.000 euros per decidir en què els inverteixen. Una quantitat que tampoc no permet gaires renovacions ni miracles, però per tapar quatre forats i arreglar quatre voreres i poca cosa més. Una quantitat irrisòria, només cal que la comparem amb el que s’emporten a les butxaques els 8 grups municipals del consistori cada any, 58.400 euros. No comptem els sous dels regidors en aquest consistori. Avui en dia quan els polítics tenen plaça de pàrquing, mòbil, despatxet i material i a sobre els hi donem aquesta quantitat en nom del partit que en el fons  són quatre gats és força vergonyós. Uns partits que no només cobren d’aquí sinó que també tenen assignacions del Consell Comarcal, Diputació, Parlament i altres administracions.
La segona fase del projecte seria fer un referèndum d’aquests sense transcendència mediàtica per decidir on es poden destinar aquest quantitat de diners entre els tres nuclis que formen els barris marítims del Vendrell. Una distància de 8 quilòmetres que va des del terme de Calafell fins al de Roda de Berà. Hi ha tres nuclis ben definits com és el Francàs, Coma-ruga i Sant Salvador i finalment el Sanatori. Cadascun d’aquests amb la seva problemàtica, però amb un trets comuns. Potser el problema, tal com hem vist aquest cap de setmana més greu, són les inundacions de la zona del Brisamar i Palfuriana amb pluja o aigua de mar portada pels temporals de llevant però evidentment amb aquesta quantitat no tenim per gaire gran cosa.

La cosa més divertida són els 400.000 euros destinats a la zona del Botafoc que temporalment ha de ser un pàrquing asfaltat que aculli els concerts de festa major. Més endavant ja farem una zona verda i bufona amb un pàrquing de pagament inclòs al costat del mític CAP del Botafoc que ja ningú en parla i que ves per on ja hi varem posar una primera pedra i que es va quedar allí en un llunyà 2011 força proper d’una gran obra mítica com és el casal d’avis del Tancat que es podria aprofitar per rodar pel·lícules de por. A veure si els veïns de la resta del municipi també podem votar alguna inversió encara que sigui per comprar bosses d’escombraries per fer recollida selectiva. Publicat al Baix Penedès Diari, Eix Diari i Diari del Baix Penedès

Terra de xató o no


En una notícia d’aquestes setmanes passada apareixia que Cunit i Cubelles dins el Penedès Marítim havien abandonat la ruta del xató. Trobo encertada aquesta decisió per part d’aquests dos municipis, nucli  del Penedès Marítim.
Les xatonades funcionen perquè en el lloc que es realitzen hi ha tradició i resulta atractives per als seus veïns. El que no es pot fer és instaurar xatonades allà on la tradició no existeix com es va fer durant uns pocs anys a Albinyana que es va constituir com una sucursal del Vendrell. També  el Concurs de Mestres Xatonaires de Calafell quan al final s’hi presentaven quatre gats comptats i la majoria eren de fora. Doncs toca rectificar com molt bé ha fet Calafell amb una festa on cada restaurant aporta el seu plat al públic a un preu més econòmic que al Vendrell pots triar  una ració . Tot  i que cal reconèixer la cassoleta no és tan bufona com la del Vendrell, però estem parlant de continguts i no pas de cassoletes que al cap del temps no saps ni on guardar-les a casa.
 La Xatonada que es fa a Vilafranca és un xic artificial amb poca participació pública en relació a altres municipis. Aquesta versió vilafranquina del  plat és més la salsa que  una altra cosa. En la varietat està la riquesa.
Trobem establiments d’aquesta ruta que elaboren un xató acurat  i altres la veritat és que h té una semblança molt forçada. A part de pagar o no, el que s’hauria de fer és dins uns varem ampli demanar una qualitat  mínima als restaurants per formar-hi part. Una xatonada com la del Vendrell amb 30 edicions a la seva història ja funciona sistemàticament si el temps acompanya mínimament. No li cal gastar gaires euros en publicitat perquè la gent ja ho sap pel boca orella que és el més funciona. Els diners abonats a la ruta millor invertir-los en premis i rebaixar el preu de la ració.