Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 30 d’abril del 2020

La bogeria social



En aquesta societat que estem marcats per moltes influències de tot tipus a vegades passen coses que surten una mica del que podria ser normal.
El que va passar en la segona setmana del mes de març amb els rotllos de paper de wc dels supermercat és una cosa que no té cap tipus de fonament mínimament objectiu. Evidentment que aquest és un element necessari però comprar 5 o 6 paquets de 12 rotllos d’aquest producte sembla que ens situem en l’eliminació d’aquest producte o simplement en una gran pandèmia que provoca problemes de defecació continua en la gent. És una de les coses que moltes persones encara no entenen. El més preocupant que més d’un que va prendre part en aquesta neteja de la lleixa d’aquest producte tampoc no deu saber perquè ho ha fet. Simplement ha actuat d’aquesta manera perquè altres persones han fet el mateix i ell que encara n’ha trobat al seu lloc doncs ha actuat en conseqüència sense res més a preguntar-se.
Un altre tema preocupant són les persones que després que es recomanés quedar-se a casa per la pandèmia del coronavirus anessin a la platja o la muntanya buscant aire fresc. A veure quan ningú sap si es portador o no d’aquest virus posar-se en contacte amb zones on no n’hi havia és un risc mèdic per aquests espais on en el virus encara no havia arribat. A part d’això la barreja de persones de diferent origen geogràfic pot provocar fàcilment que el virus s’estengui entre nous persones. Hi ha gent que no pensen i es mouen per altres valors que no tenen res a veure amb una certa lògica i seguretat. Tot això del coronavirus demostra un cop més que moltes persones encara que tinguin una gran formació acadèmica no han après el significat bàsic de paraules com “confinament” i han portat a terme una activitat humana que posa en risc altres persones i el creixement exponencial del virus amb nous afectats.

Toni Albà a la Bisbal del Penedès


La Bisbal del Penedès té una de les millors festes majors de la contornada. En aquell 2014 va venir el gran actor de Vilanova i la Geltrú Toni Albà a fer una de les seves versions del JuanCa. Varem aprofitar per fer-nos una foto. El seguim a Polònia que és un dels programes que sempre que puc miro perquè en mitja hora et posa al dia del que passa a Catalunya i més enllà. Una imatge val més que mil paraules.Aquesta foto és del 2014.

48 dies i un pont més a casa


Portem 48 dies aquí dins sortint el mínim. Ahir vaig anar a comprar a l'Area de Guissona i no vaig trobar gaire gent a la botiga. Era a la tarda quan la gent acostuma a sortir al matí. Aquest matí he anat a la farmàcia a buscar mascaretes. Després d'ensenyar la targeta sanitària me n'han donat una per persona. No hi havia molta cua, però després d'anar a buscar el 3 de vuit i la Fura la cua de la farmàcia s'ha triplicat. Aquests dies fa sol i sembla que els dies que venen la cosa seguirà. Ara a les sis diran per la tele les condicions d'aquestes sortides que comencen el dia 2. En els darrers dies han pujat els casos de contagi. També potser que això hagi passat perquè s'han fet més controls. Una de les coses tristes de tot plegat és que mai se sabrà quina és la força d'aquesta malaltia perquè no hi ha test per tothom. Ara diuen quen un farmac contra la malària sembla que va molt bé per atacar aquest virus. A veure si això és cert i podem començar a fer vida normal perquè estem igual que al principi sense vacuna ni tractament. Diuen que amb la calor no hi ha tants contagis, però això tampoc és cert del tot perquè hi ha molts factors que intervenen en tot això. Seguim en peu i davant d'un cap de setmana que potser a partir de dissabte podrem sortir una mica. Avui surt un article meu a la Fura.

dimecres, 29 d’abril del 2020

En record del mossèn Josep Maria Barenys




Estic molt content d’haver conegut en persona mossèn Josep Maria Barenys perquè era d’aquestes persones obertes, properes, humils,agradables i afables amb qui la vida et fa coincidir en aquest tros del planeta. Jo vaig néixer a Albinyana i vaig tenir la sort d’aprendre algunes lliçons vitals d’un gran amic seu com va ser mossèn Concordi rector de la localitat des del 1962 fins el 1985 per passar a Roda de Barà on va traspassar l’any 2001. Ells dos eren molt amics i només es portaven tres anys de diferència. Tenien moltes coses en comú com què havien nascut en pobles petits i s’integraven perfectament en la nova localitat on els tocava exercir la seva tasca religiosa. Mossèn Josep Maria a Maspujols i mossèn Concordi a Guimerà.
Tots dos eren fills d’aquesta generació de capellans que van haver de conviure amb el franquisme i els anys durs de postguerra en pobles de pagesos i moltes il·lusions sense recursos fins que va venir el turisme i la construcció i ho va arreglar una mica. Uns ho van fer des d’una manera més militant i altres una mica més discreta. Són persones que sempre varen estar amb el poble que era la seva raó autèntica de ser.
Eren gent que ja estaven vacunades de tot. A vegades quan els escoltaves en els darrers anys tenien un pensament molt més modern que altres joves que avui en dia ocupen el seu lloc darrera l’altar. Mossèn Barenys va haver d’adaptar-se a una vila de parla catalana amb l’augment considerable de les persones castellanoparlants que venien d’altres regions de la península. Llavors va tenir clar que havia de fer oficis amb les dues llengües perquè tothom tingués el seu lloc davant del missatge de Déu. Ell sempre ha col·laborat amb tot el que se li ha demanat des de la reconstrucció del nou orgue a les romeries dels andalusos i els extremenys que s’han instaurat dins la normalitat a casa nostra passant per donar un cop de mà aquelles persones més desprotegides que ell sempre tenia en compte.
Ell era mossèn, però primer de tot era persona que escoltava a tots els qui li volien dir alguna cosa. Aquesta ha estat una de les moltes qualitats de mossèn Barenys. No distingia entre gent que anava sovint missa i altres que no hi anaven mai sinó que davant seu tothom era fill de Déu.
Era una persona amb un gran tacte i tenia clar qui tenia davant. Els seus sermons eren un gran exemple, molt clars i entenedors i arribaven a tothom. No renyava a ningú pel seu comportament o actuació. Ell sempre agafava les coses per la seva part positiva. Tot amb voluntat humana i una mica de la mà de Déu es podria arreglar. No hi havia res impossible. Eren propers. Es situava al mateix nivell que tu. Et donava els seus consells com a home enriquit per la seva experiència i del seu tarannà tan humà. No era d’aquestos capellans que comencen a parlar i des del principi no  saps per on van. A cada paraula que diuen pugen un esglaó per allunyar-se del poble.
Mossèn Barenys era amic de tothom. Cada dia quan el trobava abans de les vuit del matí, ell anava a missa d’aquesta hora em deia bon dia Miquel. D’una manera afable i cordial. No calia res més. Amb aquestes paraules molts dies jo entrava a la feina amb el bon desig d’aquest mossèn que fa 43 anys que vivia al Vendrell, per on han passat molts capellans, però indubtablement la persona més recordada d’aquest canvi de segle ha estat en Barenys que curiosament ens va deixar el dia de Sant Marc, un evangelista que ell tant coneixia per la seva vocació religiosa.
Ell  que tenia un molt bon consol per als funerals a tothom que ha acomiadat d’aquesta vida es dóna la casualitat que per aquest bitxo que vivim va haver de marxar d’aquesta vida lluny dels seus familiars, acompanyat dels valents d’aquesta pandèmia com són les persones que treballen a l’hospital del Vendrell des dels metges fins als responsables de la neteja. Després de tot aquest malson li faran un merescut funeral com es mereix encara que molts ja li hem dedicat uns minuts per al seu record que mai oblidarem.
El darrer cop que el vaig veure va ser en la passada missa del gall quan em va desitjar Bon Nadal Miquel. Aquest és el meu desig també per ell que pugui estar tan proper al fill de Déu com ha estat aquí a la terra amb els seus fidels. Descansi en pau.

Els iogurts de pruna del Mercadona


Fa uns 7 anys per consell de la meva sogra em va agafar una passió peculiar pels iogurts de pruna del Mercadona. En aquella època durant unes setmanes era un gran consumidor. Amb el temps vaig anar deixant aquest gust, però sempre que els veig em fan gràcia la veritat. Són naturals. Ajuden al trànsit intestinal i són de molt bon gust. Si encara no els heu probat, doncs ho podeu fer. Val la pena ja ho veureu. Gustos per descobrir ara que no ens podem moure de casa.

47 dies i s'albira la llum


Portem 47 dies a casa entre paret i paret. Ahir el Pedro Sanchez ja va expliar les 4 fases del desconfinament que aniran per províncies. Des del principi de tot això, Espanya té molt clar la seva unitat i el primer és la política i després el que toqui. A partir d'ara serà més fàcil anar del Vendrell a Tortosa que no pas a Cubelles. Tot això no té gaire sentit perquè encara no s'ha trobat una vacuna factible per evitar aquest virus ni cap tractament que funcioni directament. Estem com estàvem al principi amb el perill que això comporta. Si que s'està estudiant molt, però els resultats han d'anar al seu ritme i encara no es poden aplicar a tothom.
El problema és que tampoc no tenim ni test fiables per tothom. Ara mateix el proper dilluns es poden obrir les perruqueries però encara no hi ha material perquè això sigui possible. Estem fent la casa per la teulada com tantes vegades fem en aquest país. Calafell ha estat llest i ja ha anul·lat totes les festes fins després de l'estiu. Aquests diners destinats a ajuda social. Molt ben fet. La resta de pobles també ho haurà de fer perquè el covid-19 està encara en nosaltres. S'han de fer les coses clares no ens podem passar tota la vida estudiant les coses per fer-ho tard i malament.

dimarts, 28 d’abril del 2020

El millor premi que m'ha tocat: un sopar amb els Laxnbusto


L'any 2008 van fer un sorteig per Catalunya Ràdio on havies de trucar i havies d'explicar alguna anècdota dels Laxnbusto. El premi era un sopar en un restaurant de l'Eixample de Barcelona. Va ser un gran premi compartir taula amb ells. Tot era una mica absurd, perquè la majoria d'ells viuen al Vendrell, però vam aprofitar i vam anar en un cotxe a Barcelona en una aventura que no oblidaré mai. No van venir tots els components, però va ser un molt gran premi.El premi va ser per sorteig i quan m'ho van dir no m'ho creia.

46 dies i noves cares a les notícies de la tele local


Una de les fotos del dia és la presentació de les notícies per part de Llorenç Avinyó. Un professional de la ràdio de fa més de 20 anys que de mica en mica ha anat conquerint espais dins la tele, però feia dies que estava a les portes de presentar les notícies que és el cim de la presència a la tele. Ahir es va produir el gran miracle, suposo que en part fruit de marxar la Gemma Armela de l'empresa. Una nova manera de fer notícies més personals.
Ahir hi va haver ple i entre les coses destacades és que es muntarà com una taula per fomentar la vila entre polítics, sindicalistes, empresaris, comerciants i derivats. A veure si es fa i la cosa funciona pel bé del municipi. Ahir es va parlar i suposo que amb el temps s'anirà concretant-. Una eina clau per saber per on tirar millor la vila per poder superar la crisis del coronavirus.
Un altre tema relacionat amb el fet del res a la carretara de Valls d'una cinquantena de fidels. Doncs que encara no s'ha aclarit realment que va passar. L'alcalde ho ha intentat explicar però hi ha molts dubtes per aclarir. Podem Vendrell ho ha portat als tribunals a veure com acaba. Ahir no van respondre a aquest punt de l'ordre del dia en una actitud molt lamentable en això que ells anomenen democràcia i participació. Van sortir nous personatges per allí que va complicant la cosa.
Avui hem fet reunió del comitè de l'Ajuntamenta amb el regidor. Una bona eina per anar entre tots buscant un camí per anar fent el desconfinament progressiu, perquè algun dia això s'acabarà i podrem sortir al carrer encara que res tornarà a ser com abans.

dilluns, 27 d’abril del 2020

Per una igualtat em les empreses al servei de l'Ajuntament del Vendrell

Trobo molt bé que els treballadors de Prosceni també tinguin les mateixes condicions que els treballadors de l'Ajuntament del Vendrell, però també s'haurien d'incloure els del Vendrell televisió i les empreses de FCC i el Ventall que treballen per l'Ajuntament i també els dels patronats que queden com el Museu Deu. La residència ja té el seu propi comitè. Sinó estessin derivats aquests serveis s'haurien de complir des de l'Ajuntament del Vendrell.

El lleonet del Vendrell


L'any 2015 el dia de sant Marc el 24 d'abril va entrar en la fauna festiva de la localitat un nou animal com va ser el Lleonet. Al Vendrell no hi van faltar altres lleons vinguts de Lleida, Reus, Tarragona i altres localitats. Va ser una gran festa. Després va venir l'àliga i més tard el lleonet. Ja ho tenim tot. Som de les viles que té animals festius, la majoria de foc i darrerament dels altres. La família va creixent l'any passat amb un drac i anar fent. Així fem més grossa la cercavila de foc de la festa major.

45 dies i la ignorància d'algunes persones


Portem 45 dies aquí a casa i una de les coses que ahir es va mostrar un cop més és la ignorància d'algunes persones. Ahir va ser el primer dia que els joves fins a 14 anys podien sortir al carrer. Doncs es van veure imatges per la televisió que semblava que el confinament ja estava superat del tot. Si que molta gent va actuar amb curositat amb seny, però altre es van deixar portar i ves a saber que en portarà. Si la gent ignora la situació actual correm el risc de repetir el pitjor confinament que teníem, perquè ara per ara no tenim ni vacuna ni remei. Estem igual que al minut zero. La diferència que ara estem preparats per adaptar-nos a un increment de malalts als hospitals i  les ucis, però encara no tenim ni el remei ni la porta per sortir d'aquest virus que ens te segrestats a casa. Tot segueix la normalitat. Avui hi ha ple a l'ajuntament del Vendrell. A part del tema de les piscines la resta más de lo mismo. Seguim endavant. Aquesta és una foto d'allò que no s'ha de fer.

diumenge, 26 d’abril del 2020

Mossèn Concordi Bonet


Un de les persones peculiars que vaig conèixer a Albinyana Va ser Mossèn Concordi Bonet que va estar al poble des del 1962 al 1985 quan va marxar a Roda de Berà on va morir el 2001. Una persona que no va passar indeferent. Es va preocupar pels pagesos del municipi i va col·laborar perquè poguessin cobrar les seves pensions. També va donar un cop de mà a la fundació de la Cooperativa Agrícola. Va tenir alguns detractors perquè deia el que pensava. Amb ell durant algun estiu anava cada dia a la platja i vaig aprendre a nedar amb ell. Era un mica el consultor de tot plegat. Si hi havia alguna beca del cole anava amb ell, també ens donava cop de mà en altres tràmits tipus gestoria. Ell em va batejar, donar la comunió i em va confirmar. Inclús quan va anar a Roda em va convidar algun cop a dinar a casa seva que era l'ermita de la platja de Roda. Un lloc encantador. He recuperat aquesta foto de Pepita Ferrera on es veu mossèn Concordi. Una gran persona que els de la meva generació recorda perfectament.

44 dies. Avui es diumenge


Ja portem 44 dies a caseta. Ja hem passat la quarentena amb Iva i tot. Avui és diumenge i des de que estem confitats doncs ho celebrem amb xocolata a la tassa.  Una manera diferent de diferènciar el diumenge de la resta de dies. Alguns ho fan escoltant la missa. Nosaltres ho fem d'aquesta manera. Avui ha estat el primer dia que els joves de menys de 14 han pogut sortir al carrer. S'han vist fotos per la xarxa en què la gent se saltava el confinament i altres històries. Hem de pensar que si ens despistem podem tornar al confinament total. No hem avançat gaire des d'un punt de vista pràctica. Encara no tenim test per tothom ni tampoc hem trobat la vacuna. Per tant podem tornar tots a recaure si fem el tonto. El virus no entens de motius ni bones causes només hi enten de distàncies i possibilitats. Diuen que el proper dissabte dia 2 ja podran sortir els esportistes. A veure com es converteix la via verda del Vendrell. Seguim en peu i endavant.

dissabte, 25 d’abril del 2020

Un record de la Via Catalana


En aquest camí cap al referèndum del 1r d'octubre del 2017 hem passat per molts actes. Un dels més propers va tenir lloc la Diada del 2013 amb la via catalna. A naltres ens va tocar vora l'estàtua dels castellers Josep Cañas. L'any passat va fer 50 anys d'aquest monument que primer va estar al costat del pas a nivell dels Masos que fa anys va ser retirat. Imatges que són records d'un camí, de la voluntat d'un poble. Ara estem en una fase colonial després de l'autonomia declarada i una independència de segons, Anem caminant endavant superant nous reptes. El primer la pandèmia del coronavirus i altres segur que aniran sorgint.

43 dies. Avui hem perdut una gran persona molt propera al poble


Avui dia de Sant Marc ve marcat per la pèrdua d'una gran persona, afable, moderna, propera cordial, agradable, honesta. Una persona per la que han passat un parell o tres de generacions de vendrellencs amb les seves relacions amb l'església. Moltes persones l'han conegut per moltes i variades raons i sempre ha sabut escoltar a tothom. Una persona molt estimada per tothom perquè ell es feia amb tothom que l'any passat va celebrar els 90 anys i aquest maleït virus se l'ha endut. Sempre us tindrem present. Ha fet una gran tasca social en forma de formigueta tocant on fes falta. Un gran record de vostè Mossèn Barenys. 
La parròquia de Sant Salvador del Vendrell amb gran dolor i alhora amb l'esperança de la resurrecció comunica que avui, 25 d'abril de 2020, ha mort a l'hospital comarcal del Vendrell, Mn. Josep Maria Barenys i Capellades, que fou durant més de 43 anys el senyor rector d'aquesta parròquia i també l'arxiprest del Baix Penedès.
Mn. Josep Maria Barenys havia nascut a Maspujols l'any 1929 i fou ordenat prevere a l'estadi olímpic de Barcelona el 31 de maig de 1952 durant el Congrés Eucarístic Internacional. Després de servir en diverses parròquies de l'arquebisbat com Belltall, Montferri i Bràfim l'any 1968 va ser nomenat rector de la parròquia del Vendrell. L'arquebisbe Ramon Torrella el nomenà vicari episcopal i canonge de la Catedral de Tarragona. Després de la seva jubilació, Mn. Josep Maria continuà vivint al Vendrell on va tenir cura amb gran generositat de l'atenció espiritual de molts malalts, així com també de la celebració de l'Eucaristia dominical a Sant Salvador de Mar i molts altres serveis a la parròquia.
L'any 2011 la vila del Vendrell el nomenà Fill Adoptiu de la vila i rebé també la insígnia d'or.
Ateses les actuals circumstàncies que vivim, la missa funeral se celebrarà més endavant, i s’indicarà oportunament.

divendres, 24 d’abril del 2020

41 anys de la Polla Records


Un dels grups que més m'ha influit a la meva vida és la Polla Records. Quan era petit em sabia els seus tres primers cd's La Salve, la Revolución i No somos Nada. Eren el meu catecisme de joves. Nosaltres també escoltàvem altres estils que no tenien res a veure com Mecano, Planetas, Bon Jovi, Baron Rojo i Barricada. Amb el pas de la vida vas veient que el que diuen aquestes cançons és la pura realitat. No hi ha més, la pots maquillar, però en el fons aquesta és la esència de tot plegat i explicat d'una manera entenedora. Als seus 41 anys hen fet una gira arreu. Encara estan en forma. Pocs grups han durat poc. Jo tinc records d'un concert que va fer la Polla aquí al Vendrell on està ara ca l'Escori. Un fet memorable. Vinga no somos nada. Aquest és el darrer cd que són els grans clàssics amb un parell de temes nous.

42 dies i en Ramadan


Ja portem 42 dies aquí a caseta. Ahir va ser un Sant Jordi especial. A caseta gaudint de la música i de la literatura a través de la música. Vull destacar la xerrada per instagram de l'Arnau Tordera sobre la llegenda de Sant Jordi. Vam gaudir del dia amb un pastís que varem comprar a les Delícies de la Laura que estava molt bo. També varem treure la botelleta de cava per gaudir d'aquest dia tan especial. Avui he anat al poble a portar coses a mare. Tot molt tranquil hi ha pocs cotxes a la carretera. Just quan estava al poble ha vingut una furgoneta de Correus Express a portar un paquet a un veí. Ara que Correus està en serveis mínims doncs hi ha aquesta empresa que li fa la seva feina. A l'Ajuntament estan fent proves als treballadors amb més probalitats com la Residència d'avis de la Muntnyeta i la Polícia. De moment i esperem que hi ha pocs casos. Avui he anat a comprar el 3 de vuit i ens trobem uns pocs davant de la botiga i tots van a buscar el diari i coses per la canalla per passar per aquests dies.

dijous, 23 d’abril del 2020

Records d'un Sant Jordi normal


Avui és Sant Jordi una de les tradicions d'aquest dia és anar a Barcelona. Avui ens quedarem a casa. Fa dos anys vaig anar a la signatura de llibres de la Miriam Hatibi, una jove escriptora amb una ment preclara. Això d'estudiar filolobia àrab sempre et manté lligat amb aquest món cada dia més present a casa nostra. Una foto que em va fer molta il·lusió. Avui no podrà ser, esperem que ben aviat tornem a la normalitat.

41 dies a casa. Un Sant Jordi confinat


Avui és Sant Jordi i ja portem 41 dies a casa. Avui és una diada diferent. No hi ni llibres ni llibreries obertes. Tot està tancat. Les roses tampoc han arribat als seus llocs habituals. Sort en tenim de les xarxes socials que animen una mica aquest Sant Jordi sense sentit. Ara diuen que el proper diumenge la canalla fins a 14 anys podran sortir una estona a partir del proper diumenge. Això del confinament encara és perllongarà un meset més anant bé. Ja diuen que si això no xuta podem tornar enrera. Les farmàcies estan plenes de cues de gent buscant mascaretes. Ahir va sortir per  TV3 l'Aleix de Cal Camat que s'ha associat amb la llibreria Mitjans per repartir llibres. Una molt bona idea fruit de tot això del Coronavirus. La meva intenció d'avui era anar a Barcelona i a la vesprada venir al Vendrell. Doncs res em quedaré a casa a veure que fan des de la Biblioteca del Vendrell i altres històries que poden sorgir. Molt bon Sant Jordi a tohtom.

dimecres, 22 d’abril del 2020

A la recerca del KM 0




En aquestes setmanes de  confinament anem per casa vestits amb pijama o amb xandall mentre podem veure el món a través de la finestra de casa. Més enllà els nostres veïns de sempre que potser no coneixíem, però durant aquest mes fins i tot amb alguns ens saludem quan ens veiem a les vuit al balcó o a la finestra. Tornem a la convivència d’antuvi quan tot el veïnat es coneixia i sabia  també moltes de les seves rutines. Avui en dia la modernitat ens fa viure a casa  tancats en una muralla que només obrirem en casos puntuals.
Tenim més obertes les finestres a les xarxes socials on podem tenir més relació amb un que viu a l’altra punta del món abans que amb el veí de dalt i que cada dijous passa l’aspirador a les 7 de la tarda.
Fins que no trobem una vacuna definitiva per tot això seguirem fent una vida anormalment normal. Encara no tenim una solució a aquest  virus que ens ha trastocat a tot el planeta. De moment anem trampejant la situació amb altres fàrmacs que actuen sobre els símptomes, però encara no podem anar directament al causant de tot això. Ens haurem d’anar acostumant a incorporar la mascareta i els guants a la nostra indumentària  habitual. Potser algun dissenyador modern proposarà  alguna passarel·la de la moda amb aquests elements de disseny per a les persones que vulguin estar al dia durant aquesta situació especial.
Fa mesos que es parla del km 0 per abastir el nostre món. Ara més que mai hem de treure el màxim rendiment al que tenim més proper. Ara hem comprovat que si hem d’abastir els nostre personal sanitari de mascaretes de la Xina potser una mica complicat perquè potser arribin a Moscú abans que a casa nostra. També és una manera de potenciar el nostre comerç més proper com s’ha demostrat en aquests dies de confinament. Ells han aguantat la tempesta i gràcies al seu esforç  hem pogut cobrir les nostres necessitats principals. Ara són ells que ho necessiten.
Estem practicant el KM 0 des de fa més d’un mes. Hem hagut de buscar prop del nostre habitatge el millor supermercat, fleca i farmàcia per anar cobrint les nostres necessitats. Fins i tot anar a l’altra punta del poble era una gosadia que no hem inclòs en els nostres plans  reals per aquest confinament. Hem descobert alguns establiments que encara no hi havíem entrat des de que estaven oberts, però ara hem aprofitat la seva proximitat dintre i ens hem servit dels seus productes o serveis. Ha estat una manera de conèixer el nostre entorn, el nostre barri. Fins ara eren víctimes de les rutines i amb tot això s’han hagut de trencar i tornar a bastir una oferta comercial.
En aquests dies hem gaudit de concerts, exercicis i altres aventures virtuals que ens ha servit per conèixer els artistes que tenim a casa nostra. Aquests que tenen molt poques oportunitats per tenir un concert com mana a casa seva perquè altres vinguts de fora els hi ha agafat el lloc. Potser a la propera se’ls hi obriran les portes que fins ara han trobat tancades. 
En aquesta situació excepcional el que ens lliure les verdures a casa i també les roses de Sant Jordi ens han aportat menjar saludable i il·lusió a les nostres llars. Els cigrons cuits de cal Camat també han vingut amb un bocí de Sant Jordi que enguany el virus ens ha segrestat i no sabem certament quan podrem compartir el seu esperit cultural i festiu.
Moltes històries properes on aquests voluntaris de la Xarxa de Suport del Vendrell han aportat el seu granet de sorra perquè tothom tingues els elements bàsics sense haver de sortir de casa. Persones grans o amb patologies que limitaven el seu contacte amb l’exterior.
Dates en què podies demanar alguna petita cosa que necessitessis en els grups de whatsapp de la comunitat. La típica tradició mig perduda d’anar a buscar un polsim de sal just abans de sopar quan tot està ja tancat.
Petites històries que tothom ha viscut d’una manera o d’una altra. Moments, per pintar el pis, per arreglar coses de la casa, per fer netejar a fons la cuina i per tenir alguna noció de piano. Després de tot això hem de seguir practicant el KM 0 per ajudar als que tenim més a prop com ells han fet aquests dies llargs entre parets. El Mickey i la Minnie també ens ha acompanyat per uns minuts, però aquí també tenim propostes perquè petits i grans deixin anar un somriure sincer.


Moments per desconnectar del dia a dia


A la feina hi ha moments per tot. Aquest és el moment d'esmorzar del 2008. Un dia d'estiu que varem anar a menjar alguna cosa a l'ombra del campanar del Vendrell. Alguns encara segueixen a la casa i altres estan en altres administracions. Una imatge simpàtica d'aquests moments de kit kat de la feina que serveix per parlar d'altres coses i també de les coses de la feina, però d'una manera clara i entenedora perquè l'administració massa cops ja només pel llenguatge que fa servir es vol situar fora de l'entesa de la majoria de la gent que administra. Un fotografia que avui en dia que fa 12 anys ja és un bocí de la nostra història.

40 dies i un llibre de rock comarcal


Portem quaranta dies aquí dins a caseta sense sortir. Ja hem comprovat en carn pròpia que és la quarentena. Ara ja hauríem de sortir, però no ho podem fer. Ara al Congrès han aprovat que tot això s'allargui fins el 9 de maig, però hi ha un debat sobre els nens per sortir al carrer una estoneta. En tot això hi ha un gran debat per saber fins on poden anar. Aquí tenim un govern de merda que abans de fer una va dient coses a veure si cola. No sé si els assessors que tenen són els coixins o s'ho passen pel forro. Ahir va sortir a la 4 la policlínica comarcal amb un iaio que es va morir allí després de passar el coronavirus. Hi h una denúncia sobre el tema a veure que passa en els propers mesos, bé quan això s'arregli L'informer del Vendrell en va ple. Un altre tema és que jo crec que ja podem començar a fer retallades en les festes majors i similars que aquí en sabíem un mun. Ara a veure com acabarà tot plegat. Potser tot serà com una missa de 8 del matí a l'església del Vendrell amb quatre gats perquè no hi podran anar més gent. Ja veig fent el concert per youtube i la gent miran't-sho des del balcó.
Una de les notícies bones d'aquests dies és l'aparició de l'esperat llibre del Xavi Quesada sobre el rock de la comarcal en la seva època bona. S'ha d'encarregar. Jo ja ho he fet a veure quan el pot anar a buscar a la impremta i repartir. És una inversió de futur com el llibre de Sant Jordi.

dimarts, 21 d’abril del 2020

Tradicions d'Albinyana


Una de les tradicions d'Albinyana era portar el Pa Beneït per la Mare de Déu del Carme. Quan erem petits hi havia una certa obligació a participar en aquesta festa. Després quan erem més grans ja feiem el ronso i intentàvem esquivar aquest deure social. Durant un temps va estar a punt de desaparèixer per manca de voluntaris, però en els darrers anys la cosa s'ha animat. Després de missa tothom al vermut a la societat i si tenies sort ja tenies parella pel ball de tarda a les vuit i el de nit a les 12. Jo tenia uns 8 anys més o menys.

39 dies i seguim amb el teletreball


Ja quasi portem 40 dies a casa i seguim amb el teletreball connectats com si estessim a la feina. Potser quan acabi tot això ens costarà tornar a la feina després d'aquests dies que tot ho teníem a casa. Suposo que moltes empreses públiques i privades a partir d'ara legislaran sobre el món del teletreball. Alguns ja ho havien fet, però a altres els hi costa més estar al dia.
Avui segueix plovent i sembla que la cosa s'acaba. Aquesta primavera està plovent més del normal. És ideal aquesta pluja pel camp i per les plantes de les segones residències que estan al carrer i no les pot regar ningú.
Cada dia vaig rebent promocions d'establiments del Vendrell i comarca de tot tipus per compra vi, cervesa, canelons congelats i també tint pel cabell que molta gent deu estar ja desperat amb això de les pelus. Aquest gremi i el dels advocats serà del que més anirà quan acabi tot això. Aquesta foto són companys meus de feina que són educadors de carrer i aquests dies estan en contacte amb els joves per aclarir dubtes i per donar un cop de mà als estudis.

dilluns, 20 d’abril del 2020

Una foto del 1980 a l'antic Àngel Guimerà


A aquesta foto li tinc molta estima. És al patí de l'escola Àngel Guimerà quan feia 5è. Allí tenir uns deu anys i ens situem a l'any 1980. Aquí apareixen algunes de les persones amb les quan he anat coincidint al llarg de la vida i altres han fet altres destins i no ens hem creuat. Jo com vivia a Albinyana em quedava a dinar a l'escola i en aquest espai vaig passar moltes hores de la meva infància des de les 12 fins a les 15 quan tornavem a la tarda. Un lloc que avui ja s'ha perdut i que molts recordem amb molt de carinyo. El profe era de Saragossa i es deia Lluís. No recordo res mes d'ell.

38 dies a casa i cada ciutadà una mascareta


Aquesta primavera és molt plujosa és una nova ajuda a quedar-nos a casa. Aquesta és una foto d'ahir al migdia feta des del pont nou del costat de la Lira del Vendrell. Avui també plou i sembla que demà també. Ahir a la tarda a dirents punts del municipi es va sentir la cacelorada en contra de l'actuació del govern municipal arran del res a la via pública del passat divendres. Aquests dies un cop més el Vendrell ha arribat arreu d'Espanya en les principals cadenes. Ahir en un comunicat l'alcalde no va aclarir res. Seguim en aquesta política que tants polítics practiquen per parlar i no dir res.
Avui ja estem en una altra història. Avui han començat a repartir a les farmàcies mascaretes. Toca una per persona i com ja passa en aquest país el programa que es fa servir s'ha esgavellat. Massa peticions. Aquest matí hi havia cua a la farmàcia del costat, però dins la normalitat.
Avui hem portat el portàtil a l'informàtic. Fa tres mesos que el varem comprar i fa el tonto a veure si li troben que passa.
Avui han tornat a passar una nova llista dels establiments oberts del Vendrell i si t'ho porten a casa. A veure si  hi són tots perquè algun s'havia quedat penjat. Seguim endavant a casa i en la setmana de Sant Jordi

diumenge, 19 d’abril del 2020

Quan tenia 20 anys a Alexandria


Aquesta foto me la vaig fer quan tenia 20 anys a Alexandria. Allí estudiava àrab a la universitat. Un curs d'un meset al juliol i després varem anar al Caire i a donar un tomb pel Nil en un creuer. Considero que és la millor foto de carnet que m'he fet mai i me la vaig fer perquè si estava més d'un mes a Egipte havies de fer uns papers per renovar la residència. i no sé que més. Només en tinc una còpia i la guardo amb molt de zel al meu poble. Des d'allí amb un alemany i un mallorquí vam anar a Palestina a fer un tomb i recordo que varem dormir a Jerusalem. Allí no llogaves habitacions sinó llits. Tu tenies el teu llit i cada dia dormies amb gent diferent. No m'ha tornat a passar mai això, però tot era molt car. Records de la meva adolescència ara que a les xarxes està de moda posar fotos de quan teníem 20 anys.

37 dies i plou. El Vendrell torna a l'actualitat espanyola


El Vendrell té el mal costum de sortir a l'actualitat arreu del país per coses que no són gaire positives. Ahir va ser el tonn d'un grup de musulmans que resaven a la carretera de Valls el divendres. Que si tenien permís, però per fer això. Que la policia hi va anar i no va poder fer res que ja els multarem a les persones que coneixerem amb el vídeo. Total que ahir vam tornar a ser top ten. La darrea ocasió va ser a l'estiu amb el robatori dels gegants. Aquest cop la cosa va ser més crua perquè hi havia racisme xenofòbia en algunes expressions. L'oposició va enviar a la merda a l'equip de govern i una mica de caliu per animar el Vendrell. El Mikie ja són història. Ara tenim la realitat que dóna més de si. Els fatxes es van fregar les mans amb tot això i les xarxes socials anaven a tope.
Ara ja és parla que el 29 la canalla podran sortir una mica al carrer. És que són dels pitjors que ho han passat. Hi ha canalla que fa mes d'un mes que no surten al carrer. Evidentment cadascú té un confinament diferent. Hi ha casos molt dramàtics que s'ajunten amb la gana i la misèria que tenim a tocar. Fins que no trobem la vacuna res tornarà a ser normal. Ara ens falta normalitzar l'anormalitat. Avui plou i els propers dies també A veure si així fa menys ganes de sortir. No cal que fem canvi d'armaris encara.

dissabte, 18 d’abril del 2020

Qui sigui inocent que tiri la primera pedra


Una mica de seny en el que ha passat a la carretera de Valls arran que unes persones varen sortir al carrer per practiar l'oració. Esperem que el que han fet uns quants no vagi en contra de la comunitat musulmana. Alguns dels altres fidels es varen quedar a casa guardant el confinament. L'Islam ja està habituat també amb els confinaments per pandèmia.

https://funci.org/el-califa-omar-y-la-epidemia/?fbclid=IwAR1sC5B0WkMda2N8ZpfKLuXci7obC3NBTpKCnq1_SN0cAeWcuJXAMW8LggM

Si es sanciona això que es sancioni les persones que vagin a les segons residències perquè n'hi hagut i la polícia no ha privat a tothom d'arribar al seu destí a la segona residència. També és il·lògic que la gent vagi en transport públic tots ben juntets per anar a la feina perquè el virus no entèn de motius legals o no legals. Que se sancioni a tots els polítics que han retallat en els serveis sanitaris en els darrers anys, a tots aquells que han dit que aquí tots estaven preparat i anaven amb bosses de basura adaptades. Aquí tots juguen el seu joc començant pel govern central que passant dels entesos va fer anar a la gent a treballar.
 El que s'ha fer ara és preparse perquè la gana i la fam estan a tocar. Aquí tenim una població molt vulnerable i s'ha d'actuar ràpidament per evitar que algú agafi un ganivet i vagi a buscar un pa a la fleca perquè no té res que posar-se a la boca. Aquesta és la propera realitat. Les paraules se les emporta el vent. Només cal veure alguns polítics pels carrers corrent o fent postureo.





La cantada d'havaneres de Calafell una molt bona idea


Una de les trobades de gent més important de la nostra comarca té lloc a Calafell a principis d'agost amb la cantada d'havaneres que l'any passat va arribar a la XVI edició. A veure si enguany es pot fer. Aquesta cita musical que dura dos dies porta el bo i millor d'aquest món a casa nostra. L'esdeveniment es fa sobre la platja i no m'estranyaria gent que hi hagi més de 1.000 persones. Evidentment és una molt bona idea pel comerç local perquè la gent va a sopar o prendre alguna cosa a Calafell i tot això que es queda a casa. Calafell sempre ha sabut anar fent petites o grans coses per portar gent a la platja i donar vida als seus comerços. Una molt bona idea que ha potenciat una part d'aquest municipi. Ells el que volen es atraure gent per donar vida als negocis. Una cosa molt lloable. Aquesta cantada d'havaneres té un pressupost molt alt, però dóna bon  resultat i crec que els comerços de la platja està molt contents. La gent que hi ve són gent a partir dels 50 en família. Aquesta foto és del 2014.

36 dies i música amb sentiment


Ahir a la tarda el Duo Alma va fer un directe pel facebook després que tots dos haguessin estan ingressats per coronavirus a l'hospital del Vendrell. Va ser una gran alegria per mi perquè són una parella que tenim una relació de bon rollo i molts cops ens veiem a les festes que es fan al poble. Van tocar cançons d'avui i de sempre i a naltres ens van dedicar Boig per tu de Sau. Tot un detall. Moltes gràcies per això i ens alegrem que esteu en plena forma i de mica en mica agafant el bon ritme per pujar als escenaris. Endavant
Un altre notícia d'ahir és que la Gemma Armela deixava la tele del Vendrell per anar a altres camins. Després de 12 anys a l'emissora municipal. Ella és una de les millors periodistes que han passat per aquí a la comarca. Una persona honesta, a la recerca de la veritat i amb un tracte molt humà en les seves aportacions informatives. Et trobarem a faltar i si estàs en un altre lloc ja avisaràs. La Gemma va fer una marató i va arribar crec que l´'última i la seva entrada a meta va rebre l'aplaudiment dels allí concentrats. Una prova de superació personal que ella ha assolit. Una gran persona i professional. Aquí estem enclaustrats mirant com aquest cel gris no acaba de agafar tons clars. Aviat és Sant Jordi haurem d'anar pensant llibres per llegir. Vinga endavant.

divendres, 17 d’abril del 2020

Dinars de nadal per brindar per un nou any


A l'Ajuntament del Vendrell és on lloc on sempre hi ha moltes entrades i sortides. Aquí hi ha una foto del Nadal del 2007. D'aquestes persones que surten a la foto només una està actualment en actiu, la resta o s'ha jubilat on està en altres temes. El Nadal és una època en que la gent es troba al voltant d'una taula amb el seus companys de feina i brinda per la zona. Abans feiem dos dinars a l'any, un per Santa Rita que és el 22 de maig i l'altre per Nadal. Ara cadascú es fa el seu dinar i convida els del seu entorn. En poc temps l'administarció ha augmentat la seva gent en especial els que estan de subvencions i plans varis. Aqui és una foto amb gent prou coneguda a la vila.

35 dies i apunta núvol


Un dia més a casa. Sense novetat més enllà dels balcons. En aquests dies ja m'he fet colega del Miquel Buch i de la consellera de Sanitat. Allò que cada dia te'ls trobes a taula a l'hora de dinar. Al final ja hi vas fent amistat ves per on ara que poca vida tenim fora de la llar. La notícia estrella és el coronavirus i no sé com encara posen la secció d'esports perquè tot això encara està en un món incert. El que és segur és que a can Barça hi ha caliu en la junta i a veure que passa per allí. Ja poden donar les gràcies al Bartomeu perquè no sé de què parlarien la secció esportiva.
Molt trist que a la residència d'avis de la Muntanyeta han trobat treballadors i avis amb aquest bitxo. Esperem que no arribi més lluny i no tinc efectes seiososo. Avui un dels meus amics que estava a l'Uvi de Tarragona ja m'ha enviat un whatsapp per dir que estava a planta i millor. Poc a poc. Esperem que la gent en surti de tot això. Ara diuen que aquest virus es va escapar d'un laboratori xinès. Doncs ell solet ha parat el món sense demanar el permís a ningú. Fins ara no s'havia fet mai. Tota la humanitat naveguem en la mateixa direcció. Està núvol, diuen que dissabte plourà. Ja tenim una excusa més per quedar-nos a casa.

dijous, 16 d’abril del 2020

Albinyana fa 1.000 anys.


L'any 2010 Albinyana va celebrar el seu primer mil·leni i es van fer un seguit d'actes per celebrar aquesta efemèride històrica. Feia 1.000 anys que el municipi havia sortit a la història en concret al Cartulari de Sant Cugat del Vallès. A part de teatre, trobada de polítics, bèsties de foc i altres cites que es varen portar a terme cal destacar aquesta fotografia aèria feta al patí de l'escola Joan Perucho. Una imatge que pot ser un bonic simbol d'aquests primer mil anys en la història tot i que els vestigis es remonten a uns pocs mil·lenis abans amb la presència de restes a la cova de Vallmajori també hem de recordar les restes ceràmiques ibèriques i romanes que s'han trobat en algunes parts del municipi com a Tomoví que indica que el territori feia segles que estava habitat. Aquí un bonic record del 2020.

34 dies i pensant en Sant Jordi


Les morts per coronavirus han augmentat perquè ara han buscat les dades de les funeràries perquè fins ara les dades procedien dels hospitals. Hi havia gentq ue moria en residències o a casa que també ho feia per coronavirus. Ara la cosa s'està fent amb dades més serioses. De totes maneres fins que no hi hagi test per tothom no podrem saber de què ha mort cadascú. 
Ara estem a les portes de Sant Jordi. Tot i que la festa del llibre l'hem passat al 23 de juliol una mica abans de la festa major del Vendrell que ja veurem com queda com la resta de festes populars d'aquest país que sembla que la cosa costarà dies amb que la cosa torni a la normalitat. Fins que no trobem vacuna o tractament efectiu no podem jugar-nos la pell. A més ara entrem en una època de molta misèria que afectarà a moltes famílies.
Aquesta proposta que m'ha arribat pot estar molt bé per viure el dia de Sant Jordi d'una manera oficial. Encara que no podem sortir podem donar vida a aquesta iniciativa i també podem comprar un llibre per internet i aquell dia anar a buscar-lo a la llibreria més propera de casa. Ahir va venir el tècnic d'informàtica i va arreglar el tema una mica. Ara ja tenim més velocitat, no tant com hauríem de tenir però anem una mica més ràpid. Fins ara era tot molt lamentable. 

dimecres, 15 d’abril del 2020

Primer, les persones





Després d’aquestes setmanes ens queda recuperar la normalitat que teníem fins ara. No aspirem a gaire gran cosa més. Primer ens hem de situar on estàvem per intentar seguir endavant amb els nostres projectes i propostes.
Estem vivint en una comarca víctima d’una mala política econòmica de les darreres dècades que ens ha portat a situacions molt lamentables. Nosaltres en aquell exemple on un professor explica a classe que un pare reparteix uns diners per igual als seus tres  fills. Un els guarda tots per al futur. Un altre inverteix la meitat i l’altra part la posa a bon esguard i un altre ho malgasta tot de bones a primeres. A partir d’aquí es pot aplicar també per aquells alumnes que deixen d’estudiar per entrar en el món del treball i així tenir diners per viure un xic millor i aquells altres que prefereixen estudiar i aconseguir algun ingrés durant l’estiu o els caps de setmana per cobrir les seves despeses formatives.
Aquesta comarca és la que el pare li va donar la seva part i després del cap d’una setmana el fill ja no tenia ni cinc a la butxaca. Llavors aquest il·luminat molt espavilat esperant que la sort canvies el seu camí va anar a demanar més recursos a bancs i entitat financeres. Al cap d’un temps ja no podia fer-se càrrec de les despeses més bàsiques  i va tornar a anar amb els seus progenitors que li donessin un cop de mà. Aquests que l’estimaven al veure que tenia la mà foradada ho van acceptar a condició de  controlar rigorosament  les despeses durant els propers 10 anys perquè no tornes a fer de les seves.
Nosaltres encara estem immersos per un pla d’estalvi fruit d’estirar més la màniga que la mà en els nostres recursos econòmics. Hem viscut d’un superàvit que cada any el regidor de torn ens anunciava amb un clar missatge que tots intentàvem entendre, però el deute anava creixent.  El problema de tot plegat és que aquests diners ningú sap on van anar. Aquí s’han fet moltes cases i segones residències. Els ingressos  de tot això s’han perdut pel camí. Ara tenim una vila impossible de sostenir si apliquem això de la cohesió territorial entre totes les zones per igual.
En aquests moments de greu crisis sanitària i econòmica  hem de donar suport a la societat vendrellenca d’una manera ferma i decidida. Hem de vetllar clarament pel seu teixit comercial que està passant com la majoria per dies molt negres. En una enquesta recent del CIT entre els seus associats ja va aparèixer una dada prou clara, que la meitat d’ells després d’aquesta pandèmia possiblement tancaria les portes. Si ara en una situació normal ja tenim un panorama poc optimista, després de tot això la cosa es posa molt fosca.
Des de l’Ajuntament i altres entitats públiques s’hauria de reduir considerablement el tema impostos i taxes municipals com les escombraries entre d’altres. Per altra banda serien necessàries ajudes a fons perdut per ajudar al comerç a tirar endavant i poder entrar en la normalitat quan abans millor. Potenciar els artistes de casa nostra perquè les despeses que hi hagi en oci i cultura sigui com més millor per gent d’aquí. Quan la cosa estigui millor ja anirem a buscar a la Rosalia perquè faci un concert multitudinari a la Rambla Cañas. Els pàrquings municipals i la zona blava que tinguin un preu simbòlic i inclús gratuït per aquells que facin compres en el comerç de la vila durant un marge de temps concret.
Ara més que mai les poques empreses públiques i privades  hauria de realitzar el nombre màxim d’adquisicions en empreses de la localitat afavorint el comerç local i també contractar amb  les empreses de serveis de casa nostra. Buscar pactes amb entitat bancàries per reduir el tipus d’interès per aquells professionals  que ho necessitin per tornar a engegar màquines.
Després des de serveis socials s’ha de destinar una considerable quantitat de diners a ajudar a les persones per sortir d’aquest atzucac que tenim al davant. Darrera el coronavirus ve una gran foscor perquè avui molta gent en prou feines, en una situació normal, pot viure el dia a dia i quan passa malastrugances com aquestes es molt dur remuntar i mantenir el tipus. 
Les solucions no han de venir ni per Sant Joan ni per l’agost ni per l’octubre, sinó que tot això ha de ser imminent. S’han de buscar mecanismes per poder ajudar al teixit comercial d’una forma immediata i efectiva. Totes les administracions han de posar la seva part.
Si no hi posem una solució real podem viure les difícil conseqüències d’una postguerra sense conflicte declarat però on malauradament hem perdut massa éssers estimats i ens hem carregat moltes realitats empresarials i un teixit molt feble que anava trampejant la realitat. Quan tot sigui normal dintre un municipi que ja per la seva idiosincràsia natural ja no és normal del tot per les estadístiques que encapçala en podem parlar.  Ara toca reforçar dels principis bàsics de la nostra societat i de la nostra raó de ser. Ja tirarem 4 ó 5 castells de foc quan la cosa se solucioni, ens hem de posar a treballar per una vila cohesionada i on la gent tingui una porta on trucar i que respongui amb solucions i no  amb respostes tan conegudes com torni vostè demà o hi estem treballant. No necessitem ni grans discursos que no diuen res com estem acostumats ni promeses que tothom sap que no es compliran. La situació és molt crítica encara que el Mickey i la Minnie ens distregui per les tardes mentre estem al balcó mirant com passa la vida pel davant nostre. Aquest és un poble anormal on oficialment mai passa res, però si ens hi fixem bé veurem que ara pinten més bastos que mai. Un cop més hem de ser valents i destinar una molt part important d’aquest pressupost municipal que està a mig tramitar a tornar tot  a la normalitat. Després ja parlarem d’herois i farem festes a la platja. Ara toca poder treure el cap a la superfície per poder veure el nostre entorn i caminar només caminar pel nostre futur. Després ja correrem si fa falta. Moltes felicitats a totes les persones que  s’hi han implicat des de els voluntaris de la Xarxa fins als que cosien mascaretes i altres formes de suport i a tots aquells que han donat la cara des del primer dia a primera i segona línia.

Quan el karaoke formava part dels sopars de nadal


Era un temps que a la feina feiem un sopar alternatiu interdepartamental per Nadal. Tu anaves a dinar o sopar amb el teu departament, però generalment tens bon rollo amb altra gent d'altres departaments. Llavors varem crear un sopar diferent que anava en sistema dominó. Tu avisaves a algú i aquest algú a un altre i anar fent. Hi havia cadenes del bon rollo. Llavors qui estava allà era per algú que li havia dit. No era el sistema tots a sopar per quedar bé i per fer la foto. Això ja fa anys que ho tenim superat. Primer anavem a Tarragona, però a vegades ens quedavem aquí. Aquesta és una foto del 2009 a les Matas o un Joan Josep i servidor varem fer un petit i triat repertori als companys de taula. Records que no s'obliden mai.

33 dies i potser s'arregla la connexió a internet


Ahir el Vendrell va celebrar el primer ple telemàtic de la història. Va durar una horeta i poc amb dos temes inclosos. Un era el pressupost d'Ecobp que porta la recollida d'escombraries de la comarca. Era una cosa de pur tràmit. Un 70 de l'empresa és FCC i l'altra 30 els ajuntaments i consell comarcal. L'any que ve acaba. A veure si aprofiten i fem alguna cosa que ens tregui de la cua del reciclatge. Pensava que el ple seria més intens, però va ser tot molt per sobre. Gràcies a tothom i a veure que fem. No es van mullar gaire i tot sobre la marxa. Tot dins el previsible amb una harmonia entre tots els grups.
Fa dies que tinc problemes amb la connexió a iternet. Avui vindrà un tècnic a veure que diu. Jo pago per 600 megues i no arribo als 100. No sé on està la resta.
Ahir era el dia 14 d'abril i fa 89 anys de la proclamació de la II república. HI havia convocada una cacerolada a les 20:15, però en aquest carrer per això no surt la gent. Si que surt pel tema metges, però altres temes no interessen. Durant les protestes pel procés tampoc es va sentir gaire gran cosa en aquest carrer. Això és zona omptimista taronja. Ahir es va morir el Josep Palau d'Albinyana, el Conxito. Una persona de tracte agradable i molt bon cor. Molt conegut al municipi. Descansi en pau. Seguim endavant.

dimarts, 14 d’abril del 2020

Records de Castellfort


De segon cognom em dic Porcar. La meva mare és filla de Castellfort un poble petit dels Ports de Morella que crec que té poc més de 100 habitants. Per coses de la verema els seus pares van venir a Albinyana i van conèixer el meu pare i colorin colorado vaig venir jo. Aquesta és una història real que va a passar a més persones que havien de buscar-se la vida lluny de casa seva. Els veïns de Castellfort ja estaven acostumats a venir a Catalunya a guanyar-se el pa de cada dia. Venien un parell o tres de vegades a l'any i amb quatre coses més es guanyaven la vida. Allà dalt hi ha muntanya i poca riquesa a part dels arbres i alguna patata que collien. És un terreny de muntanya molt escalat i l'agricultura moderna és inviable. Aquesta és la casa on va viure la meva mare en el carrer Alt de Castellfort. Encara és habitable, tot i que no hi viu ningú.

32 dies. Ple telemàtic al Vendrell


Ara ja portem 32 dies a caseta tancadets. Avui se celebrarà a les 18 hores el primer ple telemàtic de la història del Vendrell. Quan tothom es comunica per videoconferència només faltaria que els polítics no el fessin servir per fer la seva feina. Evidentment es podrà seguir per un canal telemàtic. No el faran per la tele local. El tema central és el coronavirus i prorrogar el pressupost de l'any passat tot i el que el d'aquest ja el tenien en exposició pública. No crec que serveixi ni un ni l'altre pressupost. Aquí s'ha de fer una lectura profunda de tot plegat per intentar sortir del sot en què anem en caiguda lliure.
Avui la gent ha tornat a la normalitat, només alguns sectors com indústria i construcció. Sembla que hi hagut una mica més de moviment. S'han repartit mascaretes a les estacions de tren. Avui també ha entrat en funcionament la via del tren entre Lleida i Valls que va quedar molt malmesa a l'octubre de l'any passat. Ja quasi es dona el curs per perdut. Diuen que els partits de futbol i grans aglomeracions de gent encara estarem dies a veure-ho. Doncs a caseta estem passant els dies i les hores i seguint aquest confinament. Estic llegint aquest llibre que feia anys que tenia per casa i sempre m'havia costat començar. No està mal. 

dilluns, 13 d’abril del 2020

Record de concursos literaris a Calafell


L'Ajuntament de Calafell organitzava fa uns any concurs de contes nadalencs, treballs sobre la història i moltes altres coses. Al juny del 2013 va passar una cosa sorprenent que era un concurs de relats breus, tipus twitter. Va ser una cosa puntual i esporàdica. No erem gaire gent i la majoria ens coneixiem. Va guanyar la Magda Juncosa que va fer un breu retrat molt elaborat. Aquest tipus de literatura té molt de futur perquè molta gent es mou a través de les xarxes socials.
Aquest tipus de propostes són molt interessants per donar una bona excusa a les persones per treballar les seves qualitats literàries i artístiques. No calen grans premis, sinó un petit reconeixement i la publicació per les xarxes.

32 dies i una mona a caseta


Avui és el dia de la mona i com tothom hauria de fer ens hem quedat a caseta amb el darrer tros de mona que teníem que varem començar curosament el divendres passat amb talls controlats. Molta gent ha anat a la pastisseria de davant de casa a buscar mones i hi havia bastanta cua. Dintre no deixen entrar més de dues o tres persones. Avui ha fet un dia fosc amb pluja lleugera tot el matí que tampoc ho feia bon temps per sortir fora. A la resta d'espanya ja han anat a treballar tots menys uns quants sectors que encara estan confinats. A veure que passa amb aquest acte temerari que crec que s'ha fet. Seguim amb els Lauzeta en directe cada tarda de 6 a 8. Una manera ideal de passar les vetllades. Ja som una família d'uns vint i pocs que cada dia no faltem a la cita.
Avui tenim cita amb l'Arnau Tordera que està en directe. Aquests dissabtes els hem passat amb els directes d'Obeses que havien gravat en els darrers anys per a consum propi però al final els han passat per youtube.
Avui ens han avisat que els que treballem a l'Ajuntament no cal que anem treballar físicament que ho podem seguir per teletreball. A veure si la cosa s'arregla perquè ara encara és aviat per anar a treballar perquè no hi ha ni vacunes ni llocs per a tots.
Avui hem menjat galtes. Un dels àpats que més m'agraden. Aquí us deixo una foto per trencar una mica amb el domini absolut de les mones.

diumenge, 12 d’abril del 2020

La processó del silenci del Vendrell a casa


Una de les tradicions de moltes localitats és la processó del divendres Sant. Aquí al Vendrell tenim la del silenci que fa uns quants que es fa pels carrers de la localitat amb persones portant un ciri encès a la mà. En aquesta cita surten el Sant Crist i la Verge dels Dolors i la Soletat i altres que tenim. Aquesta foto és del 2013 quan es va fer la processó sota la pluja. No va fer tot el seu recorregut sinó que va ser més curt. Poques vegades plou. A vegades fa mal temps, però generalment és bon temps, però de tant en tant cau auna mica de pluja. En els darrers anys aquesta processó ha guanyat participants. Jo la recordo de petit i no hi havia tanta gent. Enguany com és normal és un dels pocs anys que no s'ha fet. Tothom a casa.

31 dies confitat i company mediàtics


Portem un mes a caseta i encara no sabem quan sortirem. El govern d'espanyol ens prohibeix sortir de casa excepte en casos justificats i per altra banda ens vol fer anar a treballar demà o dimarts. això és una cosa que no s'entèn. És una mica il·lògic tot plegat perquè demà o dimarts la gent haurà sortir per anar al curro. Alguns sectors encara estem a casa, però la majoria de gent no tindrà altre remei que anar a treballar en un país sense prou test per tothom ni prou mascaretes. És una vergonya. Esperem que la gent cumpleixi els requisits i no ens haguem d'estar fins la Fira del Pilar aquí a caseta.
De mica en mica, anem fent relacions amb els veïns. Alguns no en coneixíem i de mica en mica ens anem coneixent i saludant. Això de sortir a les 20 hores a aplaudir crea molts llaços. Per altra banda, també amb el solet que fa aquests dies ens passem alguna estoneta al balcó prenent l'aire o el sol depèn del balcó on estem.
Avui he vist la missa de Pasqua per la televisió per la 2. Estava oficiada pel Papa. Hi havia una persona a casa banc. Molt trist tot plegat. Hi ha programes de televisió com Tu cara me suena que ja reposen programes i no en poden fer de nous perquè clar estem confinats.
Una de les persones que estudiava amb mi és l'`Àlex Arenas que és professor de la Rovira i Virgili que és un dels científics que està amb tot això del coronavirus. Ell és físic i explica com ha d'evolucionar tot això segons ens comportem. Ell és un any més gran que jo i estudiava un curs abans que jo i feia anys que no sabia res d'ell. M'ha fet il·lusió que companys de l'Insti ocupin el lloc que es mereixen en la nostra societat.

dissabte, 11 d’abril del 2020

El Tothosap i el seu glamour


L'any 1991 va nèixer el Diari del Baix Penedès. A la seva contraportada es va fer molt popular la secció del Tothosap que era una mena de safreig elegant del que passava a la comarca. Aquesta era una de les seccions més esperades de cada setmana. En els darrers anys es feia una festa pe donar els premis Tothosap. Primer es va fer  al Racó del Carrer Muralla del Vendrell també es va fer a Calafell. Aquesta és una imatge del 2010 amb persones tan claus com el Jaume Zarco que era un pagès de Bellvei que es va presentar per alcalde del Vendrell. Un tio diferent que en els darrers anys va aprendre cant i anava a cantar a grups de la seva edat gratuïtament. Aquesta va ser una de les etapes més interessants del la premsa a casa nostra. Un diari on vaig tenir la sort de treballar durant dos anys i que vaig col·laborar des del 1996 fins ara. Aquest és un homenatge al Tothosap, un personatge molt popular a la comarca i que encara ningú ha identificat.

30 dies entre parets. Disney al balcó


La cosa segueix igual. Avui el nombre de casos a Catalunya quasi dobla ahir. Estem sobre 1.300 nous positius. Dilluns hauríem de seguir fins ara sinó correm el risc de tornar a fer quarentena a casa. Això s'ha de fer bé com diuen els tècnics sanitaris que són els qui saben el més correcte no ens hem de deixar portar per altres propostes que van per altres camins. Esperem que el govern rectifiqui i tornem un altre cop al confitament quasi complet. Sinó no en sortirem. Ara per ara estem desprovistos. No tenim ni prou testos ni prou mascaretes i els hospitals estan saturats. No ens la podem jugar. Dues setmanes més a casa i a veure que passa.
Ahir a la tarda la Minie i el Mikie van passejar per la zona del Tancat del Vendrell amb els de Protecció Civil donant alegria i festa. A vegades aquest tipus d'actes van bé per donar una mica d'alegria a les persones que molts a sobre dels problemes sanitaris que vivim s'han afegit els problemes econòmics que de mica en mica es va extenent com una taca d'oli. Hi ha comentaris a les xarxes que encara hi ha gent a les segones residències. Avui en dia amb les forces que tenim no arriba ni a al meitat per controlar els accessos a les segones residències de la comarca. La gent se la juga però si només posen multes li pot resultar més econòmic que unes vacances a Nova York.

divendres, 10 d’abril del 2020

Un referent al Baix Penedès, la xarel·lada de Cunit


Una de les iniciatives més interessants que es porten a terme a la comarca és la Xarel·lada que enguany arriba a la 8 edició. Aquesta és una proposta molt interessant de donar a conèixer la comarca, en concret Cunit. Quan varem començar anàvem a una vinya de la localitat, però amb el temps el pagès que la treballava ja no ho fa i ara és dona la casualitat que no hi ha cap vinya que visitar a Cunit. Aquesta és la realitat d'un poble que va canviar les vinyes per parcel·les. Potser en altres municipis de l'interior de la comarca hi ha més pagesos, però no gaires. Hi ha molts que ho fan com a segona ocupació. Avui en dia l'agricultura no dóna per viure. Encara es manté per la crisis de la construcció que va fer tornar a algun pagès que s'havia passat a la construcció a la terra, però ja veurem que passa després de tot això. Ara el que és segur que és pagesos poden menjar perquè produeixen ells mateixos. Això és molt important en una societat com l'actual que estem tocant fons en la nostra economia. Després d'això vindrà fam i gana. Poc a poc.
Esperem que la xarel·lada segueixi i incorpori nous expositors a la tarda. L'any passat ja varem tenir un concert en directe. A veure aquest any que passa. Aquesta foto és del 2014.

29 dies i avui cuina tradicional


Avui ja portem quasi un mes de confiament a casa. Com és divendres sant des de fa anys que fem menú especial. Fins ara ho feiem a casa els sogres, però ara toca improvitzar. Entre la dona i jo hem fet aquest boníssim plat de bacallà amb carxofa i ous. Estava molt bo. Ara he escoltat sirenes de la policia i era la rua del Minie i el Mickie que feia un tour pel Vendrell. Si ho escolteu ja ho sabeu. No és cap incendi ni similar sinó una iniciativa de la poli local i protecció civil.
Avui és un divendres sant normal per això a la tele no podien deixar de fer les pelis típiques com Ben hur o els 10 manaments. En això continuem igual
És una llàstima que dilluns alguns hagin d'anar a treballar perquè ens han dit que tots els catalans tindrem mascareta, però fins d`aquí un mes no cal que les anem a buscar. Les fàbriques deuen anar a tot drap, però clar n'han fer moltes només cal pensar en les que necessiten els sanitaris. Avui i demà els artistes fan vaga per protestar contra les declaracions del ministre que deixava la cultura al nivell del betún. Segueix la nevera plena. El piano cada dia sona una estona. Seguim endavant.

dijous, 9 d’abril del 2020

Un fenomen intens però molt curt les 4 Fonts


Al Vendrell hi ha gent que opta per actituds contràries al que diuen des de la casa gran i els seus fidels afins.  A vegades només ho pensen. A vegades també ho diuen i altres vegades ho diuen amb el nom i cognoms. És molt fàcil criticar amb un fals nom. Això ho sap fer tothom. La gràcia és dir el que penses i el dia de demà te'l pots trobar al carrer cara a cara. Des del 1996 que em dedico a això hi ha gent que li he dit coses poc favorables i m'ha saludat. Això la majoria. Sempre hi ha una minoria que depèn del que diguis et gira la cara. Això són coses del directe ja sé sap. Ja gent que ho agafa bé i altres que no volen estar criticats. Parlant de tot això l'any 2013 al Vendrell va sorgir un grup d'opinadors que van fer un blog i van tenir un exit més que considerable. Ells eren les Quatre fonts perquè eren 4 persones. Com passa al Vendrell  en moltes coses aquest fenomen social va ser un bluff i després de mica es va desfer com el sucre al cafè.  Aquesta és una mostra que al Vendrell hi ha gent jove que pensa i aporta idees noves, però el nostre municipi encara és poc receptiu per admetre certes crítiques per això ens trobem on som. Un petit homenatge a les 4 fonts.