dimecres, 31 d’octubre de 2018

La màgia pura i la relació de llocs de treball


La màgia és un art que ens envolta. Els seus professionals no sempre porten barret de cop ni fan sortir un conillet de darrera el folre. En molts àmbits trobem grans artistes que amaguen el seu art de moltes maneres. És una llàstima que massa cops no se’ls reconeix el seu art i s’han de buscar altres professions que no són la seva. Avui parlarem d’aquests professionals i la seva relació amb la relació de llocs de treball (RLT). Un dels punts claus de qualsevol empresa pública o privada, petita o gran és la relació de llocs de treball. En aquest llistat basat en un organigrama de funciona s’estableix tots els professionals d’aquell centre amb les seves tasques i també el seu salari.
Aquesta és la base de tot plegat i un dels eixos de qualsevol empresa perquè funcioni correctament, on cadascú ha de realitzar el seu paper dins l’organigrama general. Això és un document ben viu que s’ha d’anar actualitzant quan les coses canvien i adaptar-se als nous temps. Estem vivint a un ritme microones i hem d’estar preparats perquè la realitat no ens deixi obsolets.
Això es pot realitzar de moltes maneres. La potestat final sempre és de l’empresa, però no està gens malament que els treballadors hi puguin dir la seva i posicionar-se sobre aquesta important eina tot i que també  pot passar olímpicament dels treballadors i dels seus representants, però sempre seguin uns protocols bàsics de dir  això és el que hi ha i punt.
Hi ha moltes maneres de fer-ho. La més fàcil i econòmic i bàsica és que els treballadors o representants s’asseguin en una taula uns dies i ho vagin valorant i seguint uns criteris presumptament objectius doncs que s’arribi a un acord per fer-ho realitat, sense cap empresa exterior. A la xarxa hi ha la documentació necessària per fer-ho sense necessitat de llençar cap diner.
Altra sistema és que els responsables del negoci contracti una empresa perquè ho faci amb uns criteris pactats entre les dues parts. No hi pot faltar el seu pressupost ni els terminis.
El tercer sistema és una barreja de les dues agafant el pitjor de cada part. Aquest sistema consisteix en què l’empresa fa una relació de llocs de treball segons l’interès dels manaires de torn i es convida als treballadors o seus representants perquè hi prenguin part com a convidat de pedra. Evidentment el paper dels treballadors és purament testimonial i ha de servir perquè aquests donin el seu acord a un resultat que no té res a veure amb la seva possible visió del procés, però que es necessari per quedar bé davant de la galeria i tirar-ho endavant compartint la responsabilitat amb uns actors que només han servit de convidats de pedra en tot el procés. Totes les cartes estan marcades des d’un bon començament i llavors el mag ja sap on està l’as guanyador des d’un bon inici de la partida i encara que es moguin tots els elements porten a un resultat ja esperat d’antuvi.
Tot aquest darrer procés en el cas de l’Ajuntament del Vendrell no s’ha elaborat per cap inspiració divina ni perquè hagués sortit en una d’aquestes mocions fruit de la política ficció de la casa.
L’aparició de tot aquest moviment tel·lúric ha estat perquè hi havia un seguit de professionals que ocupaven unes places noves que no podien veure compensades econòmicament la seva tasca perquè no existien a l’antiga relació de llocs de treball. Llavors aquesta mancança entre d’altres petits detalls ha portat al consistori vendrellenc a tirar endavant una RLT en el darrer any de la legislatura amb presses i voluntat que tot estigui arreglat pels propers quatre anys i alguns casos pendents també estiguin apunt. Evidentment si ara teníem els trams amb tres posicions possibles ara tindrem 189 llocs de treball diferenciats. La diferència que en la versió actual hi havia 89 salaris diferents i a al propera ens aproparem als 200. Un gran avanç per la convivència i igualtat dins un col·lectiu de treballadors que ronda les 500 persones. Si aquesta política l’apliques igualitària a 40.000 pots arribar a nivells galàctics. 





  

divendres, 26 d’octubre de 2018

Aneu a veure Maremar de Dagoll Dagom

Molt interessant Mare Mar de Dagoll Dagom. Jo us aconsello que l'aneu a veure. La història és una mica rotllo, però es va entenent molt bé. La gràcia són les cançons del Llach que no n'hi ha gaires, però estan molt bé i tal com expliquen la història és una forma molt senzilla però està tot molt aprofitat. Jo aconsello que l'aneu a veure. Val la pena.

dijous, 25 d’octubre de 2018

De la crisis a la precarietat

 Érem tots rics i feliços i presumptament vivíem per sobre de les nostres possibilitats. Llavors va venir la bombolla immobiliària i tot aquest somni que tenim a les nostres mans es va convertir en realitat. La princesa es va quedar en una trista granota que volia torna a la bassa. Llavors qui més qui menys va implementar la seva forma per sortir d’aquest pou que va ser més llarga que els més avantatjats aventuraven. De mica en mica ens hi vàrem anar acostumant i així anant passant dies i anys fins els nostres dies. Ara per ara ja hem superat aquest entorn de crisis i les aigües han tornat al seu lloc, però la gran majoria de treballadors han entrat en una situació de precarietat laboral per la normativa laboral vigent que ha fet molt més fàcil acomiadar als treballadors i per altra banda el mercat laboral que ha rebaixat considerablement els seus salaris.
Tot això és nota molt més en zones com el Baix Penedès que s’ha entossudit a viure del turisme que ens visita. Una font d’ingressos, almenys a casa nostra, cada dia amb menys poder adquisitiu i amb més amplitud temporal. Feia anys que no veia tants de turistes i tants de dies a les nostres platges. Hi havia estius que es concentraven en les primeres setmanes d’agost, però enguany amb un temps favorable hi havia visitants durant molt bona part del juliol, agost i fins a la Diada que va baixar considerablement. Ara el gran repte és allargar aquesta temporada durant altres mesos l’any per donar vida a l’hosteleria i altres establiments que viuen d’aquest visitants puntuals de casa nostra.
Estem cansats de veure  professionals que realitzen un molt bon grapat d’hores a la setmana i potser el contracte no arriba ni de bon tros a la seva realitat i falta que aquestes siguin compensades d’alguna manera. Aquesta situació fa especialment feble la nostra costa. 



Un tasca social els voluntaris per la llengua


La meva profe de català m'ha engrescat enguany de participar en Voluntaris per la Llengua, un espai de trobada amb catalanoparlants de persones que estan aprenent català. Al Vendrell som 20 de persones que participen en aquest intercanvi durant una hora a la setmana durant 10 sessions. Aquesta és una forma molt lloable per facilitar que persones de fora aprenguin el català i també que coneguine el territori on viuen perquè això és un altre dels pilars d'aquest projecte endegat pel CPNL. Molt content de formar part d'aquest grup de persones que faran aquesta petita gran tasca per apropar el Vendrell i el català a altres persones que poden haver nascut a l'Aragó o a l'Equador. Un paper de formigueta perquè tothom trobi el seu espai en la nostra societat i en aquest municipi no gens fàcil.

dimecres, 24 d’octubre de 2018

Aquí no ens calen llistes independentistes unitàries



  
En uns moments en què quasi cada persona podria tenir el seu partit i costa moltíssim que una formació mantingui una mínima estructura des de l’ANC estan demanant que els independentistes s’uneixen de cara a les properes municipals.
Aquesta proposta que queda molt bonica, però en molts casos com al Vendrell i Calafell són molt difícils d’aplicar. Primer de tot perquè les dues formacions principals d’aquest corrent ja han triat caps de llista, almenys al Vendrell i cada partit segueix la seva estratègia individualment dels que facin la resta del mateix àmbit.
En la nostra realitat a vegades és més fàcil muntar projectes semblants amb altres formacions ubicades en un altre punt del marc electoral que no pas barallar-ser per uns vots en un espai que estar a tocar.
Al Vendrell en aquesta legislatura tot i que varen anar de la mà en un bon començament al cap de poc temps aquesta relació es va trencar i es van situar en posicions diferents del poder local.
La gràcia de tot plegat, almenys aquí al Vendrell és que cada formació vagi individualment a les urnes i partir d’aquí que segons els resultats i si les condicions són favorables que es posin a treballar en un projecte conjunt per tirar el municipi endavant.
Segons el que es va veient actualment a les properes municipals del Vendrell es poden arribar a presentar fins a 10 candidatures diferents sense que cap tingui, a priori cap mínima sensació d’una majoria de regidors, fet que pot acabar en un municipi ingovernable en la propera legislatura.
Ara mateix al Vendrell hi ha coses molt més importants que la lluita independentista que és una cosa que queda una mica lluny de les seves competències, tot i que aquí som persones valentes i som capaços d’elaborar mocions pel que faci falta i les retoquem una mica i queden aprovades per una unanimitat esfereïdora.
Ara mateix al Vendrell no ens calen ni grans profetes que ens portin la felicitat universal, ni organitzar marxes populars per declarar la independència a la plaça Sant Jaume. Aquí ens cal una mica de seny i tenir un municipi mínimament net i que quan ens vegin els turistes doncs a l’igual que poden gaudir del patrimoni que s’amaga a Vil·la Casals també puguin passejar pels nostres carrers i places sense sortejar tifes de gos, trossos de paper i altres petits detalls que es poden trobar en les nostres vies públiques.
Pel que fa a com enllestir el programa electoral es pot tornar a agafar el de  les passades eleccions municipals fer un retoc d’alguns termes i actualitzar-los i la cosa està més que enllestida.
Al Vendrell ens deixem emportar per molts miracles que quan acaba el mandat encara estan allí fent cua per la seva realització i es poden tornar a aprofitar per la propera legislatura.
Per  la idiosincràsia vendrellenca molts vots quedaran fora de l’àrea de cobertura local. Encara que els partits muntin la seva paradeta a la Rambla, molts votaran en clau catalana o espanyola perquè estem en una localitat que s’ha convertit en una ciutat dormitori i són molts que trepitgen la vila en moments puntuals i la seva vida la fan en altres municipis del cinturó urbà de Barcelona.
El problema de l’independentisme com tantes altres coses és que n’hi ha per donar i vendre i val més que surtin les opcions més importants i la gent es posicioni a la urna que no fem una candidatura per quedar bé amb molta ambigüitat i que es trenqui a la primera de canvi perquè no es pot materialitzar ni en una moció d’aquestes de pa sucat amb oli a la que ens tenen tant acostumats.
 

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Preparant la festa dels cinquantons del Baix Penedès


L'any que ve tots nosaltres fem 50 anys que és una edat amb molt de sentiment. Llavors ja ens varem reunir per començar a moure alguna cosa. Primer de tot hem fixat una data que tothom se l'apunti a l'agenda: el 19 d'octubre del 2019. A partir d'aquí està tot per decidir. Tenim un mail baixpenedes69@gmail.com i un grup de facebook baixpendesencs nascuts l'any 1969 . La gent que vulgui participar en l'organització de la festa que ens envii un mail i anirem fent. Hi ha molt per fer i ens queda menys d'un any.

La Fira d'Albinyana rep més visitants que mai


Com albinyanenc estic molt content de dir que avui la 12 edició de la Fira d'Artesania d'Albinyana ha estat un gran èxit de participació i de públic assistent. Durant tot el dia d'avui el poble ha estat molt bé de visitants que s'han volgut apropar per conèixer aquesta mostra que enguany anava al voltant de la carbassa. Vull felicitar a totes les persones que ho han fet possible des de dins el poble i des de fora que han apostat per aquesta fira que és una de les noves propostes del municipi per donar-se a conèixer. Una nova excusa per visitar aquest preciós poble del Baix Penedès on no ha arribat, almenys en el nucli antic, el boom construtor del segle passat. Una Fira que el poble s'ha fet seva i l'ha sabut vendre a la gent. Ha fet un dia explèndid de temps i la gent com no, han vingut a aquest bell indret. Una gran tasca per a tots i gràcies a tots per venir al poble. Ja estan treballant en una nova. Moltes felicitats cracks.

divendres, 19 d’octubre de 2018

Ola de crimenes, friki per veure a casa

Una peli friki made in Spain protagonitzada per Maribel Verdú sota el nom de Ola de crimenes. De riure no en fa gaire. Es una peli una mica absurda on la mentida és la gran protagonista amb greus conseqüències. No és res de l'altre món, però es pot veure perfectament a casa.

dimarts, 16 d’octubre de 2018

Seduïts i enganyats



Les empreses públiques com les privades en la seva gran majoria acostumen a regatejar el salari que els toca als seus treballadors. Ells prefereixen posar bancs de fusta al mig del bosc que després acabaran podrint-se per manca de manteniment i que ningú farà servir que no pas invertir aquells diners en personal. Evidentment, els polítics viuen dels titulars i de les vegades que apareguin apuntant coses bones en els mitjans de comunicació. L’adquisició d’uns bancs poden aportar més segons de glòria que augmentar el salari als treballadors un 1%. Ells es creuen llestos i sempre han optat per la primera opció.
El pas del temps ha provocat una manca de confiança dels polítics envers la massa dels treballadors, sempre hi ha el grupet fidel de la llibreta i el bolígraf que els acompanyen a tot arreu. Últimament ha afegit el telèfon mòbil perquè mai hi pugui faltar la comunicació entre els polítics i aquests satèl·lits que giren al seu voltant. Llavors està la resta de treballadors que són les formiguetes que fan la feina perquè a la resta entre reunió, xerrades, curs, concurs, trobada no els sobra gaire temps per fer realitat les coses importants per la ciutadania anònima.
A sovint sorgeixen casos especials quan el polític obvia totalment als seus treballadors. Llavors  encarrega a alguna empresa tota la burocràcia necessària per demanar una subvenció, realitzar un estudi sobre algun nimietat del municipi però que es venuda com una cosa d’alt nivell.
En aquests casos s’agafa alguna empresa amiga i s’aboca una quantitat de diners considerable pel que al final resulta tot plegat. Segurament el fruit de l’estudi estarà enquadernat i amb tot luxe de detalls, però una part important del seu contingut possiblement serà totalment prescindible pels objectius demanats. Després tenim les pàgines compartides amb estudis realitzats per altres municipis. Així anar fent fins arribar a què la base d’aquell treball surt molt més car que no pas encarregar-ho als propis treballadors.
Aquests diners invertits d’una altra manera permetrien la contractació d’una persona o dues durant un any per fer aquest treball i encara sobrarien calers per destinar a altres temes en benefici de tot plegats i no pas d’una empresa amiga.
El més divertit de tot plegat i ens indica el punt de demagògia existent és quan el polític de torn apareix davant el ple agraint la feina feta pels seus treballadors públics per aconseguir aquella subvenció. Aquesta actitud realment em preocupa i es una mostra de la situació lamentable on hem arribat.
El mínim que es pot fer en aquests casos agrair a l’empresa la tasca realitzada i informar a la ciutadania del cost real d’aquest servei. Tampoc aniria malament exposar els motius perquè s’ha triat una empresa i no una altra. Sembla vesteix una mica millor.
Estem parlar de fer vegueria, de fer comarca de fer territori, però hem de començar a casa nostra per les nostres institucions i serveis públics. De mica en mica com un castell anirem fent pinya i construint un territori millor per tots plegats, però és una tasca que ens inclou a tots.
Aquesta és una manera d’incentivar els treballadors i estalviar molts diners. Unes quantitats que poden servir per compensar aquells que han tingut un paper important en l’elaboració d’aquesta documentació necessària per alguna finalitat econòmica al fi i el cap.
Al final de tot plegat, molts cops els qui sense fan la feina bruta de tots aquests processos són els mateixos treballadors que s’han d’encarregar de subministrar informació i dades a l’empresa per construir els seus grans projectes. La crisi ha ajudat una mica a posar cadascú al seu lloc i a limitar una mica aquest tipus de praxis que malauradament encara es porten a terme massa sovint a casa nostra. 

dilluns, 15 d’octubre de 2018

El reino, una peli massa real

El Reino és una peli espanyola que intenta retratar la corrupció en un partit polític d'àmbit espanyol. Es va veient a través del seu protagonista com es va formant un teranyina de corrupció que quan un estira costa molt arrencar perquè tots hi estan abonats. Una peli molt real que retrata molt bé la política de casa nostra en la majoria de partits. Molt ben fet. No baixes la guardia fins el darrer moment.

dijous, 11 d’octubre de 2018

El valor de la creació

 Avui en dia en les nostres contrades el món de la creació no passa pels millors moments. Només ens cal veure en l’apartat musical a banda de quatre grups, molts s’han de dedicar a fer versions perquè amb els seus temes propis quasi no poden sortir de casa, ni el nombre que poden fer sense perdre gaires diners en la proposta es poden comptar amb els dits d’una mà.
Aquests que es mouen al voltant del pentagrama encara tenen alguna possibilitat de mostrar el seu art en algun lloc, però pel que fa a pintors, escultors i altres tipus d’artista el ventall de llocs per exposar en una comarca es poden comptar amb els dits d’una mà. A part que hi hagi un mínim públic la cosa ja està en l’apartat de “Cuarto Milenio”, tot i que sempre hi ha uns artistes que potser no surten gaire de circuits alternatius que acostumen a vendre les seves obres molt personals i poden anar fent, i no acostumen  a estar en les propostes més públiques a la que ens tenen acostumats.

El problema ja fa dies que existeix i comença perquè les noves generacions no estan acostumats a pagar ni un duro per la música, ni pel cinema i no cal que parlem de les altres arts que potser els hi passen totalment desapercebudes. Aquesta societat que no valora la creativitat està destinada a viure en un passadís gris, sense novetats i repetint tot el que s’ha fet fins ara sense incorporar res més a la producció artística. Evidentment quan ens vinguin noves tendències sense esperit crític i quasi sense alternativa ens afegirem a les noves propostes i seguirem endavant on faci falta. Ara que ho teníem tots al nostre abast a través del google correm el risc de quedar astorats davant la realitat i no saber quin camí escollir que no sigui el que marca alguna gran marca internacional que et diu cada dia si has de portar els mitjons grocs o taronja.

dimecres, 10 d’octubre de 2018

Johnny English, de nuevo en acción

Una peli que no aporta gaire gran cosa. Té moments que et fan riure, però no es res de l'altre món. Segueix sent les típiques bromes de Mister Bean però en plan investigador. Pots passar una bona estona, però es pot veure a casa perfectament i no cal anar al cinema, però si hi vas pots passar una bona estona i poca cosa més.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

El preu de l’experiència política és massa alt


En la segona meitat de setembre el Kenneth Martínez va arribar a ser nomenat candidat del PSC per l’alcaldia del Vendrell després d’un procés innecessari perquè tothom sabia qui ho seria i per més inri no va tenir, segons diuen, cap vot en contra ni en blanc o sigui tot a la una com passava a les grans “democràcies” del bloc de l’Est fins fa unes poques dècades que han anat derivant en nous projectes més participatius.
En aquesta comarca el preu que hem pagat per l’experiència d’alguns polítics és molt alta. El jove Kenneth venia a substituir a un dels alcaldes que més anys ha estat governant al consistori vendrellenc amb 21 anys d’experiència al davant de la capital nominal de la comarca del Baix Penedès. Un mira el Vendrell d’ara i els dels anys 80 i no sé si hi pot trobar gaires millores. Ens hem convertit en una ciutat dormitori amb grans nivells d’atur i fracàs laboral entre altres dades estadístiques que no ens acompanyen. Sort que nostres cabdills sempre hem apel·lat a la convivència, igualtat i benestar dels nostres conciutadans sinó ves a saber on seriem sinó aquests no haguessin procurat sempre pel nostre bé.
Esperem que els nous manaires no tinguin tant bones intencions i comencin a arreglar alguna cosa perquè hi ha moltes coses al tinter començant per la casa gran i acabant a la darrera vorera del municipi per arreglar. A veure que passa. Estem en la situació zero. Després d’un endeutament de medalla olímpica tornem a la normalitat amb uns nivells que de moment igualen els pressupost municipal que és una dada que està dins la llei i que ens permet fer alguna cosa i tornar a l’activitat.
Més enllà de la costa, a l’altra punta de la comarca tenim un altre batlle que supera el del Vendrell amb 23 anys manant a Sant Jaume dels Domenys. Estem parlant de l’incombustible Magí Pallarès que ara que no es va presentar a les primàries del seu partit de tota la vida que cada legislatura canvia de nom ha buscat un altre racó en aquest ampli ventall municipal de la comarca i també vol tornar a provar sort al capdavant del municipi. Pel que es veu des d’aquí, l’actualitat del municipi segueix sembla que segueix en silenci sense grans miracles ni ensurts. Pura rutina.
A Calafell, el Joan Maria Triadó també és de la vella guàrdia, però s’ha col·locat al govern de regidor amb cartera i va anar fent sense l’agenda de l’alcalde i el seu sofà que tomba arreu escoltant a la gent.
El més normal en les properes municipals és que les persones que anaven en llistes en els segle passat donin pas a les noves generacions de gent que ja li toca governar els seu municipi perquè ja fa anys que espera en la banqueta de la política a veure si hi ha sort. Molts ja han desistit i possiblement ara són més feliços que abans asseguts a  què l’entrenador del partit els poses en uns llocs privilegiats de les llistes.
Tots aquests professionals de la política ja tenen lloc d’on poder seguir obtenint un bon salari en cas que encara no tinguin la jubilació. Entre els consells comarcals, diputacions i empreses amigues segur que hi trobaran la seva nòmina assegurada. No cal en molts casos ni que vagin a fitxar perquè en algun cas millor a caseta i entretingut.
La situació catalana actual i espanyola pot generar molts canvis en els municipis de casa nostra perquè en poc temps han canviat moltes coses i alguns encara fan servir els mateixos mètodes que  a finals dels segle passat que poden ser útils per alguns dels seus contemporanis però no arribarà a la gran massa de vots que és el qui marca la diferència en el darrer moment.
Hem pagat molt alt el preu d’alguns polítics que l’única cosa que tenien era experiència perquè només cal veure el resultat del seu llarg mandat. Sense idees i sortejant  les demandes del poble. Ja toca fer alguna cosa. Estem en un lloc que no ens mereixem.



Per quan una Fira del Vendrell

Algun dia tindrem una Fira com cal amb productes d'aquí. Ja estic cansat d'assegurances i sofàs. De grans estands a la Rambla que no ens representen. Allí amb el menjar tot junts és agobiant quan hi ha més gent. Un cop més han passat olimpicament de la Rambla Cañas i del Puig. La part més xula de la fira és la plaça Nova on la gent fa tallers i aprèn coses noves, però per la resta és una fira que no ens representa i és un  problema per anar al centre del Vendrell durant un parell de setmanes.

Gràcies per uns segons del vostre dia a dia


Moltes gràcies per les vostres felicitacions. Ja estem a la recta final cap als 50. Diuen que és un punt clau a la vida. No sé, de moment fins ara la cosa ha anat baixant del Dragon Khan. Al principi costava de passar els anys però quan et treus el carnet de conduir la cosa va a tota òstia. Però intentarem tirar endavant i també hem d'organitzar una gran festa per a tots els cinquentons.  Un cop entrem al nou any ja començarem a treballar en el tema i la farem grossa. Moltes gràcies a tots per dedicar uns segons del vostre dia a dia. Molt agraït i endavant.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Una molt bona manera per conèixer les entitats del Vendrell


L'altre dissabte dia 6 d'octubre la Lira acollia una mena d'homenatge a algunes entitats socials del Vendrell que han lluitat per diferents causes. Hi havia algunes com Rosa dels Vents i Sotavent que ja formen part de la història i altres com el Geven i Avancem Junts que estan en plena forma. Va ser una manera molt interessant de conèixer una mica més la realitat del municipi amgada en moltes microentititats que fan feina però massa cops no es coneix ni que existeixen. El gran Ferran Aixalà va fer una molt bona presentació i el Cesk Freixas li va posar la música. La veritat és que aquest acte organitzat per Som Poble és una manera que tots ens coneguem una mica millor i no ens calen ni grans diners en fires ni històries d'aquestes. Vaig aprendre moltes coses d'una manera directa i variada. Molt bona iniciativa. Allí hi faltava gent.

dijous, 4 d’octubre de 2018

Todos lo saben, una gran proposta per a tots

Todos lo Saben és una peli que s'ha de veure perquè realment val la pena. A part de la cantera d'actors amb Ricardo Darin, Penélope Cruz entre altres molt coneguts. Hi ha dues propostes una fins a mitja peli on tot es festa i l'altra on la cosa canvia 180 graus i tothom es torna sospitós d'uns fets que passen en una boda. Uns personatges que evolucionen en els dues hores que dura la projecció i que canvien tots els papers.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Curesos d’anglès i informàtica per descobrir nous móns



En aquests mesos és quan realment es realitza el canvi de l’any. Després de les vacances d’estiu són moltes les persones que tenen projectes i plans per aquests mesos abans d’arribar el Nadal. Sempre queda aprimar-se i estar en forma, però encara queda lluny l’estiu i hi ha altres coses que realment és on hi ha més demanda.
Avui en dia la gent vol estudiar anglès i informàtica perquè són les dues eines que més portes t’obren. Ja no cal anar a l’estranger, simplement si vas per alguns establiments i municipis de casa nostra ja hi ha moltes coses que estan en anglès directament. De mica en mica la llengua de Shakespeare es la gran dominadora d’aquesta part del món. Un exemple molt clar tu vas per qualsevol vila del Penedès i et pots trobar “Zara Home”, fa uns anys et pensaves que la marca espanyola havia obert una línia dedicada a la part masculina, però de mica en mica quan t’hi apropes veus que allò no té res a veure amb el senyor de la casa. Evidentment amb aquest nom és molt més comercial que no pas pas “Zara Casa” que ens podria confondre fàcilment amb una immobiliària o similar.
Avui en dia potser ric o pobre o està en una zona mitja confortable, però el que tothom té són mòbils d’una manera o d’una altra. Una persona que no té el seu aparell telefònic de butxaca no és ningú en la nostra societat. La majoria porta els smartphones, però encara hi ha algú que no s’ho pot permetre i ha de seguir amb els de tota la vida que només fan trucades i sms
Avui la gent vol aprendre a treure el màxim profit als mòbils i també anglès perquè qualsevol cosa perquè sembli més interessant t’ho posen amb  aquesta llengua i espavila perquè és una cosa que es porta i queda bé.
Amb aquests dos móns que ens proposem a descobrir no cal que anem molt lluny perquè en la nostra vida diària li podem treure el màxim profit a tot plegat perquè cada dia hi ha més elements que cauen en la temptació de la modernitat anglesa. És molt trist, però les coses són així. Una país està menat per l’economia i les grans empreses que són els qui creen tendència. Des d’un departament de cultura no pots anar mai en contracorrent i sempre has de treballar perquè els punts de referència socials i culturals marquin unes tendències que estiguin d’acord amb la teva política, sinó només et toca adaptar al que hi ha.
Fa uns anys encara et podries marca el luxe d’anar per lliure en molts aspectes, però tal com estan les coses has de caure en aquest riu que ens mena a tots i deixar-te portar per la corrent que un dia o altre t’acabarà arrossegant en el seu sentit.
La majoria de persones volen estar allí al peu del canó preparats per tot allò que pugi passar i no volen perdre cap segon de la seva vida, per això aprofiten qualsevol classe d’informàtica o anglès que tinguin al seu abast per estar al dia, però no esperar a algun amic o parent que els hi tregui un cop més les castanyes del foc.
No fa gaires anys hi havia classes de costura i cuina entre altres que també atreia molta gent, però avui en dia en molts casos és més econòmic comprar uns pantalons que portar a fer un sorgit a una tenda especialitzada que també existeixen, però ja és per un altre nivell de persones que juguen en una altra divisió.
La cuina avui en dia ha caigut en molts casos en mans del microones i el menjar preparat que en un plis plas ho tens a taula sense gaire esforç. Si que hi ha cursos més especialitzats per quan tens un compromís, però el dia a dia és molt més senzill que les nostres àvies. Avui en dia amb els salaris i les feines precàries aquest tema ha passat a un segon terme tret de moments puntuals de la setmana que per això ja s’ha inventat el robot de cuina que quan no el tens fa meravelles, però en el moment que arriba a casa teva la cosa ja és una mica diferent. Suposo que el proper pas ja seran els tutorials del youtube, però encara ens queda una mica lluny, però en molts àmbits com l’informàtic fa molta feina. Ja ho sabeu potser ja feu tard.