La veu del poble

La veu del poble

dijous, 31 de desembre de 2009

Molt bon any 2010

Molt bon any a tothom i esperem cada dia la gent sigui més crítica amb el seu entorn i no es deixi portar pels grans mesies salvadors. Que el 2010 us surtí rodo. Una abraçada a tots i gràcies per passar per aquí i per deixar algun comentari.

Un any marcat per la "innombrable"

Un any més està a punt de deixar-nos. Fa quatre dies parlàvem de l’Efecte 2000 i de què passaria amb la pesseta i l’euro. Avui en dia cada cop se’ns fa més difícil calcular les coses amb pessetes perquè ens hem habituat sense adonar-nos al món de la moneda europea. Aquest any és l’any de la crisi i tots els seus derivats. La comarca que havia viscut fins fa poc feliç i contenta en la bombolla immobiliària ha estat una de les més afectades. Les cues de l’atur en són un clar exemple en imatges. La resta de coses les podem anar trobant i escoltant en diaris, televisions i converses de carrer i de mercat. Per oblidar tot això el Barça ho ha guanyat. Aquesta teràpia de grup ha anat molt bé per oblidar-se de moltes coses que ens envolten que potser no han estat tot optimistes.
El Vendrell ha recuperat la part més important de la Lira Vendrellenca en versió reduïda , encara que ara se’ls acut anomenar-la Teatre Municipal Àngel Guimerà. Però hi ha un gran rètol a la façana del carrer Sant Jordi que mostra als vianants aquest nom històric d’aquesta entitat centenària. Però això segueix les noves tendències de la moda: un edifici dividit en molts locals interiors. Moltes persones són les que ja han passat per les noves instal·lacions de la Escola de Música Municipal Pau Casals (EMMPAC). Ens hem d’anar acostumant a aquests sigles que ens presenten aquest nou centre després d’haver patit moltes mancances d’espai en el local anterior. La seva ubicació també donen molt de què parlar, però això ho deixem per un altre dia.
A les platges de Coma-ruga també els hem plantat un nou pavelló esportiu. Ara arreu del municipi ja es podrà fer esport. Després ja mirarem si podrem mantenir tantes instal·lacions, però de moment aquests veïns dels barris marítims ja no caldrà que pugin al poble a fer exercici. Tot això que hem guanyat. Allí mateix al costat hem vist un gran canvi en la formació de nivell superior a la comarca. La Universitat Rovira i Virgili ofereix un noves propostes en aquest centre educatiu de Coma-ruga: infermeria i ciències de l’educació són les protagonistes. Anem millorant. Relacions Laborals de mica en mica va morint per pura inanició. Manca d’alumnes
Els protagonistes de la Festa Major del Vendrell d’enguany van ser els Mojinos Escozios. Encara que el millor concert, al meu entendre, van ser els Lax’n’Busto. Sempre s’ha de buscar un grup de renom encara que altres no tenen tanta fama i ho fan i ho treballen molt millor. El problema és que ningú és profeta a casa seva.
Calafell per la seva banda estan immersos en plena revisió del POUM. Una gesta difícil que es deix veure a través dels molts blocs internàutics que reflecteixen una mica tot el que està passant. La cosa promet.
Políticament la vida continua, al Vendrell continuem amb la minoria absoluta. Una definició molt ben trobada que ajuda a explicar en només dues paraules com està format l’Ajuntament de la capital de la comarca. A la costa, a Calafell, dins l’ADMC hi ha moviments sospitosos que han aconseguit fer fora al líder espiritual de la formació per deixar pas als nous tecnòcrates que volen substituir a tot un geni i figura de la política comarcal. Una mica de respecte pels clàssics. La resta de municipis anar fent. La Bisbal continua mantenint una mica de caliu amb algunes decisions controvertides de l’alcalde que han provocat un cert ressò comarcal. Qui val, mana i qui no a l’oposició. O no? Molt bon any a tothom. Espero i desitjo que tots recuperem l’optimisme i les cues de l’atur es converteixin en cues als establiments de la comarca per comprar coses i tirar tot endavant tota aquesta comarca tocada per tot plegat. I que els organismes públics facin el que puguin perquè l’orgue vingui aviat.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 31 de desembre del 2009

dimarts, 29 de desembre de 2009

Les estratègies de Telefonica.

Jo fins ara pagava 29 euros al mes per l'adsl de telefonica amb velocitat un mega. Ahir truco perquè em donessin més velocitat i em van dir que per un mega havia de pagar només 21 euros al mes i que jo ja pagava per 3 megues. Telefònica dona una mala informació, amb les vegades que et truquen i la promo que fan quan varen fer el canvi de tarifes m'havien hagut d'informar de la meva tarifa excessiva pels serveis contractats, però aquests ja ho tenen tot superat. Aneu al tanto perquè sempre que poden te l'endinyen per on millor els hi va. Ara pagaré 29,90 cèntims i tindré 6 megues. Bé, suposo que els tindré. Fins ara he estat fent el prèssec i jo sense assabentar-me.

Fama, ni fu ni fa.

Una de les pelis que volia anar a veure era Fama. Jo la seguia fa anys per la tele. Però la veritat que aquesta versió de gran pantalla em va defraudar una mica, perquè no te gaire gran cosa a veure amb l'anterior. La cosa que la salva és que és molt real, molt autèntic. No tothom triomfa ni és perfecta. És molt real, potser massa. És una mica avorrida. Jo crec que és molt millor que aneu a veure Avatar.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Molt bon any a tothom

Aquesta nit de Cap d'Any sembla ser que tothom ha de sortir. Jo abans no sortia, però fa uns anys si que surto. A veure aquest any que passa. És una nit que fins a les 3 o 4 encara la cosa s'aguanta, però arriba una hora que la cosa ja es desmadra una mica. A veure si trobem el lloc idela per sortir amb molt bona companyia. Molt bon any a tothom i salut per tothom i si cau algo del Niño tot això que tenim.

El cap d'any s'ha de passar a casa els amics.

La gent passarà el cap d'any a casa els amics. Aquesta és l'opció de l'enquesta que ha guanyat amb 5 vots. 2 persones encara no ho saben i 2 ho faran a casa seva. Ningú ha votat pel bar ni per la discoteca. Ja ho sabeu per cap d'any a casa els amics.

diumenge, 27 de desembre de 2009

Plou massa ?

Abans ens queixavem que no plovia. Ara ens haurem de queixar de què plou massa. Tot i que les pluges van ser normaletes. El tema que van ser dies de festa que aconsellaven quedar-te a casa. Per cert, tampoc no pots fer gaire gran cosa a part de quedar-te a casa. Tot està mig paralitzat. Avui fa un dia genial, espero que s'aguanti almenys per cap d'any que és la versió exterioritzada de Nadal on tothom esta a casa. Per cap d'any la gent se les pira.

dissabte, 26 de desembre de 2009

Un gran concert dels Pastorets Rock al Cotton


Ahir vaig fer l'escapada i vaig anar a Lleida a veure els Pastorets Rock al Cotton. Va ser una nit màgica i sensacional. El dia de Nadal està bé, però al final pot resultar una mica avorrit, sobretot després de dinar. Llavors carregues piles i al Cotton hi falta gent. Aquest grup liderat pel Jordi i el Ferran van estar durant quasi una hora i mitjan donant canya a la gent amb cançons de Nadal, catalanes i també amb Bola de Drac perquè després no diguin. Un gran concert i una gran nit per repetir l'any que ve en aquest ja tradicional concert de Nadal.

divendres, 25 de desembre de 2009

Una bona proposta pels laxen

Els Laxen inicien una nova oferta musical. Ara s'ofereiexen a anar pels instituts a ensenyar a les noves generacions com es fa una cançó i a mostrar tot el procés fins que arriba a la gent en forma de cd. La cosa pot estar molt interessant. Les persones que ho fan possible són el Jimmy, el Salva i el Pemi. Ells es dedicaran a ensenyar a les persones una mica el seu món. Aquesta és una experiència que pot resultar molt interessant. Llàstima que la meva etapa de batxillerat ja ha passat. Però jo els vull felicitar per aquesta iniciativa d'aprovar la música a les aules.

La missa del gall al Vendrell

Ahir vaig anar a Missa del Gall al Vendrell. Estava molt ple de gom a gom a gent dempeus i tot. Els capellans s'haurien de modernnitzar una mica per adaptar-se a les noves tendències socials, però bueno l'important que encara conserva aquest caliu en aquestes dates tan importants. Molt bones festes.

dijous, 24 de desembre de 2009

Un Nadal versió baixpenedesenca

Un xicot altiu anomenat Ere modern, exquisit, selecte i formós buscava parella a través dels anuncis de l’oficina pública de col·locació de la seva localitat. Estava interessant en una relació temporal i intensa amb qualsevol pubilla que volgués emocions noves, intenses i sense aturador. En aquests designis que per casualitats de la vida va conèixer una pubilla poderosa, provinent de casa bona i amb molts nuvis que la rondaven dia i nit. El seu nom com tots vosaltres ja heu descobert era Crisi. Parlava molts idiomes i tot que molts cops havia estat reclosa en algun indret perdut, quan sorgia ho feia amb molta energia i empenta. Ningú podria oposar-se als seus designis, voluntats i manies. El seu amor frenètic va ser ràpid i intens. En els primers compassos de la nova parella semblava que el marit portés les regnes de la casa, però ben aviat i quasi sense adonar-se’n va ser ella qui controlava la situació. L’Ere es va anar diluint com un terròs de sucre dins el nucli familiar. El pobre xicot va perdre totes les carteres del poder familiar. Ja només era el responsable de treure cada vegada la brossa al carrer perquè el camió se l’emportés i amb temps limitat. No tenia gaires competències més. Reduït a la mínima versió del poder.

La parella casada per un regidor qualsevol d’un poble qualsevol va trobar ben aviat també el fruit del seu amor. Una nena una mica escanyolida i de poc pes va veure la llum enmig d’un gran hospital comarcal, sense personal perquè no hi havia partida per contractar més personal sanitari. La fundació privada que portava la gestió davant la retallada de pressupost per part del govern va decidir donar un cop de tisores dràstic els seus costs intentant que el negoci sanitari no se’ls anés en orris Si havia algú del personal sanitari de baixa o gaudint de les seves vacances, la resta de companys havien de cobrir la tasca d’aquesta persona perquè els usuaris o clients no notessin aquesta manifesta manca de personal.

En aquest espai immaculat i tranquil, la nit del 25 de desembre va néixer aquesta, la nostra protagonista. Un nom modern que encara no tenia ni sant ni màrtir que li donés una posició destacada en el santoral en el calendari. Al seu voltant, en els primers moments va viure moltes carències, però es va anant sortint endavant amb empenta i amb l’ajuda inestimable dels seus pares que amb pocs recursos van fer-li costat en tot moment.

Aquella freda nit, als seus voltants, hi havia resistien un parell de calefactors endollats per trencar la gebror de la nit. Tot estava preparat per mantenir la despesa mínima en calefacció. Un privilegi que només es mantenia en els llocs i en el moment que eren estrictament necessaris. Un parell de zeladors i una llevadora d’origen oriental am diccionari incorporat es van encarregar dels primers moments del part. Tot seguit i avisada pels serveis d’urgència va arribar a l’hospital una ambulància amb la seva sirena com si fos un estel de Nadal que anunciava la bonanova. En el seu interior venia el metge que havia estat rescatat d’un hospital més gran de la capital. Aquella llum va il·luminar tot el camí des de la capital fins a aquest petit hospital de comarca. De mica en mica, tots els veïns es van congregar en aquest centre sanitari. Ben aviat el seu pàrquing va quedar col·lapsat per aquesta congregació de cotxes. Els més lents van haver de deixar el vehicle a la part muntanyosa de la zona. Els Mossos i policia muncipal també es van voler afegir a la festa, preparant controls d’alcoholèmia i de cinturó de seguretat. Una munió de llums de colors blaves il·luminaven el cel. En l’epicentre de l’escena els pares comentaven la jugada. Si hagues estat nen li haguessim dit Estatut, però al ser nena van preferir Recessió. Esperem que ben aviat es faci gran i marxi ben lluny de les nostres vides fins que desaparegui de la nostra comarca per deixar pas a l’optimisme i el creixement. Mentrestant això passa molt Bones Festes a tothom i un venturós 2010.


Publicat al Diari del Baix Penedès el 24 de desembre del 2009

dimarts, 22 de desembre de 2009

Si no hi ha sort doncs salut

No m'ha tocat un cèntim de la loteria de Nadal, no tenia gaire invertit. Ara hem d'apostar per la salut i per aquestes petites coses que ens dóna la vida. Aquesta és una de les loteries que més premis reparteix. Has de continuar treballant, però amb 300.000 euros ja pots fer moltes coses, però sense canviar el ritme de vida

Nadal és una festa familiar

Segons la darrere enquesta, Nadal és una festa familiar amb 4 vots. Pel darrere queda que és una festa popular. En les darreres posicions queden religiosa amb 2 vots i de vacances que només registra un sol vot. La cosa està clara: doncs visca la família

No us deixeu perdre Avatar

Una de les propostes interessants per aquestes festes nadalenques al cine és Avatar, la darrera obra de James Cameron. Una proposta que marcarà un abans i un després perquè és realment innovador i no es fa gens pesat. Ha trobat el punt just del seu joc artístic. Durant les més de dues hores que dura la peli es pot veure, amor, lluita entre poder i natura, màgia, sentiment, amor i tot això enmig de molts animals fantàstics que també es deixen veure. Jo ho vaig anar a veure en 2D, però després d'haver-lo vist recomano que la gent hi vagi en 3D. Realment val la pena ja ho veureu.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Molt bones festes a tothom.

Molt bones festes a tothom. Gràcies per passar de tant en tant per aqui. Gaudiu de tot plegat i ens veiem l'any que ve amb més ganes de dir la nostra. Una forta abraçada a tothom

diumenge, 20 de desembre de 2009

Uns Laxen a tope tanquen un gran any


Un dels concerts més esperats del Laxen va tenir lloc ahir a Ripoll en una sala petita i acollidora. Feia fred, el termòmetre rondava els 7 o 10 menys zero, però no es notava tant com pugues semblar. Vam aprofitar per conèixer el municipi. Un poble molt acollidor amb gent molt sana que omplien els bars mirant la final del Mundial de Club amb el Barça que va guanyar. El grup va estrenar un nou ordre de les cançons. Van començar per La terra del disc Relax i van acabar com sempre amb Miami Beach. El lloc era petit i hi havia molt de caliu amb gent que en tot moment se sabien les cançons i les corejaven. La festa dels Laxen va durar quasi dues hores i el canvi d'ordre de les cançons feia que anessim una mica perduts. Van tocar les dues noves. La gent s'ho va passar pipa. Girona és un dels llocs on els Laxen tenen més admiradors. No van defraudar. Tots els seus membres estaven al 100%. Ripoll molt acollidor. Ens vam allotjar a Ca La Paula i vam tenir un bon tracte i tot molt net i endreçat i força econòmic.

divendres, 18 de desembre de 2009

Apostant pel model "Vendrell"

En els cercadors virtuals trobem prohoms que porten com a cognom Vendrell, hi ha alguns com el polític i diplomàtic Francesc Vendrell i Vendrell que ha portat el nostre topònim molt lluny de les nostres fronteres. Tenim un peatge prou conegut que per la seva ubicació rep la denominació de la nostra vila. Ens falta que la Seat tregui un model dels seus vehicles amb el nostre nom. Llavors entraríem per la porta gran en el món del motor que també mou molts diners. Però ens falta un model que introdueixi aquest topònim en la cotidianitat de la nostra societat. Pel que fa al turisme tenim la Costa Daurada que compartim amb Sitges i Salou que són els autèntics reis de la marca. En el tema vitivinícola el Penedès ens inclou dins els seus dominis, però encara no podem competir amb Vilafranca. Nosaltres que ni tant sols tenim una cooperativa que funcioni. Ho hem de portar a Albinyana i Bellvei que han sabut mantenir el tipus i tirar endavant aquesta indústria de transformació del raïm en vi. Som Camp de Tarragona per si ho mirem des de la Diputació de Tarragona., però poca cosa més, però no ens serveix de gran cosa.

Mirant el meravellós Mercat de Nadal d’aquestes passades setmanes he descobert que nosaltres tenim a les nostres mans la possibilitat de crear un estil de vida, una forma d’interpretar la realitat. Ens ho hem anat guanyant de mica en mica, a pols. Ha arribat el moment que algú ens ho reconegui públicament. Hem construït sense una voluntat manifesta el model “Vendrell”. Ara ens toca la seva promoció. Una cosa que no estaria gens malament que ens poséssim a la feina per cobrar alguna patent que ens vulgui emular. El model “Vendrell” consisteix bàsicament en “voler i no poder” . Una de les nostres creacions que ho il·lustra és aquest Mercat de Nadal que va sorgir darrera l’església. Va passar per la Rambla per acabar a hores d’ara a la Plaça Nova. Si tu anuncies un Mercat de Nadal el normal és que hi predomini coses relacionades amb aquest període de l’any. Però si en aquestes poques paradetes hi posem coques, bijuteria, creps, roba, artesania peruana la cosa ja s’acaba esgavellant del tot. Si una persona és del Vendrell ja està acostumat a aquest tipus de sorpreses, però imagineu que vingui una persona de fora a buscar una mena de mercat de Santa Llúcia en petit i es trobi això. Segurament estarà uns anys a tornar enlluernat de la seva experiència. Hem de ser seriosos i vendre el que tenim. Si tenim pa venem pa. Per favor, no anunciem als quatre vents que venem coca quan només en tenim un parell de crostons petits que en seguida s’acaben. Hem de ser coherents amb nosaltres. El dia que fem una cosa com Déu mana llavors la gent no vindrà perquè ja els haurem pres el pèl un cop. Senzillament hauran caigut a la trampa del model “Vendrell”. El mateix passa amb la Fira i més accentuadament amb Turismar que són mercats de divendres amb una mica de maquillatge i amb voluntat de voler ser alguna cosa diferent, però que ja fa anys que han perdut el rumb per no ser gaire gran cosa.

El mateix passa amb altres elements de la nostra societat com la majoria d’Avingudes que trobem en el plànol que quan les trepitges comproves que són víctimes del mateix fenomen: carrers presumptuosos. Alguns topònims ja han tornat al lloc que els correspon. Mireu la popular Rambla Miret com al final ha hagut d’adaptar-se a un nom més adequat a les seves característiques com és Passeig de les Bòbiles, però ni un ni l’altre els trobo gens encertats.

El nostre estimat xató també ha caigut sota el seu poder: Universitat del xató. La tasca està molt bé, però podríem començar per escola o com a molt institut, però de cop i volta et planten una universitat i penses alguna cosa m’he perdut? Però res el model “Vendrell” està a l’aguait de la nostra realitat més propera i quan menys t’ho esperes s’imposa sense aturador. Hem de donar confiança amb la gent i no podem vendre coses que no són perquè tots plegats hi perdem. Hem de ser coherents amb nosaltres mateixos potser llavors començarem a canviar moltes coses d’aquesta vila que fa anys que demanen un fort canvi de rumb.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de desembre del 2009

dijous, 17 de desembre de 2009

La Mari Pau Huguet s'ofereix per venir al Vendrell

Una de les festes més esperades de la temporada tindrà lloc demà al Vendrell, a la Lira, el CIT donarà reconeixements als comerços més antics del Vendrell i també hi haurà un debat sobre el futur del comerç local amb participants de diferents llocs de Catalunya. Tot això amenitzat per la gran Mari Pau Huguet que segons Juanjo Espina, "es va oferir a venir". No hi aniré com és obvi, però la cosa pot resultar molt interessant. El darrer invent del CIT va ser el mercat de Nadal.

La gent prefereix una mica de tot i pernil al lot de Nadal

En la meva darrere enquesta han empatat amb cinc punts una mica de tot i pernil per al lot de nadal. Només una persona ha votat el whyski i ningú ha votat res o turrons. La cosa està clara: Pel lot: pernil o una selecció de temporada nadalenca.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Els dinars de compromís nadalenc

Això dels dinars d'empresa és com el facebook. Hi ha gent que no saludes al carrer i el tens al facebook com amic. Hi ha llocs que vas a dinar per gust i altres hi vas per no tenir repressàlies. Jo ja fa temps que he superat la segona part i vaig als àpats realment perquè hi estic a gust. Els primers s'haurien de suprimir de totes les agendes, però encara n'hi ha a molts llocs.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Poum i Poum

Calafell estan molt animats amb el POUM. Allí no perden pistonada. Quan no és una cosa doncs es revisa el POUM i fem una mica de caliu al poble i que no falti la festa. Al Vendrell, la darrera revisió és del 2000. Diuen els entesos que toca cada 10 anys. A la propera legislatura tocaria. A veure passarà.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Un dia diferent en aquest diumenge dia 13

Avui és un dia diferent. Per una banda fan la Marató de Tv3, tot un clàssic ja. També moltes persones podran decidir si volen ser independents. Un moviment que ha sortit del poble, encara que alguns partits hi tenen molt a veure. En comptes de fer manifestacions va i poses unes taules i la gent vota. La cosas evoluciona. Ha fet fred i no gaire lluny d'aquí ha nevat. És un dia diferent i l'arbre nadalenc ja el tinc posat de fa dies. Demà sembla que ens donaran els lots de Nadal. A veure com segueix la setmana.

Un 26 d'atur al Baix Penedès. Sense comentaris

El Baix Penedès va registrar el passat trimestre una taxa d'atur del 26%. Realment ho tenim molt malament. És que totes les estadístiques dolentes les agafem per art de màgia. Ara mateix la comarca no té res o ben poca cosa. Perquè aqui falta saber la gent que te ERO i la que està en reducció de jornada. Realment la crisi ha estat molt important per casa nostra. Esperem que algún polític d'algun cantó pensi en alguna cosa a part del CIM.

Molt bé per la Fira de Santa Llúcia de l'Arboç

Ahir a la tarda vaig anar a l'Arboç a donar un tomb per la Fira de Santa Llúcia i la veritat és que està molt bé. Hi ha una mica de tot amb la participació de les botigues del poble amb activitats culturals i la possibilitat de veure la Giralda. A més hi havia molt de caliu per tot arreu. Realment és una de les propostes més interessants que tenim a la comarca. Esperem que duri. Avui tindran un mal dia pel temps. Anims i endavant.

dissabte, 12 de desembre de 2009

Gràcies als companys de natació


Un dels sopars més esperats de l'any és amb els meus amics de piscina. Allí ens ho passem pipa mentre nedem i nedem amb o sense aletes. Moltes gràcies pels moments feliços que em feu passar cada dia de curs. Sou els millors.

divendres, 11 de desembre de 2009

Estudis al servei del client

Les noves tendències de la moda en el món professional és organitzar una mena d’estudi o despatx dedicat a l’elaboració de tot tipus d’informes per l’administració pública i empreses privades. Un dels eixos fonamentals de la rendibilitat d’aquest negoci ha de ser el consens del resultat. Un fruit que òbviament ha de quedar pactada amb l’empresa contractant. Evidentment aquesta part de l’acord ha d’anar reflectida en uns annexos que han de contenir la voluntat del client. Tot aquest apartat amb un caire secret i sense llums ni taquígrafs. Depèn del nostre esforç imaginatiu el líquid a percebre per aquest magne treball serà diferent. Com més imaginació hi podem més car l’haurem de facturar. No és el mateix demostrar que el cercle és rodó que un quadrat té forma de circumferència. D’entrada ja sabem que haurem que hem d’afegir conceptes en el còmput final com risc, polivalència. Aquest darrer terme no té res a veure amb un policia de València. Sinó simplement ens indica clarament que alguns treballadors percebran unes quantitats més elevades justificant aquest concepte ambigu, però que tothom entendrà el seu sentit més fidedigne. Hem de donar l’opció d’incloure alguna participació d’alguna universitat forana o del país, millor que millor. Hem de tenir controlats alguns certificats de qualitat per si ens ho demanen. Tot al servei del client, però res altruista.. Tot ben lligat ens donarà qualitat i nivell al nostre producte final. No tindrem cap competidor arreu. Molts polítics i directius són íntims amics de l’objectivitat i el que diuen ells va a missa o a la junta directiva. Llavors ens hem d’especialitzar en demostrar científicament que el nostre client té raó en el seu entorn a vegades massa vulnerable a una oposició o enemics massa preparats. Encara que hàgim de demostrar que el sol dóna tombs al voltant de la terra.. Ho farem perquè amb unes bones paraules i una exposició amb voluntat de ser seriosa i científica ho podem aconseguir amb certa facilitat. Segurament ens creuran. En el moment de la presentació als clients, els tècnics mouran lleument el cap a esquerre i dreta dubtant del nostre producte, però els directius o polítics segurament hi estaran d’acord totalment perquè evidentment per alguna cosa han pagat una suma més que considerable de diners. Això s’ha de notar.

Per exemple ens poden encarregar els efectes nocius d’una antena de telefonia mòbil al terrat. Ells ens han dit que no ens equivoquem. Nosaltres evidentment provarem que allò és més inofensiu que una mota de morella sorgida allí al mig d’una esquerda de la paret en la part més elevada de l’edifici. En cas que algú ens demani tot el contrari, no dubtarem de llençar tots els nostres coneixements i els que puguem trobar a la ciència universal en contra d’aquest crim contra la nostra salut. Què s’han cregut aquests de posar aquest focus contant de radiacions en el nostre terrat? Qui ens assegura que realment no té cap efecte nociu en la nostra salut?

Un altre punt on podríem obrir una gran esquerda és el mercat de les valoracions de lloc de treball d’una empresa pública i també privada. S’ha de fer entrevistes amb tot el personal perquè sembli que estem davant d’una cosa seriosa amb risc zero de possibles disquisicions sobre els seus resultats objectius. Apuntem en uns fulls totes les dades que ens donin els treballadors. Llavors ens tanquem al quarto dels ratolins i anem elaborant aquesta important relació que hauria de donar cohesió a la plantilla de l’empresa. Els amics i parents els posem a la via ràpida d’accés als principals llocs i millor retribuïts. Una cosa fàcil i entenedora que no els suposi gaires esforços als escollits. A la resta, els tindrem aparcats en algun despatx esperant que els toqui la primitiva o algú els tregui de la del seu reducte ignot per la resta de mortals. Mentre treballem en tot aquest procés no podem oblidar mai de repetir mai que els nostres criteris bàsics són: igualtat, transparència i coherència. Llavors si els treballadors no estan contents és que s’ho facin mirar, perquè nosaltres som perfectes. Evidentment amb el que cobrem qui ens dirà que som uns perversos interessats.


Publicat el dia 11 de desembre del 2009 al Diari del Baix Penedès

dijous, 10 de desembre de 2009

Gràcies per al visita a la nova escola de Música del Vendrell

Vull agrair la visita de la nova Escola de Música que aquesta tarda ens ha fet la Carlota Baldris i l'Amanda. Una visita comentada molt interessant dedicada als treballadors de l'Ajuntament. Tot un detall que s'ha d'aplaudir perquè massa cops som els últims en assabentar-nos de les coses. Molt bé pels responsables d'aquesta iniciativa i felicitats tant a l'Amanda com a la Carlota per les seves explicacions.

dimecres, 9 de desembre de 2009

La gent prefereix la Nutela a la Nocilla

Per nomes un vot la Nutela ha guanyat a la Nocilla, 5 vots a 4. La cosa no està gaire clara. Són coses ben dispars i cadascú li agrada una cosa.

Quan les plaques solars no funcionen

Entre Sant Salvador i Calafell hi ha una carretereta que creua les Madrigueres amb una part separada per pals de fusta. Molt intel·ligentment hi han posat uns llums alimentats amb plaques solars. Tot està allí ningú ha robat res, però resulta que els llums per alguna ciència inexacta no funcionen. Serà que no fa sol o que estan esgavellats.

dimarts, 8 de desembre de 2009

Enhorabona pel programa de la Trinca a Tv3

La Trinca ha estat un dels grans grups d'aquest país i trobo molt bé el programa que fan a la tv3. M'ha servit per recordar moltes cançons i programes que feia anys que no veia. Molt bé per la iniciativa. Ha costat, però al final ha arribat. La Trinca eren uns cracks dels seu temps.

Festival Solidari a Calafell

Ahir vaig anar a Calafell al festival per la Marató. La veritat que em vaig enterar pel facebook perquè no hi havia vist res enlloc. Fins que va tocar la batucada hi havia gent al pavelló, però a partir d'aquests la gent va començar a marxar i van quedar uns quants. La veritat és que la cosa estava molt bé, pero va faltar promoció arreu de la comarca.

Nou episodi a Coma-ruga entre manteros i policia

Avui he vist un nou episodi entre Policia Municipal de Vendrell i Manteros. Un parella de la policia havia agafat una manta amb bolsos dintre perseguint per la sorra els manteros. Clar tots els manteros s'han emprenyat els han perseguit fins que s'han quedat parats a la paret de passeig marítim de Coma-ruga allí vetllant que no els fessin res amb les porres a la mà. Tot seguit han vingut uns 5 p 6 policies més i els manteros han marxat a la sorra. La policia s'ha reunit tota junta en un tros del passeig i els manteros han posat els seus xiringuitos més cap Sant Salvador on no hi havia policia. Realment no hi ha solució. Perquè avui hi havia més de 60 manterors per la sorra amb els seus productes. Un tema molt difícil que encara no està solucionat i no veig que es pugui solucionar.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Els containers d'escombraries

Una de les històries interessants d'aquest Vendrell que suposo que també passa a altres llocs és que si a les 8, quan es pot tirar la brossa, fas aquesta acció trobes que el container ja està mig ple. Quina és la raó d'això? A l'estiu la cosa és més greu i potser ja el trobis fins i tot ple.

dissabte, 5 de desembre de 2009

La Fira de Nadal del Vendrell II

Avui he anat a descobrir la fira de nadal: gofres, ceràmica, artesania, ametlles garrapinyades, coca de perafita, jocs per la canalla. A veure això no és una fira de Nadal. Això com a mol molt t és una fira perquè menys un parell o tres de parades la resta és de tot l'any. Volem vendre una oferta i no la complim.

divendres, 4 de desembre de 2009

Planet 51. Una bona proposta feta a casa nostra

Una de les propostes cinematogràfiques actuals passa pels dibuixos animats de casa nostra. Es tracta de Planet 51. Una peli americana, però feta aquí a Catalunya. Sembla que sigui tipus Monstruos, SA, però és diferent. La veritat que és força original quan els terricoles invaeixin un planeta de marcians. Us la recomano. Hi ha trossos que volen recordar a Wally, ET, la Guerra de les Galaxies entre d'altres. Vagi molt bé.

La versió actualitzada dels lots de Nadal

Una de les coses que s’imposa a parlar en aquestes dates són els lots de Nadal. Una cosa esperada per molts per ajudar a passar millor aquestes festes que tenim a la cantonada. Ja fa anys que a través de les pàgines d’aquest DIARI proposo que es regali un pernil de cuixa o espatlla per moltes i diverses raons que ja he esmentat en anys anteriors. Enguany em reitero perquè aquest continua sent el millor present per alegrar aquestes dates tan senyalades. Aquesta tradició tan arrelada a casa nostra com altres com la paga doble també té els dies comptats. En alguns llocs per la crisi o per la situació econòmica ja han passat a la història, però s’ha d’intentar preservar i adaptar a la nova realitat social. En el pressupost de l’Ajuntament del Vendrell per al 2009 dins la part de despeses tenim una partida de 6.000 euros, un milió de les antigues pessetes, que correspon a Lots de Nadal dins Recursos Humans. El número de partida és el 0601 12130 22601 i aquesta ens assegura que enguany els treballadors i afins del consistori tindran aquest bonica quantitat a distribuir entre tots. Si repartim aquesta quantitat entre els 400 i molts de persones que hi ha la casa pot quedar per uns 15 o menys euros per cap. Una quantitat que tampoc, en principi no et permet gaires filigranes, però que alguna cosa si que pot sorgir. No hem de mirar el valor crematístic, sempre en aquests casos ens hem de decantar per altres vàlues alienes als diners. En aquests pressuposts òbviament no se sap d’on es trauran aquest milió de pessetes, però tot el quadre d’entrades i sortides està ben exposat. Per tant, d’algun lloc es trauran. Sinó es vol fer cas a la meva teoria del pernil que altres ajuntaments han fet com la Bisbal del Penedès i el Consell Comarcal, en legislatures anteriors, el millor és incloure aquesta suma simbòlica directament a la nòmina del mes de desembre. Cadascú en farà l’ús que cregui més convenient a casa seva. Uns per excés, perquè entre els lot de diferents membres de la família al final acabes avorrint els torrons i els seus semblants. A més les dietes desaconsellen totalment aquest tipus de dolços pels seus alts nivells de greixos i sucre. Hi ha gent que li agraden un tipus de torrons, altres que es malfien dels polvorons i no tothom li agrada tot aquest mostrari que acostuma a agafar el seu protagonisme en aquests dates nadalenques.
Si ho afegeixen a la nòmina cadascú ho destinarà a allò que li vagi millor. Alguns els poden invertir en roba, llibres escolars o fins i tot pot anar molt bé per pagar el rebut del gas que en aquests mesos sempre acostuma a superar els nivells mitjans de la resta de l’any per culpa de la calefacció. Qui sap si algú els utilitzarà per comprar el pa de cada dia?
Ja sé que amb 2.500 de les antigues pessetes no vas a gaires llocs ni compres molta cosa, però tot ajuda a passar el mes. A superar les condicions més adverses que a vegades la vida et presenta.
Abans a la gran majoria de les bodes es feien regals per a la nova casa de la parella. Però amb el pas del temps, ja fa dies que s’ha imposat amb força la donació d’una quantitat de diners o d’una simple targeta d’un establiment comercial on s’ha carregat prèviament una quantitat de diners. Ens hem d’adaptar a les noves tendències. La solució per quedar bé amb tothom és o apostar per un pernilet encara que sigui d’espatlla i no gaire gran o que em donin els diners que ja els invertiré en el que em vingui de gust. Hem de superar els lots de Nadal tradicionals que ja han quedat un xic obsolets a favor d’altes productes que es van obrir en la societat actual més en consonància amb les noves tendències

Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de desembre del 2009

Benet Jané: "Fer país i salut menjant xató"


El tret de sortida d’una nova temporada del xató es va iniciar el passat dimecres en un conegut restaurant de Sant Salvador. Amb la presència del nou ambaixador per aquesta temporada del xató 2009/2010 Oriol Llavina, propietari del restaurant Cigró d’Or de Gelida i del Restaurant del Mercat de Vilafranca que va descobrir de la mà de Benet Jané alcalde de la vila, l’acte simbòlic d’aixatonar una bota de la darrere collita. El president de la Universitat del Xató de Catalunya amb seu al Vendrell, Paco Azuaga, va recordar algunes imatges de la primera xatonada de l’any 1987 quan la ja desapareguda Palmira Ivern va guanyar el primer premi de Mestre Xatonaire al fer el millor pla entres els 10 ó 12 concursants en aquesta primera edició. Benet Jané va afirmar que ens sortirem de la crisis i va lloar les qualitats del xató dient unint dos elements claus, “fer país i salut menjant xató”. La 24 edició de la Xatonada Popular tindrà lloc el 7 de febrer tal i com anunciar la Regidora de Turisme Àngels Turdiu. Una cita obligada pels amants d’aquest plat tan nostrat que com ha reconegut Benet Jané és adient per aquests temps de crisi en què vivim.

dijous, 3 de desembre de 2009

La Fira de Nadal del Vendrell

Encara no he vist la fira de Nadal del Vendrell. Trobo bé que es faci a la plaça Nova. Ara falta veure que hi ha. Fins ara els de més èxit eren uns francesos que fa dies que estan al Vendrell i creps. A veure si tornaran a triomfar en aquesta fira nadalenca on es pot trobar de tot i més. Potser de Nadal no tant, però bijuteria està més que assegurada.

Què farem amb el dia 7 de desembre?

Tenim un dia 7 que és el punt on s'aguanta aquest pont del dia 6 i el 8. Aquest punt representa molt bé el nostre tarannà. Hem estat capaços d'unificar entre societat civil i religiosa i tenim un pont aquí al mig que ja fa dies que el tenim i crec que durarà. Potser el millor és que haguessim fet el dia 7 com a festiu i l'altre el podem posar un altre dia de l'any. Perquè el pont aquest per moltes persones no és cap negoci, encara que per unes poques potser si.

El pont a casa

La gent passarà el pont que tenim a casa. 7 persones handit això. Només 2 persones aniran per Catalunya i 2 més per Espanya. A l'estranger només una persona. La cosa està clara: on s'està millor és a casa. Ho diuen els lectors

Les ràdios locals molt desaprofitades.

Una de les coses més inútils de les nostres costums és muntar una ràdio local amb molta música i poques coses més. Estem gastant molts diners en mantenir aquests invents polítics. Potser hi podem posar algun company de partit que no sabem que fer, però realment és un servei públic que ens pot aportar molt més del que tenim, almenys al baix penedès.

dimarts, 1 de desembre de 2009

Bellvei necessita un parell de cartells

Una de les coses que Bellvei necessita són un parell o tres de cartells que indiquin on està el camí a Santa Oliva i la deixalleria. Sembla que ho vulguin amagar que també tenen aquestes coses. Ja sé que a l'alcalde li van altres negocis, però un parell de cartells no anirien gens malament.

Ara ja sabem on som quan anem al Patronat d'Esports

A la piscina vella del Vendrell han posat un cartell a l'entrada amb uns quants escuts, lletrotes grosses coses d'aquestes per saber on som amb un cartell d'averiat. Però dintre fa mes d'un mes que un pixador masculí de peu no funciona. Això és el que es porta. Maquillatge i manteniment el mínim.

No eren gasos senyor doctor

Hi ha un hospital molt conegut i molt proper que va rebre la visita d'una noia amb mal de panxa. La van examinar i li van donar tractament per gasos. Al tornar a casa va veure que la cosa no se solucionava i hi va tornar i resulta que la van operar de l'apendis. Realment es podria fe run llibre amb aquest tipus de cosetes que de mica en mica es van extenent com una taca d'oli per la societat vendrellenca.

dilluns, 30 de novembre de 2009

La baixa d'un autònom

Tinc un amic que es autònom i ha estat un mes i mig de baixa per malaltia comuna. La seguretat social li ha de pagar 16 euros per aquests dies. Potser millor que no li doni res perquè si s'espera alguna cosa i li donen aquests 16 euros potser li agafa alguna cosa. Val més que no esperi res i si li cau 16 euros encara pot anar a dinar amb la parenta a un xines. És que hi ha coses que encara s'han d'arreglar i els autònoms és una de les que clamen al cel.

Els bancs si que t'estimen

Els bancs realment t'estimen, sempre que poden t'ofereixen alguns dels seus productes perquè piquis. Ells que et van prometre moltes coses quen vas signar la hipoteca i després vas veure on hi havia la trampa. Ells que sempre que poden t'escriuen amb les seves promocions i sempre que et despistes ja tens una visa que t'espera. Realment han fet molt per naltres. El problema que els treballadors d'algunes caixes i bancs ho passen malament, però els directius ja han fet l'agost. Tot i la crisi segueixen pensant en naltres.

El final de la crisi

Ara la situació no pinta molt optimista, però jo crec que encara falta arribar el pitjor. No sé, però no veig que la cosa repunti ni semblants. A veure que passarà en els propers mesos, però la veritat que encara hem de tocar fons.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Una gran festa de l'Afanoc a Port Aventura

Una de les coses interessants que es fan en aquest país és la festa anual dels pares amb nens amb càncer. S'acostuma a fer a Port Aventura sota la campanya Posa't la gorra. Fins ara s'havia fet en diumenge, però enguany va ser un dissabte. Al parc hi havia molt canalla per participar en aquesta acció solidària. Molt de caliu i a més va fer un temps encomiable. Felicitats i ens veiem l'any que ve.

dissabte, 28 de novembre de 2009

Amelia, un peli d'autoajuda

Una proposta que hi ha als cinemes amb un nom semblant a un dels clàssics de tot els temps és Amelia. Una jove pilot d'avions americans que explica que ens presenta el seu afany per volar i els seus reptes de creuar l'oceà des d'America i plantar-se a les Illes Britàniques. Una proposta típica d'un diumenge de cine a casa després de dinar. No aporta gaire gran cosa de nou. Alguns voldran veure en Richard Gere, però poca cosa més en aquest plan. També es poden veure bonics paisatges des de l'aire i pot ajudar a l'afany de superació de cadascú. Però res més.

divendres, 27 de novembre de 2009

El rei dels bocates hauria de ser el beicon amb formatge

Al facebook he comentat que el rei dels entrepans hauria de ser el de beicon amb formatge i la cosa està tenint molt bona acollida. El tema menjar és un tema que aixeca molt interès i s'aprofita poc. És una llàstima que no volguem reconèixer el que realment ens motiva.

ERC i les obres del carrer Santa Anna del Vendrell?

Avui he vist al Diari del Baix Penedès que els d'ERC parlen que les obres de la vorera de la carretera de Calafell no han agafat la millor opció. M'agradaria veure el mateix amb el carrer Santa Anna del Vendrell. Jo crec que aquí hi ha molt de tema també i ningú diu res. Potser és que estan molt ben fetes, però hi ha rumorologia popular que apunten a un altre cantó.

HI ha vida a Catalunya

Hem aconseguit que molta gent d'aquest país s'hagi posat d'acord en una cosa. Això és molt important. A més a l'altre cantó han respost. Això vol dir que ens tenen per alguna cosa. Per tant. Hem fet un pas. El proper pas serà els referèndums per l'autodeterminació. Vol dir jo soc capaç de plantejar una pregunta a la societat i que em respongui. Ja sé que té cap valor real. Però tot això ens indica que hi ha vida. Encara podem somiar. Fins on? però de moment estem caminant.

dijous, 26 de novembre de 2009

Gaudir de la companyia en els sopars de Nadal

Enguany també hi haurà sopars d'empreses per Nadal, però potser no seran tan abundants com els altres anys, però l'esperit d'aquests sopars amb el seu amic invisible i bones festes per tothom seguirà. Hem de gaudir de la companyia. Això és el principal.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Donar vida a l'oficina del Pla de Barris del Vendrell

Molt interessant el debat a l'Oficina del Pla de Barris sobre la violència masclista. Els Mossos semblaven tallats, però la resta de gent molt bé. Una manera d'aprofitar aquest local tan cèntric. Esperem que aviat poguem veure altres programes de la ràdio o de la tele alli. Ja que tenim un bon aparador doncs l'hem d'aprofitar

Esgotats els 100 primers dvd dels Laxen a Musica Global

El darrer treball dels Laxen en pocs dies s'ha esgotat del seu venedor virtual, Musica Global. En un dia o dos es van vendre els 100 exemplars que tenien a la seva disposició. Trobo molt bona idea que per 15 euros puguis comprar el cd i el dvd del darrer concert de l'Apolo amb transport inclòs. La millor manera per evitar el pirateig és posar preus raonables. Endavant i que us agafin a molts concerts a on sigui per escoltar bon ROCK 'N' ROLL.

El futbol és el que més agrada.

Estem en una setmana futbolera. La gent ja no surt, tant, no va al cine tant com abans, però cada dia veig que la passió pel futbol augmenta. Són més els bars i locals que s'omplen per seguir aquest esdeveniment. Ho trobo molt bé, però clar als que no ens agrada el futbol hem d'estar a l'aiguat per saber una mica de què va tot plegat. Sort de Cracòvia que ens ajuda a entendre una mica tot plegat. Un gran programa

dimarts, 24 de novembre de 2009

La grip passa de llarg dels lectors del blog

La darrere enquesta demostra que la gent no te cap grip. 7 persones voten aquesta opció. 3 han passat un mal de panxa. Només 2 la normal i ningú la grip A

No us perdeu Celda 211. Dura, però molt recomanable

Una de les pelis que va dies en cartellera i al final vaig anar a veure és Celda 211. Una proposta espanyola molt dura amb un paper estelar del Lluis Tosar i Antoni Resines. És una producció que val la pena perquè veus el que li passa a un jove funcionari que cau dins un botí de la presó. Es veu molt clarament l'ambient i la tensió en aquests moments tan difícils per tothom. No us la perdeu.

divendres, 20 de novembre de 2009

34 anys de la mort del Franco

Avui fa 34 anys de la mort del Cisquet i ja ningú ho recorda. Com passa el temps. Encara recordo que aquell dia vaig fer festa i ens van donar unes fotos amb ell i el Rei. Esperem que l'oblidem, i no repetim els seus temps.

El Vendrell, una altra manera de promocionar-se

Crec que el Vendrell és un dels llocs ideals perquè es porti a terme un altre referèndum sobre la independència de Catalunya. El ple municipal ja ho ha aprovat per majoria. Ara només falta que la Trinxera amb altres entitats es posi mans a l’obra i ho pugui fer realitat. Aquí tenim tots els elements necessaris perquè aquesta convocatòria assoleixi un gran èxit mediàtic. No cal recular gaire en el temps per recordar la força que van tenir i tenen a la localitat alguns formacions en actiu o lletargades de l’ultra dretà espanyola. Element clau perquè la consulta assoleixi un èxit rotund. Quan es fa alguna cosa de caire públic, les normes de protocol aconsellen que hi hagi alguna formació que mantingui una oposició frontal. Si aquest col·lectiu reuneix unes condicions com la Falange o similar, llavors, a priori, la festa pot sortir rodona. A partir d’aquí entra un nou element prou important quan les forces de seguretat acorden aportar una dotació prou important d’agents per evitar possibles aldarulls entre els assistents. Tot això dóna volum a l’esdeveniment. Aquestes iniciatives encara que no ho semblin a primera vista són molt profitoses per la promoció i difusió de la població. Molts cops quan l’actualitat de la vila transcendeix els mitjans de comunicació locals o comarcals les notícies no acostumen a ser gaire galdoses per la nostra autoestima: accidents, incendis, ventades, venda il·legal a les platges, són alguns dels trets de l’actualitat que sorgeix del nostre territori per travessar les seves fronteres informatives. Tenim el peatge del Vendrell que serveix per moltes persones per localitzar-nos sobre el mapa. Aquest convocatòria a les urnes garanteix durant unes setmanes un paper preeminent en els mitjans de comunicació d’àmbit estatal i fins i tot estrangers. A més de l’augment més que considerable d’entrades en els principals cercadors internàutics de la xarxa. Per moltes persones, la Costa Daurada ens queda una mica lluny. Aquesta part de la costa catalana s’acostuma a identificar amb Salou i Cambrils. Aquí ens ha tocat el paper d’estar entremig d’aquestes dues localitats i d’una altres de les princeses costaneres com és Sitges. Tenim encara pendent treballar el tema Penedès, però per potenciar tot això s’ha de començar a combinar vinya, vi, muntanya i platja. Una tasca que sembla que ja es comença a fer-se amb cert èxit. Moltes són les persones que visiten els nostres cellers i aprofiten per banyar-se en les nostres aigües marines iodades. El resultat que doni aquesta consulta popular és el que menys ens importa realment. Tindrem uns resultats i unes estadístiques que sempre poden quedar bé de cara a la galeria. La gent que no li interessi aquest tema òbviament no apareixeran per la cita electoral per donar la seva opinió. Si es fes un referèndum sobre temes més propers a la ciutadania com si hem de pujar els impostos per garantir els serveis bàsics o ho deixem com estar i cadascú que s’espavili com pugui. Això de la independència de Catalunya és una utopia que a molts dels nostres representants, la veritat, no els interessa el més mínim, però queda bé i resulta políticament correcte. Llavors el que fan és mantenir el tipus sense gaire escarafall i no mullar-se gaire en el tema per no patinar i evitar produir alguna esquerda innecessària.

Ens hem de promocionar i aquesta és una bona oportunitat. Encara no hem estat capaços de donar una alternativa seriosa al turisme de sol i platja. Estem condemnats a seguir apostant ineludiblement com diu el refrany “l’important és que la gent en parli” perquè la gent ens conegui i també de retruc ens visiti. Si cau alguna cosa tot això que tenim.. En aquest cas no cal ni que en parli malament perquè és una alternativa molt lloable per la qual moltes persones han donat la vida. A veure si tenim sort i que aquest referèndum peculiar ens ajudi a difondre el nostre nom juntament amb els nostres encants més particulars. El gran ignorat de tots els temps és Santiago Padrós que només compta amb un carrer a Coma-ruga i molt poca gent sap qui és. Una mica més popularitzats tenim el Benvingut Socias, Àngel Guimerà, els Germans Ramon i Vidales i l’Apel·les Fenosa tot i que encara veig un xic oblidats. Ens dediquem tots plegats a treballar una mica la figura i persona de Pau Casals que encara hauria d’estar molt més present en diferents aspectes de la vila. Mentrestant hem de pensar en noves propostes alternatives que ens dona el dia a dia perquè ens coneguin arreu.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 20 de novembre del 2009


dijous, 19 de novembre de 2009

Els tèrmits ens ataquen més del que pensem

Avui m'ha explicat el mal que fan els tèrmits en alguns municipis de la comarca, per exemple Santa Oliva. És un animal que no es veu i treballa amagat i de nit, però en un tres i no res pot acabar amb la teva casa sobretot si és de fusta i hi abunda la cel.lulosa. La veritat és que és preocupant aquest tema. A Andalusia, el govern paga tot el tractament aquí ni un duro. És una de les coses que afecten a moltes persones i la gent no diu gaire gran cosa almenys en els mitjans de comunicació.

dimecres, 18 de novembre de 2009

La policia actua a l'Avinguda Baix Penedès del Vendrell

Un policia amb la seva llibreta està posant multes a tort i a dret a l'Avinguda del Baix Penedès, en els casos que ocupen zona de càrrega i descàrrega o trepitgen un pas de vianants. Està bé que facin això, però molts cops s'ha de posar una mica de comprenssió i no cal ser tan estrictes amb aquesta mesura punitiva amb una clara repercussió econòmica. Diuen que aviat veurem l'Avinguda Baix Penedès dins les zones blaves del Vendrell. Aquest és un rumor que tomba pel Vendrell. A veure si és realitat aquest notícia dolenta.

dimarts, 17 de novembre de 2009

La grossa de Nadal d'aquest any acabarà en 4

La grossa de Nadal acabarà en número 4 com diu la meva darrera enquesta. En 9 hi ha tres persones que aposten per aquest número. Els números, 2, 3 i 8 només han tingut un vot.

La grip A ja ens ataca més del que sembla

Estem en ple estiuet de Sant Martí. No fa fred i la veritat que s'està bé. Ara suposo que entrarem en ple fred així la grip A continuarà extenent-se per les nostres contrades. Vigileu perquè hi ha més gent de la que un pensa, no tant com sembla si seguim els mitjans de comunicació, però es deixa notar.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Un gran espectacle a Calafell amb el Mag Lari

Una de les coses que he fet aquest cap de setmana ha estat anar a veure el Mag Lari a Calafell. Espectacular. El xicot barreja humor i màgia i ho fa molt bé. L'espectacle que varem veure va ser Abacadabra i va enlluernar al públic que omplia el teatre auditori municipal. Molt bé per la seva elecció.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Un proper gran cd/dvd de Laxen Busto


Un dia molt especial ha estat avui quan hem anat a la trobada de Fans dels Laxen a Sant Jaume dels Domenys. Molt ambient en aquesta societat. Hem pogut veure el nou dvd que d'aqui unes 3 setmanes sortirà a la venda i la veritat és que val la pena. Se sent molt bé. Les imatges estan molt ben buscades i és fantàstic. Val la pena. És un boni regal de Nadal. Ja ho sabeu.
La foto me l'ha passat molt gentilment el Xavier Capdevila. El noi és un crack

divendres, 13 de novembre de 2009

Cine infantil amb 3 D al Vendrell

Una de les coses interessants d'anar aquest cap de setmana als cines del Vendrell es veure una peli en 3 D. Avui he aprofitat l'ocasió. El primer que et trobes és que el preu és de 9 euros i mig per persona. Suposo que demà i diumenge serà més car i dilluns més èconòmic que és el dia de l'espectador. La peli protagonista d'avui és una infantil que es diu el Cuento de Navidad. Està força bé i és entretinguda i quan surts tens ganes de viure el Nadal amb més intensitat. És infantil pero pot agradar a tothom. Però clar pel preu és una mica car. Et donen les ulleres i al final les has de tornar.

Adéu Louie Vega de Calafell

En aquesta setmana que estem a les acaballes han passat petites coses que ens indiquen una mica el ritme que portem. Per una banda, han tancat el Louie Vega, a veure si algu ho compra. També s'ha comentat pel Vendrell el robatori de la perfumeria Gotta al bell centre del Vendrell i la persecució per part de la polica amb trets a l'aire d'un cotxe pel carrer Pogrés del Vendrell. Cada dia estem més integrats a la modernitat i al dia a dia. A veure com acabarà tot això. Serà que no tenim prous càmeres de videoviligìlància al carrer

Els parquings humans

Un dels problemes endèmics del Vendrell és el pàrquing. On deixem el nostre cotxe en moments i llocs claus? S’ha parlat de la construcció de nous espais privats on a canvi d’uns diners podràs deixar estacionat el teu vehicle. De moment, queda tot en previsió pel futur a mig o llarg termini. Però hem de parlar d’una altra història que no té res a veure amb els cotxes però hi ha massa elements en comú. La societat entre altres moltes divisions es pot dividir entre persones actives i passives. Unes són les que els hi toca treballar i produir i les altres en certa manera viuen del fruit del seu treball o del seus seus progenitors. Per als més menuts tenim les escoles bressol. Aquestes serveixin per poder deixar allí els menuts de la casa mentre els pares treballen o en aquests moments potser es dediquen a buscar feina. Això ho podem incloure dins l’etapa formativa de la persona en les seves etapes inicials. Per altra banda, en els darrers anys també han proliferat a la comarca els parcs infantils privats on els nens juguen amb els seus semblants mentre boten per colxonetes o aparells inflables. Aquesta mena d’espais d’oci està molt bé que hi sigui, però un ús abusiu es pot convertir en un espai destinat principalment a l’estacionament dels més menuts. A la vida hi ha temps per tot, però el su abús no és gens bo per la cohesió i la convivència familiar. Tot això pot comportar que al llarg a la setmana la convivència familiar arribi a assolir uns mínims inacceptables. Llavors a partir d’aquí tot això pot degenerar en multiples variants del que s’anomena una família destructurada. Si a sobre els pocs moments que el nen està a casa hi afegim les consoles, ordinadors i similars resulta que la convivència assoleix nivells preocupants.
És una mica el que també passa en el sector totalment contrari. Jo trobo molt correcte que existeixin els esplais d’avis quan en aquest lloc sigui un punt de trobada amb propostes i activitats que deixin el mínim temps possible per les típiques partides de cartes. D’acord que també han d’existir, però només el temps necessari. Un avi necessita una sèrie d’activitats adequades a la seva situació i no passar quatre hores diàries jugant a cartes. Hi ha moltes propostes que passen per fer activitats en equips o aprendre a tenir un control bàsic de les noves tecnologies com el telèfon mòbil que pot ser molt útil i fins i tot necessari en molts casos.
Ara que encara el temps és força adequat no estaria gens malament organitzar alguna excursió a peu en algun punt del municipi. Per aquest simple fet, els avis tindran unes preocupacions i un tema d’interees molt superior a la tradicional partida de cartes. Un mal ús dels esplais d’avis pot derivar en una mena de bars a preus reduïts on es coincideixen una sèrie de persones de la tercera joventut. Aquest fet si és queda aquí no és el millor que podem fer pels nostres pares i avis. No cal organitzar casals d’avis per posar quatre taules perquè tots vagin a jugar cartes i es prenguin un tallat amb sacarina. S’ha de potenciar aquest centre amb una oferta més àmplia. L’Ajuntament del Vendrell l’any passat va oferir fer esport als jubilats a uns preus de 3 euros mensuals en uns dies i hores concretes. És una iniciativa excel·lent . Potser aquests avis en comptes d’anar a fer la manilla van a la piscina i a fer aquafitnes i experimenten sensacions noves. Segurament també gaudeixen tant o més com els que juguen a la butifarra. Però aquesta activitat els hi és més profitosa, a la majoria que esta allí seguts tota la tarda.
Els avis se’ls ha d’ensenyar gaudir de l’oci. Aquest és un exercici motl difícil que provoca que les persones quan tenen molt temps lliure a part de mirar la tele no saben que fer. S’ha de promocionar la cultura de l’oci i més en aquests temps que corren que per moltes raons hi ha moltes persones que tenen un grapat d’hores lliures molt superiors a la generació passada. Aquesta és una de les assignatures pendents perquè hi ha gent que no saben aprofitar aquesta oportunitat que els ofereix la vida. Hem d’evitar que les petits i els grans acabin en pàrquings humans amb un bonic rètol que l’única cosa que fan es passar-hi hores mentre juguen amb cartes o es tiren per tobogans.

Article publicat el 13 de novembre del 2009 al Diari del Baix Penedès

dijous, 12 de novembre de 2009

A vegades el millor són les capses

Ja comencen els juguets. No veig que en aquest sector hi hagi crisi perquè per la tele, la cosa no para. El problema és que els nens a vegades estan tan avesiats que no valoren els regals i s'ho passen millor amb les capses que amb els regals. Esperem que els pares entenguin els fills i viceversa, que costa més.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Els llums de Nadal s'han de posar al Desembre

La meva darrere enquesta pregunta quan s'havien de posar els llums de Nadal. El resultat és Desembre per 6 vots. Només una persona ha votat novembre i 2 mai. El Vendrell va bé perquè encara no veig cap llum posat i en canvi Calafell ja fa dies que brillen, almenys a la platja

Després de la gossera on van els animals?

Seria molt interessant saber que fan alguns ajuntaments i altres entitts amb els gossos i gats després d'estar un temps a la gossera o gatera sense que ningú els vagi a buscar. Potser els maten i no diuen res?

El comerç del Vendrell no passa per bon moment

Al Vendrell algunes botigues comencen a tancar. Hi ha carrers que estan perdent la seva escalfor comercial. A veure si la cosa s'anima. Ara venen mesos dolents, però esperem que no faci més mal del que ha fet. Però tampoc no tenim gaires alternatives. A veure si la cosa millora

dimarts, 10 de novembre de 2009

Uns arbres molt baixos a l'Avinguda Camp d'Esports del Vendrell

Crec que els primers arbres de l'Avinguda camp d'Esports del Vendrell venint de pavelló necessiten una esporgada perquè molesten quan la gent passa i has de passar per la calçada perquè les branques estan molt baixes. A veure si algú fa alguna cosa i ho poda perquè potser algun dia algu prendra mal al baixar de la vorera. Pel que fa a les oliveres de la via dels Paisos Catalans estan molt malament esporgades. Allò fa pena. A veure si algú les esporga bé que fan pena. Tot allí dins sense que ningú tregui cap branca. També s'haurien de plegar les olives que estan per alli terra de qualsevol manera.

A Port Aventura amb l'Afanoc el dia 28

El dia 28 de novembre podeu colaborar amb l'Afanoc, que és una associació contra el cancer dels nens anant a Port Aventura. Per 12 euros i amb una gorra de color rosa podreu entrar al Port Aventura. Tot està obert menys algunes atraccions d'aigua. Val la pena hi ha caliu, però el suficient perquè no es faci pesat.

El Samy's de Calafell es convertirà en una sala de festes

Avui al Diari de Tarragona sortia que el conegut Samy's del carrer Monturiol de Calafell el volen tirar a terra i fer una sala de festa de tres plantes. Jo crec que aquesta decissió és molt important per mantenir l'esperit de Calafell platja. Si aquí hi haguessin fet pisos, doncs la "marxa" de la costa hagués perdut un dels seus símbols, però amb aquesta iniciativa es pot reactivar tota aquesta zona. A veure com evoluciona, però de moment la cosa promet.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Encara no han posat els llums de Nadal al Vendrell

Hi havia anys que el primer dia de novembre ja començaven a posar els llums de Nadal al Vendrell. Enguany no he vist encara cap moviment. Estem davant d'una mesura d'estalvi? a veure si és veritat. La cosa està molt tranquil·la en aquest sentit, però suposo que els posaran. El seients de la meravellosa Lira per molta gent són incòmodes a l'hora de repenjar els braços. Sembla que la gent estigui de braços creuats.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Què és ser català?

A França a sortit la reflexió sobre que és ser francès? aquí també la podríem utilitzar per saber que és ser català? viure, parlar, treballar. Hi ha molts apunts en aquest aspecte que ens poden ajudar una mica millor a definir la nostra identitat. Jo crec que català és la persona que viu a Catalunya. Una societat cultural que integra un ampli ventall de possibilitats. Hi ha altres que suposo que les seves limitacions són més estrictes.

dissabte, 7 de novembre de 2009

La Barretina del Vendrell en plena activitat

Ja ha tornat la Barretina. Punt de trobada de molta gent del Vendrell i de fora que tenen bon gust. Ja funciona per fer vermut i per prendre en bon ambient. Ja ho sabeu. No estic patrocinat ni molt menys, però sempre m'he trobat molt a gust

divendres, 6 de novembre de 2009

Siempre a tu lado, més que previsible

Siempre a tu lado és una peli molt recomenable per entendre una mica l'amor entre un home Richard Gere i un gos. La proposta és una mica trista, però dona una bona dosi de moral quan surts perquè veus que fa un gos. No té cap cosa més, però ja val la pena per entendre una mica la relació gos i home. Les cares dek Hachico ja valen la pena.

Dues petites anècdotes per a la generació del 69


Una dels molts aspectes positius que poden passar quan es reuneixen un grup de persones d’una generació que fa temps que no han coincidit és que de cop i volta et poden venir a la memòria molts retalls de la nostra història personal. Si aquest col·lectiu ronda una edat que permet haver entrat en les responsabilitats de la paternitat, aquesta mirada enrere pot resulta molt fructífera i profitosa. Aquest procés es va repetir moltes vegades en la trobada de baixpenedesencs nascuts l’any 1969 que va tenir lloc el passat 24 d’octubre en un conegut restaurant de Sant Salvador.
Entre els fills d’aquesta generació hi havia persones que totalment desconegudes, altres que coneixia de vista, però no sabia que compartíem any de naixement. També hi havia molts casos de persones que feia 30 anys que no veia, per diferents motius. Però de cop i volta quan els veus entrar per la porta el primer que et ve al cap és una imatge que tenies en les golfes de la memòria i intentes fer una actualització a veure si pot coincidir amb la realitat que et mostren els teus ulls. Aquest procés que dura uns mínims segons realment pot resultar fantàstic. Llavors és quan escoltes el teu nom per part de l’interessat i aquí és on es produeix l’instant màgic on el procés intern i extern es donen la mà.
Des de l’any en què vàrem néixer, l’any 1969, el Baix Penedès ha passat d’uns 22.000 a gairebé 100.000 habitants. Una evolució demogràfica meteòrica que ha comportat molts canvis que nosaltres hem viscut de forma més o menys propera.
Aquest fet ha provocat un brutal creixement de la zones urbanes en perjudici de la part agrícola de la comarca. Però hi ha dues coses que tot i que no són cabals en la història d’aquest territori si que ens han marcat força, principalment quan ens posem a recordar les típiques “batalletes” de quan rondàvem els 20 anys.. La primera de totes és que molts recordem Calafell com l’epicentre de l’oci nocturn a la comarca. La majoria de nosaltres hem crescut en aquest marc protagonitzat principalment pel carrer Monturiol amb tota la seva oferta de bars, pubs i discoteques. Allí a la pista del llegendari Vip’s s’han forjat moltes històries que no s’esborren fàcilment en la memòria d’aquest col·lectiu. El dissabte després del sopar vàrem anar a donar un tomb per aquests carrers per veure una mica quin ambient es respirava per aquesta zona lúdica. Alguns feia anys que no entràvem en aquests espais. Al final vàrem acabar en un dels pocs punts de la nostra primera joventut que encara es mantenen en actiu. Vàrem veure cares conegudes que tenen molt clar on prendre la darrera copa i la important presència de les noves generacions que van ocupant els espais que els correspon per edat. La veritat que Calafell Platja ha perdut moltíssim. De mica en mica tot la gernació que es podia veure fa uns anys caminant o en compartint una bona estona els seus locals han anat desapareixent. Ara només queden alguns punts molt concrets davant dels pocs llocs que encara queden oberts i gaudeixen d’una mínima clientela fidel. Jo no trobo alternatives a la resta de la comarca? On van aquests joves d’ara: Barcelona, Tarragona? No ho sé.
Un altre element molt important que va servir per unificar una la ser la nostra generació va ser només hi havia dos institut públics al Vendrell. Un dedicat a la formació professional i un altre als estudis de batxillerat. Aquest punt de trobada de tota la comarca et permetia conèixer gent de tots els municipis del Baix Penedès i fins i tot d’altre localitats costaneres com Roda de Barà. Avui en dia que s’ha triplicat la població, els principals municipis de la comarca ja tenen el seu centre i no cal que vagin al poble del costat per cursar aquests estudis. Aquesta concentració va servir perquè ens coneguéssim tots una mica i practicàvem una mica dins les nostres possibilitats el fet de fer comarca. Aquest petit article només vol ser un marc global per moltes històries personals que aquest dissabte d’octubre van sortir a la llum. Esperem que ben aviat ens tornem a trobar per reviure antigues aventures i passar una bona estona envoltada de passat, present i futur.

Publicat el dia 6 de novembre del 2009 al Diari del Baix Penedès

Una monja es mora i una escola no fa classe

Ahir es va morir una monja del col·legi de Monges del Vendrell, més conegut com a Sagrat Cor, però resulta que avui no han classe per aquesta important pèrdua. Ja sé que es mori una persona estimada és una cosa molt sèria, però que tot un centre educatiu no faci classe és molt diferent. Total que més de 1.000 alummes avui no han anat a classe per això. Hi ha coses que no les acabo d'entendre, la veritat

dijous, 5 de novembre de 2009

Stil del Vendrell, un lloc que realment val la pena

Avui he anat a dinar a l'Styl del carrer de Mar del Vendrell. La veritat que molt bo. Us l'aconsello perquè val la pena. Jo abans no hi anava perquè els primers cops que hi vaig anar la cosa va ser en plan sibarita, però un menú per 15 euros amb vi i postres la veritat que dóna molt de si. Val la pena.

dimecres, 4 de novembre de 2009

La gent recicla el que pot. No ens podem queixar

La gent recicla tot el que pot segons la meva darrera enquesta. 7 persones voten per aquest opció, mentre només 3 ho fan per una mica. Les opcions de gens o em falta espai no han registrat cap vot

Avui fa 4 anys de l'hospital de la comarca.

Avui fa 4 anys que funciona l'hospital de la comarca que porta el nom del Vendrell. Va anar funcionant de mica en mica, però crec que encara no va del tot, perquè si passa algo greu et passen a Tarragona. Encara falten metges i cobreixen les vacances entre ells mateixos. De contractacions noves les mínimes. El pàrquing era petit i continua petit. Serveix per conèixer especialistes d'altres països del món que venen aquí a exercir la seva feina i clar hi ha coses que aquí són tan clares que ells encara no coneixen prou bé. De mica en mica es va movent, però clar estem en crisis i l'hospital també ho nota. El transport jo crec que hagués estat millor una llançadera des de l'estació del Vendrell. L'actual és una mica massa complicat

dilluns, 2 de novembre de 2009

El cor del carrer les Flors és la Barretina del Vendrell

La clau del carrer de les Flors del Vendrell és la Barretina. Els amos fan festa, crec que ja els toca, però ara això està una mica mort. Aquest és un dels punts importants de la capital del Baix Penedès. Si fan festa com ara els seus clients es reparteixen pels bars de la zona. Obren el dia 7 de novembre. Cada dia queda un dia menys. Ja ens toca esperar molt poc. És un lloc que val la pena conèixer i segur que repetiràs.

Ja es fa pesada tanta corrupció televisiva

D'acord que hi hagut uns quants escàndols polítics que afecten als principals partits, però ja s'estan posant una mica pesats de remenar tant el tema. Jo crec que hi ha altres notícies que no pas més del mateix. Que canviin el xip, sinó haurem de canviar de cadena, encara que la veritat la competència és molt fluixa, perquè molt de canal i poca cosa rai.

diumenge, 1 de novembre de 2009

Bombetes foses al Vendrell

Alguns trams dels carrers del Vendrell queden foscos perquè les bombetes de l'enllumenat públic estan foses. Abans que posin les de Nadal, que crec que no queda gaire, s'haurien de canviar. Tots hi guanyaríem.

Una piscina poc profunda al nou complex de Calafell


El vilarenc aigua de Calafell ahir va fer jornades de portes obertes i vaig aprofitar per visitar. Dalt i baix, piscina i sales no em van passar per alt. La cosa encara no està del tot acabada pel que fa als seus voltants perquè allí si no vigiles una mica pots caure abans d'entrar a les instal·lacions perquè el terra no està gaire pla. Em van agradar els vestidors que estan més o menys normals. No són tan grans com la piscina vella del Vendrell, però molt més que la piscina nova del Vendrell. La sala que dóna a l'exterior està molt aconseguida amb aquells seients allí dins l'aigua que treuen bombolles. Jo crec que la tonteria aquesta que la piscina surti fora com a Caldea és una xorrada innecessària que porta moltes despeses i que no serveix per a gaire gran cosa en aquella rotonda normal. A veure si hi posen quatre cartells allí fora encara que sigui de la immobiliària gaudir que n'hi ha bastants a la localitat. Trobo molt encertat que en una de les dutxes hi hagi una galleda suposadament d'aigua freda. Això és ideal per tenir el xoc calent i fred. Tampoc em va agradar la poca profunditat de la piscina que crec que en la seva part més fonda té 1,20 metres. Ho trobo ideal per aquafitness però per altres activitats com la natació no va gaire bé, la veritat. Jo a vegades m'he queixat de la del C.E. Vendrell perquè es poc fonda, però és a Calafell s'han passat de llestos. Molt encertat el tema cafeteria. També molt adient el tema dels tractaments de bellesa i salut. Ara que funcioni que això és el més difícil. Primer hi ha haura possibles ensurts que amb el temps es poden polir. Molta sort i un dia a veure si em puc anar a remullar.

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Un gran concert de folc a l'Auditori Pau Casals

Una de les coses interessants que acollia aquest cap de setmana al Vendrell era el concert del Pont d'Arcalís a l'Auditori Musical. Una hora i mitja de bona música popular i d'arrel tradicional. El centenar escàs de persones que estàvem a l'Auditori ha gaudit motl amb aquest grup del Pirineu. Una formació que cada vegada que ve a la plaça Nova del Vendrell dins els concerts estivals l'omple fàcilment. Enhorabona per aquesta iniciativa i esperem que la resta de concerts que facin rebin el suport merescut.

This is it, una proposta musical que val la pena

Una de les coses que m'ha sorprès ha estat la famosa, esperada i potser venerada pel·ícula de Michael Jackson. Jo anava a veure un documental típic del Canal 33 sobre els darrers mesos de l'artista americà. Al final la peli m'ha sorprès gratament i hem vist la gran feina que suposa una gira de concerts i tot com està meticulosament controlat perquè no falli cap detall. Encara que no t'agrada gaire el Rei del Pop jo l'aconsello perquè serveix per viure una mica tot aquest ambient dels artistes que molts poques vegades podem conèixer. No és fa gens llarga. A més pots escoltar i veure alguna de les seves peces més conegudes com Trhiller. Val la pena i sembla que només estarà dues setmanes a la cartellera. Això és el que he llegit a la pàgina web de la pel·licula.

divendres, 30 d’octubre de 2009

Potser massa partits al Vendrell

Segons apunta el Tothosap a les properes eleccions municipals podrem tenir un futimer de llistes: PSC, CiU, PP; ERC; PxC. Però segur que trobem el CUP, IC-V EUiA, els que s'estan generant a Ca l'Andreu i també els que s'ho monten a cal Guitarra. Potser que algun dels partits tradicionals faci algo i posi cares noves i ho canvii una mica perquè ja es fa pesat de veure els mateixos de sermpre. Hi ha més gent al món i gent molt bona i preparada. Pensem que hi ha els Amics pel Progrés que estan, però no estan, però sembla que estan. Jo crec que si surten partits nous s'hauria de fer menys partits perquè sinó guanyaran els de sempre perquè la gent es perd entre tanta llista i són vots perduts en favor dels grans. S'ha de fer un partit diferent amb cara i ulls perquè si surten un parell o tres tots hi perdem. A veure que passa. De moment hi ha moviment això és molt bo. A veure com cristalitza tot plegat.

Fes esport "al teu aire"


Després d’una intensa campanya mediàtica promocionant les noves tarifes del Patronat d’Esports Municipal del Vendrell, quan vas a apuntar-te per a un nou curs descobreixes els misteris d’aquesta oferta idònia per combatre la crisi. Si fins aquestes moments havia pagat una mica més de 40 euros per un curs d’un trimestre, la reducció d’aquestes rebaixes per tenir dret els mateixos serveis m’obliga a pagar 60 euros i escaig. He d’afegir més de 20 euros en aquest descompte fantàstic. Davant d’aquesta situació un xic incomprensible només et pots quedar esperant uns dies a què et vingui la quota trimestral d’abonat. Llavors comences a veure una mica de llum en tot això. En la nova factura t’han descomptat uns 20 euros per aquests tres mesos pel que fa al curs anterior. Si recapitules una mica, almenys en el meu cas, pots veure fàcilment com a final de comptes la veritat és que pagues igual que abans, però a més a més amb la nova oferta no tens cap opció ni a activendres, ni les minis que ja no estan incloses amb aquesta fantàstica reducció per als temps que corren. Si vols accedir a aquesta part de l’oferta resulta que ara has d’afegir 12 euros a banda dels anteriors esmentats. La part més complicada és que puguis quadrar els horaris. Perquè l’oferta ja no es tan variada perquè no hi ha tanta gent i com menys esportistes trobem menys cursos s’oferten. La crisis també és nota. És un peix que es menja la cua .
En resum, la nova campanya del Patronat d’Esports del Vendrell es podria titular fes esport “al teu aire” o “monta-t’ho com vulguis”. La voluntat real d’aquesta nova campanya el que vol és que per 20 euros al mes puguis anar tu solet a fer piscines, màquines, sauna, córrer per fora i altres coses que pots anar fent utilitzant els serveis dels que disposa. Si tens ganes d’algun monitor llavors la cosa ja surt més cara que anar a Calafell que sembla que a part de la matrícula al voltant dels 50 euros la practica esportiva et resulta a 37 euros al mes. Aquesta quota fixa et permet accedir a tots els cursos i serveis que vulguis. Hem de tenir en compte una cosa pel que fa a Calafell. Aquests preus de Calafell poden ser una campanya per captar clients per a les virginals instal·lacions del municipi costaner. No seria estrany que a mig termini aquests preus pateixin alguns modificacions a l’alça. Una altra proposta per aquells que són fidels a un monitor o a un esport molt concret que no requereix una gran instal·lació passa per anar a un gimnàs privat del Vendrell amb uns preus molt competitius.
És bo que tothom faci esport d’una manera independent i autodidàctica, com tothom qui vulgui aprendre idiomes pot agafar un llibre en anglès i endavant. Amb quatre dies Shakespeare i les cançons d’U2 no presentaran cap dificultat. No parlem dels músics. Quants milers de casos podem trobar dels que es compren una guitarra. Després de quatre dies ja poden pujar als escenaris a fer concerts i omplir places i estadis. Biografies d’aquest tipus en podríem trobar a dojo en qualsevol llibreria de la localitat. Per cert, alguna encara en deu quedar.
El fet de fer esport és molt important per tots nosaltres. No es tracta només de passar hores practicant alguna disciplina al nostre aire. Per anar bé hi ha d’haver algú que et controli i t’ajudi a fer-ho amb rigor i d’una forma correcte. Jo conec el món de la natació i la veritat és que ha estat molt útil aprendre de la mà d’un bon monitor que sap en cada moment els exercicis més adients per a la teva situació. Tothom en pot aprendre i tothom a vegades sembla que et pugui ensenyar, però la veritat que si un monitor no té o no sap difondre els coneixements necessaris es nota molt. Potser el dia següent de curset ja tinguis molèsties a l’esquena perquè la teva postura en algun dels estils no és la més indicada. En els 9 anys que he estat practicant esport he tingut de tot, de gent que et seguien al detall fins als altres que adoptaven postures més passives. Òbviament hi ha d’haver moments en què has de practicar un esport al teu aire, però dins d’un aprenentatge complet que et permeti seguir unes pautes generals idònies per assolir un bona practica correcte d’aquella especialitat.
Ja sé que cada dia estem tots més predisposats per esdevindre grans arquitectes, traductors, informàtics, metges, dissenyadors i un llarg etcètera. Només cal que ens passem per algun quiosc i allí trobarem a bon preu totes les nostres potencialitats a través de 20 fascicles d’un col·leccionable miraculós que inclou telèfon de consulta directe amb tutor. Per favor, hem d’entendre el fer esport és una mica més complicat que tot això. El nostre cos i la nostra salut està en joc i no ens podem permetre aquest tipus d’ofertes que ens poden portar més perjudicis que beneficis si no les portem com requereix. Molts dels que seguim allí no ho fem per la bellesa de la infrastructura, ni pels acabats dels vestuaris sinó per la bona relació que hi ha entre nosaltres i els nostres monitors que ens han sabut donar la part humana a l’esport. Una cosa que no té paraules, però que per nosaltres és fàcil d’entendre perquè ho vivim en el dia a dia.


Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 d'octubre de 2009

dijous, 29 d’octubre de 2009

Molt de moviment a Caritas del Vendrell

Aquest matí he anat al local de Caritas del Vendrell, allí amagat entre el carrer Santa Anna i el carrer de la Pau. M'he sorprès de la gent que hi havia remenant roba i per allí dins mirant. La veritat que és nota que alguna cosa a la nostra societat no funciona del tot i entitats com aquesta són les que han de suportar un cop més fort. La feina de Caritas és encomiable i esperem que altres institucions i entitats n'aprenguin de la seva manera de treballar tant en moments més bons que altres no tan positius

dimecres, 28 d’octubre de 2009

La gent no llegeix a Larrsson encara que ho sembli

Tot i el que sembla, la majoria de persones de la meva enquesta no han llegit cap llibre del Stieg Larsson. La majoria dels meus lectors fan cas omís a la famosa trilogia. Una dada prou important en un estiu que s'ha vist a moltes persones llegint aquest llibres força gruixuts. El resultat ha estat 6 persones que no el llegeixen. 4 que no saben qui és i només 3 persones que han llegit la seva trilogia. No hi ha ningú que s'hagi quedat en el primer o el segon volum.

Menys policies al carrer

Una de les coses que estan sortint a la llum aquests mesos són les presumptes trames en algunes institucions públiques. Potser a partir d'ara els polícies hauran d'estar dins els edificis públics i no tant al carrer a veure que troben. A vegades a la vida la truita es gira i tenim sorpreses com el que ha passat a Santa Coloma. A veure que passa. Això és la crisis o és que ja no se sabia com dissimular.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Un petit retoc a una de les entrades del Vendrell

Una de les coses que ajudaria a la imatge del Vendrell es netejar d'herbotes aquella Rambla del Botafoc que no dóna molt bona impressió i deixar per la nit l'enllumenat obert perquè a vegades, només funcionen una part dels fanals. Estem en crisis, però potser no tant.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Un concert quue no us podeu perdre, Pont d'Arcalis

Us recomano un concert. Aquest divendres dia 31 a les 22 hores a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador. Tocaran el Pont d'Arcalis. A mi m'encanten per la tasca que fan de recuperació de peces tradicionals i el producte que fan sobre l'escenari. Són molt bons. No us arrepentireu. Sóc un seguir dels Laxen, però davant del projecte del pont no hi puc faltar. Aquest divendres, un dia abans de la castanyada a Sant Salvador del Vendrell. Folk i tradició servida en safata de plata.

Un gran Sergio Dalma a l'Auditori de Lleida


Vaig disfrutar molt del concert de Sergio Dalma a l'Auditori de Lleida. Allí vam repassar en un ambient diferent els seus 20 anys de carrera. Es nota que se sap moure per sobre l'escenari i des del primer moment connecta amb el public. Algunes peces havien patit una operació de cirurgia estètica, però sonava tot fantàstic. Estava dalt de tot, però vaig gaudir com un camell. L'espectacle va estar molt bé i el so era perfecte. El que no em va agradar gens és que barreges algunes cançons en català i en castellà. Queda malament. Jo crec que ja que en té poques en català que les faci totes en català o si més no en castellà, però barrejat queda cutre. A veure si en pren nota.

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Un gran sopar de quarantanyeros del Baix Penedès


Un sopar fantàstic el de quarantanyeros del Baix Penedès. Al final varem ser 67, encara que ens vam apauntar 69, però al final hi van haver dues baixes. Molt bon ambient tota la nit i va servir per veure cares que feia molts anys que no es veiem. el David Valls i la Maria José Sardà van tallar el pastís perquè eren el més gran i el més jove d'aquesta generació. Per la seva banda, Jordi Fernández va poar la música. Gràcies a tots per fer-ho possible. Varem acabar a l'Onyx, és normal, oi?

divendres, 23 d’octubre de 2009

Un Àgora que necessita unes tisores

Al final he anat a veure Àgora. La història està molt ben feta i amb molt de decorats i extres i etc. És una lluita pel poder entre diferents religions i pagans i es va veient la cosa com evoluciona i com el poder corromp. Es fa una mica llarga. Jo crec que amb mitja hora més guanyaria. Sinó esperes gaire gran cosa et pot agradar. Si tens moltes expectatives, pots sortir un xic decepecionat