Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 28 de setembre del 2018

El dia després de la Transició


 
El dia 1 d’octubre de  l’any passat va ser un data prou rellevant per a tots nosaltres  com el 23 de febrer del 1981 a nivell espanyol i l’11 de setembre del 2001 a nivell mundial. Són d’aquells dies que abans de començar tothom sabia que estava predestinat a fer història. El primer d’octubre és el punt d’inflexió d’un procés català que va començar amb l’autonomia pactista de finals del 70 i va acabar amb aquest referèndum d’autodeterminació passant per un seguit de fets i esdeveniments que molts recordem. A partir d’aquí, estem vivint els efectes col·laterals d’aquest xoc de trens que va tenir lloc aquell dia a Catalunya. Alguns van patir les seves conseqüències en la seva pròpia carn. Aquí al Baix Penedès la cosa va ser molt tranquil·la i no es va produir cap altercat com a altres zones del Principat.
Va ser un dia intens per alguns que va començar el 30 de setembre quan varen decidir passar la nit en algun local electoral perquè al dia següent les portes estesin obertes per a l’esperat referèndum. La gent a les sis del matí ja estava en peu apunt per a la jornada decisiva. Membres de les taules, problemes amb el cens, xarxa, , rumors, quatre gotes de pluja, cues i més cues, mossos, helicòpter sobrevolant, nervis, incertesa. A l’hora de dinar es va escampar un rumor que les forces de seguretat venien a l’Andreu Nin on jo vaig passar la jornada electoral. La gent es va preparar per a la tensa visita. Al final no va venir ningú, però davant els dubtes es va decidir unificar tota la votació  en el casal del Carrer General Prim del Vendrell que tot i la moció aprovada pel plenari encara espera que es produeixi el canvi de nom. En aquell tram de carrer van tenir lloc els moments més emotius al Vendrell amb la gent al carrer emocionada, cridant, grups de cultura tradicional, bombers, votants, alguna urna que anava i venia i molta il·lusió i esperança repartida. Al final tots a casa i a per un nou dia inesperat.


dijous, 27 de setembre del 2018

Es trapassa

Al Vendrell aquest setembre hem vist moltes botigues amb el cartell de es traspassa. És molt trist. Els comerciants han tret el màxim profit a l'estiu i ara fins Nadal són mesos més durs llavors han decidit fer un pensament i buscar noves oportunitats. És molt trist aquesta imatge del Vendrell perquè a vegades els locals feia anys que estaven dempeus i costa molt tornar a començar. A veure si en els propers anys s'arreglat tot això perquè realment la situació actual no és gaire optimista. Esperem.

dimecres, 26 de setembre del 2018

Els tertulians també han ocupat al plenari vendrellenc


Una dels problemes que tenim a casa nostra és que molts polítics no trepitgen el carrer. Viu en una realitat paral·lela a la resta de veïns. El més greu d’aquesta política ficció és que a vegades arriba un punt en què no saps a quina banda estàs de la realitat. De tantes vegades que ho repeteixen i escoltant les joies dels seus discursos dubtes seriosament si estem parlant de municipis ben diferents.
Tornes a obrir la porta de casa, surts al carrer i descobreixes un cop més que el carrers estan bruts i llavors et dones compte que realment toques dempeus.
El ple del passat dimarts va ser un exemple més d’aquesta política ficció que entre els uns i altres practiquen.  Tu escoltes tot allò i el primer que has de fer, és situar-te. No saps si estàs davant d’uns tertulians de la televisió de Ceuta o Melilla o de cop i volta has tirat uns quilòmetres amunt i has acabat a l’ombra de la Giralda arbocenca.
Està molt bé que aquí abracem totes les causes solidàries que tomben pel món que poden donar molt d’aliment a les nostres mocions en els propers anys si seguim en aquest pla. Està molt bé que donem suport a totes les víctimes del món mundial i del més enllà si fa falta perquè el paper ho aguanta tot i més i nosaltres no hem de tenir por de fer grans discursos en coses i temes que no tenim la mínima competència. No interessa gens parlar del municipi perquè aquí s’ha confòs el plenari en una tertúlia televisiva on cadascú exposa la seva. Al final de tot un ampli i extens debat és vota una moció, però primer de tot perquè tothom tingui el seu punt de protagonisme en aquesta conxorxa política  no hi pot faltar els retocs i puntualitzacions i refregits i les correccions perquè com més àmplia i més ambigua quedi millor perquè menys servirà. Tots hi guanyem. Després es vota i anem a parlar de l’altre punt. Evidentment si quan arribi a l’Arboç o a Ceuta i Melilla el nostre acord el primer que poden pensar és que fan aquests parlant dels nostres temes quan ells possiblement en tenen més i de més preocupants que no pas el que ens afecta a nosaltres.
Hi ha una llei que es diu ROM que acull que cada any es farà un debat de l’Estat del municipi, però evidentment la nostra realitat ja no interessa als polítics. Estem tots inmersos en aquesta mena de debats televisius amb uns temes bàsics locals i molts altres per donar contingut al plenari que hem de fer un cop al mes.
En la legislatura passada en què només hi havia una formació a l’oposició, un cop a la setmana hi havia roda de premsa sobre algun tema i anar fent. Ara amb tanta oposició per donar i per vendre ningú diu res. Sembla que tot funcioni com una seda. Hi ha alguna queixa per aquí o per allà o algun tema que va sortint, però tot és molt avorrit en general. Donem suport a qui faci falta. Per exemple a la sanitat vendrellenca. Li enviem un certificat que hem decidit donar suport a aquest col·lectiu que ho està passant molt malament i que no sembla que hagi de millorar en un futur a mig termini. El nou CAP que estan construint al Botafoc no comptarà amb nous professionals sinó que seran els mateixos però ben repartits i amb una gran inauguració.
Per més inri de tot plegat de tant en tant fem mocions per coses que curiosament queden en el nostre terme municipal com és el pàrquing de l’hospital que des de que funciona s’ha quedat petit obsolet. Doncs res, la cosa continua per sempre i aquestes mocions ni a nivell local serveixen per gaire gran cosa, potser la que ha arribat més lluny és la del glisofat que és l’excusa perfecta perquè moltes de les nostres voreres tinguin algun tipus d’herbes per donar vida i color als nostres carrers i places. Encara que aquesta política salvatge sembla que no agrada a tothom. Hem d’interpretar els plens com punts de debat on hi cau alguna cosa del Vendrell, però que pot arribar a abastar tots els punts i temes del món amb uns debats grandiloqüents que no ens porten enlloc.
 

dijous, 20 de setembre del 2018

Molt bona tasca la programació cultural de Vilafranca del Penedès


Vilafranca del Penedès té moltes coses bones i altres no tant, però una dels aspectes a tenir en compte és la programació teatral i cultural en general que acull l'Auditori i Cal Bolet. Sense necessitat d'agafar espectacles amb actors mediàtics acullen una molt bona proposta amb més de 20 històries per a tothom. Realment la cosa no és gens fàcil i és molt arriscat portar segons que. En els darrers anys ho han fet i han tingut molt bona resposta. Enguany repeteixen. Ahir van fer la presentació amb un Auditori ple de gom a gom en un acte força amè. Molt bon treball. Ells tenen clar que han de promocionar els de casa nostra, però sempre amb les finestres obertes.

dimecres, 19 de setembre del 2018

Tot comença a l’estació de tren del Vendrell

  
La història actual del Vendrell comença a l’estació de tren. Aquest deu el punt més important de la línia R-4 que et permet pujar i baixar del tren sense necessitat de marcar el bitllet de tren. Pot semblar una tonteria, però s’ha convertit en un privilegi pels usuaris d’aquesta estació. En un temps en què els revisors de la Renfe es compten com el número de cabines telefòniques que hi ha en els nostres carrers. Aquesta dada és prou significativa per venir a la capital del Vendrell sense haver de pagar cap tipus de bitllet si coneixes una mica els tripijocs de la xarxa i pots accedir per algun d’aquests punts francs que molts coneixen i no estan marcats al web. En el moment que aterres al Vendrell també tens un ampli ventall de pisos lliures, parlen que arribem al miler, alguns dels quals seguint alguns d’aquests professionals que per 100 euros t’obren un pis amb tot connectat ho tens ben fàcil.
A partir d’aquí ja toca caure en les mans de benestar social que t’ajudi a fer front a les despeses bàsiques diàries. El tema de llum és una cosa que s’ha de tenir en compte perquè algun dia et poden deixar a les fosques, però en l’aigua no cal patir perquè et poden instal·lar un comptador a casa que et subministri aquest líquid bàsic. Per la nova praxis sinó el pagues tampoc te’l tallaran per tant pots seguir endavant amb la teva vida normal.
A partir d’aquí la vida segueix el seu camí. L’empadronament en un pis de “patada” és una cosa ja més que consolidada i llavors toca jugar amb les ajudes de les diferents administracions per fer front a aquesta situació actual. En aquesta situació tenim una cosa que molts coneixen propiciada per ser una comarca on el turisme, hostaleria i restauració hi té un gran pes.
En aquests sectors no és fàcil trobar algun tipus de feina alternatiu que et permetin treure uns diners sense haver d’estar vigilat per la seguretat social. Evidentment aquestes entrades de diners no són oficials i et permeten certes llicències que amb les ajudes socials sempre queden una mica limitats.
Evidentment quan aquestes persones que viuen aquest rol de vida reben alguna oferta de feina, en molts casos la seva resposta és negativa. Ara per ara la seva situació en aquesta línia entre la legalitat i la il·legalitat els permet garantir una vida que pot tenir més ingressos que treballar 8 hores en un supermercat per 800 euros bruts al mes amb l’obligació de complir un horari laboral.
Evidentment aquest camí no és el millor, però en molts casos no hi ha alternativa. La vida no dóna marge per triar un cantó o un altre hi has de fer el que fa molta gent i treure el màxim partit a la situació actual. Les bones persones ja tenen el seu lloc on els correspon i la resta s’han de treure les castanyes del foc per afrontar el dia a dia. Algunes ongs i fundacions sense ànim de lucre només tenen el nom solidari, però juguen en aquest joc de treure el màxim partit als seus recursos sense tenir sempre en compte que els protagonistes són persones humanes.
Aquesta és una realitat que fa anys que dura i que es va adaptant als nous temps.
Tot això ve afavorit per una comarca molt ben comunicada i molt difícil de controlar per les nombroses urbanitzacions existents i on els recursos policials fa anys que han quedat testimonials. De tant alguna batuda on identifiquen tothom que vagi pel carrer, però són accions de cara a la galeria com el tot manta que és el joc de gat i el ratolí amb les normes consensuades amb alguna petita excepció.
Aquí comença tot, en aquesta estació centenària on són pocs els trens que passen però per molts que estan abonats a la tarifa plana de cost 0 aquí comença la seva història i la seva relació amb aquest poble que vol ser ciutat, però encara no s’ha donat compte que hi ha vida més enllà de la riera de la Bisbal i de la carretera de Valls.







 

divendres, 14 de setembre del 2018

Noves festes locals. 1 d’octubre

  
Tots els municipis de Catalunya gaudeixen per llei de dues festes locals que poden escollir segons les seves tradicions, voluntat o interessos. En la majoria de municipis, una dels dos acostuma coincidir amb la festa major. Llavors la que queda es pot guardar per algun tipus de fira que tingui lloc a la localitat o aprofitar alguna festa local com els 3 Tombs a Vilanova o com fa el Vendrell que enllaça les dues festes locals per la festa major de Santa Anna. Altres opten per la segona Pasqua i també alguns ho fan per carnaval. N’hi ha per triar i remenar.
El nostre pas per la història és a ritme de twitter o microones llavors algunes localitats ja han decidit que el 1r d’octubre sigui festa local a la localitat. Evidentment aquesta data està, com tothom sap relacionada en els fets del passat primer d’octubre arran del referèndum sobre la independència de Catalunya. Una data que des d’un punt o altre de la realitat va marcar la història i encara queda molt per esbrinar a veure com evoluciona tot plegat.
La localitat de Seva de la comarca de l’Osona ha decidit actualitzar les seves festes locals. De moment sembla que només se celebrarà en el 2019 i en els propers anys a veure com evoluciona la cosa, suposo que segons la combinació de la propera alcaldia que decidirà on es posa. Per altra banda, l’ANC ha recomanat a tots els municipis  catalans que adoptin aquesta esdeveniment cabdal com a data festiva dins el seu calendari. De moment sembla que n’hi ha un de segur, a veure si aquesta iniciativa s’estén a altres localitats i si es capaç de saltar la frontera i també se celebri arreu de Catalunya. Hem d’actualitzar el nostre calendari segons la història que ens acull. No oblidem posar el nom al carrer tal com va acordar el ple municipal.



Obertura del període de l'Escola Oficial d'Idiomes del Vendrell




Comença un nou curs i l’Escola Oficial d’Idiomes del Vendrell ofereix a tots els ciutadans de la comarca del Baix Penedès cursos d’anglès i de francès en un centre oficial amb els Certificats de B1, B2 i C1 del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.
Els nostres ensenyaments van dirigits a estudiants, professionals i a totes aquelles persones que vulguin aprendre o millorar el seu nivell d’anglès i de francès. La nostra metodologia té un marcat caràcter comunicatiu i pretén centrar l’alumne en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, donant-li eines per a ser més autònom en el seu aprenentatge de la llengua estrangera.
L’escola disposa de tots els equipaments per a fer les classes dinàmiques i obertes al món gràcies a la utilització de les noves tecnologies a l’aula.
Trobareu més informació a la nostra pàgina www.eoidelvendrell.cat o al telèfon 977667444.

dimecres, 12 de setembre del 2018

Els extrems es fan més forts




Uns quants anys abans del passat 1 d’octubre hi havia un gran espai social que representava la majoria de les persones que s’identificaven en aquesta zona neutral. Era una mena d’autonomisme pactat on les puntes tenien pocs representants.
Després del “Procés” i de l’1 d’octubre passat aquesta gran massa ha tingut importants moviments cap als extrems deixant més pobra la part central. Avui en dia t’has de posicionar a un costat o altre d’aquest llarg camí que pot menar a la independència de Catalunya. No hi ha lloc per a l’ambigüitat. Estàs en un costat o estàs en l’altre. Sempre pots intentar mantenir en una zona neutral mitjana que a mesura que passen els mesos es va tornant més feble i perillosa.
Ara per una banda, estan els que passen de tot això i no els importa un rave ni un costat ni l’altre.  Però la gran majoria es posicionen en el món de d’independentisme o en el món dels unionistes i derivats. Llavors estan els qui fa anys que han perdut el tren que apareixen amb la bandera del federalisme o estatuts pactats quan es una etapa que la majoria de la societat ja ha passat en el seu conscient. Estan una mica fora de lloc, però sempre hi ha persones que viuen altres ritmes i altres temps i ja els hi va bé.
Aquesta és la realitat que tenim a casa nostra amb persones que ho viuen amb més o menys intensitat, però una part molt important estan en el seu lloc. Algunes cantaran les consignes típiques, altres increparan als qui ho cantin i alguns callaran per no ser descoberts, però la immensa majoria ha d’adoptar una postura. Això és com quan entres en una rotonda i tens dues sortides. Has de buscar la més adequada per al teu destí, en els moments actuals no et pots quedar donant temps esperant una revelació celestial.
Els uns i els altres tenen els seus punts de referència, els seus mites, els seus herois, els seus màrtirs i tota la simbologia pròpia d’un bàndol polític.
Els uns gaudeixen dels suport de l’Estat central i de totes les seves derivacions i d’un cosa sagrada, intocable, invulnerable com és la Constitució Espanyola que és l’assegurança perfecta perquè mai no passi res que surti del guió. Els altres tenen la raó i la voluntat d’un poble que ja està cansat d’aguantar imposicions, polítics corruptes i una clar desajust econòmic, només cal veure els peatges que encara hem de pagar els catalans al contrari d’altres zones peninsulars.
De cara  a les properes eleccions municipals encara que es presentin en un municipi 20 propostes diferents, al final en teoria els de cada bàndol s’haurien d’ajuntar per fer realitat un projecte consensuat, com molts cops passa a la vida real. Massa cops hi ha partits similars que tenen una relació molt complicada perquè es disputen un a un l’electorat. Altres amb postures més distants, poden mantenir una millor relació encara que siguin de signes totalment oposats.
Altres formacions víctimes dels molts polítics professionals de la seves files necessiten tocar el poder encara que sigui pactant amb el diable, però cada cosa al seu lloc.
Cada bàndol utilitzarà el seu marge del poder millor per treure el màxim rendiment. Al final moltes forces similars es possible que acabin signant pactes de govern en favor del municipi, però lluitaran soles en les eleccions. Després, segons els resultats d’aquestes podran optar a més o menys quota de poder.
Aquesta és la política que cada dia és nota més a casa nostra. Hi ha moltes maneres de percebre aquesta biporalitat social. La gràcia de tot plegat és que més o menys les dues bandes estan bastant igualades  a punts i tot i que una persona pugui canviar el vot, és molt difícil que es doni la seva papereta a unes sigles de l’altre costat de la línia vermella. Aturar aquesta dualitat és molt difícil perquè les etapes del diàleg i el consens igual que el federalisme ja fa dies que estan superats. Ara només toca que els bàndols surtin a plaça en unes votacions a veure qui és el més fort. Una juga amb la raó i l’altre amb la normativa vigent i tot l’aparell de l’estat. A veure com acaba tot plegat.



Un dia festiu per reivindicar els nostres drets


El dia de setembre varem tornar a Barcelona un any més a defensar els nostres drets i la nostra identitat. Més d'un milió de persones de totes les edats i condicions estaven allí a la Diagonal per fer realitat els seus ideals. Aquest és un dia que és una gran festa reivindicativa en pau i esperança on la gent comparteix una hores des de que agafa el bus fins que de nit torna a casa en harmonia i bon rollo. Persones que només es veuen un cop a l'any. Gent que fa anys que no veus i te la trobes al peu de canó, mils d'històries personals que la gent viu. Fa goig estar alli entre tanta gent i sent un gra de sorra d'aquest poble que vol caminar lliure com ha dit moltes vegades. Un plaer està al peu del canó un cop més i aquesta tardor serà calenta.

dilluns, 10 de setembre del 2018

Obeses, un grup diferent


Des del maig passat que segueixo a Obeses perquè és un grup que t'agrada o no t'agrada. No hi ha termes mitjos com els peus de porc. Una de les moltes qualitats és que no fan versions com molts grups, tampoc fan música mestisatge com l'altra meitat de grups d'aquest país. Fan producció pròpia i són independents no depenen de grans de manegement que porten la majoria de grups de casa nostra. Un grup fet a les seves amb un gran treball i que s'ho curra en cada concert estant molt proper als seus espectadors. Ahir a Sant Sadurní va ser un gran concert perquè hi havia molt de caliu i moltes persones portaven les seves samarretes amb gran varietat per a tots els gustos. Us els aconsello. La seva gràcia el directe on se sap si els grups són bon o de pa sucat amb oli. Musicalment són molt destacables amb una gran varietat de melodies per a tots els gustos, amb tangos, sardanes, heavy, rock i el que faci falta.

divendres, 7 de setembre del 2018

Aprofiteu per les primàries els nous valors de la política local

Ara és el torn del Psc, Primer va ser l'antiga Cdc, amb una majoria absoluta i només un vot va votar en contra la única candidata. Després va venir Erc on la cosa va anar més equilibrada i la portaveu actual del grup va ser l'escollida. Ara és el torn del partit majoritari amb 4 regidors. Sempre s'ha dit, s'ha comentat que seria el Kenneth, suposo que les coses van per aquí. No crec que es presenti ningú més, però mai se sap hi poden haver candidats alternatius perquè aquest que sona sembla ser no té totes les confiances com hauria de passar. El que no es normal que hi hagi candidats per més de 90% dels vots en una situació presumptament normal. Dintre de tot això hi ha el candidat no adscrit que també podria aprofitar electoral i podria ser escollit per liderar algun partit. Durant 4 anys han anat de la mà amb els altres dos partits. Dos aprofitem el bagatge, l'entesa i el que faci falta i que el candidat no adscrit pugui ser escollit pel Psc perquè l'altre partit de la coalició ja té la seva líder. A veure si li fan un lloc ben merescut i no el deixen a la vorera. Ell s'ho ha currat i jo crec que podria ser un gran cap de llista per moltes coses que la gent coneix. Només apunto la possibilitat perquè amb els seus antics companys de partit segur que no hi torna.

dimecres, 5 de setembre del 2018

Molts a manar i pocs a fer la feina



Les noves tendències d’alguns ajuntaments és dotar a l’administració d’alts càrrecs que gestionin l’empresa segons les línies polítiques de l’equip de govern.
Aquestes són les noves aportacions per a una nova administració que molts cops es pot traduir amb la figura del gerent i del coordinador. Uns perfils que poden arribar en una localitat mitjana a uns mínims de 60.000 euros bruts anuals per situar-se en el punt de trobada entre els polítics i els funcionaris.
En una administració on cada dia hi ha més serveis externalitats, l’aparició d’aquestes figures només serveix per generar burocràcia en la part alta de l’administració. El que fan falta són persones que facin la feina del dia a dia que amb els salaris d’aquests personatges es poden satisfer un parell o tres molt ben pagats segons el mercat.
Les noves tendències no van pas en aquest camí sinó tot al contrari, agafar les diferents parcel·les de poder i anar dividint i organitzant més espais perquè un expedient des de que entra per la porta fins que arribi dalt de tot hagi de passar per més portes i entrebancs. Una manera de repartir més les responsabilitats. Si abans hi havia una persona que havia de decidir una cosa, doncs ara en seran tres o quatre i així es poden també repartir les conseqüències de tot plegat.
Evidentment aquestes figures haurien de ser per persones vingudes de fora o algun professional amb ànim d’escalador intern que sempre en pots trobar en qualsevol col·lectiu. Aquests professionals vindrien a augmentar en general la massa salarial, pel seu cost, però molt possiblement el ciutadà no ho veuria traduït en la resposta de l’administració perquè aquesta seria més feixuga i amb més etapes. El problema és que sembla ser que la gent tot i voler tenir responsabilitats que justifiquin el seu salari en el fons aquest part negativa de la nòmina intenta compartir-la amb una altra persona.
Encara sembla que vivim en una època de “titulitis” de tot tipus, però per fer front a les realitats molts cops és més útil l’experiència que no pas alguns màsters o postgraus que et pots trobar al mercat a bon preu i moltes convalidacions. Un món aquest que com s’ha vist amb la Universitat Juan Carlos I a Madrid també s’espavila per treure rendiment comercial a la seva oferta. No oblidem que una universitat també té una part important de negoci com ho pot ser un quiosc de xurros a la via pública.
Si un organigrama ideal fins ara pot semblar-se a una piràmide, les noves tendències d’alguns il·luminats treballen perquè la part de dalt no acabi com la Torre Eiffel de París sinó que sigui molt més consistent i ampla. En el fons tot això en perjudici de la gent que mou la maquinària cada dia i que s’encarrega que el motor funcioni dia a dia amb les mínimes instruccions. Evidentment cada dia l’administració és complica però crear aquests comandaments no és pas la solució sinó que tot al contrari, la resposta és més lluny i costa més de trobar.
Una altra dels objectius que tot i que no es vol reconèixer, però després de l’aplicació de la realitat de tot això és convertir, polítics, càrrecs de confiança i gent de partit en aquest tipus de funcionaris quan la seva opció política ha estat descartada per la majoria de la gent.
Abans que es quedin a casa sense cap nòmina, alguns d’una forma o una altra acaben ocupant aquests càrrecs entre polítics i funcionaris. Molts d’ells sempre s’han sabut moure en aquests ambients, alguns jugadors de bàsquet professional i altres doncs ja controlen aquest tarannà que caracteritza a classe política que pot acabar amb el copet a l’esquena.
Aquesta és una mala praxis política que juntament amb les externalitzacions cada dia fan més feble el paper de l’administració al servei d’una burocràcia ineficaç i d’unes empreses que només pensen en el seu benefici propi ben lluny de l’interès comú.



dilluns, 3 de setembre del 2018

Yucatan un creuer molt arriscat

Divertida comedia Yucatan que ens ajuda a acomiadar l'estiu. Una lliçó amb moralina final on no hi falta cap personatge. dura unes dues hores però la veritat és que passa ràpid. hi ha escenes molt bones amb actors més que coneguts.

diumenge, 2 de setembre del 2018

Una Fira del Tancat amb parades d'arreu


Vaig una de les persones que va visitar la nova proposta per reavitalitzar el comerç del Vendrell sota el nom de Fira't el Tancat. Fa uns anys s'havia fet una mena de fora stocks a la Rambla Cañas i la cosa va ser com un fracàs. Ahir no sé com van anar les vendes, però si aquesta fira era per reavitalitzar els comerços del Tancat alguna cosa falla perquè més de la meitat de paradetes no eren del Tancat i algunes no sé ni d'on venien. La majoria d'establiments del Tancat, que no n'hi ha tants, van passar olímpicament d'aquesta mena de fira per comenpensar una mica altres propostes que es fan al centre de la vila i que el Tancat queda exclòs. No sé si per ser la primera vegada els hi va fer cosa, perquè era un mal dia i estaves de festa, però sort que la història es va omplir amg gent que no eren del Tancat sinó la cosa hagués estat molt minsa. Hi ha un problema perquè aquí algú no ha entès alguna cosa o la gent del Tancat es queixa i però a l'hora de la veritat no vol participar o la proposta no era del seu agrat. La idea era com un assaig general que es pot ampliar, però si la gent del voltant no colabora cagada la hemos.
Una altra cosa que no entenc és que només hi hagués un sorteig de tickets a les 23 hores. Si tu estas una estona per allí t'has d'esperar a les 23 a veure com queda el sorteig o tornar a venir. Aquesta fira amb mitja hora sense la tenies controlada. Si es vol fer el format de petits regals s'haurien de fer almenys un parell de sortetjos, val a dir que es volia fer però es va retardar una mica per la pluja, pluja, però tot i el retard, les onze de la nit és una mica massa tard. A veure que passa en properes edicions si la gent de la zona s'apunta més o deixim que vingui gent de fora. No sé. Ja ho decidiran els tècnics de la proposta i els participants. Jo vaig veure gent, però falta que més gent d'aquí a la zona hi participi sinó queda molt penjada i podia donar molt més de si. Aquest és un tema per parlar entre tots, però aquí al Vendrell això de parlar va car i el CIT que organitzava fa el que pot.

dissabte, 1 de setembre del 2018

La tardor groga

La cosa es va animant i sembla que podem tenir una tardor calenta entre el dia 11 de setembre i després el 1r d'octubre que volen fer com una parada general però no crec que la facin perquè la cosa no està per aquestes coses. Entre una cosa i una altra estem entretinguts i a sobre sobre el que volen fer amb les restes de Franco. Mentrestant en aquest país seguim igual de pobres i precaris amb uns salaris que fan pena i un futur en parèntesis. Fins que no pugem els salaris no arreglarem el país. Si la gent no té peles no pot gastar i aquí està la base de tot plegat. Entre mòbils i altres punyetes la gent cada dia té més despesa que pot semblar xorra, però és necessària i no pugen gens els salaris. Hi ha empreses amb gent fent la mateixa feina que tenen tres salaris segons quan hagis entrat. Com més novell més poca cosa. Així no anem enlloc.