Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Un gran concert de folc a l'Auditori Pau Casals

Una de les coses interessants que acollia aquest cap de setmana al Vendrell era el concert del Pont d'Arcalís a l'Auditori Musical. Una hora i mitja de bona música popular i d'arrel tradicional. El centenar escàs de persones que estàvem a l'Auditori ha gaudit motl amb aquest grup del Pirineu. Una formació que cada vegada que ve a la plaça Nova del Vendrell dins els concerts estivals l'omple fàcilment. Enhorabona per aquesta iniciativa i esperem que la resta de concerts que facin rebin el suport merescut.

This is it, una proposta musical que val la pena

Una de les coses que m'ha sorprès ha estat la famosa, esperada i potser venerada pel·ícula de Michael Jackson. Jo anava a veure un documental típic del Canal 33 sobre els darrers mesos de l'artista americà. Al final la peli m'ha sorprès gratament i hem vist la gran feina que suposa una gira de concerts i tot com està meticulosament controlat perquè no falli cap detall. Encara que no t'agrada gaire el Rei del Pop jo l'aconsello perquè serveix per viure una mica tot aquest ambient dels artistes que molts poques vegades podem conèixer. No és fa gens llarga. A més pots escoltar i veure alguna de les seves peces més conegudes com Trhiller. Val la pena i sembla que només estarà dues setmanes a la cartellera. Això és el que he llegit a la pàgina web de la pel·licula.

divendres, 30 d’octubre del 2009

Potser massa partits al Vendrell

Segons apunta el Tothosap a les properes eleccions municipals podrem tenir un futimer de llistes: PSC, CiU, PP; ERC; PxC. Però segur que trobem el CUP, IC-V EUiA, els que s'estan generant a Ca l'Andreu i també els que s'ho monten a cal Guitarra. Potser que algun dels partits tradicionals faci algo i posi cares noves i ho canvii una mica perquè ja es fa pesat de veure els mateixos de sermpre. Hi ha més gent al món i gent molt bona i preparada. Pensem que hi ha els Amics pel Progrés que estan, però no estan, però sembla que estan. Jo crec que si surten partits nous s'hauria de fer menys partits perquè sinó guanyaran els de sempre perquè la gent es perd entre tanta llista i són vots perduts en favor dels grans. S'ha de fer un partit diferent amb cara i ulls perquè si surten un parell o tres tots hi perdem. A veure que passa. De moment hi ha moviment això és molt bo. A veure com cristalitza tot plegat.

Fes esport "al teu aire"


Després d’una intensa campanya mediàtica promocionant les noves tarifes del Patronat d’Esports Municipal del Vendrell, quan vas a apuntar-te per a un nou curs descobreixes els misteris d’aquesta oferta idònia per combatre la crisi. Si fins aquestes moments havia pagat una mica més de 40 euros per un curs d’un trimestre, la reducció d’aquestes rebaixes per tenir dret els mateixos serveis m’obliga a pagar 60 euros i escaig. He d’afegir més de 20 euros en aquest descompte fantàstic. Davant d’aquesta situació un xic incomprensible només et pots quedar esperant uns dies a què et vingui la quota trimestral d’abonat. Llavors comences a veure una mica de llum en tot això. En la nova factura t’han descomptat uns 20 euros per aquests tres mesos pel que fa al curs anterior. Si recapitules una mica, almenys en el meu cas, pots veure fàcilment com a final de comptes la veritat és que pagues igual que abans, però a més a més amb la nova oferta no tens cap opció ni a activendres, ni les minis que ja no estan incloses amb aquesta fantàstica reducció per als temps que corren. Si vols accedir a aquesta part de l’oferta resulta que ara has d’afegir 12 euros a banda dels anteriors esmentats. La part més complicada és que puguis quadrar els horaris. Perquè l’oferta ja no es tan variada perquè no hi ha tanta gent i com menys esportistes trobem menys cursos s’oferten. La crisis també és nota. És un peix que es menja la cua .
En resum, la nova campanya del Patronat d’Esports del Vendrell es podria titular fes esport “al teu aire” o “monta-t’ho com vulguis”. La voluntat real d’aquesta nova campanya el que vol és que per 20 euros al mes puguis anar tu solet a fer piscines, màquines, sauna, córrer per fora i altres coses que pots anar fent utilitzant els serveis dels que disposa. Si tens ganes d’algun monitor llavors la cosa ja surt més cara que anar a Calafell que sembla que a part de la matrícula al voltant dels 50 euros la practica esportiva et resulta a 37 euros al mes. Aquesta quota fixa et permet accedir a tots els cursos i serveis que vulguis. Hem de tenir en compte una cosa pel que fa a Calafell. Aquests preus de Calafell poden ser una campanya per captar clients per a les virginals instal·lacions del municipi costaner. No seria estrany que a mig termini aquests preus pateixin alguns modificacions a l’alça. Una altra proposta per aquells que són fidels a un monitor o a un esport molt concret que no requereix una gran instal·lació passa per anar a un gimnàs privat del Vendrell amb uns preus molt competitius.
És bo que tothom faci esport d’una manera independent i autodidàctica, com tothom qui vulgui aprendre idiomes pot agafar un llibre en anglès i endavant. Amb quatre dies Shakespeare i les cançons d’U2 no presentaran cap dificultat. No parlem dels músics. Quants milers de casos podem trobar dels que es compren una guitarra. Després de quatre dies ja poden pujar als escenaris a fer concerts i omplir places i estadis. Biografies d’aquest tipus en podríem trobar a dojo en qualsevol llibreria de la localitat. Per cert, alguna encara en deu quedar.
El fet de fer esport és molt important per tots nosaltres. No es tracta només de passar hores practicant alguna disciplina al nostre aire. Per anar bé hi ha d’haver algú que et controli i t’ajudi a fer-ho amb rigor i d’una forma correcte. Jo conec el món de la natació i la veritat és que ha estat molt útil aprendre de la mà d’un bon monitor que sap en cada moment els exercicis més adients per a la teva situació. Tothom en pot aprendre i tothom a vegades sembla que et pugui ensenyar, però la veritat que si un monitor no té o no sap difondre els coneixements necessaris es nota molt. Potser el dia següent de curset ja tinguis molèsties a l’esquena perquè la teva postura en algun dels estils no és la més indicada. En els 9 anys que he estat practicant esport he tingut de tot, de gent que et seguien al detall fins als altres que adoptaven postures més passives. Òbviament hi ha d’haver moments en què has de practicar un esport al teu aire, però dins d’un aprenentatge complet que et permeti seguir unes pautes generals idònies per assolir un bona practica correcte d’aquella especialitat.
Ja sé que cada dia estem tots més predisposats per esdevindre grans arquitectes, traductors, informàtics, metges, dissenyadors i un llarg etcètera. Només cal que ens passem per algun quiosc i allí trobarem a bon preu totes les nostres potencialitats a través de 20 fascicles d’un col·leccionable miraculós que inclou telèfon de consulta directe amb tutor. Per favor, hem d’entendre el fer esport és una mica més complicat que tot això. El nostre cos i la nostra salut està en joc i no ens podem permetre aquest tipus d’ofertes que ens poden portar més perjudicis que beneficis si no les portem com requereix. Molts dels que seguim allí no ho fem per la bellesa de la infrastructura, ni pels acabats dels vestuaris sinó per la bona relació que hi ha entre nosaltres i els nostres monitors que ens han sabut donar la part humana a l’esport. Una cosa que no té paraules, però que per nosaltres és fàcil d’entendre perquè ho vivim en el dia a dia.


Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 d'octubre de 2009

dijous, 29 d’octubre del 2009

Molt de moviment a Caritas del Vendrell

Aquest matí he anat al local de Caritas del Vendrell, allí amagat entre el carrer Santa Anna i el carrer de la Pau. M'he sorprès de la gent que hi havia remenant roba i per allí dins mirant. La veritat que és nota que alguna cosa a la nostra societat no funciona del tot i entitats com aquesta són les que han de suportar un cop més fort. La feina de Caritas és encomiable i esperem que altres institucions i entitats n'aprenguin de la seva manera de treballar tant en moments més bons que altres no tan positius

dimecres, 28 d’octubre del 2009

La gent no llegeix a Larrsson encara que ho sembli

Tot i el que sembla, la majoria de persones de la meva enquesta no han llegit cap llibre del Stieg Larsson. La majoria dels meus lectors fan cas omís a la famosa trilogia. Una dada prou important en un estiu que s'ha vist a moltes persones llegint aquest llibres força gruixuts. El resultat ha estat 6 persones que no el llegeixen. 4 que no saben qui és i només 3 persones que han llegit la seva trilogia. No hi ha ningú que s'hagi quedat en el primer o el segon volum.

Menys policies al carrer

Una de les coses que estan sortint a la llum aquests mesos són les presumptes trames en algunes institucions públiques. Potser a partir d'ara els polícies hauran d'estar dins els edificis públics i no tant al carrer a veure que troben. A vegades a la vida la truita es gira i tenim sorpreses com el que ha passat a Santa Coloma. A veure que passa. Això és la crisis o és que ja no se sabia com dissimular.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Un petit retoc a una de les entrades del Vendrell

Una de les coses que ajudaria a la imatge del Vendrell es netejar d'herbotes aquella Rambla del Botafoc que no dóna molt bona impressió i deixar per la nit l'enllumenat obert perquè a vegades, només funcionen una part dels fanals. Estem en crisis, però potser no tant.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Un concert quue no us podeu perdre, Pont d'Arcalis

Us recomano un concert. Aquest divendres dia 31 a les 22 hores a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador. Tocaran el Pont d'Arcalis. A mi m'encanten per la tasca que fan de recuperació de peces tradicionals i el producte que fan sobre l'escenari. Són molt bons. No us arrepentireu. Sóc un seguir dels Laxen, però davant del projecte del pont no hi puc faltar. Aquest divendres, un dia abans de la castanyada a Sant Salvador del Vendrell. Folk i tradició servida en safata de plata.

Un gran Sergio Dalma a l'Auditori de Lleida


Vaig disfrutar molt del concert de Sergio Dalma a l'Auditori de Lleida. Allí vam repassar en un ambient diferent els seus 20 anys de carrera. Es nota que se sap moure per sobre l'escenari i des del primer moment connecta amb el public. Algunes peces havien patit una operació de cirurgia estètica, però sonava tot fantàstic. Estava dalt de tot, però vaig gaudir com un camell. L'espectacle va estar molt bé i el so era perfecte. El que no em va agradar gens és que barreges algunes cançons en català i en castellà. Queda malament. Jo crec que ja que en té poques en català que les faci totes en català o si més no en castellà, però barrejat queda cutre. A veure si en pren nota.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Un gran sopar de quarantanyeros del Baix Penedès


Un sopar fantàstic el de quarantanyeros del Baix Penedès. Al final varem ser 67, encara que ens vam apauntar 69, però al final hi van haver dues baixes. Molt bon ambient tota la nit i va servir per veure cares que feia molts anys que no es veiem. el David Valls i la Maria José Sardà van tallar el pastís perquè eren el més gran i el més jove d'aquesta generació. Per la seva banda, Jordi Fernández va poar la música. Gràcies a tots per fer-ho possible. Varem acabar a l'Onyx, és normal, oi?

divendres, 23 d’octubre del 2009

Un Àgora que necessita unes tisores

Al final he anat a veure Àgora. La història està molt ben feta i amb molt de decorats i extres i etc. És una lluita pel poder entre diferents religions i pagans i es va veient la cosa com evoluciona i com el poder corromp. Es fa una mica llarga. Jo crec que amb mitja hora més guanyaria. Sinó esperes gaire gran cosa et pot agradar. Si tens moltes expectatives, pots sortir un xic decepecionat

68 persones en el sopar del 69 del Baix Penedès

Un gran èxit de gent. Al final en el sopar de quarantons del Baix Penedès serèm 68 persones. Gràcies per apuntar-se. Ens veiem demà al Xaloquell. Ens ho passarem molt bé. 40 anys són 40 anys. A partir de dos de deu de la nit.

Un futur negre per al Baix Penedès

Les empreses tanquen. No s'obren. Sembla ser que ara serà el torn d'Intermarché. La cosa al Baix Penedès està molt fotut i més de cara a l'hivern. Algú fa alguna cosa amb cara i ulls? Ja estem en una situació preocupant. Sort que la Traviata només ha canviat el nom. Esperem que aguanti.

Produir no és igual que estar present

Aquest mes de juliol, a la feina, hem descobert amb molta joia i alegria la possibilitat de controlar els nostres marcatges a l’entrar i al sortir cada dia. Encara que el seu funcionament real arribi a ser exemplar, la seva filosofia deixa molt que desitjar, perquè hi ha àrdues missions que ja fa anys que han quedat abastament superades. En el nostre conveni posa clarament l’horari setmanal que hem de complir ocupant religiosament el nostre lloc de treball. És un fet ineludible i inapel·lable complir puntualment amb aquest rigorós precepte. El més lloable de la nostra tasca professional són les hores que transcorren entre marcatge i marcatge per esbrinar objectivament la nostra productivitat. No cal dir que com més hores passem més produïm Una tautologia totalment indiscutible i que ningú pot posar mai en solfa. Ai lass qui gosi fer-ho. Alguns treballadors no tenen la sort de poder demostrar la seva productivitat a la resta de mortals d’una manera tan fidedigna i contrastada com el que suposa aquesta petita visita diària a aquest aparell de darrera tecnologia. Aquests currants tan poc afortunats en aquesta vida mundana no tenen cap tipus d’obligació de deixar testimoni del seu pas. Ells s’ho perden perquè el més important en aquesta vida és produir i produir perquè les màquines registrin les estadístiques oportunes. Mai ningú els podrà demostrar científicament quin nivell de productivitat ofereixen a la resta de la societat. Saber quin és el seu pes específic en la nostra escala de valors. En el conveni laboral anterior ja venia clarament reflectit les avantatges econòmics que suposava aquest petit exercici diari. En l’actual conveni, només ho conserven alguns professionals, els més privilegiats. En concret aquells que uniformats o de carrer i procuren vetllar per la nostra seguretat i comportament a les mans d’un volant. Per la resta de treballadors, també mortals, es considera que ja tenim cobert amb les percepcions dineràries actuals la nostra productivitat, inclús quan se superen en temps les nostres obligacions professionals. No correspon compensar a una persona que per algun fet miraculós produeix més de la normalitat excepte els abans esmentats. Senzillament perquè està més hores a la feina. Produïm en una fòrmula matèmatica directament proporcional amb les hores que hi passem. Encara no hem ensopegat, ni per ensurt, amb aquest món nou amb la seva nomenclatura que ens parla d’objectius, incentivació, ni plans de formació, projectes, ni cursets especialitzats, ni valoració de l’interès. Són paraules massa rocambolesques per a poder-les aplicar en el nostre dia a dia carregat de rutina i de copiar versus enganxar. El fet que algun dia els seus resultats es puguin bescanviar amb un reconeixement traduït en compensació econòmica o temporal encara queda massa lluny.
Aquest és el mateix concepte que ens permet entendre que el millor llibre és aquell que té més número de pàgines. Millor metge és aquell que passa més minuts per pacient i millor pel·lícula és aquella que dura més minuts. El ple municipal més interessant és aquell que més tard acaba. En la mateixa línia també podem trobar afirmacions com que jo prefereixo portar els nens a un col·legi de pagament perquè és millor que un de l’ensenyament gratuït. El mateix passa amb la sanitat, encara que la situació actual a la comarca deixa molt que desitjar pels motius que tots coneixem i ningú ha fet res en contra amb cara i ulls.
Ens hem d’acostumar a veure el món d’una altra manera. Hi ha alguns conceptes que malauradament ja fa anys que han quedat obsolets si és que mai realment han tingut cap mena de valor real. Potser només han estat falsos enlluernaments per demostrar alguna cosa que l’interessava amb algú.Tot això passa en altres múltiples coses a la vida. Però de mica en mica tots plegats anem aprenent a saber valorar el que realment és important i deixar-nos de propostes tribials com valorar la productivitat per hores passades. La veritat és que tampoc no tenim les eines per fer-ho d’una altra manera. Potser és això el que realment no és vol reconèixer.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 23 d'octubre del 2009

dijous, 22 d’octubre del 2009

Encara que plogui normal no sembla que ho sigui

Plou com és normal que plogui i quan plou com és normal que plogui molts llocs queden inundats. No saben que aquí tenim un clima mediterrani que quan plou plou. Sembla que les persones que han dissenyat aquesta comarca ho hagin fet per un clima mig desèrtic que de pluja ben poca. Hi ha vegades que si que plou molt, però altres quan plou normal sembla que no sigui la cosa normal

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Al Vendrell li falta el carrer rotonda.

El Vendrell és el país de les rotondes. És un dels pobles on sempre que poden hi posen una rotonda. Jo crec que algunes estan bé, però altres com la de l'avinguda Parlament de Catalunya queden una mica mal posades. A veure si se li dedica un carrer. Carrer rotonda. Nosaltres t'hem fet gran i rodona.

Els impostos millor que baxin

La nova enquesta em diu que millor que baxin els impostos. Quatre persones aposten per això. Mentre 1 persona diu que s'han de pujar i una altra que no cal que els toquem. La cosa un cop més ha quedat ben clara.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Ja tenim aquí el sopar de quarantons del Baix Penedès

Ja tenim aquí el sopar de quarantons del Baix Penedès, la cita serà aquet dissabte, dia 24 a dos quarts de deu de la nit al Xaloquell. Ens veiem al restaurant. Si hi ha algun problema envieu un mail a baixpenedes69@gmail.com

Serà UNA GRAN FESTA I ENS HO PASSAREM PIPA

No m'agrada el proper tema del programa Banda Ampla

El programa de demà de banda ampla de Tv3 parlarà del Felix Millet. Jo crec que no és gens bo que un programa personalitzi en un cas i en una persona tot i que malauradament és molt coneguda pel que està fet i ves a saber com acabarà. Però donar-li l'honor de ser el protagonista d'un dia no es fa. Es podria parlar de la corrupció en els organismes oficials o del paper de les ONG o de les fundacions, però el tema de demà no el trobo gens encertat.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Qui sap on està la tardor?

Fa fred, ja funciona la calefacció. Hem passat en pocs dies de l'estiu a l'hivern. Això no pot ser. On està la tardor? qui ens l'ha pres? el Millet?

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Adeu Fira gelada que fas olor de vi i tapa i ceràmica mig abandonada

La Fira ja s'ha acabat. Ha estat molt bé. El Mostraví ha triomfat per sobre del bé i del mal. La gent molt enrrollada en aquesta plaça de la Sardana. La Ceràmica amb gent molt bona i peces molt interessants, però penjats al costat del torrent de la Bisbal. Els concerts, la veritat que el primer dia amb Clau de sol, hi havia una representació molt minsa. El dia següent en el famós concurs i amb el Cruz, quatre gats gelats de fred. El Manel va omplir a petar fins les orelles. La banda del Puig molt animada. Sort d'aquests perquè els Manel no era ni el dia, ni l'hora més adient per a la seva actuació. Vol una cosa més tranqui i no tan tard. Esperem que l'any que ve sigui millor. S'han acabat les festes i ara toca hivernar a anar al cine i al Sam o com es digui que sembla que ha ressucitat com la Traviata que ja té un cartell amb un nom raro nou. Esperem propers esdeveniments. Bona nit i tapa't

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Hi ha alguna cosa que es mou al Vendrell a part del Tobies

A vegades penso que el que té més marxa del Vendrell és el Tobies que almenys gira, però pel que ha passat al Cabrot veig que hi ha una nova generació que vol obrir-se camí endavant sense esperar que els altres es retirin del tot. Endavant i a veure si altres en prenen nota. Que ens conve a tots una mica.

Un concert fred i especial a l Rambla Cañas

Ahir va ser el gran dia en que el successor català en versió castellana de l'Alex Ubago ( també canta en castellà) arribava al Vendrell. El Toni Cruz, va sonar les seves cançons allí enmig d'aquell fred envelat de la Rambla Cañas que estava obert per massa cantons i feia molt de fred. No mata ni crec que mati. Molta poesia en versió de revistes del cor. Després d'ell, un concert amb tres grups que participem en el concurs nacional (espanyol) del Fenm que vol dir Festival de Nueva Música. El guanyador, suposo que van ser els Kill me later, que per mi ho van fer els millors. Els altres, doncs anar fent. Pels presumptes guanyadors, no els aniria malament canvia una mica d'imatge perquè, ja se que són pasotilles, però si volen fer algu en tot això de la música no estaria malament seguir uns mínims criteris d'imatges, mínims. La gent que vagi a veure els Manel avui que es tapi com si fos hivern. Ja ho vereu. Al final vam quedar 4 gats.

Hi ha algun lloc pitjor per la ceràmica al Vendrell

La V Fira de Ceràmica del Vendrell està mig abandonada al costat del Torrent de la Bisbal. Ahir hi vaig anar a les 9 hi havia quatre gats, però que es podien comptar amb les mans d'una mà. És patètic que li hagin donat aquesta ubicació a una cosa de les que el Vendrell en podria estar prou orgullós. Potser la gent que enguany han vingut després de l'escassa visita l'any que diguin que Sant Pere era un bon home. Jo crec que això no s'ho mereixen. Hi ha altres llocs millors que aquest. Aquí hi podrien posar el menjar i els cotxes i segur que funciona, però clar a l'art ja li ve justet i si el planten en aquest lloc que fa quatre dies que l'han batejat i molts no saben ni el nom, anem perduts. A veure si poden rectificar o ja serà massa tard quan ho vulguin fer

dijous, 15 d’octubre del 2009

Una nit màgica a l'Apolo de la mà dels Laxen


La nau espacial tripulada pels Lax’n’Busto va aterrar a la lluna dels somnis realitzats en una nit plujosa i màgica. Vàrem ser més de 1.000 persones les que vàrem participar en aquest viatge galàctic. Una cita esperada. Després de 40 anys que l’home arribés a la lluna, els Laxen ens porten ben enlaire en un dels seus millors concerts d’aquesta temporada i de la seva dilatada trajectòria musical. De primeres hores de la tarda els seguidors més entusiastes ja ocupaven els primers llocs del que més tard es convertiria en una llarga cua que rodejaria bona part de les parets d’aquest emblemàtic edifici del Paral·lel Barceloní. Una mica abans de les nou de la nit s’obrien les portes. Era qüestió d’ensenyar ràpidament l’entrada que molts ja havíem comprat per internet i posicionar-se en aquest espai rectangular. Passava una mica d’un quart de deu de la nit i un home disfressat d’astronauta pujava a l’escenari i plantava una bandera blanca amb el nom del grup i del seu darrer disc. A partir d’aquí ja van començar a sonar els primers acords d’una de les peces dels seu darrer treball discogràfic “Sense sentit”. Era el tret de sortida perquè la sala plena de gom a gom comences a vibrar de valent fins el final del concert que també va acabar amb el clàssic Miami Beach. Eren poc més de les onze de la nit. Gairebé dues hores d’emocions, saltar, moure’s, somriures, taral·lejar, gresca, complicitat i molta calor que va durar aquest esperada cita del grup vendrellenc amb els seus seguidors incondicionals. Hi havia un munt de cares conegudes del Vendrell que no es van voler passar per alt l’enregistrament d’aquest transcendental concert que al mes de novembre es posarà a la venda en format cd i dvd. Entre els amics i parents del públic no hi van faltar alguns dels membres del grup Gossos, que van seguir l’espectacle des de la part de dalt de la sala. No hi van faltar les cançons de sempre com “Tinc fam de tu”, “Llença’t”, “La meva terra és el mar” “Toca’m els ous Maria” amb un important pes dels dos darrers treballs creatius de la formació amb el Salva. Els allí presents vam poder escoltar per primer cop dues cançons inèdites del grup, “M’agrades tu” escrita i composta per Pemi Rovirosa que ens recorda fàcilment les primeres composicions de la formació i una altra que van afegir als bisos del final de la festa que s’assembla una mica més amb la línia nova encetada amb l’entrada del nou cantant. Una gran nit amb un escenari petit al que no ens tenia acostumats en els seus concerts, però que estava molt ben aprofitada amb el Jimmy Pinyol i la seva bateria que tenia la base rodejada per unes fantàstiques pedres lunars. Pels seguidors del grup es pot dir que varen fer un concert normal amb l’afegitó d’aquestes noves peces que estrenaven per aquesta ocasió. El que si que es va poder veure en tot moment va ser l’emoció dels membres del grup, en especial el Pemi Rovirosa que amb les seves cordes transmetia energia positiva a tota la gernació que venia disposada a sentir bon rock n roll. Per cert, trobo a faltar en els concerts del grup els solos de bateria del Pinyol. Esperem que en la nova temporada en puguem gaudir com els primers temps que era un dels moments esperats dels concerts. Al meu entendre, hi havia massa gent en aquella sala. La cosa a vegades es convertia en excessivament agobiant. Amb 100 persones menys o una altra sala, tothom hi hagués sortit guanyant. Ara a esperar el fruit d’aquest treball i felicitar al grup i al seu entorn per aquest concert i a tots nosaltres per haver estat al seu costat i fer realitat projectes com aquest nou esglaó per a la seva llarga discografia.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 d'octubre del 2009

Una Fira ancorada en el passat

Les fires de tot arreu no passen pels seus millors moments. No fa gaires setmanes la de Sant Miquel de Lleida tenia algun petit ensurt per la negativa dels principals concessionaris de tractors a participar en aquest certamen. Si donem un tomb per altres semblants com la de Vilanova i la Geltrú veurem que la problemàtica és molt semblant a la de Santa Teresa del Vendrell. L’esperit bàsic d’una fira que ha de servir per presentar a la ciutadania productes i serveis nous. En cas que aquestes empreses formin part del teixit del municipi o de la comarca la cosa ja resulta un triomf absolut. Però la realitat resulta real ben diferent. Aquestes empreses com l’automoció o altres empreses locals cada dia els costa més aguantar la despesa que suposa participar en aquestes trobades comercials. El seu lloc és ocupat per les típiques parades de mercat que t’ofereixen una gran gamma de productes des de paelles on s’enganxa res de res a peladors de patates que fan autèntics miracles dins l’àmbit de la cuina moderna. Un pes important d’aquest nou col·lectiu de firaires emergents la trobem en la bijuteria que aprofiten qualsevol ocasió per plantar les seves creacions artístiques allí al mig entre descalcificadors i botigues de mobles.
Les fires en el moment que van sorgir tenia molt de sentit. Els pagesos i menestrals tenien una oportunitat clau per comprar tot allò que necessitaven per la resta de l’any des de carros a elements per la llar. Però estem parlant gairebé de dos segles enrere quan els comerços que hi podia al Vendrell es podien comptar amb les dits de les dues mans. Llavors anar a Vilafranca era com anar a actualment a Perpinyà. Barcelona o Tarragona ja representaven esforços massa arriscats pels mitjans de comunicació que predominaven en aquells temps. Una fira actualitzada hauria de recollir les noves tendències del mercat. Però hi ha una proposta que cada dia es va imposant més a casa nostra amb força bona acollida. Són les fires sectorials o especialitzades, com la Fira del Ram de Vic, la Fira d’Arts Escèniques de Tàrrega, Fira de l’Avet a Espinelves, La Fira de la figa d’Alguaire, Fira de la Castanya de Viladrau i tantes altres similars que es reparteixen pel territori català.
El model de fira que tenim aquí a les portes aquesta setmana necessita una profunda remodelació. La vila i la comarca tenen moltes coses que oferir en una cita singular com aquesta. Per altra banda, cal saber quins són els motius perquè molts dels comerciants locals es mantenen al marge d’aquesta fira. A la comarca tenim unes quantes empreses amb forts vincles internacionals que mai han aparegut per cap caseta de la Rambla. Altres potser no han sortit del municipi, però per les seves característiques són molt indicats per a participar en aquesta cita anual. ¿Algú sap el motiu real que els porta a obviar reiteradament aquesta mena d’aparador de la comarca?
Hem de treballar en aquest sentit, especialització amb un pes específic de la vila i comarca. Una de les propostes agosarades per aquest any hagués estat centrar la present edició de la fira en el món de la ceràmica pel renom que ha adquirit aquesta biennal en el món de l’art en general i d’aquesta tècnica en particular. Hem tingut la brillant idea de plantar una part d’aquest món creatiu en un lateral del carrer Indústria. Està bé per donar a conèixer aquest nou espai recuperat a la indústria de la rajola local, però queda una mica apartat del nucli de la població en especial per als visitants foranis i de la resta de la mostra. Un altre dels problemes de la Fira és la minva d’espai per estacionar els vehicles durant aquests dies pel canvi de finalitat. Sort en tenim encara del solar del costat de la Riera on es fan els concerts de Festa Major. Una mica arregladet quedaria molt millor. Esperem que no ens plogui a tots plegats.



Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 d'octubre del 2009

Moltde caliu en el correfoc nudista de Llorenç



Llorenç del Penedès va ser un dels grans protagonistes del cap de setmana amb el seu correfoc nudista. Benvinguts d’arreu de la geografia catalana, inclòs de Mallorca que no s’ho van voler deixar perdre. Una iniciativa original que volia servir per dir no a la nova directiva europea que vol obligar a què entre el foc i el públic hi hagi 100 metres de distància. Aquesta és una forma diplomàtica per carregar-se la majoria dels correfocs que es fan a casa nostra. Aquest acte organitzat entre altres per la colla de diables local volia servir com a protesta contra aquesta nova llei emanada de la Unió Europea. Els actes d’aquest dissabte reivindicatiu van començar dissabte tarda amb una cercavila dels diables participants, tapats amb calçotets i calces, alguns de mida mol reduïda. Encara que alguns, no arribaven a la desena van optar per anar sense res de roba al cos. Hi havia entres participants poques diableses. Totes anaven tapades en la part superior i inferior amb diferents tipus de roba. A la pancarta que presidia la concentració es podia llegir “Farem les festes de foc peti qui peti”. Tot seguit a la banda més elevada de la Rambla Marinada van llegir un manifest en contra d’aquesta nova normativa. El moment més sorollós va ser quan tots els diables i alguns animals de foc van començar a fer rodar les seves masses llençant espurnes de foc al mig d’aquesta important via local. Una festa que va durar uns tres quarts d’hora. A la nit, la música va posar punt i final a aquesta acció de protesta que ha estat una de les iniciatives més populars aquest cap de setmana arreu de Catalunya.

Els cellers Jané Ventura tanquen la temporada de la Verema



Una de les tradicions dels cellers Jané Ventura és cloure la temporada de la verema amb un esmorzar on hi són convidats: amics, restauradors, enòlegs, periodistes entre d’altres. Aquesta cita va tenir lloc el passat cap de setmana coincidint amb la finalització de la verema que s’ha caracteritzat per la qualitat del raïm, en part provocat pel bon clima, especialment en els mesos d’estiu. La primera part de la trobada consistia en anar a la finca dels Camps ubicada en la Juncosa del Montmell per obtenir alguns d’aquests raïms que després ens serviran per veure les primeres passes per obtenir un bon vi. Es tallen uns quants exemplars de la varietat negre ull de llebre, els quals ens serviran com a mostra per conèixer de prop les primeres parts d’aquest llarg procés que acabarà d’aquí uns cinc anys, en aquest cas, en alguna taula familiar o restaurant. Tot seguit es porten en caixes fins al celler de la Masia Vilella on una màquina separa els grans de la rapa per conservar un millor gust del raïm. Tot seguit en aquest mateix aparell mecànic, uns operaris acabaran de treure si ha quedat un tros de rapa i extrauran aquells grans que no presentin unes condicions òptimes per aconseguir un bon caldo. Tot seguit durant unes hores es posarà a fermentar i masserar en unes cubes metàl·liques per donar cos i el millor gust a aquest nou vi. Més endavant el seu fruit acabarà en una barrica de fusta on durant uns mesos assolirà el toc personal per servir a taula. Tot està controlat al mínim detall. A l’hora de collir el raïm, els grans que a primera vista ja no estan en condicions es deixen allí al peu del cep. Cada finca, inclòs alguna part en especial, s’ha recollir en el moment que presentin unes millors condicions per entrar en el procés que el portarà a formar part d’un banquet. Tot està controlat: la temperatura, les varietats, la maduració. Realment és sorprenent el detall amb què aquests cellers elaboren els seus productes que no té res a veure amb altres productors que tot ho posen dins el mateix sac. Jané Ventura és una empresa que vetlla per la qualitat dels seus productes i són conscients que no tot pot arribar al mercat, només el millor tindrà aquesta oportunitat.




Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 d'octubre del 2009

ARRIBEM ALS 50 EN EL SOPAR DE QUARANTONS DEL BAIX PENEDÈS.

eieie. JA QUASI EN SOM 50 PER AQUEST SOPAR TAN ESPERAT


JA US PODEU APUNTAR A LA TROBADA DELS QUE VAREM NEIXER L’ANY 1969. ENGUANY EN FEM 40.

LA CITA SERÀ UN SOPAR EL DIA 24 D’OCTUBRE AL XALOQUELL.

PER APUNTAR-SE:

- ENVIEU UN MAIL AMB LES VOSTRES DADES AL baixpenedes69@gmail.com

- INGRESSEU 40 EUROS PER PERSONA AL COMPTE DE “LA CAIXA” ABANS DEL 24 D’OCTUBRE.

2100-0095-46-0200809304

US HI ESPEREM!!!!!

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Els horaris dels comerços en la Fira del Vendrell

La Fira és un dels problemes per a la gent que ve a comprar al Vendrell o del Vendrell que van a comprar. Algunes botigues obren matí i tarda, altres només matí. Uns fan dilluns festa. La cosa està una mica complicada. A veure si algun any es poden tots d'acord i fan un horari força semblant perquè ara i segons la llei de Murphy segur que si busques alguna cosa trobaràs la botiga tancada.

Els vendrellencs no volen un pàrquing de pagament

10 persones no volen un pàrquing de pagament al Vendrell i 4 si que hi estan a favor. El resultat és prou clar. En temps de crisi, la cosa està clara.

Ja queda menys per la festa del quarantons del Baix Penedès

JA US PODEU APUNTAR A LA TROBADA DELS QUE VAREM NEIXER L’ANY 1969. ENGUANY EN FEM 40.

LA CITA SERÀ UN SOPAR EL DIA 24 D’OCTUBRE AL XALOQUELL.

PER APUNTAR-SE:

- ENVIEU UN MAIL AMB LES VOSTRES DADES AL baixpenedes69@gmail.com

- INGRESSEU 40 EUROS PER PERSONA AL COMPTE DE “LA CAIXA” ABANS DEL 24 D’OCTUBRE.

2100-0095-46-0200809304

US HI ESPEREM!!!!!

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Calafell de cap de setmana, per exemple

Diumenge vaig anar a Calafell platja i estava a petar de gent. Perquè serà. Jo crec que el Vendrell ha d'aprendre molt del nostre veí costaner. Realment no sé el que passa, però els resultats són prou evidents. Si s'ha d'0rganitzar un concurs d'Enfoca, realment val la pena perquè és una manera molt intel·ligent per promocionar la població.

Viatge tot inclòs versus pujada impostos

Aixo de la pujada d'impostos quan arribem a aquestes dates és un tema que surt a la llum pública. Diuen que el que queda políticament correcte és no pujar impostos i si ho abaixen, ja deu ser la monda. Això a efectes pràctics, quan pugen els impostos, la cosa pública té més poder i es poden fer moltes més coses. Com quan vas de viatge i ho tens tot pagat. Si que et resulta car, però quan estàs allí no et gastes gaire gran cosa. Sino pugen els impostos és nomes amb el vol i primera nit. Si que et surt tirat de preu, però no pares de pagar fins que tornes. La veritat és que surt molt més car. El problema que durant anys ens han volgut vendre la moto de tot inclòs i ens tocava pagar més d'impostos i crec que no rebíem els beneficis pel que pagaven. El millor es pagar poc i després ja ens ho muntarem. Ja buscarem una alarma perquè no ens entrin, ja anirem a un gimnàs privat i moltes altres coses que en un principi podrien estar abonades amb un increment d'impostos.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Poca llum en alguns carrers del Vendrell

Aquesta tarda he anat a donar un tomb pel carrer Berguedà del Vendrell i rodalies i he vist que massa llums del carrer estaven fosos i la veritat és que fa una mica de cosa. A més en aquest carrer hi ha un exemple clar de la crisis bombolla immobiliària. A veure si treuen les tanques i tapen els pisos baixos i aquell tros de vorera es pot tornar transitable per als vianants. Allò que semblava provisional, sembla que va per mesos i anys potser.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Felicitats pel correfoc nudista de Llorenç


Molta gent en el correfoc nudista de Llorenç, però no es veien els tipics mirons. Va ser una iniciativa que va tenir molt d'èxit, per la tarda tot estava a tope. Per la nit la cosa ja va minvar. Però enhorabona per la iniciativa i tal com va sortir.

divendres, 9 d’octubre del 2009

Canvis en les properes eleccions municipals al Vendrell

Aquesta setmana al Vendrell s'ha presentat el CUP que vindran a substituir els d'Alven en les properes eleccions municipals. L'altre cop no van aconseguir cap representant, a veure ara. Per altra banda els principals partits sembla que vulguin canviar alguna cosa en els caps de llista. Jo crec que CiU tornarà a contratacar per enèssima vegada amb el mateix. Esperem que posin a alguna altra persona, perquè algún cop, dic jo, algú l'haura de substituir i crec que ja toca. Han de deixar pas a les noves generacions i donar oportunitats a tothom. Crec que el PSC potser si que ens presentarà alguna altra persona, potser un home. A veure com evoluciona la cosa. El que està clar és que el mític Eladi Llop no tornarà a ser cap de llista. A veure quin crack fitxen que el pugui substituir. A veure els bons no volen hi volen anar. A veure a veure. Els amics pel progrés estan molt calladets, potser estar super actius, però no es deixen veure. Jo crec que aniran amb els socialistes. Ells diuen que no, però tant de partit petit no farem res de bo.

La Traviata del Vendrell per fi ha tancat les portes

Una de les botigues emblemàtiques del Vendrell com era la Traviata allí al costat del pont vell de França ha tancat. Ahir al matí encara tenia coses a l'aparador, però a la nit ja no hi havia res. És una llàstima que hagi tancat. Feia dies que feia ofertes i liquidacions dels seus productes, però sempre quedava una mica d'esperança. Ara ha tancat les portes. A veure que hi posaran. El normal és un xinès o paquistanès, però confiem en la sort i a veure si algú s'anima i hi posa una cosa semblant. Ara mateix no hi ha ningún lloc al Vendrell on venguin cds. Alguna cosa no funciona. Potser ens hem passat de llestos ananat a altres llocs a comprar. No sé, però la imatge no és molt alegre.

El miracle d'un matí de diumenge

El passat dia 20 de setembre vaig veure la llum a la plaça Vella del Vendrell. Allí en el punt just de trobada del poder civil i religiós del municipi. Tot just passaven les dotze del migdia i el que fins en aquell moment em semblava gairebé una utopia se’m va transformar en un objectiu fàcilment assequible. Fa uns pocs anys un grup de vendrellencs amants del seu patrimoni amb la col·laboració d’altres convilatans que s’apunten a fer coses noves i a millorar la vila van endegar un gran objectiu: Restaurar l’orgue barroc de l’església arxiprestal del Vendrell. La darrera restauració va tenir lloc a finals de la dècada dels anys 20 amb la participació del mestre Pau Casals. Una fita molt llunyana que comportava un gran cost econòmic. Ni més ni menys que 550.000 euros, que ve a correspondre a més de 91 milions de les antigues pessetes. Una xifra minsa si ho comparem amb els quasi 53.000.000 euros de l’exercici del 2009 de l’Ajuntament del Vendrell, però molt ajustat als pressupostos del Patronat de Turisme per aquest exercici que ascendeixen a 544.233 euros. La meva intenció prèvia a aquesta important data era posar de manifest els dubtes sobre la idioneïtat per portar a terme aquesta gesta ingent en la situació econòmica que està vivint la comarca en l’actualitat. Jo en cap moment vull treure ni un milímetre de la importància d’aquest orgue, per la nostra vila, la comarca, la província, la vegueria, etc, però només volia posar de manifest la dificultat que comportava recollir aquesta enorme quantitat de 550.000 euros tenint en compte que fins ara s’han recollit puna mica més de 120.000 euros per aquesta causa.. Una de les coses que també influeixen en aquest procés que s’ha generat al voltant d’aquest instrument barroc és la configuració de la societat vendrellenca pel que fa al món de les entitats. Al Vendrell hi ha un bon grapat d’entitats i associacions que és mouen en molts àmbits del teixit associatiu del municipi, però el problema que la majoria d’aquestes entitats compten amb poques persones físiques que ho tirin endavant. Són molt actives, però el seu nombre real és reduït. Una de les coses que aplaudeixo dels amics de l’orgue que dediquin un blog a internet per exposar els resultats de les seves reunions i les activitats que fan. Això és un fet crec que fins ara insòlit en aquest municipi que molts cops prefereix treballar en secret i d’esquena a la resta de la població. Aquest cop s’ha produït una excepció molt lloable en l’àmbit de la transparència que espero que sigui seguit per altres col·lectius del municipi. Aquest transparència puntual permet veure la gent que hi ha al darrere i es veu clarament que la majoria formen part d’un col·lectiu del Vendrell molt concret. No ens trobem davant d’un ventall de representants de diferents col·lectius variats que han fet aquesta causa comuna, provinents de diferents barriades amb gent del Vendrell de tota la vida de la mà de nousvinguts que han volgut afegir-se a aquest projecte conjunt. En contrapartida estem davant d’un grup social no gaire gran i ben definit en la societat local i que crec que tots coneixem amb uns trets identitaris prou clars i evidents. Aquesta teoria meva va quedar reafermada amb el número de comensals que van anar al sopar el dia anterior en una trobada que va reunir més 200 persones en una població que s’acosta perillosament als 37.000 habitants. Aquest grup que és molt treballador i hi dedica molt d’esforç a aquestes causes resulta que no es cap excepció en aquesta tònica general del volum d’aquestes entitats. Però després d’escoltar atentament el Benet Jané, alcalde del Vendrell, a Quim Nin, vicepresident de la Diputació i a l’Helenna Arribas, que sembla que venia en nom de la Generalitat, vaig veure molt clar que segons van dir els nostres representants polítics amb l’esforç econòmic de totes aquestes entitats aviat l’haurem pagat. Segons l’exalcaldessa, el president Montilla també està assabentat d’aquesta reforma i ha promès la seva col·laboració en aquest projecte. Només falta que el president del Consell Comarcal, Jordi Sánchez, que no va treure el cap per allí en aquest matí de diumenge, aporti alguna cosa més i l’objectiu ja està més que assolit. Ara ja ho veig tot molt més clar. Els nostres cabdills polítics ben aviat aportaran els diners necessaris per fer realitat aquest somni del Vendrell compartit per molts dels seus convilatans. Tothom n’és testimoni de les seves esperades paraules.

Article publicat al Diari delBaix Penedès el 9 d'octubre del 2009

dijous, 8 d’octubre del 2009

Les clíniques ens prenen el pèl

Tinc una amiga que volia operar del cor al seu home en una clìnica de Barcelona amb molt de renom. Li diuen que ingressi un dia abans i que li faran unes proves, però cap problema, el dia següent l'operaran. Doncs el que ha passat que quan han obert no s'han atrevit a operar perquè la cosa estava molt complicada. Aquest pobre senyor l'hauran d'operar dos cops amb anestesia i tot. Com ens prenen el pèl a vegades les mútues. Et deixin així i et tornen a tancar perquè diuen que no capaces. Això és una presa de pèl total. Primer que avisin que potser no ho faran. No sabeu el mal tràngol que els ha provocat. No hi ha dret a això. És una presa de pèl.

Que passarà a les propers autonòmiques i municipals?

Una de les coses bones de la democràcia és que cada quatre anys hi hagi eleccions. Tal com està la cosa les properes autonòmiques i les locals poden coincidir en la part més negativa de la nostra economia. Jo crec que ho vendrem la casa i anirem a lloguer o realment pensarem coses noves que no sigui el mateix de sempre per captar vots. Potser el que guanyi serà aquell que gasti menys per solidaritat amb la gent.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

El principi d'una nova dècada, els 40

La dècada dels 40 és una dècada que demà estrenaré. La dels 30 ha estat fantàstica. Ha servit per consolidar una mica tot plegat una vida i començar aquest camí que ha de ser molt llarg. He tingut la sort de tenir grans amics i una petita però gran família, la feina m'ha acompanyat i la veritat és que no hem puc queixar. M'agradaria que com a mínim la propera dècada fos com aquesta. Moltes gràcies de tot cor a tots perquè això hagi estat possible.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Vaya cacao amb les antenes mòbils

En la meva darrere enquesta pregunto si les antenes de telefonia afecten a la gent. Per primer cop en la curta història d'aquest bloc tinc un empat tècnic a dos vots les tres opcions. No afecten gens, una mica i molt. Cadascú que pensi el que vulgui.

Molts catalans estant contents amb la bufa a la candidatura de Madrid

Si fessim una enquesta jo crec que hi ha més catalans que diuen que estan contents amb què Madrid no hagi estat escollida que al reves. De la manera que ens traten entre una cosa i una altra al final et venen ganes d'agafar i anar al partit del Carretero a veure com peta. Jo crec que ara per ara és una utopia i no ens val la pena, però almenys que ens cuiden com a veïns d'igual a igual. Així no anem bé.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Segur que l'IBI ens puja a tots un 1%

El govern de l'Estat ha decidit per unanimitat que la quota de l'IBI ens pugi un 1% a tots per l'any que ve. Encara que els ajuntaments ens prometin que no ho tocaran, els de dalt (el Govern central) si que ho faran en la part de l'impost que els correspon. S'han de treure diners d'on sigui. L'IBI és un bon invent.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Un gran concert del cor Flumine a Lleida


Lleida celebrava aquest cap de setmana una proposta interessat per promocionar els nous valors musicals. Sota el cartell de Musiquem Lleida! tot el cap de setmana podies escoltar diferents propostes musicals en espais oberts i tancats de la localitat. La veritat que he gaudit molt veient una formació fins ara desconeguda provinent de Tortosa ie ns ha oferit un interessant repertori de clàssics de jazz. No hi han faltat ni el C. Porter, ni el D. Ellington. La cita ha estat avui diumenge davant la Paeria. Si teniu l'oportunitat de gaudir d'aquest grup no us ho deixeu perdre. El seu onm és Cor Flumine. Són de Tortosa i la veritat que són genials en el cant a capella que és el seu.

Els Laxen reparteixen energia a Alcanar


Els Laxen van oferir un nou concert després de l'esperada cita de l'Apolo. Allí en un escenari gran van oferir el bo i millor del seu repertori davant un públic entregat que anava seguint totes les peces de la formació. Ara haurem d'esperar uns dies per un nou concert.

Un gran concert de guitarra de la Lleidatana Laura Fontanals


Una jove lleidatana, Laura Fontanals, ens va oferir el passat dissabte un gran concert de guitarra a la sala Nauisca de l'Ateneu Popular de Ponent. Amb només 22 anys i una dilatada experiència amb la guitarra espanyola. No hi van faltar ni peces de Moreno Tooroba i de, F Sor. Actualment està a Madrid on estudia les especialitatas d'Interpretaciói Pedagogia de la Guitarra al Real Conservatoiro de Música d'aquesta ciutat amb Miguel Trápaga. Entre altres reconeixements va obtenir el grmi de recerca Feran Sors de la Universitat de Vic, el 2005 i el tercre premi del Concurs de Sant Anastasi 2006 i 2007 a Lleida. Ha estudiat amb importants mestre com Jose Luis Rodrigo i Marco Socias. Realment estem davant d'una de les promeses musicals de Catalunya. Esperem que el temps ens ho acabi de confirmar. Endavant Laura.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Quedem per palar dels nostres primers 40 anys de vida?

La vida és una successió de fites simbòliques que s’han d’anar superant fins arribar al registre màxim que un pot assolir. Tot això s’ha d’intentar fer amb alegria, optimisme, salut i amb alguns calerons que et permetin gaudir una mica més dels plaers gratuïts i dels que requereixen una aportació econòmica. Les etapes vitals es poden classificar en xifres concretes com, 1, 10, 20, 25, 30, 40... o per altres esdeveniments oficials i reconeguts per tots com el bateig, la Primera Comunió, les noces, l’obtenció d’un títol oficial, la superació d’unes oposicions, etc.
Nosaltres els que vàrem néixer l’any 1969 enguany ens toca celebrar la nostra primera quarantena de vida. Vàrem viure una experiència similar ara fa 10 anys i segons marca la tradició de les generacions precedents hem d’aprofitar la circumstància per tornar-nos ha trobar un altre cop tots junts per recordar vells temps i pensar en el futur que tenim a la cantonada . Hem viscut moltes coses des de que vàrem donar les primeres passes tant a nivell local com a nivell supramunicipal. Tecnològicament també hem evolucionat moltíssim. Hem passat del llapis fins a les noves creacions informàtiques que et permeten autèntics miracles vist amb pocs anys d’antelació. Fa una dècada la majoria de fills del 69 encara no havien passat per les obligacions de la maternitat, però amb 10 anys al DNI la cosa canvia bastant i la majoria d’aquest col·lectiu ja han passat per aquesta etapa de donar continuïtat a l’evolució humana.
Quan vàrem començar a caminar a les portes de la dècada del 70 un pis gran de cinc habitacions en una zona alta d’una important ciutat costava uns tres milions i mig de pessetes. Una cosa més senzilla com un diari costava en aquells temps només 3 pessetes Ara per cert ja quasi no ens recordem ni de les pessetes perquè ens estem acostumant a tot aquest món de l’Euro que posa preu a quasi totes les coses que ens envolten. Durant tot aquest temps en què aquest pis passaria a costar uns 400 o 500.000 euros i el periòdic estaria entre 1 euro amb 10 o 20 cèntims les coses han canviat moltíssim. Hem viscut una sèrie de fets molt important en les nostres existències que ens han afectat més o menys segons les circumstàncies. Les darreres campanades d’una dictadura que no sabíem cap on ens portaria definitivament, però la majoria callar i ens vàrem conformar amb una mena de partidocràcia vestida de democràcia. L’intent de cop d’Estat del 23-F ens va demostrar que més valia dolent conegut que bo per descobrir. A partir d’aquí anar fent fins avui, entre PSOE I PP que s’han anat repartint el pastís. La resta de partits continuen donant tombs als cercles de poder per veure si cau alguna cosa. Hem viscut unes Olimpíades on alguns de la nostra generació van tenir l’oportunitat de fer de voluntaris olímpics. Una record que no s’oblida fàcilment. A Catalunya tenim dos Estatuts aprovats que no han servit de gaire gran cosa dins aquest corsé en forma d’autonomia del qual no ens podem moure encara que ho vulguem consultar a la resta de convilatans.
A part d’aquestes gestes històriques que es poden trobar en qualsevol consultar en qualsevol cercador virtual hi ha altres coses que ens han marcat. Hem vist com paraules com hipoteca, crisi, Euribor, IPC, atur, Master, Postgrau, PDA, GPS, virtual, google són cada dia més comuns en el nostre llenguatge i també en la nostra vida diària.
De tot això en parlarem en la festa que he preparat pel 24 d’octubre al Xaloquell si voleu venir no dubteu en enviar un mail a baixpenedes69@gmail.com Ens veiem allí. Com més serem més riurem. Només per 1 euro per cada any de vida. Ens veiem. No hi falteu. Us hi esperem.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 d'octubre del 2009

Una nit memorable amb els Laxen


Un dels concerts memorable de la història dels Laxen va tenir lloc ahir a l'Apolo. Una sala plena fins la bandera va gaudir de valent amb aquest concert memorable que podrem comprar a finals d'any en format cd i dvd. Hi havia molts vendrellencs i la festa va sortir rodona. Els laxen, especialment el Pemi no van poder amagar la seva emoció davant d'aquest públic entregat. Llarga vida als Laxen i endavant amb el vostre projecte musical. Avui toca Alcanar....

dijous, 1 d’octubre del 2009

A què espereu apuntar-vos a la festa del 69 del Baix Penedès?




JA US PODEU APUNTAR A LA TROBADA DELS QUE VAREM NEIXER L’ANY 1969. ENGUANY EN FEM 40.

LA CITA SERÀ UN SOPAR EL DIA 24 D’OCTUBRE AL XALOQUELL.

PER APUNTAR-SE:

- ENVIEU UN MAIL AMB LES VOSTRES DADES AL baixpenedes69@gmail.com

- INGRESSEU 40 EUROS PER PERSONA AL COMPTE DE “LA CAIXA” ABANS DEL 15 D’OCTUBRE.

2100-0095-46-0200809304

US HI ESPEREM!!!!!

La importància de la mosca en les nostres vides

Una de les guerres perdudes de l'home és la mosca que et molesta quan estàs més indefens. Si dorms, si escrius, si vas en bici, en moto o a peu sempre tens la mosca que t'emprenya. Aquesta no marxa i sempre ve en el moment més indicat. Realment és un insecte que sap ocupar molt bé el seu lloc al món si aquest espai és molestar a l'ésser humà. A vegades hi hagut accidents per una mosca. Jo fa anys vaig trencar una làmpara per un animalet d'aquests. Aneu en compte la mosca és petita però es deixa notar.