divendres, 15 de desembre de 2017

40 anys d’IEP


Una de les entitats penedesenques més importants que han existit al llarg dels anys en aquest territori entre el mar i la muntanya, enguany compleix 40 anys. Una llarga trajectòria de treball en el territori, d’obrir nous camins, de compartir, d’investigar d’aixecar pons a casa nostra. Molts sabem la història dels reis, dels papes, però no ens han explicat la història dels nostres pobles, les nostres llegendes, els personatges del nostre poble. Aquí és on l’IEP ha fet una gran feina en aquest i en altres molts camps que de mica en mica han anat sorgint. Jo era un dels participants de les reunions d’història i toponimia amb el savi Manuel Bofarull, un cop cada més ens anàvem d’un poble a un altre d’una casa o una entitat a una altra a conèixer gent, a fer territori. Ha estat una de les experiències més enriquidores. Després la vida va canviar i ho vaig deixar, però amb persones com el Vicenç Carbonell, Joan Latorre, Ignasi Maria Muntaner, Ramon Arnabat ens trobàvem per estudiar el passat i organitzar actes i jornades per compartir coneixements i noves teories sobre el nostre territori. No oblidem tampoc les persones que estudiaven, les aus, les monedes, la numismàtica i tantes altres coses del nostre Penedès més proper. Una de les grans fites eren la Miscel·lània Penedesenca que era com un recull dels estudis d’aquesta i on podries trobar molts treballs inèdits que parlaven de nosaltres, un fet gairebé inèdit per la seva envergadura, més enllà de la localitat o la comarca. Va venir la crisi, la gran Caixa Penedès que era un dels pilars centrals va ser engolida per un altre banc. Llavors van minvar els recursos, no es van  saber trobar altres fonts alternatives i de mica en mica la cosa va anar perdent pistonada, però hem de ser capaços de tornar a donar energia a aquesta entitat que ens uneix i identifica la nostra unitat

dijous, 14 de desembre de 2017

Dos padres por desigual, una comèdia fresca i moderna

En aquestes dates sempre et posen a la cartellera propostes relacionades amb les festes de Nadal. Aquesta és una americanada amb molt bones escenes divertides i fresques. Una combinació de fills i pares i avis en una casa a la neu és el marc ideal per aquesta hora i mitja i una mica més de riures i situacions simpàtica i alegres. No cal anar al cine, però és ideal per una tarda de sofà per passar una bona estona i olvidar els mals moments.

dimecres, 13 de desembre de 2017

Un any en què hem descobert la democràcia real



Aquest any els catalans hem descobert el sentit i la realitat de la democràcia en què durant tants anys hem estat vivint. Sempre hem estat adoctrinats en aquesta mena de divisió de poders entre l’executiu, legislatiu i judicial, però quan la situació s’ha tensat considerablement hem pogut descobrir que la crítica a aquesta repartiment per part de les veus populars s’ha convertit en realitat. Aquesta presumpta transició que els principals partits polítics ens van vendre com a democràcia amb sobirania popular inclosa era del tot una gran farsa que vàrem poder provar en viu i en directe el passat 1r d’octubre. Moltes coses,  a partir d’aquesta jornada, s’han anat veient amb una altra òptica. Cada dia les persones que havien optat per opcions moderades dins el ventall polític han anat radicalitzant les seves postures. Llavors la solució la podem trobar en aquesta segona ronda del referèndum per la independència en versió partits del proper 21. Ara tenim dos grans blocs i unes poques formacions que estan per allí al mig intentant arreplegar els sufragis d’aquests indecisos o dels qui veuen el món des d’una altra òptica que no passa per la independència.
Tot apunta que en les autonòmiques del proper dia 21 de desembre seran moltes les persones que acudiran a les urnes per dipositar la seva sentencia particular en forma de sigles partidistes. Eren molts els votants que es quedaven a casa quan tocava decidir qui havia d’omplir el Parlament, però ara les coses han canviat i tothom apurarà al màxim i traurà els màxims recursos per aconseguir el nombre màxim de butlletes. Cada dia sembla més  una lluita entra el blanc i el negre, entre dues opcions totalment oposades on han derivat moltes persones després d’anar passant pels colors de traspàs durant els anys anteriors. Evidentment que algunes formacions es quedaran al mig jugant una mica a ser els salvadors de tot plegat i òbviament aconseguiran vots, però jo crec que la solució anirà per les postures més enfrontades.
La dreta té el seu partit i fa uns pocs anys que ha sorgit una mena de marca blanca que està ben preparada per recollir la veu i els vots d’aquests que encara creuen en les glòries d’un passat fet a mida. A les antípodes es donaran cita tots els que volen tirar endavant amb la independència i les seves conseqüències. Fins ara s’han fet dos assaigs generals, però alguna dia, si la sobirania popular ho permet, es tornarà a fer un tercer fins que al final el motor s’engega i comença a funcionar sol, però ara per ara costa que arranqui quan ningú no li tira un cable per poder connectar a la bateria.
Temps al temps, no passa res. Les dues opcions són bastant similars en volum de fidels, però al mig sempre hi ha els que varen actualitzant la seva postura i en el fons són els qui acabaran declinant la balança cap a un costat o cap a un altre.
Crec que en el proper Sant Jordi del 2018 ja trobarem una munió de llibres parlant de tot aquest procés que ha viscut Catalunya en els darrers mesos. Potser ara no li sabem o no li volem donar la importància que té, però els autors espavilats segur que ja estan enllestint treballs sobre tot aquest procés de futur incert, però que cada dia sembla que s’avanci una mica més endavant encara que canviar les consciències de la gent és una de les guerres que porta més anys i una de les fites més difícils d’assolir.
La gent ha sortit al carrer, cadascú en el seu bàndol, els uns han estat més nombrosos que els altres, però avui en dia fins que les urnes no diguin la veritat no sabrem pas qui s’emportarà el gat a l’aigua. En moltes eleccions anteriors amb grans estudis i enquestes prèvies a l’hora de la veritat hi han hagut grans decepcions per alguns i grans alegries i sorpreses per als altres.
Tot està a punt perquè el dia 21 la gent de Catalunya es pronuncií sobre una gran tema en què tothom ha dit la seva des dels periodistes, polítics, tribunals. Ara només falta que la sobirania popular hi digui la seva i veurem els efectes reals d’aquest 155 que fins ara havia passat totalment desapercebut dins la Constitució Espanyola i ara tothom pot conèixer el seu abast. Només ens cal esperar el veredicte real de tot plegat.


dilluns, 11 de desembre de 2017

Un cop l'any, per passar una bona estona al Poliorama

Un cop l'any és una comèdia molt divertida d'una parella de joves que es troben un cop l'any durant 25 anys.Es va veient l'evolució dels personatges al llarg d'aquest quart de segle. Hi ha moments molt bons i la veritat és que passa molt ràpida. Està molt ben interpretada per aquests dos personatges mediàtics com són la Mar Ulldemolins i David Verdaguer. També són molts bons els vídeos de les notícies i la música que es va passant entre els diferents actes. Molt interessant. Una més per anar a veure aquests dies de festa.

Perfectos Desconocidos, una comèdia per anar a veure

Una de les grans pelis d'aquest Nadal és la de Perfectos Desconocidos d'`Àlex de la Iglesia. Una història totlament actual en què els participants a un sopar han de jugar a un maquiavèlic joc sobre els missatges i trucades dels seus mòbils. L'altra banda de la història, la cara oculta de la realitat. Una comèdia divertida per a tots els públics amb situacions peculiars, però totalment d'actualitat. Una hora i mitja amb molts somriures i distret.

Molt grans el Último Tributo a Coma-ruga

Un dels grups més emblemàtics del por rock dels anys 90 a casa nostra van ser el Último de la fila amb Manolo Garcia i Quimi Portet, com és normal després de la seva desaparició va ser el torn dels tributs. Doncs aquest passat dissabte al Fito Bar de Coma-ruga van tocar un dels grups que millor ho fan com són El Último Tributo, el cantant i el guitarra durant quasi dues hores van repassar les peces més emblemàtiques d'aquest duo català i també van tocar dues obres seves Moltes són les persones que ens varem reunir per recordar aquests temes que mai s'obliden. Molt gran aquesta actualització del Último de la Fila. Per molts anys i endavant.

dijous, 7 de desembre de 2017

Els botons decoratius perquè és posi verd el semàfor dels vianants


He comprovat en persona que molts d'aquests botons per posar el semàfor dels vianants en verd no funcionen pas. Molta gent s'hi aferra i començar a prémer el botó verd, però jo crec que estan posats en molts casos per atorgar, per uns segons, una autoritat a tot els vianants anònims que gossen prémer la tecla.  En realiat és un element decoratiu que fa que posi nerviós a més d'un i a tots els prengui el pèl. S'ha de dir que en alguns punts si que funciona, però aquests són la majoria, estan allí per si un dia es canvia la configuració dels semàfors, però de moment és només una tecla inútil. Alguna persona la prem i tot seguit creua, això ha portat un ensurt a més d'un perquè no sap que és per fer bonic.