La veu del poble

La veu del poble

dimecres, 24 d’agost de 2016

La salutació va per nivells d'habitatge

Una de les coses curioses d'aquesta societat almenys a mi em passa. Quan vaig al parquing de casa allí tothom et saluda més o menys efusivament com si et conegués de tota la vida, però si trobes aquesta persona al carrer o en un altre lloc no et diu res. És un fenomen que no entenc. Al principi no, però quan portes 10 anys vivint en una comunitat quasi tothom ja es coneix, el que no entenc és aquestes actituds per palnta.

Coma-ruga Duty free



Ara que Coma-ruga ha tingut la gosadia de demanar la segregació del Vendrell juntament amb el municipi de Sant Vicenç de Calders i el Francàs al qual pertanyia fins gairebé la meitat del segle XX és hora de trobar solucions als nostres problemes quotidians.
Aquest estiu ha estat força tranquil a les nostres platges. Si tu començaves a caminar des de la plaça Germans Trillas en direcció Sant Salvador podries veure les diferents propostes comercials que t’oferia el Passeig Marítim. Primer de tot les botigues de bijuteria i objectes de platja,  després els restaurants, bars i pizzeries. Tot seguit era el torn de les paradetes dels venedors africans de davant de la tanca de l’Alberg Santa Maria del Mar. Tot seguit apareixien els de pell blanca per tornar al cap de no res i tot just a l’alçada de l’Europe amb el top manta. Evidentment hi ha havia uns pocs agents de policia per si de cas algú trencava aquest pacte no escrit entre cavallers. Era la millor manera en què tothom podria treure el seu partit on tothom hi tenia la seva cabuda. En cas que el top manta tingues més venedors a les nostres contrades s’anaven allargant en direcció Sant Salvador.
Aquesta distribució ha portat oficialment un parell o tres d’ensurts entre top manta i venedors que paguen.  La cosa està clara mentre uns han de pagar unes taxes per ocupar espai públic els altres tot i que no sempre saben si tindran el negoci tranqui del tot ho fan sense abonar un cèntim a les arques municipals.
S’han fet campanyes perquè la gent no compri a aquests venedors, però la veritat és que hi ha un públic que té una certa tirada i els va seguint i de tant en tant cau alguna cosa. Evidentment ja saben que el que compren en el millor dels casos és falsificat, però en una societat com la nostra on la imatge compta molt encara que sigui fora de la legalitat.
Aquí tenim un greu problema que fa anys que arrosseguem amb més o menys ensurt. Hi havia un alcalde que va agafar la plaça de la Lluna de davant de l’hotel Europe i la va destinar a la venda del Top Manta.  Evidentment els legalistes es varen queixar un altre cop davant d’aquesta mesura desigualitària   i hem estant jugant al gat i al ratolí uns quants anys. A vegades hi hagut una mena d’entesa i  a vegades doncs la policia es dedicava a tocar la moral amb menys sort que altra cosa.
El Vendrell té policia, però evidentment totalment insuficient encara que s’hi apuntin quatre Mossos amb moto per controlar durant tot l’any aquest fenomen que cada dia afecta més espais públics de casa nostra.
Llavors per no generar discriminacions entre venedors i per no crear més tensions que les bàsiques entre els qui paguen i els que no. Com és molt difícil obligar a aquests xicots a pagar qualsevol tribut llavors toca cedir gratuïtament la zona de les paradetes del davant de l’Alberg Santa Maria del Mar de Coma-ruga d’una forma desinteressada o encara que sigui amb una taxa simbòlica per evitar aquestes situacions violentes que es produeixen de tant en tant entre les parts implicades.
Ni el govern local, ni els Mossos ara mateix tenen poder i capacitat per fer fora a aquest més de mig centenar de venedors que ens venen a visitar durant quasi diàriament al llarg de tot l’any amb més o menys intensitat. 
En aquests casos la legalitat no es pot aplicar per una clara manca d’efectius policials i una normativa que guarda pel govern central la potestat de la zona de la sorra.  Per tant podem jugar una mica a gat i gos i posar quatre denúncies, requisar quatre bosses de material il·legal i poca cosa més, però només de cara a la galeria. La situació no la podem resoldre ni de bon tros. Encara que els posem a la presó ben aviat sortiran perquè el seu delicte no té més transcendència de moment. Alliberem de les taxes als pobres màrtirs de davant de l’Alberg Santa Maria del Mar que sempre els toca pagar i tots en harmonia. També algun detall per les guinguetes que estan al peu del canó.
Davant d’aquesta impotència manifesta i la manca de col·laboració de les parts que si que tenen poder real sobre aquesta situació, potser val més que agafem el brau per les banyes i anunciem Coma-ruga com una zona de Duty Free i que ens vinguin força a veure per comprar bijuteria, bosses, cinturons, tovallons que no es taquen, imitacions de tot tipus, Atès que no hi podem fer res més donem solucions als nostres comerciants i evitem tensions innecessàries per responsabilitats alienes. Tots en pau i evidentment tots podrien baixar preus i estarien més igualats que no pas ara.







dimarts, 23 d’agost de 2016

Cazafantasmes, una peli que pots passar totalment

No havia vist la primera versió dels Cazafantasmes i no sé perquè vaig veure la segona. Em feia gràcia. A part de la música enganxosa volia saber de què anava exactament. La veritat és que no em va agradar gaire. Té algun moment que es pot salvar, però no és una de les pelis que recomanaria a ningú perquè no li vaig trobar el que. Aquí la teniu. Aquí al Vendrell ja la fan en una sala petita. Si en teniu ganes no trigueu gaire.

diumenge, 21 d’agost de 2016

La Gramola del Vendrell, un lloc ideal per compartir


Fa anys al carrer sant Magí on avui hi ha la Locanda di Sapori hi havia la Gramola. Va estar uns quants anys. Després per coses de la vida va anar a petar als Massos i allí va venir el gran creador gastronòmic Miquel Sòria que al cap d'un any o dos va anar a petar al cor de Vilafranca del Penedès i va durar molt poc i ara no sé sabe on esta o potser per la muntanya. 
Fa uns pocs mesos ha obert al carrer Àngel Guimerà la Gramola, un restaurant que porta el mateix cuiner que el carrer Sant Magí, però amb una nova visió i una nova lectura del negoci. És pot trobar moltes de les coses que els clients van a buscar a un restaurant: econòmic, però amb productes de qualitat. Per 15 euros pots sopar com un rei sinó fas menú. Hi ha un tacte especial de les cambreres. Et donene la conversa necessària t'aconsellen bé, tenen el punt just de paraula que a vegades costa de trobar. Et pots trobar gent que no calla o altres que fan la seva feina i prou. Aquí han sabut trobar el seu punt mig. 
Hi ha plats freds i torrades, però la gràcia de tot plegat és que és per compartir. Si tot està creat per compartir amb la resta de la gent que t'acomapanyi. Els plats estan molt bé, ni grans ni es queden curts. Si sou quatre persones amb cinc plats per compartir i postres la cosa surt més que bé. 
Hi ha espai entre les taules i pots mantenir converses personal sense que cap parabòlica del costat ho pugui detectar. Hi ha taules més baixes i altres més altres, però molt còmodes. 
En el lavabo hi ha plantes. Aquest és un lloc molt cuidat perquè hi ha establiments que ho tenen només per complir amb la clientela, realment val anar-hi a veure encara que no hi hagi necessitat. Us el recomano. Va ser un gran descobriment gràcies al consell del Balta Hurtado de la Desbandada. Allí al carrer Àngel Guimerà 16 - 18 ho teniu. Fan carta al migdia a un preu econòmic i a la nit ja ho sabeu. Hi heu d'anar perquè us sorprengui. Molta sort i endavant. El Vendrell dona un gran pas en la seva oferta gastronòmica. Està bé que n'hi hagi i com més millor perquè cada dia no aniràs a mateix lloc i com més n'hi hagi tots en sortiran beneficiats.

Un gran tandem a la Farmàcia: Balta i Joaquin


Ahir dissabte al Vendrell hi havia caliu. Era dissabte i per la tarda sobre les 8 i havia genteta que tombava cap aquí cap allà. No hi hi havia res especial a part de les rebaixes que la setmana que ve acabaran amb el fora stocks a l'estil Calafell. Cada botiga exposarà davant el seu aparador. Ja s'ha acabat això de la Rambla, tot junts. Una de les coses molt interessants d'ahir tenia lloc a la Farmàcia o l'Àngel Riba tenia preparat una sorpresa. Ni més ni menys que un concert del Balta de la Destanda i de Joaquin Garcia un crac de la taula i la percussió, una combinació perfecte per escoltar una nova sonoritat als grans exits d'aquest grup vendrellenec que es va expandint ràpidament en la geografia espanyola i no hi van faltar clàssics com la Raiz, Joaquin Sabina, Barricada, Nacha Pop, entre molts altres del rock espanyol. La terrassa de la Farmàcia dels Àngels estava plena de gom a gom i gent de peu. Feia goig aquest concert en horari infantil per no molestar els veïns. Em va dir l'Àngel que tenia teca fins el 15 d'octubre. Allí estarem descobrint nous valors o noves combinacions com la d'ahir. Aquests són els grans herois anònims que munten propostes d'aquest tipus sense saber que passarà  per donar a conèixer nous grups i valors de casa nostra. Molt bé Àngel per la iniciativa ahir un gran concert en què la gent s'ho va passar teta amb la veu  la guitarra del Balta i la percussió del Joaquin. Un parell de cracks que ahir van demostrar que tenen molt a fer en aquest nou format més petit, però molt engrescador.

dissabte, 20 d’agost de 2016

A gaudir de la Festa Major d'Albinyana

La festa major d'un poble és la seva part més luxosa que la gent es posa de gala i deixa la rutina per compartir moments diferents. Des de fa segles per Sant Bartomeu és el torn d'Albinyana. No van fallar com ja fa anys que venen els Nens del Vendrell acompanyats dels Nois de la Torre. El pregó a càrrec del mediàtic Peyu que com que no en tenia ni idea del poble va buscar una bonica alternativa per fer el pregó. Molt bé xaval. Ara toca ball, sardanes, havaneres, canelons, converses amb llarga sobretaula, veure persones que fa molt que no has vist i conèixer altres de noves. Uns dies diferents per gaudir de la gent. Aviat la verema, la rutina, bye bye estiu. El més engrescador potser és el correfoc amb els seus dimonis i bèsties de foc, una de les coses més peculiars del que passa durant l'any al municipi

dijous, 18 d’agost de 2016

Peter M. Smith, una nova aventura musical que heu de provar

En aquesta societat tots tenim uns punts que són com petits santuaris de la nostra vida. Jo feia més de 30 anys que no anava a la Traviessa de la Torredembarra, un dels bars més populars d'aquesta costa daurada. Aquest diumenge va ser el torn per veure la nova formació del Jimmy Pinyol i el David Ibarz que fa anys que els vaig seguint en un lloc o un altre. Grans músics amb un repertori enorme que no saps mai com et poden sorprendre. Doncs la veritat que al principi no, però de mica en mica vaig connectar amb aquesta nova formació amb cantant irlandès i negre anomenat Peter M. Smith i com tot lo bo afincat a casa nostra. Una gran veu, una espècie de Lenny Kravitch que amb grans músics s'atrevia a fer versions de los Ramones i Nirvana i molts altres. Si teniu l'oportunitat de trobar-los en algun lloc no us els perdeu. Peter M. Smith & Dead X-Ray. Pur Rock vingut directament d'amèrica i dels UK per gaudir tots plegats. Un cantant amb una gran veu que és un showman imparable amb piles super carregades de principi a fi. No us arrepentireu.