divendres, 24 de maig de 2019

Persones armades amb smartphones


 Una de les inciatives que s’han portat  a terme al Baix Penedès gràcies a l’incansable cunitenc Jaume Casañas han estat les rutes d’instagramers per diferents municipis del Baix Penedès. Uns tres pobles cada matí eren visitats per un grup de persones armades amb un mòbil que es dedicaven a penjar les fotos en aquesta xarxa sobre aquests municipis. Aquesta és una tasca molt lloable. A banda es parlava amb alguna empresa de restauració i sempre sorgia un petit moment per a la gastronomia d’aquests promotors de la comarca.
Els mitjans de comunicació s’han d’actualitzar al ritme del dia a dia que els imposa uns canvis que han d’anar complint sinó volent quedar emmudits en les voreres de la societat. Pel que fa a la ràdio i a la televisió això d’imposar uns continguts a unes hores concretes ja no funciona. Avui en dia el comandament a distància i les grans plataformes televisives estan fent molt de mal a tot aquest mitjans que ens imposaven uns continguts que ja no volem mirar. Les diferents entitats que en teoria vetllen pel territori haurien d’invertir més diners en aquest tipus d’iniciatives que poden arribar molt més lluny que no pas treure un pàgina sencera de publicitat en un gran rotatiu. La gràcia de tot plegat és que aquests aficionats o professionals de la fotografia donaran a conèixer arreu una visió diferent del municipi que no pas les fotografies oficials que sempre es posen. Descobrirà i compartirà racons que potser fins aquell moment no havien estat valorats per la majoria de la gent. Aquesta és una molt bona idea a nivell penedesenc. No és una cosa tan complicada i pot arribar a mil racons dels municipis que integren aquest ampli territori. Se’n parlaria molt de nosaltres i els participants si es realitza amb unes mínims segur que també estarien molt satisfets. Hem de potenciar el que tenim més a tocar i la Fura és un gran exemple d’aquesta proximitat que tots els lectors agraïm cada setmana.

Per un debat electoral igualitari

Un debat normal per la televisió seria on tothom tingues els mateixos minuts perquè cada elecció és tornar a sortir per aconseguir representació. Això que els que tinguin representació tinguin més estona i els altres només uns pocs minuts per mostrar el seu programa és una de les grans estafes d'aquesta democràcia que tenim. Evidentment la gràcia és que es faci amb gent de públic per donar caliu a tot plegat

dimecres, 22 de maig de 2019

Una legislatura per al segle XXI



Al Vendrell, des que Franco va morir al llit fins als nostres dies sempre han manat els mateixos. Al principi ho van fer en coalició declarada, després cadascú va ocupar un part del plenari i uns estaven al poder i els altres a l’oposició. Després gràcies a PxC es van tornar a unir fins els nostres dies. Evidentment aquesta parella també ha tingut el suport d’altres formacions com el PP i ERC que han obtingut alguna regidoria a canvi d’un petit bocí del poder. Altres formacions com PxC i Ciutadans han donat el seu cop de mà fent que tiressin endavant els pressupostos i en altres moments compromesos per a la política del dia a dia a casa nostra.
Els qui se suposa que estaven a l’oposició  durant el franquisme varen entrar al plenari amb el suport de la gent, però tots els cicles tenen el seu punt i final o almenys punt i apart.
En les eleccions del proper diumenge  el Vendrell  i altres localitats tenen l’oportunitat de deixar enrere una manera de fer política de senyor del mas que ha caracteritzat aquesta transició cap a una democràcia amb uns principis reals i participatius. La veu la té el poble amb el seu vot que pot decantar la balança cap a un costat o un altre. En la darrera legislatura han passat coses molt transcendentals per la història d’aquest país, potser algunes encara no les podem veure amb la suficient perspectiva, però que marcaran el llarg camí que tenim als nostres peus.
La política actual del consistori de la capital nominal del Baix Penedès a part d’estar portada a terme pels quatre de sempre no té en compte que actualment la vila de Pau Casals és la tercera en nombre de població de la província de Tarragona per darrera de Tarragona i Reus i per davant de Tortosa i Valls. Nosaltres encara treballem com si fóssim un poble petit amb la seva plaça central on fem les coses que agraden a uns pocs  i a la resta només els veiem cada 4 anys. La política actual deixa de banda tots els barris costaners i també les urbanitzacions del municipi que han passat a estar realment considerats com a zones de segona o tercera divisió.
La propera legislatura el Vendrell ha d’estar a l’alçada de la capital d’una comarca amb més de 100.000 veïns amb unes estructures de capitalitat que simbolitzin aquest paper que li toca fer. Fer una nova Lira amb 400 i escaig seients va en contra d’aquesta planificació de futur que ens correspon i se situa en la política del teatre de poble amb una capacitat més que reduïda per allò que hauríem de tenir al nostre abast.
El Vendrell necessita un sistema de transport públic que funcioni i sigui coherent amb les seves necessitats i no unes línies que massa cops van sense passatgers perquè no estan pensades per donar servei a la realitat sinó un a món creat per alguna ment pensant.
En la política han d’entrar cares noves que trenquin aquest passat amb polítics amb més de 20 anys movent-se per les cadires de la sala de plens. Noves inquietuds i noves sensacions. Queda dissenyar un nou Vendrell a mesura de la seva realitat i no pas  com ara que vol semblar un parc temàtic com les actuacions que es volen fer al Tabaris de Coma-ruga. Està bé salvar edificis emblemàtics, però les persones viuen i tenen problemes i avui per avui no s’ha resolt un dels mals endèmics de Coma-ruga com són les inundacions i els problemes de circulació i enllumenat que passen quan cauen quatre gotes i algun llamp.
No tenim cap ganes que l’actual Fira de Santa Teresa o el Turismar ens representi perquè cada dia hi ha menys comerç local i es transforma en unes paradetes de menjar i bijuteria. S’ha de fer un gran treball per saber primer quina imatge tenim i quina volem donar i no cal que tirem els diners en grans estudis que saps que mai s’aplicaran perquè no interessa a uns pocs. Hi ha ganes reals d’un canvi. Només demano que la gent pensi amb el cap i doni l’oportunitat a uns altres perquè aquests ja ens portat a un atzucac on estem.. Ara pot començar una nova etapa en la història del Vendrell, però si la gent ho desitja podem seguir sent una plaça petita i bonica on es fan cosetes boniques i cuquis i on tot queda sempre igual.

dilluns, 20 de maig de 2019

La clau la pot tenir ERC - Som Poble o PSC.

Aquesta campanya electoral al Vendrell és una lluita frec a frec entres dues formacions: Psc i Erc i Som Poble. Els primers varen començar al novembre pim pam, els segons varen escollir candidata i després es van unir amb Som poble per tirar endavant una proposta. Si se puede va voler anar per lliure. Avui en dia tal com es veu, el Psc va molt fort en la propaganda i en la campanya apurant al màxim per no deixar ningún vot a casa, però veig que ara mateix Erc i Som Poble sembla que tinguin un petit avantatge sobre el partit de Pedro Sanchez. Si que hi ha gent nova i el candidat és jove, però la gent ja està cansada d'una política que fa 40 anys que aguantem i que ens ha deixat on estem. S'ha de donar l'oportunitat a gent nova que fan que això canvií perquè fins ara sempre ha estat igual. Fer molta propaganda pot generar l'efecte contrari al destijat perquè al final et trobes al candidat en el paper de wc i això ja cansa.
Una de les dues opcions s'em portarà al gat a l'aigua. Aquests partits poden tenir el vot util a casa nostra i votar partits petits pot afavorir al contrincant si aquest és el partit amb més vots. El vot de les petites formacions que no treguin al final representació pot fer passar a un d'aquests partits de 3 a 6 regidors. Ara per ara sembla que Erc és sinònim de canvi en les maneres de fer d'aquest poble en forma de ciutat.
Val a dir que els d'esquerres i no  indepes també tenen els Si se puede  que poden treure un parell de regidors perfectament i  al tanto amb Ciutadans que pot rebre molts vots en perjudici del PP que pot perillar els dos regidors que té. Erc Som poble pot pactar amb Si se puede i Llasat perfectament I el Psc pot pactar amb quasi tots també. A veure que passa, però la gent JA ESTÀ FINS ELS COLLONS DE 40 ANYS DE POLÍTICA DE "CORTIJO".  Encara qeu al Vendrell hi ha unes corrents submarines on tot és possible.  La gent de les platges també tindran alguns pocs representants perquè ja n'estan farts i tips.

Un any més Lleida és mora i cristiana


Una vegada més les  6 comparses mores i cristianes han tornat a protagonitzar el 3r cap de setmana de maig a Lleida. Una història que l'any que ve arribarà a la seva 25 edició. És la història de moltes persones que any rera any el fan possible d'una manera o altra. El seu origen històric va ser a Lleida i després va passar al sud de la Península. A finals del segle XX es va tornar a recuperar en una proposta única al Principat. Són moltes hores de feina per jugar-se-la tot a una carta d'un sol dia. Moltes felicitats a totes les persones que ho han fet possible.

dijous, 16 de maig de 2019

Una interessant sortida a Vilanova i la Geltrú


Una trentena de persones hem anat aquest matí dia 16 de maig d'excursió a Vilanova i la Geltrú a fer una visita comentada a la Masia Cabañas i al Museu Víctor Balaguer. Una matí distret i diferent on hem après moltes coses d'unes punts culturals que tenim  a tocar i moltes vegades per mil raons no coneixen. Els guies ens han ofert unes visites molt interessants sobre el contingut d'aquest dos espais vilanovins. Aquesta és una manera de promocionar la cultura a casa nostra, petites propostes a un preu i a amb un contingut molt amè que fa que les persones els hi costi dir que no. És un treball de formigueta, però són aquestes coses les que fan que la cultura arribi a tot arreu. No cal anar sempre als grans museus ni a les grans ciutats hi ha molt d'art i molta història escampada arreu. Moltes gràcies al Museu Deu i a la Regidoria de la dona del Vendrell per aquests petites, però grans propostes. L'excusa era els dies dels museus, però això es pot fer al llarg de
l'any.

dimecres, 15 de maig de 2019

Una nova legislatura per a la història



Tenim al calaix una nova legislatura, quatre d’anys d’un equip  de govern format per dos partits clàssics, més un regidor que es va quedar a l’aire després que la seva companya de formació marxés a l’oposició amb les sigles del partit. Tot i aquesta minoria que tenia la tasca encomanada per la població de tirar endavant el municipi, la cosa ha estat bastant tranquil·la perquè altres partits com el PP, PxC i Ciutadans en un moment donat també han donat el seu suport als pressupostos locals que és l’eina bàsica i fonamental per portar a terme l’acció de govern. Tot ha anat com una bassa d’oli. Inclòs dies que en altres llocs van ser moguts com el transcendental 1 d’octubre aquí a la localitat es va viure des d’un aspecte festiu i reivindicatiu sense que sorgís cap problema. Moments històrics que va deixar al General Prim sense el seu carrer al centre de la ciutat, però això són coses que passen.
En aquests anys hem passat jornades presumptament històriques quan tot just després de Sant Joan vàrem tenir l’honor de ser subseu dels Jocs del Mediterrani, però com va passar a la resta de camps, el nou pavelló estava gairebé buit en la majoria de competicions de handbol femení que van tenir lloc al Vendrell.
En aquesta legislatura la gent cansada de veure el pont de les Madrigueres presumptament acabat, un dia va decidir treure la tancar i passar. Al cap de poc temps vàrem tenir una mena d’inauguració oficial amb els discursos i la visita protocol·lària. Aquesta obra tan important d’infrastructura ha anat acompanyada d’una mena de viarany per dins les Madrigueres que en pocs anys ha passat de ser un pàrquing descontrolat de cotxes i caravanes a ser un espai protegit tenint cura de no trepitjar o no tocava. Miracles de la política local.
Després de promeses i primeres pedres hem vist com el CAP del Botafoc començava a aixecar-se en el seu lloc previst. Suposo que en la presenta legislatura el veurem entrar en funcionament. Ara només falta que la plantilla de Santa Tecla a casa nostra s’ampliï i realment es pugui treure el seu màxim rendiment.
En aquesta legislatura s’ha continuat practicant la segregació escolar amb una escola de primària on   el 70% o 80 % d’alumnes són de famílies migrades. Sembla ser que en el proper curs ja no interessa portar aquesta política i la cosa canviarà. Aquesta distribució no es pot equilibrar d’un dia a l’altre i menys quan aquest centre  també oferirà classes d’institut.  A veure com evoluciona aquest episodi que està allí en la ment de molts i que passa de puntetes pels mitjans de comunicació.
En aquest legislatura s’ha obert noves superfícies comercials com el Bon Preu que registra un dels punts més àlgids de venda els diumenges al matí. Aquest és un tema que ens hauria de preocupar perquè ens estem carregant l’esperit festiu. Alguns comerços tradicionals de la vila s’han tancat i a vegades s’han ocupat per grans franquícies i la plaça Nova del Vendrell s’ha convertit en un espai reservat majoritàriament a les òptiques. Per fi hem vist obrir cal Numbrú del Vendrell. Un d’aquests punts emblemàtics del Vendrell que després del Pla de Barris s’hi ha instal·lat com marca l’emplaçament una franquícia visual.
Les nostres tradicions més ancestrals segueixen fixes i no les treu ningú. Un exemple són els trens cada hora a Barcelona en una línia que cada cop costa més arribar a la plaça Catalunya. La problemàtica per la sensibilitat de l’enllumenat públic és ben vigent en algunes zones, en especial els nuclis de les platges.
El Teatre Brisamar encara segueix la seva degradació lenta, però constant i la zona del Tabaris està pendent la realització d’un nou pla amb diners europeus i vendrellencs que li ha de rentar la cara, a veure si té tant d’èxit com el nou pavelló del Club d’Esports Vendrell.
Han passat quatre anys i la via del colesterol és dels espais més utilitzats pel vendrellencs, en canvi a la Rambla li segueix faltant alegria la major part de dies de l’any.