462 dies i visita a una exposició dels vendrellencs més mediàtics

 Es va acabar el que van anomenar any de la Cultura Catalana amb el Covid, però encara queda un tastet al Centre cívic l'Estació d'una exposició que va anar al Palau Robert de Barcelona. Ara la tenim aqui en visites de matí i tarda i dissabte inclòs. Aquesta és la mateixa expo però en format reduït, però hi ha el mateix que es va veure a Barcelona. Unes fotos, informació sobre els vendrellencs més mediàtics i reproduccions de fotos, cartells, escultures i la famosa finestra de Vil·la Casals de Sant Salvador amb vistes al mar. La veritat que és un bon tastet de Guimerà, Nin, Fenosa i Casals. Aprofiteu que això ja s'acaba i ara que fa calor és una bona excusa per visitar. Mitja hora és més que suficient per fer una bona visita. Vinga que al juliol no estarà. 

Un carrer al Vendrell per als Lax'N'Busto

 EL Vendrell és un dels pobles que per tenir alguna cosa al teu nom o un homenatge l'has de palmar. Llavors depèn de qui mani i segons com bufi el vent et poden dedicar un carrer, una plaça o quedar oblidat per sempre. Jo crec que al Vendrell van dedicar una sala nova del consistori a una persona que encara estava viva, tot i que al cap de poc va trapassar. Esperem que algun dia canviïn d'actitud li dediquin un carrer o similar a una de les eines que més difusió ha fet del Vendrell. Ara que encara estan en plena forma i tothom en pot gaudir, no esperem als 100 anys quan tots estarem cap cots. A veure si s'animen i donen la importància que es mereix a un dels grups mítics de Catalunya i Espanya. Han fet una gran tasca.

Ensenyar a pescar

Una de les ensenyances que ens aporten els textos bíblics és que les persones hem d’aprendre a pescar que és molt millor que no pas viure de la beneficència social. En aquestes alçades i després de patir la covid amb les greus conseqüències que tothom a viscut des de diferents angles el millor que ens pot passar és que les administracions ens ajudin a tirar endavant el país. Aquí intervenen totes des d’Europa fins a l’Ajuntament i és aquest darrer qui té un paper primordial per canalitzar les ajudes i esforços que vénen de més lluny.

Hi ha d’haver un servei d’ajuda social, però hem de tenir les eines i els instruments perquè la majoria de gent pugui tirar endavant pel seu propi peu suavitzant aquells punts o elements que són perjudicials per aquest camí cap a la subsistència. S’han de donar ajudes als establiments per poder suportar els mesos que han estat tancats per aquesta pandèmia que ells no han inventat sinó que s’ha instaurat a casa nostra i a tot el món per una negligència d’uns pocs que uns altres tampoc no van saber moure fitxa per reduir les seves conseqüències. Molt interessant aquests bonus locals que algunes entitats han repartit entre la població per fomentar l’economia local. Alguns ha reduït o han suprimit les taxes d’ocupació de la via pública de bars i restaurants afavorint que aquests puguin mantenir el tipus quan la capacitat del seu interior la tenien molt limitada per la legislació vigent. No he vist ningú que hagi reduït o suprimit la zona blava que també pot servir per donar més aire al comerç local perquè hi ha compradors que eviten aquest pagament per estacionar els seus cotxes i acaben en molts casos en una gran superfície comercial obviant el comerç del seu poble per estalviar uns diners. S’ha d’ensenyar a la gent a pescar perquè una gran majoria pugui sortir d’aquest sot sinó la nostra societat no aixecarà cap.

 

 

Mancances hospital del Vendrell

 

Al ple de l'ajuntament del Vendrell ja han passat un parell de cops una moció per ampliar el parquing de l'hospital del Vendrell, envidentment com al 80% de mocions i similars del plenari vendrellenc no ha servit per a res. Ara només falta que algun espavilat tapi els forats que hi ha al costat i deixi el terreny una mica més planer apte per a tothom sense semblar que estiguis al Paris Dakar. Una altra de les mancances és que posin una Uci. Aquest hospital que ja ha quedat petit per la comarca que tenim i més a l'estiu necessita una Uci per no haver de portar els malalts a altres centres. Ja sé que invertir en sanitat no mola als polítics i ells prefereixen els càrrecs de confiança per salvar  la cadira d'alguns, però ara per ara l'hospital del Vendrell necessita una Uci i un parquing més planer per a què es pugui aprofitar millor. Si algun dia s'amplia tot això que tindrem de més. 

454 dies i esclaus dels peatges elèctrics

 

Aquest matí per Tv3 els tècnics comentaven que amb tot això de la llum et pots estalviar un euro o dos al mes si segueixes els protocols per estalvi. Jo crec que no has de canviar la vida per un euro o dos al mes. No cal posar el rentavaixelles i la rentadora a les 12 de la nit, ni dutxar-se abans de les vuit del matí. Hem de fer una vida normal, perquè encara que assolim aquest estalvi minso alguna cosa s'inventaran perquè tothom segueixi pagant. Tot aixó dels subministres és una gran estafa i nosaltres som els seus titelles.

Més enllà de la raó

 

 L’esser humà i el seu poder racional acostuma a tenir uns límits més o menys marcats per l’experiència i els resultats, però sempre hi ha uns reptes que queden fora de l’abast humà empíric. Llavors entrem en el món de la fe que ens pot portar molt més lluny fins a llocs insospitats. Durant aquesta pandèmia s’han tornat  a veure força ciris en les nostres esglésies i capelletes d’aquelles persones que apostaven per la fe per aconseguir unes fites que no estaven assegurades pels mètodes tradicionals del saber humà. En la nostra existència crec que inclús els més ateus tenen un racó en el seus sentiments que va destinat a l’esperança irracional. Alguns segueixen la fe en alguna de  les religions que tenim a casa nostra. Altres aposten per la mare naturalesa que també manté uns poders que encara s’escapen al saber humà. Altres prefereixen dirigir les seves peticions al firmament. També podem trobar aquells que confien en algun amulet heretat dels seus avantpassats que sempre els ha portat sort en els episodis més arriscats de la seva vida. N’hi ha per a tots els gustos i tothom pot escollir aquell que li escau millor.

Des de sempre se’ns ha volgut educar perquè féssim de la por un dels elements que ens marqués en la nostra vida i ens portés pels camins planers que trobem en la vida i no arrisquéssim per viaranys plens de matolls i senders incerts perquè la fosca dominava el seu recorregut.

La societat vol que tinguem por de moltes coses, per això ja es van inventar les assegurances de tot tipus i el servei de manteniment de les llars per saber on recórrer quan alguna llum fa pampallugues.

Nosaltres que som molt conscients dels nostres límits i d’algunes males passades de la vida sempre tenim un lloc per a les promeses. Quan toca pujar a Montserrat a peu perquè el nostre equip predilecte de futbol guanya una lliga que va començar amb mal peu. Quan després de sortir d’una greu malaltia es fa fer unes misses a un sant per donar gràcies per aquella sortida favorable després d’un temps ple d’incerteses.

Hi ha moltes persones que durant l’any no segueixen cap ofici de precepte, però sí que les veus posant ciris als seus sants preferits per suplicar un favor. Molta gent ha deixat d’anar a missa assíduament, però segueixen practicant aquesta religiositat popular directa amb la divinitat i amb els seus deixebles celestials.

Durant aquests mesos d’infermetat he vist com moltes persones properes han utilitzat amb estima i amor aquests camins que ens porten al més enllà de la raó humana. Allà on no sé sap si arriba o no la ciència perquè la humanitat és encara un dels seus grans misteris i hi ha moltes coses que esdevenen a banda de la racionalitat humana.

Vull donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han influït que avui estigui aquí escrivint aquestes ratlles d’agraïment. Persones que no eren metges, ni grans savis, simplement des de la seva habitació, des d’una església o mentre passejaven mirant el mar han invocat aquest món irracional perquè la meva malaltia tingués un bon final. Hem tingut moments molt durs que jo vaig viure adormit, però que els qui estan al meu voltant van conèixer gràcies a la informació dels metges. Vull agrair a aquestes persones, petits i grans que van llençar-me estímuls, resos, pregàries per aquest fi que de mica en mica he anat consolidant, persones que conec per un motiu o un altre. Alguns m’ho han confessat i altres potser no m’ho diran mai, però vull agrair la seva energia per tirar endavant.  Al final totes aquestes forces s’han aliat per assolir la seva finalitat. 

 

 

 

La gent respòn massivament al primer Shopping Day del Vendrell

 Una gran exit ha estat el primer Shopping Day que ha viscut el Vendrell després d'un any que no es va fer per la pandèmia i la resta d'anys del Shopping Night. Els carrers estaven molt animats amb gent comprant, les terrasses plenes de gent prenent alguna cosa i algunes botigues han fet l'agost perquè estaven a tope de compradors. Realment la gent ha respost a aquest dia perquè hi havia ganes de sortir després d'uns mesos criminals on el Coronavirus ha fet de les seves. 

Es veia gent del Vendrell i gent de fora que han aprofitat el dia per sortir una mica i prendre algo i segurament mirar alguna cosa per comprar. Un Vendrell que feia goig al matí i per la tarda amb molt de caliu en punts com la plaça Nova, Rambla i carrer Cafès entre altres llocs on també es veia molta gent. Molts comerciants ho han aprofitat i crec que ha estat molt positiva per la immensa majoria. Una nova aposta que demostra que si les coses estan ben fetes la gent compleix i hi havia ganes de sortir i veure una vila alegre i xamosa.