dijous, 19 de juliol de 2018

Ocean's 8 és la versió femenina de la sèrie

Ocean's 8 és la versió femenina d'Ocean's 11 i les que segueixen. La veritat és que segueix el mateix patró que aquestes però en dona. No aporta gaire gran cosa de nou a aquesta sèrie de pelis de lladres d'alt nivell. És una mica divertida, però tampoc és res de l'altre món. Es deixa veure, però sense gaires o amb ben poques sorpreses.

dimarts, 17 de juliol de 2018

El mejor verano de mi vida, la típica d'estiu que s'ha de veure

El mejor verano de mi vida és la típica peli d'estiu en família, optimista amb un clar missatge que té bones dosis d'humor. Una proposta fresca amb un gran paper del Leo Harlem que recorda la seva professió d'humorista. Passes una bona estona, rius bastant i jo crec que tampoc se li ha de demanar gaire més. Mols personatges coneguts al repartiment, però tot plegat de molt bon rotllo i optimisme.

Fins quan viurem “el Dia de la Marmota” al Vendrell


Al Vendrell portem des de finals dels 90 vivint en una mena de bucle amb un parell d’alcaldes que han marcat clarament la política del municipi i ens han portat a la nostra situació actual, encapçalant algunes de les estadístiques més tristes de Catalunya, com l’atur, el fracàs escolar, la renda per càpita, entre d’altres. Això ha estat una feina o millor dit una desídia emmarcada focs artificial que ha abocat a la nostra realitat actual que serà difícil d’aixecar perquè no són capaços ni de fer una reunió anual sobre l’estat de la vila com marca el ROM. Tenen por de tocar de peus a terra, no sigui que algun partit els hi digui la veritat i no tingui ni filosofia per donar una resposta mínimament acceptable en l’àmbit d’un plenari municipal.
Nosaltres que fa anys que sempre acostumem a tancar l’exercici amb un clar superàvit resulta que teníem al final del 2012 un deute financer de 89 milions d’euros que corresponia al 195% dels ingressos corrents. Unes xifres escandaloses que ens han portat a uns darrers anys de plena austeritat, sense inversions i només complint els serveis bàsics de manteniment i les festes i similars perquè això si que es intocable a casa nostra. Encara que els castells de foc hagin de durar cinc minuts no es poden treure perquè hem de quedar bé amb tothom.  
Carnicer que fa 40 anys que es dedica a la política activa en els diferents àmbits de l’administració, però amb un fort protagonisme al Vendrell on ha estat 21 anys d’alcalde en dues etapes marcades per un clar parèntesi al mig, on CDC va entrar ocupar l’alcaldia.
Carnicer pot dir que ell ha guanyat totes les eleccions municipals en què s’ha presentat amb orgull i satisfacció, però també ha de reconèixer que va passar de grans majories en la primera etapa a 4 regidors de 21 en la seva darrera convocatòria el 2015. Una gran baixada amb l’entrada al consistori de 8 forces de les 9 que va concórrer a les eleccions. Després de l’inici del boom de la bombolla immobiliària al voltant del 2007 el municipi va entrar a formar part en la llista dels municipis més endeutats de Catalunya fins que es va haver d’aturar perquè la cosa ja no donava més de si. Ara després de posar-nos el cinturó uns anys podem dir que tornem a tenir un deute similar al nostre pressupost anual que ens pot permetre de fer alguna inversió, però encara no estem nets ni de bon tros.
El que es pregunta la gent és on han anat a parar les inversions d’aquests anys que vàrem assolir nivells estratosfèric al voltant dels cent milions que tocava el 200%. On es van invertir els diners? El gran problema és que si tu vas pel poble a part d’aquests darrers anys sense inversió no es veu que hi hagi hagut aquí una gran mina de diners. On estan aquests diners? Aquesta és una dels temes pendents que ningú té resposta.
Per altra banda, una altra és que el creixement del Vendrell s’ha fet amb els peus i poden tenir una vila bonica amb la seva part marítima i la seva de muntanya hem començat a construir aquí i allà cases sense ordre ni concert i ens hem deixat d’unir el nucli amb els barris marítims, una tasca que tenim pendent i que haurem d’esperar a un altre boom per tirar endavant.
Aquests darrers 40 anys han servit perquè estem al mateix lloc on estàvem amb un munt de diners invertits en estudis d’un futur que potser només han servit per omplir campanyes electorals que mai s’han complert. Hem estat atrapats en un bucle en 40 anys i ara potser quan la vella guàrdia es retiri, potser tindrem l’oportunitat de sortir d’aquest dia de la marmota i començar a fer alguna cosa amb cara i ulls. Esperem que això funcioni perquè ser el vagó de cua no es massa bo que ens hi acostumem.





diumenge, 15 de juliol de 2018

Aprofitem l'estiu

Ara és el moment de les rutes de les festes majors de la comarca i rodalies. A vegades hi ha sort i tambe tenim concerts per les nostres contrades que valen la pena. La gent es mou més de nit que no pas a primera hora de la tarda que fa molta calor. Hi ha ambient. Hi ha caliu. S'ha d'aprofitar és l'estiu.

dimecres, 11 de juliol de 2018

Futbol versus Jocs del Mediterrani




Els Jocs del Mediterrani passaran bastant desapercebuts per la història. Potser el que més es recordarà són les grades buides de la cerimònia d’inauguració i aquests petits ensurts que dia a dia han anat omplint alguns titulars dels mitjans de comunicació i no eren precisament els resultats. Quan en una competició els resultats passen a un segon  o tercer ordre és que alguna cosa passa. Doncs aquí han passat moltes coses que ens han de fer recapitular una mica.
Un Jocs del Mediterrani poden estar bé dins un seguit de circumstàncies diferents, però les actuals no són precisament les més indicades. Quan cada dia molts immigrants es juguen la vida amb la pastera per travessar el Mediterrani alguna cosa no estem fent bé. La història d’aquestes persones acaba al cap d’unes hores d’haver arribat a les nostres costes. Són atesos i possiblement portats a un centre. A partir d’aquí ja no sabem res de les seves vides. Potser alguns seran deportats al seu país perquè al cap d’un temps ho tornin a intentar després de deixar tots els seus estalvis i el dels seus parents a alguna màfia que els permeti fer realitat el seu somni vital. Altres potser ens els trobarem en el top manta venent productes a tocar a la sorra en aquest mena de pacte no escrit en alguns municipis on es tolera aquesta mercat  i se situa on menys mal els ulls faci. Altres potser endegaran altres projectes vitals més allunyats d’aquesta legalitat vigent que fem servir per segons quines coses.
El que si que ha triomfat és el Mundial de Rússia. En aquells moments en què hi havia competicions de màxima rivalitat notaves una certa pau exterior perquè la gent estava a casa o en bars seguint atentament cada jugada a veure com quedava el resultat. Aquest és un dels mundials més atípics perquè s’ha produït resultats totalment inesperats. Alguns dels grans van quedar eliminats a la primera fase i altres que ningú apostava per ells doncs van fent a cada partit. Tothom té clar que en un partit pot passar de tot. A vegades molta tècnica no serveix per res per un equip que es tanca al darrera i només treu pilotes fora resistint com autèntics numantins. 
La gent anava seguint el mundial. Abans com marcava la santa i pura Constitució cada fill del seu país era un fidel seguidor dels seus colors, però ara amb tot això de la modernitat es pot escollir. Llavors et pots trobar molts catalans animant a Bèlgica o al Marroc i també a l’Argentina on juga l’estrella del Barça.
Durant tot l’any algunes administracions públiques i privades ens envien per terra, mar i aire propaganda per anar a concerts, audicions, conferències, fires, exposicions i quan mires la televisió local, que fa el que pot, veus que són quatre gats i els polítics de torn. Tens clar que ara per ara la gent va on li ve de gust. Alguns assisteixen a algun acte per quedar bé, però sinó hi ha feeling la veritat és que ho ignoren bastant. Encara que el teu equip de futbol que no és potser el que porta els colors del teu país jugui a milers de quilòmetres de casa i no t’hagin enviat 3 tríptics sobre aquest esdeveniment tu ho segueixes perquè t’agrada i aquesta és la base de tot plegat. No ens cal crear vincles amb el nostre passat quan fa anys que s’han esborrat i la gent vol el que toca ara.  Potser ja tenim empreses que es dediquen a contractar gent per omplir espais. Això serà molt important de cara a les properes municipals, però ara per ara la gent té molt clar allò que es porta tot i que sempre hi ha lloc pels nostàlgics i els amants de la música de gralla que es mereixen el seu lloc, però possiblement el rock tingui molts més adeptes. Llavors és qüestió d’anar temptejant perquè tothom tingui la seva oportunitat, però intentant donar resposta a la demanda social. Aquesta és la nostra realitat. grades buides als Jocs del Mediterrani i plenes al Mundial de Rússia. La  gent té molt clar el que vol, però potser alguns polítics encara van una mica perduts sobre les preferències dels seus votants.

dimarts, 10 de juliol de 2018

Aquest cop al barri de Fança


Un dels temes que es comenten són les meves faltes d'ortografia. Un cop més varem tornar a sortir a la falla. Aquest cop a la de França. Una sort tenir aquest reconeixement popular. Endavant. Avui festa. Seguirem en les properes. Molt bones festes dels barris.

dilluns, 9 de juliol de 2018

Un cop més a la falla


Una de les maneres d'expressar-se la gent del Vendrell són les falles. Sortir és un signe inequívoc que estàs viu que la gent t'escola sinó passaries desapercebut que és la manera millor d'anul.lar una persona. Aquest any en la primera falla he tingut la sort de tornar a sortir amb una caricatura molt ben feta quasi professional o més i amb un text molt clar i entenedor. Gràcies als del barri del Font de la Menya per aquest honor