El Mercat del Vendrell a la Rambla Cañas

Al final han començat les obres del Dr. Robert, però resulta que ara no es pot fer el mercat dels divendres a la rambla. Els polítics volen enviar els paradistes al Puig com passa per la Fira i Festa Major, però ells no hi volen anar perquè diuen que perden les vendes i molts amenacen de deixar de venir al Vendrell. Potser millor que els posin a la Rambla Cañas com volien els del Tancat.  Seria una prova per si mai el Vendrell vol tenir dos mercats. Diuen que es petit, però per aquells carrers hi ha lloc per posar totes les parades. També parlen dels laterals de la Riera que els socialistes ja varen posar en el seu moment i els convergents van tornar al seu lloc, però allí hi ha abres i molts brutícia. A veure si al final els posen a la Cañas i a veure que passa.

El joc de noms vendrellenc

Una de les coses curioses del Vendrell i d'altres municipis es canviar els noms de les coses perquè sembli diferent, nou i això fa que durant anys convisquin dos noms.
El darrer exemple és el cole Teresina Martorell que ara s'ha transformat en un institut escola i s'anomena Angel de Tobies, ves per on. Evidentment està igual com abans, però ara han començat el curs de 1r d'Eso que així fins a 2n de batxillerat. És un centre amb molta immigració fruit de la sectorització escolar que ha fet més mal que bé al municipi. Després tenim la Lira que ara s'anomena Tag, la part del teatre escalat i Lira la sala Pau Casals. Un teatre que queda petit si és que vol representar el municipi i la comarca. Després tenim el Passeig Joan Reventós on abans el Passeig de Sant Salvador que els seus amics de partit li van dedicar a un dels patriarques del partit que va acabar fent d'ambaixador a París.

Mil històries cinquatenàries

Un dissabte d’octubre que es va aixecar una mica ennuvolat, però que al llarg del matí va anar escampant per deixar un cel ben clar amb unes temperatures molt agradables. A partir d’aquí una climatologia envejable fins ben entrada  la matinada del diumenge.

Al migdia per fer lloc per després vàrem fer una caminadeta amb un objectiu ben clar:  fer el vermut en un dels locals més carismàtics del Passeig Marítim de Sant Salvador. Uns quants sortien de Calafell del costat del monument al Pescador i altres des del monument de Cañas als castellers que enguany també compleix mig segle de vida al costat de l’antiga N-340. Una petita excursió a peu  per anar comentant anècdotes i retocar els darrers detalls pel sopar de la nit.

El rellotge marcava les 21 hores i poc a poca varen arribant tots els convidats a l’esperat sopar que portava un any amb la data fitxada, tot i que els detalls els vàrem anar polint en les darreres setmanes i adaptant la festa a mesura que gent que s’anava inscrivint. La nostra intenció era buscar un preu assequible  perquè poguéssim encabir com més gent millor amb un pressupost  molt ajustat.

En el sopar de fa 40 anys érem també 67 persones, el mateix nombre que el passat dissabte, encara que ara hi havia cares noves i altres que havien declinat participar en la festa per diferents motius. Durant uns minuts a la tarda vam aconseguir ser 69 inscrits, però quan faltava poc per anar seure a taula, hi van haver dues baixes que no es van suplir. El resultat és que vàrem quedar a dos persones de la xifra que ens acompanya des del nostre naixement.

En aquest sopar hi ha persones que van venir acompanyades pels amics de tota la vida que no van dubtar en gaudir d’aquesta trobada especial, però també hi va haver gent que responia als dos principis bàsics del sopar com eren que estiguessin vinculades al Baix Penedès i al 69, dues premisses que varen complir tots els participants.

Nosaltres que hem arribat a un punt molt simbòlic de la vida vàrem créixer en una societat molt diferent a l’actual encara que només hagin passat 50 anys. Abans en 200 anys no passava gaire gran cosa, però ara vivim al ritme del microones i anem tots a una velocitat esfereïdora amb una final incert, imprevist i potser virtual.

Alguns dels participants d’aquesta trobada de cinquantons feia anys i panys que no coincidien, bé perquè han anat a viure lluny d’aquí. En altres casos tot i està propers, a vegades les agendes no s’han contrastat i s’ha fet difícil una trobada encara que només sigui per  fer un cafè. Va ser com una actualització de tot plegat de companys que feia dies que no sabíem res d’ells i que en alguns tenen moltes coses per explicar i altres segueixen el seu projecte personal amb més tranquil·litat i rutina dins l’estil que cadascú tria per a viure la seva realitat amb l’ajuda de les circumstàncies vitals.

Parlar i reviure  moltes coses que sembla que fos ahir i que fa anys que ja no existeixen. El Vendrell i comarca ha canviat molt des del 1969 fins avui en dia. Hi ha punts on nosaltres passàvem les nostres hores d’oci juvenil que no han deixat ni vestigis arqueològics i altres estan allí aturades en el temps esperant que algun dia s’obrin per art de màgia i tornem a reviure algun episodi de quan encara els cabells blancs no s’havien instal·lat sobre els nostres caps.

Al llarg de la vetllada es varen viure moltes històries cinquantenàries des de dins o des de fora els jardins del restaurant. Cadascú gaudint el moment des de la seva posició més còmode, més sociable. Tot i el pas dels anys  vas veien que les persones mantenen la mateixa essència des de sempre encara que hagin canviat la motllura dels vidres de les ulleres. Els més trempats doncs estan allí ocupant el lloc que els hi pertoca en aquest col·lectiu. Els tímids també han decidit veure una mica com va tot això. Els heavys a manca d’AC/DC també els hi està bé escoltar Alaska i Dinarama. Evidentment no varen faltar els Laxnbusto amb els seus clàssics que formen part de la nostra banda sonora. Una i mil històries de persones que han tingut la sort de fer 50 anys, alguns pocs han quedat pel camí. Ens veiem ben aviat en una propera trobada per recordar que un dia vam ser joves però aquest esperit encara està dins nostre.

Una gran festa en el sopar dels cinquantons del Baix Penedès

Una gran nit varem viure aquest dissabte passat al Restaurant Xaloquell de Sant Salvador. Fa un any quue uns pocs varem concretar aquesta data, la del 2009 va ser un 24 d'octubre. A partir del maig varem començar a concretar allò que volíem fer, però clar fins que la gent no paga no saps quan tens per preparar coses complementàries. La nostra idea és buscar un pack econòmic però amb nivell garantit per intentar atraure el màxim nombre de gent. En la darrera setmana varem concretar la festa amb els diners que teníem ingressats al banc.
Ahir va ser una gran nit on tothom va gaudir a tope amb una gran coordinalitat, bon rollo i ganes de passar-s'ho bé. Hi havia un sentiment compartit de felicitat entre tots. Cadascú gaudint d'allò que li apateixia fer dins les possibilitats del marc. Hi havia química, records de moltes històries, persones que fa anys que no coincidien i per sobre de tot 67 persones que van voler gaudir de la seva festa enguany que fan 50 anys, sense complexes ni tonteries. Allí estàvem per disfrutar al màxim i la gran majoria per no dir tots ho varen fer. Hi havia gent que va venir sola al sopar i va acabar fent un munt d'amics a la taula tot molt bé. VA SER ESPECTACULAR.

La pluja torna a visitar la Fira d'Albinyana

El municipi d'Albinyana ha realitzat una nova edició de la ja consolidada Fira d'Artesania de la localitat, una proposta diferent per conèixer aquest bonic poble enlairat del Baix Penedès. Un any més la pluja ha fet de les seves, però a la tarda. Durant al matí sobre les 12 els carrers s'han omplert de gent per gaudir d'aquesta fira que enguany anava dedicada a la mel. Una manera de conèixer algunes entrades de cases centenàries del nucli antic que acullen exposicions o una mostra de vaixells a la sala de plens del consistori. Al matí feia goig passejar i després al dinar popular de la societat s'ha omplert la sala de visitants i veïns per compartir un bon plat de pollastre o jabalí de segon precedit d'una fideuada. Molt bona acollida els diferents tallers del poble que han estat molt concorreguts. Una nova edició i ja pensant en tot allò que es pot millorar per la propera.

50 anys, entre la realitat i el fum

Fa 50 anys l’home després d’uns anys de proves i investigacions va arribar a la lluna. Aquesta és una de les principals fites del 1969 i com va es va dir en el seu moment va ser un gran pas per la humanitat. Després de la darrera festa  dels 40 toca tornar-nos a trobar-nos al voltant d’una taula amb altres propostes  que s’aniran coneixent en les properes setmanes. La gent que vulgui participar només ha d’enviar un mail a baixpenedes69@gmail i allí l’informarem dels detalls. Està obert a tots els baixpenedesencs nascuts el 1969.

En aquest mig segle el Vendrell ha passat dels 10.000 habitants fins els 40.000 habitants En una localitat on normalment s’escoltava català i una mica de castellà per la forta immigració de les dècades anteriors hem passat a una vila amb gairebé 100 nacionalitats vingudes dels cinc continents. Evidentment que del domini absolut de la religió catòlica a un ampli ventall de creences de tot tipus on no hi ha faltat mai els que se situen fora dels camins de la fe.

Aquell Vendrell que estava a punt d’entrar en la nova dècada dels 70 mantenia viva una revista catòlica d’informació local respectant la seva perspectiva i una emissora de ràdio. Avui en dia la vila no compta amb cap mitja local de comunicació  ni en paper ni virtual propi, però si tenim una tele pròpia i conservem la ràdio. Nosaltres som fills d’aquelles aparells de televisió que eren un dels tresors de la llar on només hi havia dos canals per veure una programació molt limitada en blanc i negre .

Som la generació de comprar discos al Novax, anar de festa al Babylon, Onyx, Arqus, Hidroshima, HG i Long Play entre moltes altres que teníem a menys de mitja hora en cotxe o tren de les nostres cases.

La nostra era una generació amb possibilitats, fills d’un temps en una comarca que no estava malament econòmicament pel boom de la construcció i turisme en aquells temps.

Ara estem al món virtual on pots parlar amb gent de l’altra punta del món i no coneixes el món. Moments en què els discos són vestigis del museu i la realitat virtual va prenent lloc a la real. Una comarca amb una de les rendes més baixes de Catalunya que marca el seu dia a dia. Ens veiem a la festa per recordar aquest mig segle.

Prou coques de Perafita a la Fira del Vendrell

La història de la Fira del Vendrell és més que centenària i amb el temps sempre s’ha adaptat a cada moment que li ha tocat viure, però ara que estem en el món de la imatge i les estadístiques la cosa ha derivat fins a punts que ja resulten preocupants.

Una fira s’ha fet generalment per mostrar el bo i millor de la localitat i la comarca que l’organitza de cara als seus visitants. Doncs aquí al Vendrell això no ho fem i més de la meitat llarga d’stands són vinguts de fora de les nostres contrades perquè una cosa que no es vol reconèixer però ja fa anys que es manifesta és que a molts comerciants del Vendrell la Fira no els interessa com aparador per als seus productes o serveis. La resposta també està ben clara perquè els resulta molt cara i el benefici que poden aconseguir no es rendible als diners invertits. Aquest és la base que hem de tenir present i a partir d’aquí construïm el futur d’aquesta mostra.

Una altra cosa què perjudica la Fira al teixit comercial de la vila  és que durant dues setmanes el nucli del Vendrell perd molts dels seus estacionaments que són claus per a les persones que han d’anar per alguna cosa al centre de la vila .

Potser el més lògic de tot això seria que la Fira es fes a la Rambla Cañas o en un lloc semblant perquè encara que aquesta mostra no representi el que tenim a casa nostra no suposaria un perjudici per la gent del centre de la vila.

Un altre dels punts febles és que la gent no va a la fira multisectorial perquè no els resulta interessant. Llavors aquí tenim els grans creadors que varen decidir en el seu moment portar la part gastronòmica del Puig i posar-la a la punta de la Rambla per donar vida a tot plegat. La funció aquesta ubicació no és ni més ni menys intentar atraure gent a la Rambla amb l’excusa del menjar i el beure que són un dels principis fonaments bàsics que mou a la gent de totes les edats i condicions.

Això genera que en alguns moments la Rambla quedi totalment saturada perquè es petita per encabir els visitants i totes les taules de la zona  de la Fira perquè  els responsables dels restaurants de tota la vida  no perden pistonada i ja que són aquí volen aprofitar tot plegat per aconseguir més clients..

Quan el tema dels concerts es feia a la plaça de la Sardana hi havia molt més espai i la gent estava molt més a gust que no pas aquí tots juntets perquè les assegurances i matalassos puguin fer algunes vendes i el proper any tornin a casa nostra, no sigui que deixin d’ocupar els cada any menys nombrosos estands de la Fira.

Evidentment que Vilanova i la Geltrú també té una fira semblant, però no comparis el nivell de la capital del Garraf amb el nostre que en el fons tenim una de les rendes per capita més baixes de Catalunya. Aquí està on rauen la majoria d’inconvenients..

Sinó potenciem la gent d’aquí la vila i la comarca amb una Fira adaptada a la seva situació cada any farem una cita més distant de la realitat del Baix Penedès. Mentre els mitjans oficials ens parlaren de glòries i encerts, les realitats dels comerciants de casa nostra apunta totalment al contrari.

Crec que una de les coses més interessants de la Fira es fa a la plaça Nova del Vendrell. Em trec el barret davant d’aquest iniciativa que cada any la veig amb molta participació.

Deixe’m de somiar en coses que no tenim i apostem per allò que podem aportar al nostre entorn. Si la gent del Vendrell, ni les poquetes empreses mitjans que tenim no volen anar a la fira és per alguna cosa. Clar la gent de fora ja ens coneix i ja sap el que oferim que poca cosa té a veure amb la comarca. Hem de ser capaços de fer una Fira del Vendrell del segle XXI adaptada a la realitat i no pas una mena de basar xinès de propostes que estan a tot arreu i no aporten res d’especial.

La gràcia de la Fira està  a la plaça Nova i les activitats culturals que es realitzen i a la plaça Vella i a molts altres llocs de la vila protagonitzada per molta gent, però aquesta fira multisectorial que ens volen vendre ja fa anys que ha quedat en desús. Aquí al Vendrell el que triomfa és el menjar i beure com a tot arreu, doncs anem per això o busquem un sistema més econòmic perquè vingui la gent de la vila i comarca a mostrar les seves ofertes. Prou coques de Perafita al Vendrell tenint forns com els que tenim a casa nostra. Per favor.