Una de les conclusions dels plens d'ahir és que una imatge val més que mil paraules. Molta gent comenta el ple. Això vol dir que el va veure. Ara falta saber si s'atreviran a fer-ho en directe els que segueixen, tenint en comtpe que ja s'ha fet i que es fa amb els concerts d'orgue, per què no és fa per la tele? Es preveu una segona part de la legislatura tensa perquè les relacions entre el PSC i l'oposició no són les que hi havia amb l'anterior alcalde. L'oposició s'ha d'aferrar al poc que té. Podem tenir una segona part molt animada al Vendrell. A veure que passa o tot es converteix en fum.
divendres 24 de maig de 2013
dijous 23 de maig de 2013
Un petit gran pas en una vida personal
Aquest és un petita història dedicada a una persona atrapada en una vida que no era la seva. Un dia va decidir sortir i apostar per un món millor. Va trencar amb el seu món més proper i poc a poc s'ha anat bastint la seva biografia lluny de tot allò que els seus amics i parents li tenien preparat. Ella no era feliç i es va plantar i va dissenyar el seu món. Enguany ha aprovat la prova de majors de 25 anys. Ara se sent molt feliç perquè ha superat una nova etapa de la seva vida. El més important no és el que ha aconseguit, sinó que ja té una nova fita a la seva vida i així anar fent. Ella en silenci treballa, amb discrecció es prepara per un futur millor. No té temps, però el treu d'on sigui per perseguir el seu somni el que ella ha creat per ella. Endavant Mar, molta sort i endavant. El món i la música t'espera. Ho aconseguiràs. Vinga dona. Els somnis cada dia estan més propers i tu estas més amunt. A per la propera. Vinga. Endavant.
El destí ens enganya
En la vida molts cops ets més feliç desitjant una cosa que tenint-la a les teves mans. A vegades això passa en els estudis o professió. Conec gent que tenen carreres professionals que han tingut la sort de treballar de lo seu amb una bona remuneració i no són feliços. Al final s'han hagut de buscar una altra disciplina perquè se sentien buits perquè havien arribat motl lluny en el somni de la seva vida. Conec molta més gent que es dedica a altres coses que no tenen res a veure amb el que varen estudiar i són la mar de felices. Persones que un dia van decidir que tot i haver estudiat ciències es dedicarien a la cuina i ara fan i desfan com a autèntics mags a casa. Històries que es van forjant poca a poc lluny del destí que un escull perquè a vegades a aquest destí no té res a veure amb el que un imaginava i molt millor viure en altres somnis que arribar al final perquè el somin es faci realitat. Maneres de fer. Si vols ser feliç estudia econòmiques per acabar gaudint fent pastissos a casa. Llei de vida.
La màgia de la ràdio, un dia més.
Això de la ràdio té coses sensacionals. El món de la comunicació és brutal. Avui hem fet un programa especial la Liliana i un servidor dissenyant una mena de debat amb tots els grups polítics del Vendrell. Alli estaven tots, cadascú en el seu paper i en el seu món. Ha estat molt interessant perquè hem aconseguit crear un ambient de caliu amb 6 persones a l'estudi i una que anava una mica al seu rollo. Hi ha coses que no es poden escriure perquè no hi ha paraules. S'han de viure. Crec en la màgia de la ràdio. Una droga que un dia vaig provar i costa deixar, però s'ha convertit en una de les millors classes de la meva vida. Gràcies a tots per fer-ho possible i en especial a la Liliana per posar els punts sobre les i creure en nous projectes i tirar endavant idees. Allí estarem.
dimecres 22 de maig de 2013
Al Vendrell, apostem pel 21
El Vendrell viurà el proper dimarts, dia 22 de maig, un petit esdeveniment històric fruit d’un pacte a quatre bandes que va tenir lloc al juny del 2010 entre 4 forces polítiques arran dels resultats electorals del 22 de maig del 2010. Una entesa que va servir per deixar estacionat un únic grup polític a l’oposició. Curiosament, la formació que en tres legislatures ha passat d’un regidor a cinc representants polítics en el consistori municipal. Per les circumstàncies polítiques de cada moment ha compartit marc amb diferents colors polítics com el PSC i CiU en anteriors legislatures tot i que han estat, aparentment, en costats oposats del poder vigent de cada moment..
El proper dimecres tindrà lloc un petit canvi. Benet Jané, polític que des de fa més de 30 anys s’ha presentat com a cap de llista a totes les llista per CiU menys en una donarà el bastó d’alcalde a Martí Carnicer que ja ha ostentat aquest càrrec del 1979 al 1994 i que en aquest segle XXI ha tornat al seu poble després de passar per alts càrrecs de la Generalitat . En aquests primers dos anys de legislatura ja hi hagut temps de sobre per veure com navegava aquest gran transatlàntic que ara simplement canvia de patró per arribar a port el maig del 2015. Un cop allí es veurà quins nous capitans i mariners pugen a bord per seguir endavant en aquest mar mogut per l’endeutament i el futur incert que ens espera i una curiosa realitat del Vendrell que ens la que ens mena. La ciutadania tornarà a escollir els seus nous representants polítics per una nova etapa de la seva vida.
En aquesta societat d’imatges i grans titulars servirà per fer un petit canvi en la màxima representativitat legal, però darrera de tot això i algun petit canvi a nivell de regidories jo crec que la cosa no tindrà més transcendència. Tot apunta a què continuarem amb el mateix ritme però amb nou capità sense que això, a priori, suposi grans canvis importants. Però per saber tot això, esperarem a què passi l’estiu quan tot començarà a rutllar un altre cop al seu ritme després de l’estiu que és quan les màquines redueixen el seu ritme.
El més important d’aquesta setmana ho trobem en l’aprovació inicial dels pressupostos per al 2013 gairebé al mig de l’exercici en curs. Altres administracions com la Generalitat s’han permès el luxe de passar per alt aquest tràmit tan important per al dia a dia de l’administració. Tot i que no passar per aquest tràngol polític de no presentar uns pressupostos coherents potser és millor que fer-ne uns de paper mullat que a mig any ja trontollen i al mes de setembre ja han quedat totalment fora de cobertura. El més dur és tocar de peus a terra i fer una cosa amb cara i ulls. L’època mediàtica que vivim ens obliga a donar titulars positius a la societat. Les retallades no ajuden a guanyar eleccions. Als polítics només els queda corre el risc d’aguantar el temporal en un discurs políticament correcte sense gaires llicències per presentar aquesta minva contínua de l’estat del benestar.
El que es pot deduir des d’un punt de vista evidentment subjectiu és que l’oposició ha marcat el calendari polític dels darrers dos anys. Massa cops els 16 regidors que configuren el govern han actuat darrera una primera acció de l’oposició actual. En el món del periodisme com a les guerres qui dispara primer guanya.
Crec que haurem d’esperar dos anys més per veure un canvi d’actitud política de la que ens ha portat fins on estem. S’han de canviar motlles i formes de fer i pensar que s’han petrificat en un dia a dia. Primer de tot ens hem de donar compte que ja no som un poble rural que acull uns turistes rics a l’estiu. Ja som la tercera ciutat més important de la província de Tarragona pel darrere de Reus i Tarragona. Està bé que ens siguem bones persones i que posem preus econòmics als patronats i escoles municipals perquè tothom pugui gaudir d’aquestes infraestructures públiques. Però, hem de saber que això té un cost que s’ha d’abonar d’alguna manera i sinó el paguem avui, l’haurem de pagar demà i amb interessos. Ens hem d’estimar més i ser com altres municipis veïns que creuen en ells i en fan una gran difusió. Ens hem de reivindicar i defensar el que tenim i promocionar la nostra riquesa. Ens hem d’equivocar per aprendre coses noves i anar perfilant el nostre futur. Els nostres errors ens han d’ensenyar. Hem de prescindir una mica del copiar i enganxar que ens caracteritza amb el risc de posar les potes a la galleda. Anirem seguint els proper dos anys on se suposa que els principals partits deixaran entreveure nous caps de llista per aquesta nova dècada. Jo crec que aquests propers dos anys seran de trànsit i la gràcia l’haurem d’esperar al 2015. El més important serà aquest dimarts 21, la resta anar fent. Article publicat a l'EixDiari a partir del dia 17 de maig
Una radiografia política al Vendrell
La Liliana Calmet i un servidor aquest dimecres a partir de dos quarts de set de la tarda farem un programa especial i entrevistarem a un representant de cada partit del consistori vendrellenc. El Kenneth, el Joan Maria, l'Araceli, l'Elisabet i el Jimmy ens parlarant del passat, present i futur del Vendrell. Un programa interessant que ens fa molta il.lusió fer-ho realitat. Si ens voleu acompnyar ja ho sabeu, dimecres de dos de set a les 8 de la tarda i en directe a través del 107.1 de la FM o a través del web de ràdio el Vendrell. A veure que passa, farem preguntes sobre temes varis d'actualitat. Escolteu-lo. Ho intentarem veure des d'una altra òptica.
dimarts 21 de maig de 2013
Un Dicaprio que no ens podem perdre al cine
Un dels protagonistes de la mítica Titanic torna a les grans pantalles amb un història típicament americana. Leonardo Dicaprio és el nou ric que es crea un món de riquesa i opulència per conquerir l'amor de la seva vida que viu justament al davant de la riba amb un altre ric. Una proposta força interessant per la forma com està narrada i pel joc entre la imatge real del personatge i tot allò que la gent pensava d'ell. Una mena de mafiós vingut a més però que tothom desconeix i inclús neguen la seva existència real. Feia setmanes i mesos que no anava al cine, però aquest cop s'ho val. Una mica llarga, però entretinguda fins al final. Rics i pobres ens ajudaran a desvetllar la trama d'aquest film on res és el que sembla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)