dilluns, 23 d’abril de 2018

Un gran Sant Jordi per tothom


Molt bon Sant Jordi a tothom. Avui és un Sant Jordi molt diferent amb un sentiment ambigu d'alegria i tristessa per la situació en què està vivint el país. Cadascú que el visqui en la seva mesura i a la seva manera, però sempre deixant una porta oberta a la cultura, a l'amor, a l'esperança i totes les coses que ens fan homes i dones cada dia.

diumenge, 22 d’abril de 2018

El Cor Zongora protagonista d'un gran espectacle musical


Avui he gaudit com si estés a Barcelona o Madrid amb aquest musical  anomenat de Berlin al Paral·lel amb la participació del Cor Zongora, Mone i els grans Kit Kat Klub Boys. Música de pel·licula i també de la Guillermina Mota entre d'altres. Un muntatge molt aconseguit que podria anar a qualsevol teatre de la capital i que aquest cop hem tingut l'honor de veure aquí a la Lira. Aquí hi ha moltes hores i gran coordinació de totes les parts que el fan possible. Esperem que arribi motl lluny perquè realment els hi ha sortit rodó.

La Bisbal, un Sant Jordi més aposta per la cultura


Un dels pobles amb més activitat cultural de la comarca és la Bisbal del Penedès. Cada any per Sant Jordi treuen un llibre de temàtica local. Enguany ha estat el torn del jove Jordi Ferran que ha elaborat un extens treball al voltant de la localitat des del 1868 fins al 1923 que coincideix en el temps de la Restauració. Moltes imatges, un treball exhautius que toca moltes facetes de la localitat que van des del pont de la Riba, fins a les escoles, la política, les ganes de tenir tren. Un treball molt lloable en un poble que s'estimen la cultura i ho saben fer molt bé. Enhorabona a aquesta combinació que ha donat aquest gran treball de micro història que representa un poble del Penedès que podia ser qualsevol de Catalunya amb les seves històries personals.

Un llibre per defensar la identitat de les Peces


És un plaer i un honor assistir a la participació del primer llibre de Marc Casellas Sequera que porta per nom "Les Peces una voluntat de ser". Un treball que explica la lluita del nucli de les Peces per defensar la seva identitat i les seves ànsies d'independència a cavall del segle XIX I XX. Un treball amb molta feina original, no pas d'aquests que van recopilant aquí i allà. El Marc és un noi jove que estima i creu en el seu poble i aquest llibre vol donar ales a la reivindicació d'un nucli i en especial a una entitat com l'Agrupació Recreativa de les Peces que enguany celebra el seu 90 aniversari. Un treball per fer micro país, petites històries que configuren la identitat d'un poble i d'una col·lectivitat. Us el recomano per veure l'esforç d'una generació que va lluitar i va dedicar molt esforç per defensar els seus trets particulars construïnt una escola, una església, un cementiri entre d'altres. Moltes hores invertides per defensar els seus principis.

dijous, 19 d’abril de 2018

La casa torcida, molt interessant

Una gran versió de la novela homònima d'Agatha Christie es pot veure al cinema. La casa torcida ens explica un assassinat en una família anglesa molt peculiar una mica tocada de l'ala. Realment fins els darrers moments no saps qui és la persona culpable de tot el que està passant i com passa molts cops és la menys sospitosa. Una molt bona proposta per anar al cinema.

dimecres, 18 d’abril de 2018

Pagar per aparcar, quasi tots hi perdem



Cunit és l’únic poble del Baix Penedès que t’ofereix una gran zona de parking tot just davant de la platja on pots deixar el teu vehicle. En un tres i no res pots accedir a una sorra neta sense haver de deixar anar ni un cèntim. Aquesta és una gran promoció turística que aquesta localitat costanera pot vendre arreu del món dins una proposta més global. No cal més maquillatge, ni grans dosis de photoshop com altres histories que amaguen sorpresa en el seu interior com el tortell de reis, però en tots els cops, el que trobes primer no acostuma a ser el rei.
Calafell i el Vendrell practiquen una política diferent. El Vendrell en el cor de Coma-ruga durant l’estiu i els caps de setmana guarda uns quants pàrkings de zona blava que mentrestant el turista està gaudint de les nostres platges iodades ell ens va pagant per ús dels nostres estacionaments però, de moment, l’accés a l’aigua és lliure i gratuït.
Nosaltres ens gastem un munt de diners en la promoció de les nostres costes perquè gent de l’interior de la Península ens vinguin a veure i gaudeixin de les nostres meravelles naturals, però quan tenim aquí el fruit de les nostres campanyes a tot color a casa nostra que ens ha costat uns quants diners atraure’ls, llavors li fem pagar el nostre impost revolucionari obligant a destinar una quantitat de diners per deixar el seu cotxe en els carrers més propers a la sorra. Els nostres municipis, de moment no tenen de moment el glamour de Marbella, ni Benidorm, ni Sitges, llavors potser més d’un que li agrada massa que li toquin la butxaca prefereix altres municipis com Cunit que et permet aparcar a tres metres de la sorra, gratuïtament.
Si realment volem potenciar el turisme, el nostre comerç, la nostra gastronomia hem de fer el possible perquè la gent li costi els mínims diners i esforç arribar a nosaltres amb el seu vehicle privat i també en transport públic. Quan serà aquí ja decidirà si va a un restaurant de luxe o a un altre de menús a 8 euros, però aquesta persona ja la tenim entre nosaltres Si juguem al joc del bastó i la pastanaga correm el risc de perdre clients i això no ens interessa.
Evidentment faci el que es faci en dies puntuals les nostres platges estaran plenes de visitants, però hem de treballar això que tots diuen però no fan en realitat que és desestacionalitzar la nostra oferta turística. La gràcia és que els diumenges de maig i octubre puguem tenir tanta gent com a  finals de juliol. Aquest és el nostre objectiu on tots hi podem guanyar.
Crec que a Calafell i a El Vendrell tenen massa zona blava pel que necessita aquestes poblacions, no crec gens que ens afavoreixi més augmentar la zona blava, taronja o el que color que sigui. Calafell té grans pàrquings al costat de la via del tren que absorbeix molts dels seus visitants  a la seva part més comercial. No veig que sigui gens rendible fer pagar un cèntim a aquests usuaris, perquè corres el risc que vagin a una altra localitat com Vilanova i la Geltrú que per uns diners aconsegueixi una millor oferta que la que pot oferir Calafell, correm el risc de perdre  uns dels punts forts que fa que molta gent vagi a Calafell platja a comprar.
Si al final de comptes has de pagar l’empresa que ho gestiona, els seus vigilants i uns guanys també  han d’anar per promoció de la localitat, val més que ho deixis com està i el boca orella i els costums faran més feina que el benefici que puguis treure. Aquesta política, la poden fer Salou, Sitges, Barcelona, Tarragona, perquè no hi ha gaires alternatives a la vora, però hi ha moltes localitat properes que poden competir directament amb Calafell per una cosa i una altra i amb aquesta mesura perden punts davant els seus rivals més directes. No cal tenir una camera davant el mar per saber si tenim onades, ni un canal de televisió local a gust del consumidor, sinó el que ens fa falta es que mantinguem un ampli espai gratuït per deixar el vehicle i no fem pagar a la gent que ens ve a visitar perquè sinó els haurem d’anar a buscar a un altre població. Al final de tot hi perdem diners en tot aquest negoci de pagar aparcar que sembla que només beneficia a uns pocs i perjudica a la resta. A veure si s’ho fan mirar. Això també és promoció turística pel bé de tots. Tot això de la rotació de cotxes ja ha quedat obsolet.


Visita a la mostra temporal d'Olga Sacharoff a Girona


El Museu d'Art de Girona acull fins el proper diumenge dia 22 d'abril una exposició sobre la pintura russa Olga Sacharoff. Una pintura que es va afincar durant un temps a Barcelona i és una de les dues pintores que el Museu Deu té un parell d'obres que ha cedit a l'exposició. La seva és una obra de vanguardia amb on es deixen veure diferents estils com l'expressionisme, però sempre dins una línia que va evolucionant al llarg de la seva carrera artística. Avui el Museu Deu del Vendrell ha organitzat una excursió per la visita d'aquesta mostra temporal. Realment el dia 8 de març, dia de la dona, la comissària d'aquesta exposició ens va fer un apunt sobre aquesta artista que va ser molt moderna pel seu temps i tot i que els seus quadres semblen un xic innocents darrera hi ha una forta crítica social a la gent benestant del seu temps.
En aquesta excursió a Girona hem tornat a visitar una de les ciutats més encantadores del panorama català i hem trepitjat el seu cor veient els petits detalls d'aquesta localitat que cuida el turisme fins el màxim detall. Una experiència molt lloable que esperem que es repeteixi amb noves iniciatives.