diumenge, 18 de febrer de 2018

Us recomano una visita a la presó model


Us recomano una visita a la presó model de Barcelona. Els divendres de 15 a 18 i els dissabtes de 10 a 18. És gratuït i es poden veure un parell o tres de pavellons en la seva part inferior també es pot visitar la zona de visites, els dos patis, algunes cel·les i altres petits detalls. Val la pena fer la visita perquè és pot veure la realitat d'aquesta presó que va estar en funcionament des del 104 fins el 2017. Una manera de conèixer la nostra història. S'hauria de fer difusió d'aquest espai abans que ho el tunegin i el converteixin en una altra cosa per veure les seves condicions. Si vas a primera hora està lliure i si vas a partir de les 4 de la tarda no hi ha tanta gent. Les hores abans de dinar és quan hi ha més gent. Veure com és una cel·la on hi vivien tres o quatres persones és una cosa que no té preu i ens podem imaginar com estan actualment els nostres presos polítics en garjoles de Madrid. Aprofiteu val molt la pena.

divendres, 16 de febrer de 2018

Els intocables




Un petit grup de funcionaris de nivells alts treballen en una de les seves fites professionals: consolidar la seva torre de d’ivori. Persones que al llarg del temps ha escollit aquesta via unilateral de relació amb els seus companys i amb la resta del món professional. A vegades és un objectiu assolit per la via lenta perquè hi ha gent que s’ho va treballant de mica en mica a mesura que passen els triennis, però altres la cosa s’instaura amb tota rapidesa i celeritat i ningú té cap argument en contra. Evidentment per assolir aquest situació privilegiada necessita el suport de la gent que té al seu voltant. Primer de tot, el consentiment de la classe política que òbviament en el millor dels casos no aplicarà cap mesura correctora. Simplement estarà al seu lloc i quan algú li preguntí només li quedarà mirar cap a un altre costat. També necessita un estol de professionals que s’encarreguin de recollir els recàrrecs i de parlar amb la resta de companys perquè en el fons tothom treballa en xarxa i no es pot deixar de banda cap peça perquè funcioni míninament l’engranatge, encara que a vegades es crea aquesta mena de república amb els seus auxliars que s’encarreguen que aquell element no quedi fora de tot el mecanisme institucional. Aquest són els que com sempre passa els dijous estan al mig i rebran tota la part més complicada de la situació peculiar perquè hauran de gestionar les dues bandes amb un mínim de maniobra. Evidentment qui viu en aquestes torres amb vistes al mar i allunyades del món real no té la costum de delegar cap competència.  Ella és la més important i al final tot ha de passar per les seves mans encara que tot un poble quedi perjudicat. Ningú pot qüestionar la seva situació privilegiada. És intocable, inqüestionable. 

dimecres, 14 de febrer de 2018

El cuaderno de Sara, una mena de documental

El Cuaderno de Sara és una peli espanyola que passa a una zona molt conflictiva del Congo. Es veu la realitat d'aquell país amb les seves lluites pel poder i les seves màfies. Una peli que s'assembla molt a un documental del 33, però amb una història pel mig que la lliga. Es veu el paper de la ONU en aquestes zones de conflicte. Molt interessant.

Quan el diumenge és el dia d’anar al supermercat


Un dels grans problemes de la nostra societat és la precarietat laboral que afecta moltes feines. Cada dia veiem al nostre voltant com moltes de les ofertes de feina que tenim a l’abasta estan molt mal pagades i que segurament quan acabis el contracte entrarà un nou treballador amb un salari inferior al teu. Evidentment aquesta situació provoca que moltes famílies tinguin una seguretat mínima per endegar projectes a mig o a llarg termini. Inclús aquells treballadors que tenen un contracte indefinit la seguretat que el hi dóna el seu lligam laboral és ben minso perquè segons la normativa vigent en un tres i no res estàs al carrer amb una subvenció ben minsa.
Molts esperàvem que algun dia els xinesos tindrien les mateixes condicions laborals que nosaltres en un món més just i equilibrat i al pas que anem nosaltres assolirem les fites del treball de molts xinesos que són famosos per fer més hores que un rellotge.
Evidentment  tot això ha provocat importants canvis en el comportament de molts sectors de la nostra societat que són més febles econòmicament. No fa gaires anys fer “botellon” no era pas una gran costum per la majoria. Algun cop a l’any es feia quan era la festa major o en moments oportuns, però avui en dia si algú va a una discoteca i et cobren 13 euros per un combinat doncs això li obre noves maneres d’aconseguir una mica d’alcohol durant la nit encara que no sigui pels camins oficials.
Molts basars xinesos i lloc de menjar econòmic estan proliferant a casa nostra no pas per la necessitat de la gent de provar coses noves sinó simplement perquè el pressupost de moltes persones i famílies s’ha reduït en els darrers anys, llavors si un dia necessiten menjar fora de casa o comprar algun producte més bé de preu no tenen més remei que caure en aquesta oferta asiàtica amb uns horaris molt amplis.
Per altra banda, et trobes que un diumenge al matí quan fa 10 anys que ningú anava a cap botiga senzillament perquè la majoria estava tancades per festa setmanal ara et trobes cues a molts establiments que seguint l’efecte dominó s’han vist obligats a obrir els festius per la competència d’alguna cadena que va temptejar el mercat i li va sortir bé l’aposta i els altres darrera. Aquí també trobem les persones que necessiten fer un parell de feines per tenir un salari mínim al mes, llavors no els toca més remei que aprofita el seu dia de festa per anar de compres. Són moltes les persones que realitzen aquest esport. La gent els diumenges al matí ja no va a missa. Ha perdut la fe sinó que va a comprar per tenir la nevera plena durant tota la setmana.
Tot això ve afegit amb les ofertes que alguns cinemes realitzen algun dia entre setmana amb preus més econòmics i llavors la distribució de l’agenda entre festius i feiners acaba al revés de com estava abans marcat per un estalvi important en la despesa.
Els caps de setmana ja no són el que eren i la resta de dies també s’han adaptat als nous temps i encara ens falta arribar a la plenitud de la venda per internet. Algunes botigues ja cobren quan algú es va emprovar algun vestit perquè cada dia són més el que fan servir els comerços reals per saber que és el que queda bé i després ho compren per internet i els resulta més econòmic i amb un gran número de facilitats.
Aquest és el futur que tenim ja als nostres peus. No ens falta que de mica en mica ens hi anem endinsant per entrar en una nova dimensió de tot plegat.

La precaritat laboral afina l’enginy a les persones que ja de per si sempre s’han caracteritzat per una sobredosis d’aquesta qualitat humana. Evidentment ja ningú vol la perfecció i potser ni trobar el millor pantaló del mercat, però el que té clar molta gent que segur que vol el més econòmic. Aquí si que hi coincideixen moltes persones i aquest fet és el que va marcant les tendències del mercat perquè en el fons és la gran massa que marca els trets principals del mercat de consum.  Hi ha botigues al Passeig de Gràcia de Barcelona que potser fan 10 vendes al dia, però segurament moltes altres han de fer una parell de mesos per igualar els beneficis d’una jornada d’aquests establiments d’alt nivell. Aquesta és la realitat de la gran majoria i ve guiada a nivell mundial. 

diumenge, 11 de febrer de 2018

Coordinació carnavalera entre Calafell i el Vendrell


En una comarca amb 14 municipis que dos pobles no es puguin coordinar per una cosa com carnaval indica molt el nivell de comarca que tenim al Baix Penedès, potser només és un indicador, però tampoc no hi ha d'altres que marquin un sentit oposat diferent al que marca aquesta controvèrsia. Resulta que la rua del Vendrell de divendres passat va acabar molt tard, això va portar problemes a la de Segur amb gent que va arribar part per la seva participació i que també sembla que no anaven seguides les carrosses. Anem a pams. La rua del Vendrell va durar quasi tres hores. Hi havia ansy que per on jo estava a les 22 ja havia acabat enguany tot i començar mitja hora abans va acabar per on estava jo que era al principi a dos d'onze.. Doncs si a dos d'onze apareixia la darrera carrossa, aquesta devia estar com una hora per fer tota la rua i a més si anava a Segur podria arribar a les 12 a Segur perfectament. Per tant, era molt tard per encetar una nova rua.
El gran quid de la qüestió és que Calafell no baixa del burro i diuen que paga a les comparses que han anat a les tres rues i si no hi va a una doncs no cobra cap rua. La regidora diue que paga per rua 200 euros encara que no vagis a totes. A Calafell què és on treuen més diners, però per altra banda, clar la gent hi va per treure més diners. Pel què he sentit por ahi? cal una rua a Segur a les 11 de la nit quan es fa una altra dissabte i una diumenge? Hi ha gent pel carrer? té algú una resposta que no sigui la de ser políticament correcte i cada nucli que tingui la seva rua al preu que sigui? Doncs potser que ho analitzem una mica tot plegat i siguem coherents i no cal tantes rues  més lluides. Enguany al Vendrell a principi hi havia molta gent al carrer, però quan va passar de les 2 hores la cosa ja va disminuir considerablement. Fa motl de fred i hi ha carrosses i comparses  molt lluïdes i altres per cobrir l'expedient. Però clar quan n'has vist 10 ja has fet un tastet i en percentatge si marxes a casa i poses la tele ho veuràs, sense la qualitat de tele 5, però no passaràs fred.

dissabte, 10 de febrer de 2018

Un carnaval del Vendrell que enceta una nova ruta


Ahir el Vendrell un xic diferent per què feia anys que es feia la mateixa ruta i ahir la van canviar per fer-la passar per carrers més amples i també crec que era una mica més curta. La rua va durar quasi 3 hores hi havia unes quaranta carrosses. N'hi havia algunes de molt de nivell i altres per complir com sempre acostuma a passar. Aquest any no van anar al davant del tot els de Ventall que en els altres anys obrien el carnaval. Enguany va ser una mica diferent amb el ball de malcasats vestits de carnaval animant el tema amb els seus pits, xones, figues i similars i explicant de què anava cada cosa. Crec que alguns bars de la zona de la rua varen fer l'agost perquè varen tenir gent durant les 3 o 4 hores que estaven els comparsers per la zona.  Un cop més es va passar en directe per la tele, però la qualitat d'imatge és la que és. Estem en una tele local i no podem competir amb tele 5, però va sortir tot molt digne.

dimecres, 7 de febrer de 2018

La moneda del carret de la compra



Un dels grans invents mundials és la moneda que s’ha d’introduir al carret de la compra i que només quan pots recuperar-la quan la tornes al seu lloc. Evidentment, també s’ha inventat peces de plàstic que també poden realitzar aquesta funció sense haver de tenir una moneda a la butxaca que sempre no acostuma a passar. Tot i aquest cost que en el més econòmic dels casos potser 50 cèntims, la gent realitza aquesta practica per recuperar la seva petita inversió temporal. Si aquesta mesura no funcionés segurament ens trobaríem molts carrets de la compra mal posats perquè molts usuaris no tindria cap mínima recompensa per deixar l’aparell en el lloc corresponent.
Doncs si seguim aquest principi bàsic s’hauria d’aplicar en altres un altres dels grans problemes que tenim avui en dia a casa nostra com és el reciclatge. Hi ha molta gent que recicla sense cap recompensa econòmica sinó que simplement ho fa per principis com s’hauria de fer sense més preàmbuls, però hi ha un sector de la població que ve a reclamar una petit reconeixement per aquesta tasca.
En alguns ajuntaments, més aviat petits, pots aconseguir descomptes en el rebut de les escombraries, bosses per reciclar etc. Hi ha un ampli ventall de petits detalls per aquella persona que practica el reciclatge tal com està establert. Persones que agafen la bateria del cotxe, l’oli de cuina i els petits aparells elèctrics, les piles i els porta a una deixalleria o un lloc adequat. Aquí a la comarca només tenim una recompensa moral, solidària, medioambiental, però no hi ha res que premiï d’alguna manera aquests ciutadans exemplars.
Avui en dia que ho tenim tot informatitzat i què tenim les eines bàsiques perquè això sigui possible sense una inversió gaire elevada. Segurament en el nostre present més immediat i ja no dic en el futur tots hi sortiríem guanyant. És impossible detectar tots els casos de persones que no reciclen o llencen materials que necessiten un tractament especial al contenidor de vora  casa. Sempre es pot enganxar alguna persona que en un moment donat practica aquesta acció censurable per mil maneres. Per què ho ha posat en una bossa que conté documents amb dades personals o en el moment precís ha coincidit amb algun policia que ha estat vetllant l’acció, però són coses molt puntuals dins l’univers general.
S’hauria de treballar aquest camp d’alguna manera i que les persones que tenen el detall d’agafar un parell de radiografies o un termòmetre de mercuri i portar-ho a la deixalleria que tinguessin un petita recompensa en les seves taxes municipals. Per altra banda, tots aquests establiments que tinguin contractat un servei de recollida dels seus residus amb alguna empresa tinguin també un descompte en les taxes municipals perquè això de pagar dos cops pel mateix servei és una cosa difícil d’entendre.
Està molt bé i és necessari fer programes de conscienciació social, però sempre totes les coses tenen un petit bocí relacionat amb l’economia tal com passa amb els carrets de la compra. Per mig euro la gent està disposada a no deixar-lo perdre i que un altre pispa se l’emporti cap a casa a canvi de posar el carret bé en el seu lloc.
Aquest és un petit exemple de les coses com s’haurien de fer. Fa uns anys totes aquestes coses eren aspectes de ben poca importància. Tot anava al mateix contenidor i no passava res, però a mesura que les societats es fan grans i passen els anys cada dia tenim més plàstic, vidres i papers en els productes que consumim i en el nostre dia a dia.
Noves mesures en favor del medi ambient. Sobre aquest tema es poden fer moltes mocions que poden quedar la mar de boniques amb una retòrica d’alt nivell, però si es vol fer una feina pràctica i real, doncs aquí va una proposta.