Tenim al calaix
una nova legislatura, quatre d’anys d’un equip de govern format per dos partits clàssics, més un regidor que es
va quedar a l’aire després que la seva companya de formació marxés a l’oposició
amb les sigles del partit. Tot i aquesta minoria que tenia la tasca encomanada
per la població de tirar endavant el municipi, la cosa ha estat bastant
tranquil·la perquè altres partits com el PP, PxC i Ciutadans en un moment donat
també han donat el seu suport als pressupostos locals que és l’eina bàsica i
fonamental per portar a terme l’acció de govern. Tot ha anat com una bassa
d’oli. Inclòs dies que en altres llocs van ser moguts com el transcendental 1
d’octubre aquí a la localitat es va viure des d’un aspecte festiu i
reivindicatiu sense que sorgís cap problema. Moments històrics que va deixar al
General Prim sense el seu carrer al centre de la ciutat, però això són coses
que passen.
En aquests anys
hem passat jornades presumptament històriques quan tot just després de Sant
Joan vàrem tenir l’honor de ser subseu dels Jocs del Mediterrani, però com va
passar a la resta de camps, el nou pavelló estava gairebé buit en la majoria de
competicions de handbol femení que van tenir lloc al Vendrell.
En aquesta
legislatura la gent cansada de veure el pont de les Madrigueres presumptament
acabat, un dia va decidir treure la tancar i passar. Al cap de poc temps vàrem
tenir una mena d’inauguració oficial amb els discursos i la visita
protocol·lària. Aquesta obra tan important d’infrastructura ha anat acompanyada
d’una mena de viarany per dins les Madrigueres que en pocs anys ha passat de
ser un pàrquing descontrolat de cotxes i caravanes a ser un espai protegit
tenint cura de no trepitjar o no tocava. Miracles de la política local.
Després de
promeses i primeres pedres hem vist com el CAP del Botafoc començava a
aixecar-se en el seu lloc previst. Suposo que en la presenta legislatura el
veurem entrar en funcionament. Ara només falta que la plantilla de Santa Tecla
a casa nostra s’ampliï i realment es pugui treure el seu màxim rendiment.
En aquesta
legislatura s’ha continuat practicant la segregació escolar amb una escola de
primària on el 70% o 80 % d’alumnes
són de famílies migrades. Sembla ser que en el proper curs ja no interessa
portar aquesta política i la cosa canviarà. Aquesta distribució no es pot
equilibrar d’un dia a l’altre i menys quan aquest centre també oferirà classes d’institut. A veure com evoluciona aquest episodi que
està allí en la ment de molts i que passa de puntetes pels mitjans de
comunicació.
En aquest
legislatura s’ha obert noves superfícies comercials com el Bon Preu que
registra un dels punts més àlgids de venda els diumenges al matí. Aquest és un
tema que ens hauria de preocupar perquè ens estem carregant l’esperit festiu.
Alguns comerços tradicionals de la vila s’han tancat i a vegades s’han ocupat
per grans franquícies i la plaça Nova del Vendrell s’ha convertit en un espai
reservat majoritàriament a les òptiques. Per fi hem vist obrir cal Numbrú del
Vendrell. Un d’aquests punts emblemàtics del Vendrell que després del Pla de
Barris s’hi ha instal·lat com marca l’emplaçament una franquícia visual.
Les nostres
tradicions més ancestrals segueixen fixes i no les treu ningú. Un exemple són
els trens cada hora a Barcelona en una línia que cada cop costa més arribar a
la plaça Catalunya. La problemàtica per la sensibilitat de l’enllumenat públic
és ben vigent en algunes zones, en especial els nuclis de les platges.
El Teatre
Brisamar encara segueix la seva degradació lenta, però constant i la zona del
Tabaris està pendent la realització d’un nou pla amb diners europeus i
vendrellencs que li ha de rentar la cara, a veure si té tant d’èxit com el nou
pavelló del Club d’Esports Vendrell.
Han passat quatre
anys i la via del colesterol és dels espais més utilitzats pel vendrellencs, en
canvi a la Rambla li segueix faltant alegria la major part de dies de l’any.
