dissabte, 28 de març de 2020

Records de concerts, Laxnbusto a Torrelavit


Aquesta és la primera foto que tinc dels concerts dels laxen guardada en el meu arxiu controlat. Abans no ho guardava d'una manera automàtica i puc tenir fotos sueltes. Aquest és el concert de Torrelavit del 2009 on els laxen van presentar disc nou amb el nou cantant. Allí recordo que no hi havia cobertura de movistar i només la gent de Vodafone es podia comunicar. Els concerts de música en català han estat una les coses més divertides que he viscut. Més o menys hem anat seguint, Laxen, Gossos i ara toca Obeses perquè els grups de la nostra generació de mica en mica ho anant deixant. Aquest és un concert que recordarem per diverses coses. Endavant Laxen a veure si tornen als escenaris.

16è dia confitament. Concert Obeses

Avui tenim concert d'Obeses a les 17 hores des del Palau de la Música. Un concert diferent i especial que fa que els dies tinguin sentit i siguin una mica diferents. Ja tenim preparat una xerrada amb el zoom per poder parlar tots els herois. Això segueix igual. Sembla ser que a principis de la propera setmana hi haurà un decret en què les mesures seran més dures. De mica en mica van caient coses com la fira de titlles de lleida de primers de maig. Avui fa un dia molt maco, però sembla ser que plourà la propera setmana, cosa que farà més lleuger el confitament. Avui dissabte. Les xarxes socials van a tope el telèfon fix també.

divendres, 27 de març de 2020

Una caricatura meva en el mig segle de vida


Avui repassarem una de les poques caricatures que m'han fet a la meva vida. Aquesta és un regal dels meus 50 anys que va realitzar el Jordi Huete que es cosí de la dona i és un artista en aquest món de la creació i un dels cantants dels Pastorets Rock.
Retrata una mica les meves passions com el periodisme, els llibres i la música i els pantalons curts i les xancles a l'estiu. Un vestuari que em van vetar durant uns anys a la feina, però com la lògica s'imposa ara és l'uniforme que fem servir per anar a treballar. Al darrera hi surt una foto del Vendrell on he passat els darrers anys de la meva vida, però jo sempre m'he sentit binyano. No vull ser un vendrellenc de tota la vida  (VTV) com quatre que hi han i els agrada remenar les cireres perquè els altres els hi deixen. Una imatge d'estiu, fresca i divertida on no hi falta el mòbil que és la màquina d'escriure de jove i l'ordinador posterior per acabar amb aquest trasto manual.

15è dia mercat municipal en ple coronavirus

Aquí al Vendrell avui és divendres i per tant es fa mercat municipal, però només al born no hi ha pas mercat setmanal de roba a la rambla. Hi havia genteta al matí al born per anar a comprar. Tots uns campions que estan aquí aguantant tot això obrint cada dia amb un servei per portar-ho a casa. Acaba de passar un cotxe pel carrer dient que ens quedem a casa tots confitats.  Sempre hi ha algú que encara no s'ha enterat però no crec que a aquestes alçades sinó vol també s'enteri.
Avui no surt la Fura. Ara ho farà cada 15 dies fins que la cosa s'acabi després a veure com va tot plegat. Cada dia hi ha més gent aturada i empreses tancant. aquí com no hi posin diners en veta ens costarà sortir d'aquest pou sense sortida. la crisis del 2007 podria ser una aventura loca al costat del que tenim al davant. Un coronavirus que ja està a tope als USA i a nova zelanda. Ja ho tenim quasi arreu. Ja tenim la nevera plena i resulta que el paper higiènic ja torna a cotitzar com abans. El que passava no era molt normal la veritat.

dijous, 26 de març de 2020

De groc i sobre dues rodes en la festa de la bicicleta


Avui recordarem una de les grans festes del Vendrell que amb el pas del temps ha vingut a menys i ara ja va gaire més enllà que una festa escolar on hi van el centres escolars del Vendrell. Abans hi havia rivaliat. La comissió Jan Fusté la va aguantar, però quan ho va deixar de mica en mica va anar desfent-se fins la situació actual. Un cop vaig participar en el grup del patronat d'esports del Vendrell. Va ser un matí esplènditd en els temps que el Ramon Quadrat era el responsable d'aquest equipament. Records sobre dues rodes. A principis d'aquest segle.

14è dia, toca anar a comprar


Aquí a caseta ja fa uns dies que hi som, però de mica en mica la nevera es va buidant i s'ha de reposar. Es pot aguantar uns dies, però clar hem d'anar menjant i consumint productes per una vida normal diària. Això de les video conferències ja es costum normal amb familia i amics. Així et poses una mica al del que passa més enllà. El monstre encara no s'atura i segueix fent de les seves i la cosa cada dia és més preocupant. Ara les cites són a les 6 a instragram amb propostes com joan rovira o sopa de cabra i a les 20 hores per aplaudir els sanitaris. Seguim en peu. Tocarà comprar. Avuifan Polònia. Diuen que plourà.

dimecres, 25 de març de 2020

Natació, un club social entre corxeres


Una de les activitats que fa anys vaig començar va ser natació. Un dia de nadal allò que som quatre gats a la feina és un esmorzar de tràmit va sorgir la gran aposta: aprendre a nadar. Llavors un amic i jo ens varem apuntar en el mes de gener i cada dimarts i dijous alli al peu de la piscina. Ell va durar un parell d'anys jo encara seguiexo. Abans hi havia un parell de cursos o tres els dimarts i dijous. Amb el pas del temps es van unificant i ara només n'hi ha un els dimarts i dijous. Allí estem. Som una penya de 12 o 14 persones que amb el temps ens hem convertit en una gran família. Alguns venen, però generalment ens mantenim els de sempre. Altres marxen, però sempre queden el bon rollo. Una club de dones on generalment només estic jo en representant del genere masculí. Algun cop ha entrat algun home però no ha durat molt. Vinga seguim en peu. La meva primera monitora va ser la Mònica Ortiz. Una gran persona i professional.