Entrem en els mesos on se concentren més nombre de festes majors per metre quadrat. La calor, les vacances i el santoral fan possible que aquests propers caps de setmana concentrin un ampli ventall d’activitats lúdic festives adreçades a propis i forans, petits i grans. El dia 15 d’agost, Santa Maria, és la data que convergeixen més esdeveniments d’aquest tipus, almenys a la comarca. La festa major s’acostuma a celebrar en honor al patró de la localitat. Sants i verges que tenen la seva festivitat en estiu gaudeixen de moltes més possibilitats de passar a ser escollits per l’advocació d’una parròquia o d’una simple ermita. Sants com David, Caterina, Gonçal, Irene ho tenen un xic difícil per presidir algun altar major en una santuari baixpenedesenc. Simplement perquè tenen la seva festivitat en les altres estacions que no coincideixen en aquest tres mesos que ara comencem a desgranar seguint el fil del calendari. Aquest és un fenomen antropològic que algun dia algú s’hauria d’atrevir a estudiar seriosament per descobrir la marginació manifesta entre el santoral estiuenc i la resta de l’anys.
A part d’aquest fenomen que ve de lluny, de mica en mica van sorgint altres situacions que han anat creixent al ritme del creixement demogràfic de la comarca. La situació és que cada nou nucli de població vol la seva festa major. Els més antics doncs ja ho havien aconseguit, però les noves urbanitzacions no volen quedar marginades de les festes locals. Municipis com el Vendrell i Albinyana resulta que estan durant un mes organitzant festes majors de nucli a nucli. Això comporta una gran despesa en infrastructura i també en activitats i serveis. Una postura que trobo correcta, però la veritat que jo sóc partidari d’una altra política d’aprofitar i unificar els recursos. En comptes de tenir 5 o 6 festes majors el que s’hauria de fer es organitzar amb els mateixos diners un parell de festes populars en el mateix municipi. D’aquesta manera tindríem un millor cartell i un millor programa. A banda es poden fer sopars populars amb i similars les vegades que faci falti on sigui, però pel tema festa major i pels temps que corren és millor anar unificant. Això ajuda a una millor identificació en el territori. Aquí ens volen parlar d’Europa i la gent li costa cada dia més abandonar la seva urbanització i a vegades li costa compartir programa festiu amb els del costat. Aquests esdeveniments no cal que cada any fossin en el mateix indret. Podrien anar rotant any a any i visitar tots els nuclis de població paulatinament. Políticament no és correcte i els escollits per la sobirania popular amb aquestes mesures revolucionàries potser tindrien por de perdre poder i representativitat. Feia dies que em rondava aquesta idea pel cap, però la festa major de la platja de Calafell m’ha donat ales per tornar a plantejar aquesta idea recuperant una veu popular que fa anys que corre pels diferents nuclis de la localitat. Però com passa amb la Vegueria del Penedès, tothom hi està d’acord o almenys no està en contra, però ningú s’atreveix a fer res amb cara i ulls en aquest sentit, perquè ningú es vol mullar en coses serioses.
Pels amants dels seu barri o nucli que no volen baixar del burro sempre els queda l’opció de les festes del barri del Vendrell. Amb una petita subvenció, la gent s’espavila a fer coses i a buscar diners i recursos per fer-ho realitat. Però clar això que l’ajuntament organitzi festes per tothom i gratuïtament és ,cada dia més, tot un luxe. S’ha de començar a canviar alguns dels trets que amb el temps hem anat assimilant com a inqüestionables. Comencen les vaques flaques i no sempre la política que es practica actualment està en consonància amb la nova situació. Ens hem de començar a replantejar seriosament algunes coses. Falta que algú obri el camí.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 3 de juliol del 2009
