Tot comença a l’estació de tren del Vendrell

  

La història actual del Vendrell comença a l’estació de tren. Aquest deu el punt més important de la línia R-4 que et permet pujar i baixar del tren sense necessitat de marcar el bitllet de tren. Pot semblar una tonteria, però s’ha convertit en un privilegi pels usuaris d’aquesta estació. En un temps en què els revisors de la Renfe es compten com el número de cabines telefòniques que hi ha en els nostres carrers. Aquesta dada és prou significativa per venir a la capital del Vendrell sense haver de pagar cap tipus de bitllet si coneixes una mica els tripijocs de la xarxa i pots accedir per algun d’aquests punts francs que molts coneixen i no estan marcats al web. En el moment que aterres al Vendrell també tens un ampli ventall de pisos lliures, parlen que arribem al miler, alguns dels quals seguint alguns d’aquests professionals que per 100 euros t’obren un pis amb tot connectat ho tens ben fàcil.

A partir d’aquí ja toca caure en les mans de benestar social que t’ajudi a fer front a les despeses bàsiques diàries. El tema de llum és una cosa que s’ha de tenir en compte perquè algun dia et poden deixar a les fosques, però en l’aigua no cal patir perquè et poden instal·lar un comptador a casa que et subministri aquest líquid bàsic. Per la nova praxis sinó el pagues tampoc te’l tallaran per tant pots seguir endavant amb la teva vida normal.

A partir d’aquí la vida segueix el seu camí. L’empadronament en un pis de “patada” és una cosa ja més que consolidada i llavors toca jugar amb les ajudes de les diferents administracions per fer front a aquesta situació actual. En aquesta situació tenim una cosa que molts coneixen propiciada per ser una comarca on el turisme, hostaleria i restauració hi té un gran pes.

En aquests sectors no és fàcil trobar algun tipus de feina alternatiu que et permetin treure uns diners sense haver d’estar vigilat per la seguretat social. Evidentment aquestes entrades de diners no són oficials i et permeten certes llicències que amb les ajudes socials sempre queden una mica limitats.

Evidentment quan aquestes persones que viuen aquest rol de vida reben alguna oferta de feina, en molts casos la seva resposta és negativa. Ara per ara la seva situació en aquesta línia entre la legalitat i la il·legalitat els permet garantir una vida que pot tenir més ingressos que treballar 8 hores en un supermercat per 800 euros bruts al mes amb l’obligació de complir un horari laboral.

Evidentment aquest camí no és el millor, però en molts casos no hi ha alternativa. La vida no dóna marge per triar un cantó o un altre hi has de fer el que fa molta gent i treure el màxim partit a la situació actual. Les bones persones ja tenen el seu lloc on els correspon i la resta s’han de treure les castanyes del foc per afrontar el dia a dia. Algunes ongs i fundacions sense ànim de lucre només tenen el nom solidari, però juguen en aquest joc de treure el màxim partit als seus recursos sense tenir sempre en compte que els protagonistes són persones humanes.

Aquesta és una realitat que fa anys que dura i que es va adaptant als nous temps.

Tot això ve afavorit per una comarca molt ben comunicada i molt difícil de controlar per les nombroses urbanitzacions existents i on els recursos policials fa anys que han quedat testimonials. De tant alguna batuda on identifiquen tothom que vagi pel carrer, però són accions de cara a la galeria com el tot manta que és el joc de gat i el ratolí amb les normes consensuades amb alguna petita excepció.

Aquí comença tot, en aquesta estació centenària on són pocs els trens que passen però per molts que estan abonats a la tarifa plana de cost 0 aquí comença la seva història i la seva relació amb aquest poble que vol ser ciutat, però encara no s’ha donat compte que hi ha vida més enllà de la riera de la Bisbal i de la carretera de Valls.

 

Noves festes locals. 1 d’octubre

  

Tots els municipis de Catalunya gaudeixen per llei de dues festes locals que poden escollir segons les seves tradicions, voluntat o interessos. En la majoria de municipis, una dels dos acostuma coincidir amb la festa major. Llavors la que queda es pot guardar per algun tipus de fira que tingui lloc a la localitat o aprofitar alguna festa local com els 3 Tombs a Vilanova o com fa el Vendrell que enllaça les dues festes locals per la festa major de Santa Anna. Altres opten per la segona Pasqua i també alguns ho fan per carnaval. N’hi ha per triar i remenar.

El nostre pas per la història és a ritme de twitter o microones llavors algunes localitats ja han decidit que el 1r d’octubre sigui festa local a la localitat. Evidentment aquesta data està, com tothom sap relacionada en els fets del passat primer d’octubre arran del referèndum sobre la independència de Catalunya. Una data que des d’un punt o altre de la realitat va marcar la història i encara queda molt per esbrinar a veure com evoluciona tot plegat.

La localitat de Seva de la comarca de l’Osona ha decidit actualitzar les seves festes locals. De moment sembla que només se celebrarà en el 2019 i en els propers anys a veure com evoluciona la cosa, suposo que segons la combinació de la propera alcaldia que decidirà on es posa. Per altra banda, l’ANC ha recomanat a tots els municipis  catalans que adoptin aquesta esdeveniment cabdal com a data festiva dins el seu calendari. De moment sembla que n’hi ha un de segur, a veure si aquesta iniciativa s’estén a altres localitats i si es capaç de saltar la frontera i també se celebri arreu de Catalunya. Hem d’actualitzar el nostre calendari segons la història que ens acull. No oblidem posar el nom al carrer tal com va acordar el ple municipal.

. 

Obertura del període de l'Escola Oficial d'Idiomes del Vendrell

Comença un nou curs i l’Escola Oficial d’Idiomes del Vendrell ofereix a tots els ciutadans de la comarca del Baix Penedès cursos d’anglès i de francès en un centre oficial amb els Certificats de B1, B2 i C1 del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.

Els nostres ensenyaments van dirigits a estudiants, professionals i a totes aquelles persones que vulguin aprendre o millorar el seu nivell d’anglès i de francès. La nostra metodologia té un marcat caràcter comunicatiu i pretén centrar l’alumne en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, donant-li eines per a ser més autònom en el seu aprenentatge de la llengua estrangera.

L’escola disposa de tots els equipaments per a fer les classes dinàmiques i obertes al món gràcies a la utilització de les noves tecnologies a l’aula.

Trobareu més informació a la nostra pàgina www.eoidelvendrell.cat o al telèfon 977667444.

Els extrems es fan més forts

Uns quants anys abans del passat 1 d’octubre hi havia un gran espai social que representava la majoria de les persones que s’identificaven en aquesta zona neutral. Era una mena d’autonomisme pactat on les puntes tenien pocs representants.

Després del “Procés” i de l’1 d’octubre passat aquesta gran massa ha tingut importants moviments cap als extrems deixant més pobra la part central. Avui en dia t’has de posicionar a un costat o altre d’aquest llarg camí que pot menar a la independència de Catalunya. No hi ha lloc per a l’ambigüitat. Estàs en un costat o estàs en l’altre. Sempre pots intentar mantenir en una zona neutral mitjana que a mesura que passen els mesos es va tornant més feble i perillosa.

Ara per una banda, estan els que passen de tot això i no els importa un rave ni un costat ni l’altre.  Però la gran majoria es posicionen en el món de d’independentisme o en el món dels unionistes i derivats. Llavors estan els qui fa anys que han perdut el tren que apareixen amb la bandera del federalisme o estatuts pactats quan es una etapa que la majoria de la societat ja ha passat en el seu conscient. Estan una mica fora de lloc, però sempre hi ha persones que viuen altres ritmes i altres temps i ja els hi va bé.

Aquesta és la realitat que tenim a casa nostra amb persones que ho viuen amb més o menys intensitat, però una part molt important estan en el seu lloc. Algunes cantaran les consignes típiques, altres increparan als qui ho cantin i alguns callaran per no ser descoberts, però la immensa majoria ha d’adoptar una postura. Això és com quan entres en una rotonda i tens dues sortides. Has de buscar la més adequada per al teu destí, en els moments actuals no et pots quedar donant temps esperant una revelació celestial.

Els uns i els altres tenen els seus punts de referència, els seus mites, els seus herois, els seus màrtirs i tota la simbologia pròpia d’un bàndol polític.

Els uns gaudeixen dels suport de l’Estat central i de totes les seves derivacions i d’un cosa sagrada, intocable, invulnerable com és la Constitució Espanyola que és l’assegurança perfecta perquè mai no passi res que surti del guió. Els altres tenen la raó i la voluntat d’un poble que ja està cansat d’aguantar imposicions, polítics corruptes i una clar desajust econòmic, només cal veure els peatges que encara hem de pagar els catalans al contrari d’altres zones peninsulars.

De cara  a les properes eleccions municipals encara que es presentin en un municipi 20 propostes diferents, al final en teoria els de cada bàndol s’haurien d’ajuntar per fer realitat un projecte consensuat, com molts cops passa a la vida real. Massa cops hi ha partits similars que tenen una relació molt complicada perquè es disputen un a un l’electorat. Altres amb postures més distants, poden mantenir una millor relació encara que siguin de signes totalment oposats.

Altres formacions víctimes dels molts polítics professionals de la seves files necessiten tocar el poder encara que sigui pactant amb el diable, però cada cosa al seu lloc.

Cada bàndol utilitzarà el seu marge del poder millor per treure el màxim rendiment. Al final moltes forces similars es possible que acabin signant pactes de govern en favor del municipi, però lluitaran soles en les eleccions. Després, segons els resultats d’aquestes podran optar a més o menys quota de poder.

Aquesta és la política que cada dia és nota més a casa nostra. Hi ha moltes maneres de percebre aquesta biporalitat social. La gràcia de tot plegat és que més o menys les dues bandes estan bastant igualades  a punts i tot i que una persona pugui canviar el vot, és molt difícil que es doni la seva papereta a unes sigles de l’altre costat de la línia vermella. Aturar aquesta dualitat és molt difícil perquè les etapes del diàleg i el consens igual que el federalisme ja fa dies que estan superats. Ara només toca que els bàndols surtin a plaça en unes votacions a veure qui és el més fort. Una juga amb la raó i l’altre amb la normativa vigent i tot l’aparell de l’estat. A veure com acaba tot plegat.

Un dia festiu per reivindicar els nostres drets

El dia de setembre varem tornar a Barcelona un any més a defensar els nostres drets i la nostra identitat. Més d'un milió de persones de totes les edats i condicions estaven allí a la Diagonal per fer realitat els seus ideals. Aquest és un dia que és una gran festa reivindicativa en pau i esperança on la gent comparteix una hores des de que agafa el bus fins que de nit torna a casa en harmonia i bon rollo. Persones que només es veuen un cop a l'any. Gent que fa anys que no veus i te la trobes al peu de canó, mils d'històries personals que la gent viu. Fa goig estar alli entre tanta gent i sent un gra de sorra d'aquest poble que vol caminar lliure com ha dit moltes vegades. Un plaer està al peu del canó un cop més i aquesta tardor serà calenta.

Obeses, un grup diferent

Des del maig passat que segueixo a Obeses perquè és un grup que t'agrada o no t'agrada. No hi ha termes mitjos com els peus de porc. Una de les moltes qualitats és que no fan versions com molts grups, tampoc fan música mestisatge com l'altra meitat de grups d'aquest país. Fan producció pròpia i són independents no depenen de grans de manegement que porten la majoria de grups de casa nostra. Un grup fet a les seves amb un gran treball i que s'ho curra en cada concert estant molt proper als seus espectadors. Ahir a Sant Sadurní va ser un gran concert perquè hi havia molt de caliu i moltes persones portaven les seves samarretes amb gran varietat per a tots els gustos. Us els aconsello. La seva gràcia el directe on se sap si els grups són bon o de pa sucat amb oli. Musicalment són molt destacables amb una gran varietat de melodies per a tots els gustos, amb tangos, sardanes, heavy, rock i el que faci falta.

Aprofiteu per les primàries els nous valors de la política local

Ara és el torn del Psc, Primer va ser l'antiga Cdc, amb una majoria absoluta i només un vot va votar en contra la única candidata. Després va venir Erc on la cosa va anar més equilibrada i la portaveu actual del grup va ser l'escollida. Ara és el torn del partit majoritari amb 4 regidors. Sempre s'ha dit, s'ha comentat que seria el Kenneth, suposo que les coses van per aquí. No crec que es presenti ningú més, però mai se sap hi poden haver candidats alternatius perquè aquest que sona sembla ser no té totes les confiances com hauria de passar. El que no es normal que hi hagi candidats per més de 90% dels vots en una situació presumptament normal. Dintre de tot això hi ha el candidat no adscrit que també podria aprofitar electoral i podria ser escollit per liderar algun partit. Durant 4 anys han anat de la mà amb els altres dos partits. Dos aprofitem el bagatge, l'entesa i el que faci falta i que el candidat no adscrit pugui ser escollit pel Psc perquè l'altre partit de la coalició ja té la seva líder. A veure si li fan un lloc ben merescut i no el deixen a la vorera. Ell s'ho ha currat i jo crec que podria ser un gran cap de llista per moltes coses que la gent coneix. Només apunto la possibilitat perquè amb els seus antics companys de partit segur que no hi torna.