dimarts, 22 de gener de 2019

Ja està bé la borma amb el sou dels discapacitats

El gerent d'un centre d'ocupació de discapacitats demana per la televisió ajudes per poder pagar els treballadors perquè amb la pujada del salari mínim te problemes per arribar per pagar els salirs. Perdona, què m'estas dient? Jo conec discapacitats que fan la mateixa feina que un altra persona i no per això ha de cobrar el seu mínim i m'agradaria veure les categories laborals dels treballadors, potser a tots els posa peons? ja està bé la broma i que es jugui amb aquest col·lectiu d'aquesta manera perquè molts cops els fan treballar amb l'excusa de fer practiques per algun curset que fan i així s'estalvien uns diners. Ja està bé la broma. Apostem per la igualtat i deixem de jugar a aquest doble joc.

dilluns, 21 de gener de 2019

Pastorets del Vendrell, un muntatge un pèl massa llarg


Feia anys que no anava a Pastorets, però és un esport que de tant en tant s'ha de practicar. Els darrers que vaig veure eren de l'època  Vinyes com a director i el Jan Miret com a Garrofa. Ahir vaig tornar a la cita amb nous personatges i nou director.
Evidentment aquesta és la feina d'un poble que un cop més torna a escenificar aquesta tradició nostrada com són els Pastorets. Cada any hi ha coses noves més o menys importants. Una de les coses que canviaria són les tres hores que dura l'espectacle. Jo crec que amb dues hores n'hi ha de sobres. 180 minuts amb parada d'un quart d'hora és excessiva. La canalla que tenia al darrera ja no sabien com posar-se i els xuxes ja feia hores que s'havien acabat. És massa llarg per un espectacle pretesament infantil. Aquestes propostes no per ser més llargues són millors, sinó que s'ha de saber retallar. Hi ha escenes totalment prescindibles. Vaig veure tot el muntatge molt formal, estricte i correcte, però faltaven petits tocs personals que el fessin més proper al Vendrell i a l'actualitat d'ara com jo havia vist en altres representacions d'anys anteriors. Petits tocs que fan més proper el text. Ahir vaig veure aquesta versió massa seriosa i rigida que no és aquesta la línia que crec jo que hauria d'agafar sinó que s'hauria d'apropar més a un públic infantil i al seu lloc. Hi ha petits detalls com que la diferència d'edat entre Sant Josep i Maria era massa gran per arribar a ser creible. Una mica si, però no tant. En alguns moments algun actor hauria de cuidar una mica la vocalització perquè no s'entenia del tot afegit que a vegades  hi havia problemes de sonorització.
Jo crec que el Vendrell pot estar molt orgullós dels seus Pastorets més que consolidats i veien que les noves generacions van agafant el relleu dels clàssics d'uns anys abans. Enhorabona a tots pel seu resultat, però vull manifestar que la trobo una mica massa llarga i que aquesta presència de Pau Casals i Carles Casals al principi de l'obra està bé, però està posat una mica amb calçador. La idea és bona, però potser aquest no és el millor mètode. Moltes felicitats i endavant.

diumenge, 20 de gener de 2019

80 anys de l'entrada dels Nacionals a Albinyana

Avui fa 80 anys que els franquistes varen entrar al meu poble, Albinyana. Les coses no han canviat gaire. Abans ho varen fer per les armes i potser algun dia ho faran per les urnes. Aquí tenim un problema. La gran diferència és que la seva entrada van causar més de 50 morts i potser a les urnes no hi haurà danys col.laterals. Tot gira i tornem a ser on erem.

dimecres, 16 de gener de 2019

Els seus avis eren franquistes i...



Els seus avis eren franquistes perquè llavors estava de moda i tots ho tenien molt clar. No s’amagaven de ser-ho i no tenien cap tipus de complex per haver optat per aquesta posició social i política. Aprofitaven els petits avantatges de la posició privilegiada en el municipi. Ells manaven i la resta del poble obeïa i omplia les festes i esdeveniments que ells organitzaven per lloar qui fos, però sempre seguint l’escala social no sigui que algú entri on no toqui.
Les coses van anar canviant i després d’uns mesos de crispació, incertesa, van tenir molt clar que ara tocava apostar pel socialisme que eren els que remenaven les cireres al seu voltant. Sense complexes van amagar les històries del seu passat sense cap tipus de vergonya i es van incorporar a les noves tendències polítiques del moment. Van actualitzar la seva roba, la seva ideologia i els seus costums. Van canviar els diaris de capçalera i els programes de la televisió i en un plis plas es van ubicar en la nova ideologia com si tota l’arbre genealògic ho hagués fet sense cap tipus de mirament a ningú.
Evidentment als anys passaven i la gent anava evolucionant. Alguns es mantenien ferms als seus principis i altres qüestionaven una sèrie de decisions i posicionaments. Llavors alguns d’aquests van seguir els seus cabdills i altres varen donar fer un pas endavant en la seva evolució natural en vers un món millor.
La propera parada era fer-se d’esquerres de veritat, llavors tocava fer-se de la CUP. Un cop més es van preparar per entrar en el nou format assembleari on les coses més importants ho decidien tots junts en un casal alternatiu o en un espai ocupat o el que fes falta. Fruit d’aquesta recerca i captura de la llibertat, la igualtat i els moviments obrers la nostra família va seguir evolucionant cap a aquests principis universals. Evidentment tampoc no s’amagava ni dels seus pares ni dels seus avis que havien estat una baula més d’aquest camí cap a la utopia que ell protagonitzava en la seva darrera etapa.
Encara no tenim estudis sobre la seva posterior evolució a partir d’aquesta formació, però segurament hi haurà un nou pas on la nostra família també hi prendrà part.
Evidentment quan parles amb el protagonista de la tercera etapa d’aquesta evolució tens molt clar, al cap de cinc minuts, que davant tens una persona que tot i que ara representa un cúmul de llibertats i valors universals, darrera té un passat que no pot amagar, però per això s’ha inventat la filologia per treure el màxim rendiment al llenguatge.
Ara que ja pentino cabells blancs vaig veient aquesta evolució que ha passat a diferents a tot arreu. En cada poble et pots trobar fàcilment les tres generacions ocupant cadascuna la part que li pertoca d’aquesta adaptació al medi.
En honor  a la veritat, també hi ha gent que sempre ha estat franquista i no s’ha mogut d’aquesta etiqueta encara que sigui amb nom diferent i persones que han estat i són socialistes i els qui comparteixen els principis de la CUP abans que aquesta aparegués al mapa polític.
A vegades potser els autèntics de cada etapa no han sortit gaire a la llum pública i aquestes famílies que es va actualitzant amb el pas del temps van mostrant la seva trajectòria política, però com he dit això és una cosa que es porta dins i a tot arreu hi ha membres amb diferent tarannà.
Ara estem vivint una mena de radicalitzacions de les postures polítiques que no sabem on podem acabar, però aquesta mena d’entesa que hi ha hagut a casa nostra té les dies comptats. La causa és possible que sigui perquè alguns ja s’han cansat de fer el paper de tontos de l’auca. Ho anirem veient en els propers capítols, la cosa ha arribat fins aquí, de moment

dissabte, 12 de gener de 2019

No aneu a veure Tiempo Después es un truño

el millor de tiempo después de José Luís Cuerda es la banda sonora de Joaquín Sabina. Una peli friki amb molt de simbolisme de la nostra societat però amb resultat absurd. El millor al trailer.

divendres, 11 de gener de 2019

Les campanyes electorals cada dia més globalitzadores

 Fa uns mesos que ja estem de campanya electoral d’una manera subtil i fina, encara no hem entrat en la part important. Ara per ara ja es comencen a veure els polítics una mica més del normal. Treuen el nas per aquí o per allà i acostumen a freqüentar una mica més els actes socials. D’aquí fins el mes de maig la cosa s’anirà incrementant amb intensitat. Quan es posa tota la carn a la graella és a les eleccions municipals perquè toquen de prop. La resta també són importants, però l’administració local és la més propera al ciutadà i el que ha de te treure els problemes del dia a dia al ciutadà. En aquestes a vegades per un vot es pot donar el tomb a la truita en un municipi. A la resta, a les del 25 de maig decidim moltes coses. Podem tenir eleccions catalanes, espanyoles i segurament europees, però tothom té molt clar on està la clau de tot plegat. 
La gràcia de tot plegat és que cada dia hi ha més persones que viuen lluny del seu poble. Avui en dia la nostra societat ens permet està en línia amb una persona que viu a Austràlia i per altra banda desconeixem que fa el veí del costat de casa. Són coses d’aquesta globalització que ens envolta. Aquest element també afecta molt als partits, sobretot a la cita municipal, perquè les campanyes molt localistes no arriben a tothom, només als de sempre que són els que estan a l’aguait del que passa al poble. La resta seguiran mirant mitjans de comunicació d’abast més gran i es fixaran  en coses reals com l’estat de les voreres de la seva població o la netedat dels carrers que són dos punts claus en totes les  eleccions perquè les promeses se les emporta el vent. 

Aclarint el tema indepe per a les properes municipals

Pensava que l'eix del proper consistori seria la senyera, doncs la cosa ha canviat i ara tornem a esquerres i drets. L'ANC i el Pdcat sembla que estan en la mateixa sintonia en el costat dels groguets, però allí al costat estan treballant junts la Cup, Erc i se suposa que si se puede. Llavors es possible que hi hagi una llista d'esquerres més o menys indepes o de suport al dret a decidir. A veure que passa. Encara tenim les primàries a veure com peten. Fer una llista única està bé, però anar per separat als comicis també va bé per saber el pes de cada formació. Val més que es fotin les òsties abans que després de les eleccions. A vegades hi ha gent que vota a un partit i no té cap simpatia per un de la vora i això també és un fenomen que es pot donar. A veure com va tot plegat.