dimecres, 12 d’agost de 2020

Visita al park Guell de Barcelona


Gaudí és un dels arquitectes més importants del món. És una sort que fos català. En els darrers anys hem anat seguint alguna de les seves obres més importants. Aquesta és una visita del 2002 quan varem anar al parc Güell de Barcelona, un lloc per passejar tranquil·lament evitant els turistes i gaudir de les vistes i de les formes que varen sorgir al nostre voltant. Una obra mestra que s'ha de viure i viure en primera persona.

151 dies i un rebrot important al Vendrell


Portem 151 dies aquí en aquesta nova realitat. Ahir va ser el primer dia que vaig anar a la platja, evidentment a partir de les 6 de la tarda perquè al matí fa molta calor i hi ha molta gent. Aquí al Vendrell tenim un rebrot del coronavirus amb tanta gent que tenim de fora no és res d'estrany. En els darrers set dies tenim 18 casos i en els 14 dies passats 27. De moment la Residència de la Muntanyeta ja no admet visites i la gent haurà de parlar per video conferència per evitar contagis. Ahir a la platja hi havia poca gent. És una gran xorrada que vagi la zona blava i no vagin les dutxes de les platges per evitar contagis. A veure potser que ens ho fem mirar. Ara tal com està tot la zona blava del Vendrell i d'altres llocs hauria de ser la primera hora gratis per anar a comprar o el que fos i després pagar. Aquesta si que seria un manera de fomentar la rotació. La polícia del Vendrell ja té un quad, també té drons, de mica en mica va augmentant trastos, però les ocupacions segueixen i els robatoris també. Aquí tenim el millor de cada casa i per molta tecnologia que tinguem els problemes són els mateixos. Seguim endavant.

dimarts, 11 d’agost de 2020

Moneda pròpia del Vendrell durant la Guerra Civil


Durant la Guerra Civil Espanyola del 1936 al 1939 alguns consistoris van editar moneda propia per aconseguir diners i també per fer que els intercanvis comercials seguissin en peu. Aquesta és un model de la que va editar l'Ajuntament del Vendrell. Després amb la victòria dels Franquistes tot va seguir igual i fins ara amb la pesseta i l'euro fins que passem tots a fer servir la targeta i el diner virtual.

Rutes alternatives per conèixer el Vendrell




En totes les ciutats hi ha rutes diferents, alternatives que aixequen l’interès de moltes persones que normalment no coincideixen amb la versió oficial més nostrada de la vila. Aquí al Vendrell tenim un ampli ventall d’aquest tipus d’alternatives a allò més clàssic. Una de les visites és donar a conèixer les urbanitzacions de Mas Astor i Mas Borràs. En aquests espais a mig camí entre la muntanya i la ciutat veureu un gran varietat de construccions que són la demostració perfecte del boom immobiliari d’aquest país en els anys 60 i 70. Una mostra d’aquest territori alternatiu que anava creant el seu espai urbà de mica en mica fora de les normes administracions locals amb les mancances que això comporta i que moltes encara estan per acabar de polir. Una política de l’anarquia urbanística que tan mal ha fet arreu de Catalunya i que com no podria ser d’una altra manera el Vendrell també té una interessant mostra amagada al fons de  carreteres estretes.
En aquesta ruta podem afegir algunes zones del Vendrell on voreres, fanals i alguna paperera són els pocs testimonis d’una intenció d’urbanització que per la crisis es va quedar en aquesta estructura bàsica. El Botafoc és un clar exemple d’aquests espais que seguint les directrius dels polítics volia convertir el Vendrell en un municipi amb 100.000 habitants. Aquesta és una de les avantatges que la bombolla immobiliària se n’anés en orris.
Un dels punts que també mereix una visita obligada és el peatge l’autopista que tenim a Coma-ruga. Aquest lloc ha estat un punt de trobada de molts vehicles que en moments puntuals havien de passar més temps del normal per superar aquests punts estratègics del territori. Uns peatges troncals que estava al nivell del peatge de Martorell i que ha estat durant molts anys un dels punts informatius claus de la comarca dins la normalitat més anodina.
Un altre punt per conèixer és la xarxa de camins i carreteretes que ens uneixen amb els municipis veïns i que en un moment donat de les nostres vides han estat molt útils per sortejar controls, cues i altres fenòmens  que es podien trobar en les vies de comunicació convencionals. Tenim una molt bona comunicació amb Calafell pel camí de les Bruixes amb Roda de Barà per la carretera de Sant Vicenç i altres històries adaptades que es poden anar cercant en aquestes més de 50 nuclis urbans que tenim al Vendrell. Aquestes vies en alguns moments del cap de setmana es quan registraven més circulació de vehicles.
Entre els llocs més populars del Vendrell hem de tenir en compte la via verda del Vendrell que uneix el nucli antic amb Sant Salvador. Un trajecte de 3,2 km que es pot fer a peu o sobre dues rodes on durant quasi tota la jornada diürna hi pots trobar gent amunt i avall. Ja és un dels camins més concorreguts de la vila durant tot l’any. Realment aquest ha estat una de les alternatives saludables més reeixides del municipi.
El punt més internacional del nostre territori és el Riuet de Coma-ruga on on les aigües minerals provinents del Massís de Bonastre durant tot l’any surten a la mateixa temperatura amb les propietat medicinals que alguns usuaris reconeixen. Aquest és un dels punts més visitats i populars de les nostres platges durant tot l’any, però en especial durant els mesos més càlids.
 En els racons naturals per descobrir tenim les Madrigueres que en els darrers 5 anys ha patit una transformació brutal que ha  passat d’un parquing de cotxes a un espai natural protegit. Una evolució molt ràpida i que ha de servir per la seva conservació i preservació natural. Gràcies a la crisis immobiliària també tenim la sort de mantenir intacte aquest tros de litoral perquè si les coses haguessin anat d’una altra manera avui en dia estaria tot construït amb bonics edificis amb vistes al mar.
Aquest és el nostre el Vendrell on a part de Pau Casals, Àngel Guimerà i el campanar del Vendrell tan mediàtic hi ha altres històries marcades per la gent anònima del municipi i visitants que de mica en mica les ha fet seves i les ha anat definint.





150 dies i tornem al cine, Padre no hay mas que uno (2)


En aquesta nova realitat al final hem tornat al cinema amb una de les pelis més taquilleres d'aquest any encara que no han estrenat moltes pelis americanes que prometien però esperen millors temps per a la seva estrena. Llavors ahir va tocar aquesta de Santiago Segura que mostra la història d'una família numerosa amb la sogra i els tiets i un gos. La veritat que la primera és molt millor que aquesta perquè es repeteixen algunes bromes i no acaba de tenir identitat aquesta nova proposta, però en aquests dies de calor, dins el cinema no s'hi està malament quan fa calor fora. La gent dins no portava mascareta i seia per grups de família o amics. La sala estava més de la meitat.
Una bona estona qua dura quasi dues hores i amb algun moment clau.  Ara un dia d'aquests aniré a veure que Suene la música del director de Full Monty que promet. Doncs cultura Km 0 i a salvar els nostres cinemes que també ho estan passant malament. Vinga endavant aneu al cine. Els dimecres més econòmic.

dilluns, 10 d’agost de 2020

Avui fa 11 anys que ens va deixar el senyor Manel Bofarull


Avui fa 11 anys que ens va deixar el sr. Manel Bofarull de Badalona, però que passava llargues temporades a Albinyana on era molt estimat. Va realitzar importants treballs històrics sobre aquest municipi i sobre el Penedès en general. També va escriure un parell de noveles i altres històries com uns goigs que es canten a Albinyana. Una persona que es deixava estimar i d'aquelles generacions bones de savis que eren rates de biblioteca i d'arxiu. Un record pel sr. Manel i he manllevat aquesta fotografia del lliurament dels Premis Joan Perucho del blog del peu paisano Quim Nin.

149 dies i grans pèrdues humanes


Portem 149 dies en aquesta nova realitat. Ara hem estat uns dies mig mig, però sembla que la cosa s'anima i va pujant. A Vilafranca del Penedès aquesta setmana fan cribatges generals fins divendres per prevenir i trobar casos asimptomàtics. També per la zona de les terres de l'Ebre hi ha nous casos i  Manresa també. A veure com evoluciona tot plegat. Ahir es va morir un xicot del voltant de la meva quinta de Bellvei, molt trista notícia. Una gran persona que ens coneixíem de sempre perquè estem en una comarca petita i la gent de la mateixa edat al final s'acaba coneixent d'una cosa o una altra. Ell era el Lluís Gómez, un gran amant de la bici. Una forta abraçada a la família d'aquest gran persona. També van incinerar ahir diumenge el pare del Joaquim Jiménez de Calafell. Una persona amb qui varem passar estones molt amenes i familiars. Molt trist, la veritat. Ahir vaig anar a donar un tomb per Coma-ruga i era diumenge tarda i hi havia molta gent, la veritat. La comarca està a petar. Seguim endavant. Avui Sant Llorenç diuen que el dia més calurós de l'any, però de moment el matí i la nit passada ha estat bastant contundent.